dilluns, 8 de juliol de 2013

310- Desxifrada la base genètica de l'edat del pavo

Manel Esteller


La ciència analitza com canvia l’activitat de l’ADN en el cervell al llarg de la vida 

L’activitat dels gens al cervell va evolucionant   des   del naixement  fins al final  de  l’adolescència,  i després  queda  en  una configuració estable característica de cada persona.

És la principal conclusió de la primera investigació que ha analitzat com canvia l'activitat genètica en el sistema nerviós al llarg de la vida. Els resultats, que  es presenten a la  revista  Science, expliquen en part els canvis de  comportament  característics de l'adolescència, l’origen d’algunes malalties psiquiàtriques i perquè hi ha classes de neurones que s'especialitzen en activitats diferents.

"Totes les nostre neurones tenen pràcticament el mateix ADN, però els gens que s'activen en cada neurona canvien amb l'edat",explica Manel Esteller, científic de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i coautor de la investigació. L'activitat dels gens, afegeix, està regulada per l'epigenoma; és a dir, per les molècules que se situen sobre el genoma i que encenen o apaguen els gens.


La investigació ha consistit a analitzar com canvia en les diverses etapes de la vida l'epigenoma al còrtex frontal  –la part del cervell que controla el  raonament, la presa de decisions conscients o la conducta social, entre altres aptituds.

Els resultats mostren  com  la quantitat  de gens que s’inactiven augmenta   de  manera  constant des del naixement fins al voltant dels 16 anys. I que, a partir del final  de   l’adolescència,   hi  deixa d’haver canvis dràstics en l’epigenoma de les neurones del còrtex frontal.


“L’adolescència   és  una  etapa decisiva per a la configuració del cervell”, observa  Esteller. “És el moment  que  es  decideix  quins gens  s’expressaran  i  a   quines cèl·lules durant la resta de la vida. Per  al cervell,  és  una  etapa d’ajustament. Hi ha gens que poden estar actius una setmana i inactius la següent,  o al revés. I això comporta alts i baixos emocionals i canvis de conducta”.  

També és cap al final de l’adolescència,  en  el moment  que  es decideix   quins   gens   quedaran activats o silenciats  a les neurones, quan s’inicien algunes malalties del sistema  nerviós. Els autors de la investigació,  dirigida  des de lInstitut Salk de Califòrnia (EUA), sostenen  que l’esquizofrènia,  el trastorn bipolar  i algunes depressions podrien  estar relacionades amb l’epigenoma.

En aquesta mateixa línia, els científics han començat a analitzar com canvia l’epigenoma de les neurones a edats avançades i si aquests canvis tenen alguna relació amb l’alzheimer o altres malalties neurodegeneratives.

Investigacions anteriors havien demostrat que al cervell dels nounats es forma una gran quantitat de connexions entre neurones.

Moltes d’aquestes connexions es perden durant la infantesa i l’adolescència, mentre que d’altres es consoliden gràcies a les experiències que es tenen i a l’educació que es rep.


“Sabem que el cervell té una gran plasticitat, però no sabem bé com canvia a partir de les experiències”, observa Manel Esteller. 

“L’epigenoma ens ajuda a entendre com es produeixen aquests canvis”.
Font: La vanguardia

Podem ampliar coneixements sobre l'epigenètica, dins l'aula virtual adn-dna.net, escoltant la conferència de Manel Esteller incorporada a:


Categoria: VOCACIÓ CIENTÍFICA

Curs VC01-Vocació científica-1
Tema-4 Científiques i científics

Recurs 08- Manel Esteller: epigenètica i càncer 


  
Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb el contingut d'aquesta recerca.