dijous, 31 de maig de 2012

213- Jane Goodall a CosmoCaixa - Barcelona

Jane Goodall
Jane Goodall, la cèlebre primatòloga anglesa i Missatgera de la Pau de Nacions Unides, ha compartit a CosmoCaixa Barcelona la seva valuosa experiència de vida amb més de 500 persones. El seu serè testimoni, fruit de més de 50 anys estudiant als ximpanzés i lluitant per la seva conservació, és una crida a l'esperança pel futur de la Terra i els éssers que l'habitem.

En aquesta conferència, la Dra Goodall fa un repàs de la seva carrera, des de la primera expedició a la Reserva de Gombe el 1960, fins els esforços per implicar les comunitats locals en la protecció del seu medi ambient. Tot i que al llarg d'aquests anys ha vist desaparèixer molts dels boscos i animals que lluita per protegir, el seu missatge és positiu: junts, podem canviar el món.

Avui dia, milers de persones a tot el món s'han unit als esforços de l'Institut Jane Goodall per la protecció dels ximpanzés, els seus hàbitats i les persones que hi habiten.

Jane Goodall transmet molt més que un missatge sobre la conservació del Planeta: transmet amor per la vida, passió pel seu treball i una contagiosa il·lusió. Ningú queda indiferent després d'escoltar aquesta impressionant conferència.

Font: lacaixaTVcat



Aquest video s'incorpora a  l'aula virtual adn-dna.net  on es pot ampliar informació sobre recursos per estimular la vocació científica en:

                              Curs VC01- Vocació científica 
                         Tema-1 "Jocs" de ciència 
                         Tema-2 Divulgació científica
                         Tema-3 Laboratoris virtuals
                         Tema-4 Científiques i científics

Els lectors del blocs adn-dna, biologia i naturalesa i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions que facilitin estimular la vocació científica.

 

dimarts, 22 de maig de 2012

212- Gens per anar a la guerra


En el següent article David Bueno ens parla de les aplicacions militars de la genòmica.

Ja fa una dècada que es va completar la seqüència del primer genoma humà, el conjunt de gens que determinen la nostres característiques biològiques. Es van necessitar 10 anys, centenars de milers d’euros i l’establiment d’un consorci internacional format per centenars de científics per aconseguir seqüenciar el primer genoma humà.

Però ben aviat, potser d’aquí a un parell d’anys, serà possible seqüenciar tot el genoma d’una persona concreta en menys d’un dia i per només 100 euros. També en una dècada s’ha passat de realitzar proves genètiques amb comptagotes a la possibilitat de comprar tests genètics variats per internet i fins i tot de trobar-los a les prestatgeries d’alguns supermercats, com passa als EUA. Uns tests que hom pot realitzar còmodament a casa seva, enviar-los per correu i rebre, en pocs dies, un perfil genètic que inclou la susceptibilitat de patir un nombre creixent de malalties. ¿Realment el coneixement que tenim del genoma dóna per tant?

Soldats genèticament capacitats per a la professió 

Una de les darrers notícies impactants s’ha produït recentment, quan es va fer públic un informe elaborat per un grup d’experts a petició del Pentàgon sobre les aplicacions bèl·liques de la genòmica. No cal, però, que fem càbales sobre la creació al laboratori de supersoldats genèticament modificats, com potser algú ha pensat en llegir la notícia. A banda de l’immens component ètic que això representaria, les dificultats tècniques i la manca de coneixements específics són, ara per ara, insuperables, per la qual cosa aquesta idea –o aquest malson– continuarà sent domini exclusiu del camp de la ficció –o de les històries de terror, com preferiu–.

No, la idea del Pentàgon és completament diferent. Amb la imminent possibilitat de seqüenciar tot el genoma d’una persona en menys d’un dia pel mòdic preu de 100 euros, s’han plantejat la possibilitat de seqüenciar el genoma de tots els seus soldats i aspirants per triar els més adequats per aquesta professió, per exemple seleccionant, com diu el document textualment, “els que genèticament estiguin més capacitats per manifestar un alt rendiment mental i físic; presentin una major resistència a vacunes i a factors ambientals; tinguin una millor resposta emocional a l’estrès al camp de batalla i un menor estrès postraumàtic; manifestin una millor tolerància a la manca de son, a la deshidratació i l’exposició al fred, a la calor i a l’altitud, i presentin una menor susceptibilitat a les fractures òssies i a les hemorràgies, i una cicatrització més ràpida de les ferides”.

