dijous, 27 de novembre de 2014

407- Ciències per al món contemporani: la Terra



El segon bloc de continguts en ciències per al món contemporani es refereix al nostre planeta la Terra. En aquesta activitat de tancament es proposa:
 1-  Veure en l'aula virtual adn-dna.net 2.7 el següent video:
 
Aula virtual adn-dna.net 2.7




Categoria: CIÈNCIES
Curs: CV02- Geologia
Tema-3 Deriva continental i tectònica
Recurs a consultar:
02- adn-dna.net 0312 Tectónica de placas
2- Publicar, un comentari en aquest post adn-dna 407 seguint les instruccions indicades en el post adn-dna 341 , amb el resum del contingut del video. Extensió mínima 250 paraules.
Termini per publicar comentaris dilluns 1 de desembre a les 22:00h.

En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube.

73 comentaris:

Natàlia ramon ha dit...

Aquest vídeo ha sigut molt interessant, parla sobre les plaques tectòniques i a causa d'això, els moviments de la Terra.
James Hatton va escriure llibres sobre les seves teories sobre la Terra i deia que la Terra estava viva. Va poder deduir els anys de la Terra pel temps que tarda en erosionar-se una roca.
Alfred Wegener, deia que abans la Terra estava formada per un sol continents, Pangea, i la seva teoria era que els continents es movien.
Fa molts anys es pensava que les roques que hi havia al mar formaven part de la superfície, però al llarg de la investigació es van trobar roques noves al fons marí. Al final van descobrir que les erupcions volcàniques creen un nou terra marí.
Japó és la terra dels volcans actius i existeix gràcies això.
Fa 40 milions d'anys la placa indo-Australiana va xocar amb Àsia i es va formar l’Himàlaia. També s'ha descobert que d'aquí uns anys Califòrnia es desplaçarà cap al nord. Aquesta informació de l'interior de la terra la obtenim dels raig X.
Actualment podem observar que sud- Amèrica i Àfrica encaixen però nord-Amèrica no, es diu que és causat per un canvi de forma. El desert del Sàhara hi havien glaceres perquè abans Àfrica estava en la regió polar i les plaques van anar fent que els continents es separessin.

Santi Llanos Chamorro ha dit...

Aquest video explica la tectònica de plaques. Ens diu tot el que és, el que ha provocat en el planeta, les diferents investigacions que s'han fet i com afecta això als éssers vius.
Podem veure que aquestes plaques estan en moviment a causa dels corrents de convecció que es generen pel moviment dels materials. Entre les plaques també hi ha xocs que han format grans relleus. Actualment hi ha moltes estrucutures que ens permet veure que tots aquestst moviments són certs, com per exemple la falla de San Andrés i la serralada de l'Himalàia.
Hem pogut veure tot el que ha fet l'home per poder arribar a aquestes conclusions. L’home ha investigat els volcans, els materials de l'interior de la terra i ha anat fins el més profund dels oceans.
També es pot veure i ens explica la teoria de la deriva continental. Aquesta teoria ens explica que en el passat els continents havien estat units en un de sol anomenat Pangea. Hi ha diferents proves que justifiquen aquesta teoria d’Alfred Wegener. De la mateixa manera que es pot saber com va ser el planeta, també es pot saber com será d’aqui mi lers de milions d’anys.
També podem veure que el moviment de les plaques afecta als éssers vius, com per exemple les tortugues en el seu desenvolupament i en la seva evolució.
El nostre planeta ha canviat molt des de la seva formació i seguirà canviant durant els propers milions d'anys.

Alex Fontanellas ha dit...

El planeta Terra ha sigut un misteri per a la humanitat fins fa pocs segles, però avui en dia i gràcies a les noves tecnologies, sabem que la Terra està constantment en moviment.

En un passat, explicaven els moviments de la terra amb mites i llegendes, però sabem que la Terra és una força tan destructora com creadora. La teoria tectònica de plaques explica que la litosfera està dividida en 13 plaques, les quals es mouen constantment i que construeixen nous relleus amb el cicle continu de la creació i destrucció.

El Gran Canyó és un dels llocs on s'han extret les proves de que l'origen de la Terra és molt antic, i que les roques actuen com un rellotge, ja que a l'observar-les podem saber que la Terra es va crear fa 4.600 milions d'anys, a més a més, sabem que abans hi havia un mar o rius per les seves capes horitzontals.

Al segle XVIII es van tenir les primeres proves de la teoria tectònica de plaques, van saber que a partir de roques desfetes per el magma, se'n formaven unes altres així formant-se el cicle de les roques..

Alfred Wegener va proposar la teoria de que la Terra, en un principi, era tot un únic continent, i encara que tenia proves paleontològiques o geogràfiques, no va ser capaç d'explicar el per què del moviment i no el van creuer fins que es van descobrir les plaques tectòniques a partir de la alineació dels terratrèmols que van sorgir.

Una altra prova, està sota el mar. Se sap que el magma que surt del fons del mar, crea més escorça oceànica i es van saber molts moviments del fons oceànic gràcies a la comprovació dels camps magnètics de les pedres de la superfície, que totes tenien la mateixa orientació, i aquesta anava canviant amb els anys.

Avui en dia, els terratrèmols són un perill molt gran per a les ciutats que estan situades a prop de les plaques, com el terratrèmol de Mississipi que va ser molt fort, però gràcies a aquest, va ajudar a descobrir informació de les falles per tal d'intentar preveure nous terratrèmols. No obstant, amb el moviment de les plaques, aquestes poden reactivar els terratrèmols i tornar originar els grans terratrèmols dels Estats Units.

Com més avança la tecnologia, més informació tenim de la Terra i hi haurà un dia on coneixerem la majoria dels secrets geològics de la Terra. Com va dir Thomas Elliot: no cessarem d'explorar i al final de la nostra investigació, haurem arribat al punt de partida i coneixerem el lloc on vivim per primera vegada

Kopila Serarols ha dit...

Los científicos buscan fragmentos procedentes del espacio que les da una pista de los orígenes de la tierra, buscan rocas de volcanes para saber que hay dentro de la tierra. Actualmente estamos en la era de la explosión: la corteza de la tierra se abre, los planetas se mueven, los volcanes están activos. Las ondas especiales han notado una energía invisible y increíblemente fuerte que proviene del sol. La fuerza del volcán ayuda a la tierra a desarrollar-se y darle la forma.
Tectónicas de las placas: la tierra está dividida en placas que se mueven, siglo continuo dela creación y destrucción. Gran Cañón, tiene una historia de grandes cambios, como por ejemple que el rio y el mar lo han ido dando la forma que se ve hoy en día, se puede confirmar a través de las placas horizontales.
En las iglesias creen que la tierra lo formo Dios y que un diluvio creó la forma que tiene ahora, pero con los años han ido cambiando de ideología.
James Hatton, padre de la geología, se preguntaba la formación de las rocas. Pensaba que la superficie era dinámica y que la tierra debía ser mucho más vieja de lo que conocemos.
Wegener, creía que os continentes antiguamente estaban todos juntos, que se llama panguea pero sus compañeros científicos se burlaban de él porque no lo creían.
Fain Mathius, los dibujos extraños encontró que eran una especie de registros solidificados, que reflejaban el cambio de la tierra. En cada cesura deja una marca como si fuera una cinta y es una ciclo continuo. Con los barcos van a observar los cortos oceánicos.
Japón es uno de los lugares con más actividad sísmico, pero los japoneses han aprendido a vivir con los terretremos durante años.

Paula Verdaguer ha dit...

Científics intenten buscar elements de l’espai per tal de investigar sobre l’origen de la Terra. Extreien mostres dels volcans de roca liquida per entendre l’interior de la Terra. Màquines investiguen el fons del mar i descobreixen que els continents els mouen, que hi han volcans submarins, també dorsals submarines… Hem desxifrat la historia del clima, el misteri de les glaceres d’abans, també hem descobert algunes energies. La tecnòloga també ens permet i ens facilita la investigació més profunda d’aquesta.
Una Màquina Viva
Al principi de l’existència de l’home trobem uns paisatges molt estranys. Els volcans destrossen i formen superfície de la Terra. Al s.XX la ciència va desenvolupar la teoria de la força que mourà la Terra “La tectònica de plaques”. Els mars, les muntanyes, etc. Saben d’on provenien mitjançant aquesta teoria de les plaques ja que realitzaven en cicle de destrucció i Construcción. El Gran Cañon té 2.000 milions d’anys i mostra la historia de la terra amb les capes horitzontals de les roques, com si fons un llibre dels mars, oceans, i rius. A Escòcia fa 200 anys hi van investigar la historia de la Terra, i creien que la Terra era dinàmica i estava constantment en moviment i evolució. Això els va aportar a investigar el temps geològic (quan tarda una muntanya en erosionar-se per complet?) van arribar a la conclusió que tardava milions d’anys, per tan la Terra era més vella del que s’havien imaginat en un principi. Els científics van començar a investigar doncs la historia de la Terra mitjançant cada una de les capes que tenien les roques ja que això els afirmava d’una evolució continua i dinàmica. Els científics van anar a investigar a altres llocs, com Grenlàndia. Wegner va aprofundir la seva investigació en els dipòsits glacials dels tròpics que trobava fòssils idèntics a altres continents molt llunyans d’aquell i també muntanyes amb la mateixa geologia i que estiguessin separades per enormes oceans. Deia que podaa ser que els continents s’haguessin separats ja que a més a més encaixaven les seves costes i les cadenes muntanyoses s’unien en quan formava l’anomenada Pangea. Ningú no es creia aquesta teoria de Wegner, però quan ell es va morir el científics van continuar investigant sobre aquesta teoria. Es va descobrir que al mig de l’oceà hi havia una cadena muntanyosa amb una vall al mig (la dorsal). Van començar a extreure-hi roca de elles i van veure que eren joves, no pas velles. Van seguir investigant i van donar la teoria de que aquestes muntanyes desprenien magma el qual es dipositava al mar. Quan les roques dels volcans es solidificaven feien de brugoles a causa del seu magnetisme. Els científics van agafar roques dels volcans arreu del món per tal de mirar la seva composició. Es detectaven canvis en els pols magnètics de la Terra, les dorsals paral•lelament al canvi del pol magnètic alliberava element amb els magnetisme també canviat. Per tan els oceans cada any es desplacen uns 2,5 cm i que les plaques es va separen. Les dorsals també creen terratrèmols a dins els oceans i també volcans, els moviments de les plaques són les causes i també són lles que formen la superfície de la Terra. Japó es una de les zones amb més activitat sísmica del mon. La Falla de Sant Andrés també és sísmica a causa del fregament de les plaques, investiguen quan podria ser el moment del pròxim terratrèmol a partir d’uns mapes. A Hawaii també hi ha una gran activitat volcànica. El riu Mississippí va ser creat a causa d’un terratrèmol el qual li va canviar el seu recorregut i va provocar la inundació i la invasió de Nova Madrid. Els fòssils de les terres properes al Golden Gate demostren i verifiquen que el Golden Gate esta construït sobre una terra que es va formar al fons del mar de més al sud. Però encara desconeixem d’on provenen els exòtics territoris de la terra.

Paula Verdaguer ha dit...

Científics intenten buscar elements de l’espai per tal de investigar sobre l’origen de la Terra. Extreien mostres dels volcans de roca liquida per entendre l’interior de la Terra. Màquines investiguen el fons del mar i descobreixen que els continents els mouen, que hi han volcans submarins, també dorsals submarines… Hem desxifrat la historia del clima, el misteri de les glaceres d’abans, també hem descobert algunes energies. La tecnòloga també ens permet i ens facilita la investigació més profunda d’aquesta.
Una Màquina Viva
Al principi de l’existència de l’home trobem uns paisatges molt estranys. Els volcans destrossen i formen superfície de la Terra. Al s.XX la ciència va desenvolupar la teoria de la força que mourà la Terra “La tectònica de plaques”. Els mars, les muntanyes, etc. Saben d’on provenien mitjançant aquesta teoria de les plaques ja que realitzaven en cicle de destrucció i Construcción. El Gran Cañon té 2.000 milions d’anys i mostra la historia de la terra amb les capes horitzontals de les roques, com si fons un llibre dels mars, oceans, i rius. A Escòcia fa 200 anys hi van investigar la historia de la Terra, i creien que la Terra era dinàmica i estava constantment en moviment i evolució. Això els va aportar a investigar el temps geològic (quan tarda una muntanya en erosionar-se per complet?) van arribar a la conclusió que tardava milions d’anys, per tan la Terra era més vella del que s’havien imaginat en un principi. Els científics van començar a investigar doncs la historia de la Terra mitjançant cada una de les capes que tenien les roques ja que això els afirmava d’una evolució continua i dinàmica. Els científics van anar a investigar a altres llocs, com Grenlàndia. Wegner va aprofundir la seva investigació en els dipòsits glacials dels tròpics que trobava fòssils idèntics a altres continents molt llunyans d’aquell i també muntanyes amb la mateixa geologia i que estiguessin separades per enormes oceans. Deia que podaa ser que els continents s’haguessin separats ja que a més a més encaixaven les seves costes i les cadenes muntanyoses s’unien en quan formava l’anomenada Pangea. Ningú no es creia aquesta teoria de Wegner, però quan ell es va morir el científics van continuar investigant sobre aquesta teoria. Es va descobrir que al mig de l’oceà hi havia una cadena muntanyosa amb una vall al mig (la dorsal). Van començar a extreure-hi roca de elles i van veure que eren joves, no pas velles. Van seguir investigant i van donar la teoria de que aquestes muntanyes desprenien magma el qual es dipositava al mar. Quan les roques dels volcans es solidificaven feien de brugoles a causa del seu magnetisme. Els científics van agafar roques dels volcans arreu del món per tal de mirar la seva composició. Es detectaven canvis en els pols magnètics de la Terra, les dorsals paral•lelament al canvi del pol magnètic alliberava element amb els magnetisme també canviat. Per tan els oceans cada any es desplacen uns 2,5 cm i que les plaques es va separen. Les dorsals també creen terratrèmols a dins els oceans i també volcans, els moviments de les plaques són les causes i també són lles que formen la superfície de la Terra. Japó es una de les zones amb més activitat sísmica del mon. La Falla de Sant Andrés també és sísmica a causa del fregament de les plaques, investiguen quan podria ser el moment del pròxim terratrèmol a partir d’uns mapes. A Hawaii també hi ha una gran activitat volcànica. El riu Mississippí va ser creat a causa d’un terratrèmol el qual li va canviar el seu recorregut i va provocar la inundació i la invasió de Nova Madrid. Els fòssils de les terres properes al Golden Gate demostren i verifiquen que el Golden Gate esta construït sobre una terra que es va formar al fons del mar de més al sud. Però encara desconeixem d’on provenen els exòtics territoris de la terra.

Jana Reixach Casadesús ha dit...

El vídeo tracta sobre la tectònica de plaques la qual va ser descoberta a mitjans del segle XX i es diu que és un procés global que afecta molts altres processos. La tectònica de plaques ens explica que la terra està formada per diferents fragments i que segons els seus moviments es crea o es destrueix l'escorça terrestre. Els científics, van descobrir aquesta teoria a partir de les roques del nostre planeta que ens permeten conèixer la història del mateix.
Alfred Wegener va formular la idea que en el passat tots els continents actuals estaven units en un de sol anomenat Pangea, Wegener va arribar a aquesta conclusió a partir de l'observació del clima, els fòssils... Després de la seva mort, nous coneixements van donar certesa a les seves teories.
Es diu que en les dorsals oceàniques i en les plaques continentals hi ha un gran nombre de terratrèmols i la cadena muntanyosa del mig de l'oceà Atlàntic i l'illa de Japó ho demostren.
Com he dit abans, el moviment de les plaques tectòniques pot crear serralades, muntanyes... L'Himalaya n'és un exemple, ja que va ser creada fa 4 milions d'anys pel xoc entre la placa indoaustraliana i Àsia, però aquest moviment no és l'únic, les plaques poden interactuar de quatre formes diferents:
Divergent: les plaques se separen.
Falla transformant: les plaques llisquen sense crear ni destruir l'escorça terrestre.
Convergent: les plaques xoquen entre elles.
Subducció: la placa més densa s'enfonsa sota la menys densa.

manel puig duran ha dit...

El vídeo intenta explicar la idea de les tectòniques de plaques. Comença explicant que James Hutton gràcies a la tectònica de plaques tenim el relleu del terreny, malgrat això l’erosió i la sedimentació aplana el terreny, es un cicle. Wegener va fer una teoria que deia que anteriorment els continents estaven units en un de sol (Pangea), en aquell moment aquesta teoria no va ser acceptada. Harry Herr va explicar que les dorsals oceàniques separen els continents a causa dels volcans d’aquestes dorsals.
S’han analitzat diferents roques de diversos llocs del món i de diferents moments de la història s’ha vist que hi ha hagut canvis magnètics al llarg dels milions d’anys.
Les plaques tectòniques floten en una superfície de roca fosa, a sota de la litosfera, aquestes plaques es van separant, xoquen i relliscant entre si i això fa originar la forma a la superfície de la Terra.
Japó es una zona amb molta activitat volcànica, l’Himàlaia s’ha format gràcies a la col•lisió entre les plaques de la India i Àsia. La placa pacifica i la placa d’Amèrica del Nord han format la falla de San Andrés.
Les corrents de convecció arrosseguen les plaques tectòniques, això causa els terratrèmols i els moviments entre plaques.
Hawaii té molta activitat volcànica i per això es una illa on s’estudia molt aquest tipus de casos, Hawaii es una illa molt jove.
Un terratrèmol va fer canviar el curs del riu Mississippí que va inundar New Madrid.
Alguns ordinadors tenen la capacitat de “viatjar en el temps” i saber com estaven situats els continents abans. La tectònica de plaques afecten altres processos com per exemple el clima, les muntanyes i fins i tot la evolució.
Tot i aquests descobriments encara queda molta recerca per respondre preguntes bàsiques del nostre planeta viu.

manel puig duran ha dit...

