dimarts, 18 de gener de 2011

117 - La ciència de la salut ( capítol 21 )

Valentí Fuster
Comentaris sobre el llibre La ciéncia de la salut realitzats pels alumnes de biologia humana de 2n de batxillerat. En aquest post es comenta el capítol: 
                           
                       21- Després d'un infart. Tornar a començar

Per ampliar informació sobre el cos humà i la salut es pot consultar en l’aula virtual adn-dna.net els següents cursos:

B02- La química de la vida
B10- El cos humà:anatomia i fisiologia
B11- La nutrició humana 

Els comentaris sobre el capítol 21 es faran públics el proper dilluns  24 de  gener.

20 comentaris:

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 21. DESPRÉS D’UN INFART. TORNAR A COMENÇAR
-Les persones que han patit un infart, després d’haver-lo passat, han de ser capaços de sortir-se’n, independentment de si han quedat molt afectats o no físicament. Però, cal destacar que la forma de reaccionar de cada persona és independent i no la podem deduir fins que no passa per aquesta situació.
TRES MANERES DE REACCIONAR:
-Durant l’estància a l’hospital, tot es diferent, i un cop la persona és donada de alta, comencen a sorgir els dubtes, les pors,... i tot i que cadascú reaccionarà a la seva manera, l’autor ens classifica les reaccions en tres grans grups:
1) 1/3 de la població reacciona bé, s’ho pren de forma positiva i intenta canviar alguns aspectes de la seva vida per tal d’evitar que es torni a repetir una situació similar.
2) 1/3 de la població s’ho prenen negativament. Se senten malament i el fet d’haver patit un infart suposa un canvi en la seva vida que no saben afrontar.
3) 1/3 de la població tenen por a patir un altre infart. Canvien moltes activitats de la seva vida per por a patir-ne un altre i no saber què fer.
-De totes formes, cal ajudar a totes aquestes persones, ja que és veritat que l’infart farà canviar l’estil de vida de totes elles, i s’hauran de cuidar molt més.
COM AJUDAR QUI HA PATIT UN INFART:
-Cal que tant el metge com els familiars ajudin a la persona, però no de forma excessiva, ja que sinó es pot tornar molt dependent dels altres i tampoc es pretén això; però tampoc és bo retreure’ls-hi res, ja que molts cops l’afectat ja se sent culpable per fet d’haver patit un infart.
-S’ha de procurar que la persona retorni al millor estil de vida possible, sense obsessionar-se amb el fet de l’infart.
LA MEVA VIDA MILLORARÀ A PARTIR D’ARA:
-Aquesta reacció es dóna principalment en les persones que s’ho prenen de forma positiva, però també hem d’anar amb compte, ja que tot i que canviem el nostre estil de vida i el millorem, si ens sentim millor al cap d’un temps, no per això hem de deixar els bons hàbits i tornar als anteriors.
- Hem d’intentar que aquestes persones facin bondat, que no es donin per vençuts, i que no deixin els nous hàbits adquirits.
PACIENTS QUE ES DEPRIMEIXEN:
-En persones que després de patir l’infart se senten malament, hem de procurar animar-les, i fer-los veure que poden seguir amb un estil de vida saludable, que tenen moltes possibilitats de recuperar-se, que milloraran si fan bondat.
- El millor és parlar amb el pacient, i fer millorar el seu punt de vista si és negatiu.
POR D’UN NOU INFART:
-En persones que tenen por a tornar a patir un infart hem d’intentar que recuperin la confiança, i un mètode comú és fer-los caminar una estona cada dia, i cada cop distàncies més llargues. Si veuen que són capaços de fer-ho, aniran recuperant els ànims.
- Si l’infart ha estat greu, l’activitat física ha de ser supervisada durant un temps, cosa que serà dura per a la persona, però els haurem de donar suport i fer que mica en mica es vagin sentint millor.
OBJECTIU: UNA VIDA NORMAL:
-Les probabilitats de tornar a patir un infart en sis mesos són del 5%, mentre que les de patir-lo en un any són del 3%, per tant, podem veure que els valors són molt baixos i si l’estil de vida es millora i es té una vida saludable, la persona no ha de patir, sempre i quan segueixi les indicacions donades pels metges i es mantingui constant.
-Un 75% dels afectats es relaxa a mesura que passa el temps, i el que hem d’intentar és que això no passi.
-Les persones que han patit un infart poden seguir fent moltes activitats de la seva vida, excepte quan són casos més greus, on se’ls donarà un pulsímetre per controlar el nombre de pulsacions sense passar-se d’un cert límit.
-Els afectats han de seguir endavant, seguir la seva vida amb la màxima normalitat que puguin, que es cuidin, que vigilin, però que no ho deixin córrer, ja que si ells volen se’n poden sortir.
Noelia Llamas 2nBatx.A

Anònim ha dit...

