dilluns, 24 de gener de 2011

119- La ciència de la salut ( capítol 22 )

Valentí Fuster
Comentaris sobre el llibre La ciéncia de la salut realitzats pels alumnes de biologia humana de 2n de batxillerat. En aquest post es comenta el capítol: 
                           
                       22 -Ictus. Una urgència més urgent que un infart
 
Per ampliar informació sobre el cos humà i la salut es pot consultar en l’aula virtual adn-dna.net els següents cursos:

B02- La química de la vida
B10- El cos humà:anatomia i fisiologia
B11- La nutrició humana 

Els comentaris sobre el capítol 22 es faran públics el proper dilluns  31 de  gener.

22 comentaris:

Anònim ha dit...

ICTUS. UNA URGÈNCIA MÉS URGENT QUE UN INFART.

-Tot i que molts cops creguem que un infart és molt greu, l’ictus és encara pitjor. Un ictus és el mateix que un accident vascular cerebral, o antigament anomenat atac de feridura o apoplexia.
- Un ictus consisteix en una situació en la qual una artèria del cervell es tanca o trenca i moltes neurones moren. Els efectes que pot tenir poden ser fatals. Pot crear conseqüentment alguna minusvalidesa permanent.
- Davant un ictus s’ha d’actuar molt més ràpid i amb els tractaments correctes tot i que sigui difícil.

ACCIDENTS DE CIRCULACIÓ AL CERVELL:
-Un ictus pot ser tres coses:
1) Embòlia: tancament d’una de les artèries que irriga el cervell per un coàgul que s’ha format a un altre lloc i que ha arribat al cervell.
2) Trombe in situ: coàgul format en una artèria del cervell i que queda tancada.
3) Hemorràgia cerebral: una artèria es trenca i surt tota la sang de l’interior, que sortirà a molta pressió. Tot això al cervell.
Un infart hemorràgic és el resultat d’una artèria que havia quedat tancada i ha acabat trencant-se.
En els dos primers casos s’ha d’intentar que la sang torni a circular, i en el tercer cas, tot el contrari. En tots els casos però, acaben morint neurones que poden tenir efectes en l’individu molt perjudicials.

L’ENDEMÀ ÉS MASSA TARD:
-L’ictus és la segona causa de mort a Espanya, després de l’infart de miocardi.
- Després de l’ictus es tenen al voltant de dues o tres hores per recuperar la circulació de l’arteria tapada.
-El que s’ha de procurar primer de tot és desfer el possible coàgul per tal de no agreujar en cas que sigui una hemorràgia. Primer se li fa al pacient una tomografia computeritzada, per poder veure com estan les artèries.
-Si és un trombe in situ o una embòlia se subministren fàrmacs trombolítics, abans d’haver passat tres hores des de l’inici dels símptomes.
-Si és una embòlia es pot intentar treure la sang que ha sortit en un quiròfan.
-3 de cada 4 persones que pateixen un ictus, després tenen seqüeles, ja sigui o perquè se’ls hauria d’haver tractar més ràpid, perquè no disposem de prous fàrmacs adequats, o perquè els hospitals encara no tenen els medis per poder fer-ho a temps.
- S’ha d’actuar ràpid en un ictus, i des dels primers símptomes la persona ha d’anar ràpid a l’hospital.

COM ES POT RECONÈIXER UN ICTUS:
-Alguns símptomes són: dificultat per entendre el que et diuen, dificultat per parlar, immobilitat d’alguna part del cos... En els trombes in situ els símptomes són graduals, perquè el trombe es pot anar formant mica en mica.
-Els ictus no solen causar dolor o molèsties, i a vegades la gent del voltant pot no adonar-se dels símptomes, però si els veiem, hem de convèncer a l’afectat per anar corrents a l’hospital.

QUÈ CAL FER SI ELS SÍMPTOMES REMETEN
-Molts cops quan els símptomes desapareixen en unes hores o dies els familiars pensen que ja està tot solucionat, quan en realitat el que cal fer és visitar el neuròleg, encara que sigui al dia següent.
-Quan els símptomes desapareixen és perquè el trombe que tapava l’artèria es dissol i la circulació sanguínia torna a ser normal al cap d’una estona, i s’anomenarà atac isquèmic transitori.
-També és habitual les microembòlies, que són oclusions de petits vasos sanguinis que fan una petita pèrdua de facultats intel•lectuals, i és molt comú en gent gran.

UN DRAMA QUE ES POT PREVENIR
-Cal controlar la hipertensió, la coagulació de la sang, el colesterol, vigilar la dieta, practicar exercici, evitar el tabac... i això ho hem de controlar nosaltres mateixos. Però els metges també tenen un paper important perquè poden subministrar els fàrmacs adequats per exemple.

LA VIDA DESPRÉS D’UN ICTUS
-Una minoria es recupera sense seqüeles o seqüeles petites.
-Programes de rehabilitació poden ajudar molt a l’hora de la recuperació, encara que sigui parcial, del pacient, tot aprofitant aquelles neurones que han quedat vives. I tot i que sigui difícil, l’actitud positiva sempre s’ha de conservar.
Noelia Ll. 2nBatxillerat A

Anònim ha dit...

CAPITOL 22:

-Hi ha una urgència de causa cardiovascular que és més urgent que un infart: l'ictus.
-Un ictus o accident vascular cerebral passa quan una artèria s'oclou o es trenca i es destrueixen milions de neurones.
-Un ictus és més difícil de detectar que un infart.
-És freqüent que després d'un ictus quedin secueles, alguna mena de minusvalesa permanent.
-Un ictus pot ser tres coses diferents: una embòlia, un trombe in situ o un vessament cerebral.
-Una embolia és una oclusió d'una de les artèries que irriguen el cervell a causa d'un coàgul originat a una altra part del cos i que ha arribat al cervell.
-Un trombe in situ és la oclusió d'una artèria per un coàgul format a la mateixa artèria.
-Una hemorràgia cerebral és quan una artèria es trenca i la sang s'escapa i inunda una part del cervell.
-Els dos primers tipus d'ictus s'anomenen infarts cerebrals i es talla el subministrament de sang al cervell.
-Parlem d'infart hemorràgic quan la hemorràgia cerebral es a causa d'una oclusió d'una artèria que es trenca després de ser obstruida per un trombe.
-En tots els casos moren moltíssimes neurones, que són irrecuperables, ja que no es regeneren, i la víctima no és capaç d'exectuar els actes que aquelles neurones controlaven.
-Els danys de cada pacíent depenen de la part del cervell que hagi sigut destruida.
-La possibilitat de recuperació total és pràcticament nul·la.
-El nombre de víctimes d'infart i d'ictus és similar.
-Els ictus són la segona causa de mort a Espanya, per darrere de l'infart.
-El marge de temps per actuar des que l'ictus es produeix és mínim, com a màxim de dues a tres hores.
-Quan un pacient arriba a urgències amb un ictus el més important i el més difícil és determinar quin dels tres tipus és, per saber què cal fer.
-El primer que es fa es observar el pacient amb una tomografia computeritzada per observar en quin estat estan les artèries.
-Si no es pot fer la tomografia computeritzada es fa una ressonància magnètica.
-A cada minut que passa les possibilitats de salvar el pacient amb una qualitat de vida decent van minvant.
-Si es revela que és una embòlia o un trombe in situ s'administra un fàrmac trombolític.
-Si és una hemorràgia no hi ha cap farmàc i en ocasions s'ha de drenar la sang a quiròfan.
-A tres de cada quatre pacients que sobreviuen els queda alguna seqüela permanent.
-Els ictus causen estralls de manera gairebé immediata.
-Una gran part dels pacients no saben reconèixer els primers símptomes d'un ictus i reaccionen tard.
-La majoria dels pacients tarden dotze hores en anar al metge des de que noten que alguna cosa no va bé.
-En alguns casos els símptomes són aparatosos: el pacient intenta parlar i no pot, hi deixa de veure...
-En altres casos els símptomes són menys evidents però pot ser igual de greu.
-Depenent de a quina zona del cervell afecten els símptomes poden passar desapercebuts.
-Pot ser que es tingui un símptomes i que al cap d'unes hores desaparegui. És un atac isquèmic transitori.
-Encara que sembli que al pacient ja no li passa res s'ha d'anar al neuròleg.
-La mesura més important per prevenir els ictus és controlar la hipertensió, la coagulació de la sang i el colesterol.
-La probabilitat de sobreviure a un ictus és del 85%, més que en un infart.
-En la majoria queden seqüeles però poden portar una vida perfectament normal.
-En les víctimes d'un ictus l'impacte emocional és molt gran.
-Les conseqüències també són importants per als familiars, ja que han de reorganitzar-se la vida per atendre a la persona que l'ha patit.
-Els pacients pateixen una millora els primers dies però un temps després poden tenir algun problema (paràlisi parcial, depressió...).
-Els programes de rehabilitació poden ajudar a recuperar part de les aptituts perdudes.