El vídeo intenta explicar la idea de les tectòniques de plaques. Comença explicant que James Hutton gràcies a la tectònica de plaques tenim el relleu del terreny, malgrat això l’erosió i la sedimentació aplana el terreny, es un cicle. Wegener va fer una teoria que deia que anteriorment els continents estaven units en un de sol (Pangea), en aquell moment aquesta teoria no va ser acceptada. Harry Herr va explicar que les dorsals oceàniques separen els continents a causa dels volcans d’aquestes dorsals.
S’han analitzat diferents roques de diversos llocs del món i de diferents moments de la història s’ha vist que hi ha hagut canvis magnètics al llarg dels milions d’anys.
Les plaques tectòniques floten en una superfície de roca fosa, a sota de la litosfera, aquestes plaques es van separant, xoquen i relliscant entre si i això fa originar la forma a la superfície de la Terra.
Japó es una zona amb molta activitat volcànica, l’Himàlaia s’ha format gràcies a la col•lisió entre les plaques de la India i Àsia. La placa pacifica i la placa d’Amèrica del Nord han format la falla de San Andrés.
Les corrents de convecció arrosseguen les plaques tectòniques, això causa els terratrèmols i els moviments entre plaques.
Hawaii té molta activitat volcànica i per això es una illa on s’estudia molt aquest tipus de casos, Hawaii es una illa molt jove.
Un terratrèmol va fer canviar el curs del riu Mississippí que va inundar New Madrid.
Alguns ordinadors tenen la capacitat de “viatjar en el temps” i saber com estaven situats els continents abans. La tectònica de plaques afecten altres processos com per exemple el clima, les muntanyes i fins i tot la evolució.
Tot i aquests descobriments encara queda molta recerca per respondre preguntes bàsiques del nostre planeta viu.

Mireia Bisbal ha dit...

Actualment ens trobem al començament d’una gran aventura, en què els experts estan equipats amb una tecnologia d’última generació que els permetrà desvetllar els misteris de la Terra, per saber-ne més sobre el planeta del qual vivim.
La fúria del volca és només una petita mostra del increïble poder que té per deformar la superfície de la Terra, és una força creadora i destructora.
A mitjans del segle XX els científics van experimentar una revolució, que s’anomenava la tectònica de plaques, perquè van descobrir que la superfície de la Terra estava fragmentada en plaques que no es paraven de moure. Aquesta revolució va començar a Edinburgh fa 200 anys, gràcies a la revolució industrial i les revolucions polítiques de França i Estats units, aquests canvis van inspirar noves idees en la ciència i van descobrir que la Terra estava viva.
El científic alemany Alfred Wegener que estava a la Vanguardia, fent una expedició va descobrir que la ciència s’enfrontava al poder letal de la naturalesa. La gran investigació de Wegener va ser crear un món en què tots els continents encaixaven, aquest gran continent que estava format per una gran massa va rebre el nom de Pangea. Al llarg dels anys,els continents s’han anat separant a causa dels terratrèmols, la formació dels volcans, les grans serralades i tots els canvis que han experimentat les plaques tectòniques.
A l’Institut Tecnològic de California, els científics utilitzen un model informàtic per investigar l’interior de la Terra i per comprendre millor les forces que mantenen les plaques quan estan en moviment. Els científics no saben quina és la força que impulsen les plaques, ni la profunditat que té l’escorça de les dorsals oceàniques, aquests són els interrogants que té la ciència avui en dia.

Marta Tarragó ha dit...

PART 1:

Després de nombroses investigacions, els científics han descobert que l'escorça de la Terra està fragmentada i està en constant moviment i els continents recorren sense descans el planeta.

A mitjans del s.XX es va elaborar una teoria global que explica les forces que mouen la Terra, la tectònica de plaques. “Tectònica” prové del grec i significa “construir” i se'n diu de plaques perquè la superfície queda dividida en plaques dinàmiques.

El Gran Cañon és un escenari que mostra grans canvis al llarg de la història amb roques amb marques, làmines i capes. Les capes horitzontals tenen marques d'uns 2.000 milions d'anys, de mars, rius i deserts i sota aquestes, hi ha marques de mars, rius i volcans.

El s.XVIII científics d'Edimburg (Escòcia), com James Hutton, van investigar muntanyes per trobar pistes de la seva formació. Es va elaborar una teoria que explicava que les roques provenien de sota l'aigua, però Hutton deia que algunes es van formar dins d'altes existents a partir de roca desfeta provinent de l'interior de la Terra i es preguntava quan tardava una muntanya en erosionar-se i es va elaborar la teoria del temps geològic. L'erosió destrueix el paisatge i aquestes muntanyes tardarien milions d'anys en desgastar-se. Quan una muntanya s'erosiona per complet, a causa de les ones del mar, només queden capes d'arena i fang.

El 1930, Alfred Wegener va fer una expedició a Groenlàndia, buscava solució a l'origen de la terra i va plantejar que tots els continents, en el passat, s'encaixaven i formaven un de sol, Pangea, i en els plans s'unien les cadenes muntanyoses. Va fer proves geogràfiques, paleontològiques, geològiques, tectòniques i paleoclimàtiques per verificar la seva idea, que va ser criticada.

Al cap de molt temps, alguns científics van descobrir coses noves al fons marí i així van marcar com a possible la teoria de Wegener:

A mitjans del s.XIX, al mig de l'Atlàntic es va descobrir una cadena muntanyosa de 73 km, que reflectia el contorn de la costa fins a 3.000 metres de profunditat. Les dorsals estaven solcades per una vall central i patien molts terratrèmols, i les roques i la lava recent tenien menys de 150 milions d'anys.

El 1960, Harry Dess proposa una idea d'expansió de l'escorça oceànica. Deia que el magma pujava per les valls de les muntanyes submarines i formaven una nova escorça oceànica, “geognòsia” i les proves que l'afirmaven es trobaven a terra enlloc de mar, on es produïen erupcions volcàniques.
El magnetisme ens indica l'orientació del ferro i els metalls de les plaques i en les dorsals el material és semblant i pot ser normal o invers i al mig de la dorsal hi ha el mateix material que la dorsal nova i la separada.
Quan la lava es refreda, es solidifica en direcció al pol magnètic, però es va observar que en algunes zones de la Vall de Queens (Califòrnia), senyalaven el sud, donant la possibilitat que el camp magnètic de la Terra hagués canviat. Aleshores, dos científics van estudiar la composició, el paleomagnetisme i l'edat de mostres de roques d'arreu del món i les van comparar amb les de la vall i havien de trobar lava que no hagués canviat des de l'erupció, però abans d'extreure-la, van mesurar l'orientació amb molta precisió per detectar després la magnetització exacta de la lava.
La brúixola va rebel·lar que el camp magnètic va canviar al sud fa un milió d'anys.

Anys després alguns científics van estudiar mostres de lava i van observar que les pedres de la mateixa edat eren d'Alaska i Àfrica i tenien la mateixa orientació magnètica.

Es va crear un model informàtic on quedaven registrats tots els canvis magnètics i el 1966, es va descobrir 9 canvis de nord a sud durant 4 milions d'anys.

Marta Tarragó ha dit...

PART 2:

Durant 10 anys, es van submergir magnetòmetres en tots els mars i al dorsal atlàntic es van observar marques magnètiques estranyes. En un principi es creia que eren per l'acumulació de roques magnètiques o no magnètiques, però més tard es van observar que podrien ser d'un registre solidificat en l'escorça oceànica recent creada que reflectirà el canvi magnètic de la Terra en èpoques que primer enfocaven al sud i després al nord.

Des del fons marí emergeixen roques calentes que es refreden i s'allunyen de la cesura. L'escorça recent creada ens mostren la direcció del camp magnètic perquè deixen una marca a cada costat, que coincideixen. Això explica el concepte de l'expansió de l'escorça oceànica i la velocitat que es separen les plaques.

El 1968 un vaixell va extreure mostres de roca dels 2 costats de la dorsal oceànica a l'Atlàntic Sud trobant fòssils i demostrant que l'escorça era més vella com més s'allunyaven de la dorsal. Això va demostrar que el fons marí està en expansió i creix 2'5 cm l'any i aleshores la “geognòsia” es converteix en un fet geològic.

Les demorades són formacions de la lava solidificada que demostren les erupcions volcàniques i creen nova escorça marina. La lava i la roca es refreden quan arriben a la superfície i formen la litosfera i les plaques tectòniques floten sobre la superfície de roca desfeta sota la litosfera.

Al llarg de les dorsals oceàniques es produeixen terratrèmols, explicació per la qual la litosfera fa que estigui fracturada en 20 plaques i a les bores de les plaques continentals són més profunds.
Els corrents de convecció mouen les plaques tectòniques i les corrents ascendents arrastren les plaques.

Les plaques actuen de 3 maneres en el seu recorregut:
- zones divergents: es separen i són actives (generen escorça i hi ha activitat volcànica i sísmica)
- falla transformant: els continents es separen lateralment i són passives (no generen relleu però hi ha activitat volcànica i sísmica).
- zones convergents: xoquen i són actives (generen escorça i hi ha activitat volcànica i sísmica). Aquestes plaques poden ser oceànica-oceànica, continental-continental o oceànica-continental.
A vegades la placa més densa es submergeix sota la menys densa: subducció. Quan s'enfonsa es desfà per la temperatura de l'interior de la Terra i sorgeix una nova terra perquè el magma calent emergeix.

La tectònica comença en les fissures de 8km de profunditat que envolten el Pacífic Occidental. La placa del Pacífic que es mou cap a l'oest es submergeix baix Àsia., per això Japó és un dels lloc on hi ha més activitat sísmica.

La falla de San Andres (costa de California) separa 2 plaques diferents, la del Pacífic s'acosta a la placa de l'Amèrica del Nord, que va des del fons del mar a la frontera de baix Califòrnia passant per Mèxic i divideix Califòrnia, per això, es desplaçarà més al nord d'aquí 15 milions d'anys i Los Angeles estarà dins de Sant Francisco.

Existeix una xarxa de seguiment sísmic mundial que registre tots els terratrèmols, es pot observar l'interior de la Terra i han identificat que a partir de les ones sísmiques es pot deduir la densitat i la temperatura de les roques mogudes.

Marta Tarragó ha dit...

PART 3:

La cadena de volcans del Pacífic té l'origen en la lava del volcà de Kilawea de Hawaii, on es van trobar elements de 2 mil milions d'anys i els científics sospiten que es troba sota una xemeneia termal i els volcans es formen quan la placa es desplaça cap a aquesta.

Es va elaborar una teoria sobre la unió dels continents , la tectònica de les micro-plaques, després d'observar fòssils marins (rabiolans) on van descobrir que San Francisco provenia d'un altre lloc, del “terreny exòtic”, que es van formar en els marges d'un altre continent. A partir dels fòssils van determinar l'edat, la profunditat, on es va formar i la probable situació geològica del passat.
A la Pangea teoritzada per Wegener s'observava que Àfrica i Amèrica del Sud encaixaven perfectament, però Amèrica del Nord no, ja que les terrenys exòtics han canviat de forma.

La tectònica de plaques és un procés global que afecta a altres processos globals com el clima, la creació de muntanyes i possiblement pot tenir relació amb l'aparició de la vida.

Carles Padro ha dit...

Per explicar l’origen de la Terra, els científics busquen probes provinents de l’espai. També a partir de les roques líquides dels volcans podem explicar l’interior de la Terra.
Durant el segle XX la ciència va donar una teoria sobre les forces que mouen la Terra: La Tectòica de Plaques. Plaques perquè la superfície de la Terra esta dividida en plaques que es mouen i tectònica perquè prové del llatí que significa “construir”.
Durant la història de la Terra, hi ha hagut diferents opinions sobre l’edat de la Terra. Però avui en dia es pot demostrar, segons els elements de la natura, que l’edat de la Terra és d’uns 4.500 milions d’anys. Un d’aquests científics, Wegener, va afirmar que en un principi els continents de la Terra, estaven tots junts formant-ne un de sol anomenat Pangea. Però durant el temps, els continents actuals es van anar separant a causa de les falles de les plaques.
Dintre els oceans si poden trobar dorsals oceàniques, que són grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 metres, els seus cims més alts acostumen a sobresaltar formant illes i es troben als límits entre dues plaques tectòniques. Totes aquestes dorsals estan connectades formant-ne una de sola d’uns 65.000 km.
El 1960 un catedràtic va dir que aquestes dorsals oceàniques eren les causants de l’aportació de magma i que alhora provocaven (quan el magma es refredava) una crosta a sobre de les dorsals. Això ens fa pensar que l’edat de la superfície oceànica es va crear fa només 100 o 200 milions d’anys. Però no va ser fins l’any 1968 fins que es va afirmar aquesta teoria.

Berta Amat Camps ha dit...

En l'actualitat busquem fragments per saber quin és l'origen de la terra. Primer vam anar a Hawaii per buscar roca líquida que ens ensenyi els misteris de l'interior de la terra.
Avui en dia la superfície està fragmentada. En diversos llocs s'ha trobat una escorça oceànica oberta i alguns volcans submarins.
L'impacte d'objectes de l'espai va influir en el desenvolupament de la terra.
Durant molt de temps la terra ha sigut un lloc aterrador. El segle XX es va crear una teoria de les forces que mouen la terra de la tectònica de plaques.
El Gran Canyó mostra grans canvis en poc temps. Els materials radioactius actuen com un rellotge. La terra és vella i dinàmica. El 1790 es van produir noves idees en la ciència. El segle XVIII grans científics deien que la superfície era immutable. Un científic deia que totes les roques es creaven sota un arbre . Cert científic no creia això.
El temps geològic: Aquest científic pensava que les muntanyes tardarien molt a desgastar-se. La datació de la terra és de fa 4600 milions d'anys.
Wegener el 1930 va anar a Groenlàndia, que va fer augmentar les seves ganes. Wegener va anomenar tots els continents units com a Pangea. Creien que no hi podia haver una força que fes que es moguessin tots els continents.
Alguns descobriments diuen d'una terra més dinàmica a la que coneixíem.
En la Vall de Owens es on es van adonar de quina manera podia ser la mida de l'escorça oceànica.
Es va buscar lava per saber cap a on estava dirigida. Fa 1.000.000 d'anys va canviar cap el sud.
De vegades la lava més densa es disposa sota la menys densa.
Durant una dècada es van posar magnetòmetres al mar. El drama tectònic es troba al pacífic occidental, concretament al Japó. A l'Himalaia els fòssils d'antics animals marins es conserven.
Fa 40 milions d'anys la placa hindoaustraliana va xocar amb Àsia i va formar la Meseta Tibetana.
El 1976 hi va haver un terratrèmol que va afectar 50 Km quadrats i van morir 750.000 persones.
El 1906 la placa pacífica va recórrer 6 m cap al nord i va alliberar energia que portava acumulada durant 1 segle a Sant Francisco. Segons els estudis Califòrnia anirà desplaçant-se cap al nord ja que actualment els científics tenen uns models informàtics per comprendre millor les forces de les plaques del moviment.
Els corrents de convecció arrastren les plaques. El 1811 tres terratrèmols van canviar el curs dels rius al Mississippi i van alterar el paisatge. Aquests terratrèmols van provocar que s'emportés el poblat.
A Sant Francisco un grup de geòlegs van deduir que Sant Francisco prové d'un altre lloc. Suggereixen que a la terra on s'aguanta el Golden Gate es va formar al fons del mar.
Actualment els ordinadors permeten reconstruir capítols sencers de la terra. Àfrica i Sud Amèrica encaixen perfectament.
La Tectònica de plaques té a veure amb moltes coses, una d'elles amb les muntanyes.
Algunes espècies, com per exemple les tortugues viatgen 2000 Km i gràcies a milions d'anys d'evolució les tortugues poden viatjar lluny sense morir.
La tectònica de plaques pot haver modelat el codi genètic que potser té a veure amb l'inici de la vida. Els avenços de les tecnologies ens poden ajudar a reconstruir la història del planeta terra.
Al final de la investigació haurem arribat a un món de partida i coneixerem el lloc per primer cop.

Carles Padro ha dit...

Per explicar l’origen de la Terra, els científics busquen probes provinents de l’espai. També a partir de les roques líquides dels volcans podem explicar l’interior de la Terra.
Durant el segle XX la ciència va donar una teoria sobre les forces que mouen la Terra: La Tectòica de Plaques. Plaques perquè la superfície de la Terra esta dividida en plaques que es mouen i tectònica perquè prové del llatí que significa “construir”.
Durant la història de la Terra, hi ha hagut diferents opinions sobre l’edat de la Terra. Però avui en dia es pot demostrar, segons els elements de la natura, que l’edat de la Terra és d’uns 4.500 milions d’anys. Un d’aquests científics, Wegener, va afirmar que en un principi els continents de la Terra, estaven tots junts formant-ne un de sol anomenat Pangea. Però durant el temps, els continents actuals es van anar separant a causa de les falles de les plaques.
Dintre els oceans si poden trobar dorsals oceàniques, que són grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 metres, els seus cims més alts acostumen a sobresaltar formant illes i es troben als límits entre dues plaques tectòniques. Totes aquestes dorsals estan connectades formant-ne una de sola d’uns 65.000 km.
El 1960 un catedràtic va dir que aquestes dorsals oceàniques eren les causants de l’aportació de magma i que alhora provocaven (quan el magma es refredava) una crosta a sobre de les dorsals. Això ens fa pensar que l’edat de la superfície oceànica es va crear fa només 100 o 200 milions d’anys. Però no va ser fins l’any 1968 fins que es va afirmar aquesta teoria.