21- Després d'un infart. Tornar a començar


• Un dels majors problemes que provoca un infart es la vida que s’ha de seguir després d’haver-lo intervingut
• No sempre les persones que es consideren més fortes són les que ho superen millor, sinó normalment són les que són conscients de les seves debilitats les que se’n surten millor
• Les reaccions en les persones són ben diverses, però els metges en general les agrupen en tres:
o Els que després de el infart comencen una vida sana i en part estan alegres d’haver-lo sofert ja que podria haver estat pitjor
o Per altre banda tenim els pacients que es deprimeixen i es tanquen en si mateixos i es pregunten quin lloc ocuparan ara en la societat , ja que s’han tornat més dèbils.
o Per últim el terç més dominant són aquells que després del infart per por a patir-ne un altre fan una vida excessivament controlada el que fa que no gaudeixin dels moments.
o També hi ha una quarta però que es dona en molt pocs casos que es la de passotisme, és a dir, he sofert un infart però no m’importa seguiré amb el meu ritme de vida.
• El metge i la família han de ser una gran ajuda després del infart
• El metge ha de tractar sempre el pacient com el que és i no com a un nen patit tot adoptant la postura de pare davant el malalt ja que aquest mai recuperarà la seva autonomia si succeeix això.
• La família no ha d’intentar ser un sac de desitjos per al malalt ja que han d’intentar que tot sigui com abans , tampoc es bo retreure coses tot dient que el infart ha estat perquè no tas cuidat etc. El que em de fer es que el malalt es senti el més semblant abans del infart possible.
• Els pacients que mostren un millor canvi de vida són aquells que so prenen positivament, tot i que la reacció no és sempre immediata a vegades tarda uns dies, i els metges se’n adonen a la primera visita.
• Després de el infart un cop es pren un bon ritme de vida no s’ha de deixar estar perquè es creu que ja s’ha superat sinó que s’ha de continuar així por a no donar opció al infart de reaparèixer.
• Davant d’un malalt que ha reaccionat negativament el que em de fer es minimitzar els problemes per a que així es senti més segur, per altre banda cal dir que no és estrany que després d’un infart s’hagi de acudir a un especialista per a que els tracti la depressió.
• El que s’ha de fer amb els pacients que es tanquen en si mateixos per por a patir un nou infart és donar-los confiança fer-los veure que els poden, que són capaços de sobreportar-ho, tot i que és més difícil amb el pacients que ha sofert un infart més gros i han de fer recuperació amb especialistes.
• Després del infart si és segueixen les recomanacions del metge les possibilitats de recaure en un infart són mínimes, el problema és que molts pacients incompleixen amb els fàrmacs i això fa que les possibilitats augmentin.
• No ens prenguem un infart com una mort prematura sinó com una possibilitat que ens dona la vida de canviar.

Marc Macarulla
2nB batx.

Anònim ha dit...

DESPRÉS D’UN INFART. TORNAR A COMENÇAR.

• Després d’un infart hem de poder tornar una vida normal.
• La reacció d’una persona davant d’un infart és impredictible perquè pot desencadenar moltes emocions diferents, però cal ser conscient que algun dia ens pot passar a nosaltres.
• En general es produeixen tres actituds diferents després de patir un infart: l’actitud positiva, es vol corregir allò que no anava bé a la vida; l’actitud pessimista, el pacient es troba emocionalment enfonsat i sense ganes de tirar endavant; i l’actitud de por, que impedeix als pacients fer una vida normal perquè es limiten les activitats. Però sigui quina sigui la reacció que es produeix sempre representa un canvi.
• Els familiars poden ser de gran ajuda pel pacient. El poden ajudar a fer una vida normal i a mirar endavant, sense pressionar-lo ni culpar-lo, però animant-lo a fer coses i a tirar endavant.
• Quan es produeix una reacció positiva es pren consciència de la “mala vida” que es portava abans de l’infart i hi ha la voluntat de canviar-ho. Però en aquests casos s’ha de vigilar de no tornar a recaure als mals hàbits després d’haver fet bondat i veure que la seva salut havia millorat i potser no calia preocupar-se més.
• Si es produeix una reacció pessimista el metge ha d’intentar minimitzar el risc de patir un altre infart, sense enganyar-lo, per ajudar-lo a ser conscient que si vol pot tornar a refer la vida.
• En canvi, si es produeix una reacció de por s’ha d’intentar tornar-los la confiança a la seva capacitat física i que vegin que no han de limitar les seves activitats.
• L’objectiu és aconseguir tornar a fer una vida normal després de l’infart.
• És molt important seguir les recomanacions del metge i seguir els tractaments per poder tornar a fer una vida quasi com la d’abans. Només quan l’infart ha estat molt greu s’ha de controlar l’activitat física amb un pulsímetre.
• La vida es construeix a partir d’imprevistos i variables i l’infart no ens ha d’impedir seguir endavant.

Anna F. - 2nA Batx.

Anònim ha dit...

