dimarts, 5 d’abril de 2016

511 - Fem ciència: "Los ensayos clínicos en humanos"


Un aspecte important de la ciència és el desenvolupament de nous fàrmacs. En aquesta activitat hem vist un reportatge sobre "Los ensayos clínicos en humanos". Els alumnes de Fem ciència de 2n ESO destacaran, en l'apartat de comentaris d'aquest post, aquells aspectes que considerin més rellevants en el procés de recerca de noves molècules terapèutiques.

Per seguir les actualitzacions d'aquest blog adn-dna, els recursos de ciències de la naturalesa adn-dna.net i notícies d'actualitat científica, ara també es pot fer a través de Twitter : adn-dnanet i #adndnanet

Per participar a l'apartat de comentaris dels posts d'aquest blog adn-dna  cal seguir les instruccions indicades en el post 341.

Termini per publicar comentaris diumenge 10 d'abril de 2016 a les 22:00h 

15 comentaris:

Miriam Santano ha dit...

- Només feien els assajos els que necessitaven diners, els emigrants, la gent que ja estava terminal o els pacients amb diagnòstics genètics.
- A uns quants pacients se'ls donava el nou medicament i a uns altres placebos, que eren unes pastilles de sucre o d’alguna cosa semblant que no feia cap efecte.
- En l’estudi hi ha quatre fases:
Fase 1: es prova el fàrmac en una persona sana.
Fase 2: seguretat amb pacients amb la malaltia.
Fase 3: eficàcia, veure si funciona o no.
Fase 4: s’aplica a més persones
- El placebo pot produir l’efecte que es busca si el malalt es pensa que s’està prenent el medicament.
- S’investiguen malalties que no són gaire importants perquè les que sí que ho són, són molt cares.
- Les investigacions es fan segons l’economia i l’interès social.
- Un dels efectes secundaris més freqüents és la sordera (per vida).
- Un medicament pot variar de preu segons sigui genètic o de marca.
- Quan es fa un medicament tens 20 anys de patent i quan s’esgoten, passen a ser genètics i per tant són més barat. Com són més barats els medicaments de marca també abaixen el preu.
- Els metges prefereixen agafar les medicines que saben que funciones que no pas les noves.

Aina Pagan ha dit...

Assajos clínics en humans

hi van sobretot les persones amb més necessitant de recursos. ho fan per diners, malalts terminals ( es pot causar mal a la persona ) i pacients amb diagnòstic genètic.

PLACEBO:Té forma de pastilla però en realitat pot ser feta de sucre i així enganyan a les persones perquè no sàpiguen quina pastilla els hi ha tocat
també les pastilles de veritat dels assajos poden tenir afectes secundaris, alguna podria ser que no poguessis escoltar mai més.


Passos per saber si la pastilla funciona o no :

1- Provar el medicament en una persona sana.
2- Provar la pastilla amb la persona que te aquella malaltia.
3- Observar si el medicament funciona o no.
4- si funciona el posen al mercat perquè tothom el provi

Hi ha moltes malalties que a Espanya no hi són, o com a mínim fins ara, vol dir que per culpa de alguns immigrants que venen al nostre país i que estan contaminats de alguna malaltia estrangera la passen a nosaltres i de aquí aixó també pot passar en molts altres paisos.

El que més sorpren en la historia és que primer van enviar a l'home a la lluna i després van aparèixer les maletes amb rodes i que fins als anys 90 no es van popularitzar.

La curiositat és el que ens obre la ment i això és important.



Patents -) que tenen 20 anys només per fabricar ells i vendre-la ells, si el volen els altres, aura de pagar a la empresa que a ha fabricat. I passats els 20 anys tothom podra començar a fabricar-les.

India, és el laboratori econòmic de tot el món.

Zeltia Manzano Faure ha dit...

