dilluns, 6 d’octubre de 2014

397- Biologia humana: el medi intern i l'homeòstasi



Els alumnes biologia humana han acabat l'estudi del medi intern i algun mecanisme d'homeòstasi.



En aquesta activitat final de tema es proposa:

1- Buscar una  web que expliqui aquests conceptes: medi intern i homeòstasi
2- Posar en un comentari d'aquest post:
a) L'enllaç a la web seleccionada 
b) Raonar amb una extensió mínima de 200 paraules el contingut de la web i els motius de la seva elecció.

En l'aula virtual adn-dna.net podem consultar algunes orientacions sobre la cerca d'informació a internet en:
Aula virtual adn-dna.net

Categoria: Recursos TICs

Curs T01- Cerca d'informació a Internet
              
Del Tema-1 al Tema-8




        Termini per publicar comentaris dimarts 14 d'octubre a les 22:00h.

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.

16 comentaris:

Natalia de Belza Gassó ha dit...

http://www.publicacions.ub.es/refs/indices/06743.pdf

Aquesta pàgina web ens parla de les funcions que tenen els sistemes circulatori, respiratori i renal en l’homeòstasi del nostre organisme.
Per entendre-ho, primer de tot ens defineix què és el medi intern i l’homeòstasi.
Sabem que l’homeòstasi consisteix en mantenir constant el medi intern. La funció respiratòria i circulatòria mantenen la pressió arterial de l’oxigen i del CO2. El sistema respiratori i el sistema renal mantenen el pH del plasma. El sistema renal també regula el volum de la sang i la concentració de potassi.

També se’ns explica què és la circulació. La circulació és el sistema arterial de distribució que condueix la sang del cor als teixits i un sistema de retorn venós que torna la sang cap al cor. Durant aquest procés hi ha difusió i filtració de substàncies. La limfa retorna aquest líquid filtrat cap al sistema venós. L’intercanvi per difusió de l’aigua té dos direccions: passa del plasma al líquid intersticial i del líquid intersticial al plasma.

He escollit aquesta pàgina web perquè m’ha semblat perfecta. Ens explica què és l’homeòstasi però, per poder-ho entendre, també ens explica què és el medi intern. A més a més, ens mostra quines funcions fan el sistema respiratori, circulatori i renal en el manteniment del nostre medi intern.

Ainhoa Álvarez ha dit...

AINHOA ÁLVAREZ - 2N BATX B - BIO HUMANA

La fisiologia és l’estudi de les funcions vitals dels ésser vius, actualment aquest estudi es coneix com la homeòstasi.
L’homeòstasi és el manteniment de les condicions estàtiques o constants en el medi intern.
Existeixen diferents tipus de transport mitjançant la membrana. La gran part de les substàncies travessen la membrana cel•lular mitjançant difusió o transport actiu. La difusió consisteix en el pas de substàncies a través de porus o de la matriu de la membrana sense que això comporti una despesa d’energia. Aquesta difusió pot ser simple, és a dir, que el pas és produeix directament i a favor de gradient, de la concentració més alta a la més baixa, o facilitada, les substàncies travessen la membrana mitjançant canals específics, també es produeix a favor de gradient. Existeix un tipus especial de difusió, la de l’aigua, també coneguda com osmosi, consisteix en passar aigua mitjançant membranes semipermeables de la zona de més concentració a la de menys. El transport actiu pot ser primari, l’energia que es necessita prové d’ATP i es pot realitzar en contra de gradient de concentració, o secundari, quan es transportes dues substàncies.
Les nostres cèl•lules també incorporaran partícules de gran tamany, aquest tamany es coneix com endocitosi. Hi ha dos tipus d’endocitosi, la pinocitosi, quan incorporem petites vesícules amb líquid extracel•lular i partícules dissoltes, i la fagocitosi, quan incorporem grans partícules com bactèries, restes de cèl•lules...
El mecanisme d’endocitosi es produeix quan la cèl•lula vol eliminar substàncies del seu interior.
El medi intern està constituït per aquells líquids corporals que queden fora de la cèl•lula. Aquest líquids han de mantenir-se dins uns límits de composició i característiques ja que estan en contacte amb la cèl•lula, això és el que es coneix com l’homeòstasi corporal.
El nostre medi intern està format per un alt percentatge d’aigua. En aquesta aigua trobem dissolts anions, cations... Aquests soluts es distribueixen entre els diferents compartiments de l’aigua corporal per processos actius com el de pinocitosi. La distribució dels soluts determina la distribució de l’aigua entre els diferents compartiments per osmosi.
Jo he triat aquesta pàgina web ja que he trobat que tot el contingut que deia, després de comparar-ho amb altres fonts bibliogràfiques, no era erroni. A més a més crec que està explicat tot el temari amb claredat, de tal manera que tothom ho pugui entendre. També podem trobar imatges, el que fa que acabem d’imaginar-nos com són els diferents processos.
http://laphysis.blogspot.com.es/2011/10/tema-1_10.html