DESPRÉS D’UN INFART. TORNA A COMENÇAR;
Quan es pateix un infart, el que s’ha de ser capaç de fer és ser positiu.
- Tres maneres de reaccionar:
Durant els primers tres dies després de l’infart, la persona acostuma a fer un canvi a la seva vida. Davant aquest canvi hi trobem tres maneres de poder reaccionar;
Un terç dels pacients adopta una actitud positiva, veu l’infart com una cosa de la seva vida que ha de corregir-la.
Un altre terç tenen una decisió tot al contrària, són pessimistes i se senten enfonsats sense tenir molt clar el lloc que ocupen a la societat.
I finalment, l’últim terç tenen una actitud de por, que aquesta por els impedeix continuar fent una vida normal.
- Com ajudar qui ha patit un infart:
Normalment el metge és qui sempre truca després al pacient per anar-li preguntant el seu estat en que es troba i si segueix tots els passos que ell li va demanar.
No convé tampoc massa que els familiars estiguin sempre preocupats, ja que poden transmetre-li al pacient ansietat i por en patir un altre infart o simplement, obsessionar-lo amb fer bondat amb el menjar.
- La meva vida millorarà a partir d’ara:
Les persones a les que això els resulta més fàcil són les que tenen una reacció positiva després de l’infart, i estan disposats a canviar la seva vida.
Aquesta actitud no depèn pas de l’abast i la situació de l’infart.
Però aquesta reacció positiva no ha de ser necessàriament de manera immediata. O al revés, que tinguin primer una visió molt positiva i decideixin canviar la seva vida però després caure un altre cop a la rutina.
- Pacients que es deprimeixen:
Amb pacients que entren en aquesta dinàmica s’ha d’actuar ben diferent, si se senten enfonsats, cal recordar-los que les seves possibilitats de recuperar-se són excel•lents si segueixen les recomanacions del metge. Recordar-li que si deixa de fumar i fa activitat física se sentirà molt millor i podrà evitar-ne un altre possible infart.
- Por d’un nou infart:
Els pacients després de tenir un infart, se senten amb més inseguretats, el que acostumen a dir els metges, és que els recomanen a caminar un quilòmetre i mig al dia i així, fan activitat física. Però el que s’ha de fer és motivar-los per seguir les recomanacions del metge.
- Objectiu: una vida normal:
Un infart no s’ha de veure com una mort prematura. Les estadístiques indiquen que entre el 5-6% de les persones que pateixen un infart tres mesos després en pateixen un altre. I un 80% desprès de deu anys no hi ha tornat a caure més.
Per això és important que cada pacient segueixi les recomanacions que li recepten i també que compleixin amb tots els tractaments.
A vegades, el tractament farmacològic fracassa, ja que moltes persones no segueixen el tractament establit per el metge.
Però si se’n segueix les recomanacions i els tractaments la vida d’una persona pot ser del tot normal i tranquil•la. Per tant, cadascú viu la seva vida de la manera que ell vol.

Laia Salgado
2nC

Anònim ha dit...

CAPITOL 21:

-La reacció d'una persona davant d'un infart és impredictible.
-Les actituds davant d'un infart tendeixen a dividir-se en tres grans grups.
-Un terç dels pacients té una actitud positiva i veuen l'infart com una oportunitat d'arreglar les coses que no anaven bé a la seva vida.
-Un altre terç és pessimista i es deprimeix.
-L'últim terç és els que tendeixen a tenir por de tenir un nou infart i, per això, no segueixen amb la seva vida normal, encara que podrien fer-ho perfectament.
-Un cop ja s'ha tingut l'infart s'han de tractar els problemes físics però també els psicològics.
-Els familiars poden ser de gran ajuda per a tractar els problemes psicològics derivats d'un infart.
-No s'ha de tractar al malalt com si no fos una persona autònoma, no se'l ha de fer sentir culpable i no s'han d'obssesionar amb la possibilitat de que pateixi un nou infart. Tot això és contraproduent.
-Els familiars han de contribuir a que el pacient porti una vida el més normal possible.
-Encara que ja es trobi millor, una persona que ha patit un infart sempre té més risc de patir-ne un altre que no pas una altra persona.
-Als pacients més pessimistes s'els ha d'animar.
-Als pacients amb por s'els ha d'animar perquè recuperin la seva vida, ensenyant-los que hi ha moltes activitats que poden fer i ensenyant-los a no autolimitar-se.
-Un infart no és indicatiu de mort prematura.
-Un any després de l'infart un 75% de les persones que han patit un infart ja no segueixen totes les indicacions del metge.
-Després d'un infart s'ha de continuar endavant.

Maite Alamillo, 2n Batx. B

Anònim ha dit...

21-DESPRÉS D'UN INFART

-Reaccionar bé després d'un infart és ser capaç de sortir-se'n.
-Les persones realistes que accepten l'infart com el que és, són les que millor reaccionen, tot i que mai es pot saber com reacionarà una persona.
-Hi ha tres maneres de reaccionar: Una és positiva, veure l'infart com un senyal per rectificar la vida. Una altra és deprimir-se i sentir-se enfonsat. I l'última és reaccionar amb por i no fer una vida normal per por a un altre infart.
-L'infart comporta dos problemes més: el problema físic de patir una arterioesclerosi i un cor malmès, i el problema psicològic (sentiments de culpa, sentir-se vulnerable).
-Els familiars no han de tractar el malalt com si ja no pogués viure per ell mateix, tampoc han de dir-li que és culpa seva i que ja els havien avisat, tampoc s'han d'obsessionar per la seva dieta ni transmetre ansietat.
-Per ajudar, els familiars han d'intentar que recuperi una vida normal.
-A les persones que es deprimeixen després se'ls hi ha d'ajudar a entendre que poden rependre la seva vida i que podrà evitar un altre infart si fa bondat.
-Els antidepressius serveixen només mínimament.
-Els que tenen por han d'intentar reocbrar la confiança en ells mateixos.
-Un 5% dels que han patit un infart en pateixen un altre en els tres mesos següents. Un 80% al cap de deu anys no ha recaigut.
-Moltes persones al cap d'un any ja no es prenen els fàrmacs receptats perquè ja es senten bé.
-Si es segueixen les recomanacions poden fer una vida normal i podran continuar endavant.

Helena A.

Anònim ha dit...

21. DESPRÉS D’UN INFART. TORNAR A COMENÇAR.

-Hi ha tres maneres molt diferents de reaccionar quan es pateix un infart, però el més important és saber tirar en davant.

-Un terç dels pacients reaccionen positivament i intenten arreglar allò que el pot haver desencadenat, comencen a cuidar-se i aprenen a disfrutar més de la vida.

