Entrada destacada

638 - Accés a tots els recursos de ciències adn-dna.net

Recursos adn-dna.net En la següent web trobaràs l'accés a tots els recursos de ciències de la naturalesa: adn-dna.net . ...

dijous, 21 de maig del 2015

451 - Ciències per al món contemporani: activitat puntuable



Espai per incloure, en l'apartat de comentaris, l'activitat puntuable de ciències per al món contemporani de 1r de batxillerat.

L'activitat està descrita a l'aula virtual de ciències adn-dna.net 2.7 en:

Categoria:
ACTIVITATS ALUMNES PER CURSOS

Curs A04 - Ciències per al món contemporani
Recurs:ACTIVITAT PUNTUABLE



Termini per publicar comentaris dimecres 27 de maig de 2015 a les 22:00h


Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.

65 comentaris:

Unknown ha dit...

El nostre sistema nerviós està format principalment per l'encèfal i la medul·la espinal. Hi tobem les neurones, cèl·lules transmeten impulsos elèctrics entre elles mitjançant els axons. Aquests estan recoberts per una fibra de mielina. Quan el nostre sistema destruiex aquesta mielina, parlem d'esclerosis múltiple.
És una malaltia neurodegenerativa que fa que el nostre sistema nerviós perdi les seves funcions vitals. No té cura i les seves causes són poc conegudes. Es diu que pot tenir un pes genètic, un pes ambiental, també es pot deure a un virus, al lloc on es viu, de la raça, l'edat i el sexe.
Alguns dels símptomes que provoca poden ser alteracions en el llenguatge, cansament, fatiga...
El vídeo ens dona a conèixer algunes persones que pateixen aquesta malaltia, persones famoses que sempre han tirat endavant. Ens ensenya que, tot i que hem de tenir cura de la malaltia, podem viure normalment si ens ho proposem i si ens esforcem per portar una vida que pot ser complicada, però no impossible de portar.

Unknown ha dit...

L'esclerosi múltiple és una malaltia autoinmune del sistema nerviós central que afecta el cervell i la medul·la espinal. La mielina que recobreix l'axó s'inflama i es destrueix (desmielinització) i després es regenera alguna part (remielinització). Al tractar-se d'una malaltia que afecta la mielina això provoca que la transmissió dels impulsos elèctrics del nostre cos sigui molt més lenta.

Els símptomes d'aquesta malaltia canvien segons la zona on hi hagi la infecció per alguns d'ells són:
Alteracions al moviment (menys força i inestabilitats al caminar)
Dificultats per parlar
Sensació d'alguna part del cos adormida
Cansament excessiu

Tractaments:
Simptomàtics
Corticoides endovenosos: antiinflamatoris
Fàrmacs inmunomoduladors de la història natural de la malaltia: disminueixen els brots i les discapacitats a llarg plaç

Unknown ha dit...

L’esclerosis múltiple és una malaltia auto-immune i inflamatòria on es fa malbé la mielina del sistema nerviós central. Afecta a adults joves entre els 20 i 40 anys. No és hereditària ni contagiosa. Els pacients que la pateixen poden tindre fills ja que no afecta a la malaltia ni la empitjora. Al contrari, en alguns casos pot arribar a ser bo i tot per la mare.
No té cura però es poden utilitzar fàrmacs que tenen dos objectius: Disminuir el nombre de brots i la discapacitat a llarg termini. El diagnòstic no és difícil però hi ha vegades que es triguen anys en arribar-hi.
Depenent d’on afecti aquesta malaltia tindrà uns símptomes o altres. Aquests depenen de cadascú i poden empitjorar amb la calor. Alguns són:
- Alteracions en el moviment
- Inestabilitat
- Dificultats en la parla
- Alteracions en la sensibilitat
- Sensacions desagradables
- Cansament
Finalment dir que no es coneixen les causes però es creu que es deu a factors ambientals o per predisposició genètica.

Unknown ha dit...

L’esclerosi múltiple és una malaltia en què el sistema immunitari propi actua contra la mielina, una substància de la coberta de les fibres nervioses. El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos.
És una malaltia neurodegenerativa, crònica i no contagiosa i que et canvia la vida radicalment. Aquesta malaltia normalment és afectada amb els pacients joves i adults, que aproximadament tenen entre 20 i 40 anys. És la causa més freqüent de discapacitat després de que es produeixi algun accident. La distribució d’aquesta malaltia té lloc a les zones mes allunyades de l’Equador. Els símptomes de l'esclerosi múltiple poden ser lleus o severs, de llarga o de curta durada, i poden aparèixer en diferents combinacions, segons l'àrea del sistema nerviós afectada. El símptoma inicial de l'esclerosi múltiple sovint és visió borrosa o doble, distorsió del color vermell-verd o fins i tot ceguesa en un ull. Inexplicablement, els problemes visuals tendeixen a desaparèixer en les etapes posteriors de l'esclerosi múltiple. La majoria dels pacients amb esclerosi múltiple experimenten debilitat muscular en les extremitats i dificultat amb la coordinació i l'equilibri en algun moment en el curs de la malaltia. Aquests símptomes poden ser suficientment severs com per a crear dificultat al caminar o fins i tot al posar-se dempeus. En els pitjors casos, l'esclerosi múltiple pot produir una paràlisi parcial o total en el sistema nerviós. La majoria de persones amb esclerosi múltiple presenten també parestèsies: sensacions sensorials anormals i transitòries, tals com sensacions de entumiment, picor i dolor. Per saber el diagnòstic els metges utilitzen una varietat de tècniques per a descartar altres possibles trastorns i realitzar una sèrie de proves de laboratori que, si resulten positives, confirmen el diagnòstic.
Utilitzen: ressonància magnètica nuclear, l'espectroscòpia de ressonància magnètica, escàners. Les dones que tenen esclerosis múltiple i es queden embarassades és complicat però no produeix cap problema ni conseqüències per l’embrió.
Hi ha tractaments que aconsegueixen retardar l'aparició dels símptomes, però en un futur seria important trobar nous mètodes que permetessin prevenir o curar la malaltia. Aquesta malaltia avui en dia no té cura, però es pot frenar gràcies als avantatges de la medicina, juntament amb els diferents tractaments.

Unknown ha dit...

ESCLERIOSIS MÚLTIPLE: Malaltia inflamatòria que danya la mielina del SNC. Afecta al cervell i la medul·la espinal, que porta els impulsos del cerevell cap al cos.
Apareixen brots, que significa un empitjorament neurològic, però molts cops milloren, però a vegades es produeix discapacitat.
Hi ha una alteració del sistema immunitari, en què les cèl·lules de defensa surten del vas sanguini, van cap al SNC i activen altres cèl·lules i substàncies del sistema immunitari.
Es produeix una inflamació sobre les varies de mielina (destruïdes amb la des mielinització) i en casos greus poden afectar als axons. La mielina es pot regenerar parcialment en capes (remielització). Disminueix la velocitat de la transmissió dels impulsos entre neurones.
Causes: factors ambientals (ex. Virus) i gent amb predisposició genètica. No és hereditària ni contagiosa, però pot estar relacionada si hi ha família afectada.
Afecta sobretot a aduls joves, entre 20 i 40 anys i és la causa més freqüent de discapacitat després d'un accident. Afecta més a les zones que estan situades més lluny de l'Equador (Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, nord d'Europa...) i és més freqüent en els blancs i depèn de l'edat, el sexe i la zona geogràfica. A Espanya hi ha 40 mil afectats, hi ha 70 casos per 100 mil habitants.
Depèn de la zona inflamada i no tots tenen tots els símptomes:
- Pèrdua de visió
- Alteració sensibilitat (part del cos dormida)
- Alteració moviment (menys força en alguna part del cos o inestabilitat)
- Alteració de fatiga (cansament excessiu)
Els símptomes poden empitjorar amb la calor.
L'evolució de la malaltia és imprevisible, a vegades és dolenta i al cap de 15 anys, la persona necessita ajuda i parlar amb famílies que no tenen la malaltia.
Durant l'embaràs no hi ha recaiguda o empitjorament, el nen no està en risc i no hi ha conseqüències. A vegades hi ha millores.
Si hi ha recaiguda, és més freqüent als 6 mesos després del part.
Tractament: no té cura, però es pot millorar amb medicació. Hi ha el tractament del brot agut, quan hi ha símptomes aguts de la mielina aguda. Es tracta de corticoides endovenosos durant 3-5 dies, que tenen un efecte antiinflamatori i disminueixen el temps de climatologia. També hi ha el tractament simptomàtic i fàrmacs immunosupressors que disminueixen el nº de brots i la discapacitat a llarg plaç. Els efectes secundaris són molt durs al principi i hi ha gent que es punxa per tal de frenar la malaltia.
Les teràpies estan millorant, la millor és ressonància magnètica.
La persona ha de fer vida normal, ocupant la ment i canviar la dieta i es recomanable no tenir fills, malgrat molts en tenen. Els malalts poden fer fisioteràpia quan notin símptomes de pèrdua de força, alteració de l'equilibri...

Unknown ha dit...

El sistema nerviós central està format per l’encèfal i la medul•la espinal cerebral. El cervell és l’òrgan rector del SN.
La medul•la espinal transporta impulsos del cervell a la resta d’organismes.
En el sistema nerviós central hi trobem una substància gris i una substància blanca. Aquesta última està composta per exons que estan protegits per mielina.
L’esclerosi múltiple és una malaltia inflamatòria en la què es fa malbé la mielina dels exons. Aquesta malaltia és més freqüent en la raça blanca. Actualment, aquí, hi ha 40000 persones que la pateixen.
No hi ha cap prova definitiva que pugui determinar si una persona la pateix o no. Es diagnostica per exclusió.
Els símptomes són els següents:
- Alteracions en el moviment
- Dificultats en la parla
- Alteració de la sensibilitat
- Sensació desagradable amb el tacte amb alguna cosa calenta
- Alteracions en la fatiga.
L’alteració en el sistema immunològic provoca que les defenses surtin del vas sanguini, penetrin en el sistema nerviós central i actuïn a altres cèl•lules i substàncies del sistema immunològic com els macròfags.
Això produeix un atac de tipus inflamatori sobre les baines de mielina que són destruïdes. Depèn d’on es produeixi el pacient tindrà uns símptomes o uns altres.
Tenir fills si algú de la parella pateix esclerosi múltiple és una decisió molt difícil.
Tractament:
Tractament del brot agut de la malaltia: hi pot haver utilització de fàrmacs.
Hi ha cursos per prevenir i recuperar-se de brots. Quan es presenten alguns símptomes s’ha d’anar al fisioterapeuta.
Molta gent treballa encara que pateixi aquesta malaltia. Si el pacient pot i vol treballar serà beneficiós.
La ciència avança molt ràpid. Disposem de tractaments molt més efectius que fa una temps.

Unknown ha dit...

La escleròsis múltiple és una malaltia inflamatòria en la que es danya la mielina del sistema nerviós central. És una malaltia que afecta sobretot a pacients entre els 20 i 40 anys d'edat i es dóna de forma més freqüent en les zones allunyades del euquador i en pacients de color blanc.
A l'actualitat hi ha més de 40 mil afectats a Espanya. No és una malaltia hereditària ni tampoc contagiosa, però pot ser genètica si algun familiar la pateix. No hi ha cap prova específica pel seu diagnòstic però si que existeixen diferents símptomes tot i que poden variar segons la zona afectada. Alguns d'ells són: alteracions en el moviment, menys estabilitat i equilibri, notar alguna part del cos adormida, dificultats al parlar, sensacions desagradables al tacte, etc i que poden augmentar amb la calor.
Aquesta malaltia presenta brots i per tant tens moments millors i d'altres de pitjors. Les seves causes no queden del tot clares, però es creu que podria ser ambiental per causes víriques. Una petita part dels pacients tenen una capacitat immune vers la malaltia.
La opció de tenir fills depén de cada pacient tot i que no es recomana, encara que durant l'embaràs la mare pot presentar una certa millora.
El tractament de la escleròsis es divideix en 3, una part seria quan la persona presenta brots d'aquesta i que consisteix en l'aplicacio de corticoides (antibiòtics), i després hi ha el tractament simptomàtic que pot causar efectes secundaris al pacient, i el tercer i el més important és la utilització de fàrmacs immunomoduladors.
Els pacients d'aquesta malaltia poden fer fisioteràpia un cop pateixin simptomes per millorar la seva qualitat de vida.

Unknown ha dit...

L’esclerosi múltiple és una malaltia en què el sistema immunitari actua contra la mielina, una substància que recobreix les fibres nervioses.
Afecta al cervell i a la medul·la espinal. Afecta més a les dones que als homes, generalment es diagnostica entre els 20 anys i els 40, però es pot produir a qualsevol edat.
El mal al nervi es produeix per inflamació, el que passa quan las cèl·lules immunitàries del cos ataquen al sistema nerviós (cervell, cerebel i medul·la espinal). Això pot passar a qualsevol àrea del cervell, el nervi òptic o a la medul·la espinal.
Actualment no se sap exactament la causa d’aquesta malaltia, però es creu que la causa està en els virus, en un defecte genètic o en tots dos. Els factors medi ambientals també poden influir en aquesta malaltia.
Es manifesta en “brots”, en que els atacs poden durar dies, setmanes o mesos. Quan els atacs remeten no solen deixar símptomes o conseqüències immediates. L’exposició al sol i l’estrès poden desencadenar o empitjorar els símptomes.
S’anomena esclerosi múltiple perquè apareix en qualsevol part del cos i és una malaltia crònica.
Alguns dels seus símptomes són la pèrdua d’equilibri, cansament dels músculs, problemes per moure les cames i braços i tenir la necessitat d’anar sovint al lavabo.
La malaltia avança sense donar símptomes, però aquests símptomes, al llarg del temps, empitjoren la situació del pacient, fins que en la majoria dels casos, els causa invalidesa total. Això els obliga a deixar de treballar i a estar les 24 hores del dia assistits. Per això molts pacients que pateixen això han de ser traslladats a centres especialitzats, ja que no poden tenir a una persona especialitzada a casa seva 24 hores del dia.

