dimecres, 23 de gener de 2013

269- Ciències per al món contemporani: el concepte de vida

 
El concepte de vida és un terme complex i els científics encara no han arribat a una definició de consens acceptada per tothom.


Els alumnes de ciències per al món contemporani han estudiat el tema relacionat amb l'origen de la vida. En aquesta activitat es proposa donar una definició personal del concepte de vida a partir d'una cerca a Internet i la bibliografia que es consideri adient. 

La webgrafia consultada caldrà incorporar-la al Mister Wong personal de cada alumne. 

Els lectors del blocs adn-dna, biologia i naturalesa i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden participar també en els comentaris d'aquest post. 
El termini per respondre a l'activitat finalitza el proper diumenge 27 de gener de 2013 a les 24h.

dijous, 10 de gener de 2013

268- Com influeix la genètica i l'ambient en el desenvolupament dels bessons?



Aquesta activitat està adreçada als alumnes de biologia i geologia de 4t ESO i als alumnes de biologia humana de 2n de batxillerat. Cal respondre a aquesta pregunta consultant el recurs indicat de l'aula virtual adn-dna.net:


Aula virtual adn-dna.net
Curs B07- Genètica mendeliana, molecular i humana
Tema-4 Genètica humana
Recurs nº 13 Genes, clones y gemelos © REDES

Per ampliar la informació sobre la genètica dels bessons es pot llegir el post nº258 d'aquest bloc adn-dna.


Els lectors dels blocs adn-dna, biologia i naturalesa i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net  també poden respondre, en l'apartat de comentaris d'aquest post, a la pregunta formulada.

La data límit per respondre a l'activitat és el diumenge 13 de gener de 2013 a les 24 h. Els alumnes biologia humana, per coincidència amb el control de biologia, podran respondre fins el dimecres dia 16 de gener a les 24h.

dilluns, 7 de gener de 2013

267- Carta de valors de Kilian Jornet


Kilian Jornet i Burgada en el seu projecte “Quatre anys, els cims de la meva vida i un somni” ens explica els cims que vol assolir i la "filosofia" que l'empeny:

"Però els rècords, les marques, només han de ser importants mentre correm; un cop hem arribat a baix, han de desaparèixer. Serveixen per motivar-te a cercar dins de tu quins són els teus límits, han de ser només una motivació intrínseca. És per això que el projecte no només és intentar batre algunes marques o pujar cims ràpid i amb poc material. Es tracta de transmetre valors. No vull dir que siguin els valors correctes, els que cal seguir, però són els que em van transmetre a mi, i els que jo vull transmetre."



La seva carta de valors:

1. Ningú ens va dir què érem. Ningú ens va dir que hi anéssim. Ningú ens va dir que seria fàcil. Algú va dir que som els nostres somnis. Que si no somiem, estem morts.

Lluitarem pels nostres somnis, seguirem les nostres passions, perquè creiem que el sentit de la vida rau a no seguir el camí de ningú. El sentit és traçar el nostre camí cap al que estimem. I malgrat les dificultats, aprendrem a cada caiguda per poder continuar.

2. Els nostres passos segueixen l’instint que ens porta cap allò desconegut.

Prendre riscos no és apostar, és evolucionar, és canviar la persona que som. Ser lliure és ser nosaltres mateixos, no seguir ningú, és prendre les nostres decisions. És escollir. Escollir formar una família, escollir fer un cim, escollir una feina. A la muntanya, nosaltres som els que fem la nostra traça, els que decidim si baixem una canal o no la baixem, si fem un cim o en fem un altre. A vegades l’encertem i a vegades no, però nosaltres obrim la nostra traça en un lloc on no hi ha camins.

3. No mirem els obstacles que hem superat, sinó els que tenim al davant.

Hem d’aprendre del passat, sense viure-hi, agafar experiència del que hem viscut i el respecte i la por per poder construir un futur sòlid. El passat no és la vida que ens fa viure. El que fem avui no ha de ser un crèdit per assegurar el demà. Viurem cada instant del present mirant el que tenim davant nostre.