-Un altre terç reacciona de manera pessimista i s’enfonsen, per això necessiten ajuda per recuperar-se i tornar a fer vida normal.

-I per últim, hi ha persones que es limiten a no fer re del que feien abans de tenir l’infart, ja que, tenen por de tornar a passar un altre cop pel mateix. Per aquest motiu cal que tornin a recuperar la confiança i l’autonomia perduda.

-L’infart comporta dos greus problemes, el físic, que comporta tenir una arteriosclerosi i el cor deteriorat, i un de psicològic.

-Els metges s’encarreguen de solucionar el problema físic, i els familiars, amics i psicòlegs (si cal) ajuden a superar el problema
psicològic.

-La gent que pateix un infart té un gran risc de patir-ne un altre.

-Quan un pacient té por de tornar a patir-ne un cal recordar-li que no té perquè ser així si es cuida i evita els hàbits dolents com per exemple fumar.

-Un 5 o 6% de les víctimes pateixen un altre infart abans de que passin tres mesos del primer. Un cop superen aquest període de temps, el risc disminueix fins arribar al 2 o 3% de persones.

-Quan passa un any del començ del tractament molts pacients es relaxen i deixen de prendre els fàrmacs recomanats.

-Es bo que les víctimes segueixin fent activitat i que amb l’ajuda del pulsòmetre controlin el nombre de pulsacions per minut. D’altre banda també sol ser un bon moment per començar a fer noves activitats.


Rocío Antelo 2nA.

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 21. Després d’un infart. Torna a començar
- una persona després d’haver patit un infart ha de ser capaç de sortir-se’n, independentment de si has quedat molt disminuït o poc. La reacció d’una persona davant d’un infart es impredictible.
TRES MANERES DE REACCIONAR
-hi ha tres grans grups de persones que actuen de maneres diferents:
1) un terç adopten una actitud positiva, veuen l’infart com un senyal que alguna cosa no anava bé a la seva vida i ho corregeixen.
2) un altre terç ho fa totalment al contrari, són pessimistes. Se senten enfonsats, emocionalment estorvats.
3) en l’últim terç predomina una actitud de por, ja que pateixen si tornen a patir-ne un altre i no fan una vida amb normalitat. S’imposen ells mateixos unes limitacions.
COM AJUDAR QUI HA PATIT UN INFART
- és fàcil que el pacient acabi actuant de manera totalment subordinada, de vegades fins i tot hipocondríaca, fent un munt de consultes per qüestions insignificants, veient el metge com una figura que ofereix seguretat.
- la família ha d’actuar correctament ja que també li poden transmetre nervis i ansietat. El que més ajuda és ajudar-lo a fer bondat i no posar-lo més nerviós.
<>
- hi ha persones que després d’haver patit un infart són molt positives i estan disposades a canviar la seva vida totalment.
PACIENTS QUE ES DEPRIMEIXEN
- hi ha pacients que entren en un estat de depressió, en aquest cas s’ha d’actuar totalment al contrari, el que s’ha de fer es minimitzar el risc d’infart. És a dir, fer que el pacient sigui capaç de veure que té moltes possibilitats de recuperar-les. I que si segueix les recomanacions se sentirà molt millor.
POR D’UN NOU INFART
- aquests pacients són aquells que s’autolimiten. En aquest cas s’ha de fer veure al pacient que no s’ha de posar aquest límits ja que ell és capaç de poder fer activitats sense preocupar-se per a res. Per això es comença per fer un entrenament suau.
OBJECTIU: UNA VIDA NORMAL
-entre el 5% i el 6% de les víctimes d’infart pateixen un segon infart en els tres mesos següents. Per aquest motiu és important que el pacient segueixi les recomanacions que li ha donat el metge corresponent. I seguir correctament el tractament.
- hi ha molts fracassos sobretot amb el tractament farmacològic, perquè hi ha moltes persones que no l’acaben seguint.
- si se segueixen les recomanacions i es compleixen els tractaments no hi ha cap raó perquè la persona no pugui seguir tenint una vida amb normalitat.

Marta Salgado Juan
2n Batx A

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 21: després d’un infart. Tornar a començar
-La reacció d’una persona després d’un infart és impredictible.
Tres maneres de reaccionar
-actitud positiva, el infart és una senyal que indica que ha de canviar de vida
-actitud depressiva, se senten enfonsats
-actitud de por de patir un nou infart i no gosen fer una vida normal
-però un infart sempre comporta un canvi a la vida del qui el pateix
-sempre es presenten 2 problemes després d’un infart 1) patir arteriosclerosi i un cor deteriorat 2) problemes psicològics associats al infart
Com ajudar qui ha patit un infart
-el metge és qui pot ajudar en els problemes físics del pacient però sempre establint una distància entre pacient i metge.
-la família pot ajudar a superar els problemes psicològics però sense actuar de manera protectora ni culpant al malalt.
-la família ha de cooperar perquè el malalt recuperi la seva vida anterior
La meva vida millorarà a partir d’ara
-la vida d’una persona que ha patit un infart pot millorar si el pacient s’ho pren de manera positiva i ho veu com una oportunitat per canviar però s’ha de ser constat i no tornar als mals hàbits.
Pacients que es deprimeixen
-amb els pacients que es deprimeixen cal minimitzar les possibilitats de tornar a tenir un infart.
Objectiu: una vida normal
Després d’un infart hi ha probabilitats de patir-ne un altre però és molt provable que el pacient intenti recupera la seva vida anterior.


Henar Guerra

Anònim ha dit...

