dijous, 14 d’abril de 2011

135- La comunicació entre bacteris

Els bacteris són organismes unicel·lulars d'estructura procariota. En l'esquema superior podem veure la seva relativa simplicitat estructural en comparació amb les cèl·lules eucariotes. Entre els bacteris podem trobar totes les formes de metabolisme possibles: autòtrofes i heteròtrofes.

La seva morfologia queda limitada a quatre tipus: bacils (forma de bastó), cocs (forma esfèrica), espirils (forma de bastó cargolat) i vibrions (forma de coma ortogràfica).

Imatges de diferents espècies bacterianes
El seu reduit tamany no permet la seva observació a ull nu, es necessari l'us de microscopis. 

Microscopi
 
 













En la següent conferència, Bonnie Bassler ens explica alguns aspectes interessants sobre la comunicació entre aquests microorganismes.



Per ampliar coneixements sobre microbiologia, es pot consultar  en l'aula virtual adn-dna.net
                                    
 Curs B03- Cèl·lules i virus
 Curs P01- Pràctiques de laboratori-1: observació microscòpica
 
Els lectors del bloc adn-dna poden incorporar en aquest post, els comentaris que considerin adients sobre el contingut de la conferència.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Els bacteris són els microorganismes més antics de la Terra, es tracta d’una cèl•lula procariota, amb una sola peça d’ADN.

Bàsicament el seu cicle vital consisteix en engrandir la seva mida fins que són el doble i llavors dividir-se i així successivament.

Algunes poden emetre llum, és a dir, són bioluminescents. No quan estan soles sinó quan en són un conjunt i l’emeten totes alhora, això és gràcies que es comuniquen entre elles, representa que al estar soles secreten unes hormones, però que no actuen. A mesura que augmenten en nombre i es reconeixen actuen proporcionant llum.
Aquest fenomen que els hi permet fer-ho s’anomena quorum sensing o detecció de quòrum. Això implica que no són asocials sinó que és comuniquen entre elles químicament. Hi ha una part dels bacteris que és genèrica (tots els bacteris fan servir aquesta per comunicar-se) i una altra que és especifica i conseqüentment tenen receptors diferents.

En resulta una gran utilitat pràctica aquest descobriment, ja que si sabem que els bacteris es comuniquen entre si per actuar tots sincrònicament, si s’aconsegueix que això no passi, és a dir , si s’evita la comunicació entre elles seria una altra manera de crear un antibiòtic.

Vero Torras
2n Bat B