4. No es tracta de ser els més ràpids, els més forts o els més grans. Es tracta de ser nosaltres mateixos.

«Fins a quin punt les dificultats extremes justifiquen mitjans extrems?», es demanava Walter Bonnati. L’home ha demostrat que amb la tecnologia és capaç de construir el que es proposi. Però té cap sentit, això? Hem d’aprendre a viure amb menys, amb el que necessitem per poder ser el més humans possible, el màxim d’adaptats al medi, a la natura. La nostra força són els nostres peus, les nostres cames i el nostre cos, la nostra ment.

5. No som corredors, alpinistes o esquiadors... ni tan sols esportistes... som persones.

Les emocions compartides no sumen, multipliquen. Un cim no és un punt geogràfic, una data i un crono. Un cim són records, emocions emmagatzemades dins nostre; són les persones que ens acompanyaven o ens esperaven a baix. Nosaltres mateixos som totes les persones que estimem i admirem, que ens acompanyen quan no són presents.

6. No estem segurs de si ho aconseguirem, però estem convençuts que conquerirem la felicitat.

Fracassar és no intentar-ho. Fracassar és no gaudir de cada pas del camí, fracassar és no sentir. Hi haurà cops de puny, hi haurà dolor i objectius que quedaran lluny, però en cap cas podem fracassar si el camí és ple encara que no aconseguim el cim.

7. Amb simplicitat.

Anirem a la muntanya sense intermediaris, sense assistència, sense ajudes externes, amb humilitat, sense voler ser superiors a la muntanya, perquè sabem que és molt més forta, i anirem fins a on ens deixi anar. Aprendrem a conviure amb el món real, el de les roques, les plantes i el gel; el que hi ha sota el ciment. El que hi havia abans que nosaltres i que hi serà quan ens n’anem.

8. En silenci.

Farem que les nostres passes no es notin, seguint un camí ecològic, sense deixar res més que les nostres petjades, que el vent esborrarà. La vida autèntica és la que portem a dins nostre, i és en el silenci que ens podem explorar a nosaltres mateixos.

9. Amb responsabilitat.

Perquè a la muntanya no hi ha una mà per ajudar-nos quan estem en perill, no podem abandonar el camí perquè no hi ha camí, però tampoc hi ha ningú per felicitar-nos quan aconseguim el que ens proposàvem. Perquè la muntanya és lluny de la hipocresia, perquè la muntanya és sincera. Som responsables de totes les nostres accions, surtin bé o malament.

10. Què busquem? Potser viure?

Quin és l’objectiu final de tota empresa, de tota aventura, de la vida? És aconseguir objectius o caminar cap a ells? És atrapar l’horitzó o descobrir els paisatges que travessem caminant? La vida és la medalla de l’arribada o les emocions i sentiments que hem emmagatzemat a dins nostre? Som homes forjats en somnis, emocions i sentiments.

Kilian Jornet, desembre de 2012

dissabte, 5 de gener de 2013

266- La zampanolida ayuda a ver cómo actúan los fármacos antitumorales


Esquema de la mitosis
Uno de los principales grupos de fármacos antitumorales son los agentes estabilizadores de microtúbulos –estructuras tubulares de las células–, que se utilizan en tumores que afectan especialmente a la mujer, como el de ovario y mama, así como en el de pulmón. Estos tratamientos dificultan la mitosis o división celular impidiendo actuar a la tubulina, la proteína responsable de la separación de los cromosomas.                                     

Ahora, un grupo internacional de investigadores ha descubierto cómo los medicamentos que afectan a estos microtúbulos  logran suprimir la división celular. La determinación ha sido posible gracias a un nuevo compuesto con acción antitumoral: la zampanolida.

Gran barrera de coral
Esta sustancia se ha descubierto en una esponja de la Gran Barrera de Coral (Australia) y caracterizada en el Centro de Investigaciones Biológicas (CIB-CSIC). El trabajo aparece esta semana en la revista Science.



“Hasta ahora se conocía el mecanismo de acción de estos fármacos a nivel celular, que implica la activación de las moléculas de tubulina, pero se desconocía el mecanismo molecular, es decir, el modo en que se activa la proteína después de la unión del fármaco”, explica a SINC José Fernando Díaz, del CIB.

Miembros del este centro español también ha conseguido determinar la estructura en alta resolución del complejo activado de tubulina mediante un medicamento antitumoral que estabiliza esos microtúbulos.