Maite Alamillo, 2n Batx. B

Mario ha dit...

22 -Ictus. Una urgència més urgent que un infart

Ictus és un accident cardiovascular cerebral on una artèria del cervell es tapona o es trenca i milions de neurones queden destruïdes. Normalment després d’aquest accident acostumen a tenir una minusvàlida permanent.
No es fàcil arribar a veure si aquest ictus és una embòlia on apareix un coàgul que ocasiona un tamponament de l’arteria o altres de semblant. Finalment pot ser una hemorràgia cerebral on l’artèria es trenca i la sang escapa a tota pressió inundant una part del cervell.
El gran problema d’aquest tipus de lesions és que actuen al cervell, que és un òrgan molt delicat i per tant se l’hi ha de dedicar una atenció especial ja que pot causar les mateixes morts que un infart de miocardi.
Un dels problemes del diagnòstic del ictus és que no acostumen a causar dolor i moltes persones no prenen cap tipus de mesures davant una pèrdua de mobilitat d’alguna extremitat entre d’altres.
Però gracies a l’avanç de la ciència sabem que la hipertensió és un objectiu per arribar a prevenir el ictus, després és important controlar el factor de coagulació de la sang, el colesterol...
Gran part d’aquestes mesures preventives les poden dur a terme els pacients però no tota la responsabilitat és seva els metges i el personal sanitari també té un paper important, quests s’encarreguen de guiar al pacient a realitzar aquestes mesures preventives correctament.
Si desgraciadament hem patit un ictus només una minoria es recupera sense seqüeles, el factor del positivisme també es veu afectat ja que la persona que es troba potser amb una part del cos immobilitzada els hi costa molt més recuperar-se del xoc emocional.
El problema del ictus són les quantitats de neurones que es perden, ja que aquestes no es regeneren i no es poden recuperar.

Mario Álvarez Soto
2n Batx B Bio Humana

Anònim ha dit...

22. ICTUS

-Un ictus es produeix quan una artèria del cervell queda obstruida o es trenca i causa la mort de moltes neurones. Això provoca danys irrebersibles i minusvalies permanents.
-Un ictus pot ser una embòlia quan es causa una oclusió de l'artèria amb un coàgul que s'ha format a un altre lloc del cos.
-Pot ser un trombe in situ quan el coàgul s'ha format a la mateixa artèria.
-I pot ser una hemorràgia cerebral quan l'artèria es trenca i la sang s'escapa i inunda una part del cervell.
-Els ictus són la segona causa de mort.
-Amb un ictus només es té dues o tres hores per reestablir la circulació.
-Quan el pacient arriba amb un ictus primer se li fa una tomografia computeritzada per saber de quin tipus d'ictus es tracta. S'hi és per embòlia o trombe in situ se li dóna un fàrmac trombolític.
-Símptomes: dificultats en la parla, no comprenció, es torça mitja cara, paralització d'una part del cos, que una mà es quedi sense força, que no hi vegi bé...
-A vegades els símptomes desapareixen al cap d'unes hores perquè ha tingut un atac isquèmic transitori i un 5% dels afectats per un atac transitori pateix un ictus en el trimestre següent. Per tant és aconsellable anar al neuròleg.
-Per prevenir un ictus s'ha de controlar la hipertensió i la coagulació de la sang. També el colesterol. S'ha de vigilar la dieta, practicar esport i no fumar.
-Hi ha un 85% de probabilitats de sobreviure després d'un ictus però moltes vegades queden seqüeles. Un 50% té alguna paràlisis, un 35% té símptomes de depressió, un 30% no poden caminar sols...
-Hi ha programes de rehabilitació que poden ajudar, tot i que la recuperació mai no és total.

Helena Aparisi

Anònim ha dit...

ICTUS. UNA URGÈNCIA MÉS URGENT QUE UN INFART.

• L’ictus o accident cardiovascular cerebral es produeix pel trencament o l’oclusió d’una artèria del cervell i una gran quantitat de neurones poden morir.
• Els ictus són pitjors que els infarts perquè poden deixar seqüeles irreversibles, com algun tipus de minusvalidesa.
• L’ictius pot ser de tres tipus: embòlia (oclusió d’una artèria que irriga el cervell per un coàgul que s’ha format en una altra part del cos i viatja per la sang), trombe in situ (oclusió d’una artèria cerebral per un coàgul de la mateixa artèria), o una hemorràgia cerebral (trencament d’una artèria que provoca que la sang inundi part del cervell).
• Els dos primers tipus s’anomenen infarts cerebrals i les cèl•lules del cervell queden sense irrigació sanguínia. En canvi, en l’hemorràgia cerebral passa tot el contrari, ja que s’inunden les cèl•lules.
• L’infart hemorràgic és una hemorràgia cerebral produïda pel trencament d’una artèria després que quedi obstruïda per un coàgul.
• Els efectes dels diferents tipus de ictus són els mateixos: les neurones es moren i no es poden recuperar perquè no tenen capacitat de regeneració.
• Els danys concrets de cada persona depenen de l’àrea del cervell afectada.
• En un ictus hi ha menys temps per restablir la circulació sanguínia que en un infart cardíac.
• Abans del tractament s’ha d’analitzar si es tracta d’un infart cerebral oclusiu o d’una hemorràgia amb una tomografia computeritzada, ja que en el primer cas s’haurà d’administrar un fàrmac i en el segon s’haurà d’anar a quiròfan.
• Alguns dels símptomes d’un ictus poden ser: no entendre el que ens diuen, dificultat de parlar, paràlisi d’alguna zona del cos, manca de control dels moviments...
• Un atac isquèmic transitori és la manca d’irrigació sanguínia que se soluciona espontàniament i la circulació es restableix. Igualment s’ha d’acudir al neuròleg per prevenir algun accident més greu.
• Per prevenir els ictus cal controlar el primer factors de risc de l’ictus (l’hipertensió), la coagulació de la sang, el colesterol, dur una dieta equilibrada, evitar el tabac, fer exercici físic...
• Desgraciadament la majoria d’ictus deixen alguna mena de paràlisi i després es pot fer recuperació. Però aquesta mai no serà total i consisteix a aprofitar al màxim les neurones restant perquè les altres no es poden recuperar.

