dilluns, 22 de novembre de 2010

102- La ciència de la salut (capítol 17)

Valentí Fuster

Comentaris sobre el llibre La ciéncia de la salut realitzats pels alumnes de biologia humana de 2n de batxillerat. En aquest post es comenta el capítol: 
                           
                                 17-  Estrès. Viure al límit

Per ampliar informació sobre el cos humà i la salut es pot consultar en l’aula virtual adn-dna.net els següents cursos:

B02- La química de la vida
B10- El cos humà:anatomia i fisiologia
B11- La nutrició humana 

Els comentaris sobre el capítol 17 es faran públics el proper dilluns 29 de novembre.

20 comentaris:

Anònim ha dit...

El capítol 17 ens parla de l'estrès, que ha vegades és el causant de molts problemes cardiovasculars, però no és el que provoca un infart, sinó, és la gota que fa vesar el vas. Hi ha dos tipus d'estrès. Hi ha l'estrès agut, és el que seria quan perdem els nervis o ens agafa un atac d'ira. Quan succeeix això es segrega adrenalina, que té un potent efecte coagulant i que. per tant pot desencadenar una arítmia mortal. I el altre tipus d'estrès, seria el crònic. En aquest no es segrega tanta adrenalina però et porta a fumar més, menja més, a baixar la teva qualitat de vida. Una part molt important és reconeixer aquest estrès i convetir-lo amb les recomanacions que et dongui el metge. Unes de les solucions que ens ofereix en Valentí Fuster és tenir temps per pensar en les teves coses i no anar agobiat per aquest món que es vasa en el temps.

Cristian Bariles Moncunill

Anònim ha dit...

CAPITOL 17:

-L'estrès pot desencadenar un infart en una persona que tingui factors de risc.
-L'estrés és una reacció natural en què el cos genera grans quantitats d'hormones com adrenalina o cortisol.
-El problema no és eliminar l'estrès sinó saber com controlar-lo.
-Hi ha diferents tipus d'estrès: els episodis d'estrès agut, que poden resultar fatals per a persones amb problemes de cor; l'estrès provocat per un esdeveniment traumàtic, que també és perillós però no tant i, finalment, l'estrès crònic.
-L'estat anímic i l'equilibri psicològic són importants per l'evolució de les persones amb malalties cardíaques.
-Si es pogués erradicar l'estrès crònic es reduirien el nombre d'accidents cardiovasculars.
-La majoria de casos d'estrès crònic estan provocats per una manca de temps i un excés d'ambicions.
-L' estrès genera més estrès.
-Els símptomes físics de l'estrès són mossegar-se les ungles, serrar les dents, l'insomni, problemes digestius, mal de cap...
-Els símptomes psicològics són: ansietat, mal humor, sentiments pessimistes o d'incomprensió...
-Per solucionar-ho no s'ha de recorrer a l'alcohol ni als fàrmacs tranquilitzants.
-Les millors mesures que es poden prendre són la relaxació, com la pràctica de ioga, l'activitat física i la meditació.
-Un bon consell és dedicar mitja hora del dia a estar sols i pensar.

Maite Alamillo, 2n Batx. B

Anònim ha dit...

CAPÍTOL XVII: “ESTRÈS. VIURE AL LÍMIT”
- L’estrès per si sol no produeix infarts però els pot desencadenar (gota que fa vessar el vas).
- L’estrès es una reacció natural que tenen tots els animals on el cos s’activa amb una descarrega enorme d’hormones com l’adrenalina o el cortisol, és un mecanisme de supervivència.
- A algunes persones un punt de tensió i estrès les fa sentir més actives i amb ganes de fer coses.
- L’estrès agut ve donat per la pèrdua de contacte entre les neurones que controlen les respostes racionals i les que controlen les emocionals. Són breus però poden resultar fatals per aquelles persones amb risc cardiovascular ja que l’adrenalina és molt coagulant.
- Un altre tipus d’estrès es el que dura un parell de dies i és provocat per algun esdeveniment traumàtic. Aquests també poden provocar infarts en determinats grups de persones.
- Però l’estrès persistent que tendeix a convertir-se en crònic és el que té més influencia sobre la salut. No es deu a la secreció d’adrenalina sinó a una situació d’insatisfacció permanent. Aquest produeix que les persones mengin més, fumin més... factors que portaran a un elevat risc cardiovascular.
- L’estrès és ocasionat per la falta de temps i l’excés d’ambicions cosa que ens frustra i ens empitjora la qualitat de vida.
- Cal combatre l’estrès des de l’arrel perquè aquesta malaltia només porta a l’empitjorament de la malaltia.
- És un error prendre alcohol cada nit, fàrmacs tranquil•litzants... per relaxar-se després d’un dia estressant perquè no resolen el problema.
- L’activitat ideal per aquelles persones estressades és el ioga, una síntesi de les tres mesures per combatre l’estrès: tècniques de relaxació, activitat física i meditació.
- Les tècniques de respiració que permeten la relaxació consisteixen en aprendre a respirar lentament i profundament movent el diafragma.
- Un altre consell per les persones estressades és que es prenguin una estona del dia per, simplement, pensar per poder reflexionar sobre el que fan.
- Cal que recuperem la capacitat de decidir que fem amb el nostre temps.
Claire J. 2nA Batx.