“La estructura a gran resolución permitirá en un futuro conocer en detalle los determinantes estructurales que estos compuestos utilizan para activar la tubulina en las células tumorales”, dice Díaz. “Permitiendo así el diseño de fármacos con un mecanismo de acción optimizado, especialmente contra aquellos tumores resistentes a los agentes quimioterapéuticos en uso actualmente”, añade.

Los científicos han sintetizado la zampanolida en cantidades suficientes para el ensayo, lo que les ha permitido preparar muestras que han sido cristalizadas. Así han podido también determinar la estructura del complejo activado de tubulina mediante el fármaco.


Los resultados del estudio revelan que estos medicamentos, de uso común en quimioterapia, afectan a las interacciones laterales de la tubulina, controlando la estructura y la estabilidad de los microtúbulos.

En España y otros países de nuestro entorno las patologías tumorales son uno de los principales problemas de salud. En nuestro país son responsables de cerca de un 15% de las muertes.
Fuente: SINC

dijous, 3 de gener de 2013

265- Investigadors catalans avancen cap a la curació funcional de la sida

Simulació VIH infectant una cèl·lula
Un grup d'investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona ha descobert una vacuna terapèutica de la sida que per primera vegada redueix un 90% de la càrrega viral. Això suposa un avanç per aconseguir un dia controlar la malaltia sense necessitat d'administrar antiretrovirals durant tota la vida, com fins ara.


L'investigador Felipe García (assegut); el cap de Malalties Infeccioses de l'Hospital Clinic, Josep Maria Gatell (c), i la doctora Teresa Gallart (i), al laboratori on treballen. ALEJANDRO GARCIA | EFE

"No hem arribat allà, però ens hi acostem", ha assegurat aquest dimecres el cap de Malalties Infeccioses del Clínic, Josep Maria Gatell, per a qui aquest nou pas en la investigació de la sida demostra que és possible aconseguir una vacuna terapèutica que controli la replicació del virus de manera permanent.

La vacuna terapèutica que han descobert al Clínic és la que ha obtingut una millor resposta virològica fins ara, però només aconsegueix el control del virus de manera temporal, per un màxim de 12 mesos, de manera que en els pròxims quatre anys aquest grup d'investigadors treballarà per combinar-la amb altres estratègies.

"Aquesta vacuna és un pas molt significatiu, però no tirarà endavant perquè no hem aconseguit curar cap pacient. En la sida parlem de blanc o negre, hem d'aconseguir la curació funcional --controlar el virus sense antiretrovirals durant tota la vida-- com a pas cap a l'eradicació", ha explicat Gatell en roda de premsa.

Així, el descobriment d'aquest grup d'investigadors és una peça, encara que no la definitiva, en l'obtenció d'una vacuna terapèutica de la sida que aconsegueixi la curació funcional: un mètode que eviti la solució actual per als pacients amb sida, que és la presa d'antiretrovirals administrats durant tota la vida.

Els antiretrovirals són un èxit decisiu de la medicina moderna perquè es millora de manera molt significativa la supervivència i la qualitat de vida dels malalts de sida, però tenen l'inconvenient que s'han de mantenir de manera indefinida. A l'administrar-se durant tota la vida, tenen possibles efectes tòxics a llarg termini i representen un cost molt alt que, en moments de dificultats econòmiques com l'actual, fan fins i tot que perilli el manteniment del tractament, sobretot en països en vies de desenvolupament.

Si s'aconsegueix la vacuna terapèutica definitiva, no obstant, seria un tractament molt més assequible, a l'administrar-se de manera temporal. En aquest sentit, els científics del Clínic han subratllat que el que fa costosos els antiretrovirals és que el tractament és indefinit, perquè el seu cost diari no és més car que el d'altres que s'usen en la medicina, ha explicat Gatell.

L'investigador principal de la vacuna que avui ha presentat el Clínic, i que publica 'Science Translational Medicine', Felipe García, ha explicat que encara que altres grups d'investigació treballen sobre la vacuna terapèutica de la sida, no totes les que s'han descobert fins ara funcionen i només la del Clínic ha aconseguit una capacitat de destrucció del virus del 90 % de mitjana.