Martina Baliu ha dit...

http://www.canal-h.net/webs/sgonzalez002/Fisiologia/MEDINTER.htm


En la fracció líquida de la cèl•lula hi trobem el líquid intracel•lular, el líquid circulant i el líquid extracel•lular. Aquest últim també se l'anomena medi intern de la cèl•lula. Per altra banda, la cèl•lula té la capacitat de mantenir constant aquest medi intern, aquesta capacitat s'anomena homeòstasi.
L'aigua del cos la podem extreure de la sang mitjançant una centrifugació. Per poder calcular quant volum tenim al cos de líquid intra i extra cel•lular hem d'injectar insulina que conté C14 i és radioactiva (arriba a tot el líquid extracel•lular) per tant podrem calcular el volum d'intracel•lular restant el total d'aigua menys la extracel•lular.
El plasma sanguini ocupa un 5% del líquid corporal, el líquid intersticial representa un 15%, el líquid intracel•lular un 40%.
Aquesta web també ens explica quins són les components dels líquids corporals i en quina quantitat els hi trobem, com per exemple en el plasma trobem 152mEq /L de cations sodi.
A part de les concentracions també ens fa referència als mecanismes a través dels quals l’aigua i els soluts passen per la membrana. Aquests poden ser per difusió, difusió facilitada, filtració o transport actiu. Tots aquests mecanismes, poden variar depenent d’uns factors:
- Liposolubilitat: com més liposoluble sigui més fàcil serà el traspàs.
- Presència de transportadors: Si n’hi ha, permetran la difusió facilitada.
- Mida dels porus: Com més grans siguin més fàcil.
- Mida real dels ions: Si s’ajunten a molècules, no passaran pels porus.
- Carga elèctrica dels ions
La osmosis és el mecanisme de traspàs si hi ha membrana semipermeable. Els líquids isotònics tenen la mateixa pressió osmòtica, els hipotònics tenen major pressió osmòtica i els hipertònics menor pressió osmòtica.
Finalment ens explica el mecanisme de transport actiu que és aquell que necessita energia.
Tot i que la presentació d’aquesta web no és molt organitzada ni molt estètica he escollit aquesta web perquè la informació és clara i està ben explicada, a més fa referència a bastants detalls sobre aquests processos que sempre són interessants de saber.

Martina Baliu

bertaa ha dit...

MEDI INTERN I HOMEÒSTASI:

http://www.slideshare.net/SauloO/homeostasis-y-medio-interno

En la pàgina web trobem, primer la definició d'homeòstasi i medi intern, i les seves característiques. Veiem que els dos conceptes van relacionats, sense homeòstasi el medi intern no seria factible.
Una alteració en el medi intern pot provocar una malaltia pel mal funcionament de l'homeòstasi. Ens posa exemples de com es poden provocar aquestes alteracions.

Però per regular el medi intern hi ha els sistemes reguladors, que cada un s'ocupa d'una funció per mantenir constant el medi intern. S'ha de mantenir constant perquè la cèl·lula sobrevisqui.

També ens anomena la composició d'aigua en l'organisme, per veure els percentatges de medi intern en el cos. I després ens explica la composició del medi intern, on veiem que està format.
A part ens dius les grans diferències entre medi intercel·lular, o medi intern, i el medi extracel·lular.
Per mantenir tot això hi ha una comunicació cel·lular.

A més a més, trobem el control neuroendocrí de l'homeòstasi. Sabem els dos sistemes que duen a terme la regulació i com intervenen en l'homeòstasi.
Un dels sistemes utilitzats és el sistema nerviós, on hi ha l'hipotàlem, que regula la secreció de glàndules.
L'altre sistema és el sistema endocrí, que regula l'homeòstasi per l'alliberació d'hormones.

He escollit aquesta pàgina web, perquè tota la informació que hi ha està molt sintetitzada, és molt esquemàtic. A més, complement la informació amb moltes imatges, on queda tot molt més clar.
Al ser amb format power-point és més visual i s'entén millor.