Anna F. - 2nA Batx.

Anònim ha dit...

- L’ictus, una malaltia que afecta al cervell bloquejant-ne una artèria i provocant la mort de moltes neurones, és pitjor que un infart ja que a diferència d’aquest l’ictus pot causar qualsevol tipus de minusvalia (ja que afecta el cervell).
Això és el que més temen els pacients, que el fet de tenir un ictus condemni els familiars a tenir-ne cura durant tota la vida.
Un infart, només pot ser això, un infart, en canvi un ictus pot presentar-se de tres maneres, cosa que fa difícil la intervenció dels metges. Un ictus pot ser:

* Una embòlia: que és un coàgul de sang que s’ha format a un altre lloc del cos i que s’ha anat desplaçant fins el cervell obstruint-ne la circulació.
* Un trombe in situ: que constitueix en l’oclusió d’una artèria causant del qual és un coàgul, però, en aquest cas format a la mateixa artèria.
* Una hemorràgia cerebral: que consisteix en el trencament d’una artèria en el cervell que n’inunda bona part i el perjudica fortament.

La solució a l’embòlia i el trombe in situ consisteix en fer que la sang torni a fluir. En canvi la solució per a l’hemorràgia cerebral consisteix a fer que la sang deixi de fluir.
Pel que fa referència a la solució veiem que és diferent, en canvi els perjudicis són els mateixos, la pèrdua de neurones que depenent de la situació del problema tindrà uns efectes o uns altres (això sí, sempre perjudicials).

Les persones no som conscients de la perillositat d’un ictus i continuem donant-li més importància a l’infart. Però està demostrat que és més urgent de tractar un ictus que un infart ja que l’infart fins el moment que mort l’individu poden passar fins a quatre hores, en canvi la persona que ha patit un ictus disposa com a màxim de tres hores.
Encara que no ho sembli causa més morts l’ictus que no pas els càncers de pulmó, els accidents de circulació...
És pitjor patir un icuts del tipus hemorràgia cerebral que no pas de trencament de l’artèria (embòlia, trombe in situ) ja que per al primer no hi ha cap fàrmac que actuï per frenar el problema, en canvi per al segon hi ha un antibiòtic, el tPA, que acostuma a restablir la circulació sanguínia.
Després de fer tot el possible per salvar la vida del pacient, tres de cada quatre pacients que viuen queden afectats per seqüeles.

Reconèixer un ictus és relativament fàcil ja que acostuma a ser molt visible. Pot ser que un dia de cop no se t’entengui al parlar, o que no entenguis el que et diuen. També pot ser que quedis immòbil de mig cos, o que no puguis fer correctament els teus moviments motors (caminar, utilitzar les braços...)
En altres ocasions els símptomes no són tan evidents, és a dir s’efectuen de manera més gradual.

És possible que els símptomes descrits anteriorment desapareguin però és un error deixar-se de preocupar ja que el més provable és que tornin a aparèixer un temps més tard.

Prevencions de l’ictus:
* Controlar la hipertensió (que és més procliu a produir un ictus que no pas un infart.
* Controlar si la sang es coagula fàcilment o no. Si es coagula amb facilitat és més provable que es formin trombes.
* Controlar el colesterol.
* Tenir cura de la dieta.
* Practicar exercici físic.
* Evitar el tabac.
* Controlar la tensió.

Mentre que la majoria de les víctimes d’un infart acostumen a poder fer una vida normal, en el cas dels ictus la majoria dels afectats tenen seqüeles.
El fet de patir un icuts és molt fotut ja que en deixar seqüeles fa que els familiars hagin de reorganitzar la seva vida per tal de tenir cura del pacient afectat.
Encara que es faci recuperació i es recuperi alguna mancança, la recuperació mai serà total ja que les neurones no es regeneren.

Isaac Robles Díaz

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 22. ICTUS. UNA URGÈNCIA MÉS URGENT QUE UN INFART
- Ictus o vessament cerebral es una obstrucció o un trencament d’alguna artèria cerebral, fet que provoca dany en les neurones cerebrals. Es un dany gravíssim ja que n’hi ha de varis tipus i es molt difícil saber quin n’és.
- Quan es produeix una embòlia és a causa d’un coàgul que s’ha originat a una altra part del cos i que mitjançant la circulació sanguínia ha arribat a les arteries del cervell.
- També pot ser que es produeixi un trombe in situ, quan l’èmbol o coàgul es forma a la mateixa artèria.
- Finalment també es pot produir una hemorràgia cerebral, quan l’arteria es trenca i la sang s’escampa a gran pressió pel teixit cerebral.
- El tractament per a cada cas es diferent ja que no es el mateix l’obstrucció d’una artèria que el trencament d’aquesta. Però els perjudicis són els mateixos: pèrdua en alguna capacitat corporal depenen de la zona del cervell afectada.
- Els ictus són un tipus de ferida que s’han de tractar immediatament ja que un cop les neurones s’han deteriorat és impossible de recuperar-les.
- Per això quan un pacient arriba a l’hospital amb els símptomes d’un possible ictus el primer que ha de fer un metge es determinar si és de tipus obstructiu o un hemorràgia. El diagnòstic s’efectua mitjançant vàries proves entre elles destaquen la tomografia computeritzada, la ressonància magnètica... Un cop s’ha descobert el tipus, s’administren els diferents fàrmacs: en el cas de l’embòlia s’administra tPA que restableix el corrent sanguini. Pel que fa a l’hemorràgia no hi ha cap fàrmac adient,sinó que moltes vegades es va a quiròfan per a drenar la sang que ha vessat al cervell.
- Símptomes: quan intentar parlar i no pot, quan es vol moure alguna part del cos i aquesta es queda quieta, caigudes per pèrdua de força... Aquests símptomes poden variar notablement depenen de la zona del cervell que afecta. I es imprescindible que quan algú pateixi algun d’aquests símptomes vagi immediatament a urgències.
- Moltes vegades el símptomes remeten però és igual d’important anar al metge per prevenir un futur ictus.
- Moltes vegades la prevenció pot arribar a disminuir el nombre de persones afectades, com per exemple tenir cura del colesterol, controlar la hipertensió, fer exercici físic regularment... I molts cops també és el metge el que pot ajudar en la prevenció receptant allò que calgui per a cada pacient.
- El percentatge de pacients que es recuperen totalment desprès d’un ictus és molt baix i a gairebé a tots els pacient que s’han escapat de la mort els queden seqüeles de per vida. La rehabilitació és molt important en casos en què després de perdre la mobilitat, un pot tornar a valdre o si més no a no dependre tant de les persones del seu voltant.

Anna Solà
2n Batx. B

Anònim ha dit...