Unknown ha dit...

Esclerosis múltiple: es una enfermedad que es causada cuando se daña la mielina del sistema nervioso central.
• Afecta a jóvenes entre 20-40 años
• Hay 70 casos cada 100 mil habitantes
• Afecta a las zonas alejadas del Ecuador
• Solamente afecta a la gente de raza blanca y en un perfil exacto
• Hay causas determinadas para saber la malatía
• Se tienen brotes continuos o intermitentes
• Durante la gestación la madre no tiene brotes y hasta hay una mejora pero después del parto vuelven aparecer los brotes
• Se puede llevar una vida cuotidiana normal sin hacer cambios
Diagnostico:
• No hay una prueba específica
• Se hace por exclusión de malatías, antes haciendo un seguido de pruebas de todas las malatías posibles
• Se tiene que hacer en una clínica las pruebas
Síntomas:
• Inflamación
• Alteración en el movimiento
• Alteración la visión
• Alteración en los cinco sentidos
• Dificultad en la habla
• Dificultad en el movimiento
• Fatiga/ cansancio
• Brotes diferentes
Evaluación:
• Imprevisible
• Los pacientes necesitan ayuda para seguir adelante
• Terapias
Tratamiento: no hay una cura, pero hay métodos para la inflamación y los brotes
• Agudo: antiinflamatorios
• Sintomático: famatopia
• Fármacos: disminuyen los brotes
Curiosidades: hay muchos famosos que tienen esta malatía, y todos ayudan haciendo cosas por la causa, para encontrar un tratamiento o bien una mejora. Como por ejemplo humorista, deportista y músico importantes.

Nil Casellas ha dit...


L'esclerosi múltiple és una enfermetat autoimmunitaria del sistema nerviós central que afecta al cervell i a la medul·la espinal. provocada quan les cèl·lules de defensa surten per una alteració del vas sanguini i activen altres cèl·lules de defensa, com els macròfags, i provoca un atac inflamatori sobre les baines de mielina (Un recobriment dels axons de les neurones que fan que els impulsos nerviosos viatgin més ràpid) i les destrueixen.

Comença a afectar a persones com més lluny de l'equador d'entre 20-40 anys.

Els símptomes són molt variats, i depèn de la persona.
- Alteració del moviment.
- Menys força.
- Dificultats de la parla .
- Afectació de la mobilitat.
- Pèrdua del tacte.
- Cansament excessiu.
- Pot empitjorar amb la calor.

Depèn d'on destrueixi la mielina, té uns afectes o altres.

Tot i que es desaconsella tenir fills a persones amb esclerosi múltiple, es pot tenir fills si la mare o el pare tenen aquesta decisió.

Tractaments:
-Cortisona: 3-5 dies. Antiinflamatori i redueixen els símptomes.
-Medicaments per quan l'enfermetat és crònica.

Fisioteràpia és molt recomanable quan hi ha símptomes com la pèrdua de força, desequilibri...

Els malalts d'esclerosi poden seguir treballant si ho prefereixen.

Unknown ha dit...

Vídeo sobre l'esclerosi múltiple
És una malaltia inflamatòria que danya la mielina del sistema nerviós central; aquesta malaltia afecta adults joves, hi ha factors que ajuden a agafar la malaltia (situació geogràfica, edat, sexe). No és una malaltia hereditària ni contagiosa i per poder-la detectar s’han de fer diverses proves. Els seus símptomes són: dificultats per parlar, alteracions a la sensibilitat, sensacions de fatiga. A cada persona aquests símptomes els poden afectar de manera diferent i s’agreugen amb la calor.
Els impulsos elèctrics es transmeten pels exons que estan rodejats de mielina. La funció de la mielina és protegir els exons i transmetre millor els impulsos elèctrics.
El nostre sistema immunitari defensa l’organisme de virus, bacteris i fongs que puguin afectar-lo. L'alteració del sistema immunològic pot afectar a la mielina i causar la desmielinització, els exons poden quedar danyats, més tard la mielina es pot regenerar (remielinització). L'afectació de la mielina afecta a la transmissió dels impulsos elèctrics; l'evolució d’aquesta malaltia és totalment imprevisible. El fet de tenir fills no afecta el desenvolupament de la malaltia i tampoc afecta el nen.
Ara mateix l'esclerosis múltiple no té cura però es pot frenar fent servir medicaments, els medicaments tot i no tenir brots no s’han de deixar de prendre. Fent servir la fisioteràpia es pot millorar la malaltia.

Unknown ha dit...

L'esclerosis múltiple és una malaltia inflamatòria que afecta sobretot a gent adulta entre 20 i 40 anys. Està sobretot en zones allunyades de l'exterior i és comuna en persones de raça blanca. Actualment hi ha 40.000 afectats d'esclerosis. El diagnòstic no és dificil de trobar, però no és del tot segur. Els símptomes de la malaltia són: alteracions en el moviment, dificultats per la parla, alguna part del cos adormida, alteracions de fatiga, perdua de la visió i tot això pot empitjorar amb la calor. Les persones que no pateixen la malaltia poden ajudar al afectat, però és molt difícil d'entendre a una persona amb esclerosis múltiple. El 80, 85% dels afectats hi han brots, però pot ser una progressió dels símptomes. Les causes no són conegudes i afecta a la mèdula espinal i al sistema nerviós. Una gran violoncelista va comensar a notar molèsties a les mans i cada vegada tenia mes problemes per tocar, se li va detectar l'esclerosis múltiple i va estar obligada a deixar-ho.
L'evolució de l'escleriosis múltiple és complicada i cada vegada es necessita més ajuda, les terapies ajuden a la malaltia. Una parella volia tenir un fill, però la dona patia esclerosis múltiple i no els hi van recomenar, però la parella ho va intentar i així ho van fer. Van tenir un fill amb perfecte estat. Durant la gestació no li provocava res amb la malaltia al contrari li treia molesties, però als 6 mesos de tenir el fill hi va haver complicacions. El nen va tenir un petit brot amb 1 any.
L'eclerosis múltiple no té cura però si que es pot anar frenan. Els fàrmacs tenen dos objectius: disminuir el número de brots i disminuir la discapacitat.
La dona que va tenir el fill es va comensar a deprimir, va anar a terapia de fisioterapia i va anar al psicoleg i allà va trovar a gent va fer amics que l'entenien perque patien el mateix. En el món laboral aquesta malaltia no té res a veure al contrari et motiva a fer coses. I el més important és que s'ha de portar una vida totalment amb normalitat.

Gemma ha dit...

L'esclerosi múltiple és una malaltia en què el sistema immunitari que actua contra la mielina, una substància de la coberta de les fibres nervioses. El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos. Així doncs, podem dir que és una malaltia neurodegenerativa, crònica i no contagiosa, per tant no és hereditària. Més aviat es diu que pot ser causada per factors ambientals. Encara que pot tenir causes genètiques però actualment les causes exactes encara són desconegudes.

Els brots més comuns serien visió borrosa, paràlisi focalitzada i altres.. Segons el nervi afectat. També poden haver símptomes musculars, vesicals o intestinals, sexuals, cerebrals...

Avui dia no hi ha tractament fixe i directe però hi ha retardants, per controlar i ajudar als efectes. Però hi ha moltes tècniques de rehabilitació com; fisioteràpia, logoteràpia, estil de vida saludable... O bé grups d'afectats.

Viure amb esclerosi és difícil, però es pot portar bé amb molta força i bon humor, el millor contraatacant per a qualsevol malaltia!

andrearoures ha dit...

Esclerosis Múltiple-
Es una enfermedad inflamatoria en la que se daña la mielina del sistema nervioso central, suele afectar a pacientes adultos, jóvenes entre los 20-40 años. Esta enfermedad se da con mayor frecuencia en pacientes de raza blanca, en la actualidad hay unos 40000 pacientes que padecen Esclerosis Múltiple, pero no es ni hereditaria ni contagiosa. Los síntomas es sentir partes del cuerpo dormidas, pérdida de visión, alteraciones en el movimiento, dificultades para el habla o sensaciones desagradables para el tacto y todos estos síntomas pueden empeorar con el calor. La función inmunitaria está afectada por causas medioambientales como los virus sobre personas con una cierta predisposición genética.
Hay pacientes que al cabo de 15 años no pueden valerse por si solos pero por suerte hay un porcentaje alto de pacientes que tienen una mejoría en la enfermedad. Durante el embarazo la madre durante los 6 primeros meses después del parto es probable la recaída pero durante el embarazo no.
El tratamiento son corticoides; efecto antinflamatorio, sintomático o utilización de fármacos inmune moduladores; alteran la enfermedad intentando disminuir el número de brotes y disminuir la discapacidad a largo plazo.
Los pacientes tienen que hacer fisioterapia al sentir alteración del equilibrio o pérdida del movimiento, los fisioterapias mejoran la calidad de vida de los pacientes y les ayudan a vivir sus vidas con normalidad.
Andrea Roures.


Unknown ha dit...

L'esclerosi múltiple és una malaltia consistent en l'aparició de lesions del sistema nerviós central. Actualment es desconeixen les causes que la produeixen encara que se sap que hi ha diversos mecanismes autoimmunes involucrats.
Pot ser diagnosticada amb fiabilitat mitjançant una biòpsia o una autòpsia.
De moment es considera que no té cura, encara que existeix medicació eficaç i la recerca de les seves causes ho están investigan. Les causes exactes són desconegudes. Pot presentar una sèrie de símptomes que apareixen en brots o que progressen lentament al llarg del temps.
o Els símptomes i signes poden ser molt variats i dependran de l'àrea cerebral danyada.
o Hi ha símptomes visuals que la persona que afectada patirà la pèrduda de la visió d’un ull.
o Símptomes sensitius presentar-se de diferents formes, des de sensació de "formigueig" o "pessigolleig", fins manca de sensibilitat al tacte i/o dolor.
o
o Símptomes motors la persona notarà dificultat per moure alguna part del cos .
o Coordinació si el dany es produeix a la zona de l'equilibri-coordinació, apareixeran problemes per mantenir l'equilibri.
o Fatiga presenten un cansament extrem.
o Problemes amb l'estat d'ànim depressió.
o Problemes amb la memòria problemes amb l'atenció i la concentració, dificultat per planificar alguna tasca.
o Altres problemes urinaris ,trastorns de l'aparell digestiu , disfunció sexual , espasticitat.

L’objectiu del diagnòstic és evidenciar l’existèn• cia de dues o més lesions a la substància blanca del sistema nerviós central separades topogràfi• cament i que hagin estat separades en el temps. Els fàrmacs modificadors de la malaltia es classifiquen en: fàrmacs de primera línia (interferó ß i acetat de glatiramer) i fàrmacs de segona línia (natalizumab i fingolimod), introduïts més recentment, de vegades s'utilitzen altres. Aquests són de llarga durada o de caràcter indefinit.

Marc Pons ha dit...

El sistema nerviós central està compost per l'encèfal i la medul·la espinal.
L'encèfal es divideix en òrgans com el cervell, el tronc cerebral i el cerebel. La medul·la espinal, en canvi, es troba al llarg de la columna vertebral i és l'encarregada de transmetre el impulsos del cervell a la resta de l'organisme.
Els òrgans del sistema nerviós central es divideixen en la substància gris (neurones) i la blanca (axons). Els axons han d'enviar els impulsos a altres neurones i estan recoberts per un aïllant que el protegeix, la mielina.
L'esclerosis múltiple és una malaltia en què la mielina queda afectada. Es sol produir entre els 20 i 40 anys en les zones més aïllades de l'Equador, així com en individus de raça blanca. D'aquesta manera, depèn de l'edat, el sexe i la zona demogràfica.
No és hereditària ni contagiosa, encara que hi ha més probabilitat de patir-ne amb uns pares afectats. Es pot arribar a tardar anys per a ser diagnosticada, ja que no existeix una prova concreta.
Els símptomes solen ser alteracions en el moviment, inestabilitat en la marxa, dificultat per parlar, cansament excessiu... Per tal de tractar-los, es recomana la fisioteràpia.
Sol aparèixer en brots o en una sèrie de símptomes que augmenten progressivament. Afecta el cervell i la medul·la espinal. El sistema immunitari està format per òrgans i cèl·lules que protegeixen l'organisme d'agents externs. En aquesta alteració les cèl·lules de defensa surten del vas sanguini, penetren el sistema nerviós central i activen altres cèl·lules. Això provoca una inflamació de la mielina, qui acaba sent destruïda.
La seva evolució és imprevisible, encara que hi ha un percentatge important de pacients amb una forma benigna de la malaltia. Es sol diagnosticar amb la ressonància magnètica. L'opció de tenir fills amb la malaltia és perillós. Tot i això, durant l'embaràs es pot experimentar una millora, encara que existeix una recaiguda després del part.

