diumenge, 11 d’octubre de 2009

41- Premis Nobel de Medicina 2009


En la imatge superior podem observar la fotografia de les tres persones que han rebut el Premi Nobel de Medicina 2009. Són: Elizabeth H. Blackbun , Carol W. Creider i Jack W. Szostak.
Podrieu explicar en l'apartat de comentaris d'aquest post per quines raons se'ls ha concedit aquest premi.
Aquesta activitat està adreçada especialment als alumnes de 2n batxillerat.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest tres científics han donat amb la possible clau de l'envelliment cel·lular.

Sembla ser que la seqüència final d'ADN situada als telòmers dels cromosomes en l'ecarregat de protegir la pròpia cèl·lula que, un cop ha arribat al punt de la divisió cel·lular (fase M del cicle cel·lular), es degrada lleugerament, això provoca un escursament de la seqüència de l'ADN destinat a controlar el nombre màxim de divisions i per tant la "esperança" de vida de la cèl·lula. El que s'encarrega de sintetitzar aquest ADN és l'enzim anomenat telomerasa i per tant com més ADN que es formi més gran serà el nombre de divisions cel·lulars i més temps trigarà a aparéixer l'envelliment a nivell cel·lular , que, al cap i a la fi, serà l'envelliment de l'organisme i saber l'edat aproximada de la seva mort.

Tot aquest descobriment podria ajudar a aprofundir els camps relacionats amb el desenvolupament del tractament de cèl·lules mares o per superar un càncer. Això obra nous camps d'investigació a part dels existens o poc coneguts.

Si tenim en compte l'aspecte moral podriem, d'aquí moltes dècades arribar a aconseguir la "immortalitat" ja sigui una vida llarga o la pròpia eternitat. Això suposa un dilema ètic i moral, quin tindria que ser el màxim temps de vida de l'esser humà.

Un altre punt seria el tema religiós, aquest trencaria tots el esquemes plantejats sobre l'acció divina que tenen moltes persones creients siguin de la religió que siguin. Això podria desenvocar un conflicte bèlic.

Aquest no serien el únics però tot té uns avantatge si uns inconvenients...

En opinió personal trobo que si apliquem aquests conceptes en àmbit mèdic per poder fer front a una malaltia o millorar la qualitat de vida d'una persona, endavant amb el projecte. D'altra banda, aconseguir una vida més llarga només és per defugir de la mort...

Pero d'una forma o altra, sempre s'arriva al final de les coses.


.- Mireia T.

Anònim ha dit...

El Premi Nobel de medicina ha sigut otorgat a aquestes tres persones pel seu gran descobriment. Va observar que la seqüència d'ADN dels telòmers prevé l'envelliment i la degradació dels cromosomes. Això és perquè cada ADN té a l'extrem unes molècules que funcionen de la mateixa manera fent un símil que les puntes de plàstic que evita que els cordons de les sabates es desfilin.
Aquest descobriment pot ser la clau per evitar que cada vegada que una cèl·lula es reprodueixi es degradi lleugerament i més d'hora o més tard acabi sent inviable.
A més a més, també va descobrir la telomerasa que té la funció d'ajudar a créixer l'ADN dels telòmers.

MªCarmen R.

Esther Alcaraz ha dit...

Elizabeth Blackburn, una investigadora de la University of California va guanyar el Premi Nobel de medicina d’aquest 2009. El treball que va fer ella és sobre el telòmers, uns fragments de l’ADN que es troben als extrems dels cromosomes. Amb aquesta investigació es podrà entendre el mecanisme de l’envelliment.

Elizabeth, amb l’ajuda de Jack Szostak (del Howard Hughes Medical Institute), va descobrir la única seqüència que té l’ADN dels telòmers que prevé l’envelliment i al degradació dels cromosomes. Aquest descobriment pot ser la clau perquè un cèl•lula després de reproduir-se es degradi més lentament.

A més d’aquest descobriment, va realitzar un treball conjuntament amb Carol Greider, del Johns Hopkins University. Va trobar un enzim anomenat telomersa, la funció del qual és ajudar a formar l’ADN dels telòmers.

Aquest descobriment ens permet, a part de comprendre el procés d’envelliment, trobar altres teràpies per curar el càncer.

Anònim ha dit...

