dissabte, 27 d’abril de 2013

290- Fira de ciències del PCB a La Pedrera


Edifici La Pedrera - Barcelona

La Fira, organitzada per onzè any consecutiu pel Parc Científic de Barcelona i la Fundació Catalunya - La Pedrera, porta enguany a aquest emblemàtic espai sis grups de recerca de diversos centres i instituts d’investigació de Barcelona a fi que els visitants puguin participar en experiments vinculats als seus projectes actuals de recerca, amb els mateixos instruments i materials que fan servir habitualment.

Per fomentar la interacció amb el públic, a cada estand es formula un enigma que els assistents han de resoldre tot seguint la metodologia científica. 

Els centres de recerca que participen en aquesta 11a edició són:

- Grup d’Òptica Mèdica de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)

Aquesta setmana un grup d'alumnes de 1r de batxillerat, modalitat científic, han visitat la fira de ciències amb la finalitat de: "cultivar la seva vocació científica", conèixer d'aprop el món de la recerca i escollir la seva opció d'estudis universitaris. En l'apartat de comentaris d'aquest post, ens comentaran la seva valoració de la fira i els tallers que van realitzar.

4 comentaris:

Manel Temprano ha dit...

Un dels tallers a què vàrem tenir accés es centrava en la ressonància de sons en el cervell. Aquest taller, dut a terme pel Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva de la UB, explicava que els sons ocasionen impulsos en les neurones que poden ser visualitzats com a ones gràcies a uns sensors col·locats al cap. Gràcies a aquests aparells de mesura es podien centrar en dos aspectes de la investigació:
1.- Estudiar els processos d'atenció involuntària. Com funcionen, com es diferencien de les ones "normals" i quines regions del cervell afecten; així com en la distracció (més concretament la distracció patològica i com pot ser evitada).
2.- Estudi del potencial de disparitat i de les seves aplicacions. El potencial de disparitat és la diferència de potencial ocasionats per estímuls auditius discrepants en un marc d'estímuls auditius repetitius. La pèrdua d'aquesta capacitat de diferenciació s'associa a la disfèmia, la dislèxia o l'autisme.
En la fira es podia observar com en determinades zones del cervell les ones dels impulsos nerviosos eren idèntiques a les dels estímuls sonors rebuts, mentre que en el cas d'una persona amb els transtorns mencionats anteriorment no sería així.

Anònim ha dit...

Una de les exposisions intentava trovar medis per arribar a les cèl-lules canceroses i no dañar les altres era l'institut biomedic de barcelona.
Ells amb unes mol-lecules que les anomenaven taxis(particules metaliques,polisacarids i liposoma)fer arribar al medicament als receptors de menbrana(taxistes i alliberar el medicament en aquests.
Ells ho feien a partir de liposomes que eren molècules amb una bicapa lipidica els i possaven el medicament al interior .
Aquest projecte s molt important per no danyar les cèl-lules no malignes del cos i atacar a les cèl-lules canceroses,pero fins que això es porta a la realitat encara quedan uns quans anys
Va ser una sortida interessant i entretinguda una nova experiéncia molt enriquidora.
Elias galiano 1rB batx

Gemma solanellas bofarull ha dit...

Jo comentaré 2 dels 6 tallers que es feien a la fira:

1- Senyals biomèdics del cos humà:

En l'actualitat comptem amb diverses tècniques per conèixer el funcionament del nostre cos, i detectar anomalies... una de les tècniques més conegudes és l'electrocardiograma. Com moltes altres coses, els resultats no són 100% exactes. L'electrocardiograma, per exemple,ens mostra uns resultats en forma de gràfiques que poden estar alterats per diverses coses, com per exemple el nerviosisme d'una persona, les llums de la sala... per tal de poder identificar aquestes "brosses" en la gràfica el que és fa és estudiar els errors amb un mètode més senzill i barat. Exactament, es fa amb un aparell que permet elaborar gràfiques amb la nostra respiració. Vam poder comprovar amb els nostres propis ulls, la sensibilitat d'aquestes màquines i els resultats que mostraven a les gràfiques.


2- Viatgem fins als vasos sanguinis del nostre cos amb la llum:

El làser permet fer un raig de llum molt precís, que només es pot "difondre" si xoca amb algunes partícules que presenten la capacitat de desviar els raigs. Aquesta propietat ha estat aprofitada per uns físics que intenten saber el contingut de la nostra sang i com reacciona el cos davant de determinades situacions com ara, recuperar-se davant d'un esforç físic. Per saber això, una màquina dispara fotons al cos, i enregistra els desviaments de la llum que rep. Aquesta màquina, tradueix també els resultats a unes gràfiques, que permeten saber, a grosso modo, el contingut de la nostra sang (proporció entre cèl·lules...) això encara és més efectiu si se li suma la capacitat de cada molècula de canviar les ones que li arriben. Potser en un futur, podria ser una alternativa a determinades proves mèdiques i anàlisis. De moment però encara fa falta millorar la tècnica.

Sara Eberlé Martin ha dit...

El taller sobre la Ciutat bilingüe, cervell bilingüe de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF), planteja les següents preguntes:

- Com perceben els llengutages els nadons?
- Com reconeixen la llengua materna?
- Quan comença a distingir-se un cervell monolingüe d'un bilingüe?

Els objectius principals d'aquest projecte són d'entendre com els bebès comencen a reconèixer i aprendre la llengua materna, en famílies monolíngües i multilingües. A més a més de l'interès que desenvolupen en investigar com comencen a entendre escenaris físics simples i les corresponents dinàmiques.

L'experiment que duen a terme consisteix en què el bebè acompanyat de la seva mare contempli una breu pel·lícula amb imatge simples, paraules o frases i observar la reacció natural d'aquest.

En el nostre cas, un cop allà, vam realitzar la mateixa activitat intentant esbrinar si la mateixa persona en els dos vídeos diferents parlava o no la mateixa llengua. Segons els estudiants de la universitat, està comprovat que l'exercici és més díficil en adolescents i adults. Per això és important saber que la millor edat per aprendre una llengua completament nova és de ben petit ja que el cervell té més flexibilitat en aquest sentit.

Una altra activitat que vam realitzar a continuació consistia en distingir el nom de cada imatge representada en una diapositiva amb la llengua corresponent definida gràcies a una bandera que hi havia dibuixada juntament a aquesta. L'exercici era ràpid i constant i això feia que costés seguir el ritme dient les paraules correctes.

Sara Eberlé Martin
Biologia (1er Batxillerat B)