Unknown ha dit...

El sistema nerviós central està format per l’encèfal i la medul•la espinal, l’encèfal es troba dins de la cavitat cranial i esta format per el cervell, el tronc cerebral i el cerebel. La medul•la espinal esta situada al llarg de la columna vertebral i te la funció de transmetre els impulsos des de el cervell cap a totes les parts del organisme. Els òrgans del sistema nerviós central es divideixen en la substancia gris formada per un grup de neurones i la substancia blanca formada per exons. L’exó transmet els impulsos elèctrics cap a altres neurones del sistema, estan aïllats per una capa de mielina.
L’esclerosi múltiple és una malaltia en que es fa mal be la mielina del sistema nerviós central. Es dona en més freqüència en els països allunyats de l’equador. No és una malaltia hereditària ni contagiosa però si és més comú patir-la si algun membre de la família la patit. El diagnòstic no és difícil per un neuròleg encara que es poden tardar anys en detectar-ho en depèn quins casos ja que no hi ha una prova exacte.
Pot donar símptomes molt variats depèn de la zona a on es doni. Poden tenir alteracions en la sensibilitat, dificultat en la parla, alteracions en el moviment, sensació de fatiga i sensació rara al tocar aigua calenta, etc.
És una malaltia que afecta el cervell i la medul•la espinal que porta els impulsos a tot el organisme. I s’activen els macròfags que fan que ataquin les baines de mielina i es provoca un procés de desmielinització. En casos més greus poden atacar els exons. Però es pot produir un procés de remielinatzació i que es tornin a formar les baines de mielina.
A vegades no és recomanable quedar-se embarassada ja que pot ser difícil i la mare pot recaure tot i així no te perquè vagi malament el embaràs.
Els afectats es poden medicar per així disminuir els brots d’esclerosi múltiple. Tot i que sigui una mica més difícil es pot viure amb aquesta malaltia.
Mònica Mussons

Basili Solà ha dit...

ESCLEROSIS MÚLTIPLE
L’esclerosis múltiple és una malaltia en la que és danya la mielina, una substància que cobreix les fibres nervioses i te la funció d’aïllant en aquestes per assegurar un bon funcionament del sistema nerviós central i del cervell. En danyar-se la mielina els nervis perden l’habilitat per portar les ordres al cervell correctament.
L’estadística demostra que és una malaltia que és manifesta més sobre la població blanca i és creu que les causes per contraure la malaltia són genètiques però també ambientals.
Així doncs és creu que la gent que contrau la malaltia es perquè entra en contacte amb certs virus, bacteris i/o fongs que al combinar-se amb una predisposició genètica afavoreixen la des-mielinització i així causen la malaltia.
Els símptomes varien molt depèn de cada pacient. Però els més comuns son deficiència de moviment en certes parts del cos, fatiga excessiva, sensacions desagradables en entrar en contacte amb aigua calenta i fons de calor, alteració de la visió... Depèn dels nervis als que és produeixi la des-mielinització.
L’evolució de la malaltia és imprevisible i difícil de pronosticar. Però afortunadament hi ha molts casos en els que els pacients poden portar una vida relativament normal, amb certes limitacions.
El tractament més utilitzat i eficaç en l’actualitat és la radiologia i els fàrmacs, que aconsegueixen pal·liar els brots de la malaltia i frenar l’acció a llarg termini d’aquesta. La fisioteràpia també és molt usada com a mètode preventiu.
Com ens mostra el vídeo, hi ha molts pacients que porten una vida plena tot i tenir la malaltia. Com alguns famosos actors o atletes.
En l’actualitat no n’existeix cura però es confia amb l’evolució de la medicina per trobar-ne una.


BASILI SOLÀ 1r Batx.A

Núria Admetller ha dit...

L'esclerosis múltiple és una malaltia inflamatòria en la qual es fa malbé la MIELINA del sistema nerviós. Aquesta afecta al cervell i a la medul·la espinal.
Afecta sobretot a pacients adults i joves entre els 20 i els 40 anys. Una dada que m'ha sorprès és que en els pacients de raça blanca és on es dóna més habitualment aquesta malaltia. Per tant, podem dir que l'edat, el sexe i la zona geogràfica afecten en el moment de detectar esclerosis.
Aquesta malaltia és una de les conseqüències més habituals quan es té un accident de tràfic.
La taxa espanyola d'afectats d'esclerosis és de 40000, per tant, 70 per cada 100000 habitants.
Tot i que no podem dir que ni és hereditària ni és contagiosa, la predisposició genètica de la persona té un paper en això. També, els factors ambientals, com poden ser els virus.
No es poden parlar d'uns síntomes específics ja que aquests varien segons la zona en que estigui ubicada la malaltia, però sí que podem nombrar-ne alguns que solen ser comuns: depressió, transtorns orinaris, dolor general, malestar...Per tal de controlar tot això, existeix un tractament sintomàtic secundari que consisteix a fàrmacs que disminueixen el nombre de BROTS que tindrà el pacient i disminueixen també la discapacitat a llarg plaç, tot i que aquest transtorn no té cura.
L'únic que se'ls hi pot recomanar als pacients és que segueixen una dieta equilibrada, que facin un esport adient a la seva situació i que vetllin per un bon estat psicològic: evitar l'estrés, la depressió...

Laura Rabell ha dit...

Esclerosis múltiple: es una malaltia inflamatòria autoimmune la qual afecta sistema nerviós central i la medul·la espinal del que porta els impulsos des del cervell fins a tot l’organisme.
És una malaltia que fa malbé la mielina. La desmielinització és el procés el qual les cèl·lules que s’ocupen de destruir les cèl·lules dolentes del nostres cos les destrueixen. Poden regenerar-se però mai del tot, és a dir, per parts (reemielinització). Tot això fa que els impulsos del cervell a la resta de l’organisme no arribin tant ràpid i que alguns es perdin i provoquin els símptomes.
Moltes de les persones que els hi diagnostiquen esclerosis múltiple no en tenen coneixement.
No és una malaltia ni hereditària ni contagiosa però si major incidències en les famílies que ja han tingut algun membre que l’hagués patit. Relacionen l’esclerosis múltiple amb un factor ambiental de tipus víric o una combinació.
Afecta principalment a persones d’edat jove adulta entre els 20 i els 40 anys, després dels accidents es següent malaltia més freqüent en aquest franja d’edat que provoca discapacitat.
Afecta en més freqüència a les zones allunyades de l’Equador, principalment a gent de raça blanca. Actualitat més de 40 mil habitants amb aquesta malaltia.
Diagnòstic:
• No hi ha una prova específica per diagnosticar-ho
• Generalment per un neuròleg és fàcil descobrir-ho però sempre hi ha excepcions i poden trigar anys en esbrinar-ho i diagnosticar-t’ho.
• Diagnòstic per exclusió: primer la clínica, segon la exploració neurològica, tercer probes complementaries segons el pacient i finalment exclusió de les altres malalties i es queden amb l’esclerosis.
Posa un exemple d’un actor americà que per molt que tinguis aquesta malaltia i les coses canviïn no deixis mai de fer el que t’agrada i que et superi a tu mateix o d’una noia qur tocava el violoncel que el fet de que ella no pogués tocar no vol dir que no pogués ensenyar el que a ell a la feia feliç.
Símptomes (depenen d’on afecti la malaltia tindran uns o altres):
• Alteracions en el moviment d’alguna part del cos, menor força o inestabilitat en la marxa
• Dificultats a la parla
• Alteració en la visió
• Alteracions a la sensibilitat  notar alguna part del cos adormida
• Alteracions de cansament  un cansament excessiu amb un moviment senzill
• Tots empitjoren quan fa calor
És una malaltia que pot aparèixer de diferents maneres:
1. Brots negatius (imprevisibles) i per consegüent de positius (el brot negatiu millora una mica).
2. Progressió lenta i continuada dels símptomes i mica en mica va apareixent una discapacitat (primària progressiva).
3. I finalment una mescla dels dos la malaltia comença amb brots i al cap d’un temps es converteix en una progressió lenta i contínua .
En l’esclerosis múltiple la funció immunitària és alterada per causes no del tot conegudes una de les opcions és la interacció de persones amb una certa predisposició genètica amb els virus.
Tractament:
1. Tractament brot agut: pacient pateix símptomes aguts
2. Tractament simptomàtic: pacient té símptomes secundaris com el dolor
3. Fàrmacs immune moduladors: alteren la malaltia (disminueixen brots i la discapacitat a llarg ples)

Unknown ha dit...

El vídeo tracta sobre la vida d'unes persones que els han diagnosticat una malaltia anomenada esclerosis múltiple que consisteix en que el sistema immunitari propi actua contra la mielina i causa que el sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos això vol dir que es tracta d'una malaltia neurodegenerativa, crònica, però no contagiosa. Pot tenir causes genètiques tot i que actualment encara es desconeixen les causes exactes. Se sol detectar entre els 20 i els 40 anys i sobretot a les dones. El major nombre de pacients d' aquesta malaltia es troba allunyada de l'equador, per tant és molt freqüent en els països nòrdics Europeus i el Candà i cap el hemisferi sud.
En Espanya la pateixien uns 40.000 habitants, és a dir, unes 70 persones de cada 100.000.
El primer exemple és un dona que explica que quan el metge li diu el que pateix doncs ella s'informa encara més perquè no sap del què es tracta ben bé i se n'adona que és greu i que la vida li cambiarà. Moltes vegades es detecta a partit d'altres proves que realitzen els metges.
L'esclerosis múltiple és la discapacitat més freqüent després dels accidents de tràfic.
El diagnòstic pot trigar molt anys en arribar.
El símptomes principals són: dificultat en la parla, menys sensibilitat, desequilibri, menys força en alguna part del cos ( com si estigués adormida) i cansanci.
Per els familiars se'ls hi és molt difícil d'assimilar que no puguis realitzar certes coses de la vida cotidiana com seria agafar un got d'aigua.
Existeixen 3 formes d'evolució de la malaltia, però generalment no és optimista i segurament al cap de 15 o 20 anys necessitara ajuda per poder viure. La majoria de vegades és molt difícil realitzar un prognòstic objectiu.
El fet de quedar-se embarassada mentres tens brots d'esclerosis múltiple no significa que haguis de tornar a recaure en la malaltia, en certs casos han disminuït els símptomes, però tot i així és una desició personal que cadscú s'ha de fer responsable de les accions preses.
La dona que explica com ha cambiat la seva vida des de que li han diagnosticat; explica que va arribar un punt que la seva millor medicina va ser conèixer un grup de persones que patien la mateixa malaltia i poder intercambiar experiències de la seva "nova" vida, és a dir, el fet de rebre una ajuda emocional i psicològica va ser el millor medicament per ajudar-la a tirar endavant i a ser optimista amb unes espectatives millors. Ella viu la vida al moment pensant que el demà ja vindrà, ella contniua fent les coses que li agrada com viatjar o ballar.
Per acabar, la ciència avança molt ràpid però encara no hi ha cap cura. Finalment aquestes persones ens donen una lliçó de vida perquè disfrutar del moment sembla a millor medicina!!!

Unknown ha dit...

Esclerosis múltiple
És una malaltia que malmet la Mielina del sistema nerviós central
Afecta a gen adulta i jove de entre 20 i 40 anys. És dona amb més freqüència a les poblacions que no són propenses a l’Equador i amb la gen blanca.
No és una malaltia hereditària ni contagiosa sinó que es producte d’un factor ambiental de tipus víric i també és més comú en famílies amb predisposició genètica.
No hi ha cap prova que quan surt positiva ja se sàpiga el diagnòstic segur.
Els seus símptomes són molt variats, ja que, depèn d’on se situí la inflamació, ex: Alteracions en el moviment, la sensibilitat i la parla. Si es molt greu pot arribar a causar discapacitat.
L’efecte del dany causat a la Mielina provoca errors a la transmissió d’impulsos elèctrics amb una disminució de rapidesa d’ells.
La seva evolució es imprevisibles però es pot prevenir gràcies als diferents tractaments.
- Tractament del brot agut
- Tractament simptomàtic
- Tractament amb fàrmacs

Unknown ha dit...

L’ESCLEROSI MÚLTIPLE
L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune on es fa malbé la mielina del sistema nerviós central i afecta al cervell i la medul•la espinal.
L’alteració de les cèl•lules del mecanisme de defensa surten del vas sanguini, entren en el SNC i activen altres cèl•lules de sistema immunitari.
Aquesta malaltia afecta generalment a persones entre el 20 i 40 anys, generalment de raça banca, i habitants allunyats de l’Equador.
Actualment al país són una 40000 afectats. Se sap que no és una malaltia hereditària ni contagiosa però podria ser vírica.
El diagnòstic dels neuròlegs no és difícil però es pot tardar anys a sorgir del tot i és complicat i llarg el tractament ja que és a base de fàrmacs que es pot disminuir el nombre de brots de la malaltia, disminuir la discapacitat a llarg termini, disminuir la inflamació. Tot i la utilització de fàrmacs, actualment encara no s’ha descobert la forma d’aturar-la definitivament. Es poden tenir efectes secundaris durs a causa de la medicació.
Els símptomes que es donen poden ser variats segons la zona afectada de la persona, però majoritàriament es tenen alteracions en el moviment, dificultats en la parla, parts del cos adormides, cansament excessiu, sensacions desagradables en entrar en contacte amb l’aigua calenta i en el tacte... Els símptomes acostumen a empitjorar amb la calor.
Els afectats d’esclerosi múltiple aconsellen viure cada dia amb la malaltia perquè aquesta no desapareixerà de cop, així que cada dia es punxen i lluiten sempre per seguir endavant. Saben que poden ser ajudats per grups d’ajuda, familiars, amics, neuròlegs, i fisioterapeutes sempre que ho necessitin.
Durant la vida alguns famosos han patit la malaltia i ho han tingut en compte per fer-la conèixer, recaptar diners per la investigació de la malaltia i per ensenyar que s’ha de viure cada dia sense cap impediment. Valorant el que es té en la vida.