Alguna gent va als asatjos clinics per els diners i uns altres perque tenen una malaltia terminal i pacients diagnosticats de genetica. De les persones dels asatjos clinics a una meitat lis donen el medicament nou i a l'altre meitat lis donen placevol. El placevol és una substància que no cura la malaltia, no causa d'anys i no té efectes secundaris. Als asatjos clinics amb humans s'han de passar unes fases que són:
-Fase 1: Probar-ho en una persona sana.
-Fase 2: Seguritat en els pacients amb malaltia i els efectes.
-Fase 3: Es comproba si el medicament funciona per curar la malaltia.
-Fase 4: S'aplica el medicament a un gran grup de persones.
Els patents tenen 20 anys no és de marca comercial. El generic es quan el patent ja ha estat explotat.
A les dones embaraçades infectades de sida, lis havien de donar a la meita el medicament nou i a l'ltre meitat el medicament vell, però ho van fer amb la meitat lis van donar el medicament nou i a l'altre el placevol, aleshores molt poques dones es podien salvar i morien.

Aina Carreras ha dit...

-Un assaig clínic és un tipus d'estudi en què s'investiga una pregunta important en medicina i farmàcia, per a augmentar el coneixement.
-Als assajos clínics hi participen gent que necessita més recursos i més diners (economia), però tenen més possibilitats de morir.
-Els diagnostiquen genèticament.
-Alguns medicaments feien que tinguessis efectes secundaris, i llavors se’ls hi diagnosticava placebo, que és qualsevol mena de medicament que s'administra com a teràpia, i que és una substància que no té efectes secundaris.
-La majoria dels que participen als assajos clínics són joves estudiants de medicina i venen aquí per guanyar diners per poder passar les vacances.
-En un any hi participen 10.000 estudiants i es fan 650 estudis.
-Els assajos es fan en quatre fases:
·Fase 1: el medicament que volen provar es prova amb gent normal (que no tenen cap malaltia).
·Fase 2: els pacients que tinguin la malaltia han de tenir seguretat i a veure si el medicament que s'han provat els hi provoca millora o no.
·Fase 3: és la part d’eficàcia. Si el medicament serveix per curar aquella persona o no.
·Fase 4: si funciona s'aplica a més persones (s'amplia).
-Si en un estudi la persona que està fent la prova vomités, tot el que s’ha fet anteriorment ja no funcionaria per res i t'eliminarien dels assajos clínics.
-S'especialitzen en l'obesitat i els insomnis.
-Un dels efectes secundaris depèn del medicament per matar les cèl·lules de l'oïda.
-Quan es ven un nou medicament val molt més que el medicament comercial.
-Patents: si descobrim un medicament que cura una certa malaltia podem investigar pel nostre compte, i si funciona el patentes i tens 20 anys per vendre-ho.
-L’Índia és el laboratori econòmic de tot el món, vol dir que fabriquen genèrics. A l’Índia, com que no poden pagar el medicament hi ha molts morts.
-Als assajos clínics amb humans van fer una prova amb dones embarassades que tenien una malaltia, el sida. Els hi van diagnosticar un medicament nou. En algunes els hi van donar placebo. I a altres, amb el medicament nou, va empitjorar la seva malaltia.
-El vídeo també comentava que els immigrants que estan malalts porten noves malalties. I el govern es planteja si hi ha d’haver immigració o no.

Marta Cahner ha dit...

En els assajos clínics hi participa gent que necessita diners, gent que morirà d'aquí poc i pacients amb diagnòstics genètics. Als pacients els hi donen 2 coses: placebo (substància que no fa ni bé ni mal) i el fàrmac, que pot crear efectes secundaris, per comparar-los. Aquests assajos tenen varies fases:
1-Probar el fàrmac en una persona sana.
2-Assegurar-se que va bé en un pacient malalt.
3-Prova d'eficàcia amb un grup reduït.
4-Si funciona, s'aplica a moltes persones.

Algun efecte secundari podria ser la sordesa.
Alguns assajos eren dolents, perquè hi havia vegades que dones molt malaltes de països pobres havien de recórrer molts km., però a la meitat els donaven placebo i acabaven morint.
Les patents són 20 anys on el medicament només el pot tenir la marca que ho ha patentat. Quan ja han passat els anys surten els genèrics, que és el mateix però més barat. La Índia és el país que crea més genèrics al món. Llavors els rics ho van voler prohibir perquè deien que no era segur (en el fons salvaven les mateixes vides); molta gent va morir, ja que havien prohibit els genèrics.
Durant molt temps els metges només receptaven els medicaments vells i no els nous. Abans els creadors dels nous incitaven els metges amb regals, però ara està prohibit.
També molts immigrants transporten la seva malaltia a països on hi ha cura i seguretat social. Ho fan perquè al seu país no hi ha cura ni informació sobre la malaltia. Per això Metges sense Fronteres va per aquests pobles donant informació.