Tanmateix, ¿és possible saber tot això amb una anàlisi genètica? En certa manera, en algun aspecte concret, ja s’està fent. Als EUA, per exemple, per poder entrar a l’exèrcit hom s’ha de realitzar una prova per saber si és portador de l’al·lel de l’anèmia falciforme, el qual es troba en una proporció relativament significativa en les persones l’origen familiar de les quals és africà. Per què? Totes les persones tenim dues còpies de cada gen –llevat dels mascles pel que fa als cromosomes sexuals, atès que els tenim diferents–, dues còpies que poden ser exactament iguals o presentar lleugeres diferències. En aquest cas concret, el gen que s’analitza conté la informació per a la síntesi d’hemoglobina, la proteïna que transporta l’oxigen per la sang, dins els glòbuls rojos.
Les persones que tenen les dues còpies normals d’aquest gen no presenten cap problema pel que fa a l’anèmia falciforme, i si presenten les dues còpies anòmales presenten aquesta malaltia, la qual els provoca la mort durant la infantesa.
En canvi, les persones que en tenen una còpia de cada tipus duen una vida aparentment normal, però la seva sang produeix trombes amb molta facilitat, unes masses sanguínies coagulades que poden tapar vasos sanguinis, la qual cosa acostuma a provocar-los la mort abans dels 45 anys, de forma imprevista. I aquesta susceptibilitat és un desavantatge al camp de batalla, on la mort sobtada d’un soldat pot posar en risc la vida dels companys.

Què vull dir amb tot això? Totes les característiques que esmenta l’informe sol·licitat pel Pentàgon tenen una base genètica i, per tant, en teoria, és possible fer-ne un pronòstic. Però generalment la situació no és tant simple. D’una banda, el nombre de gens implicats en cadascuna d’aquestes característiques pot ser molt elevat, especialment en les que hi ha implicats aspectes de comportament, com l’estrès o el rendiment mental, però també en molts aspectes físics. I si bé es cert que hom en pot obtenir un panorama general, en alguns casos el pronòstic serà sens dubte complex, atenent precisament al gran nombre de gens que hi poden estar implicats i també a les interaccions que s’estableixen entre ells, moltes de les quals encara no es coneixen. A més, com en el cas esmentat de l’anèmia falciforme, cal tenir informació de les dues còpies de cada gen, i saber quina relació s’estableix entre elles pel que fa a la seva manifestació en el conjunt de la persona (dominància i recessivitat, herència intermèdia, codominància, etc.)
Cóm interpretar les dades genètiques? 

Podem completar la lectura d'aquest article en Recerca en Acció.

En l'aula virtual adn-dna.net  es pot ampliar informació sobre genètica en:
        
Curs B07- Genètica mendeliana, molecular i humana   


Els lectors del blocs adn-dna, biologia i naturalesa i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb les aplicacions pràctiques de la genòmica. 

dissabte, 19 de maig de 2012

211- El ictus cerebral

La sonrisa de esta mujer, paralizada durante quince años por un ictus cerebral, lo dice todo: ha conseguido beber de una botella utilizando un brazo robótico. Lo extraordinario es que movía ese brazo con el pensamiento.



El video forma parte de un artículo publicado en la revista Nature, que describe los resultados obtenidos en dos pacientes que llevaron electrodos implantados en sus cerebros durante varios años.

Los electrodos son agujas finísimas, como un pelo, que penetran varios milímetros dentro del cerebro. En este caso, recogen las ondas producidas en el área cerebral que se encarga de ejecutar movimientos. Aunque las personas con parálisis no sean capaces de mover los músculos para, por ejemplo, agarrar una botella con la mano, la simple intención de llevar a cabo esos movimientos activa las mismas áreas cerebrales y produce unos impulsos eléctricos que son captados por los electrodos y descodificados por un ordenador, que los transmite al brazo mecánico.

En el aula virtual adn-dna.net podemos  ampliar información sobre el sistema nervioso en:

Curs B10-Cos humà: anatomia i fisiologia
               Tema-6 Sistema nerviós

Curs B14- Neurociències
 
En este blog pueden consultarse otros posts relacionados con el Curs B10-Cos humà y Curs B14- Neurociències

Los lectores de este blog adn-dna, biologia i naturalesa y los usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net pueden sugerir, en el apartado de comentarios de este post, otros enlaces e información relacionada con el tratamiento del ictus cerebral.

dissabte, 12 de maig de 2012

209- Els cinc dits de l'evolució


Per repassar la teoria de l'evolució, el bloc BioTay ens presenta el següent video subtitulat a partir d'un treball Paul Anderson per a la plataforma TED.



Aquest recurs s'incorpora a  l'aula virtual adn-dna.net  on es pot ampliar informació sobre l'evolució i aspectes generals de genètica en:

Curs B08- L'evolució biològica            
Curs B07- Genètica mendeliana, molecular i humana               

En aquest bloc adn-dna, es poden consultar altres posts on es tracten temes relacionats amb la genètica i l'evolució, en les següents etiquetes: Curs B07- Genètica i Curs B08- Evolució.

Els lectors del blocs adn-dna, biologia i naturalesa i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb el coneixement de la teoria de l'evolució.

diumenge, 6 de maig de 2012

208- De alérgeno a vacuna: polen de olivo


La alergia al polen de olivo representa uno de los principales problemas clínicos en los países del área Mediterránea, América del Norte, Sudáfrica, Australia y Japón. En España, se estima que más del 10% de la población alérgica está sensibilizada a este polen. Se trata de un típica reacción de hipersensibilidad inmediata que se caracteriza por la presencia de altos niveles de anticuerpos IgE en suero frente a determinadas sustancias externas, denominadas alérgenos, que suelen ser inocuas para la mayoría de la población.