Mariona Domingo Palacios
1r batx. A

Laia Collado ha dit...

LA ESCLEROSIS MÚLTIPLE

La esclerosis múltiple és una malaltia inflamatòria en la que es danya la mielina (substancia que rodeja els axons) del sistema nerviós central. Afecta a pacients adults-joves entre 20-40 anys i és una causa de discapacitat després dels accidents.
No es una malaltia hereditària ni contagiosa, però és més prevalent en famílies que tenen afectats i s’ha trobat una correlació amb factors vírics.

El diagnòstic de l’esclerosis múltiple, la fan els neuròlegs i no hi ha cap prova especifica, segueixen tres passos: exploració clínica, exploració neurològica i proves complementaries.

SIMPTOMES: (molt variats, depèn de la zona on estigui inflamat)

- Alteracions en el moviment
- Dificultats de la parla
- Disminució de la sensibilitat
- Sensacions desagradables al tacte
- Fatiga

Hi ha 3 formes clíniques diferents i la més habitual són els brots, progressions lentes i una forma que és la combinació de les dos.

Hi ha alteracions immunitàries, segurament en persones que tenen una disposició genètica i segurament pel contacte amb virus que hi ha a l’ambient.

El sistema immunològic ens protegeix dels atacs externs i quan entren agents negatius activa unes cèl·lules de defensa que intenten eliminar-los però de vegades no ho aconsegueixen i aquestes cèl·lules surten dels vasos sanguinis i poden donar lloc a unes cèl·lules que poden donar lloc a macròfags que poden atacar la mielina del SN provocant la desmineficacio dels axons. Un cop acabat aquest atac l’axó es pot regenerar recobrint-se de nou de mielina i pot ser que no es recuperi i això provoca dificultats als impulsos del SN i en funció dels òrgans afectats i hauran unes seqüeles.

Evolució imprevisible. Les teràpies actuals milloren la qualitat de vida.

TRACTAMENT:

- Tractament del brot (corticoides 3-5 dies, antiinflamatoris)
- Simptomàtic ( treure dolor, depressió, diferents fàrmacs)
- Fàrmacs immonudoladors per alterar la historia natural de la malaltia, volen disminuir els brots i la discapacitat al llarg del temps.
- Fisioteràpia per millorar la qualitat de vida.

Tenir esclerosis múltiple no vol dir que no et puguis dedicar al que vulguis, un exemple és Prayor que és un actor que pateix esclerosis múltiple i això no la delimitat a fer el que ell ha volgut, una pacient explica la seva experiència i recomana tenir la ment distreta, una bona dieta i cuidar el cos i s’ha d’anar adaptant la vida a les seves possibilitats.

maria ha dit...

ESCLEROSI MÚLTIPLE:
L'esclerosi múltiple afecta a la mèdul•la espinal i al cervell (sistema nerviós central). També afecta a la mielina, un tipus de membrana protectora que cobreix l'axó. Quan pateixes esclerosi, la mielina es destrueix per culpa de la inflamació d'aquest.
Aquesta malaltia afecta més a les dones que els homes,també afecta ,més segons el lloc on visquis i l'edad que tinguis.
El dany es causat a la mielina, la capa protectora del axó, quan això es danya, els impulsos nerviosos disminueixen o es detenen, això com ha símptomes proporciona discapacitats, que tinguis alguna part de la cara dormida, depén de la zona afectada et pot causa paràlisi o pèrdua d'un ull, inestabilitat, inflamació, dificultat a la parla, etc.
Com bé he dit abans aquesta malaltia daya a la mèdul•la espinal i al cervell, que són els encarregats de que el cos funcioni a partir de la informació que transmet el cervell a través de la mielina fins a la mèdul•la.
El seu tractament el que fa es ajuda a desinflamar i allarga els símptomes, però no cura la malaltia, només l'atura. A través dels fàrmacs, podem disminuir els brots i disminuir la discapacitat a llarg plas. Aquests poden tenir els seus efectes secundaris com la depressió entre d'altres. Per mantenir-se més en forma i evitar que el cos es paralitzi s pot fer fisioteràpia.

Unknown ha dit...

La esclerosis multiple, és una malaltia focalitzada al sistema immunitari que provoca la desmielinització. Que pot arribar a provocar falta de sensivilitat en algunes parts del cos, dificultats al caminar, tot aixó esta provocat per fallos en el sistema nervios central, la medula espinal i el cervell.
cuan parlem d'aquesta emfermetat estem parlant de una malaltia neurodegenerativa cronica i no contagiosa. No existeix cura.
També se sap que en la actualitat trovem persones que contrauen la emfermetat de manera benigna.
Encara que no s'aconsella tenir desendencia, cuan es contrau aquesta emfermetat, és una desisió personal pensant principalment amb la salut del nedo. El nedo tindra un index bastant al de patir aquesta emfermetat.

Unknown ha dit...

VIURE AMB ESCLEROSI MÚLTIPLE
El SNC (Sistema Nerviós Central) està format per l’encèfal i per la medul•la espinal. Dins del nostre cervell es processa tota la informació de l’organisme.
Les neurones estan formades pels axons (recoberts de mielina) que són els que s’enllacen amb altres neurones i així transmeten la informació per dins de tot el cos.
L’esclerosi múltiple és una malaltia inflamatòria en la que es fa malbé la mielina del SNC. Afecta a gent jove-adulta entre els 20 i 40 anys. És la causa més freqüent de discapacitat després dels accidents. A la zona més allunyada de l’Equador és on hi ha més pacients que ho pateixen.
A Espanya hi ha, actualment, 40 mil persones que ho pateixen. No és hereditària ni contagiosa, depèn de factors com ara l’edat, el sexe o la zona geogràfica.
No hi ha cap prova específica per diagnosticar-la, però cal que el neuròleg la diagnostiqui per exclusió.
Símptomes: alteracions del moviment / dificultats per parlar / alteracions en la sensibilitat / sensacions desagradables al tacte / sentir-se cansat . Depenen del grau de desmielinització (debilitació de les baines de mielina).
Hi ha casos en que la malaltia va empitjorant de forma progressiva però en d’altres surt de cop, en forma de brots.
Es creu que és produïda per la interacció d’alguns virus sobre un sistema immunitari dèbil i que a més a més, aquesta persona ja tenia una predisposició genètica.
Si una dona pateix aquesta malaltia, és possible que al quedar-se embarassada noti una millora dels símptomes. No hi ha risc pel nadó.
És una malaltia que no té cura però sí que és possible disminuir els seus símptomes amb els medicaments. Aquests fàrmacs disminueixen el nombre de brots del pacient i disminueixen la discapacitat a llarg termini.
És important disminuir la inflamació just als inicis de la malaltia. Amb fisioteràpia poden tractar aquesta malaltia.

Unknown ha dit...

El següent vídeo parla sobre la “esclerosis múltiple” i ens explica que aquesta malaltia és poc coneguda. Una pacient que la pateix, ens explica que des de un primer moment no sabia ben bé el que era, però s’ha adonat que aquesta malaltia l’ha canviat la vida.
Al cervell a cada segon entren i surten milers d’informacions tant emocions i sentiments com funcions dels nostres òrgans. La medul•la espinal, que va al llarg de la columna vertebral, té la funció de transmetre els impulsos del cervell a la resta de l’organisme.
El sistema nerviós central està dividit en dues parts:
- Substància gris, les neurones.
- Substància blanca, els axiomes, que transmeten impulsos nerviosos a altres neurones, estan rodejats per la mielina.
La esclerosis múltiple és una malaltia inflamatòria on es danya la mielina, afecta a adult-joves de 20-40 anys i també, a vegades els que han patit un accident.
La seva distribució mostra que els casos més freqüents són als països nòrdics d’Europa, Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. I és de major freqüència als de raça blanca.
No és hereditària ni contagiosa, però hi ha una major incidència en famílies on hi ha algun contagiat, a Espanya hi ha 40.000 casos.
Diagnòstic: No hi ha proves específiques que et permeten saber si un pacient la pateix o no, per diagnosticar-la es fa mitjançant un diagnòstic d’exclusió. És a dir, primer de tot es fa una primera clínica, en segon lloc es realitza una exploració neurològica i en tercer lloc, proves complementàries.
Símptomes: Depenent de la zona de l’ inflamació hi ha diferents símptomes com: Alteració del moviment(inestabilitat, menys força...), dificultat per parlar, pèrdua sensibilitat, fatiga...
Quadre clínic: La esclerosis apareix en brots i aquests poden ser: Un increment brusc i poder, després una millora. Una progressió lenta dels símptomes fins aparèixer una discapacitat. Brots al començament i als 12-15 anys una progressió dels símptomes.
Les seves causes són desconegudes i és autoimmune del sistema nerviós central, afecta al cervell i a la medul•la espinal. Les cèl•lules de defensa surten del vas sanguini i entren al sistema nerviós, provocant una inflamació sobre la mielina, que es destrueix en un procés anomenat desmielinització (en casos més greus afecta als axiomes). Això provoca una alteració en la transmissió dels impulsos elèctrics i disminueix la velocitat d’aquests impulsos. Depenent de la zona de la desmielinització el pacient patirà uns símptomes o uns altres.
La seva evolució és imprevisible, a alguns la teràpia no els ajuda i requereixen d’ajuda i d’altres si que els funciona.
Molta gent que pateix la malaltia, té por alhora de tenir fills, però l’embaràs no provoca conseqüències en la malaltia a llarg termini i durant la gestació no hi ha risc pel bebè.
Per a aquesta malaltia no hi ha cura, però si que hi ha un tractament. Aquest tractament pot ser de tres maneres diferents: Tractament del brot agut de la malaltia(quan es pateixen símptomes aguts) i es fa mitjançant corticoides endovenoses. Tractament simptomàtic, pels que tenen dolor. Utilització de fàrmacs, que aquests intenten disminuir el nombre de brots i la discapacitat a llarg termini.
Durant el transcurs d’aquesta malaltia, apareix falta de sensibilitat, aleshores la fisioteràpia intenta ajudar i contribuir a millorar la qualitat de vida del pacient.

Unknown ha dit...

El vidio que he vist tracta sobre l'esclerosi múltiple que és una malaltia en què elsistema immunitari propi actua contra la mielina, una substància de la coberta de les fibres nervioses. El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos Així, és una malaltia neurodegenerativa, crònica i no contagiosa. Encara no existeix cura.

La causa d'aqesta malaltia del sistema nervios Actualment, les causes són encara desconegudes, sembla que la presència d'un virus o d'algun altre factor que no coneixem en edat juvenil podria desencadenar la malaltia.També sembla que hi pot haver una predisposició genètica, tot i que hom no ha trobat encara el gen, cosa que pot fer pensar que es tracti d'una combinació complexa especial entre ells, per exemple, i que hi ha el cas de dues germanes bessones de les quals només una ha desenvolupat l'esclerosi.

Els simptomes de la maleltia són:
-El símptoma inicial de l'esclerosi múltiple és, sovint, visió borrosa o doble, distorsió del color vermell-verd o fins i tot ceguesa en un ull.
- També anormalitats en el líquid de la medul•la espinal del pacient.
-També experimenten debilitat muscular en les extremitats i dificultat amb la coordinació i l'equilibri en algun moment en el curs de la malaltia.
- En els pitjors casos, l'esclerosi múltiple pot produir una paràlisi parcial o total
- Altres símptomes que es poden presentar són atàxia, tremolors, alteracions de la parla alteracions de la deglució, alteracions visuals, vertigen, disfunció urinària, trastorns intestinals, disfunció sexual, depressió, eufòria o anormalitats cognoscitives.

Hi ha tractaments que aconsegueixen retardar l'aparició dels símptomes, però encara no s'ha trobat una cura que curin aquesta maleltia, no obstant això s'han trobat diversos medicaments que són eficaços en el tractament, frenant el desenvolupament de la malaltia i combatent els símptomes.

Unknown ha dit...

L’Esclerosi múltiple és una malaltia en què el sistema immunitari actua contra la mielina que és una substància que cobreix les fibres nervioses. El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos. És una malaltia neurogenerativa, crònica i no contagiosa.
No hi ha cura però hi ha tractaments que aconsegueixen retardar l'aparició dels símptomes.
Pot tenir causes genètiques però actualment les causes exactes encara són desconegudes, o que hi hagi la presència d'un virus o d'algun altre factor que és desconegut en edat juvenil i que al llarg del temps podria desencadenar aquesta malaltia.
La malaltia és mes comú que surti en brots, forts i greus i després desapareixen, també es possible tenir-la constantment després d’haver patit brots. Hi ha tres tipus de tractaments cadascun basat en el grau d’esclerosis múltiple que pateix el pacient.
L’evolució d’aquesta malaltia és imprevisible i això fa qüestionar-se als pacients molts cops per exemple si podrien tenir fills i crear una família o si això no es recomanable i és una qüestió que s’ha d’estudiar i prendre una decisió depenen del cas de cadascú.