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 17. ESTRÈS, VIURE AL LÍMIT

- L’estrès no provoca infarts, però pot desencadenar-los.
- En algunes ocasions, un estrès sobtat pot provocar una aturada cardíaca.
Emocions fortes
- És una reacció natural que és causat per una descàrrega d’hormones com el cortisol i l’adrenalina. Així doncs, no podem viure sense estrès.
- Un nivell d’estrès determinat pot considerar-se gratificant, i els estimula a fer coses, i se senten enèrgics.
- El que és important és saber controlar els nivells d’estrès perquè no pugui esdevenir perjudicial per nosaltres.
Estrès agut, estrès crònic
- Els episodis d’estrès apareixen en moments d’ira. Ens veiem controlats per les emocions i no per la raó. Són breus. Per les persones que pateixen anomalies cardíaques, aquests episodis els poden portar conseqüències fatals. Algunes hormones són altament coagulants.
- Existeix també l’estrès causat per algun fet traumàtic.
- El tipus d’estrès més perjudicial és el crònic. La persona que el pateix es troba en un estat d’insatisfacció personal continu. Les persones afectades s’acostumen a mals hàbits (tabac, alcohol, etc).
- L’estrès crònic pot convertir-se en una causa d’infart.
- La major part de vegades, l’origen de l’estrès és la manca de temps i la gran quantitat d’ambicions que tenim. Com que veiem que el temps no el podem canviar i no disposem d’aquest per les nostres ambicions, ens sentim frustrats.
Reconèixer l’estrès crònic
- L’estrès provoca més estrès. És fàcil que l’estrès entri en un cicle mecànic que com a resultat només s’obtingui més estrès.
- No hi ha persones vulnerables a l’estrès.
- És clau tenir alguna persona que estigui al teu costat, de confiança, que ens aconselli quan ella cregui que no anem per bon camí. D’altra manera, és possible que portem una vida tan estressant que no tinguem temps ni adonar-nos-en.
- El símptomes per detectar un estrès crònic són nervis (mossegar-se les ungles, tenir la sensació de cansament, mals de cap, insomni.. També hi ha però els símptomes psicològics (ansietat, pessimisme, plors, etc).
- El més difícil és reconèixer aquests símptomes i intentar corregir l’estrès.
Solucions que funcionen
- És aconsellable: tècniques de relaxació, activitat física i meditació. D’aquesta manera, s’aconsegueix el control d’un mateix, i s’aprenen tècniques de relaxació (respiració).
- És important aprendre tècniques de respiració . cal respirar lentament i profundament, movent el diafragma.
- També s’aconsella practicar activitat física, perquè ajuda a alliberar tensions.
Temps per pensar
- El doctor Valentí Fuster aconsella que aquelles persones amb estrès crònic, dediquin un període de temps diari per pensar. D’aquesta manera, aconseguim controlar la nostra vida que ens beneficia en gran manera. Hem d’aprendre a no deixar-nos portar per l’ambient.
- El que hauríem de fer és viure sense presses i tenir la capacitat de decidir què és el que volem fer amb aquest temps tan limitat.

CARLA G. 2N B

Anònim ha dit...

17. ESTRÈS. VIURE AL LÍMIT
- És molt important que no és el causant d’un infart, però si que pot desencadenar-lo. A més a més, és natural perquè és quan alliberem adrenalina i cortisol i moderat, pot ser bo per l’organisme. Per tant, cal conèixer com controlar-lo perquè no sigui perjudicial.
- Tipus d’estrès perjudicial:
1. Estrès agut (atacs d’ira o pèrdua de nervis) Provoca una conducta emocional primària sense control racional en un moment. En persones amb risc cardiovascular pot ser perjudicial, ja que l’adrenalina té un efecte anticoagulant.
2. Estrès posttraumàtic (desprès d’un esdeveniment traumàtic com mort o divorci). Durant dies o setmanes. També, pot desencadenar un infart.
3. Estrès persistent, crònic (insatisfacció permanent) No hi ha augment nivell d’hormones, però provoca un augment dels altres factors de risc: es menja més, es fuma més, es pren més alcohol, es vigila menys... Tenim temps limitat i moltes coses a fer, això provoca una crisi personal. L’estrès genera més estrès, i és molt difícil d’eliminar i es descontrolen. A més a més, tothom pot patir-ne. A vegades tenir una persona al costat en qui es pot confiar, pot ajudar a veure que s’hi està apunt de recaure. Provoca molt símptomes difícils d’identificar: físics com mossegar-se les dents, mals de cap, insomni..., psicològics com ansietat, mal humor, poca valoració, plors...
- L’estat anímic en les persones amb malalties cardiovasculars no provoca infarts però col•labora a patir-lo.
- Tots els tipus d’estrès es caracteritzen per una pèrdua del control de la conducta.
- Solucions a no adoptar: veure alcohol o prendre fàrmacs tranquil•litzants cada dia per relaxar-se perquè no resolen els problemes i poden empitjorar encara la situació (són addictius). Tampoc funciona fugir del problema perquè només és un instant.
- Solucions a adoptar: tècniques de relaxació, activitat física i meditació, com fer ioga. També, es recomanen tècniques d e respiració profunda, recuperar el son de qualitat. L’objectiu és estar relaxats. També, és important tenir una estona per un mateix, per pensar.
E. Domènech
2n Batxillerat A

Anònim ha dit...

