diumenge, 23 de febrer de 2014

359- Biologia humana: dissecció de cervell

Els alumnes de biologia humana de batxillerat, una vegada acabat l'estudi del sistema nerviós han realitzat la dissecció d'un cervell animal. Fa uns dos mesos que el cervell el tenien posat en alcohol per facilitar la seva manipulació i observació durant la pràctica de laboratori.


En l'aula virtual adn-dna.net es pot consultar el protocol d'aquesta pràctica en: 

Categoria: PRÀCTIQUES DE LABORATORI

Curs P03- Disseccions
Pràctica 4 -Dissecció d'encèfal




Els alumnes que han realitzat la dissecció explicaran, en l'apartat de comentaris d'aquest post, aquells aspectes anatòmics més rellevants observats al llarg de la dissecció.

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.

En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube

 Termini per publicar comentaris dimecres 26 de febrer a les 22:00h.

16 comentaris:

mar sola ha dit...

Tenir un cervell dins un pot amb alcohol durant dos mesos ha estat una experiència molt exranya. Cada cop què el veia em feia cert fastig, però al mateix temps em feia venir ganes de poder-lo treure i fer la dissecció.
Per sort ens va quedar completament dur i per llàstima el problema el vam tenir a l’interior es veu que el cervell, quan el vam obrir en comptes de poder veure la substància blanca i la gris, vam trobar serradures, això és degut al fet que abans de posar-lo dins el pot havia començat a descompassar-se.
Per sort els nostres companys ens van deixar observar els seus cervells. Per a mi la part més interessant va ser veure l’arbre de la vida, una estructura clarament amb forma de vida, va ser el més impressionant de tota la dissecció a part de tocar la forma del cervell, què és molt peculiar.

Anònim ha dit...

2n B (Batx.)
Laura Molero

Primer de tot, abans de començar el procés, vam tenir el cervell en alcohol per facilitar-ne la seva manipulació i observació.
Un cop començada la dissecció vam poder observar cada una de les parts de la seva anatomia externa, juntament amb el cerebel, bulb raquidi i medul•la. Tot seguit vam senyalar quins eren cada un dels seus lòbuls i vam indicar-ne les seves funcions.
Un cop indicades aquestes parts externes vam fer un tall longitudinalment per la meitat del cervell. A continuació vam veure quines eren les parts de la seva anatomia interna, com la diferenciació entre la substància blanca i gris.
A mesura que fèiem la dissecció va anar assenyalant cada una de les funcions que té aquest complex òrgan, tan important pel nostre funcionament.

Marta Segura ha dit...

Com que vam tenir el cervell amb alcohol durant uns mesos, vam poder treballar amb ell al laboratori amb més facilitat.
Al laboratori vam poder observar diverses parts importants del cervell com la part dorsal i la part ventral. Vam poder veure i tocar les circumvolucions, els hemisferis, el bulb raquidi, l'arbre de la vida... entre moltes altres parts importants del cervell.
Poder realitzar aquests tipus de pràctiques al laboratori van molt bé per poder entendre millor el contingut teòric i posar-lo en pràctica al laboratori.
Marta Segura

Josep Codina ha dit...

El cervell és potser l'òrgan més singular i especial del cos humà. També n'és el més desconegut. És una de les part més importants del sistema nerviós central, juntament amb la medul·la, el bulb raquidi i el cerebel.
En aquesta dissecció, vam observar de primer mà les diferents parts del cervell (en aquest cas no humà, evidenment, sinó d'un xai). Vam identificar les parts, els lòbuls, l'arbre de la vida, els plegaments i en alguns casos una part del bulb raquidi. També la difer+encia de coloració entre la substància grisa i substància blanca.
Ens va cridar l'atenció la diferència de volum d'un cervell de xai amb la del cervell humà, especialment la forma: el cervell humà deu part del seu progrés a un avançat desenvolupament del lòbul frontal, part on se situa la raó.

Josep Codina
2n Batx B

Paula Vila ha dit...