Marta Ambròs Pons ha dit...

A mitjans del segle 20 la ciència va donar una teoria de la causa del relleu de la terra: la tectònica de plaques ja que la superfície de la terra està formada per diferents plaques que es mouen i constitueixen el relleu terrestre.
Una de les proves geològiques és el “Gran Cañón del Colorado”, ja que podem observar un kilòmetre i mig de capes de sediments de 2000 milions d’anys d’antiguitat.
Fa uns 200 anys un geòleg escocès va pensar que la terra no podia ser una superfície immutable com es creia en l’època, sinó que tenia un motor de calor dins seu i que aquesta era molt mes antiga del que es deia. Ara se sap que es va formar fa uns 4600 milions d’anys.
Alfred Wegener, un científic alemany va veure que els continents i els seus relleus coincidien en certs punts tot i estar a molta distància. En unir de nou les masses terrestres va descobrir la Pangea.
Després es van fer investigacions per cartografiar els fons oceànics i es van descobrir les dorsals oceàniques. El 1960, un científic va proposar que l’escorça oceànica es formava a partir del magma que sortia d’aquestes.
També es va descobrir que l’orientació magnètica del nucli terrestre havia canviat, però no se sabia per què. Van ser 9 canvis en 4 milions d’anys.
Uns científics de Cambridge van poder determinar, gràcies al magnetisme de les pedres de la dorsal atlàntica, l’edat de l’escorça oceànica i el temps que triga a créixer.
Després, el vaixell Challenger, va descobrir que com més ens allunyem de la dorsal més antics són els materials.
Llavors, unes expedicions al fons marí van descobrir que la lava que surt de les foses marines crea nou sòl oceànic, la litosfera. Els terratrèmols demostren que està dividida en unes 20 plaques. Aquestes plaques es mouen de quatre maneres: divergència (se separen), falles transformants (rellisquen), convergència (xoquen) i subducció (la més densa se submergeix a sota de la menys densa). Així es crea el relleu.
Quan la placa indoaustraliana va xocar contra la asiàtica es va crear l’Himàlaia.
Per demostrar els moviments de les plaques es donen els corrents de convecció, que amb els seus moviments arrastren les plaques.
Quan un volcà submarí entra en erupció pot crear noves illes amb la lava que en surt. Els vulcanòlegs estudien la composició de la lava agafant-ne mostres i refredant-les a l’instant perquè no perdin propietats.
Un exemple del gran poder de l’energia interna de la Terra és el terratrèmol del Mississippí, que s’ha estudiat molt i que els científics volen usar per arribar a poder preveure terratrèmols.
Tot i això, quan reajustem els continents formants la Pangea n’hi ha alguns que no encaixen, això ho han explicat alguns científics amb la tectònica de microplaques, que diu que algunes illes i penínsules van ser creades al mar i transportades fins al lloc on es troben actualment, com per exemple San Francisco, se’ls anomena terrenys exòtics.
Aquests moviments expliquen molt més que geologia; també en podem descobrir l’origen de climes, de l’evolució o de l’aparició de la vida.

Monica Mussons ha dit...

En els llocs on no hi ha gaire be població, els investigadors estan buscant restes provinents de l’espai que els i ens donin una pista sobre l’origen de la terra, van als volcans de Hawaii per descobrir de que esta fet el centre de la terra, etc.
Vivim a l’era de l’exploració, ara sabem que la superfície de la terra esta fragmentada i es mou hi hem desxifrat l’historia del clima, hem viatjat a altres mons per descobrir coses del nostre planeta ,etc.
El nostre món es un sistema que ha anat desenvolupant-se durant els anys.
Durant l’historia la terra a sigut un lloc terrorífic. A mitjans del segle XX la ciència va donar lloc a una teoria global que explica com les forces que donen forma la terra, això es va anomenar plaques tectòniques amb això lo que abans eren muntanyes, mars, i continents es van convertir en manifestacions d’un cicle de construcció i destrucció.
El Gran Cañon ens mostra una historia de grans canvis, allà hi han proves que demostren que l’historia de la terra es molt llarga.
Fa només dos segles aquestes idees eren molt radicals, deia que la terra va crear per deu i va esta modificada per un gran diluvi, però molts científics van comença a investigar.
Hutton va descobrir que la terra estava viva, des de aquell moment el nostre concepte de la terra mai va tornar a ser el mateix.
Beguener va investigar el perquè hi havien fòssils del mateix tipus en llocs que estaven a milers de quilometres.
Desprès d’això van comença a investigar una sèrie de fets, aquesta investigació els i va revelar que el camp magnètic de la terra va canviar fa un milió d’anys.
Totes aquestes investigacions i moltes més ens van donar molta informació sobre el planeta on vivim; de que està fet, com es modifica, com és el seu nucli, etc.
Els ordinadors ens han ajudat a saber com era el nostre planeta fa milions d’anys, fa milions d’anys el nostre planeta estava format per un massa gegant anomenada pàngea. Aquests estudis han servit als científics perquè arribin a la conclusió de que la tectònica de plaques es un procés global que afecta altres processos globals.
Mònica Mussons

Paula Guarro ha dit...

La creació del planeta Terra sempre ha estat un misteri per a nosaltres. Els científics busquen a l’Antàrtida fragments que ens donin pistes sobre els orígens del planeta.
S’han ingeniat robots de mides gegants capaços d’endinsar-se a grans profunditats per descobrir vida en condicions que fins ara creiem que eren impossibles.
Sabem que els continents estan en moviment continu i que són els que originen processos com ara els volcans i els terratrèmols.
El que no sabem segur és si la col•lisió de diferents planetes de l’univers, és el que ha determinat les condicions per fer-hi possible la vida.

A partir de l’erosió de trossos de roca, van arribar a la conclusió de que el desgast del relleu tardava milers d’anys en fer-se i que per tant, la Terra havia de ser molt més vella del que creien. Creiem que és de 4.600 milions d’anys.

Científics van observar que hi havia trossos del relleu exactament iguals que d’altres però que estaven separats per un oceà.
Això els va fer arribar a la conclusió de que en un principi tots els continents estaven junts formant-ne un de sol, anomenat Pangea, i que al estar en moviments sempre ara els trobem separats.
Geòlegs van fer un estudi sobre la magnetització de les roques. El que volien era agafar mostres de roques de tot el món per saber-ne la composició i la seva magnetització.
El procés de subducció de les plaques tectòniques origina els moviments sísmics.
Tot i que molta gent pensa que Califòrnia acabarà sota el Pacífic, en realitat el que farà serà moure’s més avall.

No ho podrem veure però d’aquí a milers de milions d’anys, la disposició dels continents serà totalment diferents i qui sap, probablement es tornarà a formar una nova Pangea.

Anna Forn ha dit...

Actualment vivim en l’època de l’exploració i sabem que els continents es mouen, sabem també de l’existència de volcans submarins que creen noves terres i llocs del planeta on l’escorça continental s’obra. També hem pogut desxifrar els secrets passats del clima i podem fer una previsió d’aquest en un futur.
A mitjans del S.XX la ciència va donar una teoria global de las forces que formen els canvis de la Terra, la teoria és la tectònica de plaques.
La Terra es pensa que es va formar fa uns 6000 anys i des de llavors en cada època es canviava la mentalitat de la gent i les teories sobre l’origen de la terra i la seva evolució.
Està demostrat que les erupcions volcàniques creen nous terres marins, la lava i les roques es refreden al arribar a la superfície formant així la capa mes exterior del planeta amb un gruix de 100 km anomenada litosfera. Al llarg de les dorsals oceàniques es formen terratrèmols que son més profunds a la vora de les plaques continentals, aquests terratrèmols revelen que la litosfera esta fracturada.
Les plaques poden interactuar de tres maneres diferents:
1- De manera divergent (se separen)
2- Falles transformats (llisquen sense destruir litosfera)
3- De manera convergent (xoquen)
Aquestes maneres de moure’s que tenen les plaques son les que donen forma a la Terra.
Trobant fòssils, plantes, mirant els climes passats... els investigadors poden demostrar que la terra està en continu moviment i que llocs de la terra habitables fa anys van estar sota terra.

Anna Forn ha dit...

Actualment vivim en l’època de l’exploració i sabem que els continents es mouen, sabem també de l’existència de volcans submarins que creen noves terres i llocs del planeta on l’escorça continental s’obra. També hem pogut desxifrar els secrets passats del clima i podem fer una previsió d’aquest en un futur.
A mitjans del S.XX la ciència va donar una teoria global de las forces que formen els canvis de la Terra, la teoria és la tectònica de plaques.
La Terra es pensa que es va formar fa uns 6000 anys i des de llavors en cada època es canviava la mentalitat de la gent i les teories sobre l’origen de la terra i la seva evolució.
Està demostrat que les erupcions volcàniques creen nous terres marins, la lava i les roques es refreden al arribar a la superfície formant així la capa mes exterior del planeta amb un gruix de 100 km anomenada litosfera. Al llarg de les dorsals oceàniques es formen terratrèmols que son més profunds a la vora de les plaques continentals, aquests terratrèmols revelen que la litosfera esta fracturada.
Les plaques poden interactuar de tres maneres diferents:
1- De manera divergent (se separen)
2- Falles transformats (llisquen sense destruir litosfera)
3- De manera convergent (xoquen)
Aquestes maneres de moure’s que tenen les plaques son les que donen forma a la Terra.
Trobant fòssils, plantes, mirant els climes passats... els investigadors poden demostrar que la terra està en continu moviment i que llocs de la terra habitables fa anys van estar sota terra.

Anna Asensi ha dit...

La superfície de la Terra està fregmentada i es mou continuament, per tant es podría dir que les continents no descansen.
Es volcans submarins, quan erupcionen formen una nova terra.
Al segle XX va aparèixer una nova teoria, la tectònica de plaques. Però segons la doctrina del segle XVIII la superfície de la terra era immutant.
Temps enrere un científic anomenat Hatton va deduir que la Terra era molt més vella del que la gent pensava, i és que avui en dia la Terra és un milió de vegades més vella del que la gent es pensava.
Quan una muntanya es sotmet al procés de erupció el que queda al final del procés és sorra i fang.
Quan un volcà entra en erupció, una vegada la lava s'ha refredat aquesta es solidifica dacord amb la direcció del pont magnètic,
A les dorsals oceàniques es produeixen terratrèmols, que serán més profunds a les bores de plaques o sota la muntanya del Himalaia o la serralada del Andes. Japó és una de les zones amb un moviment sismic més actiu.
Fa 40 milions de anys la placa indoaustraliana va xocar contra Àsia i és així com es va formar l'Himalaia, i les roques que es trobaven al canto de les plaques van ser emputjades.
La famosa falla de Sant Andres a San Francisco, separa dos placas.
L'illa de Hawaii és la més jove d'un arxipèlag format tot per illes volcàniques.
Els cinrtífics sospiten que el Kaliuea es troba sobre una ximeneia volcànica.
Es diu que la ciutat de San Francisco va ser formada a partir de molts trossos junts que es van ajuntar.
Si mirem detalladaments els diferents continents, podem observar que el continent d'Àfrica i Sud-America encaixen perfectament.

Paula Domingo Sanchez ha dit...

En aquest post de Tectónica de plaques, observem com diferents "pensadors" al llarg de la historia han anat desenvolupant les seves teories i conclusions sobre la terra. El video reflexa diverses interpretacions de com va ser creada la terra(materials) i de el temps que porta aquesta en l'univers. Les roques de la terra son les estudiades,també pel seu magnetisme, a partir de un estudi magnetic es va arribar a la conclusio que el camp magnetic de la terra havia variat. Després de varies investigacions en el fons marí van descubrir que s'havien generat noves roques gracies a la lava solidificada del fons mari i amb això dedueixen la teoria de que la terra tenia activitat en el seu interior i aquest provocava els moviments dels continents.
El video m'ha semblat molt interesant però li falta calitat gràfica.

alvaro fp ha dit...

En aquest post de Tectónica de plaques, observem com diferents "pensadors" al llarg de la historia han anat desenvolupant les seves teories i conclusions sobre la terra. El video reflexa diverses interpretacions de com va ser creada la terra(materials) i de el temps que porta aquesta en l'univers. Les roques de la terra son les estudiades,també pel seu magnetisme, a partir de un estudi magnetic es va arribar a la conclusio que el camp magnetic de la terra havia variat. Després de varies investigacions en el fons marí van descubrir que s'havien generat noves roques gracies a la lava solidificada del fons mari i amb això dedueixen la teoria de que la terra tenia activitat en el seu interior i aquest provocava els moviments dels continents.
El video m'ha semblat molt interesant però li falta calitat gràfica.

Oscar Torres ha dit...

En los volcanes de Hawái se pueden extraer restos de roca líquida para desvelar los misterios del interior de la Tierra. Hay lugares donde la corteza oceánica se abre y también pueden aparecer volcanes submarinos. Tenemos la tecnología suficiente para poder averiguar muchos elementos sobre el planeta en el que vivimos. En los pueblos primitivos, llenos de incultura, había gente maravillada cuando se veían actos de la naturaleza tales como los volcanes. El término “placas tectónicas” existe porque el mundo está formado por placas interiores que hacen mover a la tierra y tectónicas proviene del término griego “tecnon” que significa construir. En el Génesis es explicado que la Tierra fue formada por un diluvio y un obispo dijo que la tierra fue creada un 26 de octubre a las 9 de la mañana en el año 4004 antes de Cristo. Cuando la Tierra tenía solo unos 6000 años. Edimburgo es especial por los volcanes que ha llegado a tener. Se ha llegado a descubrir que el Mundo parece un cascarón de huevo gigante que tiene pequeñas fracciones interiores. Debajo de grandes cordilleras como los Andes o el Himalaya se ven más afectadas las placas. De Las placas de la Tierra más conocidas son la continental africana, la indo australiana y la del Pacífico. Hay fenómenos como los terremotos que pueden crear graves catástrofes, un claro ejemplo son los acaecidos en una mañana de Julio de 1976 en Tangshan, China. Todos los edificios, en un área de 50 kilómetros cuadrados, quedaron destrozados, con 750000 muertes aproximadamente. Fue el terremoto más destructivo del mundo en 400 años, causado por un baile de las placas tectónicas. Hay descubrimientos que afirman que otros grandes bloques precedieron a la India en su colisión con Asia.

laia torras ha dit...

Resum del video:
Durant anys, la Terra ha patit els diversos canvis que l'han portat a ser com avui en dia la coneixem. Aquesta, amaga molts secrets que els científics han volgut descobrir.
Un membre de la societat geològica americana ens porta a un dels laboratoris geogràfics més importants del món, el gran canyó. Aquest, marca un rastre important del que era abans la Terra amb les seves muntanyes, mars i valls. El que va ajudar a la ciència a avançar van ser les revolucions industrials, polítiques i econòmiques de l'any 1790. En aquest mateix segle un científic destacat va ser James que es preguntava sobre la creació de la Terra. Un dubte que intentava resoldre era el temps que triga una muntanya en erosionar-se. Aquest el va portar a la conclusió de que les roques expliquen la història d'una antiga Terra dinàmica sense proves de començament ni perspectives de fi. Un altre científic reconegut que ajudà a conèixer la història del nostre món, va ser Alfred Becker. Becker duia a terme molts experiments meteorològics i va ser el creador de la idea de Pangea. Anys després, va morir a Groenlàndia.
Al 1957 molts científics es posaren a fer investigacions marines on es descobriren muntanyes altes sota el mar i on més tard s'adonaren de que hi tenien lloc la majoria de terratrèmols. Al cap d'un temps de proves va sortir la idea del magma sortint per aquestes muntanyes creant terra marí. Més endavant, les proves deien que les roques i les laves tenen el mateix camp magnètic. Per aquesta raó decidiren fer fotos a les plaques. Després d'uns estudis arribaren a la conclusió que les marques obtingudes a les fotos indicaven els canvis magnètics que tenien les plaques tectòniques. Al 1968 un vaixell va fer una expedició per investigar les roques i descobriren que aquestes eren més antigues cada vegada que s'allunyaven més de la dorsal.
Un dels llocs amb més activitat sísmica és Japó. Al 1973 un volcà marí entra en erupció al sud d'aquesta illa, tal i com es creà Japó i moltes altres. Un altre exemple de moviment de plaques seria a l'Àsia concretament a l'Índia, on indica l'Himàlaia que hi va haver un xoc.
Els terratrèmols són conseqüència dels moviments sísmics entre altres i al 1976 un exemple de terratrèmol important va ser el que va patir Xina on tots els edificis d'una àrea de 50 km van quedar destruïts. Un que també podem anomenar és el que va tindre lloc a Sant Francisco que va succeir per culpa de que la placa del Pacífic es va desplaçar 6 metres en un minut i va deixar la major part de la ciutat destruïda. Després d'això, científics han investigat els terratrèmols que van tindre lloc a Nuevo Madrid. Gràcies a això han trobat una manera de conèixer la història i de potser preveure el futur.
Els avenços tecnològics ens ajuden a fer nous descobriments científics que ens faran voler conèixer més.

Nicolas Eberlé Martin ha dit...