17. ESTRÈS. VIURE AL LÍMIT
-L’estrès no és un motiu per tenir un accident cardiovascular però en pot ser un detonador.
Emocions fortes
-L’estrès és una descàrrega d’hormones en moments de tensió
-S’ha d’aprendre a conviure amb l’estrès, a controlar-lo
Estrès agut, estrès crònic
-Hi ha diferents tipus d’estrès perjudicial
-Tipus:
Episodis d’estrès agut: es disparen els nivells d’adrenalina i cortisol en sang que causen una conducta emocional primària sense control racional durant uns segons o minuts.
Estrès per esdeveniments traumàtics: dura uns dies o setmanes i es registren nivells alts d’adrenalina
Estrès crònic: estat d’insatisfacció permanent. No hi ha una gran secreció d’adrenalina. no causa directament infart però porta a hàbits perjudicials que si que els poden provocar.
-l’estat anímic i l’equilibri psicològic són molt importants en el desenvolupament de malalties cardiovasculars.
Esclaus del rellotge
-causes: manca de temps i excés d’ambicions
Reconèixer l’estrès crònic
-Els símptomes més obvis són els físics, com el cansament, mas de cap, sentiments d’incomprensió, atacs inesperats de plors o de riure i ganes de trencar amb tot.
-El més important i difícil és, un cop reconeguda la situació, és prendre la decisió de corregir-la.
Funcionen
-automedicar-se amb alcohol
-fàrmac tranquil•litzants
-interrompre una activitat estressant
Solucions que funcionen
-Tècniques de relaxació, com el control de la respiració, activitat física i meditació fent ioga per exemple.
Temps per pensar
-Reservar una estona cada dia per pensar i per reflexionar sobre el que es vol fer amb el propi temps lliure.

Henar Guerra

Anònim ha dit...

17. ESTRÈS. VIURE AL LÍMIT

-L'estrès pot contribuir a que es desencadeni un atac de cor.
-L'estrès és una reacció natural en que l'organisme s'activa amb una descàrrega d'hormones com l'adrenalina i el coristol, per exemple per fugir d'un perill.
-Un cert nivell d'estrès pot ser gratificant. L'estrès només s'ha d'aprendre a controlar perquè no sigui perjudicial.
-Hi ha diversos tipus d'estrès perjudicial. Hi ha l'estrès produit per atacs d'ira. Aquí ens veiem portats per una conducta emocional sense control racional. Aquest tipus pot desencadenar infarts en persones que ja tenen les artèries deteriorades, ja que l'adrenalina és molt coagulant.
-Un altre estrès pot estar produit per un fet traumàtic on també augmenta la producció d'adrenalina.
-L'estrès més perjudicial és el persistent. Aquí no hi ha gran secreció d'adrenalina, la persona viu al límit i suporta una insatisfacció permanent. Aquest porta les persones a menjar més, a fumar, i a pendre més alcohol. Predisposa la persona a patir l'infart.
-Els origens de l'estrès crònic poden ser la manca de temps o l'accés d'ambicions.
-A més l'estrés pot fer dormir malament, cosa que provocarà encara més estrès.
-Tothom ha de tenir alguna persona propera que pugui ajudar per exemple, a reconèixer l'estrès crònic.
-Alguns símptomes d'un estrès crònic inicial són mossegar-se les ungles, serrar les dents, sensació de cansament, mal de cap, insomni, mal humor, ansietat, pessimisme, atacs de plors... Encara que poden deure's a altres coses.
-Per solucionar l'estrès hi ha persones que s'automediquen amb alcohol però això no funciona, com tampoc ho fan els fàrmacs tranquil·litzants.
-Per reslodre l'estrès s'aconsellen les tècniques de relaxació, l'activitat física i la meditació.
-Amb el ioga guanyen control físic, milloren la flexibilitat i l'equilibri i guanyen control mental. Aquestes tècniques de relaxació consisteixen en respirar lenta i profundament.
-L'activitat física ajuda a dissipar tensions.
-Una altra recomenació és deixar-se mitja hora al dia per pensar.
-L'estrès crònic és una malaltia de la societat moderna perquè vivim en un mont ple de presses que no deixa temps per pensar.

Helena Aparisi

Anònim ha dit...

ESTRÈS. VIURE AL LÍMIT.
• Un infart no pot estar provocat només per l’estrès, però pot desencadenar-lo.
• L’estrès és una reacció natural en què l’organisme s’activa amb una descàrrega d’hormones per, per exemple, poder-se escapar d’un perill.
• Un cert nivell d’estrès pot resultar beneficiós en algunes persones per sentir-se més actius i amb més energia.
• Cal aprendre a controlar l’estrès per tal que no es converteixi en perjudicial pel nostre organisme, ja que sempre és present en les nostres vides.
• Tipus d’estrès: estrès agut, provocat per la pèrdua de nervis que provoca que actuem sense control; l’estrès provocat per un esdeveniment traumàtic; i l’estrès persistent, que és un estrès que es converteix en crònic (a diferència dels altres dos, no dura sols una estona).
• Amb l’estrès augmenten considerablement els nivells d’adrenalina i cortisol a la sang.
• L’estat d’ànim i l’equilibri psicològic són molt importants per les persones amb malalties cardíaques, ja que poden portar a no cuidar-se.
• Tots els tipus d’estrès tenen com a característica comuna la pèrdua del control i el domini de la persona per part de l’entorn.
• Normalment l’origen de l’estrès crònic és la falta de temps i voler masses ambicions. Això no pot afectar a la salut, però sí a la qualitat de vida de la persona.
• Alguns símptomes de l’estrès crònic: cansament, mossegar-se les ungles, mal de cap, insomni, mal humor, pessimisme...
• Solucions no factibles per l’estrès: automedicar-se amb alcohol o fàrmacs tranquil•litzants o fumar.
• Solucions factibles per l’estrès: tècniques de relaxació, activitat física i meditació (en alguns casos també pot ser la recuperació de son).
• És aconsellable reservar una estona del dia per poder pensar en solitari.