Prèviament a la dissecció vam tindre de posar el cervell de xai en un pot cobert d' alcohol durant aproximadament dos mesos tot removent-lo de tant en tant perque tota la superficie entres en contacte amb l' alcohol i s'endurís per poder facilitar-ne l' observació.
Al fer la dissecció primer vam observar l' anatomía externa del cervell: els dos hemisferis, el cerebel i el bulb raquidi. Vam fer un tall longitudinal que separava un hemisferi de l' altre i vam poder observar l' anatomía interna en el nostre cas no es veía gaire clar, ja que el fet de tenir tant temps el cervell en alcohol se'ns va començar a descomposar per dintre i això ens va dificultar l' observació; però vam acabar diferenciant certes parts com per exemple el cos callós, la substància blanca i la grisa del cerebel(l' arbre de la vida) i altres parts. Un cop haviem fet l' observació de l' anatomía interna vam tallar per la meitat cada hemisferi i es van poder apreciar els gruixos de diferents parts superficials o casi superficials del cervell.

Laia Torras ha dit...

El passat 12 de febrer vam realitzar la dissecció del cervell de xai.
Després de deixar el cervell dins d'un pot de vidre amb alcohol vam poder observar la seva anatomia molt bé.
Respecte l'anatomia externa vam poder observar el cervell, els hemisferis cerebrals, les cissures, la medul·la espinal i el bulb raquidi.
Després d'obrir l'encèfal vam poder observar la part de l'arbre de la vida i el cos callós, tot i que no va ser possible que veigéessim el trígon, el tubercle quadriwemic i l'aqüeducte silvi.

Va ser una pràctica i una dissecció que va estar diferent ja que mai havíem disseccionat un cervell fins al dia d'avui i vam poder observar detingudament les diferents parts del cervell gràcies a que vam deixar al cervell en alcohol durant força temps.

Laia Torras Llobet

Mar Llongueras ha dit...

En aquesta dissecció, vam mantenir el cervell dins d'un pot amb alcohol durant un parell de mesos per tal d'evitar que es desfés a l'hora de fer la dissecció.
En la seva disseció, el vam dividir transversalment per la meitat, separant l'hemisferi dret de l'esquerre, igual que amb el cerebel. A continuació vam poder observar la seva anatomia interna: el cos callós, la medul·la espinal, el bulb raquidi i les petites ramificacions de matèria blanca que hi ha en el cerebel, formant un arbre.

Manel Temprano Hernandez ha dit...

Dissecció de l'encèfal:

En primer lloc ens prenem un moment per observar-ne l'anatomia externa. Podem veure el cervell amb tots els seus plecs, el cerebel i, amb sort, el bulb raquidi ajuntat al cerebel i a la part interna del cervell. Molt probablement també es puguin observar els tubercles quadrigènims a sobre del cerebel (un parell de protuberàncies bastant notables).

El següent pas és fer un tall transversal amb molta cura de tota l'estructura encefàlica i mirar amb detall els aspectes següents:
1.- L'estructura del diencèfal com l'hipotàlem, l'hipòfisi, el ventricle cerebral... tot allò que sigui observable depenent de l'estat en què es trobi el cervell disseccionat.
2.-Segurament l'aspecte més visible: la diferència entre la substància blanca (interior, axons) i la substància grisa (exterior, cos cel·lular).
3.-Finalment, l'estructura anomenada "arbre de la vida" del cerebel, és a dir, totes les ramificacions que s'hi destaquen que tenen la funció de controlar aspectes tan importants del cos com la precisió dels moviments voluntaris i l'equilibri.

Claudia Bausili Riba ha dit...

Primer de tot vàrem observar l'anatomia externa de l'encèfal, on clarament es podien diferenciar els hemisferis, la cissura interhemisfèria i el cerebel.
Un cop iniciada la dissecció pròpiament vam estudiar l'anatomia interna, on vam poder distingir diferents estructures tals com el cos callós, el bulb raquidi i l'arbre de la vida.

Vera Balmont ha dit...

Durant la dissecció del cervell de xai hem tingut l'oportunitat de poder observar de primera mà i detalladament estructures com el cos callós o l'arbre de la vida. Això en un vídeo no hagués estat possible d'apreciar amb aquesta claredat i, tot i que en alguns cervells costava de veure, va ajudar a fixar continguts. D'altra banda, també vem poder veure la disribució del cervell, com estava apart el cerevel i com estava tot comunicat amb la medul.la òssia.

Marina Pérez ha dit...