Elizabeth H. Blackbun, Carol W. Creider i Jack W. Szostak, reben un Premi Nobel de medicina pel seu treball amb els cromosomes. Els seus descobriments podrien ser útils en la lluita contra el càncer. Obtenen 980.000 € pel premi.
Es tracta d'una biòloga australiana, una molecular americana i un biòleg i genetista, que s'han unit i han aconseguit aquest Premi per les seves investigacions sobre l'envelliment de les cèl·lules i la seva relació amb el càncer.
Els tres especialistes en biologia molecular i genètica, van descobrir que els telòmers i la telomerasa tenen un paper essencial durant la divisió i l'envellient de les cèl·lules. Durant cada divisió cel·lular, els telòmers formen un anell protector que es va fent cada cop més petit mentre progressa la mitosis.
Han demostrat com es pot protegir les cèl·lules, benignes i malignes, per què visquin més. Aquest anell va perdent amplada fins el punt que no protegeix la cèl·lula i aquesta mor o es deixa de dividir. Aqui entra en joc la telomerasa, la qual evita que els telòmers perdin el tamany.
Aquest procés té efectes positius per a les cèl·lules benignes però negatius per a les malignes. Quan s'evita la mort de les cèl·lules es pot dir que fomenta el creixement dels tumors.
Els descobriments d'aquests tres biòlegs han afegit una nova dimensió per a la comprensió de la cèl·lula, han donat a llum enfermetats i han estimulat el desenvolupament de noves terapies molt potencials.
ÈD.

Anònim ha dit...

El Premi Nobel de Medicina del 2009 ha estat otorgat a Elizabeth H.Blackbun i els ajudants en la seva investigació: Carol W. Creider i Jack W. Szostak. Aquests tres científics han descobert que és una seqüència única de l'ADN la que permet que no es degradi i envelleixi l'individu. També han descobert que al final de les seqüències hi ha unes mol·lècules que "protegeixen" aquest ADN, evitant que es faci malbé. Així doncs, el descobriment d'aquests científics permet no només saber com podem evitar l'envelliment i deteriorament de la persona, sinó també conèixer amb més precisió com envellim i el funcionament d'aquestes seqüències. Això és molt útil no només per l'aspecte cosmètic, sinó també perquè ajudarà a trobar nous tractaments per malalties com el càncer, a entendre l'actuació de les cèl·lules mare amb més detall, etc.

http://www.neoteo.com/premio-nobel-de-medicina-2009.neo

Laia.B

Anònim ha dit...

Elizabeth H. Blackburn, Carol Creider y Jack W. Szoztak van ser guardonats amb el premi Nobel de medicina pel seu descobriment de l’enzim telomerasa i la seva funció protectora dels cromosomes.
Van resoldre una qüestió biològica pendent; com és que els cromosomes poden ser copiats de forma sencera durant la divisió cel•lular i no ser degradats.
Això és degut a que van descobrir que al voltant dels cromosomes existeix un anell de protecció creat pels telòmers i la telomerasa, que fan de font de joventut de les cèl•lules, i que els protegeix.
Aquest descobriment podria significar un gran avenç en la medicina curativa del càncer, ja que en les cèl•lules sanes, els telòmers es van escurçant a mesura que es divideixen les cèl•lules, cosa que no ocorre en el cas de les cèl•lules cancerígenes, que per tant no moren.

Marta S.

2n BATX B

Anònim ha dit...

Elizabeth H. Blackburn,Carol W. Greider i Jack W. Szostak han estat guardonats amb aquest premi Nobel gràcies als seus descobriments dels telòmers i l'enzim telomerasa. Els telòmers són unes estructures protectores dels extrems dels cromosomes humans i que estan lligats al procés d'envelliment ja que manté joves les cèl·lules (fan possible la divisió cel·lular i cada cop que una cèl·lula es divideix, els telòmers dels seus cromosomes minven). Han descobert que l'enzim telomerasa impedeix aquesta disminució dels telòmers, per tant, fa que les cèl·lules que en contenen es puguin dividir indefinidament. Així doncs, és la causant dels càncers perquè provoquen que la cèl·lula no es mori. Per això, una part de la investigació ha consistit en l'anàlisi dels processos bàsics que es troben quan s'inicia la transformacó d'una cèl·lula sana a una cancerosa (tot i que tampoc no s'ha donat importància en els efectes que poden ocasionar altres factors) i també ha fet possible que els investigadors de l'obtenció de fàrmacs contra càncers puguin dirigir les seves recerques per aquest camí.