ICTUS. UNA URGÈNCIA MÉS URGENT QUE UN INFART:
L’ictus: una artèria del cervell s’oclou o es trenca i milions de neurones resulten destruïdes.
És freqüent que desprès d’un ictus quedi alguna mena de minusvalidesa permanent.
- accidents de circulació al cervell:
1- una embòlia: una oclusió d’una de les artèries que irriguen el cervell a causa d’un coàgul que s’ha originat en una altre part del cos i que arriba al cervell per la sang.
2- un trombe in situ: l’oclusió d’una artèria del cervell a causa d’un coàgul que s’ha format a la mateixa artèria.
3- hemorràgia cerebral: vessament cerebral: una artèria es trenca i la sang que marxa a tota pressió inunda una part del cervell.
- l’endemà és massa tard:
El cervell és un òrgan molt delicat. Per tant, el marge de temps d’un ictus és molt mínim.
En un infart de miocardi del temps que es disposa són d’unes 4 hores, en canvi en un ictus són entre 2-3.
Per un ictus no es pot donar un fàrmac trombolític ja que si es tracta d’una hemorràgia només alleujaria el dolor.
Primer de tot s’ha de fer una tomografia computeritzada amb la qual podem veure l’estat de les artèries, i després una ressonància magnètica. Finalment arribarem a la diagnosi i s’haurà d’actuar; si es una embòlia o un trombe in situ es dóna un fàrmac trombòlitic (tPA) que restableix la circulació de l’artèria oclosa. Si en canvi és una hemorràgia no hi ha cap fàrmac per rescatar el pacient.
-com es pot reconèixer un ictus:
Els símptomes que més s’ajusten a un ictus són entre altres:
•el pacient intenta parlar i no pot
•el pacient no entén el que els altres diuen
• se li torça mitja cara
•se li queda immòbil una part del cos
• es queda sense força i pot ser que caigui
• no hi veu amb claredat.
Però un dels problemes que té un ictus és que no solen causar cap tipus de molèsties.
- un drama que es pot prevenir:
La mesura de prevenció més important és controlar la hipertensió ja que ocasiona en moltes ocasions un ictus, i després convé molt controlar la coagulació de la sang.
Vigilar la dieta, fer activitat física, evitant el tabac, controlar la tensió...
-la vida després d’un ictus:
La probabilitat de sobreviure a un ictus se situa en el 85%.
El pacient que se’n surten solen experimentar una millora entre els primers dies, però un estudi realitzat als Estats Units diu que el 50% dels que se’n surten els hi queda algun tipus de paràlisi, a un 35% pateixen depressió, un 30% necessiten ajuda per caminar i un 26 % necessiten ajuda per a les seves activitats diàries.
Però la recuperació després d’un ictus mai és total, ja que les neurones del cervell no es poden recuperar.


Laia Salgado Juan.

2nC

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 22- ICTUS, UNA URGÈNCIA MÉS URGENT QUE UN INFART

- L’ictus o accident vascular cerebral és encara més perillós que l’infart. Es produeix quan una artèria del cervell es tapona i com a conseqüència provoca la mort de milions de neurones.
- Sol provocar minusvalidesa.
Accidents de circulació al cervell
- És difícil el diagnòstic del ictus. S’ha comprovat que de vegades, el medicament funcional que és aplicat a una persona que pateix un ictus, pot ser que no sigui funcional amb una altra persona.
- Es pot produir una embòlia (falta d’irrigació al cervell a causa d’un coàgul o èmbol en alguna artèria).
- També es pot produir un “trombe in situ”, on l’èmbol que tapona l’artèria es forma a la mateixa artèria. coàguls que es formen a l’interior dels vasos sanguinis que es poden desprendre o poden quedar incrustats al lloc s’anomenen trombes. Així doncs; la trombosi és la formació de coàguls (trombe in situ) a l’interior dels vasos sanguinis.
- També es pot produir una hemorràgia cerebral, quan una artèria es trenca i la sang inunda una porció del cervell.
- En l’ictus i l’embòlia s’atura la irrigació de sang en una part del cervell. El tractament consisteix a reiniciar la irrigació sanguínia.
- En canvi, en l’hemorràgia cerebral es produeix el fet contrari. Alguna part del cervell queda inundada per la sang. El tractament és el contrari que el de l’ictus i l’embòlia.
- En ambos casos es produeixen la mort de les neurones, les quals no poden ser reemplaçades.
- El dany que pateix el pacient depèn de la zona afectada del cervell.
L’endemà és massa tard
- El cervell és un òrgan extremadament delicat. Les neurones moren molt abans que no pas les cèl•lules del miocardi davant l’aturada de la irrigació. És per això que en un ictus el temps d’actuació ha de ser molt més ràpid.
- Quan arriba un pacient amb un ictus el primer que cal fer és realitzar-li una tomografia computeritzada. Si es detecta una embòlia o un trombe in situ s’administra tPA (restableix la circulació). Si es produeix una hemorràgia no es disposa de cap medicament. Una opció és la cirurgia. En la major part dels casos queden seqüeles en els pacients. Els medicaments que actuen contra els ictus són molt més limitats que els que hi ha davant d’un infart.
Com es pot reconèixer un ictus
- Símptomes: el pacient tracta de parlar però se l’entén, se li torça mitja cara o una part del cos resta immòbil. S’ha d’actuar ràpid i acudir com més ràpid possible a urgències. No solen causar dolor.
- En un trombe in situ els símptomes són graduals. Això és degut al fet que el trombe encara està en un procés de formació.
- Les persones que acompanyen als afectats són decisius per identificar els primers símptomes.
Què cal fer si els símptomes remeten
- Un isquèmic transitori. És isquèmic perquè és degut a un infart cerebral i s’interromp la circulació sanguínia. Quan torna a circular la sang els símptomes poden desaparèixer. Però això no vol dir que l’atac no sigui important.
- Més greus són les microembòlies. Origina pèrdues de facultats intel•lectuals o físiques.
Un drama que es pot prevenir
- És possible prevenir un ictus. És molt important controlar la hipertensió, la coagulació sanguínia, el colesterol, etc. Així doncs cal vigilar la dieta, practicar exercici físic, etc.
La vida després d’un ictus
- La possibilitat de sobreviure després d’un ictus és d’un 85%. Provoca seqüeles importants que dificulten la vida del pacient.
- Els programes de rehabilitació poden ajudar a recuperar les qualitats perdudes. Però la recuperació no és mai total.

Carla González

Anònim ha dit...

CAPITOL XXII: “ICTUS. UNA URGÈNCIA MÉS URGENT QUE UN INFART”.
- L’ictus es dóna a causa d’arteriosclerosi quan una artèria del cervell es tanca i milions de neurones resulten destruïdes. El tractament és més complicat i el marge de temps per actuar, més estret. Freqüentment aquesta situació porta a una minusvalidesa permanent.
- Un ictus pot ser una embòlia (oclusió d’artèries irrigadores del cervell a causa d’un èmbol, coàgul que arriba al aquest), un trombe in situ (oclusió d’una artèria a causa d’un trombe, coàgul que s’ha format allà mateix) o una hemorràgia cerebral (quan una artèria es trenca i la sang que s’escapa a pressió inunda part del cervell).
- L’infart cerebral és produït pels dos primers casos. Quan l’artèria esclata a causa de l’obstrucció d’un trombe s’anomena infart hemorràgic.
- Les neurones són cèl•lules molt fràgils que moren ràpidament en absència de sang.
- Un cop el pacient ha arribat a l’hospital cal esbrinar quin tipus d’ictus té perquè en cas de que sigui hemorràgic no se’l pot donar un fàrmac trombolític per dissoldre el coàgul perquè només farà que empitjorar la situació. Això es fa mitjançant una tomografia computeritzada i ressonància magnètica cosa que pot durar més de 45 minuts.
- Si es tracta d’una hemorràgia no hi ha cap fàrmac que pugui actuar. La única opció és enviar-lo al quiròfan per drenar-li la sang que ha quedat estancada.
- Tot i així a 3 de cada 4 pacients els queden seqüeles permanents degut a la naturalesa ràpida de la malaltia, la incapacitat que té el sistema sanitari d’actuar amb aquesta rapidesa, la limitació de fàrmacs que existeixen i la incapacitat dels pacients de reconèixer els símptomes i actuar amb prou rapidesa.
- Alguns símptomes són dificultats en la parla i la comunicació, immobilització d’alguna part del cos o la cara, pèrdua de força a les mans, dificultats en la memòria o el raonament... en els ictus causats per trombes in situ apareixen de manera gradual.
- A vegades es produeix un atac isquèmic transitori quan després d’unes hores el trombe es dissol i es restableix la circulació sanguínia però pot ser el preludi d’un cataclisme més gran.
- També es solen produir freqüentment entre la gent gran les microembòlies que produeixen una petita pèrdua de capacitats, són diagnosticades per ressonància magnètica i requereixen tractament mèdic per evitar-les novament.
- Per evitar els ictus és important controlar la hipertensió, la coagulació de la sang el colesterol, cal vigilar la dieta, practicar activitat física, evitar el tabac... però els metges també hi tenen molt pes.
- Després de patir un ictus no és gaire habitual l’actitud de “segui endavant amb la vida” ni la por de patir un altre accident cardiovascular. Els familiars hauran de reorganitzar-se per atendre a una persona que ha deixat de ser independent.
- La rehabilitació permet recuperar en alguns casos el control de certs músculs i aprofita tant com pot les neurones que queden al pacient.
C. Jiménez 2nA Batxillerat

Anònim ha dit...