Berta Gràcia 2n B Batx

Marina Pelfort Moreno ha dit...

L’homeòstasi és la constància del medi intern. Aquest medi intern està representat per el líquid extracel•lulars que rodegen les cèl•lules pluricel•lulars, amb una composició estable que permet els intercanvis metabòlics i la comunicació cel•lular.
El 60% del pes corporal humà és aigua, la qual es troba distribuïda en un 40% del pes corporal en el líquid intracel•lular i un 20% en el líquid extracel•lular. Del total del líquid extracel•lular un 80% correspon al líquid intersticial i un 20% el plasma sanguini.
El líquid intracel•lular varia de cèl•lula a cèl•lula des del punt de vista quantitatiu, guardant similitud en la composició cel•lular des del punt de vista qualitatiu.
Els organismes animals que viuen en un medi canviant, s’han d’enfrontar a 4 problemes: mantenir constant la temperatura corporal, la concentració de glucosa en sang, la quantitat d’aigua i de ions i conservar el pH.
El sistema nerviós i l’endocrí es relacionen estretament per construir diferents sistemes de control homeostàtic.
Aquesta és la web que he triat jo: http://www.uv.mx/personal/lbotello/files/2013/02/Homeostasis-y-Medio-Interno-CHA-2010.pdf
He triat aquesta web ja que contenia els continguts que desitjava relacionats entre si. La informació està molt ben explica, amb detalls, exemples i pots seguir desenvolupant molt més els continguts sobre el control homeostàtic i els seus mecanismes. A més a més prové d’un centre d’estudis superiors.

Marta Salgado ha dit...

Marta Salgado 2nBatx B
Les webs que he usat han estat les següents:

http://wikbio.com/ca/home%C3%B2stasi-l39equilibri-de-la-vida

http://www.slideshare.net/mplans/la-sang-i-el-medi-intern

En aquestes dues pàgines podem trobar informació sobre l’homeòstasi i el medi intern, a continuació ho explico.

El medi intern és el conjunt de líquids interns que banyen les cèl•lules amb les que intercanvien diverses substàncies. Els components del medi intern són la sang, la limfa i el líquid intersticial.

L’Homeòstasi és l’equilibri necessari per al manteniment del nostre organisme. Consisteix en mantenir les variables del medi intern, com per exemple el pH, temperatura, concentració d’ions, oxigen, diòxid de carboni, glucosa... ).
L’organisme ha de mantenir els nivells fisiològics perquè les cèl•lules i les reaccions metabòliques es puguin donar. Per això constantment els nostres sistemes estan actuant.

Consta de tres components bàsics:
- Centre de control: lloc on es rep informació de l’estat i nivells bioquímics de l’organisme i segons on es trobin actuarà d’una manera o d’una altra.

-Receptor: encarregat d’incorporar informació que arriba dels diversos canvis que es produeixen a les zones del cos. A través de l’impuls aferent s’envien els resultats.

-Efector: rep un missatge que prové del centre de control i produeix una resposta.


Els símptomes de desequilibri són dolor, cansament, son, desmotivació, febre... tot i que hi poden haver molts altres símptomes, podríem arribar a tenir una malaltia i fins i tot a morir.

ester rabell ha dit...

http://www.webfisio.es/fisiologia/textos/mi.htm
En aquesta web, s’explica tant el concepte de medi intern com el d’homeòstasi, una web interessant pel simple fet que et defineix amb un vocabulari adequat els dos conceptes i per tant s’entenen perfectament, a mes a més, a la pàgina hi ha indicació que dóna una breu explicació sobre la història dels dos conceptes.
Com a important de la web és que ens defineix clarament el medi intern com la representació del líquid extracel•lular i les seves propietats fisicoquímiques, el qual a la vegada el podem dividir amb: líquid intersticial i el intracel•lular , i sobretot la sang, que correspon a la fracció del líquid extracel•lular que es troba en circulació. Per tant, a partir d’aquesta definició trobem que l’homeòstasi i el medi intern tenen un vincle molt gran ja que la homeòstasi és el conjunt de mecanismes fisiològics que coordinen les funcions orgàniques per mantenir les propietats fisicoquímiques del medi intern amb la finalitat de mantenir estabilitat per les funcions de les cèl•lules i prevenir la supervivència d’elles, de teixits, d’òrgans i per tant, del propi organisme. A part d’aquests dos conceptes, a la web també es fa referència al concepte de rheostasis, definit com una ordre superior de control que regula a la vegada el canvis en comptes de mantenir els nivells, es a dir, és un mecanisme d’adaptació.
Per fer més entretingut el medi intern i la homeòstasi, també hi ha un vídeo que parla sobre aquest dos conceptes, a més a més, de proporcionar nova informació sobre l’homeòstasi i el medi intern.
https://www.youtube.com/watch?v=jzSpGlErplM


Ricard Fusté ha dit...