Wegemer, un scientífic alemà, va ser el primer en elaborar la teoria de les plauqes tectòniques (tectònica, paraula provinent del grec, significa construir). Wegener va realitzar diverses expedicions per entendre la terra. La seva curiositat el va portar a reconstruir un puzzle "terrestre" utilitzant els continents com a peçes. En la seva època cap scientífic li mostrava suport, però més endavant, es va descobrir una cadena montanyosa que sortia del fons marí del atlàntic. El 1968 el "global chalenger" va salpar direcció aquesta cadena per recollir, analitzar i observar roques de cada part de la dorsal, és a dir, recollir pedres de l'equerra i de la dreta de la cadena. Amb les dades de les pedres van poder deduir que com més lluny es trobava la roca de la dorsal més vella era i que el fons marí atlatincenc creixia 2cm cada any.
Els terratrèmols situats a les dorsals continentals van ser una altre gran prova de que la litosfera estava dividida en 20 grans plaques que s'aguanten sobre un lliscós mentell de roca deretida.
Com a curiositat, sabem que el Everest es troba sobre la placa tibetana. El procés de col·lisió de la placa tibetana segueix, per això el pic segueix creixent dia rere dia.
El 1812, al riu missisípi va ser l'escenari del terratrèmol mes potent d'estats units. Els epicentres estàven situats a prop del poble "Nueva Madrid". Els terratrèmols van fer canviar el curs del riu i van inundar i submergir la ciutat. No hi han falles ni esquerdes, només una ciutat submergida per un terratrèmol de grau 7 a l'escala de Richter. No és extrany que es produís un terratrèmol prop d'aquell poble, ja que tenen registrat en els laboratoris geològics de Kentucky més 2000 terratrèmols de 1974 a 1983. La recerca per saber més sobre el gran motor de la tectònica i el moviment de les plaques i per investigar sobre l'increible màquina de la terra.

Natalia Bartroli ha dit...

Vivimos en la era de la exploración. Sabemos que la superficie de la tierra esta fragmentada y se mueve en forma de volcanes subterráneos, terremotos… A partir de aquí han descubierto una energía interna que puede ser la provocadora.
La historia de la tierra:
-En las antigüedades creían que una diosa convertía las personas en piedra.
-A medianos del siglo XX inventaron la teoría: tectónica de placas. Se llamaba así por las placas porque la superficie de la tierra esta dividida en placas que se mueven i tectónica por “construir”.
-La aceptación de estas teorías produzco muchas revoluciones como la primera en Edimburgo.
En el siglo XVIII empezaron a aceptar la teoría y se interesaban por la tierra y las montañas. Uno de ellos era James que empezó a investigar las montañas Edimburgo. Su conclusión fue que la tierra estaba en constante evolución y también dedujo que cuando una montaña se erosiona el resultado es arena y barro.
-Siglos más tarde, empezaron a hacer expediciones a sitios más lejanos. Uno de los investigadores era Wegener, él estaba interesado en encontrar fósiles parecidos en las puntas de distintos continentes separados por océanos.
Él pensó hipotéticamente en un mundo que antes había estado unido, PANGEA (todas las tierras), pero entonces la sociedad no aceptó su teoría ya que no creían en ninguna fuerza que pudiera mover las placas.
-Años después, otros científicos dieron valor a su teoría. Después de explorar el lecho marítimo aceptaron su teoría ya que descubrieron una cadena montañosa que se extendía por todo el mar.
-Paralelamente un equipo buscaba la relación magnética en las rocas y la lava hasta que encontraron que las piedras de la misma edad (da igual de donde fueran) tenían la misma relación magnética.
-Durante 1 década buscaron pruebas en los mares hasta que encontraron unos cambios en la base nunca vistos.
Un equipo de investigadores en el 1972 de Cambridge pensaron que era como un registro solidificado en la corteza oceánica de los cambios magnéticos que había hecho la tierra. Esto estableció el concepto de la velocidad de cómo se mueven las placas.
-En el 1978 descubrieron que la corteza marina crece 2’5cm al año. Un submarino descubrió las fallas oceánicas la prueba de que las placas se separan.
A partir de aquí descubrieron que en los límites de las 20 placas eran los sitios más profundos por lo tanto, con más riesgo de terremotos. Estos revelan que estamos divididos.

Las placas están encima de una capa liquida por debajo de la litosfera, cuando se mueven se deslizan como enormes balsas encima de este liquido. Hay diversas formas de interactuar:
-divergencia: se separan las placas
-Fallas transformantes: se deslizan
-convergencia: chocan o se sumergen dentro el interior de la tierra.
Esto da forma a la superficie de la Tierra.
Cuando una placa se sumerge hacia el centro de la tierra se llama subducción. A medida que se hunde las rocas se calientan y se forma nuevo relieve. Así se forman nuevas islas.
La red de seguimiento mundial registra los terremotos de todo el mundo cada año con los rayos X. Con estos datos se han empezado a crear mapas del interior de la tierra. Revelan un interior muy complejo, no sabemos hasta que profundidad llega.
Los fósiles de Golden Bridge, en San Francisco revelan que se formaron en el fondo del mar millones de millas al sud. Y también se pueden aplicar por todo América i Estados Unidos, con esto se aprueba que la Tierra está en constante movimiento pero no sabemos el porqué.
Aun desconocimos de donde vienen todos estos materiales y como llegaron a donde están hoy.

Nil Casellas ha dit...

El principi es creia que els volcans eren obra divina.

Al Canyón del Colorado s'hi poden veure les diferents línies que es sobreposen unes amb les altres, cada una d'aquestes es pot datar gràcies als materials radioactius.

Hutton al segle XVIII deia que unja roca es feia a l'interior d'una altra gràcies a roca fossa de l'interior de la Terra.

Wegener deia que tots els continents van estar junts formant Pangea, però no ho va poder demostrar.

Durant 4 milions d'anys hi ha hagut 9 canvis Nord-Sud. I amb això podries veure l'edat dels materials a causa del camp magnètic i els laterals de les falles.

Hi ha 4 tipus d'interacció de plaques:
- Divergència: Separació
- Transformant: Llisquen sense erosionar.
- Convergència: Xoquen i ha vegades se submergeixen l'una amb l'altre.

Un exemple de falla és la falla Sant Andreu, que rodeixa St. Francisco i volteja la costa Californiana.

Els moviments de plaques poden provocar terratrèmols, llocs com St. Francisco, Japó o Xina estan sempre atents a un possible terratrèmol.

Com més avall anem de la terra, més calent està.

Els terratrèmols poden canviar la superfície, i fins i tot s'han donat cassos en que el riu canvia el seu curs i destrueix una ciutat sencera.

Els fòssils poden ajudar a saber quins continents estaran units. St. Francisco es creu que va ser creat a partir de trossos de roques.

En un futur es formarà una nova Pangea

Nil Casellas ha dit...

El principi es creia que els volcans eren obra divina.

Al Canyón del Colorado s'hi poden veure les diferents línies que es sobreposen unes amb les altres, cada una d'aquestes es pot datar gràcies als materials radioactius.

Hutton al segle XVIII deia que unja roca es feia a l'interior d'una altra gràcies a roca fossa de l'interior de la Terra.

Wegener deia que tots els continents van estar junts formant Pangea, però no ho va poder demostrar.

Durant 4 milions d'anys hi ha hagut 9 canvis Nord-Sud. I amb això podries veure l'edat dels materials a causa del camp magnètic i els laterals de les falles.

Hi ha 4 tipus d'interacció de plaques:
- Divergència: Separació
- Transformant: Llisquen sense erosionar.
- Convergència: Xoquen i ha vegades se submergeixen l'una amb l'altre.

Un exemple de falla és la falla Sant Andreu, que rodeixa St. Francisco i volteja la costa Californiana.

Els moviments de plaques poden provocar terratrèmols, llocs com St. Francisco, Japó o Xina estan sempre atents a un possible terratrèmol.

Com més avall anem de la terra, més calent està.

Els terratrèmols poden canviar la superfície, i fins i tot s'han donat cassos en que el riu canvia el seu curs i destrueix una ciutat sencera.

Els fòssils poden ajudar a saber quins continents estaran units. St. Francisco es creu que va ser creat a partir de trossos de roques.

En un futur es formarà una nova Pangea

Maria Pelejà Follarat ha dit...

Tectònica de plaques:
La terra des de l’espai tal i com la van descobrir un planeta per primera vegada. Va ser el principi d’una investigació per comprendre les formes del nostre món.
Els investigadors busquen restes per descobrir coses de l’origen de la Terra. En els volcans de Hawaii troben restes de roques líquides, de l’interior de la Terra. La superfície de la Terra està fragmentada i es mou, els continents recorren per el nostre planeta. La nostra terra ha anat evolucionant al llarg dels anys.
La terra ha sigut un lloc terroritzats durant molts anys, paisatges estranys van inspirar el mite de la noticia. A Hawaii els natius creien que el deu del volcà convertia a les persones en perdre. Al segle XX va haver-hi una revolució anomenada de tectònica de plaques per que van descobrir que la terra estava dirigida en plaques de la terra que es mouen, tectònica en grec significa construir. El gran cañón: proves de la geologia i demostren que la història de la terra és molt llarga. Ens indiquen els rius, marc, etc… en les roques. El gran cañón, revela que la terra es vella i dinàmica, s’ha destruït i creat altre vegada. 1790, la revolució industrial i la revolució política exercien la seva influencia arreu del món. Van inspirar idees a la ciència. Gènesis explica que un deu va crear la terra i va ser destruïda per un gran diluvi. Algun deu va dir que la terra va ser creada l’any 4004. Un 26 d’octubre a les sis del matí. S.XVIII una generació de científics mes el pare de la geologia. Que proposa que cada capa de la terra fos un origen diferent. S.XVIII la superfície de la terra era immutable. Un científic estudiava que la terra estava viva a partir de les roques. Un científic al segle XVIII deia que totes les roques es formaven sota d’un arbre. Però Hatom no estava d’acord, deia que es formaven per altres que ja existien, Hatom va crear una altre dinàmica el temps geològic, és preguntava quant de temps tardava una muntanya en fer erosió. La ciència s’enfronta al poder de la naturalesa. A Wegenner li interessava algú més que el clima, li instigava els dipòsits glacials. La seva curiositat el va fer arribar alguna cosa imaginària dels misteris científics. Deia que els continents també podien moure’s. La seva teoria era que tots els continents encaixaven amb un trencaclosques. Aquesta teoria de Wegenner la va anomenar Pangea on tots els continents estaven junts i encaixaven. A causa d’una investigació can arribar a la conclusió de que aquells estranys dibuixos representaven les plaques tectòniques. La seva conclusió va ser que els dibuixos podien ser un registre solidificat a la corteza oceànica que reflexa el canvi magnètic de la terra primer apuntaven al sud i després al nord. Les roques es refreden i desprès se submergeixen sobre una cinta tele transportadora. El camp magnètic deien una fissura a cada cantó. Van descobrir la velocitat en que se separes les plaques: creix dos centímetres a l’any. Al 1973 va aparèixer un nou volcà a Japó, un lloc on hi ha molta activitat sísmica.

Mar Fernandez Pintó ha dit...

Al segle XX es va descobrir la tectònica de plaques, tectònica es refereix a construir i plaques a una superfície de la Terra que està formada per plaques que estan en constant moviment. És un cicle continu de creació i destrucció.
El Gran Canó revela que la Terra és vella i dinàmica. La seva acceptació va crear una revolució en la comprensió de la Terra que continua avui en dia. La revolució va començar a Escòcia, Edimburg fa 200 anys. La creació de la Terra va ser fa 4.700 milions d’anys.
Un científic alemany, Alfred Wegner va fer una expedició al cor de Groenlandia. La ciència es va enfrontar al poder letal de la naturalesa. Li intrigava que hi haguessin fòssils idèntics a continents allunyats milers de kilòmetres i que muntanyes amb la mateixa geologia estiguessin separades per grans oceans. La seva curiositat va fer que busques una solució a totes aquests enigmes. Va pensar que en el passat tots els continents devien estar units, formant un súper continent anomenat Pangea. Aquesta hipòtesi responia a moltes de les seves preguntes sense solució. Ningú va confiar en la seva teoria.
Els geòlegs van comprovar que el camp magnètic de la Terra va canviar. Hi van haver nou canvis amb quatre milions d’anys. Els científics van gravar les plaques oceàniques i van poder comprovar com les plaques es separaven.
A Xina i a Japó hi ha molta activitat sísmica. La falla de San Andrés recorre tota la península de San Francisco fins al mar i la costa Californiana. Les ciutats que estan al costat de la falla estan vigilades i es pregunten quan i com tornarà a venir un terratrèmol. Els científics utilitzen un model informàtic de l’interior de la Terra per comprendre millor les forces que mantenen a les plaques en constant moviment. La distribució dels terratrèmols serveix i ajuda a estudiar les falles.
La conclusió que extrec d’aquest vídeo és que molts misteris es resolen al observar la posició dels continents fa milions d’anys i que la tectònica de plaques és un procés global.

Pol Felip ha dit...

Actualment, gràcies a la investigació, podem saber que :
- La superfície de la terra està fragmentada i es mou, per això els continents recorren sense para la Terra.
- S’ha desxifrat la historia del clima, el misteri de les passades edats de gel.
- Ens hem aventurat a saber que ens prepara el futur i hem desxifrat la historia de la terra.
Alhora ens preguntem, si ens influirà el impacte d’objectes que provenen de l’espai exterior en el desenvolupament de la vida en un futur. Totes aquestes series de causes les hem investigat per saber més del planeta sobre el qual vivim.
Sabem que la terra es Vella i dinàmica , grans mons s’han creat i han sigut destruïts i s’han tornat a crear de nou una altre vegada. Alhora es erosionada constantment, o podem comprovar amb les roques ( ens diuen la historia de la terra Antigua i dinàmica).
Cal remarcar que Wegener va dir que abans tots els continents eren un anomenat Pangea, tot i que les seves idees tenien suport científic van ser objecte de burles.
Com que les plaques tenen tendències a separar-se el forat que deixen buit tenen tendència a pujar el material que s’hi troba en les superfícies inferiors ( noves roques). Les conseqüències que provoca això son volcans i terratrèmols submarins, un eixamplament i creació de noves dorsals oceàniques.
Avui en dia encara s’investiga sobre com el motor de calor de la terra mou les capes en els seus llargs viatges per la superfície terrestre, sobre la complexitat de la historia de la terra en les roques i sobre la nostre maquina viva i els seus indeterminats cicles de creació i de destrucció.

Lara Hernandez ha dit...

La Terra, planeta viu i en evolució constant, crea un hàbitat generador de vida orgànica que evoluciona en fauna i flora fins crear els éssers vius.
Els éssers humans tenim intel•ligència, ens interessem en conèixer i entendre el medi on vivim.
En els seus orígens l'home va considerar la terra com un lloc espantós, amb paisatges estranys.
En l'antiguitat es creia que la terra era estàtica, que no es movia, i que els continents estaven tots units formant una sola massa, la Pangea.
Des de mitjans del segle XX va sorgir la teoria global que la terra es movia i que els continents estaven envoltats de plaques tectòniques.
Segons un bisbe d'Edimburg, li donava a la Terra una vida de 6000 anys d’antiguitat.
El 1790 el científic James Haton (pare de la geologia) va crear el temps geològic.
El 1960 Harris Hort confirmar l'expansió de l'escorça oceànica.
Avui dia, gràcies a la tècnica podem saber les dates d'antiguitat de les roques i pedres per la radioactivitat que contenen a l’interior aquests materials.
Viatjar al fons dels oceans en submarins ens permet estudiar i veure imatges del fons marí.
Sota el gel àrtic, buscant roques i fòssils ens ajuda a analitzar l'origen i l'antiguitat del nostre planeta.
Avui dia coneixem el mecanisme dels terratrèmols, explosions volcàniques, l'aparició o desaparició d'una illa etc.
La Terra té una escorça anomenada litosfera de 100 km aproximadament. El mantell i el nucli generen una gran pressió cap a l'exterior, que s'alleuja a través de l'erupció volcànica i dels moviments de les plaques tectòniques, generant, així, els terratrèmols.

Ivan Hernandez Mansilla ha dit...

La superfície de la Terra està fragmentada i es mou. Hem vist llocs on l'escorça oceànica s'obra i volcans submarins creen nova terra. Les sondes espacials han descobert una energia invisibles produïda pel Sol. Al Gran Canyó s'han descobert moltes proves de l'existència de mars i rius.
Al segle XVIII es creia que la superfície de la Terra era immutable, però Hatom va creure que era dinàmica degut als volcans. Hatom creia que algunes roques es creaven a partir d'altres i es preguntava quant trigava una muntanya a erosionar-se per complet.
Al segle XIX, Wegener va reconstruir un món on deia que, abans, la Terra estava formada per un sol continent "Pangea", que més endavant s'ha anat dividint. Wegener va morir a Groenlàndia i més endavant es dona credibilitat a les seves teories.
Al 1960, Harry Hess planteja la teoria de la expansió de l'escorça oceànica. Les investigacions del Global Challenger en 1968, a. Les investigacions del Global Challenger en 1968, confirmen que el fons marí està en expansió i creix 2'5 cm al any. Científics han filmat les fosses oceàniques i han demostrat la teoria de la tectònica de plaques.
Les plaques tectòniques floten sobre una superfície de roca fosa sota la litosfera. Aquestes actuen de vàries formes:
En les zones de divergència se separen.
En les fosses transformants llisquen.
En les zones de convergència xoquen.
Hawai és l'illa més jove d'un arxipèlag compost per illes volcàniques i volcans oceànics. La lava del volcà Kirawea conté elements primordials de 2000 milions d'anys d'edat.
La tectònica de plaques, potser té a veure amb l'aparició de la vida.