Anna F. - 2n A Batx.

Maryo ha dit...

17- Estrès. Viure al límit

Cap persona mor per estrés, aquest és una de les causes que la provoca juntament amb diabetis, alt nivell de colesterol o moltes altres causes.

Emocions fortes

L’estrès és una reacció natural produïda pel nostre cos que s’activa amb una descàrrega massiva d’hormones a la sang i cortisol per, per exemple, escapar o enfrontar-se a un perill.
A vegades aquest estrés es gratificant com en el cas de quan pugem a una muntanya russa, o en una pel•lícula de terror.
L’estrès forma part en les nostres vides tant si realitzes activitats amb ric com si prepares alguna celebració.

Estrès agut, estrès crònic

Hi ha vegades, però, que un estrés agut no es bo per la salut ( com un atac de ira o quan algú perd els nervis en qualsevol situació), es produeix com un curtcircuit en el nostre cervell que no deixa que donem respostes racionals i realitzem actes involuntaris. Sol ser episodis breus on es disparen els nivells d’adrenalina i cortisol de la sang.
En persones amb els vasos sanguinis deteriorats aquests atacs poden resultar fatals.
El segon tipus d’estrès és amb el divorci o la mort d’un familiar, que hagi creat un trauma, no arriben a un nivell tant alt com en el cas anterior però també és greu per la persona que no es troba en bones condicions.
L’estat anímic i l’equilibri psicològic són tan importants per l’evolució de les persones com les malalties cardíaques . Si es reduís l’estrès crònic el numero d’accidents cardiovasculars disminuiria.

Solucions que funcionen

Aquelles persones que es troben sota estrés cal que realitzin tres accions bàsiques; tècniques de relaxació, activitat física i meditació.
El ioga és un exercici que forma una síntesi dels tres punts anteriors i dóna uns resultats espectaculars. Guanyen control física sobre el seu propi cos, milloren la flexibilitat i el sentit de l’equilibri, i sobretot guanyen control mental perquè els ajuda a relaxar-se.
En el cas que un dels causants sigui la falta de son, es aconsellable recuperar l’hàbit de dormir les hores necessàries que necessita el cos però sense obsessionar-se ja que pot passar de no dormir bé a tenir insomni.

Temps per pensar

Un altre consell és aprofitar 30 minuts de cada dia per pensar, només pensar, sense fer res més.
Per això l’estrès crònic és una de les malalties de la societat moderna, perquè vivim en un món accelerat on no es deixa temps per pensar on estem, on anem, quins són els nostres objectius ni com aconseguir-los.
El que hauríem de fer és viure sense tantes presses i recuperar la capacitat per decidir que volem fer amb el nostre temps.

Mario Álvarez Soto
2n Batx Bio. Humana.

Anònim ha dit...

17- ESTRÈS. VIURE AL LÍMIT.

- L’estrès és una reacció natural, en la qual l’organisme s’activa i descarrega hormones com l’adrenalina i el cortisol. Aquest no té perquè ser dolent, pot resultar agradable, però cal controlar-lo perquè no es torni perjudicial.

-É s perillós quan afecta a una persona que pateix altres factors de risc, ja que, pot arribar a desencadenar un infart o altres anomalies.

-Hi ha diversos tipus d’estrès dolent: els episodis d’estrès aguts, l’estrès provocat per un esdeveniment traumàtic i l’estrès crònic.

-Els episodis d’estrès agut acostumen a ser episodis breus ens els que perd el control racional de la conducta. Aquest episodis són extremadament perjudicials per gent amb problemes de cor, ja que, l’adrenalina que s’allibera té molta capacitat coaguladora i pot causar infarts o arítmies, entre d’altes.

- L’estrès provocat per un esdeveniment traumàtic, dura des de setmanes a mesos, també pot ser perillós per aquella gent que té problemes cardiovasculars.

-L’estrès crònic és caracteritza per ser un estat d’insatisfacció permanent. Aquest condueix a les persones que el pateixen a menjar malament, fumar i beure alcohol, per aquest motiu, encara és més delicat i pot provocar accidents cardiovasculars.

-Patir-lo afecta a la qualitat de vida de la persona, perquè aquesta és dominada pel seu entorn.

-Si es té estrès crònic s’ha de tallar amb ell des de el principi, perquè l’estrès genera més estrès. És recomanable tenir una persona propera en la que es pugui confiar perquè adverteixi i ajudi a controlar la situació.

-Símptomes de l’estrès crònic: mossegar-se les ungles, cansament, mal de cap, serrar les dents, tenir molèsties digestives, insomni, mal humor, ganes de trencar amb tot, etc.

-Com corregir-lo? Aprenent tècniques de relaxació, meditació i realitzant activitat física, ja que, totes aquestes activitats són relaxants i faran que s’alliberin les tensions.