1. http://ca.wikipedia.org/wiki/Home%C3%B2stasi
Aquesta pàgina web ens parla sobre l'homeòstasi, que és la tendència a mantenir l'equilibri intern del nostre cos. Aquesta regulació d'equilibri en el medi intern és a causa de una contínua interrelació dels múltples processos de reuglació corporal. S'hi hi ha canvis, o s'altera, és a causa de canvis en el medi que l'envolta. Per tant L'homesòstasi és l'equilibri inter de l'organisme.
Les propietats de l'homeòstasi són les següents:
- Estables
- Tota la seva organització (interna, estructural i funcional)contribueix en mantenir l'equilibri
- Són imprevisibles

Hi ha homeòstasi positiva i negativa
Un dels exemples de retroalimentació negativa és el cas de la homesotasis de la glucèmia. La concentració de glucosa en sang està regulada dins d'uns marcs molt estrests. El metabolisme de la gulcosa esta controlada pel pàncrees mitjançant la insulina. La insulina fa que la gulcosa pugui entrar a les cèl·lules.

Per tant l'homeòstasi i el control del medi intern és esencial per a la vida de l'organisme.

Ricard Fusté mollà
Bio Humana
2n batxillerat B

Ana Lechuga ha dit...

http://ocw.unican.es/ciencias-de-la-salud/fisiologia-general/materiales-de-clase-1/bloque-ii/Tema%202-Bloque%20II-Medio%20interno%20y%20Homeostasis.pdf

A aquesta web se’ns explica clarament en què consisteix el procés d’homeòstasi, paraula de la que tots hem sentit a parlar i que relacionem amb equilibri, però, què és realment l’homeòstasi?
A la web ens parla de que l’origen etimològic de la paraula , que prové del terme estabilitat en llatí, i del significat de la paraula segons la RAE: Conjunt de fenòmens d’autoregulació que condueixen al manteniment en constància de la composició i les propietats del medi intern d’un organisme.
Existeix una interdependència entre el medi intern i el medi extern de les cèl•lules, ja que gràcies al transport amb aquest medi extern, la cèl•lula no només aconsegueix els nutrients necessaris per a poder desenvolupar-se i mantenir les seves estructures, sinó que també és la via d’excreció de les substàncies de rebuig que s’obtenen com a resultat del seu metabolisme intern. El medi extern de la cèl•lula canvia constantment, però el procés d’homeòstasi consisteix en la regulació del medi intern per tal que aquest es mantingui constant i no s’alterin les reaccions que succeeixen al seu interior.
Un exemple de procés homeostàtic seria la regulació de la concentració de glucosa en sang. Quan arriba l’estímul al SNC de què el valor de glucèmia és superior a la normalitat, aquest envia la resposta al pàncrees perquè segregui insulina i la glucosa sigui absorbida per les cèl•lules de tal manera que la concentració d’aquesta biomolècula en sang sigui constant.
També ens parla dels tipus d’homeòstasi, l’anticipada, que consisteix en la regulació homeostàtica quan apareix l’estímul del medi i la predictiva, que consisteix en el mecanisme de resposta que entra en acció de forma anticipada, és a dir sense que aparegui l’estímul, procés permès per la formació de ritmes interns sincronitzats per senyals del medi com la llum, com per exemple el ritme biològic de la son.

buyayos IHL ha dit...

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachillerato/organizacion_sv/contenidos11.htm

En aquesta web parla del que és la homeostasi que són tots els processos fisiològics que mantenen estables les característiques del medi intern de l'organisme, per així facilitar-li la vida. i en els animals els processos són fets pels sistemes circulatori, nerviós i hormonal, juntament amb els òrgans, com ronyons, pulmons i tub digestiu, que realitzen intercanvis amb el medi.
Apart, també trobem una breu explicació sobre els processos de homeostasi en els organismes unicel·lulars i els compara amb el pluricel·lulars. Ens diu que els unicel·lulars fan els intercanvis amb el medi exterior directament, a través de processos com l'osmosi. I els pluricel·lulars, tenen un líquid indispensable que fa de intermediari amb el interior i l'exterior de l'organisme. En els vegetals trobem el xilema i el floema que reparteixen l'aigua, sals minerals , matèria orgànica ( produïda durant la fotosíntesi), per tota la planta o organisme.
En els animals trobem que aquest intermediari és el sistema circulatori, que consta de la sang, que conte el plasma sanguini, que juntament amb el líquid intersticial, regulen el medi intern de l'organisme, a través dels vasos sanguinis o limfàtics.