Unknown ha dit...

Aquest vídeo l'he trobar molt interessant, principalment perquè m'agrada poder tenir una mica de cultura general en els temes relacionats amb la salut i malalties. M'ha costat una mica d'entendre la part del vídeo en que s'explicava biològicament com afecta l'esclerosi a les neurones.
En aquest vídeo he pogut veure com aquesta malaltia no és un obstacle per les persones, ja que tots els que hi sortien i la patien, deien que havien seguit amb la seva vida normal o simplement han actuat de forma diferent per aconseguir els seus objectius.
M'ha sorprès quan han dit que la gent blanca acostumen a patir amb més facilitat aquesta malaltia i per això he buscat una mica d'informació però no he sabut trobar-ne.
El síntomes principals d'aquesta malaltia són: alteracions en el moviment, dificultats en el parlar, sensacions molestes al tacte, cansament excessiu, alteració de la visió,...
Les parts que afecta l'esclerosi són el cervell i la medul•la espinal.
A les dones afectades per aquesta malaltia se'ls recomana no tenir fills ja que podria ser perillós, tot i així, durant l'embaràs les mares no acostumen a tenir brots, però als sis mesos d'haver donat llum, acostumen a tenir una recaiguda.
Els brots no són constants, en pots tenir dos de molt seguits i fins al cap de tres mesos no tornar-ne a tenir cap més.
L'esclerosi destrueix la mielina de les neurones juntament amb els axons, la mielina es pot regenerar amb el cap del temps.
per una persona que pateix esclerosi li es recomanable fer fisioteràpia cada vegada que, per exemple, té una pèrdua de força, problemes d'equilibri, trastorns al caminar,...
Cada vegada hi ha més gent que pateix aquesta malaltia com també passa amb el càncer, penso que hauríem de ser conscients de que tenim moltes possibilitats que la gent del nostre voltant pateixi aquestes malalties o inclús nosaltres mateixos.
VINYET ARNAU

Unknown ha dit...

L’ESCLEROSIS MÚLTIPLE:
El cervell és el que ens dóna les ordres i la columna vertebral és la que les transmet cap als nervis com a impulsos nerviosos que passen per les neurones i els seus axons recoberts per unes beines de mielina que els protegeixen i faciliten el transport dels impulsos elèctrics.
És una malaltia inflamatòria que malmet la mielina del sistema nerviós central que afecta a adults d’entre 30 – 40 anys i és una de les primeres causes de discapacitats.
Es dóna en les zones més llunyanes a l’equador del planeta en els pacients blancs.
Depèn de l’edat, el sexe, la zona, etc. La taxa de prevalença és de 70 casos cada 100. No és una malaltia infecciosa ni hereditària tot i que té més importància en famílies ja afectades. També es diu que l’afecta un virus de l’ambient.
El seu diagnòstic és per exclusió: proves clíniques i neurològiques i després proves complementàries.
Els seus símptomes són variats depenent de la zona inflamada: alteracions del moviment, de la força, de la sensibilitat, del cansament i poden empitjorar amb la calor. Tot i això cada pacient és diferent. El desenvolupament és progressiu i amb pujades i baixades i algunes vegades hi ha una millora.
La funció immunitària està alterada i no se’n saben ben bé les causes: Factors ambientals i hereditaris.
La alteració del sistema immunitari fa que les cèl·lules de defensa surten dels vasos i llavors els macròfags s’alteren afectant tot el sistema i provocant la desmielinització. Després es pot produir una remielinització. Això és el que fa que els impulsos no es transmetin bé. Depenent de la zona de la inflamació hi haurà uns símptomes o uns altres.
L’evolució d’aquesta malaltia és imprevisible i alguns dels pacient poden arribar a necessitar assistència als 15 – 20 anys. Es creu que algunes de les teràpies actuals estan modificant la malaltia. La ressonància magnètica és una bona eina pel pronòstic.
Tenir fills és una decisió important tot i que durant l’embaràs no empitjora ni es presenta la malaltia. Però com que no se’n sap l’evolució es pot necessitar més ajuda que en casos normals.
Tractaments:
• Brots aguts  corticoides endovenosos durant tres o cinc dies.
• Quan es tenen símptomes  molts tractaments.
No hi ha cura però es pot controlar amb fàrmacs que volen disminuir el nombre de brots i la discapacitat a llarg termini (tractament immunomodulador).
Alguns pacients busquen ajuda psicològica o grups de gent que pateixi el mateix.
També es fa molta fisioteràpia a la que es comencen a notar els primers símptomes per millorar la qualitat de vida dels pacients i ajudar-los a valdre’s per ells mateixos.

Unknown ha dit...

VIURE AMB ESCLEROSI MÚLTIPLE

L'esclerosi múltiple és una malaltia inflamatòria que es caracteritza per l'actuació del sistema immunitari propi contra la mielina, una substància que recobreix l'axó de les i facilita la correcta conducció de l'impuls nerviós entre les diferents neurones del sistema nerviós.
L’esclerosis múltiple afecta sobretot a individus d’entre 20 i 40 anys i és una de les causes més freqüents de discapacitat.
Alguns dels factors que determinen l’aparició d’esclerosis múltiple són l’edat, el sexe i la zona geogràfica en la que l’individu viu (com més lluny de l’equador més freqüència). Actualment hi ha uns 40000 malalts d’esclerosis múltiple a Espanya.
El procés d’obtenció d’un diagnòstic no és molt complicat, però hi ha hagut casos que el procés ha durat anys ja que no hi ha cap prova específica en la que quan sigui positiva es pugui afirmar amb seguretat que es pateix la malaltia.
Els símptomes d’aquesta malaltia poden ser molt diversos depenent de la ubicació de la inflamació. Alguns exemples són: alteració del moviment, inestabilitat, dificultats per parlar, alteracions de fatiga, etc. Però la principal conseqüència és que aquesta destrucció de la mielina per part dels macròfags (desmielinització) provoca una alteració en la transmissió dels impulsos nerviosos, cosa que desencadena els símptomes anteriors.
El tractament de l’esclerosis múltiple es divideix en tres grans apartats: el tractament del brot agut (quan el pacient té símptomes aguts), el tractament simptomàtic (quan el pacients tenen els efectes secundaris) i la utilització de fàrmacs i medicament que alenteixen el procés de la malaltia i disminueixen el dolor.
Actualment no existeix una cura definitiva però la ciència avança molt ràpidament i existeixen tractaments molt més efectius que fa tot just uns anys.
Pau Rubinart Bosch

Unknown ha dit...

El sistema nerviós central està dividit per l’encèfal (cervell, tronc cerebral i la medul•la espinal) el cervell és l’òrgan rector del sistema nerviós. Cada segon hi entren i surten mil d’informacions. La medul•la espinal té com a funció transportar els impulsos des del cervell fins a la resta del cos. El cervell està format pel teixit gris (neurones) i el teixit blanc (axons).
QUÈ ÉS?
La esclerosis múltiple és una enfermetat inflamatòria en la que es veu afectava la mielina del sistema nerviós central, la causa més freqüent és després de tenir un accident. Aquesta malaltia afecta al cervell i a la medul•la espinal, les persones que la pateixen tenen una alteració en el sistema immunitari ja que les seves cèl•lules de defensa surten dels vasos sanguinis activant altres cèl•lules provocant així la inflamació a la mielina. Poden tornar-se a crear però normalment no tornen a ser com al principi.
QUI HO PAPTEIX?
Es més comú amb les races blanques que en la fosca i és més freqüent com més allunyada estiguis de l’equador. No és hereditària ni contagiosa, però si que és més possible en famílies que l’han patit.
DIAGNOSTIC I SINTOMES
Hi ha casos que es poden tardar anys per diagnosticar aquesta malaltia perquè és un diagnòstic per exclusió. Pot donar-te diferents simptomes depenen de la zona on hi hagi la inflamació: alteracions del moviments, alteracions en la sensibilitat, alteracions del son, dificultats per parlar. Acostuma a ser una malaltia de alts i baixos considerables. Durant un embaràs per una persona que pateix la malaltia millora el seu estat tot i que tindrà més possibilitats de patir un brot durant els 6 mesos després de l’embaràs.
TRACTAMENT
- Tractament del brot agut; que és quan el pacient té sintomes aguts.
- Tractament sintomatic; que poden provocar diferents efectes secundaris.
- Fàrmacs que alteren la historia natural de l’enfermetat intenten disminuir el numero de brots i disminuir les discapacitats a llarg plas.
- Fan fisioteràpia per millorar els sintomes motrius i així pugui millorar el seu estat general. El seu objectiu és intentar que siguin el més independent possible.

Unknown ha dit...

L’esclerosi múltiple és una malaltia en què el sistema immunitari propi actua contra la mielina, efecte al sistema nerviós central, encèfal i medul•la.
Es considerada inflamatòria; es manifesta entre els 20 i 40 anys, provoca discapacitat, es diu que es produeix en persones de rasa blanca i provinents de nord o sud ( no equador).
No es coneix cap prova especifica que ho detecti amb exactitud.
Els símptomes són: dificultat en la parla, sensibilitat i tacte
Es causat per els efectes ambientals i la genètica.

Unknown ha dit...

L¡esclerosis multiple es una enfermetat que es pot observar en qualsevol edat, pero sobretot en el periode dels 20 als 40 anys, la qual danya a la vaina de mielina que es la coberta que protegeix les neurones, el que fa es que disminueixen o saturen els impulsos nerviosos.

Aixo pasa perque les propies cel·lules del cos ataquen el sistema nervios. Aix´`o pot ocorrer en qualsevol área del cervell, del nervi òptic o de la mèdula espinal.

Es creu que el causant d'aquesta malaltia és un error en els gens o un virus.

Unknown ha dit...

ESCLEROSI MÚLTIPLE

És una malaltia en la que el propi organisme actua contra la mielina.
El video ens mostra diferents casos reals d'Esclerosi múltiple, a Espanya hi ha 40.000 casos de la malaltia i no és infecciosa.
Tot hi tenir la malaltia, es poden tenir fills, perquè no és hereditària i també es pot continuar treballant amb normalitat, i es pot fer vida normal, però cuidant una mica la dieta.

Si es té esclerosi múltiple, hi ha xerrades on la gent que té la malaltia explica com és el seu dia a dia amb altre gent que també té la malaltia.

Unknown ha dit...

Es una malaltia en la que el propi organisme actua contra la mielina, una substància que cobreix les fibres nervioses. El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos, ja que les ordres no arriben al cervell. Es una malaltia neurodegenerativa, crònica que no es contagia i actualment no n’existeix cura.
És mes comuna a les persones de raça blanca, entre els 20 i 40 anys.
Per diagnosticar-la descarten altres malalties fins que els hi queda la possibilitat de que sigui aquesta.
Símptomes varis: alteracions al moviment, no tens suficient força, ceguesa en un ull, debilitat muscular, sensació de formigueig, paràlisi parcial o total, et costa parlar, tens una part del cos adormida... i si fa calor van a pitjor.
Normalment apareixen en brots bruscs que després disminueixen. Poden quedar els símptomes estancats i al cap d’ un temps tornen a aparèixer.
La destrucció de la mielina pot afectar els axons si es molt greu però després es pot recuperar amb un procés anomenat remielinització.
Una bona forma de diagnòstic es la ressonància magnètica.
Aquesta malaltia no afecta a tenir fills, mentre estàs embarassada pot ser que els símptomes et vagin a millor, és a dir, que es tornin més lleus.
El medicaments per disminuir els símptomes d’ esclerosi són: cortisona intravenosa, Interferó, Mitoxantrone, acetat de glatiramer, Azatioprina i Tysabri.
Els medicaments ajuden a alleugerir els dolor o retardar-ne els símptomes però la persona afectada per la malaltia ha de ser forta i tirar endavant sent conscient de que té la malaltia i acceptant tot el que comporta mirant-ho de la millor manera possible.

Unknown ha dit...

Viure amb esclerosis múltiple, significa viure amb una malaltia inflamatòria que afecta el sistema nerviós central. Tot i que no és una malaltia ni hereditària ni contagiosa, afecta una gran part de la població.
Es tracta d’una malaltia principalment pròpia de gent entre 20 i 40 anys i que es considerada el segon principal causant de les discapacitats després dels accidents. Aquesta malaltia es pròpia dels països aïllats de l’equador com Amèrica o Canada. Per tant aquesta malaltia depèn generalment de l’edat, el sexe i la situació geogràfica.
Tot i que els seus símptomes depenen d’on s’ubiqui la inflamació (pèrdua parcial de la vista, alteracions en el moviment, pèrdues de sensibilitat...) gran part de la població afectada comencen amb un empitjorament brusc neurològic i una progressió contínua d’una discapacitat.
Fins al moment no s’ha trobat cap prova específica per detectar-la, però això no presenta cap problema a l’hora de percebre-la.
Aquesta malaltia no té cura, és a dir, es crònica, tot i així el tractament que se li aplica és la injecció de fàrmacs per intentar disminuir el nombre de brots i la discapacitat a llarg plaç.
També es recomana fer exercicis fisioteràpics per millorar i combatir símptomes com: pèrdua de força, alteració de l’equilibri...