-Com no corregir-lo? Bevent alcohol, perquè actua com a depressor del sistema nerviós, prenent fàrmacs, fumant i menjant. Aquestes activitats només alleujaran el problema de manera momentània però no el solucionaran.

-Es recomana a les persones estressades que es reservin una estona del dia per pensar i reflexionar sobre el que fan i com els hi afecta.

Rocío Antelo 2nA

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 17.
ESTRÈS. VIURE AL LÍMIT
-Un colesterol elevat, la diabetis, el tabaquisme o la hipertensió poden ser els causants d’un accident cardiovascular. Però l’estrès no, simplement pot desencadenar-los.
EMOCIONS FORTES
-L’estrès és una reacció natural dels animals en general. L’organisme s’activa amb una descàrrega massiva d’hormones com l’adrenalina i el cortisol.
-El problema que tenim amb l’estrès no és com eradicar-lo de la nostra vida, sinó com aprendre a controlar-lo perquè no esdevingui perjudicial.
ESTRÈS AGUT, ESTRÈS CRÒNIC
-Estrès agut: atac d’ira, perdem els nervis; és com si es produís un curtcircuit en el cervell. Acostumen a ser episodis breus, en què es dispara els nivells de cortisona i adrenalina a la sang.
-Hi ha un segon tipus d’estrès provocat per algun esdeveniment traumàtic, que se sol prolongar durant dies o setmanes i durant el qual també es registra un augment de la secreció d’adrenalina.
-Però el tipus d’estrès més impactant és l’estrès persistent, aquest tendeix a convertir-se crònic. La persona es troba vivint al límit del que és capaç de suportar. Porta a les persones a menjar pitjor, a fumar, a beure alcohol i a vigilar-se menys.
-L’estat anímic i l’equilibri psicològic són tan importants per a l’evolució de les persones amb malalties cardíaques.
ESCLAUS DEL RELLOTGE
-Els diferents tipus d’estrès perjudicial tenen alguna cosa en comú: en tots la persona perd el control del que fa.
-En l’origen de la majoria de casos d’estrès crònic, conflueixen sovint la manca de temps i l’excés d’ambicions.
RECONÈIXER L’ESTRÈS CRÒNIC
-L’estrès ens porta a més estrès.
- Sempre s’ha de tenir una persona que t’ajudi en allò més important, és a dir, que t’escolti i que pugui posar remei a les teves preocupacions.
-Hi ha molts símptomes que et demostren que aquella persona pateix estrès com per exemple els físics; mossegar-se les ungles, serrar les dents, tenir la sensació de cansament, molèsties digestives o insomni.
-Hi ha també els símptomes psicològics que són més difícils de detectar com per exemple; el mal humor, l’ansietat, els sentiments pessimistes, d’incomprensió, poca valoració, plors…
-Reconèixer la situació i prendre la decisió de corregir-la és més difícil.
SOLUCIONS QUE NO FUNCIONEN
-Automedicar-se amb alcohol. És un depressor del sistema nerviós.
-Recórrer per sistema a fàrmacs tranquil•litzants. Relaxen però no resolen el problema.
-Fumar un cigarret.
SOLUCIONS QUE FUNCIONEN
-Tècniques de relaxació, activitat física i meditació. Ajuda a recuperar el control de la seva vida.
-Aquestes tècniques consisteixen bàsicament a aprendre a respirar de manera lenta i profunda tot movent el diafragma.
TEMPS PER PENSAR
-Cada persona a de tenir un temps lliure cada dia per dedicar-se’l a si mateixa és a dir per pensar.

Per això, l’estrès crònic és una de les malalties de la humanitat moderna, perquè vivim en un món exageradament accelerat i no posseïm ni un sol instant per a pensar.

MARTA SALGADO JUAN
BIOLOGIA 2nBATX. A

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 17.
ESTRÈS. VIURE AL LÍMIT
Per provocar un accident cardiovascular, n’hi pot haver prou només amb colesterol, tabaquisme, diabetis... en canvi, amb l’estrès no.
EMOCIONS FORTES
L’estès, és de reacció natural, el qual l’organisme, s’activa amb una descàrrega massiva d’hormones com l’adrenalina i el cortisol. Per tant, l’estrès el seu problema no és com acabar amb aquest, ja que contínuament, tot ens pot suposar estrès, el problema és com saber controlar-lo.
ESTRÈS AGUT, ESTRÈS CRÒNIC
Un estrès agut, és com si es produís un curtcircuit en el cervell.
Acostumen a ser períodes curts, en el quals es dispara el nivell d’adrenalina i cortisol a la sang.
Podem trobar una altre tipus d’estrès però que aquest està provocat per algun esdeveniment traumàtic.
Però l’estrès que és més fort és l’estrès persistent.

ESCLAUS DEL RELLOTGE
Els tipus d’estrès són molt diferents entre si, però tots tenen en comú que la persona perd el control del que fa.
L’origen de molts dels casos d’estrès crònic, són provocats sovint per la manca de temps i l’excés d’ambicions.
RECONÈIXER L’ESTRÈS CRÒNIC
Hem de tenir present que tenir estrès encara genera més estrès.
Els principals símptomes d’estrès són; mossegar-se les ungles, serrar les dents, mals de caps, molèsties digestives o insomni.
Però reconèixer que tens estrès i controlar-lo és una tasca molt difícil.