Lara Hernandez ha dit...

La Terra, planeta viu i en evolució constant, crea un hàbitat generador de vida orgànica que evoluciona en fauna i flora fins crear els éssers vius.
Els éssers humans tenim intel•ligència, ens interessem en conèixer i entendre el medi on vivim.
En els seus orígens l'home va considerar la terra com un lloc espantós, amb paisatges estranys.
En l'antiguitat es creia que la terra era estàtica, que no es movia, i que els continents estaven tots units formant una sola massa, la Pangea.
Des de mitjans del segle XX va sorgir la teoria global que la terra es movia i que els continents estaven envoltats de plaques tectòniques.
Segons un bisbe d'Edimburg, li donava a la Terra una vida de 6000 anys d’antiguitat.
El 1790 el científic James Haton (pare de la geologia) va crear el temps geològic.
El 1960 Harris Hort confirmar l'expansió de l'escorça oceànica.
Avui dia, gràcies a la tècnica podem saber les dates d'antiguitat de les roques i pedres per la radioactivitat que contenen a l’interior aquests materials.
Viatjar al fons dels oceans en submarins ens permet estudiar i veure imatges del fons marí.
Sota el gel àrtic, buscant roques i fòssils ens ajuda a analitzar l'origen i l'antiguitat del nostre planeta.
Avui dia coneixem el mecanisme dels terratrèmols, explosions volcàniques, l'aparició o desaparició d'una illa etc.
La Terra té una escorça anomenada litosfera de 100 km aproximadament. El mantell i el nucli generen una gran pressió cap a l'exterior, que s'alleuja a través de l'erupció volcànica i dels moviments de les plaques tectòniques, generant, així, els terratrèmols.

vinyet arnau ha dit...

Aquest vídeo mostra tot d'imatges de la Terra, com els científics busquen mostres per descobrir-ne el seu origen.
Unes de les imatges més impactants son les del Gran Canyó, per la seva profunditat. en aquestes es veuen els científics agafant pedres i expliquen que l'origen de la Terra es pot descobrir gracies a les pedres però mai han aconseguit trobar aquestes pedres, ni per la superfície terrestre ni pel fons marí.
El que si que han descobert els científics, tal i com es va dir a classe, tots els continents, al origen del món, estaven junts i amb segons quins, que no estan molt deteriorats, encara es podrien encaixar com un puzle. Tota aquesta unió s'anomenava "pangea".
Gràcies a la magnetització de les pedres, aquests grans experts, han pogut descobrir que el camp magnètic de la Terra ha variat nou cops durant quatre milions d' anys.
El recent creat fons marí (faig referència a recent perquè va variant) guarda la direcció del camp magnètic i deixa una marca a una banda de la fissura, cosa que va permetre saber a quina velocitat es separaven les plaques.
Japó és el país amb més activitat sísmica, a Xina han intentat molts cops preveure terratrèmols però és impossible i la major part d'ells han causat molts morts.
La Falla de San Andrés separa dos plaques tectòniques i és una de les més estudiades.
Les illes més antigues que es poden trobar al nostre planeta són les que estan més separades de Hawaii.
Curiosament, tres terratrèmols produïts al costat del riu Mississippí l'han influenciat fins a arribar al punt de canviar-li el corrent.
Gràcies a les tecnologies s'han pogut descobrir com són les falles, el seu comportament, les causes,... la tecnologia, va lligada a la ciència
Finalment, en aquest vídeo es fa referència a que Àfrica havia estat a la zona polar, per això es poden trobar les formes dels glacials on ara hi han deserts.

pau Dalmases Guilera ha dit...

En la Antàrtica els científics busquen restes de l’espai per saber l’origen de la terra. També viatgen als volcans per agafa mostren del líquid i així que els revelin el nucli de la Terra. Diferents estris humans com els satèl•lits, submarins agafen mostres de la terra o imatges.
Sabem que la Terra esta dividida amb plaques tectòniques que es mouen contínuament cada any, veiem que volcans submarins i la fricció de les plaques provoquen que sorgeixin nous materials de l’interior de la terra.
A mig del segle XX la ciència va obtenir una teoria global que explica com es mouen els continents.
La tectònica de plaques es un cicle de construcció i destrucció de l’escorça terrestre.
Una de les teories de la deriva dels continents es que es van trobar fòssils que estan en diferents continents separats per grans oceans i passa el mateix amb les muntanyes i amb les plantes també. Una de les teories més importants es que els continents encaixen a la perfecció.
Els científics van cartografiar el terreny marí i es van descobrir cadenes muntanyoses que són al límit de les plaques tectòniques que extreuen material de dins la Terra. En els punts on s’ajunten les plaques en on es produeix l’activitat volcànica i els terratrèmols. Els científics amb els estris aquàtics van filmar les falles submarines que donen proves a que les plaques s’ajunten i se separen.
Al llarg de les dorsals oceàniques es produeixen terratrèmols i volcans.

mariona carreras perez ha dit...

Aquest video tracta de el descobriment de les placas tectoniques, com s’originen,de quins materials estan produïdes i on podem trobar-ne gràcies al descobriment de alguns cientifics.
Les forces especials, han descobert una energia invisible la cual és molt poten, que està produïda per un sol.
Parla sobre el Gran Cañon que té dos mil milions d’anys. Ens mostre grans canvis com per exemple les capes oritzontals que conservan un registre de mar, rius i desendents, a la part
Superior de elles hi ha una sèrie de marques que són les que ens guian de l’existencia i la part inferior estan les capes verticals.
Els cientifics poden confirmar cada un d’aquest mons gràcies ha que els materials radioacius es presenten en roques que actuan com una perforadora atravessan el terra.
La lava i la roca dels volcans es refreden desprès de aver arribat a la superfície forman la capa més exterior del planeta. Al llarg de les dorsals oceàniques és produeixen terratremols que són més profuns en els costats de les placas continentals i abaix els Andes i el Himalaya.
Aquest terratremols ens verifiquen que la litosfera està afectada. El continen asiatic es com una gran vola de neu crean grans forçes que poden bloquejar sense un avis previ.
Els mapas descriuen un interior més complex del que ens imaginem, s’han dit moltes teories pero no poden afirmar quina podría ser la correcte fins que no i aguin més dades.
Cada cilce que al ordinador dura uns segons en realitat presenta cinc cents milions d’anys a la terra.
Van descobrir que a la ciutat de San Francisco havia vingut d’un altre lloc. Al mar viuen uns organismes unicel•lulars primitius amb el nom de ‘’radiolarios’’ els seus escalets s’enfonsen quan moren i formen part de les roques sedimentaries.

mariona carreras perez ha dit...

Aquest video tracta de el descobriment de les placas tectoniques, com s’originen,de quins materials estan produïdes i on podem trobarne gràcies al descobriment de alguns cientifics.
Les forces especials, han descobert una energia invisible la cual és molt poten que està produïda per un sol.
Parla sobre el Gran Cañon que té dos mil milions d’anys. Ens mostre grans canvis com per exemple les capes oritxontals que conservan un registre de mar, rius i desendents, a la part
Superior de elles hi ha una sèrie de marques que són les que ens guian de l’existencia i la part inferior estan les capes verticals.
Els cientifics poden confirmar cada un d’aquest mons gràcies ha que els materials radioacius es presenten en roques que actuan com una perforadora atravessan el terra.
La lava i la roca dels volcans es refreden desprès de aver arribat a la superfície forman la capa més exterior del planeta. Al llarg de les dorsals oceàniques és produeixen terratremols que són més profuns en els costats de les placas continentals i abaix els Andes i el Himalaya.
Aquest terratremols ens verifiquen que la litosfera està afectada. El continen asiatic es com una gran vola de neu crean grans forçes que poden bloquejar sense un avis previ.
Els mapas descriuen un interior més complex del que ens imaginem, s’han dit moltes teories pero no poden afirmar quina podría ser la correcte fins que no i aguin més dades.
Cada cilce que al ordinador dura uns segons en realitat presenta cinc cents milions d’anys a la terra.
Van descobrir que a la ciutat de San Francisco havia vingut d’un altre lloc. Al mar viuen uns organismes unicel•lulars primitius amb el nom de ‘’radiolarios’’ els seus escalets s’enfonsen quan moren i formen part de les roques sedimentaries.

Mariona Roset ha dit...

Per començar, els científics investiguen com ha evolucionat la superfície terrestre al llarg dels anys.
Segle XX, es creia que la tectònica de plaques, els mars, les muntanyes, la lava del volcà.. són un cicle de creació i destrucció.
El cran Canyon a USA, es dona moltes pistes de com era la terra, era vella i dinámica.
El ‘’Tiempogeològico és el temps (4.600 milions d’anys) en que una muntanya s’erosioni. Les roques ens mostren una terra dinàmica sense saber el principi ni el final, és per això que els científics investiguen les roques, perquè encara no hi ha la suficient tecnologia per anar al nucli de la terra.
Wegener, va anar a Groenlàndia a investigar, i fa una teoria, que diu que abans tota la superfície de la terra estava unida; La Pangea. Al principi ningú el creia, perquè no hi havia la tecnología perquè ho pogues demostrar.
Al atlàntic es van trobar muntanyes oceàniques, i es va descobrir que al fons del mar era molt jove, degut a que per aquestes muntanyes sortia magma nou i aquest s’acomulava al voltant creant així una escorça nova aquest creix 2cm l’any
En la creació de la terra pot ser o que s’acomuli en forma de muntanya, que s’enfonsi o simplement que es desplaci
Es va descobrir que el camp magnètic de la terra va canviar, cap al sud, fa 1 milió d’anys i es va crear un model informàtic on va quedar registrat tots els canvis magnètics. Al 1996, es va descobrir 9 canvis nord-sud en 4 milions d’anys,

Al Japó hi han molts terratrèmols perquè hi ha moltes plaques.
A l’India a l’Himmalaia també, i el mont everest va pujant degut a la placa que el va crear el continua empenyent.
Xina te molts habitants i sempre es busca prevenir els terratrèmols però, en la majoria de casos no és possible
A califòrnia es pot veure una falla que la separa amb 2.
(Es creu que les plaques son mogudes x les corrents del mar..però tot son teories, tenen una maquina tridimensional on es pot veure que espai fred emputxa al calent cap a dalt).
Hawaii està ple de plaques i hi han illes que tenen volcans en erupció.
Els científics volen analitzar el magma de la terra però, el més semblant a magma que s’ha analitzat ha sigut la lava d’un volca quan ja està a fora
Molts científics creuen que San Francisco es va crear amb molts trossos de terra procedents d’altres llocs, terreny exòtic.
Van inventar una ‘’maquina del temps’’ per fer una hipótesis de com podria ser la terra abans.
Bàsicament Wegener tenia tota la raó en la seva teoría, el que passa és que ell no tenia la tecnología edaquada per demostrar-ho i es el que han fet els científics al llarg del temps.

kilian Cerdan Vives ha dit...

Kilian Cerdan Vives 1rA Ciències del Mon contemporani
Deriva Continental
L a terra des de el punt de vista de l’espia nomes fa 30 anys que es va veure. Nosaltres estem vivint en plena era dels descobriments. Com les sondes especials han descobert una energies invisible molt potents produïdes pel sol.
A mitjans del segle 20van donar per fi una teoria global sobre les forces que expliquen perquè és mou la terra. L a terra esta dividida en plaques tectòniques. El gran canó demostra el dinamisme de la terra, també que és vella causada per la erosió de les roques. També se sap que gracies a la radiació que emeten les roques es poden calcular en quin temps es van crear ja que la radiació és una cosa gradual.
Haton va formular una teoria sobre la terra que deia que el planeta canvia sempre, tant en el moviment de les plaques tectòniques com la erosió de les muntanyes.
Alfred Wegener també v formular un altre teoria, aquesta és la deriva dels continents observant els moviments sencers de continents. Va observar que tots els continents s’unien en un principi en un supercontinent. Aquest continent es deia Pangea.
A 400 milles de les illes de les Acores es va realitzar al 1973 i es va enfonsar 3400metres de profunditat i va gravar les falles oceàniques que demostrava que els continents se separen, en aquest cas se separen Ámerica-Europa.
El Japó és dels llocs hi ha més moviment sísmic del mon. Al 1976 va patir un gran moviment de terra ,cada un segle hi ha una gran terratrèmol. Ja fa més de dos mil anys que cada segle pateixen un gran terratrèmol i queden greument afectats.
Hawwaii és la illa més jove creada volcànicament, te menys de 3000 anys. Aquesta arxipèlag s’està apropant a una illa amb molta història, la illa de Midway.
Nuevo Madrid va se un petit poble que va patir el major terratrèmol que ha passat mai a Estats Units, lògicament aquest poble va quedar totalment destruït.
Encara estem en plena època de grans descobriments o sigui demà es pot descobrir el planeta Terra de moltes maneres.

Lania Ferrer ha dit...

Fa aproximadament 3 dècades vam veure per primer cop la terra des de l'espai.
A l'Antartida, el científics busquen fragments del espai que donin una pisat sobr els orígens de la terra, als volcans per agafar mostres i saber la composició de la terra.
La superfície de al terra esta dividida en plaques tectòniques. Tectònica ve del grec tecto, que significa construir.
La captació de la teoria de la deriva de continents va revolucionar el mon científic.
Las teories fetes al segle XVIII deia que les roques es van formar sota l'aigua, altres deien que es van formar dintres de altres roques, magma, procedent de l'interior de la terra.
Es va crear el temps geològic, basant-se quant tardaria a erosionar-se una muntanya. Va deduir milions d'anys i que la terra devia de ser molt vella.
Van troba que havia diferents capes rectes, però algunes inclinades, i que es necessita una gran força per que això passes. El xoc de els plaques. Fonamental per formular la teoria de les paques.
Es va descobrir que les dorsals, muntanyes, terratrèmols... van ser creats per les plaques, abans es creia que el fons marí havia estat sempre així.
Deien que les ones magnètiques van canviar. Es va demostra que el camp magnètic de la terra va canviar al sud fa milions d'anys. Seguim sense saber perquè va passar.
Es sap que la lava crea el fons marí, illes i volcans. Conegudes les de Hawaii i el seu voltant.
La sedimentació també a creat illes.

Raul Morente Elvira ha dit...

La Terra, tal i com la coneixem ara, va poder ser vista així fa unes tres dècades (almenys des de que el video va ser creat). A mitjans del segle XX la ciència va donar una teoria al motiu pel qual la terra es movia: la tectònica de plaques.
Al Gran Canyó es pot demostrar que la història de la terra és realment llarga. Les marques en els diversos nivells de les roques d’aquest canyó, demostren l’existència de mars, volcans, rius que han afectat en aquesta zona.
James Hutton (1726) volia demostrar que la Terra era dinàmica i que les roques podien sorgir de l’interior de la terra com per exemple a través de volcans. En interesar-se pel temps que una muntanya trigaria en erosionar-se, va adonar-se que podria trigar milions d’anys i per tant l’antiguitat de la terra era milions de vegades més antiga del que es creia en la seva época.
Alfred Weggener (1880) va fer una expedició a Groenlàndia i allà va adonar-se que potser els continents també es movien com la superfície gèlida de la zona. Va proposar que els contients en un primer moment van estar junts i que hi havia coincidències en serralades, vegetació clima, etc. en ajuntar els contients. Aquest únic contient va er anomenat Pangea.
En observar l’escorça oceànica es va veure que les roques eren relativament joves i es va intuir que era una zona plena de volcans. Més endavant es va poder saber que les plaques s’estaven separant formant falles.
A la Terra es produeixen processos de subducció (part d’una placa s’enfonsa sota una altra) i d’aquesta manera surt aquesta terra endinsada en forma de lava per un volcà. Amb el xoc de les plaques també es produeix una gran energia alliberada amb forma de vibracions (terratrèmols).
Els corrents de convecció del mantell creen el moviment de les plaques. A aquesta conclusió es va arribar fent proves sobre la terra amb rajos X amb les quals es va podr veure els canvis de temperatura a l’interior de la Terra, més concretament al mantell. Les variacions de temperatura van permetre deduir els moviments que seguien les plaques.
El coneixement del moviment de les plaques ha permés solucionar problemes com el per què de les mostres de glaceres que hi ha al Sàhara. Però encara no coneixem tots aquells misteris al voltant de les plaques tectòniques.

Lania Ferrer ha dit...

Fa aproximadament 3 dècades vam veure per primer cop la terra des de l'espai.
A l'Antartida, el científics busquen fragments del espai que donin una pisat sobr els orígens de la terra, als volcans per agafar mostres i saber la composició de la terra.
La superfície de al terra esta dividida en plaques tectòniques. Tectònica ve del grec tecto, que significa construir.
La captació de la teoria de la deriva de continents va revolucionar el mon científic.
Las teories fetes al segle XVIII deia que les roques es van formar sota l'aigua, altres deien que es van formar dintres de altres roques, magma, procedent de l'interior de la terra.
Es va crear el temps geològic, basant-se quant tardaria a erosionar-se una muntanya. Va deduir milions d'anys i que la terra devia de ser molt vella.
Van troba que havia diferents capes rectes, però algunes inclinades, i que es necessita una gran força per que això passes. El xoc de els plaques. Fonamental per formular la teoria de les paques.
Es va descobrir que les dorsals, muntanyes, terratrèmols... van ser creats per les plaques, abans es creia que el fons marí havia estat sempre així.
Deien que les ones magnètiques van canviar. Es va demostra que el camp magnètic de la terra va canviar al sud fa milions d'anys. Seguim sense saber perquè va passar.
Es sap que la lava crea el fons marí, illes i volcans. Conegudes les de Hawaii i el seu voltant.
La sedimentació també a creat illes.