Mireia del Valle ha dit...

L'esclerosi múltiple (EM) afecta més a les dones que als homes. El trastorn es diagnostica amb més freqüència entre els 20 i 40 anys d'edat, però es pot observar a qualsevol edat.

L'esclerosi múltiple és causada pel dany a la beina de mielina, la coberta protectora que envolta les neurones. Quan aquesta coberta dels nervis es fa malbé, els impulsos nerviosos disminueixen o s'aturen.
El dany al nervi és causat per inflamació, la qual ocorre quan les cèl·lules immunitàries del propi cos ataquen el sistema nerviós. Això pot ocórrer al llarg de qualsevol àrea del cervell, el nervi òptic o la medul·la espinal.

Els símptomes varien perquè la localització i magnitud de cada atac pot ser diferent. Els episodis poden durar dies, setmanes o mesos. Els atacs van seguits de períodes de reducció o absència dels símptomes (remissions). La febre, els banys calents, l'exposició al sol i l'estrès poden desencadenar o empitjorar els atacs.
us símptomes de l'esclerosi múltiple poden simular els de molts altres trastorns neurològics. La malaltia es diagnostica descartant altres afeccions.

Les persones que tenen una forma d'esclerosi múltiple anomenada remitent-recurrent poden tenir antecedents d'almenys dos atacs, separats per un període d'absència o reducció en els símptomes.

En altres persones, la malaltia pot empitjorar lentament i poden tenir atacs clars. Aquesta forma es diu esclerosi múltiple progressiva i crònica.

El metge pot sospitar d'esclerosi múltiple si hi ha disminució en el funcionament de dues parts diferents del sistema nerviós central (com els reflexos anormals) en dos moments diferents.

Unknown ha dit...

Normalment les persones no saben quina és el que causa l'esclerosi múltiple, encara que aquesta, pot causar danys que et marquen tota la vida.

Es danya la mielina, part del sistema nerviós que recobreix els axons i transfereixen els impulsos nerviosos.

La major part dels malalts són joves i els de raça blanca. A més, també depèn de la zona geogràfica, que la més afectada són les zones allunyades de l'equador. A Espanya, hi ha 40.000 infectats.

No contagiosa ni hereditària però si que es donen casos a la mateixa família. Es possible una contaminació vírica de l'ambient a persones amb certa predisposició genètica.

No hi ha cap prova específica per al seu diagnòstic, però s'acaba determinat per exclusió.
Els símptomes depenen del lloc de la inflació . Provoquen alteracions en el moviment, dificultats per parlar, en la sensibilitat o sensacions desagradables amb el tacte. També empitjoren amb la calor.

Hi ha brots, en els quals hi ha millores. Hi ha progressions lentes dels símptomes a vegades, però acaben progressant al màxim. Encara que no hi hagi brots, pot continuar progressant.

Afecta el cervell i la medul•la espinal , que porten els impulsos del cervell a tot el cos. La alteració del sistema nerviós provoca que no s'activin les cèl•lules adequades a la hora de defensar l'individu i aquest inflama una part del cos. Quan acaba l'atac, les capes de mielina es regeneren, procés anomenat remielització.

Es produeix una disminució de la velocitat dels impulsos del sistema nerviós. Depenen del lloc de la remielitzatció, hi ha uns símptomes o uns altres, per exemple, si succeeix a l'ull, tindrà problemes en aquest òrgan.
L'evolució de la malaltia és imprevisible. Hi ha una gran part de pacients que tenen la part benigna d'aquesta.

El tenir fills tenint la malaltia durant l'embaràs, no poden tenir brots i només fa que hi hagi més possibilitats de brot en els primers 6 mesos després del part.

El tractament del brot és un antiinflamatori o també s'utilitzen fàrmacs que intenten disminuir el numero de brots i la discapacitat a llarg plaç.
Quan hi hagi pèrdua de forces poden recorre a la fisioteràpia per millorar la qualitat de la seva vida.

Es fonamental seguir fent activitats i cuidar la dieta per combatre-la psicològicament . I el més important és ser optimista i i intentar no trobar encara més coses negatives que té aquesta malaltia per no enfonsar-te més i intentar seguir endavant.

Unknown ha dit...

L'esclerosis múltiple és una malaltia inflamatòria que consisteix a malmetre la mielina, que és el que recobreix els axons, el "camí" per on circulen les neurones. Els pacients de raça blanca són els que més ho pateixen. Factors: edat, sexe, localització... No és una malaltia hereditària ni contagiosa, tot i que és normal que la pateixin gent propera, ja que tenen la mateixa forma de viure. És una malaltia que no té una manera de detectar-la des d'un principi, sinó que es va excloent a altres malalties a base de proves fins que finalment s'arriba a la conclusió que el problema és esclerosis múltiple. Símptomes: alteracions en el moviment (poca força, inestabilitat), dificultats per parlar, notar parts del cos sense sensibilitat, cansament excessiu... El factor de la calor n'augmenta el grau dels símptomes. És una malaltia que afecta el cervell i la medul·la espinal. Durant el procés, les beines de mielina es poden arribar a destruir, però al eliminar el virus que li causava el problema es pot tornar a regenerar. A poc a poc les teràpies que es veuen aplicades als pacients estan millorant notablement i cada cop són més efectives. La decisió de tenir fills és complicada, ja que els metges recomanen no tenir-ne. Tot i així et pots arriscar i no ha d'haver-hi cap problema. Actualment no té cura, així que tots els fàrmacs que els hi donen és només per una finalitat pal·liativa. La fisioteràpia n'és un exemple, que intenta ajudar-los durant la seva vida diària gràcies a una sèrie d'exercicis. És importantíssim ser forts psicològicament i no rendir-se mai, sempre amb una mentalitat positiva, i afrontar la vida de la millor manera possible.

Unknown ha dit...

L'ESCLEROSI MÚLTIPLE
L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune del sistema nerviós central que afecta al : cervell i la medul·la espinal.
- El cervell és l’òrgan rector del sistema nerviós, cada segon entra i surten milers d’informacions referents tant als pensaments i emocions com en les funcions de la resta del nostre cos.
- La medul·la espinar va al llarg de la columna vertebral i te la funció de transmetre els impulsos des del cervell fins a la resta de l’organisme.
Els òrgans del sistema nerviós central es divideixen per la substancia gris (neurones) i la blanca ( axons) prolongacions, tenen les funcions de traslladar els impulsos elèctrics per poder fer això és necessària la mielina (Substancia que envolta els axons. La afectació de la mielina en el sistema nerviós provoca una alteració en la transmissió dels impulsos elèctrics ( disminució conducció).

L’esclerosi múltiple pot tenir símptomes molt variats depèn de la zona on és trobi la inflamació ; Alteracions en el moviment, dificultats a l’hora de parlar, la sensibilitat, situacions desagradables en el tacte... tots aquets símptomes augmenten amb l’augment de temperatura.

Unknown ha dit...

Aquest video parla sobre l'esclerosi múltiple, ens comença explicant que es una malaltia inflamatoria en la que el propi organisme actua contra una substància anomenada mielina lo qual provoca lesions neurodegeneratives i cròniques en el sistema nerviòs central. Afecta sobretot a pacients joves-adults entre els 20 i els 40 anys,sent la causa mes freqüent de discapcitat després dels accidents. Es dona amb mes frqüencia als països allunyats del equador i als pacients de raça blanca.
El diagnostic de l'esclerosi multiple no té prova específica sinó que és per exclusió , primer es fan unes proves cliniques, després una exploracio neurologica i seguidament proves complementaries , amb tot aixo anirán excluint fins trobar el diagnostic.
Alguns dels simptomes poden ser : visió borrossa, formigueig per tot el cos, debiltat muscular, etc . Encara que si parlem de simptomes greus ens podem referir a parálisis , ceguera i en el pitjor dels casos haver d'anar amb cadira de rodes.
NO hi h cura , pero existeixen tractaments per tal de millorar la convivencia amb l'enfermetat. Si es un brot molt fort prenen cortisona introvenosa drant 3-5 dies per calmar la inflamació. Després hi ha un ampli ventall de medicamnts per aquells simpotmes o brots els quals produeixin depresió, etc. Els fàrmacs mes importants son els inmunomoduladors , aquets tenen com a finalitat disminuir el número de brots, i disminuir la dicapacitat a llarg termini.
Com es veu en el video els tractaments alternatius com la fisioteràpia tambe ajuden al pacient en un moment de inici de brot o bé per recuperar-se d'ell.
Per últim aquest video ens presenta una dona la qual pateix l'esclerosi multile i ens explica com es conviure i lo difícil que es que els que no la tenen t'entenguin i quina manera te de veure la vida, també han sortit varis exemples de persones que han sigut conegudes bé per music , atletes o comediants els quals tenint la malaltia han lluitat i han seguit endevant .

-Henar Àlvarez Maestre , 1r Batxillerat C -

Unknown ha dit...

En el vídeo del post 451, comença esmentant una de les realitats del món en que vivim, hi ha patologies i malalties del cos humà que no podem solucionar però si que podem ajudar a un procés cap a millora.
Exposa el cas d' Esclerosis Múltiple, una malaltia rellevant en la qual es fa malbé la mielina que protegeix els axons i això al llarg del temps provoca una discapacitat.
Aquesta es troba demogràficament situada en les zones més allunyades de l'Equador(en pacients de raça blanca). La taxa és de 70 casos per cada 100.
I la funció immunitària està alterada i no se'n sap la causa, per tan, relacionen la malaltia amb un causant ambiental, com seria un virus. El sistema immunitari com ja sabem, està compost d'uns òrgans i cèl·lules que ens protegeixen de bacteris i virus, eliminant-los amb la seva acció autoimmune. L'alteració provoca una inflamació a les beines de mielina que són destruïdes en processos més avançats i així les beïnes es poden reamilitzar cosa que no passa davant una anomalia com és la que hem anomenat prèviament.
Els malalts tenen símptomes com alteracions de la movilitat, inestabilitat, dificutats en la parla, alteracions a la sensibilitat, fàtiga, malestar amb el contacte del fred i calor.
Richard Prayer, Jackelin (la violinista),Betty Cuthbert van ser víctimes d'aquesta malaltia.
El SNC està compost per l'encéfal (cervell l'òrgan director del nostre funcionament ) i la medul·la espinal(transmet l'informació cap a l'organisme des del cervell). Conté axons de les neurones que transmet els impulsos elèctrics. Aquest està protegit per la beina de mielina, que recobreix totes les neurones.
Es creu però que amb les teràpies que s'estan portan a terme hi ha un progrés en la incògnita que ens presenta aquesta malaltia. Però si parlem mirant cap a la descendència, quan estàs encadenat a una malaltia crònica, com és l'Esclerosis s'ha de tenir en compte les complicacions que poden portar a l'infant i ser molt curós amb la decisió que prens.
Amés a més els fàrmacs que usen tenen dos objectius, volen disminuir el nombre de brots i retardar la discapacitat que suposarà per la persona. I també per poder lluitar contra la malaltia hi ha centres que et poden ajudar tan psicològicament com físicament.
I en base a la part sociable i el món laboral, cal denotar algunes diferències que es formen a vegades a l'hora de decidir si són aptes per treballara alguna empresa determinada, quelcom totalment injust que encara es produeixi a la societat.

Alba Vives ha dit...

Normalment quan es diagnostica una persona d’esclerosis múltiple, aquesta no sap que és, però els metges i tu mateix t’informes i acabes sabent que aquesta malaltia et canviarà la vida.
És infecciosa, on la mielina dels sistema nerviós central es fa malbé.
Afecta a adults i joves d’entre 20 i 40 anys, majoritàriament a persones que viuen en zones allunyades de l’equador i a persones de raça blanca. També depèn de l’edat, el sexe i el lloc on vius pots ser més propens a patir-la.
Avui en dia, hi ha unes quaranta mil persones afectades, setanta casos per cada cent mil habitants.
No es ni hereditària ni infecciosa però si que les persones que tinguin un familiar amb aquesta malaltia més possibilitats tens a patir-la.
Es diagnostica per descart, ja que no hi ha una prova que la confirma.
La simptomatologia es molt diferent, sentir i notar una part de la cara adormida o paralitzada, pèrdua de la visió en un ull o en els dos, pèrdua de força, dificultats per parlar, sensacions desagradables al contacte amb les coses, fatiga, etc. tots aquest símptomes poden empitjorà amb la calor. És molt complicat entendre-la ja que es enganyosa.
Normalment apareixen brots i després hi ha una millora, que pot arriba a ser total. Hi ha una progressió lenta però continuada i poden estar una temporada sense evolucionar i al final acabar evolucionant i progressant i finalment hi hauria una tercera forma clínica evolutiva que esta entre les dos, es una que comença en brots però després comença a progressa encara que no hi hagin brots.
La funció immunitària esta alterada per causes no conegudes, però diuen que l’ambient i la càrrega genètica i tenen a veure.
És una infermetat “autoinmune”, on es destrueix parcialment la mielina. Això provoca una alteració en els impulsos elèctrics. Depenen del lloc on es produeixi la desmielinització el pacient patirà uns símptomes o uns altres.
L’evolució es imprevisible i que una gran taxa de persones que la pateixen tenen l’anomenada esclerosis benigna, que gràcies a les teràpies que estan fent la van millorant.
Si una dona la pateix els metges aconsellen que millor que no es quedi embarassada pels problemes que podria suposar per la futura mare, tampoc es descarta que si aquesta dona vol tindre fills no vol dir que no pugui fer una vida normal, al contrari podrà mantenir una vida relativament normal. En l’embaràs la mare pot experimentar una millora.
Els tractaments, n’hi ha un que es pel brot agut de la malaltia s’utilitza la corticoide intravenosa entre 3 o 5 dies, que tenen un efecte antiinflamatori i el que fan es reduir la simptomatologia del pacient; el simptomàtic de la malaltia on utilitzen un gra tipus de fàrmacs.
No hi ha cura però si que es pot frenar amb la medicina, que altera l’historial d’aquesta, intenten disminuir els pròxims brots i disminuir la discapacitat a llarg termini.
Hi ha uns grups on hi participen psicòlegs, metges i pacients, que t’ajuden a sobre portar aquesta malaltia. On també t’ajuden amb els símptomes, hi ha una part de fisioteràpia que els ajuden a ser més independents i a poder realitzar les activitats de a vida quotidiana.
Una persona si li permeten pot continuar treballant, i això es beneficiós per la seva salut.
Es molt important cuidar el cos, vigilar la dieta i mantenir la ment ocupada, per això diuen que es molt important fer les coses que t’agraden si la malaltia tu permet.
No per tindre esclerosis múltiple has de canviar la teva vida o has de viure un cert tipus de vida.
Hi ha famosos que la pateixen i encara fan les coses que feien abans, potser l’han agut de modificar però encara fan el que els hi agrada.