En la actualidad, el tratamiento de los pacientes alérgicos al polen de olivo se basa en la inmunoterapia específica que consiste en la desensibilización del paciente mediante la administración de dosis crecientes del extracto alergénico durante largos periodos de tiempo. Sin embargo, a pesar de los importantes avances en la estandarización de los extractos empleados y en los ensayos clínicos, se trata de una forma de vacunación bastante rudimentaria, donde los riesgos de reacciones adversas y de nuevas sensibilizaciones frente a otros componentes del extracto durante el tratamiento, representan un obstáculo para su uso generalizado. En consecuencia, el diseño de nuevas vacunas es uno de los objetivos más apremiantes de la investigación en el campo de la alergia.
 

                  SE BUSCA UNA ACTIVIDAD ALERGÉNICA MÍNIMA

Polen
Micrografía electrónica de un grano de polen de olivo (Olea europaea). Fuente: UCM
Durante los últimos años, se ha considerado como una posible alternativa a la vacunación convencional el uso de derivados hipoalergénicos o hipoalérgenos que son moléculas obtenidas a partir de los alérgenos que presentan una actividad alergénica disminuida o nula pero conservan su capacidad de estimular a las células T específicas; propiedad que es necesaria para permitir la modulación de la respuesta inmune. El término actividad alergénica hace referencia a la capacidad de la molécula de unir anticuerpos IgE.

Desde 1989, el grupo de investigación UCM liderado por las Dras. Rosalía Rodríguez, Mayte Villalba y Eva Batanero viene estudiando los alérgenos del polen de olivo. Ole e 1 es el alérgeno más importante y mejor estudiado de este polen. El disponer de esta proteína en forma recombinante, así como conocer las regiones de la molécula que unen IgE (epitopos E), llevaron a su elección como modelo. Proteínas homólogas a Ole e 1 se han detectado en otros pólenes relacionados filogenéticamente o no con el olivo, como los de fresno, lilo, ballico o abedul. Así, Ole e 1 y sus homólogos forman una familia de proteínas.

Sin embargo, no todos los miembros de dicha familia presentan la misma actividad alergénica. Se han detectado diferencias debido a cambios en sus secuencias de aminoácidos. Y uno de ellos, la proteína del polen de abedul, presenta la particularidad de no ser alergénica. Por lo tanto, cabría esperar que la sustitución de los aminoácidos de un epítopo E en Ole e 1 por los correspondientes de la secuencia de abedul podría constituir una estrategia para obtener un hipoalergeno de Ole e 1, sin alterar significativamente la estructura tridimensional de la molécula.

La caracterización inmunológica ha confirmado que el mutante presenta una menor capacidad tanto de unir IgE del suero de pacientes alérgicos al polen de olivo, como de activar basófilos en ensayos in vitro. Sin embargo, mantiene la capacidad de activar células T específicas en un modelo de ratón alérgico. Estos resultados permiten considerar a este mutante como un derivado hipoalergénico de Ole e 1 cuyas propiedades le convierten en un buen candidato para ser utilizado en el diseño de una nueva vacuna para la alergia. Esta estrategia podría generalizarse a otros alérgenos.

El estudio ha sido realizado en colaboración con el grupo del Dr. Heimo Breiteneder de la Universidad de Medicina de Viena (Austria), que clonó el DNA de la proteína homóloga a Ole e 1 del polen de abedul. Recientemente, este trabajo ha sido publicado en la revista Molecular Immunology (doi:10.1016/j.molimm.2011.12.006), una de las más importantes en el área de Inmunología. 

La ingeniería genética permite convertir un alérgeno en un hipoalérgeno que podría utilizarse en el desarrollo de una vacuna para la alergia. Fuente: UCM. 
Autor:   Eva Batanero Cremades  Fuente: madri+d noticias

En el aula virtual adn-dna.net se puede ampliar información sobre inmunología en:

Curs B06- Immunologia
                  Tema 1- La immunologia 
               Tema 2- Animacions i videos sobre immunologia
               Tema 3- Malalties relacionades amb el sistema immunitari

En este blog adn-dna se pueden consultar otros posts sobre inmunología.

Los lectores de los blogs: biologia i naturalesa , adn-dna y usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net pueden sugerir, en el apartado de comentarios de este post, otros contenidos de actualidad relacionados con la inmunología.

divendres, 4 de maig de 2012

207- Geolodia 2012, diumenge 6 de maig



Aquesta és una proposta de turisme científic per incentivar la vocació científica .Es pot consultar la informació relacionada amb aquesta activitat al bloc biologia i naturalesa.

Els lectors dels blocs biologia i naturalesa i adn-dna poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb el Geolodia 2012.