Laura V. - 2n Batx B

Anònim ha dit...

Aquests tres científics han estat premiats pels seus estudis sobre els telòmers, situats als extrems finals dels cromosomes i que s'encarreguen de protegir-los.
Aquesta part del cromosoma és sumament important, ja que ens ha permès coneixer amb més profunditat els processos de l'envelliment cel·lular i el càncer.

També van ser els descobridors de la telomerasa, un enzim creat per les cèl·lules canceroses que s'encarreguen de restituir el telòmer original (es va desgastant amb l'envelliment de la cèl·lula) i impedint, per tant, l'apoptosi de la cèl·lula. Això provoca un creixement i reproducció indefinit de la cèl·lula, provocant un tumor maligne capaç d'escampar-se a altres cèl·lules.

Sens dubte un avenç molt important en el camp de la medicina.

Carlos Quintana

Anònim ha dit...

El premi nobel de medecina atorgat a la investigadora Elizabeth H. Blackbun, amb la col•laboració de Carol W. Creider i Jack W. Szostak, se’ls ha concedit pel descobriment de la relació que s’estableix entre els telòmers que formen part de l’estructura cromosòmica de l’DNA i l’envelliment o el control de la divisió cel•lular.

Segons aquests experts, la telomerasa, un enzim que recobreix els braços telomèrics, actua com a banda protectora dels telòmers, centres reguladors de la mitosi cel•lular.
A mesura que l’organisme es va desenvolupant i que, per tant, les cèl•lules es van dividint i la informació genètica que contenen es duplica per passar a una nova cèl•lula, l’aïllant enzimàtic es va “desgastant”, de manera que a mesura que les cèl•lules es divideixen, els telòmers dels seus cromosomes es van escurçant.
Aquest escurçament està directament relacionat amb la funcionalitat de la cèl•lula, és a dir, amb l’envelliment cel•lular, que afecta a tot l’organisme. Això determina, per tant, el nombre de vegades que aquetes cèl•lules poden arribar a dividir-se, el nombre de divisions que els telòmers arribaran a suportar, ja que l’escurçament dels telòmers cromosòmics implica la pèrdua de la informació genètica i, evidentment, estarà relacionat amb l’edat o la vellesa que l’individu assolirà.

El control d’aquesta telomerasa implicaria un gran increment en el coneixement sobre la reproducció cel•lular, la duplicació de l’DNA, etc. que es podria traduir en una millora en el progrés mèdic, arribant a tractar o investigar des d’un altre angle malalties relacionades amb el descontrol del ritme mitòtic com és el cas del Càncer.

A més, evitant la pèrdua d’informació genètica s’aconseguiria millorar la qualitat de vida actual, aplaçant l’envelliment de les cèl•lules de l’organisme; encara que... fins a quin punt seria ètic permetre l’existència d’un prototip d’humà a l’estil Peter Pan?

2n BATX B

Marina R.

Anònim ha dit...

El 10 de desembre, coincidint amb la mort d’Albert Nobel, es lliurarà el Premi Nobel de Medicina als nord-americans Elizabeth H. Blackburn (professora de bioquímica a la Universitat de Califòrnia), Carol W. Greider (de l’Escola de Medicina de la Universitat de Johns Hopkins, i alumna de l’anterior, amb qui ha treballat estretament) i Jack W. Szostak (considerat un dels líders en el camp dels estudis genètics per les recerques que fa des del seu laboratori a l’Institut Howard Hughes d’EUA) per les seves investigacions contra el càncer i l’envelliment de les cèl•lules, centrades en un enzim anomenat telomerasa que és el que protegeix les cèl•lules (tant les bones com les cancerígenes) contra la degradació prematura dels seus cromosmes i, per tant, contra l’envelliment.

Segons l’Institut Karolinska d’Estocolm, els descobriments dels tres premiats obren una nova dimensió a la comprensió de la cèl•lula, han obert la porta a entendre els mecanismes d’algunes malalties, com per exemple el càncer, i han estimulat el desenvolupament de noves teràpies contra aquestes.

Els seus descobriments han permès solucionar el que fins ara era un problema important per a la biologia: com es copien els cromosomes durant la divisió cel•lular i com es protegeixen de la seva degradació. La solució es troba a les terminacions externes dels cromosomes (unes estructures d’ADN anomenades telòmers) i a l’enzim que els produeix, la telomerasa, ja esmentada abans.