22. ICTUS. UNA URGÈNCIA MÉS URGENT QUE UN INFART
- Tal com diu el títol, l’ictus o accident vascular cerebral és més urgent perquè moren neurones que no es poden recuperar, per tant, és molt possible que quedi una minusvalidesa permanent.
- L’ictus pot ser de 3 tipus:
1)Embòlia: oclusió d’una artèria del cervell a causa d’un coàgul que s’ha originat en una altra part del cos.
2) trombe in situ: oclusió d’una artèria del cervell a causa d’un coàgul que s’ha format allà mateix
3) hemorràgia cerebral: una artèria es trenca i la sang s’escapa a tota pressió pel cervell
1 i 2 són infarts cerebrals perquè es talla el subministrament de sang d’una part del cervell per l’oclusió d’una artèria. En el 3, succeeix el contrari, hi ha una inundació de sang en una part del cervell (pot ser causat per una oclusió d’una artèria que es trenca)
Cal que la sang torni a fluir o deixi de fluir, per això és molt important descobrir quin tipus d’ictus és abans d’actuar. Si l’ictus és important i moren moltes neurones, les consequ¨`encies són permanents.
- Les neurones es deterioren més ràpidament que les cèl•lules del cor. Cal actuar ràpid: 1r. Fer una tomografia computeritzada, o una ressonància magnètica. Si és embòlia o trombe in situ, s’administra un fàrmac trombolític, tPA. Si és una hemorràgia no hi ha fàrmac, a vegadas es pot operar.
- És important anar a l’hospital quan es notin uns determinats símptomes. Si el pacient no se l’entén quan parla o no entén el que li diuen, se li torça mitja cara, o li queda immòbil una part del cos, deixa de veure-hi amb claredat... cal vigila i no esperar gens perquè les primeres hores són essencials. Els símptomes no causen dolor ni molèsties. Si afecta a zones del cervell com la memòria o el raonament pot ser que passin inadvertits.
- També, hi ha la possibilitat que els símptomes desapareguin= atac isquèmic transitori. És degut a un trombe que es desintegra. No és tan urgent però cal visitar el metge com més aviat millor per evitar possibles repeticions. També, hi ha les microembòlies que com que els seus efectes són minúsculs tampoc es reconeixen.
- Mesures: controlar la hipertensió, la coagulació de la sang, el colesterol i altres recomanacions com: vigilar dieta, practicar esport, evitar el tabac, controlar la tensió... És important que els metges donin les recomanacions adients.
- Desprès d’un ictus, l’actitud acostuma a ser depressiva. Cal reorganitzar-se la vida per atendre a una persona que ja no pot viure sola. Als primers dies hi ha una millora, però les conseqüències no remeten. Els programes re recuperació serveixen per aprofitar al màxim les neurones que queden.
Elisabet Domènech Marcè
2n Batxillerat A

Anònim ha dit...

22. ICTUS. UNA URGÈNCIA MÉS URGENT QUE UN INFART

Hi ha una urgència causada per l’arteriosclerosi, pitjor que patir un infart, és un ictus o accident vascular cerebral, en el qual, una artèria del cervell s’oclou o es trenca i milions de neurones resulten destruïdes.

El problema de diagnosticar un ictus és que el metge té un marge de temps més estret per decidir el tractament, a més el pacient es bastant probable que li quedi alguna minusvalidesa.

Un ictus pot ser tres coses diferents. En primer lloc un embòlia: oclusió d’una de les artèries que irriguen al cervell a causa d’un coàgul originat en una altra part del cos. Aquests coàguls procedents de les cavitats del cor, de les artèries caròtides del coll o de l’aorta, s’anomenen èmbols.

En segon lloc també pot ser un trombe in situ, quan l’oclusió de l’artèria del cervell causa d’ un coàgul que s’ha format a la mateixa artèria. Aquests, a més, poden ser coàguls que es formen a l’interior dels vasos sanguinis i que tant es poden desprendre com quedar-se incrustats.

Finalment es pot produir una hemorràgia cerebral, que també es coneix com a vessament cerebral, en què una artèria es trenca i la sang s’escampa a tota pressió, inundant una part del cervell.

Les dues primeres l’embòlia i el trombe in situ, són manques d’aportació de sang i són infarts cerebrals. En canvi en l’hemorràgia cerebral, enlloc de sequera hi ha inundació. De vegades, aquestes hemorràgies són causa d’una prèvia d’un coàgul, amb aquests se’ls diu infart hemorràgic.

Una de deu persones es mora d’un ictus, mentre que el infart és un de cada nou.

Quan arriba un pacient a l’hospital, primer s’ha de distingir entre si és un ictus o un infart de miocardi. Per tant, el primer que cal fer es fer una tomografia computaritzada. Si aquesta tècnica revelen una embòlia o trombe in situ, s’administra fàrmacs trombotílics. Si el diagnosi és una hemorràgia, no hi ha cap medicament, però hi ha la possibilitat d’anar a quiròfan per drenar la sang que queda estancada.

3 de 4 persones queden amb seqüeles.

Els símptomes d’un ictus són que el pacient intentar parla però no se l’entén, o bé, que no entén als altres. Se li paralitza una part del cos i no pot agafar un llapis o un got, pot deixar de veure-hi amb un ull o els dos. En un trombe in situ, però els símptomes solen ser més graduals.

Després un atac sistèmic (manca d’irrigació sanguínia que es resol espontàniament, ja que el trombe es desintegra) cal visitar el neuròleg per prevenir un accident més greu.

La mesura de prevenció per evitar l’ictus és controlar la hipertensió, la coagulació de la sang i el colesterol. A més de practicar esport, vigilant la dieta, no fumant i controlant la tensió.

Després d’un ictus es molt probable que quedin seqüeles irreversibles, fet que resulta per molts dels pacients traumàtic i a més canvia la vida completament de les persones que t’envolten, ja que depenen completament d’ells.

Vero Torras
2n Batxillerat B

Anònim ha dit...