En concret, el que ha aconseguit aquesta vacuna terapèutica és un canvi molt rellevant en el balanç entre el virus i la resposta immunològica de l'organisme. Així, l'avanç presentat avui per aquest hospital barceloní és un pas més cap a la curació de la sida, una malaltia que afecta 30.000 persones a Catalunya, 150.000 en el conjunt d'Espanya i uns 30 milions a tot el món.
Font: EFE

Aquesta recerca participa en el projecte Hivacat que intenta desenvolupar una vacuna contra el VIH. Es poden consultar altres informacions sobre la sida en aquest bloc adn-dna consultant l'etiqueta VIH.

Els lectors dels blocs adn-dna, biologia i naturalesa i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb el tractament de la SIDA.

dimecres, 2 de gener de 2013

264- Moisès Broggi, In Memoriam

Moisès Broggi - 1908-2012
El doctor Moisès Broggi, mort als 104 anys, ens ha deixat moltes reflexions, algunes en forma d'aforisme, que val la pena retenir a la memòria. En el diari ARA apareixen publicades les següents:

1. "Cada edat té els seus al·licients. El vell no té futur, però té molt de passat"

2. "El metge ara cura molt més que abans, però en canvi consola molt menys"

3. "La ciència no té límits. La ciència no té moral. No és ni bona ni dolenta, segueix el seu curs, imparable. Però compte amb el seu ús"
 
4. "Hi ha massa gent al món, no hi cabrem. Hem d'equilibrar la balança entre la gent que mor i la que neix"
 

5. "És necessari un govern global que ho controli tot i que corregeixi els desequilibris i les injustícies que hi ha a tot el món. I ha de ser un govern democràtic"
 
Hospital  Moisès Broggi a Sant Joan Despí
6. "Sóc partidari d'un copagament just. La sanitat pública ha de donar servei gratuït als que ho necessiten de veritat, però els que poden pagar han de contribuir. Ens hem acostumat a tenir-ho tot a l'abast i no pot ser que ara hi hagi gent amb diners que s'opera gratis"

7. "La ciència ens ha fet veure i conèixer moltes més coses del nostre entorn que ni tan sols podíem sospitar amb la sola aplicació dels nostres sentits naturals, però ni tan sols ha aconseguit entreveure el misteri de la consciència"

8. "El futur és imprevisible, però les experiències viscudes fan veure que sovint els fets es repeteixen que, malgrat que les coses canvien, l'home segueix essent el mateix de sempre, i que la humanitat és capaç d'ensopegar repetides vegades amb la mateixa pedra"

9. "Crec que hi ha un esperit universal que ho fa moure tot i cadascun de nosaltres en portem dins una part"

10. "Com més m'acosto a la mort, menys por em fa. La vellesa es va fabricar per això: vas perdent facultats per deixar-te anar, perquè flueixis" 

El següent llibre és una bona recomanació per aquells alumnes interessats en estudiar medicina. Aquesta edició aplega els dos volums de les memòries del doctor Moisès Broggi, nascut a Barcelona l’any 1908. Amb precisió i senzillesa, Broggi relata la seva infantesa en una ciutat que començava a créixer, a principis del segle XX, i la seva passió per la medicina, que el va portar a estudiar la carrera i, més tard, a incorporar-se a l’equip de l’Hospital Clínic durant la República. Al costat dels germans Trias i Pujol, va col·laborar en l’esforç de renovació de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva condició de cirurgià el va convertir en un observador privilegiat dels esdeveniments de la guerra civil, que va viure com a cap de l’equip quirúrgic de les Brigades Internacionals. Superada la guerra, i malgrat que el govern franquista el va cessar de tots els seus càrrecs oficials, Broggi va continuar exercint de manera tenaç i compromesa. Per les pàgines d’aquest volum desfilen personatges com Josep Trueta, Agustí Calvet (Gaziel), Josep Puig i Cadafalch o el doctor Rosenthal, entre molts altres.  

Es pot veure un video amb la seva pròpia autobiografia en l'aula virtual adn-dna.net: 

  
  Curs VC01- Vocació científica 

 Tema- 4 Científiques i científics 
  
 Recurs 06- Moisès Broggi - video 50:45 © TV3
Els lectors dels blocs adn-dna, biologia i naturalesa i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb l'activitat científica de Moisès Broggi.