El passat dimecres 12 de febrer vam dur a terme la dissecció d’un cervell de xai. Aquesta pràctica ens va facilitar l’enteniment de les diferents característiques i parts del cervell. Així doncs vam poder identificar l’estructura de l’encèfal amb més detall des de la cara dorsal i la cara ventral fins al bulb raquidi. Cal dir que per facilitar aquesta dissecció, el cervell va romandre en un pot de vidre ple d’alcohol durant, aproximadament, més d’un mes. Aquest fet va ajudar en la identificació de parts com el cos callós, el qual vam poder observar amb precisió. En conclusió, gràcies a aquesta pràctica vam analitzar amb més exactitud els coneixements adquirits a Biologia Humana.

Jana Vaqués ha dit...

La dissecció del cervell de be va ser molt interessant.
Vam poder observar amb els nostres propis ulls les parts anatòmiques d'aquest complex òrgan i entendre'n millor el funcionament.

El que primer vam poder apreciar van ser la medul·la espinal i els meninges. Vam poder distribuir la posició dels diferents lòbuls, els quals tenen funcions diverses.

El cerebel també és fàcilment distingible, el vam trobar ja que està clarament diferenciat de la resta del cervell i la textura és, també, diferent.

Un cop el vam diseccionar, fent-li un tall transversal pel mig, vam poder apreciar el bulb raquidi (situat sota el cerebel). En alguns cervells, a més, s'hi veia l'albre de la vida (interior del cerebel) o el cos callós (situat a l'interior).

Va ser una experiència molt positiva que ens ha ajudat a tots a no només basar-nos dels llibres i descobrir-ho per nosaltres mateixos. Ho recomano a les següents generacions.

Anònim ha dit...

En la dissecció d'un encèfal de be, vem poder observar tant la morfologia externa com l'anatomia interna d'aquest.
Pel que fa la morfologia externa, el sistema nerviós central està constituït per l'èncefal i la medul·la espinal. Les principals parts que observerm en la morfologia externa són el cervell, els hemisferis cerebrals, les circumvolucions, les cissures, la medul·la espinal , el cerebel i
el bulb raquidi.
Com a anatomia interna vem realitzar un tall per la cissura interhemisfèrica, fins que vem poder arribar al cos callós. Que aquest també el vem tallar. També vem tallar el cerebel longitudinalment per la part central i vem poder observar la substància grisa i la substància blanca.
Anna Gómez
Biologia Humana 2nBatxB

Anna Riba ha dit...

En la pràctica vam poder observar i identificar les diferents parts del cervell com els dos hemisferis, les circumvolucions que presentava, el cerebel, el bulb raquidi i la medul•la espinal. A més a més, a la cara ventral vam poder observar els nervis òptics, que hi ha encreuats al centre del cervell, i els nervis olfactius. Al fer la dissecció i obrir el cervell per la meitat vam veure que el nostre cervell ja s’havia començat a descomposar, per tant no vam poder observar res, però si que vam observar els cervells dels altres companys on es diferenciava la substància grisa de la blanca tant el cervell com del bulb raquidi, i vam identificar el cos callós. Al tallar el cerebel transversalment van poder observar l’arbre de la vida.

Julia Murga Vico ha dit...


DISSECCIÓ DEL CERVELL:
Durant la dissecció del cervell vam observar la seva anatomia tant interna com externa.
Primer amb l'externa, vam veure que estava format per quatre lòbuls: el frontal, el parietal, occipital i temporal. També podiem observar la meninge que és la capa que el recobreix.
Un cop obrim per la meitat el cervell, podem veure a la part més blanquinosa del centre el tàlam i l'hipotalam recobert pel cos callós. També podem veure el bulb raquídi i el cerebel on s'hi veu l'arbre de la vida amb les seves ramificacions.

Anònim ha dit...

Aquesta pràctica ha estat molt interessant perque hem pogut realitzar una experiència on hem obsetvat els plecs del cervell q formen part de la morfologia externa, mentres q també hem pogut observar tota la morfologia externa.
Alguns problemes de la practica han estat q el bulb raquidi habia estat extirpat juntament amb altres parts de l'organ del sistema nerviós i q el carnicer al matar al xai havia separat els hemisferis del cerbell.
La pràctica ha estat interessant ja que hem apres molt sobre el cerbell però una mica aburrida perque demanava poca participació pet part nostre no com la del cor o la dels pulmons q teniem q treballar més.
Eliad Galiano