SOLUCIONS QUE NO FUNCIONEN
- automedicar-se amb alcohol
- depressor del SN
-fàrmacs tranquil•litzants
-fumar...


SOLUCIONS QUE FUNCIONEN
- tècniques de relaxació
- activitat física
- meditació...
TEMPS PER PENSAR
Cada persona ha de tenir sempre el seu temps per poder pensar, ja que actualment vivim en un món molt accelerat i quasi bé mai tenim ni un moment per parar-nos a pensar.


Laia Salgado
Biologia humana 2nC

Anònim ha dit...

17. Estrès. Viure al límit.

- L'estrès per si sol no és una causa d'infart, sinó que acostuma a ser un factor desencadenant quan se sumen diversos factors de risc.
- L'estrès és una reacció natural del cos comuna en la majoria d'animals.
- No sempre és negatiu, ja que també proporciona satisfacció.
- Hi ha diversos tipus d'estrès: l'agut i el crònic.
- L'agut és el propi dels atacs d'ira, o quan ocasionalment perdem els nervis en alguna situació. Acostumen a ser períodes curts.
- L'estrès crònic és aquell que és persistent. Porta a les persones cap a hàbits poc saludables, cosa perjudicial pel sistema cardiovascular.
- Les causes més normals de l'estrés crònic són la manca de temps i unes ambicions poc realistes que condueixen a la frustració.
- L'estrès, si no es soluciona, ocasiona més estrès.
- Les soluncions momentànies com ara l'alcohol i els fàrmacs no funcionen a llarg termini i poden crear adicció.
- Les mesures correctives més útils són l'exercici físic, la relaxació i la meditació. Fer ioga, per exemple, és molt recomanat perquè inclou les tres.

Gerard Ramiro

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 17. ESTRÈS. VIURE AL LÍMIT.
En aquest capítol ens parla de les situacions d'estrès, que per al nostre organsime esquialen a una pujada dels nivells d'adrenalina i cortisol.
Hi ha diversos tipus d'estrès i no tots poden ser negatius. El que passa es que per exemple en una persona que té el sistema cardiovascular deteriorat una situació d'estrès pot provocar-li un infart i com a conseqüència, la mort.
També hi ha l'estrès crònic que és aquell causat per situacions en que per manca de temps les persones viuen el límit. Aquest cal reconèixel i tractar-lo ja que es impossible que el cos aguanti la situació gaire temps.
Finalment hi ha diversos mètodes per reduir l'estrès però mai s'ha de caure en la tamptació de l'alcohol. Es a dir un cop identificada la situacio cal prendre mesures com la terapia de relaxació del ioga o altres.
A.Solà
2n Batxillerat B

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 17: Estrès. Viure al límit.
- Tot i que l’estrès no provoqui infarts, pot desencadenar-los; si algú té altres factors de risc i a més a més pateix estrès, està en zona de perill.
- Un episodi d’estrès sobtat pot arribar a provocar una aturada cardíaca.
- Però l’estrès en realitat és una reacció natural dels animals en què l’organisme s’activa amb una descàrrega massiva d’hormones (adrenalina i cortisol). És un mecanisme de supervivència.
- A més a més, un cert nivell d’estrès pot provocar una sensació gratificant, perquè ens fa sentir persones més actives, amb més energia i ganes de fer coses.
- Tot i que hi ha persones a les quals no els hi agrada aquesta sensació, com que l’estrès és una reacció biològica, no hi ha cap manera d’evitar viure amb més o menys estrès.
- El que hem de fer és aprendre a viure amb l’estrès, a controlar-lo.
- Hi ha diferents tipus d’estrès perjudicial que s’originen de manera diversa i tenen diferents conseqüències.
- Hi ha els episodis d’estrès agut en els que perdem el control de les nostres emocions. Són episodis breus en què es disparen els nivells d’adrenalina i cortisol a la sang. Són molt perillosos en persones que tenen el cor i les artèries deteriorats.
- L’adrenalina té un potent efecte coagulant i pot provocar una aturada cardíaca i una arítmia mortal.
- El segon tipus d’estrès està provocat per un esdeveniment traumàtic.
- L’estrès que té més impacte sobre la salut és un estrès persistent i que tendeix a convertir-se en crònic.
- En la majoria de casos d’estrès crònic, hi trobem la manca de temps i l’excés d’ambicions. El problema d’aquest tipus d’estrès és que si no aprenem a controlar-lo, l’estrès genera més estrès.
- Molta gent intenta automedicar-se amb l’alcohol , però no és una bona solució.
- Un consell és que la gent es reservi una estona cada dia per relaxar-se i per pensar, senzillament per pensar.

Ester Marin Esteve - 2n Batx. científic

Anònim ha dit...