Raul Morente Elvira ha dit...

La Terra, tal i com la coneixem ara, va poder ser vista així fa unes tres dècades (almenys des de que el video va ser creat). A mitjans del segle XX la ciència va donar una teoria al motiu pel qual la terra es movia: la tectònica de plaques.
Al Gran Canyó es pot demostrar que la història de la terra és realment llarga. Les marques en els diversos nivells de les roques d’aquest canyó, demostren l’existència de mars, volcans, rius que han afectat en aquesta zona.
James Hutton (1726) volia demostrar que la Terra era dinàmica i que les roques podien sorgir de l’interior de la terra com per exemple a través de volcans. En interesar-se pel temps que una muntanya trigaria en erosionar-se, va adonar-se que podria trigar milions d’anys i per tant l’antiguitat de la terra era milions de vegades més antiga del que es creia en la seva época.
Alfred Weggener (1880) va fer una expedició a Groenlàndia i allà va adonar-se que potser els continents també es movien com la superfície gèlida de la zona. Va proposar que els contients en un primer moment van estar junts i que hi havia coincidències en serralades, vegetació clima, etc. en ajuntar els contients. Aquest únic contient va er anomenat Pangea.
En observar l’escorça oceànica es va veure que les roques eren relativament joves i es va intuir que era una zona plena de volcans. Més endavant es va poder saber que les plaques s’estaven separant formant falles.
A la Terra es produeixen processos de subducció (part d’una placa s’enfonsa sota una altra) i d’aquesta manera surt aquesta terra endinsada en forma de lava per un volcà. Amb el xoc de les plaques també es produeix una gran energia alliberada amb forma de vibracions (terratrèmols).
Els corrents de convecció del mantell creen el moviment de les plaques. A aquesta conclusió es va arribar fent proves sobre la terra amb rajos X amb les quals es va podr veure els canvis de temperatura a l’interior de la Terra, més concretament al mantell. Les variacions de temperatura van permetre deduir els moviments que seguien les plaques.
El coneixement del moviment de les plaques ha permés solucionar problemes com el per què de les mostres de glaceres que hi ha al Sàhara. Però encara no coneixem tots aquells misteris al voltant de les plaques tectòniques.

Gemma ha dit...

Vivim a l’era de l’exploració, per això sabem que la superfície terrestre esta fragmentada en plaques tectòniques les quals no deixen de moure’s. Cosa que fa que els continents recorrin sense descans el planeta causant; terratrèmols, tsunamis o canvis en el relleu. Com ara roques oceàniques que s’obren per deixar sortir la lava interior i així formar una illa o un nou relleu submarí. Las ones espacials han descobert una energia invisible però increïblement potent per el Sol, Es creu que per culpa de meteorits o altres forces han canviat el desenvolupament de la Terra i el seguirà canviant.
El riu Colorado, podríem dir que un gran laboratori geològic. És pot veure les proves d’aquest canvi en un bast període de temps, fen de les capes de roca un llibre on poder descobrir. Arribant a la conclusió de que la Terra es vella i dinàmica.
A mitjans del segle XX es crear una teoria global que explica les forces que mouen la Terra, es va anomenar la tectònica de plaques. Per que es va descobrir que la superfície rígida de la Terra esta dividida en plaques que es mouen i tectònica per la paraula llatina que significa construir. Creant així un segle interminable de construcció i destrucció del relleu.Alfred Wegener un dels grans pares de la geologia moderna per haver proposat la teoria tectònica de plaques. L’interessava altres coses apart de les coincidències en el clima en diferents punts del planeta. Com ara les coincidències de fòssils i les coincidències en formes de relleu. Fen que volgués unir en un sol mapa els diferents continents, per observar si aquestes coincidències es podien verificar. Aquest continent es va anomenar Pangea.
Un temps més tard es va descobrir una cadena muntanyosa submarina al mitg del Atlàntic amb mes de 73.000km . La qual borejava la forma dels continents amb cims de mes de 3000m sobre el fons marí.

Gemma ha dit...

Vivim a l’era de l’exploració, per això sabem que la superfície terrestre esta fragmentada en plaques tectòniques les quals no deixen de moure’s. Cosa que fa que els continents recorrin sense descans el planeta causant; terratrèmols, tsunamis o canvis en el relleu. Com ara roques oceàniques que s’obren per deixar sortir la lava interior i així formar una illa o un nou relleu submarí. Las ones espacials han descobert una energia invisible però increïblement potent per el Sol, Es creu que per culpa de meteorits o altres forces han canviat el desenvolupament de la Terra i el seguirà canviant.
El riu Colorado, podríem dir que un gran laboratori geològic. És pot veure les proves d’aquest canvi en un bast període de temps, fen de les capes de roca un llibre on poder descobrir. Arribant a la conclusió de que la Terra es vella i dinàmica.
A mitjans del segle XX es crear una teoria global que explica les forces que mouen la Terra, es va anomenar la tectònica de plaques. Per que es va descobrir que la superfície rígida de la Terra esta dividida en plaques que es mouen i tectònica per la paraula llatina que significa construir. Creant així un segle interminable de construcció i destrucció del relleu. Alfred Wegener un dels grans pares de la geologia moderna per haver proposat la teoria tectònica de plaques. L’interessava altres coses apart de les coincidències en el clima en diferents punts del planeta. Com ara les coincidències de fòssils i les coincidències en formes de relleu. Fen que volgués unir en un sol mapa els diferents continents, per observar si aquestes coincidències es podien verificar. Aquest continent es va anomenar Pangea.
Un temps més tard es va descobrir una cadena muntanyosa submarina al mitg del Atlàntic amb mes de 73.000km . La qual vorejava la forma dels continents amb cims de mes de 3000m sobre el fons marí.

Toni Cervelló ha dit...

A mitjançant del S.XX la ciència va descobrir les plaques tectòniques fet que va aportar que la terra es mogués durant la seva existència. Durant la revolució industrial hi va haver-hi molts canvis dins del món científic i James Hutton va ser uns dels primers geòlegs conegut també com el pare de la geologia. Hutton va investigar les muntanyes escoceses i va demostrar que la terra era dinàmica i també va estudiar la erosió de les roques. Un altres geòleg important va ser Alfred Weneger que va investigar com podria ser que hi hagués fòssils iguals a diferents continents separats milers de kilòmetres. Els plans de Weneger van ser la unió de tots els continents anomenat Pangea. En 1960 un catedràtic anomenat Harry Hess va estudiar la expansió del fons oceànic. Quan van descobrir els canvis magnètics va ser un gran avenç pels geòlegs. Perquè podrien descobrir la història de la terra. En 1968, un vaixell completament equipat va viatjar al Atlàntic sud i la seva missió era extreure roques a cada banda de la dorsal oceànica i van arribar a la conclusió que la cortesa oceànica és més vella quan més s’allunya de la dorsal i també que el relleu oceànic creix dos centímetres i mig cada any. Al voltant de les dorsals oceàniques es produeixen terratrèmols i mostren les plaques tectòniques que estan formades per 20 plaques. Les plaques actuen de 3 formes: es separen, es refreguen i es xoquen. Per finalitzar, un exemple que podem posar de les plaques tectòniques és Japó, un dels llocs amb més activitat sísmica del món.

Carles Padro ha dit...

Aquest video ens intenta explicar l’origen de la terra i una mica el seu relleu.
Per explicar l’origen de la Terra, els científics busquen probes provinents de l’espai. També a partir de les roques líquides dels volcans podem explicar l’interior de la Terra.
Durant el segle XX la ciència va donar una teoria sobre les forces que mouen la Terra: La Tectòica de Plaques. Plaques perquè la superfície de la Terra esta dividida en plaques que es mouen i tectònica perquè prové del llatí que significa “construir”.
Durant la història de la Terra, hi ha hagut diferents opinions sobre l’edat de la Terra. Però avui en dia es pot demostrar, segons els elements de la natura, que l’edat de la Terra és d’uns 4.500 milions d’anys. Un d’aquests científics, Wegener, va afirmar que en un principi els continents de la Terra, estaven tots junts formant-ne un de sol anomenat Pangea. Però durant el temps, els continents actuals es van anar separant a causa de les falles de les plaques.
Dintre els oceans si poden trobar dorsals oceàniques, que són grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 metres, els seus cims més alts acostumen a sobresaltar formant illes i es troben als límits entre dues plaques tectòniques. Totes aquestes dorsals estan connectades formant-ne una de sola d’uns 65.000 km.
El 1960 un catedràtic va dir que aquestes dorsals oceàniques eren les causants de l’aportació de magma i que alhora provocaven (quan el magma es refredava) una crosta a sobre de les dorsals. Això ens fa pensar que l’edat de la superfície oceànica es va crear fa només 100 o 200 milions d’anys. Però no va ser fins l’any 1968 fins que es va afirmar aquesta teoria.

Núria Admetller ha dit...

Quin és l’origen de l’Univers? I del Sistema Solar? I de la Terra, el nostre planeta? Moltes respostes relacionades amb ‘quin és l’origen’ de la Terra s’intenten solucionar investigant amb l’interior de la Terra. Com? Doncs, per exemple, examinant la composició de la lava provinent dels volcans de les Illes volcàniques de Hawaii. També es busquen respostes i pistes d’altres maneres, com pot ser escorcollant l’Antàrtida per tal de trobar objectes que siguin procedents de l’espai.
Sobretot aquests últims segles han sigut una època d’exploració. I hi han hagut resultats! Fa temps es va arribar a la conclusió que la superfície de la Terra estava dividida en fragments, doncs podem observar llocs de l’escorça continental fragmentats o bé volcans submarins.
A causa de la presència d’aquests fragments, existeix la tectònica de plaques. ‘Tecto’ significa construir i plaques es referiria als fragments amb els que el nostre planeta és recobert.
Wegener, el famós meteoròleg que va establir la teoria de la deriva continental estava curiosament intrigat pels dipòsits glacials dels tròpics. Així doncs, va fer una comparació: va comparar el mar gelat de Groenlàndia amb la superfície de la Terra.
També va arribar a la conclusió que, si en un principi la Terra constava d’un únic continent (Pangea), era probable que hi haguessin fòssils idèntics en continents allunyats milers de quilòmetres un de l’altre, i que muntanyes amb la mateixa geologia estiguessin separades per oceans.
Tot això s’ha pogut afirmar, per tant, és totalment cert que la Terra era un sol continent i ara esta dividida en plaques. Un altre exemple és el següent:
El 1906, a la Costa de Califòrnia, en un sol minut, la placa Pacífica va recórrer 6 metres alliberant energia que feia més d’un milió d’anys que acumulava. Això va tenir greus conseqüències.
Així doncs, ja coneixem una petita part del nostre bell planeta, però encara no tindrem temps de conèixer-lo tot abans que nosaltres mateixos el destruïm.

ALBA VIVES ha dit...

d’aquest fet. Els anys següents van crear un programa informàtic que registrava tots els canvis magnètics, en total se’n van registrar un nou.
Frederic Vein va col·laborar en un estudi i el 1962 van arribar a una conclusió, que aquells dibuixos podrien ser una mena de registre solidificat en la bora oceànica que reflectia el camp magnètic de la Terra.
El 1968 un vaixell havia d’extreure roques als dos costats de la dorsal oceànica, els anàlisis realitzats i els fòssils trobats van demostrar que la bora oceànica es més vella quan més allunyada de la dorsal es troba. Cada any creix dos centímetres i la geopoesia es un fet demostrat per la geologia.
Alvin i un altre senyor van donar la primera visió de la bora oceànica en moviment. Els científics van filmar les falles oceàniques, la prova de que les plaques es separen, el planeta està separat per unes vint plaques, aquestes es floten sota una capa de roca líquida sota la litosfera. Les plaques interactuen de quatre formes: la divergent quan es separen, les falles transformant quan es freguen i les de convergència quan xoquen i la més densa s’enfonsa. Tot això dona forma a la superfície.
La placa del pacífic es submergeix unes cinquanta milles de Japó es comença fondre i hi ha una destrucció subterrània. El 1973 un volcà submarí entre en erupció a la costa sud de Japó i així es com neixen noves illes gràcies a la destrucció de la placa de pacífic en la zona de subducció de Japó.
Fa quaranta milions d’anys la placa indoaustraliana va xocar amb Àsia i es va forma la conillera de l’Himàlaia.
Els xinesos durant molts anys han intentat predir els terratrèmols però la terra sempre els acaba sorprenent.
La falla de Sant Andrés separa dos plaques diferents, hi ha una fricció entre la placa del pacífic i la placa d’Amèrica del nord.
18 d’abril 1906 i va haver un gran terratrèmol perquè la placa es va moure 6 centímetres i va destruir una bona part de la ciutat de Sant Francisco. Aquesta falla, avui en dia, és una de les més estudiades i la falla comença des del fons del mar i va pujant.
hi ha dos científic que mitjançant un programa informàtic poden veure tots els terratrèmols que hi ha en tot el món i amb aquestes dades han traçat els primers mapes universals de l’interior de la Terra.
Hawaii es la illa més jove de l’arxipèlag compost per illes volcàniques si subterrànies, aquestes illes estan en moviment.
L’hivern de 1811 al 1812 uns terratrèmols van canviar el curs del riu Mississipí i van fer que una ciutat es mogués de lloc perquè el riu se la va menjar.
Van estudiar els fòssils de la ciutat de Sant Francisco i van descobrir que venia d’un altre lloc, diuen que es va construir amb moltes trossets petits de terres.
A la Universitat de Texas, utilitzen un programa informàtic per anar al passat i descobrir coses de tots els continents. Hi ha alguns continents que si que coincideixen però n’hi ha d’altres que no perquè els terrenys exòtic han modificat el terreny.
La tectònica de plaques es un procés global que afecta a altres processos globals com per exemple el clima o la creació de muntanyes.

carlos sebastian delgado ha dit...

La superfície de la terra esta fragmentada i es mou, i els continents recorren sense descans el planeta.
La sondes espacials han descobert una engergia invsible però increiblement potent produida per al sol el qual el seu impacte comencem a entendre.
Ens preguntem si el impacte d'objectes procedents des de l'espai exterior va poder influir en el desenvolupament de la en la Terra.
El nostre món es un complicat sistema que ha evolucionat al llarg de mils de millions d'anys i pot ser que una nova força empleixi un paper essencial en le nostre destí.
Durant la major part de la història, la Terra era un lloc aterrador.
La furia del volca era només una petita mostra de la increíble poder que dona forma a la superfície de la Terra, una força creadora i destructora.
A mitjans del segle XX la ciència va donar una teoria que explica les forces que modelen la Terra. Va ser una revolución anonada la tectónica de plaques.
Descubrim que la superfícies rigida de la Terra està formada per plagues que es mouen i tectónica per el terme greg tekton que significa construir.
És una teoria geològica que explica la forma que s'ha forma la litosfera. La teoría dona una explicació a l'existència de les plaques que formen la superfície de la Terra i las desplaçaments que s'observen entre elles en el se moviment sobre el mantell terrestre fluid. Les plaques tectòniques es desplacen unes respecte a altres amb velocitats d'aproximadament 2,5 cm/any,

Bern Gabriel ha dit...

Durant tots aquests anys hem pogut descubrir com era la Terra en el passat, com és ara i com serà en el futur. El nostre planeta és un sistema que s’ ha anat desenvolupant a través dels anys.
Fa 30 anys vam poder descubrir com és la Terra des de l’ espai. Aquest fet va ser el principi de la recerca de més coses que es troben a l’ espai. La superfície de la Terra està fragmentada i els continets estan en moviment, però en el mar també trobem diverses activitats com per exemple volcans que es formen i dónen conseqüència a una dorsal oceànica (serralades a l’ interior del mar).
En el passat les persones creien que totes els fenòmens terrestres com volcans, vent, pluja, terratrèmols etc, estaven provocats per Déus.
A mitjants del s.XX la ciència va donar a conèixer una teoria sobre les forces de la Terra, anomenada tectònica de plaques, perquè el nostre planeta està format per unes plaques.
Existeigen uns fenòmens que són els encarregats d’ ersionar el relleu terrestres, és a dir, desgasten per exemple les roques de munyanyes, alguns d’ aquests agents són el vent, l’ aigua i la pressió atmosfèrica que tots aquests es produeixen gràcies a l’ acció del Sol.
El 1968 un vaixell va viatjar en direcció a una de les dorsals óceaniques més importants i grans del món, es troba en el mar atlàntic, i la finalitat d’ aquest vaixell era extreure pedres d’ una banda i altra d’ aquesta dorsal. Aquesta experiència va demostrar que està en expansió i que augment dos centímetres i mig a l’ any.
Les falles són estructures de l’ escorça terrestre al llarg de la qual s’ ha produït un desplaçament relatiu de dos blocs en què queda dividida la roca afectada, les falles poden ser de tal magnitud que poden fins i tot separar dos plaques, com la de San Andrés, que separa la placa del Pacífic amb la d’ Amèrica del nord.
El volcà, és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli del planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava degut a la seva pèrdua de gasos. En acumular-se el material que sorgeix de l'interior es forma una estructura cònica en la superfície que pot formar elevacions des d'unes centenes de metres fins a uns quants quilòmetres. Uns dels volans més perillosos es troba a Hawaii, està catalogat com un laboratorio geogràfic.

Finalment hem de saber que el nostre planeta ha anat canviant i envolucionant i ho continuarà fent a través de tots aquests fenòments esmentats i sobretot per la tectònica de les plaques, moltes vegades ens han afavorit però també altres vegades han causat danys importants.
Ara, amb les noves tecnologies som capaços de saber el que passarà en futur llunyà a la nostra Terra.