CARLOTA ha dit...

ESCLEROSI MÚLTIPLE:
En l'esclerosi múltiple és el mateix organisme qui emprèn un atac immunològic contra si mateix que danya la mielina, una substància que recobreix les fibres nervioses. En conseqüència, l'habilitat dels nervis per conduir les ordres del cervell es veu interrompuda. Aquests errors del sistema immunològic s'atribueixen a una predisposició genètica en combinació amb factors ambientals com són les infeccions per virus
-CAUSES: Encara desconegudes, sembla que la presència d'un virus o d'algun altre factor que no coneixem en edat juvenil podria desencadenar la malaltia.[1] També sembla que hi pot haver una predisposició genètica, tot i que hom no ha trobat encara el gen, cosa que pot fer pensar que es tracti d'una combinació complexa especial entre ells.
-SÍMPTOMES: El símptoma inicial de l'esclerosi múltiple és, sovint, visió borrosa o doble, distorsió del color vermell-verd o fins i tot ceguesa en un ull. Inexplicablement, els problemes visuals experimenten debilitat muscular en les extremitats i dificultat amb la coordinació i l'equilibri en algun moment en el curs de la malaltia. Aquests símptomes poden ser suficientment severs com per a crear dificultat al caminar o fins i tot al posar-se dempeus. En els pitjors casos, l'esclerosi múltiple pot produir una paràlisi parcial o total. L'espasticitat -augment involuntari del to muscular que conduïx a rigidesa i espasmes- és comuna, igual que el cansament. La fatiga pot ser desencadenada per un esforç físic excessiu i millorar amb el descans, o pot adquirir la forma d'un cansament constant i persistent.
-DIÀGNOSTIC: els metges utilitzen una varietat de tècniques per a descartar altres possibles trastorns i realitzar una sèrie de proves de laboratori que, si resulten positives, confirmen el diagnòstic. Encara no hi ha cura simplement es frena amb medicina.
És molt important realitzar terapies de psicològia i fisioteràpia.

Lania Ferrer ha dit...

L'Esclerosis Múltiple és una malaltia inflamatòria on es danya el sistema nerviós central. Afecta sobretot a pacients adults i joves (de entre 20 i 40 anys). Es dona amb més freqüència a zones allunyades del Equador. Hi ha40.000 malalts d'esclerosis a l'actualitat.
Es diagnostica mitjançant autopistes i biòpsies. Provoca invalidesa en els casos on la malaltia es més intensa.
Es creu que pot ser provocada per factors ambientals i genètics, encara que no està completament demostrat. Encara que no sigui hereditària, els fills poden tenir predisposició a tenir esclerosis.
No hi ha cura. Però es troben diferents tractaments per tal de frenar el desenvolupament de la malaltia. Per els primers símptomes primaris es tracta amb corticoides, per símptomes més avançats es fa rehabilitació, mitjançant teràpies ocupacionals: fisioteràpia i logopèdia.

Unknown ha dit...

Es una malaltia autoimmune que afecta al cervell i a la medul·la espinal, ja que el que fa es treure la mielina dels axons, impedint així el bon funcionament de les connexions entre neurones. Per pronosticar l’evolució de la malaltia es la ressonància magnètica.

L’esclerosis múltiple afecta sobretot a adults d’entre 20 i 40 anys, tenint un major impacte en les persones de raça blanca que en les de raça negra. Símptomes: Alteracions en el moviment, dificultats per parlar, falta de sensibilitat, sensacions desagradables a calor i fred i fatiga. Es una malaltia autoimmune que afecta al cervell i a la medul·la espinal, ja que el que fa es treure la mielina dels axons, impedint així el bon funcionament de les connexions entre neurones. Per pronosticar l’evolució de la malaltia es la ressonància magnètica.

Per tractar aquesta malaltia s’utilitzen cortisones, fàrmacs simptomàtics, per disminuir-ne els símptomes i els medicaments per reduir el nombre de brots. Tot i això, l’esclerosis múltiple no te cura. També es pot ajudar amb fisioteràpia.

Unknown ha dit...

L’esclerosis múltiple és una enfermetat força desconeguda per la població.

És una malaltia que consisteix en l’inflamació de la mielina del sistema nerviós central i afecta majoritàriament a les persones d’entre 20 i 40 anys. És la causa més freqüent de discapacitat (sense tenir en compte els accidents). Aquesta malaltia és més freqüent en persones de pell blanca, sent, també, més comú en els països més allunyats de l’equador.

Els símptomes són molt diversos. Pot causar alteracions en el moviment i/o en la sensibilitat, dificultats per parlar, fatiga… L’esclerosis múltiple afecta a l’organisme ocasionant problemes en la mielina i així dificultant les conexions entre les neurones del cos.

L’embaràs (en el cas de les dones) no fa que l’individu que pateix la malaltia emitjori, de fet és més comú que millori, però els sis mesos posteriors al part hi ha generalment un empitjorament notable.

Tot i no haver-hi cura, hi ha medicaments que frenen l’esclerosis. El tractament d’aquesta malaltia no només es bassa en medicaments sinó que també en fisioteràpia entre d’altres. Aquests tractaments tenen com a objectiu fer que els pacients sigui el màxim independents possible.

Tot i ser una enfermetat força complicada, qmb esforç i optimisme es pot arribar a portar una vida pràcticament normal.

Unknown ha dit...

ESCLEROSIS MÚLTIPLE:

Quan tens esclerosis múltiple els metges t'ajuden i t'informen i és una cosa greu que et pot canviar la vida.

El sistema nerviós central està compost per l'encèfal i la medul·la espinal. El cervell és l'òrgan rector del sistema nerviós, cada segon entren i surten milers d'informacions a través de les neurones que en els seus axons hi tenen la mielina que fa que la informació vagi més o menys ràpid. La medul·la espinal recorre tota la columna vertebral i transmet els impulsos del cervell a la resta del cos.

(Si vas al metge de capçalera i li expliques els símptomes t'envia a urgències i t'ho poden diagnosticar)

És una malaltia inflamatòria en què es danya la mielina del sistema nerviós central. Afecta a persones d'entre 20-40 anys. Es dóna en més freqüència en les zones allunyades de l'Equador. No és contagiosa però pot ser genètica. ES pot diagnosticar amb facilitat però no tots els casos.

Els principals símptomes són alteracions en els moviments, inestabilitat al caminar, dificultats per parlar, notar una part del cos adormida, fatiga, etc.

En aquesta malaltia també es pot produir una desmielinització a causa de que les cèl·lules protectores del sistema limfàtic no maten a virus que entren al cos i aquests, surten del sistema sanguini i destrueixen la mielina que hi ha al sistema nerviós però poc a poc es va regenerant a petits trossos. Això fa que els impulsos redueixin velocitat.

L'evolució d'aquesta malaltia és imprevisible. Si vols tenir fills t'ho has de pensar encara que l'embaràs no afecta ni a la mare ni al fill però al cap de sis mesos la mare pot patir una recaiguda.

Un dels 3 tractaments és el del brot agut de la malaltia (símptomes aguts i es donen antiinflamatoris), l'altre és el simptomàtic (símptomes secundaris, es donen molts fàrmacs) i el més important és en el que es donen fàrmacs immunomoduladors. Redueixen els símptomes però no té cura.

Quan el pacient noti símptomes ha de fer un tractament immediat.

Unknown ha dit...

L'esclerosi múltiple, és una malaltia en què el sistema immunitari propi actua contra la mielina, una substància de la coberta de les fibres nervioses. El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos. Així, és una malaltia neurodegenerativa, crònica i no contagiosa. Encara no existeix cura. Pot tenir causes genètiques però actualment les causes exactes encara són desconegudes.
En l'esclerosi múltiple és el mateix organisme qui emprèn un atac immunològic contra si mateix que danya la mielina, una substància que recobreix les fibres nervioses. En conseqüència, l'habilitat dels nervis per conduir les ordres del cervell es veu interrompuda. Aquests errors del sistema immunològic s'atribueixen a una predisposició genètica en combinació amb factors ambientals com són les infeccions per virus i, concretament, el virus d'Epstein-Barr. De fet, els malalts d'esclerosi múltiple presenten una elevada i selectiva resposta immune front a l'EBNA1 , cosa que podria ser utilitzada com a marcador pronòstic.

Unknown ha dit...

L'esclerosis múltiple és una malaltia inflamatoria la qual malmet la mielina del sistema nervios centra, afecta a pacient entre 20-40 anys, hi ha un major numero de malalts en els paisos llunys de l'ecuador, no és hereditaria ni contagiosa, però es creu que hi interve un factor ambiental viric.

els simtomes poden variar depentment d'on es trobi l'inflamació:
-tenen alteracions al moviment
-dificultats al parla
-sensacions de fatiga
-alteracions a la sensibilitat
-els simptomes poden empitjorar amb el calor

El proces degeneratiu d'aquesta malaltia és pot produir:
-amb brots d'aquesta malaltia.
-també pot produir de manera progressiva.
-i també pot passar que tinguis brots durant una temporada i despres que aparegui un empitjorament progressiu.

Es pensa que aquesta malaltia es conseqüencia de virus que afecten a persones amb una determinada prdisposició genètica.

afecta al cervell i a la medula espinal, produint impulsus del cervell a tot l'organisme, quan el sistema inmunitari no defensa l'organisme d'aquests virus, aquest, surt dels vasos sanguinis penetren en el sistema central i activen altres molecules, com els macrofegs això produeix una inflamació sobre les baines de mielina les quals son destruides(desmielització) més tard quan s'ha eliminat el problema aquestes es poden regenerar(remielització).

l'afectació de la mielina afecta a la transmissió d'impulsus nervioso a l'organisme, i depenentment d'on es trobin aquestes baines afectaran a una part del cos.

la seva evolució és inprevisible, hi pot haver una forma benigne d'aquesta malaltia,

el tractament,
- tractament agud:
s'utilitza corticoides idovenosos, tenen efectes antifalamtoris.
- tractament sintomàtic
tenen simptomes secundaris,

no té cura de moment.

És pot frenar mitjançant fàrmacs els quals disminueixen el numero de brots i disminueixen la discapacitat a llarg plaç.

amb aquests tractaments és busca disminuir o suprimir la inflamació al principi de la malaltia.

La fisioterapia també ajuda a portar millor la malaltia de manera que t'ajuda a resistir més alguns brots físics de la malaltia.



Jordi Torelló

Unknown ha dit...

El video parla sobre com esta composat el cervell i la funció de la mèdul·la espinal en el nostre organisme. Hi ha dues substàncies: la gris i la blanca. Parla sobre l'axò i la mielina que els composen. L'esclerosi pot afectar a les persones de formes diferents, segons cada un. Les cèl·lules de defensa activen altres cèl·lules del sistema immunitari que desmielinitza a l'organisme. Confessions afirmen que es viu amb molta sorpresa rebre la informació de que es pateix aquesta malaltia. El video també dona molts casos de gent amb esclerosi múltiple que ha pogut triomfar en la vida.

Unknown ha dit...