21. DESPRÉS D’UN INFART. TORNAR A COMENÇAR
- Desprès de patir un infart, les persones realistes són les que reaccionen millor.3 maneres de reaccionar: 1) positivament. Decideixen corregir la seva vida.
2) amb pessimisme. Actitud depressiva
3) amb por. Tenen por a continuar amb la seva vida normal
Per a tots, un infart suposa un canvi on cal superar 2 problemes: físic, arteriosclerosi i cor deteriorat i psíquic: sentiments de culpabilitat, dependència respecte altres pers.
- El metge té un paper molt important, cal que es preocupi pel pacient però sense abusar. I també els familiar que han d’oferir la seva ajuda sense tractar el malalt com una persona dependent.
- Pot ser que la reacció positiva no sigui immediata, i alguns pacients es creuen que ja han vençut la malaltia i tornen al ritme d’abans.
- Davant d’un pacient amb actitud depressiva, cal parlar amb ell i animar-lo a seguir les recomanacions. Si menys no, fer-li veure que té una visió errònia i mostrar-li els aspectes positius de la recuperació
- Davant d’un pacient amb por, cal recomanar-li de córrer una milla al dia. Si l’infart ha estat petit, no cal supervisió mèdica i el pacient se sent més autònom. Si l’infart ha estat més massiu, cal explicar-los que la seva vida no tornarà a ser la d’abans però que es poden millorar les seves condicions de vida.
- És important que el pacient segueixi les recomanacions i es prengui els medicaments indicats. I sobretot, cal recordar que desprès d’un infart, es pot treballar igual, fer exercici físic aeròbic i practicar el sexe igual.
Elisabet D.
2n Batx A

Anònim ha dit...

CAPÍTOL XXI: "DESPRÉS D'UN INFART. TRONAR A COMENÇAR"

- La reacció d'una persona davant d'un infart és impredictible.

- Sovint aquelles persones més realistes, que no es creuen més fortes del que són, són les que es recuperen millor.

- Un cop es dóna d'alta el pacient que ha patit un infart el tractament és subtil i personalitzat.

- Un grup de pacients, després de patir l'infart prenen la decisió de corregir el seu model de vida de manera que fins i tot es troben millor després d'haver-lo patit.

- Un altre grup, es comporta totalment al contrari. Els pacients entren en depressió.

- L'últim terç de pacients estan dominats per la por cosa que els impedeix fer una vida normal perquè no tenen confiança en si mateixos.

- L'infart, però, comporta tan problemes físics (arteriosclerosi, un cor deteriorat...) com psicològics (sentiment de culpabilitat, sensació de dependència respecte a altres persones...).

- És positiu que el pacient sàpiga que el metge li pot respondre qualsevol dubte i que es preocupa per ell però evitant que el pacient perdi tota la seva autonomia.

- Els familiars ajuden majoritàriament amb l'aspecte psicològic del pacient evitant que encara caigui més en el sentiment de culpabilitat i ansietat.

- Sovint els pacients que fan bondat creuen haver superat els problemes de salut i tornen a caure en els mateixos mal hàbits (fumar, deixar de fer activitat física, menjar malament...).

- Alguns pacients prenen antidepressius. Aquests però no tracten tan bé les conseqüències de l'infart perquè no és una lesió cerebral.

- Per aquells pacients que tenen por si se'ls recomanar caminar aproximadament un quilòmetre i mig cada dia, a poc a poc, restauraran confiança en si mateixos i a vegades l'autonomia perquè no els caldrà supervisió mèdica.

- Molts dels pacients deixen de prendre's els fàrmacs recomanats perquè creuen haver superat la malaltia o bé estan tan deprimits que tant els hi fa. la majoria dels pacients incompleix el tractament.

- Si es compleix el tractament els pacients poden reincorporar-se a la feina, fer qualsevol activitat física aeròbica i tenir una vida sexual activa.

- Després d'un infart lo millor que es pot fer és continuar endavant.
C. Jiménez 2nA Batxillerat

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 21: Després d’un infart. Tornar a començar.
- La reacció d’una persona davant d’un infart és impredictible.
- Tot i que totes les persones reaccionen de manera diferent després d’un infart, hi ha tres reaccions.
- Un terç dels pacients s’ho pren de manera molt positiva i gaudeix més de la seva vida.
- Un altre terç dels pacients entra en un estat depressiu en el que no saben quin serà ara el seu lloc en la societat.
- L’últim terç de la població té una actitud de por que no els permet dur una vida normal, de manera que s’autoimposen limitacions innecessàries.
- És vital que després que un pacient pateixi un infart, senti que el metge no s’oblida d’ell i que li importa la seva salut.
- La família també ha de donar suport al pacient però mai ha de deixar que sigui una persona autònoma ni tampoc culpar-lo del que ha passat.
- Els familiars tampoc s’han d’obsessionar pel que menja i pel que fa perquè no torni a patir un infart, sinó que han d’intentar normalitzar la situació.
- Les persones que reaccionen de manera positiva se’n surten abans i fan bondat però moltes vegades tornen a recaure en els mals hàbits.
- Els pacients que es deprimeixen després d’un infart, moltes vegades van al psiquiatre, qui els recepta antidepressius. Tot i això, no són del tot recomanables.
- Els pacients que tenen por de patir un nou infart no poden tornar a portar una vida normal de manera que el metge els ha d’animar a fer una mica d’activitat física i així se sentiran més autònoms.
- Entre el 5 i el 6% de les persones que han patit un infart en pateixen un segon en els tres mesos següents.
- Els pacients han de seguir les recomanacions del metge però després d’un any, el 75% deixa de fer el que els recomanen.