He escollit aquesta web perquè és bastant entenedora i clara, i crec que està escrit a nivell de tothom, per tant, és bastant factible que serveixi per informar a la gent si és tant clara, apart, no parla amb molta especificitat i amb massa detall del procés, cosa que permet que tothom ho pugui entendre.

MArc Torrents Yeste 2n Batx B
Biologia humana

carola domènech ha dit...

http://es.slideshare.net/gandalfyta/homeostasis-3-25370752?next_slideshow=1

El medi intern, o líquid extracel•lular, és el que envolta les cèl•lules del cos. Ha de ser estable, ja que conté totes les substàncies que les cèl•lules necessiten i a més és on aquestes llencen els productes de rebuig. Està format per el líquid intersticial, el plasma, la limfa, el líquid transcel•lular i l’intracel•lular. Aquest medi ha de ser constant per tal de mantenir les cèl•lules en el medi que necessiten per poder dur a terme les seves funcions. La manera que té el cos de regular aquest medi intern és mitjançant l’homeòstasi, la qual determina les condicions adequades en les què la cèl•lula pot viure. Per tal que això es compleixi el medi intern ha de tenir uns valors constants, alguns dels quals són l’aigua, les sals, el Ph, la temperatura, la glucosa... quan aquests deixen d’estar en equilibri han d’intervenir els mecanismes reguladors que compensen les variacions externes que es produeixen, aquests són el tegumentari (pell), renal, digestiu, circulatori, nerviós i endocrí i respiratori. El líquid extracel•lular està en continu moviment, gràcies al sistema circulatori que intercanvia nutrients amb les cèl•lules, donant-les-hi a aquestes els elements necessaris per dur a terme la seva funció, però a més per mantenir el control homeostàtic hi ha d’haver una comunicació cel•lular, la qual es produeix mitjançant mediadors químics, hormones i neurotransmissors.

He triat aquesta pàgina web perquè la informació està molt ben classificada i explicada, no només això sinó que està esquematitzada, de manera que facilita la visualització dels continguts. Tot i que al final de les diapositives hi ha coses que no puc entendre, els conceptes bàsics d’homeòstasis, medi intern i com es regulen aquests queden molt clars.

Carola Domènech
2n B batx

Berta Jorba Riba ha dit...

-http://www.canal-h.net/webs/sgonzalez002/Fisiologia/MEDINTER.htm

Després d’una recerca de pàgines webs, he trobat que aquesta era la més adient, ja que primer et situa en el tema explicant que és el medi intern i la homeòstasi, i al llarg de la pàgina web ja va desenvolupant els mecanismes que té el cos per mantenir els seus nivells constant.
Primer ens explica els diferents líquids que tenim en el cos, juntament amb els components de la sang. També esmenta els tipus de transport com serien la difusió, la filtració i el transport actiu. A més a més, aquesta pàgina web fa referència a la osmosi. Per això la he trobat molt interesant, ja que al llarg del tema 1 vam explicar-la i vam fer una pràctica relacionada amb aquesta.
Finalment, el que em fa decantar-me per una web o una altre és la fiabilitat dels continguts. Des de el meu punt de vista, un cop revisada aquesta, no he trobat cap error, ja que sinó hagués sigut un motiu per canviar, i buscar-ne una altre web. Ja que hi han moltes pàgines webs que tenen informació sobre aquets temes, però no sempre tota és del cent per cent certa.
Berta Jorba

Clàudia Estruch ha dit...

a) http://ocw.unican.es/ciencias-de-la-salud/fisiologia-general/materiales-de-clase-1/bloque-ii/Tema%202-Bloque%20II-Medio%20interno%20y%20Homeostasis.pdf

b) He seleccionat aquesta web perquè m’ha semblat la que tracta el tema amb més rigor científic i claredat.

Els éssers unicel•lulars viuen en un medi líquid del que obtenen els nutrients i on aboquen els residus. Per tant, tenen una estreta interdependència amb el medi ambient. En els éssers pluricel•lulars, no totes les cèl•lules estan en contacte amb l’exterior. Per tant, és necessari un medi líquid al voltant de les cèl•lules (extracel•lular) on aquestes puguin viure i fer les seves funcions: el MEDI INTERN.