ICTUS. UNA URGÈNCIA MÉS URGENT QUE UN INFART:
L’ ictus és una malaltia cerebrovascular que afecta els vasos sanguinis que subministren sang al cervell

- Accidents de circulació al cervell:
Un dels principals problemes dels metges, és que quan un pacient arriba i està patint un ictus no hi ha manera de saber-ho a cap d’ull i per tant no se li por donar cap mena de tractament.
Però ens podem trobar que un ictus pot ser que siguin tres coses diferents;
•embòlia: oclusió d’una de les artèries que irriguen el cervell, per un coàgul que s’ha originat en una altra part del cos i que arriba al cervell.
• trombe in situ: oclusió d’una artèria del cervell a causa d’un coàgul en la mateixa artèria.
• hemorràgia cerebral: una artèria es trenca i la sang surt a molta pressió i inunda una part del cervell.
- L’endemà és massa tard:
El problema en aquestes situacions és que el cervell és un òrgan molt delicat i quan les neurones es deterioren ja no es poden tornar a recuperar.
Les diferències entre un infart de miocardi i un ictus, és que l’infart hi ha unes 4 hores per restablir la circulació i en un ictus nomes dos- tres. En un infart si que es pot donar fàrmacs en canvi en un ictus no i la més important, es que en un infart el cervell pot ser que no surti danyat, en canvi en un ictus sempre es presenta algun tipus de paràlisi.

- Com es pot reconèixer un ictus:
Els principals símptomes que presenta un ictus són; costa de la parla, no entén el que els altres diuen, mala visió en un ull o en tots dos, no té força, cau per no poder aguantar el seu propi cos...
Però un dels majors problemes per la diagnosi és que un ictus no causa cap tipus de molèstia ni de dolor.
- Què cal fer si els símptomes remeten:
El que pot passar en casos com aquest, és que el mal o els símptomes desapareguin alguns minuts o algunes hores, però pot ser que després tornin, per això no es pot estar segur de quan el dolor ja es calma allò ja a passat.
- Un drama que es pot prevenir:
Com els infarts, un ictus la mesura de prevenció és controlar la hipertensió i la coagulació de la sang. També s’ha de vigilar molt amb la dieta, practicar exercici físic, controlar la tensió...
- La vida després d’un ictus:
La probabilitat de superar un ictus esta entre el 85 %.
Primer els pacients els primers dies solen experimentar una millora però els Estats Units va realitzar un estudi que ens cita que un 50% dels que en surten els i queda algun tipus de paràlisi, un 35% tenen símptomes de depressió, un 30% necessita ajuda per caminar i un 26 % ajuda en les seves activitats diàries.
Molts dels pacient fan recuperació després d’un ictus, però mai acaben de guanyar tot allò que han perdut, ja que és impossible que les neurones tornin a viure, i per tant només poden treballar amb aquelles neurones que han quedat operatives.


Marta Salgado Juan
2nA.

Anònim ha dit...

-Un ictus cerebral es dóna quan una artèria del cervell s’oclou o es trenca i milions de neurones queden destruïdes.
-Els metges el consideren pitjor ja que el marge d’actuació és menor i trobar el tractament correcte és més difícil.
-Tipus d’ictus:
Embòlia: oclusió d’una de les artèries que irriguen el cervell a causa d’un coàgul que s’ha originat a una altra part del cos i que arriba al cervell viatjant per la sang.
Trombe in situ: oclusió d’una artèria del cervell a causa d’un coàgul que s’ha format a la mateixa artèria.
Hemorràgia cerebral: una artèria es trenca i la sang que s’escapa inunda una part del cervell.
-Tot ictus provoca danys irreparables a les neurones fent que elements molt bàsics com parlar es converteixin en objectius impossibles.
-La primera prova que cal fer a un possible malalt d’ictus és una tomografia ja que aquesta ofereix una imatge tècnica i sofisticada de l’estat de les artèries.
-Símptomes: incapacitat de parlar o entendre els altres, torçor de mitja cara, es queda immòbil una part del cos, pèrdua de força en una mà, pèrdua de visió en un ull... Tot i el gran assortiment de símptomes, no acostuma a causar dolor i això ne dificulta la identificació per part del malalt.
Molt sovint els símptomes remiteixen, però això no significa que el pacient estigui curat i de totes maneres cal acudir a un professional.
-La mesura de prevenció més important és controlar la hipertensió ja que és el factor de risc número 1 dels ictus. També s’aconsella el control de la coagulació de la sang i sobretot del colesterol.
-La possibilitat de sobreviure després d’un ictus és del 85%, però són molt pocs els que sobreviuen sense cap mena de seqüela. Aquests cal que assisteixin a un programa de rehabilitació.


Blanca Vives Álvarez
2n Batxillerat B

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 22: Ictus. Una urgència més urgent que un infart.
- L’ictus o accident vascular cerebral es produeix quan una artèria del cervell es tapona o es trenca i milions de neurones queden destruïdes.
- És difícil de diagnosticar i després de l’ictus pot quedar alguna minusvalidesa.
- Un ictus pot ser una embòlia, un trombe in situ, i un vessament cerebral.
- Una embòlia es produeix quan s’oclou una de les artèries que irriguen el cervell i el coàgul arriba a aquest.
- Un trombe in situ és la formació d’un coàgul a la mateixa artèria del cervell.
- Un vessament cerebral es produeix quan una artèria es trenca i la sang inunda una part del cervell.
- L’embòlia i el trombe in situ són el que s’anomenen infarts cerebrals en els que falta sang al cervell. En canvi, el vessament cerebral se’l coneix com a infart hemorràgic.
- En tots es casos es produeix la mort de neurones, que són irrecuperables. Això pot provocar que les persones no puguin dur a terme actes com parlar, caminar, etc.
- L’ictus és la segona causa de mort a Espanya i els països occidentals.
- Les neurones es deterioren més ràpidament que les cèl•lules cardíaques quan els falta sang i per això és més urgent tractar un ictus que un infart de miocardi.
- El primer que cal fer és analitzar el pacient amb una tomografia computeritzada, cosa que permet veure l’estat de les artèries.
- Quan s’aconsegueix un diagnòstic, si es tracta d’un coàgul s’administra un fàrmac que restableix la circulació, i si es tracta d’una hemorràgia cerebral s’intenta drenar la sang que s’ha vessat al cervell.
- Els ictus no solen causar ni dolor ni molèsties i per això són difícils de diagnosticar.
- Una mesura per prevenir l’ictus és controlar la hipertensió, ja que és el primer factor de risc.
- La probabilitat de sobreviure a un ictus és d’un 85%, però només una minoria de les persones que sobreviuen hi fan sense seqüeles.

Ester Marin Esteve - 2n Batx. científic

Anònim ha dit...

Capítol 22: L'ictus

- Què és un Ictus? Un ictus és quan una artèria celebrar es trenca o s'obstrueix, provocant la mort de milions de neurones. És molt perillós ja que pot deixar seqüeles molt greus.

- Per què s'esdevé?
1) per una embòlia, és a dir que l'artèria s'ha quedat obstruïda per un coàgul de sang provinent d'una altre part del cos.
2) Per un trombe in situ, un coàgul format al mateix cervell.
3)Una hemorràgia cerebral que inunda una part del cervell.

- Per tant, per solucionar-ho, amb els dos primers casos volem que la sang flueixi i en el tercer que s'aturi. I això no es pot saber per l'ull clínic.

- Els perjudicis són iguals independent del tipus d'ictus. Ara bé, són diferents segons l'àrea del cervell que es vegui afectada.

- El primer que cal fer en arribar un pacient amb ictus és fer una tomografia. Si és el cas 1 o 2, donar-li un fàrmac trombolític per dissoldre el coàgul, i si és el 3 la única opció és quiròfan i intentar drenar la sang del cervell. Normalment acostumen a quedar seqüeles.

-Com detectar-lo?
Simptomes: no s'enten la parla del pacient
se li queda inmòbil una part del cos
Pèrdua de força
Tot això és molt ràpid, però en alguns casos, com el 2, pot ser que duri dies abans de desencadenar-se.