Ester Marin Esteve - 2n Batx. científic

Anònim ha dit...

- Una possible definició de reaccionar bé davant d’un infart és ser capaç de sortir-se’n, independentment de si has quedat molt disminuït o poc.
La reacció davant d’un infart és del tot imprevisible. Una persona que semblava ser molt forta i a l’hora de la veritat decaure molt fàcilment o just el contrari, una persona que en principi era dèbil que se’n surt prou bé.

Hi ha tres prototipus de reaccions davant d’un infart:
* 1r: el pacient s’ho pren de la manera més positiva possible, és a dir, sap que té un problema i simplement l’intenta millorar.
* 2n: el pacient pensa en totes les coses dolentes, té una actitud molt pessimista i no pensen en superar el mal tràngol que estan passant.
* 3r: el pacient número tres té tanta por pel fet de patir un infart que ja no gosa fer vida normal i no gaudeix gens de la vida.

El paper que ha de tenir un metge respecte el pacient que ha patit un infart ha de ser de recolzament. El pacient no s’ha de sentir sol i en aquests moments el millor amic hauria de ser el metge.
Tot i el recolzament del metge, aquest no ha de ser massa protector ja que el pacient podria dependre del metge i no seria una persona autònoma.

Hi ha molts casos de gent que ha patit un infart que en el moment que han començat a seguir un estil de vida millor (bona alimentació, exercici físic,...) s’han començat a sentir molt millor. Però aquestes millores més que ajudar-los els han perjudicat ja que ne trobar-se millor han tornat als mals hàbits d’abans.

El fet d’haver patit un infart no significa que quedin pocs dies de vida ni molt menys. Això sí, sempre s’han de seguir les recomanacions dels metges, ja siguin alimentàries, de qüestions d’exercici físic...
Una cosa molt important és que s’ha de prendre de la manera més positiva possible i sobretot intentar fer vida normal, sinó t’acabes amargant i perds l’emoció de la vida.

Isaac Robles Díaz

Anònim ha dit...

-Haver patit un infart fa que el malalt en qüestió tingui dubtes, pors i debilitat física.
-Es donen principalment dos problemes: el fet de tenir un cor deteriorat que mai més podrà bombar sang amb tanta eficàcia i per altra banda els problemes psicològics associats (sentiment de culpabilitat, sensació de dependència...).
-Un mes després de rebre l’alta tenen una visita programada amb el metge. Tot i així, la relació que presenta el metge no pot ser paternalista ja que de ser-ho crearia massa dependència per part del pacient.
-L’actitud dels familiars també és molt important ja que no poden transmetre el fet que estan amoïnats, tampoc poden actuar de manera paternalista ni li poden recriminar al pacient que ha sigut per culpa dels seus mals hàbits que ha patit l’infart.
-El fet de tenir una reacció positiva beneficia a l’hora d’adaptar-se al nou estil de vida que s’ha de seguir després d’un infart. Però cal tenir en compte que per molt bé que se senti el pacient no pot faltar a la seva visita amb el metge ja que segueix sent un malalt.
-Amb aquells pacients que es deprimeixen cal presentar-los el risc de patir un altre infart com a mínim. És per això que s’ha de procurar que doni valor a la segona oportunitat que se li ha donat i que aprofiti tota la vida que li queda per endavant.
-A aquells pacients que tenen por de sofrir un altre infart, és molt beneficiós incitar-los a caminar una milla diària ja que quan se n’adonen que són capaços de fer-ho recuperen la seva confiança en si mateixos.
-Només entre el 5 i el 6% dels malalts que han patit un infart en pateixen un altre en els tres mesos següents.
-El més important és seguir els consells del metge, d’aquesta manera es redueix en gran nombre la possibilitat de tornar a patir un infart.

BLANCA VIVES ÁLVAREZ
2n BATXILLERAT B

Anònim ha dit...

21. DESPRÉS D’UN INFART. TORNAR A COMENÇAR
- És difícil saber com reaccionarà una persona després de patir un infart ja que els canvia completament la vida i han de tornar a començar de nou.
- Hi ha tres tipus de resposta: adoptar una actitud positiva, adoptar una actitud pessimista i depressiva i finalment hi ha aquelles persones que se senten atemorides i tenen por.
- Els que adopten una actitud positiva són aquells pacients que veuen després d’un infart un bon moment per canviar els hàbits de vida i tornar-se més saludables. Cal estar alerta però, que en aquest tipus de pacients a vegades al cap d’un any d’haver començat una nova vida se senten tan bé i tan energètics que moltes vegades es deixen de prendre els fàrmacs corresponen i llavors eleven els seu risc de patir un nou infart.
- Els pessimistes i els que s’enfonsen són aquelles persones que se sentien valentes i fortes i ara en canvi es troben que són vulnerables. Aquí i juga un paper molt important la família, que l’ha d’animar a fer una nova vida sana, però sense agobiar-lo. Moltes vegades desprès d’haver anat al cardiòleg passen per psiquiatria on els antidepressius que els dónen no són el millor remei per curar el seu estat d’ànim, sinó que han de ser ells mateixos que se’n surtin de l’ensopegada.
- Finalment hi ha els que pateixen por i aquest se’ls ha d’animar que la vida continua i que han de reprendre les seves activitats amb normalitat, amb precaució però amb normalitat. Només ha estat un avís i es que la vida continua i sempre s’ha de tirar endavant!