El 1857, el fisiòleg Claude Bernat va formular el principi de la constància del medi intern: el medi intern ha de ser estable per al correcte funcionament de les cèl•lules. El 1932, el fisiòleg Walter B. Cannon va formular el principi de l’HOMEÒSTASI: el medi intern pot variar dins d’un estret marge, de manera que es mantingui el seu equilibri.

Entre els paràmetres corporal de control homeostàtic hi ha la glucèmia i el sistema termoregulador. L’organisme té uns sistemes homeostàtics que actuen amb respostes anticipades (en detectar un estímul com la vasoconstricció davant del fred exterior) o predictives (abans de detectar l’estímul com el somni- vigília) per mantenir aquest equilibri.

Aina Eroles ha dit...

www.uv.es/jcarrete/ppt/T3.ppt
El medi intern és el medi que envolta totes les cèl•lules les quals hi agafen les substàncies que necessiten i hi aboquen les substàncies de rebuig. També el podem anomenar medi extracel•lular.
La homeòstasi és l’estabilitat del medi intern davant d’una variació. Existeixen diferents sistemes reguladors que controlen i mantenen aquest procés.
Característiques:
- El medi intern es manté en condicions constants una sèrie de substàncies i han de estar relativament inalterables en els líquids corporals
- Hi ha un equilibri entre les demandes de l’organisme i la resposta cap a aquestes
- Les fluctuacions mínimes de la composició del medi són compensades pels processos homeostàtics

Diferents factors poden originar un desequilibri en el medi i crear alguna alteració, aquests factors poden ser:
- Externs : calor, fred, escassetat d’oxigen...
- Interns: exercici, pressió arterial alta, dolor...
- En situacions extremes: hemorràgies, intoxicació, infeccions greus...

Aquesta presentació és una bona eina per acabar de completar la informació sobre el medi intern i l’ homeòstasi ja que explica diferents mecanismes de control de l’homeòstasi i els seus components i sistemes de control, com el nerviós o l’endocrí juntament amb imatges i animacions.

Aina Eroles Oriol
2n BATX B

Aura ha dit...

http://books.google.es/books?id=jHkIOABrNooC&pg=PA113&lpg=PA113&dq=homeostasis+i+medi+intern+hum%C3%A0&source=bl&ots=KggccMKUrs&sig=cZ-Nvs3gHJLMD_qOsd9-Bp3pUhQ&hl=ca&sa=X&ei=A4E9VLqzBYivafjvgrAB&ved=0CDEQ6AEwAw#v=onepage&q=homeostasis%20i%20medi%20intern%20hum%C3%A0&f=false

Aura ha dit...

http://books.google.es/books?id=jHkIOABrNooC&pg=PA113&lpg=PA113&dq=homeostasis+i+medi+intern+hum%C3%A0&source=bl&ots=KggccMKUrs&sig=cZ-Nvs3gHJLMD_qOsd9-Bp3pUhQ&hl=ca&sa=X&ei=A4E9VLqzBYivafjvgrAB&ved=0CDEQ6AEwAw#v=onepage&q=homeostasis%20i%20medi%20intern%20hum%C3%A0&f=false
Aquest recurs ens dóna a conèixer els conceptes treballats en aquesta primera unitat que hem fet a les classes de Biologia Humana. El tema 1 és el d'Homeòstasi i medi intern. Tots aquests paràmetres fan referència al cos humà, la seva relació amb al medi i la constància amb què s'hi adequa. Trobem definits el conceptes bàsics esmentats del temari i l'explicació dels components del medi intern pel que fa a la immunologia, aspecte treballat també a classe; qüestions del medi intern com poden ser els integrants, malalties i afectacions; explicació d'homeòstasis i , a més, ens amplia informació. És un enllaç en format document on es destaquen els conceptes importants i a més també té explicació de tot de qüestions del cos humà. Tracta aparells com pot ser el circulatori, que contribueix en els fenòmens d'homeòstasis i es crucial pe al funcionament en el medi intern (com tots els sistemes i aparells). Després dels conceptes que hi trobem presenta també possibles experiències i exercicis a realitzar per posar a prova els nostres coneixements del tema (disseccions, preguntes,etc) , o bé, indica vídeos que podem consultar. És bastant dens però té tota la informació requerida i més, cosa que per a nosaltres ens aniria bé per ampliar.