Els científics premiats han descobert com els cromosomes estan protegits per aquest enzim que controla l’edat de les cèl•lules. Tot comença en el procés de mitosi: quan hi ha una divisió cel•lular, els telòmers creen una mena d’anell que protegeix els cromosomes, però a mida que hi ha noves divisions, aquest anell és cada vegada més prim, fins que al final deixa de protegir-los. El que fa la telomerasa és afegir, en cada divisió, nous mòduls cel•lulars (*) als extrems dels cromosomes, recuperant el que s’havia perdut abans. La manca d’aquest enzim fa que en cada divisió cel•lular els extrems dels cromosomes s’escurcin, de manera que al final les cèl•lules no poden dividir-se i moren. Com que la telomerasa contribueix a evitar que els telòmers es facin petits, aquest enzim actua com si fos una font de joventut per a les cèl•lules, cosa que és bona per a les cèl•lules bones, però que en cèl•lules cancerígenes fa que es fomenti el creixement de tumors. Per tant, la telomerasa frena l’envelliment, però alhora, l’activitat excessiva d’aquesta, està implicada en la majoria dels càncers. Per aquest motiu, algunes teràpies antitumorals ja tenen com a objectiu desactivar aquest enzim.

Èlia B. 2n batx

Anònim ha dit...

http://www.intramed.net/contenidover.asp?contenidoID=62455

aquesta pàgina web, fa referència a una revista mèdica, i van publicar aquest video, que és quan nomenen a Elizabeth H. Blackburn, Carol W. Greider i Jack W. Szostak per el descobriment sobre els telòmers i l'enzim telomerasa.

Els telòmers són una estructura que protegeix l'extrem dels cromosomes humans i els protegeix del procés d'envelliment.
A mesura que les cèl·lules es van dividint, els telòmers es van fent més petits, cosa que, per exemple, les cèl·lules canceroses contraresten produint un enzim, telomerasa, que els permet sobreviure.

Per finalitzar val a dir, que això ha estat un avenç en el món de la medicina, i que cada vegada més, serà un món més investigat; però ara per ara, és un món on ens estem movent però no en sabem ni la meitat, ja que ens queden moltes coses per descobrir.

Sílvia G.

Anònim ha dit...

Aquests científics nordamericans han rebut un premi nobel de medicina i fisiologia gràcies a un gran descobriment relacionat amb els cromosomes. Es tracta dels telomers i l'enzim telomerassa els quals tenen un paper important bazat en la protecció del cromosoma alhora de la divisió cel·lular. Això ens permet coneixer com es copien els diferents cromosomes i de quina manera es protegeixen de la degradació. Aixì doncs els telomers es converteixen en els protagonistes i ens obren les portes al coneixement de les cèl·lules mare i al propi envelliment humà.

per arribar aquestes conclusions els científics han estat recompensats amb uns 975000 euros repartits a parts iguals.

Mariona Borràs

Anònim ha dit...

El premi nobel sels hi otorga per haber descubert l'enzim telomerasa que les seves aplicacions estan relacionades amb el cancer i amb l'envelliment de la persona.
El que van fer aquestes 3 persones va ser obser que en la divisio de les cel·lules cada vegada el tel·lomer es va fent més petit ero això no passa en les cel·lules cancerigenes ja que continuent tenint el mateix tamany.
Per aquest motiu sel's hi a premiat el premi nobel 2009 de medicina per sdescobrir l'enzim telomerasa que téa veure amb el cancer i en la seva proliferació.

Marc Notó Fàbregas

Anònim ha dit...

A Elizabeth Blackburn, Jack Szostak els hi han donat el premi perque han descobert que a cada cromosoma, a la punta hi ha una molècula que se'n diu telòmers.
Els telòmers es van gastant cada vegada que la cèl·lula es reprodueix. A partir d'aquest descobriment es podria arribar a descobrir com evitar que la cèl·lula es desagradi cada vegada que es multiplica. I d'aquesta manera que l'èsser viu envelleixi.
Carol W. Greider ha descobert la telomerasa que s'encarrega de ajudar els telòmers a que formin l'ADN. Aquest descobriment pot ajudar a que es trobi una cura contra el càncer o que pugem entendre la forma de les celul·les mare.

Sofía 3rA