Jaume Morera ha dit...

La Terra està fragmentada per plaques que es mouen contínuament. Les ones espacials van detectar una energia molt potent invisible i produïda pel Sol. A mitjans del segle XX, va sorgir la teoria global de la tectònica de plaques. El Gran Canyon, és un laboratori natural pels científics on s'han realitzat diverses investigacions i s'han trobat proves com les roques o el relleu erosionat. James Haton és el pare de la geologia que va proposar la idea de la tectònica de plaques, l'erosió i la sedimentació al cicle de la Terra. Wegener va dir que la Terra estava formada per un súper continent anomenat Pangea. Aquest es va anar dividint a causa del moviment de les plaques. Harry Herr, dorsals oceàniques i separació dels continents pels volcans oceànics, van descobrir que les pedres de la mateixa edat registraven la mateixa orientació magnètica. Es va crear un model informàtic on hi havia registrat tots els canvis magnètics. Al 1966, el model de Cocks, va confirmar 9 canvis de Nord a Sud en 4 Ma. Va ser un gran descobriment. Com més lluny de la dorsal oceànica més vella és l'escorça. Fet demostrat pels fòssils i les roques. Les plaques tectòniques floten sobre una superfície de roca terrestre sota l litosfera. Al Japó hi ha una gran activitat volcànica i sísmica. Les corrents de convecció arrosseguen les plaques tectòniques. A Hawaii hi ha també una gran activitat volcànica, i és un lloc on s'han realitzat moltes investigacions.L'Himalàia es va formar per una col·lisió entre Índia i Àsia.

andrearoures ha dit...

La Terra tal i com la descobrim fa més de tres dècades; els investigadors buscaven informació sobre els paisatges de l'Antàrtida, a la recerca d'alguna pista procedent de l'espai que els proporcioni informació.
Els científics viatgen als volcans de *Hawaii per extreure mostres de roca líquida, per conèixer l'interior de la Terra. La superfície de la Terra està fragmentada i en continu moviment. Els investigadors investiguen sobre el que ens oferirà el futur, però abans el vídeo ens explica el significat de les plaques tectòniques, les quals estan en construcció contínuament. Les capes de roca són com les pàgines d'un llibre, les capes horitzontals ens indiquen que aquí havien hagut mars i rius. El temps geològic; Un científic molt important va pensar que la Terra havia de ser més vella del que la gent pensava, però la seva teoria va ser errònia. Els científics encara no sabien amb precisió l'antiguitat de la Terra, Beguener va fer plànols ajuntant tots els continents de la Terra, un gran continent anomenat Pangea. El va morir i al costat d'ell la seva teoria, fins que altres científics van tornar a investigar sobre la seva teoria donant-li la raó. Els científics es van submergir a 3200 m filmant les falles oceàniques, la que seria la prova que les plaques tectòniques se separen. Els científics van seguir investigant sobre els volcans, un d'ells el volcà Kilowea, situat damunt d'una xemeneia termal sota 3200 km sota terra.

David Riba ha dit...

RESUM DEL VÍDEO
Després de molts anys de mites i llegendes la humanitat ha sabut donar una explicació verídica als fets que ens envolten i que són més propers a nosaltres, tot i que encara hi ha molts factors que se’ns escapen de les mans. Per conèixer la terra i com està formada la nostra espècie l’ha estudiada sencera i hem arribat a la conclusió que la terra pateix un moviment continu. Aquest moviment el denominem com tectònica de plaques. Però, per què?
• Tectònica: és un terme provinent del grec que significa construir.
• Plaques: la superfície rígida de la terra està formada per plaques que es mouen.
Però abans d’aquesta irrefutable teoria n’hi van haver d’altres com la de l’escocès Hutton que creia que la terra estava formada per diferents capes de roca, cada una amb el seu món i el seu origen. Al cap d’un temps l’alemany Alfred Wagner va passar a ser el científic avantguardista. Assegurava que la superfície havia estat una vegada unida i que formava un continent únic anomenat Pangea. A partir d’aquí es va determinar que la superfície terrestre estava en moviment però l’ambició pel saber no va defallir allà.
Anys més tard, després de unes investigacions en l’oceà Índic, per exemple, es va descobrir que l’escorça s’anava endinsant cap al nucli al mateix temps que el magma sortia a la superfície. Utilitzant el magnetisme terrestre van confirmar aquesta teoria i es va poder calcular la velocitat en què les plaques es mouen. Per observar aquest fenomen els submarins més moderns van ser utilitzats i van filmar les falles oceàniques, la prova que afirmava que les plaques es separaven.
Desgraciadament, aquests fenòmens també causen desastres importants com a San Francisco al segle passat, on la placa oceànica es va moure sis metres en un minut. Això va ser degut a un cúmul d’energia que s’havia “emmagatzemat” durant més de cent anys. Va causar grans terratrèmols i incendis.
David Riba

Ivan Hernandez Mansilla ha dit...

La superfície de la Terra està fragmentada i es mou. Hem vist llocs on l'escorça oceànica s'obra i volcans submarins creen nova terra. Les sondes espacials han descobert una energia invisibles produïda pel Sol. Al Gran Canyó s'han descobert moltes proves de l'existència de mars i rius.
Al segle XVIII es creia que la superfície de la Terra era immutable, però Hatom va creure que era dinàmica degut als volcans. Hatom creia que algunes roques es creaven a partir d'altres i es preguntava quant trigava una muntanya a erosionar-se per complet.
Al segle XIX, Wegener va reconstruir un món on deia que, abans, la Terra estava formada per un sol continent "Pangea", que més endavant s'ha anat dividint. Wegener va morir a Groenlàndia i més endavant es dona credibilitat a les seves teories.
Al 1960, Harry Hess planteja la teoria de la expansió de l'escorça oceànica. Les investigacions del Global Challenger en 1968, a. Les investigacions del Global Challenger en 1968, confirmen que el fons marí està en expansió i creix 2'5 cm al any. Científics han filmat les fosses oceàniques i han demostrat la teoria de la tectònica de plaques.
Les plaques tectòniques floten sobre una superfície de roca fosa sota la litosfera. Aquestes actuen de vàries formes:
En les zones de divergència se separen.
En les fosses transformants llisquen.
En les zones de convergència xoquen.
Hawai és l'illa més jove d'un arxipèlag compost per illes volcàniques i volcans oceànics. La lava del volcà Kirawea conté elements primordials de 2000 milions d'anys d'edat.
La tectònica de plaques, potser té a veure amb l'aparició de la vida.

Laia Collado ha dit...

Estem en una era d’investigació per conèixer el passat i suposar el futur.
Els Volca, la mitologia i la tectònica de places (tecto→significa construir) són alguns dels esdeveniments que ens ajuden a investigar sobre l’origen.
Al Cañon del Colorado, las roques estan esterificades i això dona molta informació del passat (a partir dels estrats)
Haton va ser un geòleg que va descobrir que hi ha volcans apagats (a escòcia) i amb això va arribar a la conclusió que la terra no es immutable.
Amb el temps geològic veu que les muntanyes triguen molt en desgastar-se a traves de l’erosió, fa 4600 ma. que la terra existeix. Al veure roques inclinades veu que la terra es dinàmica.
Wegener, mirava perquè a llocs tant distants trobava muntanyes i fòssils similars. Va fer un mapa unint els continents separats i va veure que encaixaven i formaven un supercontinent anomenat Pangea. Va descobrir la dorsal oceànica en el atlàntic i es va adonar que el mar era molt jove, el magma sortia i formava noves dorsals, i s’orientava per un pol magnètic. Els camps magnètics ajuden a desxifrar la historia de la terra
Analitzant els fòssils, com més lluny de la dorsal més vells són. Les falles oceàniques són la prova que las places se separen.
Les places tectòniques flotant en una superfície roca fosa baix la litosfera (dividida en 20 plaques) es llisquen com enormes balses. Interactuen de 4 formes: divergència se separant, transformant rellisquen, convergència xoquen i subducció.
A partir dels terratrèmols que es produeixen han fet un model per determinar la temperatura del mantell. Las corrents de convecció que hi ha en el mantell és el que fa que es moguin les plaques.
La lava dels volcans és el més semblant al magma que s’estudia.
Ara han fet una nova teoria : la teoria de miniplacas, ja que van veure que a la ciutat de San Francisco ve d’una altra placa i analitzant la edat, que depèn de la temperatura i a partir d’aquesta es veu quan i on es va formar. Es va formar al fons del mar a varius m al sud. Hi ha mes lloc que s’han afegit i venen d’altres llocs, però encara es desconeix d’on i com van arribar.

Jana Prats ha dit...

Al vídeo, es menciona que la Terra va ser descoberta fa més de 3 dècades. Per trobar informació de la Terra els investigadors van a l’Antàrtica i a volcans submarins. Es pregunten si l’ impacte de materials contra la Terra van provocar la vida.
Es creia que Pele, la deessa del volcà convertia els primitius en pedra.
La tectònica de plaques són les forces que mouen la Terra. A partir de les capes de les roques podem apreciar que fa molt temps que la Terra existeix, les seves marques assenyalen els llocs on hi havia mar.
Al segle XVIII es creia que la superfície de la Terra era immutable.
Actualment podem saber, gràcies a la radioactivitat, que la Terra té 4600 milions d’anys.
Geodisea: divisió geogràfica de la Terra.
1956: es va estudiar el misteri magnètic de les roques; en que es va fer un model informàtic on quedaven registrats els canvis magnètics, hi va haver 9 canvis nord-sud en 4 milions d’anys.
Un investigador va submergir-se al fons marí i va treure la prova de que les plaques se separaven perquè allà també estaven separades.
La litosfera és la capa més exterior del planeta on la lava i les roques es refreden, està fracturada en 20 plaques.
Fa 40 milions d’anys la placa hindú australiana va xocar contra Àsia i va formar la serralada de l’Himalaia. Actualment el procés de col•lisió continua empenyent l’Everest amunt.
Un avió de la NASA ens permet veure la placa del Pacífic amb la de Nord Amèrica, hi ha la cicatriu d’una gran lluita tectònica.
El volcà Kilauea de Hawaii és un testig de destrucció, la seva lava és una bona ajuda per investigar, la qual la barregen amb aigua i es cristal•litza.
Una empresa d’enginyers de NY investiguen els terratrèmols de Madrid en 3D per veure’n la profunditat.
El doctor Archie Carr porta 30 anys estudiant la migració de les tortugues verdes, per què van a illes tant lluny al mig de l’oceà? Pel clima.
Quan Àfrica i Sud Amèrica es van separar van aparèixer illes que van desaparèixer perquè s’allunyaven de la dorsal atlàntica.
La tectònica de plaques podria haver modificat la genètica de les tortugues i tenir a veure amb el principi de la vida.

Jana Prats ha dit...

Al vídeo, es menciona que la Terra va ser descoberta fa més de 3 dècades. Per trobar informació de la Terra els investigadors van a l’Antàrtica i a volcans submarins. Es pregunten si l’ impacte de materials contra la Terra van provocar la vida.
Es creia que Pele, la deessa del volcà convertia els primitius en pedra.
La tectònica de plaques són les forces que mouen la Terra. A partir de les capes de les roques podem apreciar que fa molt temps que la Terra existeix, les seves marques assenyalen els llocs on hi havia mar.
Al segle XVIII es creia que la superfície de la Terra era immutable.
Actualment podem saber, gràcies a la radioactivitat, que la Terra té 4600 milions d’anys.
Geodisea: divisió geogràfica de la Terra.
1956: es va estudiar el misteri magnètic de les roques; en que es va fer un model informàtic on quedaven registrats els canvis magnètics, hi va haver 9 canvis nord-sud en 4 milions d’anys.
Un investigador va submergir-se al fons marí i va treure la prova de que les plaques se separaven perquè allà també estaven separades.
La litosfera és la capa més exterior del planeta on la lava i les roques es refreden, està fracturada en 20 plaques.
Fa 40 milions d’anys la placa hindú australiana va xocar contra Àsia i va formar la serralada de l’Himalaia. Actualment el procés de col•lisió continua empenyent l’Everest amunt.
Un avió de la NASA ens permet veure la placa del Pacífic amb la de Nord Amèrica, hi ha la cicatriu d’una gran lluita tectònica.
El volcà Kilauea de Hawaii és un testig de destrucció, la seva lava és una bona ajuda per investigar, la qual la barregen amb aigua i es cristal•litza.
Una empresa d’enginyers de NY investiguen els terratrèmols de Madrid en 3D per veure’n la profunditat.
El doctor Archie Carr porta 30 anys estudiant la migració de les tortugues verdes, per què van a illes tant lluny al mig de l’oceà? Pel clima.
Quan Àfrica i Sud Amèrica es van separar van aparèixer illes que van desaparèixer perquè s’allunyaven de la dorsal atlàntica.
La tectònica de plaques podria haver modificat la genètica de les tortugues i tenir a veure amb el principi de la vida.

Pau Rubinart Bosch ha dit...

El vídeo comença dient que sabem que l’escorça està fragmentada i que els continents es mouen. Hem descobert grans misteris i podem saber què pot passar en un futur.
Tot això ho hem pogut saber gràcies a la teoria de la tectònica de plaques, teoria desenvolupada a mitjans del segle XX que explica les forces que modelen la Terra. Una de les proves que confirmaria aquesta teoria és “el gran canyó”, les serralades que es formen als oceans o l’observació de la lava i les roques volcàniques.
Seguidament el vídeo fa un repàs de la història de la geologia des de la Revolució Industrial fins a l’actualitat.
A continuació explica els tres moviments que donen forma a la terra: a les zones de divergència les plaques es separen. A les zones de falles transformants, llisquen. I a les zones de convergència, xoquen.
La teoria més acceptada que explica aquests moviment de plaques és la teoria dels corrents de convecció que consisteix en que els materials freds baixen i els calents pugen. Així es formen uns grans moviments al mantell de la Terra.
Aquests moviments de plaques causen desastres naturals com ara terratrèmols o tsunamis.
Finalment el vídeo acaba explicant com, amb la tecnologia actual podem reconstruir la terra primitiva o la terra què hi haurà d’aquí a milions d’anys.

Pau Rubinart

Pau Rubinart Bosch ha dit...

El vídeo comença dient que sabem que l’escorça està fragmentada i que els continents es mouen. Hem descobert grans misteris i podem saber què pot passar en un futur.
Tot això ho hem pogut saber gràcies a la teoria de la tectònica de plaques, teoria desenvolupada a mitjans del segle XX que explica les forces que modelen la Terra. Una de les proves que confirmaria aquesta teoria és “el gran canyó”, les serralades que es formen als oceans o l’observació de la lava i les roques volcàniques.
Seguidament el vídeo fa un repàs de la història de la geologia des de la Revolució Industrial fins a l’actualitat.
A continuació explica els tres moviments que donen forma a la terra: a les zones de divergència les plaques es separen. A les zones de falles transformants, llisquen. I a les zones de convergència, xoquen.
La teoria més acceptada que explica aquests moviment de plaques és la teoria dels corrents de convecció que consisteix en que els materials freds baixen i els calents pugen. Així es formen uns grans moviments al mantell de la Terra.
Aquests moviments de plaques causen desastres naturals com ara terratrèmols o tsunamis.
Finalment el vídeo acaba explicant com, amb la tecnologia actual podem reconstruir la terra primitiva o la terra què hi haurà d’aquí a milions d’anys.

Pau Rubinart

Laura Rabell ha dit...

SEGUIMENT DE L'ANTERIOR COMENTARI: Per altre una banda un altre científic Alfred Begener, duia a terme diferents expedicions a l’Antàrtida per donar respostes. Va dirigir diversos experiments meteorològics però estava més interessat en els glacials. La seva curiositat sobre el gel com es movia en el mar glaçat el va fer portar a que la terra en un principi era tot un continent – Pangea, al principi no es van creure la seva teoria i creien que nomes era fruit de la seva fantasia i imaginació fins que no hi van haver descobriments a nivell oceànics.
1957-1958, hi van haver nous mètodes d’observar la terra com a planeta. En mig de l’Atlàntic es va descobrir una gran cadena muntanyosa que reflectia el contorn de les costes.
Harry Hes estudiant de la universitat va proposar l’idea de l’expansió de l’escorça oceànica, segons ell, a mida que el magma anava pujant per les muntanyes marines submarines s’anava expandint formant una nova escorça oceànica que s’expandia per les glaceres de les dorsals d’aquest fet el va anomenar geopoesia ja que era una idea sense un resultat.
Era capaç el pol magnètic de la terra canvia de direcció? Des del 1956 que s’estudiava aquest magnetisme. La seva idea era agafa mostres de roques de tot el món per estudiar la seva composició, el paleomagnetisme, l’edat i comparar-les les unes amb les altres per intentar treure certes conclusions. Si les roques magnetitzades cap el sud tenien certs minerals, totes haurien de contenir la mateixa composició, i el mateix amb les roques magnetitzades direcció el nord. Si s’hagués dut a terme un canvi totes les roques l’haguessin patit.
No se sap que es el que va fer canviar la terra de camp magnètic però el llarg dels anys s’han enregistrat un total de 9canvis en 4 milions d’anys. Els geòlegs que van contribuir en esbrinar els canvis magnètics, no van tenir en compte que seria un gran pas en desvelar la història de la terra.
Els canvis de magnetisme els van enregistrar en forma de dibuix i era semblant a el d’un codi de barres fet pels aparells que detecten el magnetisme, podien ser una espècie de registre solidificat en l’escorça oceànica recent creada que reflectirà el canvi del camp magnètic de la terra en les èpoques en les que apuntava alternativament el sud i després el nord.
L’any 1968 van extreure mostres de roca de la dorsal oceànica que va demostrar que quan més t’endinses en la roca més vella es. També varen demostrar que el fons marí està creixent consecutivament a partir la geopoesia es va convertir en una teoria.