Capítol 17:

Un infart no ve tan sols donat per una situación d’estrés sinó que hi ha altres factors darrere que influeixen: colesterol alt, diabetes, tabaquisme… Cal tenir en compte, per tant, que si una persona té alguns factors de risc i a més passa per una época d’estrés, es troba en la zona de perill. L’estrés, però, no és una malaltia ni és sempre dolent: es tracta d’una descàrrega d’hormones molt necessària. És per això que en comptes d’intentar eliminar-lo de les nostres vides, cal que aprenguem a controlar-lo.
Tipus d’estrés:
-Estrés agut: quan patim un atac d’ira, quan perdem els nervis… acabem comportant-nos d’una manera contra la nostra voluntat. Són episodis breus en què es disparen els nivells d’adrenalina i cortisol a la sang. Poden ser fatals per aquells qui tenen el cor o les artèries deteriorats i sense efectes sobre les persones sanes.
-Causat per esdeveniments traumàtics: dura dies o setmanes durant els quals es registra un augment de l’adrenalina en sang. No acostumen a tenir conseqüències tant greus com en els atacs d’ira però poden causar infarts en persones grans de salut delicada.
-Estrés persistent: no es dissipa i tendeix a convertir-se en crònic. És el que té un major impacte sobre la salut. Tot i que no hi ha una sobresecreció d’adrenalina la persona es troba al límit del què pot suportar. Es tracta d’un estat d’insatisfacció permanent però no està clarament demostrat que desencadeni malalties cardiovasculars. El que si que està demostrat és que porta a que la gent menji més i pitjor, fumi més, prengui més alcohol… i tot això en conjunt si que té greus conseqüències per a la salut.
El 60% de les persones que pateixen malalties cardiovasculars asseguren que viuen estressats i per tant, aquest estrès tot i que no provoca directament un infart, predisposa a patir-lo. I aquest tipus d’estrés és típic de persones que viuen altament dedicades a la seva feina, que interactúen amb moltes persones al llarg del dia però n tenen ningú a qui acudir i que sigui capaç de desxifrar que aquell individu pateix un estrés crònic i que hauria, per tant, de canviar la seva manera de vida. És molt important corregir la situación el més aviat posible però és molt difícil fer-ho ja que les persones que el pateixen gairebé mai en són conscients.
És important no recórrer a l’alcohol, el tabac o als fàrmacs davant d’aquest tipus de situación ja que no són solucions efectives, tot el contrari, són perjudicials per a la salut. El que cal fer és: practicar tècniques de relaxació, fer activitat física i meditar ja que aquestes tres activitats tenen la capacitat d’alliberar tensions i, encara que sembli imposible, actúen com una mena de fàrmac que et torna resistent a l’estrés.
És una malaltia de la societat moderna i té com a úniques solucions pràctiques molt antigues.

Blanca Vives Alvarez
2n Batxillerat B

Dani C ha dit...

1. L’estrès no és mai un factor de risc que desemboqui en un infart de miocardi, però si una persona estressada té factors de risc, pot ser un desencadenant d’aquest. Però encara que pugui ser un desencadenant d’aquesta malaltia, no és un factor negatiu, és simplement una reacció hormonal del cos que fa que estigui més actiu del normal.
2. Trobem dos tipus d’estès: l’agut, que és un episodi temporal d’activació corporal excessiva que en una persona amb les artèries malmeses pot ser fatal; i el crònic, que és de una durada més àmplia en el temps (dies o setmanes) que provoca que el cos visqui al límit. Aquest darrer és més perillós que l’agut.
3. L’estrès és una malaltia que s’alimenta a si mateixa, ja que l’estrès genera més estrès. L’estrès afecta a tot tipus de persona, sense fer distincions, fent que la persona que el pateix perdi el control. Per aquest motiu és necessari tenir una persona propera de confiança amb qui poder compartir la càrrega emocional.
4. És fàcil distingir els símptomes físics de l’estrès crònic: mossegar-se les ungles, serrar les dents, sensació de cansament, mals de cap... però els símptomes psicològics són més difícils de distingir: mal humor, ansietat, pessimisme, incomprensió o poca valoració, plors inesperats o riure i ganes de trencar amb tot.
5. És necessari saber comprendre aquests símptomes per poder trencar amb la cadena de l’estrès abans de que es converteixi en crònic. La solució de la gent de fumar una cigarreta o prendre’s una copa al final del dia, no ajuda a trencar amb la cadena, més aviat l’accentua, ja que no soluciona la causa de l’estrès.
6. Tècniques com el ioga, meditació i l’exercici físic ajuden a alliberar tensió i obrir la nostra ment per oblidar-nos d’allò que ens fa estar estressats i poder fer vida normal. També recuperar un horari de son és recomanable ja que ens fa estar més descansats.
7. També és necessari un espai de temps al dia per poder fer una reflexió personal sobre la nostra situació, d’aquesta manera ens podrem adonar si la forma en que portem la nostra vida és o no la correcta.

Anònim ha dit...