Anna Solà
2n Batx. B

Dani C ha dit...

1. els pacients experimenten tres formes diferents de reacció davant d’un infart, però per sobre de tot el que hem de tenir clar és que hem de saber sortir-nos-en de l’experiència i reprendre una vida normal.
2. Un terç dels pacients que han patit un accident cardíac intenten canviar radicalment el seu estil de vida, apartant tot allò que els hi ha desencadenat la malaltia i comencen a cuidar-se, aprenent a gaudir més de la vida. Un altra terç, que reacciona de forma més pessimista, s’enfonsa i necessiten una ajuda per poder sortir-se’n de l’experiència. Finalment trobem un grup que, degut al xoc que pateixen, no tornen a fer res del que feien abans de l’infart. Aquest darrer grup necessita tronar a recuperar la confiança en si mateixos.
3. A part del problema físic que comporta patir un infart, el qual els metges s’encarreguen de curar, trobem un factor psicològic que necessita l’ajut de la família i amics, o fins i tot de psicòlegs, per poder curar.
4. Un pacient que hagi patit un infart amb anterioritat, té més probabilitats que un altra de patir-ne de nou, degut al mal estat del cor quan s’ha patit la crisi.
5. El risc més alt de tornar a patir un infart es troba entre els tres primers mesos des del primer episodi, un cop passat aquest període de temps, el risc disminueix.
6. Un cop passat el primer any després d’haver començat el tractament, molta gent l’abandona. Cal seguir fent activitat física i el tractament. Aquest període de temps, sol ser l’ideal per descobrir noves aficions i activitats.

Anònim ha dit...

23. Després d’un infart. Tornar a començar.

Reaccionar bé davant un infart és ser capaç de sortir-se’n, independentment de si has quedat molt disminuït o poc.

La reacció d’una persona davant d’un infart és impredictible.

Les actituds després de patir un infart solen dividir-se en tres grups:
- Actitud positiva. Els pacients ho veuen com una senyal de que alguna cosa no funcionava a la seva vida hi ho volen arreglar.
- Actitud pessimista. Entren en una dinàmica depressiva. Amb aquests pacients es tracta de que no entrin en una via irreversible.
- Actitud de por. És el majoritari. Tenen molta por a patir un infart de nou, i no s’atreveixen a fer vida normal. S’ha d’aconseguir restaurar la seva confiança perquè no s’autolimitin tan.
Casi mai és dóna una actitud de negació, és a dir, com si no hagués passat res.

Independentment de l’actitud que es prengui tots els pacients tenen els mateixos problemes. El físic, de tenir arteriosclerosi i que el cor mai els hi funcionarà com abans. I el problema psicològic, com el sentiment de culpabilitat, el fet de dependre dels altres i el sentiment de sentir-se dèbil.

El metge és la persona que millor pot ajudar al pacient, interessant-se per ell, però mai des d’una relació pare-nen, ja que això pot comportar que el pacient n’acabi dependent.

Els familiars han de vigilar de no tractar la persona com si ja no fos una persona autònoma.
Tampoc han de transmetre la seva preocupació o ansietat al pacient, ja que ell ja està prou preocupat, ni tampoc burxar-lo ni molestar-lo dient-li que l’havien advertit.

Amb els pacients amb actitud positiva, se’ls ha d’animar a canviar l’estil erràtic de vida que portaven per millorar-lo.

També passa però que un cop el pacient té bons hàbits i es troba molt millor tornen a caure en els mals hàbits de cop.

Amb els pacients amb visió negativa i que els hi agafa una depressió s’ha d’intentar minimitzar el mínim les coses negatives que comporta l’infart, així que se’ls hi ha de dir tot el positiu de la recuperació.

I encara que alguns vagin al psiquiatre per la depressió posterior que pateixen a causa de l’infart és important intentar solucionar-ho amb la relació metge-pacient.

En els pacients amb un actitud de por,va molt bé fer-li caminar una mica cada dia, perquè així vagin recuperant l’autonomia a poc a poc, i al final es poden atrevir a córrer i portar vida normal.

Tot i que hi ha clients en què els perjudicis de l’infart a tingut un abast més gran i per tant se’ls ha d’avisar que la seva vida no serà com abans,però s’han de minimitzar els problemes.

S’ha d’animar-los i que facin una recuperació programada i començar poc a poc.

Al final del capítol, Valentí Fuster aconsella que el millor que es pot fer després de patir un infart és contínua endavant "move on", sense presseionar-se, ni limitar-se, això si cuidan-se.

Vero Torras
2n Batxillerat B

Anònim ha dit...

21. Després d'un infart. Tornar a començar.

- Després de patir un infart, la gent pot reaccionar de tres maneres: amb una actitud optimista, amb ganes de prendre una nova manera de viure i canviant els hàbits; sentint-se deprimit i pessimista envers la vida o adoptant una actitud de por davant la mort.
- Els del primer cas, tenen molt de guanyat, però a vegades, al sentir-se totalment curats i vitals, tornen a recaure en els hàbits que els van dur a l'infart.
- Els del segon cas , els pessimistes, han de trobar una visió més positiva, i els metges i psicòlegs poden ajudar-los.
- Els dels tercer cas, han perdut la confiança i ara temen per la seva vida i a un altre infart. Cal fer-los veure que la vida segueix.
- Caminar és una activitat que pot ajudar a recuperar la salut després d'un infart, ja que és una activitat física lleugera que no té cap risc.
- Si els pacients prenen la medicació i canvien els seus hàbits, poden fer una vida normal sense por de sofrir un altre infart.