Roger Luco ha dit...

Al segle xvlll Hutton va ser el creador de la geologia i va descobrir que la Terra estava viva.
Hutton va deduir que la Terra era molt més vella del què es pensaven i que les roques es desgastaven al cap de milions d’anys i per tant també va observar que la Terra és vella i dinàmica i per tant que es pot destruir i tornar-se a crear.
Al Segle xlx una expedició encapçalada per Beguener, va anar a Groenlàndia per estudiar l’estructura de la Terra. I va veure que el què li passava al mar de Groenlàndia, que el terra es fragmentava i es movia, a la Terra també li havia pogut passar al mateix i per tant volia dir que al començament de la història, tot estava junt, però amb al pas dels anys es va anar separant i movent i quan la Terra estava junta s’anomenava: Pangea.
A mitjans del segle xx va aparèixer la tectònica de plaques.
En el Gran Cañón es pot veure clarament aquest fet, perquè es mostra clarament i s’observa com abans hi havia mar.
Al 1956, Cox va fer un estudi sobre els camps magnètics i va començar a estudiar-los, per fer-ho i obtenir mostres de lava, foradava les roques.
En els anys següents, altres científics van intentar trobar la resposta.
Al 1966, Cox va trobar 9 canvis electromagnètics que havien succeït en 4 milions d’anys.
A Hawaii hi ha moltes erupcions volcàniques i actualment s’està creant una nova illa volcànica i a Japó és on hi ha més activitat sísmica de tot el món.
Al 1911 hi va haver-hi tres terratrèmols al riu Mississipí i el curs del riu va canviar de direcció i això va provocar la inundació de tot un poble i aquest va ser un terratrèmol sorprenent, perquè la placa estava a molts quilòmetres de distància d’on va succeir el terratrèmol.
Actualment l’Antàrtida busquen fragments procedents de l’espai que els hi desvelin alguns misteris de la Terra.

Marc Pons ha dit...

L'ésser humà va poder veure per primer cop la Terra des de l'espai fa tres dècades. Aquest fet va iniciar la recerca per comprendre les forces que modelen la Terra.
Actualment, ja sabem que la seva superfície està dividida en plaques, i que algunes d'elles tenen la seva vora als oceans, d'on en surten volcans submarins.
Al segle XX es va donar la teoria de la “tectònica de plaques”. Es va descobrir que el Gran Canyó havia acollit mars, rius, deserts i fins i tot volcans, de manera que la Terra és dinàmica.
L'acceptació d'aquesta idea va iniciar una revolució per descobrir el planeta, iniciada a Edimburg fa 200 anys. Al segle XVIII, es deia que els continents sempre eren quiets, però James Hutton pensava que el planeta era dinàmic, i per això va preguntar-se sobre el temps geològic, amb què va arribar a la conclusió que la Terra era molt més vella del que es pensava.
Al segle següent va destacar Wegener, a qui preocupava que hi haguessin els mateixos fòssils i muntanyes en diferents continents. Va pensar que potser els continents es movien, i va unir-los en un de sol, descobrint que encaixaven (Pangea).
Més tard, els científics van estudiar les roques de l'Atlàntic, i van veure que totes elles eren joves. Un catedràtic va proposar que hi havia hagut una expansió de la superfície oceànica gràcies al magma que en sorgia. Després es va descobrir que la roca és més vella com més ens allunyem de la dorsal.
Les plaques poden actuar de diverses formes. En les de divergència es separen, com al Pacífic, que quan la placa s'enfonsa i es fon, es crea nova terra, expulsada pels volcans.
Al contrari, les plaques de convergència xoquen, com va passar amb l'Índia i la placa asiàtica: així va néixer l'Himalaia.
A Califòrnia, en canvi, les plaques llisquen l'una amb l'altre.

Mireia del Valle ha dit...

La Terra va ser un mite en la història que va marcar el començament d'una recerca sense precedents per comprendre la forces que donen forma al nostre món.
En els paisatges de assolellats de l'antartida dels científics busquen fragments procedents de l'espai que els donin una pista sobre els orígens de la terra.
Viatgen fins als volcans de Hawaii per extreure mostres de roca líquida que les desuele els misteris de l'interior de la Terra.
Un coeanografo vigila l'espai en un mar molt més turbulent que mai imajinamos.
Vivim en l'era de l'exploracion.
Sabem que la superfície de la terra aquesta fragmentada i es mou, que els continents recorren sense descans el planeta.
Les sondes espacials han descobert una energia imparable però increïblement potent descubrida.
La Terra ha estat un lloc aterridor. Els paisatges eren inspirats en el mitoy la llegenda. A l'illa Hawaii pensavan que convertien els humans en pedra.
A mitjans del S.XX explica les forces que modela la terra. Revolució tectonica de plaques. Terra dividida en plaques que es mouen.
Peter Palmer ens porta en un laboratori, al gran canó, Rio Colorado.
Les roques es van formar sota l'arbre
Per comprendre la idea d'Hatton d'una terra dinàmica era necessari crear un concepte nou, el riempo geològic Hatton es preguntava quant temps triga una muntanya a erosionar-se. A través del mur Adriano pensa que les muntanyes podrien trigar milions d'anys a erosionar i que la terra devia de ser més vella del que pensava.
La ciència es enfrentava al poder letal de la natura.
Wegener va dirigir molts experiments meteorològics però li interesava alguna cosa més que el clima. La seva curiositat el va portar a solucionar aquests misteris científics. En els seus plans s'unian cadenes montanyosas i un gran contitente, Pangea. Wegener. va morir a Groenlàndia.
Els geòlegs que van ajudar a resoldre el misteri dels canvis magnètics no van pensar que aquests canvis podrien desvetllar la història de la Terra
Vaixells de recerca submergir magnetòmetres en tots els mars dorsal atlàntica i les lectures van revelar unes pautes magnètiques, estranyes i misterioses, ningú sabia el que significavan.
Al fons del mar emergeix roques calentes que es enfriant i s'allunyen de la figura.
Falles oceàniques és la prova que les plaques es separen.
La Xarxa de seguiment sismico mundial registra els milers de terratrèmols que es produeixen a la terra cada any com els raigs X que són una eina per mirar dins de la terra d'aquestes ones que es dedueixen la densitat i la temperaturaa de les roques profundes,
Els avenços tecnològics permetran veure amb uns altres ulls i redescobrir el planeta terra, però quan més sabem més volem saber.

jordi torello ha dit...

La terra està dividida per plaques tecntoniques les quals ósn unes de les causes de la creació i destrucció del relleu. "el gran canyon" és un exemple.
Aquesta idea va apareixer a escocia durant la revolució industrial, on apareixer els primers geolegs importants com hutton. hutton formulava teories sobre el terreny el relleu i sobre l'edat de la terra a partir de restes de roques, crant la teoria de que la terra és dinamica.
wegener a partir de estudiar la terra i les especies el relleu...
va descubrir que la terra abans estava unida per un sol continent, Pangea.també es va descobrir a partir de proves que el terra del mar s'havia creat fa poc a causa de el magma que sorgia d'una dorsal oceanica. a partir de altres investigacion sobre la terra es va anant descobrint cada cop més informació sobre l'historia de la terra i les terories realitzades anteriorment també es comprovaven.
La litosefera esta dividida en 20 plaques tectoniques, aquestes plaques actuen: separanse, xocant i desplaçanse per sota o sobre.
un exemple serien la india, japó, i la falla de san andres a california.



jordi torelló

Maria Farrés Galtés ha dit...

TECTÒNIA DE PLAQUES

Sols fa 30 anys que viem la Terra totalment com un planeta. Per descobrir com funciona es ira des de dins.

Un fet important a estudiar són els VOLCANS. Són la força creadora i destructora.
A mitjans del segle XX, es realitza una teoria que dona sentit als fenòmens de moviment del planeta.
LA TECTÒNICA DE PLAQUES
Tectònica: tecton, construir
Plaques: Superfície rígida de la terra dividida en plaques que es mouen

Per tan, muntanyes, volcans, mars.. són vistos com manifestacions d'un cicle continu d'activitat i canvi constants.
Un bon lloc on estudiar aquests fenòmens és el “Gran Cañón”, en les capes de roca hi ha la informació de 2000 milions d'anys.

Fa 200anys a Edimburg durant la revolució industrial i la il·lustració apareixen noves idees de la ciència. Així, James Haton és considerat el pare de la geologia. Comença a pensar que la superfície és dinàmica.

Béguer, des de Groenlàndia, es preocupa per dipòsits glacials dels tròpics amb fòssils a altres llocs del món molt lluny. Muntanyes amb la mateixa geologia separades per oceans.
Crea la idea de Pangea.


Nous esdeveniments en la terra marina a mitjan de segle: parlen una CADENA MUNTANYOSA al fons de l'oceà Atlàntic, que al llarg de 73000km van estenent l'amplada de l'oceà, i es pensa que pot ser per esquerdes per on puja la lava. Però això no es comprova.

Més endavant es fa una hipòtesis sobre la possibilitat de que el camp magnètic hagi canviat. Per estudiar-ho s'agafen mostres per veure on estan magnetitzades.
Finalment veuen que el camp magnètic ha estat canviant, almenys un cop fa 1 milió d'anys, i s'imaginen que al llarg de la història ha passat es d'una vegada.

Això es comprova al 1962 quan els magnetòmetres dels vaixells assenyalen uns dibuixos, unes ratlles, és el registre del camp magnètic. Això confirma la teoria de l'expansió de l'escorça (2,5cm l'any) i s'aconsegueixen imatges d'aquesta lava que produeix la separació de plaques.

Concretament 20 plaques sobre una superfície líquida.
Els moviments poden ser tan divergents: separant-se, com convergents, xocant.
Això crearà el relleu.

Japó és un bon exemple de subducció. Una placa es desfà i el magma surt pels volcans. Si el volcà és al fons marí crearà noves illes.

Himalàia, Índia, es plaques xoquen i Índia s'uneix amb Rússia creant les altes muntanyes. Avui el procés continua
Falla de San Andrés a California, San Francisco. La falla s'estén des del fons de mar.

Em mira dins de la terra la temperatura de l'interior de la terra creant-ne els primers mapes, un interior complicat. Es fan gran varietat de teories.
Es veuen uns cicles que constitueixen la superfície de la terra pel que fa als materials que la formen.
Hawai és una illa volcànica, font de molts estudis.

Estudiant els fòssils marins es crea la teoria de la tectònica de la microplaques, teoria innovadora sobre les forces que mou la terra. Es creu que es forma de partícules d'altres llocs.

Parlen d'un possible supercontinent de fa milions de anys que mica en mica es va separant: Pangea

basili solà ha dit...

El planeta terra, la nostre casa desconeguda. Des de sempre hem intentat donar resposta als misteris que amaga. En la antiguitat els seus fenòmens naturals havien donat lloc a multitud de mites i llegendes per intentar explicar el que desconeixíem. Com per exemple a les illes de Hawaii on creien que “pele”, la deessa dels volcans, convertia als humans amb pedra. Afortunadament actualment la recerca científica està aconseguint explicar de manera lògica els fenòmens i els secrets que aquesta amaga.
Per explicar els secrets més profunds de la terra recorrem a laboratoris geològics, com per exemple el “gran cañon del colorado”, on les seves roques amaguen d’història de 2.000 milions d’anys i ens revelen que la terra és dinàmica i està en constant canvi.
Val a dir que només fa 200anys idees com aquestes xocaven amb la forta creença religiosa, que sostenia que la terra era immutable. Científics innovadors per la seva època com James Hutton (el pare de la geologia)van iniciar al segle XVIII els descobriments geològics fins arribar al dia d’avui.
Els coneixements actuals ens desvelen que la terra està dividida en plaques tectòniques. Un nom originari del grec que vol dir plaques creadores. Ja que aquestes son les originaries del relleu terrestre.
Aquestes plaques estan en continu moviment. Quan entren en contacte es produeixen terratrèmols i activitat volcànica. Quan les dos plaques son d’una duresa aproximada al xocar poden generar serralades com la serralada de l’Himàlaia, creada quan l’actual India va xocar contra el continent asiàtic. Escanvi quan una es més dura que l’altre aquesta s’enfonsa sota la plaqué dura generant foses com la fosa de les marianes.
Fa 200 milions d’anys no hi havien continents separats com en l’actualitat, sinó que tota la superfície estava unificada en una pangea.
Les plaques tectòniques canvies la terra constantment, quin és el futur de casa nostre?

Mònica Tibau Aynès ha dit...

En aquest reportatge del post 407 ens explica els orígens de la Terra i les teories que se’n van formar per poder entendre l’estat actual en el qual es troba i com hem arribat fins aquí.
Viatjant per tot el món en diversos llocs per a trobar resposta a aquest gran interrogant, i un d’aquests llocs en els quals es va començar a buscar va ser a Antàrtica amb l’anàlisi de materials rocosos i també a Hawaii amb maquinaria cada cop més desenvolupada per els avenços en les noves tecnologies. Sabent que l’escorça terrestre està fragmentada i sempre en moviment i que durant els anys a patit molts canviïs.
Han esmentat els volcans i el que significa per al nostra planeta, només és una petita mostra de la força interna terrestre. A més a més la terra, com hem dit està sempre en moviment però això és gràcies a unes forces que explica la teoria de les plaques tectòniques de Wegener també anomenada la teoria de la deriva continental.
Doncs, com he dit l’extracció de roques i l’anàlisi de la seva estructura és realment imprescindible per entendre com està format el món. Un exemple en seria el Gran Canyó que rebel•la la antiguitat de la Terra.
Ens parla també sobre la gran influència de revolucions polítiques i industrials cap a la ciència i que el llibre del Gènesi ja es començaven a donar orígens sobre la Terra fa uns 6milions d’anys. Ens documenta una mica la història de científics i un debat entre els orígens de la Terra però finalment en dona els seus inicis fa 4600 milions d’anys.
Científics s’enfonsen al mar Atlàntic i s’adonen de que el mar és més jove que la Terra i d’aquí desemboquen teoria com la idea de l’expansió de l’escorça oceànica al 1970 en la qual el magma puja formant escorça oceànica per les dorsals però no es tenien proves fins a les que es van trobar al Vall de Owens. On la lava freda es solidificada i als pols magnètics i així descobreixen uns canvis de direcció en el camp magnètic que havia canvoat cap al sud fa un milió d’anys a partir de la lava.
Gràcies a les sondes de les que disposem es van documentar unes 20 plaques litosfèriques on a les seves vores es produirien processos sísmics com els terratrèmols o d’altres processos depenen del moviment de les plaques ( convergència, falles, divergència...) i que han sigut les promotores de conseqüències devastadores pel planeta sencer i canvis interns.
Mònica Tibau Aynès
1r Batxillerat B

ALEXEXANDRA ha dit...

A dia d'avui, sabem que els continents estàn en moviment, a l'hora també sabem que existeixen els volcans submarins que aquests creen noves terres, i llocs del planeta on l'escorça continental s'obra. A la vegada, també em pogut descobrir els secrets passats del clima i podem fer una previsió.

Si ens situem en el segle XX la ciència dona una teoria global de les forces que porovoquen el canvi de la Terra anomenada tectònica de plaques.

Es diu que la Terra vs ser formada fa uns 6000 anys. Des de llavors es canviava la mentalitat segons l'època on ens situavem.

Les erupcions volcàniques creen nous terres marins, la lava i les roques es refreden quan arriven a la superfície i forma la capa més exterior del planeta amb 100km de gruix de litosfera. Es formen terretrèmols al llarg dels dorsals oceànics a la vora de les plaques continentals. Els terretrèmols revelen la fracturació de la litosfera.

Les plaques poden interactuar de manera divergent (es separen), falles transformats (llisquen sense destruir litosfera) o de manera convergent (xoquen).

Aquestws maneres de moures son les que donen la forma a la Terra.

Els investigsdors poden demostrar que la Terra sempre està en moviment.

Pere Torradas ha dit...

Desde que el home comença a interesar-se per la ciència, una d'aquestes preguntes, és la terra Fixa o dinàmica?, desde fa aproximadament dos cents anys s'han començat a fer estudis geològics sobre la superfície terrestre, s'han formulat moltes teories, però n'hi ha una que ha destacat respecte les altres, la tectònica de plaques, la teoria afirma que la terra és dinàmica, el relleu d'avui són les conseqüències dels agents interns i externs de l'ahir, una de les proves més visuals està situada en la geografia actual de la Terra, en la qual es pot observar que les plaques tectòniques han anat desplaçant l'escorça terrestre durant l'història. Hi han diversos tipus de bores de plaques : convergents divergents i falles transformants.

La ciència ha aconseguit descobrir el que li ha passat a l'escorça terrestre, però la gran incògnita és el perquè. El moviment de plaques es produït pels corrents de conveció del mantell, que fan que les plaques es desplaçin pel mantell. Molts secrets estan ocults en les roques, també s'ha anat observant que el camp magnètic del nucli de la Terra ha anat variant, durant els últims 4 milions d'anys anat cambiant de nord a sud, exactament 9 cops.

També s'han fet estudis marins, amb sónars que cartografien els fons marins, através d'aquests estudis s'ha descobert que a les profunditats dels oceans habita el secret, són les dorsals oceàniques, són serralades submarines que cada any fan que els continents es separin.

La terra fa milions d'anys va ser un supercontinent anomenat Pangea i quan arribi al seu final, tornarà ser una Nova Pangea.