-Després d'un atac isquèmic, és a dir, petit i sense efectes secundaris és més probable patir-ne un de greu.

-Com prevenir-ho?
controlant la hipertensió
controlar la coagulació sanguinia
controlar el colesterol

Laura Asensio 2nB

Anònim ha dit...

22. ICTUS UNA URGÈNCIA MÉS URGENT QUE UN INFART.

-L’arteriosclerosi pot causar infarts i ictus, és a dir,pot arribar a provocar que es destrueixin neurones del cervell perquè una artèria cerebral s’obstrueix o es trenca.

-Hi ha diferents accidents de circulació cerebral :

-Una embòlia és una oclusió de les artèries del cervell a causa d’un coàgul que s’origina en una part del cos i viatja per la sang. Aquests coàguls reben el nom d’èmbols.

-El trombe in situ és una oclusió de les artèries del cervell a causa d’un coàgul que s’origina a la mateixa artèria. Els coàguls que es formen als vasos sanguinis s’anomenen trombes i la formació anormal d’aquests rep el nom de trombosi.

-Per últim, l’hemorràgia cerebral s’origina quan es trenca una artèria i la sang es vessa per una part del cervell.

-L’embòlia i el trombe s’inclouen dins del grup d’infarts cerebrals i en el cas de l’hemorràgia cerebral es parla d’infart hemorràgic. Aquests són problemes oposats que causen els mateixos danys, maten neurones que no es poden recuperar.

-Els danys que pot causar un ictus depèn de la zona del cervell en la que es desenvolupi i acostuma a deixar seqüeles permanents

-3/4 dels afectats sobreviuen, aquest mal resultat es degut a les destruccions immediates que ocasiona l’ictus, la poca preparació del sistema sanitari vers aquesta urgència, els farmacs limitats que es coneixen i la dificultat que tenen els pacients i familiars per reconèixer que estan patint.

-Els símptomes més comuns de l’ictus són les paràlisis en alguna part del cos, voler parlar i no poder, no entendre el que diuen els altres, intentar agafar alguna cosa i no aconseguir-ho, etc. Tot depèn de la zona del cervell afectada, però no acostumen a causar dolor i molèsties.

-Quan arriba un pacient a urgències havent passat un ictus, aquest s’ha de fer una tomografia computeritzada per veure l’estat de les artèries, i si no es requereix de medis per fer-la es realitza una ressonància magnètica. Si es troba una embòlia o un trombe in situ s’administra un trombolític per agilitzar la circulació, en cas contrari, si es detecta una hemorràgia es fa una intervenció per drenar la sang.

-Es parla d’atac isquèmic transitori quan els símptomes d’un accident vascular cerebral desapareixen minuts o hores després de partir-lo, també se’ls anomena microembòlies. Aquestes requereixen tractament mèdic per evitar patir-ne altres o accidents cardiovasculars greus.

-Per prevenir l’ictus s’ha de controlar l’ hipertensió, la coagulació de la sang, ja que, si és massa coagulable pot formar trombes i si no es coagula massa pot provocar hemorràgies, el colesterol, la dieta, s’ha defer activitat física, no es pot fumar i de tant en tant s’han de passar controls sanitaris.

-La recuperació no és total, però s’ha d’aprofitar les neurones que no queden afectades.


Rocío Antelo 2nA

Anònim ha dit...

22.Ictus. Una urgència més urgent que un infart.

- Un ictus és la destrucció de moltes neurones a causa de l'oclusió o el trencament d'una artèria cerebral.
- L'ictus té més efectes negatius que un infart, i normalment deixa seqüeles en els afectats.
- Les seqüeles varien segons la zona del cervell afectada: poden anar des de paràlisis a pèrdua de facultats varies.
- N'hi ha 3 tipus: pot ser una embòlia (causat per un trombe provinent d'un altre òrgan que bloqueja una artèria), un trombe in situ (o sigui, un taponament a causa d'un coàgul fet en el lloc de l'oclusió), o una hemorràgia cerebral (es trenca un vas sanguini i la sang inunda el teixit).
- Per tractar el pacient amb ictus, primer s'ha de localitzar i determinar la causa. Es fa mitjançant la tomografia computeritzada o amb una ressonància magnètica.
- En l'embòlia i el trombe in situ, s'aplica un fàrmac que dissol el coàgul i restaura la circulació.
- Quan es tracta de l'hemorràgia, s'ha d'operar el pacient i drenar la sang del teixit quirúrgicament.
- L'ictus és la segona major causa de mort en els paisos desenvolupats.
- Els símptomes són pèrdua de sensibilitat en alguna zona, incapacitat de parlar o raonar bé, paràlisis, gestos involuntaris...
- Els atacs isquèmics són com ictus però temporals. Normalment, els pacients que els sofreixen tenen possibilitats de patir un ictus en els propers mesos.
- Per evitar-los, cal controlar la hipertensió, el colesterol, portar una dieta saludable, fer exercici, no fumar...
- Els pacients que han sofert l'ictus i no han mort sovint pateixen minusvalies de difícil recuperació.

Gerard Ramiro

Anònim ha dit...

22. Ictus una urgència més urgent que un infart.

1.- Una de les malalties que pot causar infarts i ictus és l’arteriosclerosi, per tant, pot arribar a provocar la destrucció de neurones a causa de l’obstrucció o el trencament d’una artèria cerebral.

2.- D’accidents de circulació cerebral en podem trobar de tres tipus: l’embòlia, el trombe in situ i l’hemorràgia cerebral. Els dos primers s’inclouen dins del grup d’infarts cerebrals i l’últim en infanrts hemorràgics.

3.- En primer lloc, l’embòlia és una oclusió de les artèries del cervell causada per la formació d’un coàgul en alguna part del nostre organisme el què viatja per aquest: els èmbols.

4.- D’altra banda, si patim una trombe in situ, patim una oclusió de les artèries del cervell a causa de la formació d’un coàgul a la mateixa artèria. Els trombes són els coàguls que es formen als vasos sanguinis i una trombosi és una anomalia en aquests.

5.- Finalment, l’hemorràgia cerebral és causada pel trencament d’una artèria i, com a conseqüència, la sang penetra per diferents parts del cervell.

6.- Depèn de la zona cerebral on es desenvolupi l’ictus, els danys varien i, normalment, solen deixar petjada per tota la vida.

7.- Les estadístiques afirmen que tres quartes parts de les persones afectades perden la vida. Aquesta dada és una de les conseqüències de les immediates destruccions que l’ictus provoca i el poc nivell en aquest sector del mecanisme sanitari, al mateix temps que la pova investigació que existeix per tal de trobar els fàrmacs adients per aquest.

8.- La simptomatologia de l’ictus es podria generalitzar en la pràlisis d’alguna part del cos, el descontrol d’aquest, el poc enteniment amb la gent i la incapacitat d’agafar qualsevol cosa que un es proposi, entre d’altres. Tot i així, el dolor sol ser inexistent.

9.- La primera prova que s’ha de realitzar a un pacient d’ictus a urgències és una tomografia computeritzada o, com alternativa, una ressonància magnètica, per tal de comprobar l’estat de les artèries. Si es diagnostica una embòlia o trombe in situ, un trombolític ajuda a millor la circulació. I, en cas d’una hemorràgia, s’ha de drenar la sang mitjançant una intervenció.

10.- Podem diagnosticar un atac isquèmic transitori (microembòlia) si una persona pateix un accident vascular cerebral i els símptomes desapareixent al cap de poca estona. El tractament consisteix en prevenir accidents cardiovasculars varis que puguin ser més greus.