Gerard Ramiro Pareta

Anònim ha dit...

21- Després d'un infart. Tornar a començar

1.- Després d’haver patit un infart, segons la manera de ser i el tarannà de cadascú, poden sorgir diferents reaccions però totes tenen en comú el fet d’intentar tornar a la vida d’abans de la millor manera possible.

2.- Les estadístiques afirmen que aproximadament un terç dels pacients sol reaccionar d’una manera positiva i aquesta experiència els ha servit per millorar els seus hàbits personals i valorar molt més el seu dia a dia.

3.- En canvi, el terç restant de pacients solen reaccionar més negativament i com a conseqüència el seu estat d’ànim necessita ser reforçat per especialistes o per la pròpia familia i amics per tal de retornar al seu tarannà habitual.

4.- El personal sanitari és l’encarregat de la recuperació física, però, en canvi, els familiars i amics i fins i tot els psicòlegs s’encarreguen més de la part psicològica.

5.- Existeix un sector de persones que la por a tornar a patir un infart provoca en ells que no
vulguin fer res del que feien abans de patir-lo. La solució consisteix en intentar confiar molt més en ells mateixos i en la medicina i millor molt més la seva autonomia.

6.- Patir un infart no només comporta danys físics, com una arteriosclerosi o deteriorament del cor, sinó que també psicològics que, sovint, solen causar al malalt mol més malestar que la pròpia dolència.

7.- Quan una persona ha patit un infart anteriorment, sempre existeix més risc de patir-ne més. No obstant, si el pacient es cuida i millora el seus hàbits no te perquè tornar a ocórrer.

8.- Segons estadístiques realitzades, un 5-6 % dels malalts d’infarts tornen a patir-ne un altre en els següents tres mesos. Tot i així, després d’aquest període de temps, el risc passa a ser del 2-3%.

9.- S’ha de tenir molta cura alhora de controlar la medicació recomanada pels infarts, ja que, normalment, un any després de patir aquest, normalment els fàrmacs se solen oblidar.

10.- El personal sanitari recomana a les persones afectades que realitzin activitats físiques (també de noves) amb l’ajuda d’un pulsòmetre que controli les pulsacions del nostre cor per minut.

Jenny Peñalba
2n.BATX. A

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 21- DESPRÉS D’UN INFART, TORNAR A COMENÇAR

- Reaccionar bé davant d’un infart és ser capaç de sortir-se’n encara que la persona s’hagi quedat molt disminuïda o no.
- La manera de reaccionar de les persones davant d’un infart és impredictible.
- Les persones realistes, que saben perfectament el lloc que tenen al món són les que solen reaccionar més bé davant d’un infart.
Tres maneres de reaccionar
- Les actituds de les persones vers un infart se solen dividir en 3:
1. una tercera part dels pacients respon de manera positiva i intenta corregir els mals hàbits que portaven.
2. una altra tercera part dels pacients respon de manera contrària, amb pessimisme i depressió.
3. la tercera resposta sol anar acompanyada de la por. Tenen tanta por de tornar a tenir un infart, que no saben portar una vida normal i continuar fent les mateixes activitats que abans duien a terme. Es posen limitacions innecessàries.
4. la resposta que no es dóna mai és la voluntat de no voler fer res davant l’infart.

- Les persones que pateixen un infart se’ls hi presenten dos problemes: un de físic (el cor no pot bombar la mateixa quantitat de sang com abans), i un de psicològic (culpabilitat, etc).
Com ajudar qui ha patit un infart
- Tan el metge com els familiars del pacient que acaba de patir un infart, poden proporcionar-li una gran ajuda a l’afectat (problemes psicològics). Aquests no han de tractar al malalt com si ara no fos una persona autònoma. Els familiar l’han d’ajudar a que el malalt recuperi la vida que portava abans de l’infart: que faci activitats, moure’s, etc.
La meva vida millorarà a partir d’ara?
- Alguns pacients després d’intentar canviar els seus hàbits de vida, tornen a recaure al cap dels temps a aquells que l’havien portat a l’infart. És per això que mai han de creure que l’han vençut; perquè llavors tornaran a perdre.
Pacients que es deprimeixen
- A totes aquelles persones que entrin en un pessimisme extrem després d’un infart cal intentar minimitzar la importància de l’infart. Cal repetir-li que hi ha moltes possibilitats de recuperar-se, que es trobarà millor si segueix la dieta, etc. Cal fer-los veure els efectes positius de la recuperació i recordar-li que hi ha molta vida després de patir un infart.
Por d’un nou infart
- Un dels consell que Valentí Fuster recomana a aquelles persones que tenen por després d’un infart és que comencin a caminar cada dia. Mica en mica, s’adonaran que són capaces de fer-ho i poc a poc aniran perdent la por.
- En les persones que la lesió en la musculatura del cor és d’importància cal explicar-los que probablement no tornin a fer una vida com la d’abans, però que cal esforçar-s’hi perquè es pugui portar de la millor manera possible.
Objectiu: una vida normal
- Un infart no s’ha de considerar com una condemna a mort. Cal corregir els mals hàbits de la vida del pacient abans que patis l’infart. És per això que és molt important que el pacient segueixi els consells dels metges i el tractament. D’aquesta manera aconseguiran portar una vida molt semblant a qualsevol persona sana (sempre que l’infart no hagi malmès en gran manera el cor).

Carla González