El sistema nerviós central està format per l’encèfal (situat a l’interior de la cavitat cranial) i la medul·la espinal. El cervell és l’òrgan rector del sistema nerviós (controla les emocions i pensaments i les funcions de la resta dels òrgans). La medul·la espinal es troba al centre de la columna vertebral i transmet els organismes del cervell. Els axons transmeten els impulsos elèctrics a altres neurones i es troben recoberts per la mielina que els protegeix i evita connexions errònies d’altres impulsos. L’esclerosis múltiple és una malaltia inflamatòria que afecta la mielina (afecta a la població adulta jove entre 20 i 50 anys). No és una malaltia hereditària però hi ha una major tendència a patir-la entre familiars que l’han patit. No hi ha cap proba que la diagnostiqui sinó que es fa per eliminació d’altres malalties. Els símptomes depenen de la zona on es trobi la inflamació però són alteracions en el moviment i la sensibilitat, dificultats en la parla, sensació de fatiga, etc. Generalment apareix a través de brots en els pacients (poc a poc apareix una discapacitat). L’esclerosis múltiple afecta la defensa immunitària. El sistema immunitari s’encarrega d’eliminar agents externs que ataquen l’organisme. Però quan l’esclerosis múltiple afecta el sistema immunitari, aquest permet que les cèl·lules de defensa surtin del vas sanguini i activin els macròfags que provoca la destrucció de la mielina (es formen les plaques de desmielinització). Depenen d’on afecti la desmielinització provocarà uns símptomes o altres. L’evolució de l’esclerosis és imprevisible, molts pacients tenen una forma benigne. S’utilitza la ressonància magnètica per determinar el diagnòstic. L’esclerosis múltiple no impedeix ni afecta l’embaràs tot i que la mare té un risc major de recaure. El tractament utilitzat pot ser: tractament agut (ús de corticoides), simptomàtic, es poden utilitzar fàrmacs (intenten disminuir el nombre de brots i la discapacitat a llarg termini) tot i que no té cura. La fisioteràpia pot ajudar a disminuir alguns dels símptomes de la malaltia (per millorar la qualitat de vida dels pacients i evitar la dependència de tercers). Una persona amb esclerosis múltiple permet continuar una vida “normal” i mantenir l’activitat laboral.

Unknown ha dit...

La medul•la espinal es situa a la columna vertebral i la seva funció es transmetí els impulsos del cervell a la resta del organisme. Els òrgans del sistema central es divideixen amb la substancia gris formada per neurones i la substancia blanca format per axons. Els axons son prolongacions de les altres neurones que poden arribar a gran longitud, la seva funció es transmetre els impulsos elèctrics cap a neurones del sistema nerviós central.
Es una malaltia inflamosa en la que es fa malbé la mielina del sistema nerviós central, afecte als pacients entre el 20 i 40 anys. Es una de les malalties més freqüents que produeix discapacitats. La esclerosis múltiple se situa allunyada de l’equador.
Diagnòstic: pot ser curt o pots tardar any per dir si tens la esclerosis, s’ha de fer un diagnòstic
Símptoma: paràlisis, pèrdua de la visió, alteracions en el moviment, estabilitat, els hi costa parlar, fatiga.

Unknown ha dit...

ESCLEROSIS MÚLTIPLE

L'Esclerosis múltipe és una malaltia inflamatòria en què es danya la mielina del sistema nerviós central. Afecta entre persones d'entre 20 i 40 anys. No és contagiosa, però pot ser genètica.
Pel que fa al sistema nerviós central, està compost per l'encèfal i la mèdul·la espinal. El cervell és l'òrgan rector del sistema nerviós, cada segon entren i surten milers d'informacions a través de les neurones que en els seus axons hi tenen la mielina que fa que la informació vagi més o menys ràpida.
Els principals símptomes de l'Esclerosis múltiple, són alteracions en els moviments, inestabilitat al caminar, dificultat per parlar, notar una part del cos adormida, fatiga...
L'evolució d'aquesta malaltia és imprevisible. També es pot produir desmielinització a causa de que les cèl·lules protectores del sistema limfàtic no maten virus que entren al cos d'aquests, surten del sistema sanguini i destrueixen la mielina que hi ha al sistema nerviós, que es va regenerant en petits trossos. Això fa que els impulsos redueixin la velocitat.
Hi ha 3 tractaments per intentar combatre la enfermetat: el brot agut de la malaltia, el simptomàtic i fàrmacs immunomoduladors. Aquests tractaments redueixen els símptomes, pero aquesta enfermetat no té cura.

Toni Cervelló ha dit...

El cervell és l'òrgan rector del nostre sistema nerviós, cada segon entren i surten milers d'informació.

La medul·la espinal recorre tota la part de la columna vertebral i té la funció de transmetre la informació del cervell a tots els òrgans del nostre cos.

L'esclerosis múltiple és una malaltia inflamatòria i es danya la mielina del sistema nerviós central, afecta sobretot a pacients entre els 20 i 40 anys. Com més allunyat de l'equador més casos d'esclerosis hi ha i és més freqüent en persones de rasa blanca. Hi ha 40.000 persones afectades d'esclerosis múltiple en tot Espanya. No és hereditària ni s'encomana.

Unknown ha dit...

L'esclerosi múltiple (EM i MS, en les seves inicials angleses i alemanyes, respectivament; EM en català) és una malaltia en què el sistema immunitari propi actua contra la mielina, una substància de la coberta de les fibres nervioses.El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos. Així, és una malaltia neurodegenerativa, crònica i no contagiosa. Encara no existeix cura. Pot tenir causes genètiques però actualment les causes exactes encara són desconegudes.
Actualment, les causes són encara desconegudes, sembla que la presència d'un virua o d'algun altre factor que no coneixem en edat juvenil podria desencadenar la malaltia.També sembla que hi pot haver una predisposició genètica, tot i que hom no ha trobat encara el gen, cosa que pot fer pensar que es tracti d'una combinació complexa especial entre ells, per exemple, i que hi ha el cas de dues germanes bessones de les quals només una ha desenvolupat l'esclerosi.

Unknown ha dit...

Esclerosi múltiple:

En primer lloc cal entendre el funcionament del nostres sistema nerviós: en el cervell s’hi troben les neurones connectades per l’”axó” aquest és recobert i protegit per una substància anomenada mielina.

La malaltia d’esclerosi múltiple es produeix quan hi ha alteracions en el sistema immunitàri. Els microorganismes immunitàris surten dels vasos sanguinis i activant-ne d’altres aquests proboquen una inflació que acaba amb el deteriorament i destrucció de la mielina de les neurones. que acaba significant una disminució de la capacitat i leositat de transmició de la informació per tot el sistema nerviós.

Els seus psíntomes són:
-Dificultats en el moviment i la parla
-Innestavilitat
-Fatiga
-Pèrdua de capacitats essencials segons on es produeixi la inflació (com la vista)

Cal dir que es produeixen en brots o progressions, cosa que fa que l’evolució sigui molt imprevisible

Tenir la malaltia depén molt de factors com l’edat, el sexe, la zona on es viu, però no és hereditàri ni contagiable però no es descarten algunes possibilitats com la d’un virus.

Els tractaments actuals no són definitius però s’utilitzen diferents t’ecniques com la d’atacat l’enfermetat amb antiinflamatoris frenant el desenvolupament de la malaltia; actuan contre els psíntomes i/o els efectes secundaris (fisioteràpia, tractament de depresions…)

Sigui com sigui viure amb una malaltia així és un canvi radical a la vida d’una persona. Et pot afectar en el teu dia a dia, en el món laboral i fins i tot a l’hora de tenir fills. Mai cal oblidar la necessitat d’investigació.

Arnau Raich ha dit...

És una enfermetat inflamatòria en la que es malmet la mielina del sistema nerviòs central, que generalment afecta a pacients d'entre 20 i 40 anys. Aquesta enfermetat, depèn de l'edat, el sexe, la zona geogràfica a on es viu i fins i tot la "raça", ja que afecta majoritàriament a gent blanca de països allunyats de l'ecuador com ara Nova Zelanda, Austràlia, Canadà, Holanda, Dinamarca...
A españa hi han 7 casos per cada 10.000 habitants, així que aqui no és una enfermetat que afecti a una majoria important.
La remielinització és un procès que es fa en les primeres fases de la malaltia, que com el seu pròpi nom indica.
Un embaràs pot arribar a millorar l'enfermetat, però els sis primers mesosdesprès de l'embaràs pot afectar al pacient i/o al fill més comunment

David Riba ha dit...

El video ens explica, a grans trets la vida de Elena des de que li van diagnosticar escleorosis múltiple. Com a introducció, fa referència a les parts que formen el cevell com i també a la melina que és una substància greixosa que ajuda al pas dels impulsos nerviosos entre neurones. Com a un incís dona a saber una breu biografia d’un actor còmic famòs a qui se li va detectar la malaltia en concret.
Les dades més importants són que la majoria de casos es donen en gent que viu als països allunyats de l’equador com podrien ser França, Alemanya o Austràlia. Els símptomes més clars són les irregularitats en el moviment, dificultats en parlar, alteracions en la sensibilitat... Com en altres malalties existeixen les formes benignes o malignes d’aquesta...
Com a teràpies es recomanen tant les psiquiàtriques com les físiques. Per aquesta segona solució es recomana molt anar a veure el fisioterapeuta ja que ens pot ajudar progressivament tot i que no ens la pot arribar a curar.
David Riba.

Unknown ha dit...

El cervell és l’òrgan rector del sistema nerviós. La mèdul•la espinal té la funció de propagar els impulsos del cervell a la resta del organisme.
La esclerosis múltiple és una malaltia inflamatòria, la qual afecta la mielina del sistema nerviós central. És més freqüent a persones de raça blanca, no és hereditària ni contagiosa.
Depèn de la zona on sigui la inflamació tenen uns símptomes o uns altres, però els més comuns són:
• Dificultats a la parla
• Alteracions en el moviment
• Inestabilitat
• Menys força
• Cansament
• Poca visió
Es produeixen pujades i baixades que són imprevisibles, a causa dels brots. És complicat tenir fills si un de la parella té la malaltia.
La malaltia es pot frenar amb fàrmacs que disminueixen el número de brots, la fisioteràpia els hi facilita les activitats que han de realitzar dia a dia. No existeix una cura definitiva però la ciència avança cada dia més i avui en dia tenim tractaments més afectius que fa uns anys.

Unknown ha dit...

Aquest vídeo tracta sobra la esclorosis múltiple.
És una malaltia inflamatòria que afecta a la mielina del sistema nerviós central. Tan pot afectar a adults com a joves. També trobem varis factors que ajuden a agafar la malaltia com és: la situació geogràfica, el sexe, la edat... No és una malaltia contagiosa ni hereditària. Per poder-la detectar s'han de fer diverses proves. Podem destacar alguns símpotmes com: dificultat per parlar, alteracions a la sensibilitat, sensacions de fatiga, etc. Cada persona pot rebre aquests símpotmes de manera diferent però aquests s'agreugen amb la calor.
Els impulsos elèctrics es transmeten per els exons que estan rodejats de mielina. La funció de la mielina es protegir aquests exons i d'aquesta manera que els impulsos elèctrics es puguin transmetre millor.
El nostre S.I. defensa l'organisme de virus, bacteris i fongs que puguin afectar. També és cert que es podria produir una desmialització si el nostre sistema immunològic patís una alteració i afectés a la mielina. Sincrònicament, els exons poden quedar danyats. En cas que hi hagués una desmialització la mielina es podria tornar a regenerar (remialització). La evolució de la malaltia és totalment imprevisible. Si s'afectés la mielina, també s'afectaria a la transmissió dels impulsos elèctrics.
Tot i tenir aquesta malaltia, una persona pot seguir el cicle sexual i reproductor sense cap problema i el nen no patiria cap d'any, perqùe com he dit, no és hereditària.

Unknown ha dit...

Primerament no saps en el que et trobes, però després te’n adones que t’afectarà per tota la vida.
Aquesta malaltia afecta al cervell i a la medul•la central, per exemple, com la parla o la forma de moure’ns. Es provoca per una inflamació que danya el sistema nerviós central, i afecta a persones grans entre els 20-40, freqüentment el persones blanques per la zona geogràfica.
Síndromes: parts del cos dormides, fatiga, no sentiment del calor/fred... Cada un d’aquests símptomes depenen de la zona infectada.
L’evolució és imprevisible ja que depèn de brots i de les persones. Cada cop més, les teràpies van millorant la vida dels afectats. Els tractaments varien depenent de la persona, el primer del brot de la persona- corticoides desinflamatoris; el segon és el tractament simptomàtic (per brots més notables) - té molts fàrmacs. S’utilitzen també, una sèrie de fàrmacs per disminuir els brots i per disminuir la discapacitat.
Existeixen grups de suport, amics, xats, cursos.. per la gent que la pateix. S’ha de canviar el xip i mirar endavant, començar de 0.
No existeix tampoc, una cura definitiva per aquesta malaltia però mai s’ha de perdre l’esperança.
Primerament no saps en el que et trobes, però després te’n adones que t’afectarà per tota la vida.
Aquesta malaltia afecta al cervell i a la medul•la central, per exemple, com la parla o la forma de moure’ns. Es provoca per una inflamació que danya el sistema nerviós central, i afecta a persones grans entre els 20-40, freqüentment el persones blanques per la zona geogràfica.
Síndromes: parts del cos dormides, fatiga, no sentiment del calor/fred... Cada un d’aquests símptomes depenen de la zona infectada.
L’evolució és imprevisible ja que depèn de brots i de les persones. Cada cop més, les teràpies van millorant la vida dels afectats. Els tractaments varien depenent de la persona, el primer del brot de la persona- corticoides desinflamatoris; el segon és el tractament simptomàtic (per brots més notables) - té molts fàrmacs. S’utilitzen també, una sèrie de fàrmacs per disminuir els brots i per disminuir la discapacitat.
Existeixen grups de suport, amics, xats, cursos.. per la gent que la pateix. S’ha de canviar el xip i mirar endavant, començar de 0.
No existeix tampoc, una cura definitiva per aquesta malaltia però mai s’ha de perdre l’esperança.