Capítol 17

•Molts cops es creu que un infart és produït per l’estrès i no és així el que pot passar es que aquest juntament a altres factors com colesterol alt el desencadeni.
•Hi ha molta gent que es manté estable però en tenir un episodi d’estrès agut pateix un infart.
•El estrés no sempre ha de ser negatiu
•El estrés està integrat en les nostres vides, moltes accions comporten descarrega d’estrès i alhora d’hormones.
•Hi ha gent que no els agrada les situacions extremes que comporten estrés però es impossible viure sense aquest. Em sobreviscut en part gracies al estrés.
•Hi ha diversos tipus d’estrès:
o Processos d’estrès agut , quan tenim un atac d’ira o estem dels nervis. Solen ser breus però per la gent amb arteries deteriorades pot resultar fatal.
o Estrés esdevingut per un fet traumàtic, també hi ha un augment de secreció d’adrenalina,tot i que no son tan elevats també poden causar infarts.
o Tot i això el que té més impacte és l’estrès persistent , es converteix en crònic, no hi ha secreció d’adrenalina, es un estat d’insatisfacció constant. Poder no provoca infarts però l’estat anímic baix contínuament pot també ser perjudicial.
•En l’estrès perdem el control el ambient ens té dominats.
•A vegades el estrès ve causat per la sensació de falta de temps.
•La part dolenta de l’estrès crònic es que si no el tallem d’arrel no es dissipa totalment, pot fer que dormim malament, farà que prenguem cafè per aguantar el dia i no podem dormir encara menys.
•Hi ha un moment en que arribem al límit i ens col•lapsem.
•A vegades una persona que no té la sensació de patir estrés, pot acabar esclaten com una olla a pressió
•Es important que compartim tot el que sentim amb algú pròxim a qui tinguem confiança.
•Alguns dels símptomes són:
o Físics:
-Sensació de cansament
-Serrar les dents
-Insomni
-Indigestions
Psicològics:
-Sensació d’incomprensió
-Sentiment pessimistes
-Atacs inesperat de plors...
•No hi ha una causa obvia sinó que són un cúmul de situacions.
•La solució no es automedicarse am alcohol ni tranquil•litzants ni fumar.
•Cap d’aquestes solucions faran que s’acabi els problema sinó que simplement el maquillarà per a que no sembli tan greu
•A aquest problema hi ha 3 bones solucions:
-Activitat física.
-Meditació
-Tècniques de relaxació
•Aquestes 3 solucions els ajuden a prendre el control de la seva vida.
•També es bo reservar-se una estona del dia per a un mateix , per a pensar i reflexionar en el dia que em passat i buscar solucions als problemes
•Per això l’estrès crònic es present en la nostra societat, perquè vivim en una societat extremadament accelerada, en la que vivim al límit i en la que no tenim temps per a nosaltres mateixos.
Marc Macarulla Herrero
2nBatx B

Anònim ha dit...

Capítol 17: Estrès, viure al màxim

L'estrès per si sol no provoca cap infart, ara bé, si una persona es troba en la zona de risc pel colesterol, sobrepès, hipertensió, l'estrès pot ser la gota que faci vessar el got.

Hi ha dos tipus d'estrès. Un és el momentani, què pot ser degut a les emocions fortes, com un ensurt o bé moments de molta ira. L'altre és el crònic que pot ser provocat per emocions (la pèrdua d'algu, trencar amb la parella),o moments de molta tensió (èpoques d'examens, molta feina)...
El problema de l'estrès crònic és que la persona acostuma a menjar més del compte, fumar més, un malestar general a la persona que pot provocar problemes a la família, amb els amics...

Un motiu que causa estres és la falta de temps. Moltes vegades el nostre entorn ens marca el què hem de fer, i no pas nosaltres.

Un problema de l'estres és que si no el talles de bon principi, es va alimentant d'ell mateix. Per tant, l'estrès provoca més estrès.

El més difícil és reconeixer l'estrès, ja que la gent acostuma a no trobar els símptomes prou exagerats com per consultar el metge.

Un exemple de com no solucionar-ho és prendre una copeta d'alcohol al vespre. Encara que relaxi, tampoc solucionarà els problemes que provoquen l'estrès. Tampoc és cap solució recorre als fàrmacs.

En canvi, un exemple de com solucionar-ho és fer tècniques de relaxació, activitat física i meditació. Una síntesi de les tres és fer ioga.
I per últim, el què recomana el metge és que aquestes persones es donin temps per pensar.

LAURA ASENSIO 2nB

Anònim ha dit...

17. ESTRÈS. VIURE AL LÍMIT

L'estrès no són la causa que produeix els infarts, però si que poden ser els desencadenants amb la suma d'altres factors. L'estrès davant d'emocions fortes pot ser perillós, però al mateix temps és una reacció natural biològica dels éssers humans i dels animals, en la qual hi ha una descarrega massiva d'hormones com l'adrenalina i el cortisol. A més un cert nivell d'estrès és fins i tot gratificant. Encara que s'ha de vigilar a no dependre'n.
La qüestió no és eliminar-lo ja que no és pot, sinó com aprendre a viure amb ell.
Hi ha diferents tipus d'estrès:
- episodis d'estrès agut: quan actuem d'una manera que se'ns escapa de la nostra voluntat. Fa que actuem d'una manera primària. Dura segons o minuts i en persones que tenen el cor i les artèries deterioren pot ser fatal.
-estrès persistent que no se'n va en minuts o setmanes, sinó que s'arriba a convertir en crònic. Aquest pot desencadenar un accident cardiovascular.
En tots els casos d'estrés la persona perd el control del que fa.
No ens hem d'obsesionar amb el temps, ni ens hem de pressionar tan, ja que després ens estressem per la manca de temps.
La part dolenta de l'estrès crònic és que no el sapiguem tallar-lo de cop. El més habitual per evitar l'estrès és automedicar-se amb el consum d'alcohol i això és el que NO s'ha de fer. És un error acostumar-se a prendren cada nit.
El que és recomenable són tècniques de relaxació, activitat física i meditació.
En els casos en que la manca de son és una de les baules del cicle de l'estrès, s'aconsellar recuperat el son de qualitat.
Un consell final seria que les persones que se senten estresades dediquesin mitja hora cada dia per ells mateixos, per pensar.

Vero Torras
2n Batxillerat B