11.- La prevenció de l’ictus consisteix en controlar l’hipertensió, la poca o massa coagulació de la sang, la dieta i l’activitat física, al mateix temps que els hàbits de tabaquisme. Un cop s’ha patit, la recuperació no sol ser total però no totes les neurones han patit danys.


Jenny Peñalba
2n. BATX. A

Anònim ha dit...

22. ICTUS UNA URGÈNCIA MÉS URGENT QUE UN INFART.

-L'arteriosclerosi és un engruiximent i enduriment de les parets de les artèries, així com una disminució de la seva elasticitat
- L’arteriosclerosi pot causar infarts i ictus provocant que es destrueixin neurones del cervell a causa de una arteria cerebral trencada o obstruïda.
-Hi ha diferents accidents de circulació cerebral :
-Una embòlia és el tancament de alguna de les artèries del cervell per un coàgul que circula per la sang a traves del cos i es diposita al cervell
-El trombe in situ és un tancament de les artèries del cervell a causa d’un coàgul que s’origina a diferencia del trombe a la mateixa artèria. s’anomenen trombes i la formació anormal d’aquests rep el nom de trombosi.
-L’hemorràgia cerebral s’origina quan es trenca una artèria i la sang es vessa per una part del cervell.
-L’embòlia i el trombe són considerats infarts cerebrals i en el cas de l’hemorràgia cerebral es parla d’infart hemorràgic. Aquests són problemes que maten neurones que no es poden recuperar.
-Variant de la zona on es desenvolupi l’ ictus els símptomes s’agreujaran o no.
-gran part dels afectats sobreviuen, tot i que molts queden bastant afectats ja que no s’esta gaire preparat per aquestes urgències i al ser la reacció més lenta les seqüeles també són majors. Els símptomes principals més comuns de l’ ictus són les paràlisis en alguna part del cos, No poder parlar tot i voler-ho, no entendre el que diuen els altres, no poder agafar una cosa determinada.... Tot depèn de la zona del cervell afectada, però no acostumen a causar dolor i molèsties.
-Quan arriba un pacient a urgències havent passat un ictus, aquest s’ha de fer una tomografia computeritzada per veure l’estat de les artèries, i si no es requereix de medis per fer-la es realitza una ressonància magnètica. Si es troba una embòlia o un trombe in situ s’administra un trombolític per agilitzar la circulació, en cas contrari, si es detecta una hemorràgia es fa una intervenció per drenar la sang.
-Es parla d’atac isquèmic transitori quan els símptomes d’un accident vascular cerebral desapareixen minuts o hores després de partir-lo, també se’ls anomena microembòlies. Aquestes requereixen tractament mèdic per evitar patir-ne altres o accidents cardiovasculars greus.
Hi ha factors de risc immodificables com l'edat, el sexe, la càrrega genètica i la raça no els podem canviar
-Per prevenir l’ictus s’ha de diversos factors i passar periòdicament controls sanitaris.
-La recuperació mai arriba a ser total.

Marc Macarulla
2nB batx.

Anònim ha dit...

22-Ictus
Causada per l’arteriosclerosi, és dóna quan una arteria del cervell s'oclou o es trenca i milions de neurones són destruïdes.
El marge de temps per a diagnosticar l’ ictus és estret, i sovintment queda una minusvalidesa permanent, que deixa incapacitat al afectat, deixant-lo depenent d'una segona persona.
Embòlia: oclusió d'una artèria que irriga al cervell degut a un coàgul originat a una altre part del cos i que arriba al cervell.
Els coàguls originats en la pròpia arteria que fan que d’oclusions el cervell, s'anomenen trombó insitu.
Els trombus també en són els coàguls formats al interior dels vasos sanguinis, i que poden tan quedar-se incrustats o no.
L’hemorràgia o vessament cerebral es dona quan l'arteria es trenca i surt amb tota pressió inundant el una part o tot el cervell. Poden ser causades per l’oclusió d'una arteria degut a un trombo.
Segons l'afectació de cada pacient pot veure's afectat per exemple :la vista a la part posterior del cervell, paràl•lisi de mig cos si es localitza a la part anterior, l'equilibri si es localitza l cosat de l'oïda.
Fent una comparativa amb l’infart de miocardi trobem que la gent té més informació al respecte que l’ ictus tenen quasi el mateix nombre d’afectats. Però tenint en compte el temps de restablir la circulació en l’ ictus es de 2 a 3 hores mentre que en l’infart de miocardi es de 4, això vol dir que s’ha de diagnosticar més ràpidament per a poder donar un tractament més adient.
El diagnòstic es realitza mitjançant la tomografia axial computeritzada, per on podem localitzar l’arteria afectada i el temps del resultat n’és el mínim. Si no es disposa de Tomografies, n’hi ha una altre prova anomenada ressonància magnètica que pot tardar fins a 45 minuts.
Si es diagnostica una embòlia o un trombo in situ, s’administrarà un fàrmac trombo lític anomenat tPA, que sol ser capaç de restablir la circulació així com produir hemorràgies cerebrals. S’ha d’administrar abans de les 3 primeres hores del començament del símptoma, més enllà de les tres hores els riscos del fàrmac superen els beneficis.
Si es produeix una hemorràgia es pot realitzar un drenatge de sang dels quals 3 de cada 4 persones que superen l’operació es queden amb seqüeles permanents.
Tot i que el problema sanitari s’està corregint , encara no s’està actuant tan deprecia com es deuria .
D’altra banda la part farmacològica del tractament d’ictus es més limitada que la d’un infart de miocardi.
El fet de no reconèixer els símptomes d’ictus per part del malalt com de la família, deriva a que l’acció d’acudir a l’hospital sigui massa tard.
Els símptomes de l’embòlia in situ es pot anar manifestant gradualment degut a la formació del coàgul, mentre que l’embòlia in situ es produeix sobtadament quan el coàgul ha obstruït l’arteria.
Quan els símptomes duren pocs minuts, desapareixen en uns minuts o unes hores desprès es denomina atac isquèmic transitori. Tot i que els signes siguin transitoris sempre es recomana anar al neuròleg per a realitzar-se estudi i tractaments adients. Existeixen també les microembòlies que oclueixen els vasos sanguinis en el cervell i es habitual en persones grans. Es recomanable tractar-lo per a evitar grans accident vasculars.
Les mesures de prevenció per controlar l’ en són: el control de la hipertensió, la coagulació de la sang (per anàlisi)i el control de colesterol.
No es descarta que per part de la població per a disminuir el risc d’ictus vigilar la dieta,realitzar exercici físic , evitar el tabac i fer-se un control de la pressió un cop al mes.
Una minoria dels afectats es recuperen sense seqüeles. La recuperació després d’un ictus importants mai n’és total.
Enrique Escalante 2on batx A

Anònim ha dit...

Tinc 45 anys i en fa dotze que vaig sofrir un vessament cerebral. Avui per INTERNET he trobat la vostra pàgina i és sorprenent la classificació dels ictus. A mí m'ha agradat. Després d'haver-ho llegit he arribat a comprendre que el meu ha estat el tercer cas (hemorràgia). Tinc algunes molèsties: la part dreta quasi bé immòbil, ara parlo bé, però m'ha costat fer-ho, en dotze anys... camino amb un aparell a la cama dreta, el braç dret sense mobilitat (desprès de vàries injeccions de la tòxita botulínica). Però ara sóc feliç: tinc dos filles, la primera va néixer quan estava bé, i al tercer dia hem va agafar; la segona, vaig voler tenir-la als quatre anys. I tinc un marit magnífic. Què més puc desitjar?
Continueu estudiant. I gràcies. ANTO