Laia M ha dit...

Assajos clínics:
Hi va la gent que necessita diners, malalts terminals (volen provar-ho per així intentar curar-se)o pacients amb diagnòstic genètic.
Els hi poden donar:
1. PLACEBO: és una substància que no fa efecte ni per curar la malaltia ni té efectes secundaris.
2. O el medicament. Pot tenir un efecte curatiu o un efecte secundari, ( poder li cura la infecció, però li surt un efecte secundari, per exemple sordesa).

Hi ha unes fases:
1a. Provar el fàrmac en una persona sana.
2a. Amb pacients afectats, per veure l'efecte que té (no li donarà toxicitat gràcies al pas 1)
3a. Comprovar si el medicament serveix.
4a. Ampliar el nombre de gent per assegurar-se si el fàrmac és efectiu.

Els medicaments costen més quan surten nous i si són de marques, que no pas si són genèrics. S'han de fer patents (20 anys per explotar-lo), quan passin 20 anys, tothom el podrà fabricar i utilitzar.
Quan en surten de nous, els preus dels més antics baixen.
DIFERENCIA ENTRE GENÈRIC I MARCA: el temps d'explotació.

- A unes dones embarassades els hi van voler fer un estudi sobre la sida, i a la meitat els hi van donar el nou medicament, en canvia a l'altra meitat placebo, i llavors anaven empitjorant, ja que no els hi van donar res per curar-les, i la malaltia va arribar a l'embrió.

- A l'Índia fabricaven medicaments per curar-se, i els hi van prohibir i llavors hi havien moltes morts, ja que no es podien comprar els medicaments, ja que eren massa cars i els que els hi van prohibir no van fer res per evitar-ho i la gent va morir tot i estar feta la cura.

- Emigrants: Es diu que porten malalties i no tenen dret a la sanitat, seguretat social.

LAIA MABRAS

Carla Márquez Jorge ha dit...

Als assajos clínics hi va gent que necessita diners, malalts terminals (que no tenen esperança de vida) i pacients amb diagnòstic genètic. A la gent que s'ofereix voluntària sel's hi suministra a alguns el medicament i a altre el placebo (que és una substància que no té cap efecte, que ni cura la malaltia ni produeix efectes secundaris). Però no diuen a cap dels pacients que els hi donen perquè no influeixi el cantó psicològic. En aquests assajos hi han diverses fases:
1. Provar el fàrmac en una persona sana.
2. Amb pacients, veure quin efecte té (no li donarà toxicitat gràcies a la primera fase.)
3. Prova d'eficàcia (veure si funciona)
4. S'amplia el nombre de persones amb les que s'experimenta).
Normalments els medicaments de marca que surten, són més cars que els genètics.
Els metges normalment a l'hora de subministrar el medicament, donen el més "antic", és a dor el que porta molts anys al mercat, perquè com sempre ha funcionat, no s'arrisquen.
Els medicaments genètics els feien els països pobres per curar les enfermetats, i tenien la mateixa eficàcia que altres medicaments de marca, però eren més barats.
Una vegada, va haver un assaig clínic amb dones africanes, embarassades i que tenien sida i a unes els hi van donar placebo (era una pastilla de sucre) i a altres el medicament nou. I això va provocar que la meitat de les dones es curessin, i a les altres que es veiés com l'enfermetat efectava al fetus.
S'han de fer patents (hi han 20 anys per explotar-lo) que vol dir que els que han descobert del medicament tenen 20 anys per fabricar-lo i que ningú ho copii. Però hi ha 10 anys per fabricar el medicament, per tant tenen 10 per explotar-lo. Passats aquests anys diem que és un medicament genètic, per això la diferència entre medicament genètic i de marca és el temps en el que han estat en el mercat. Normalment si hi ha medicament genètic el metge ha de receptar aquest.
A l'Índia es feien molts medicaments genètics pels països subdesenvolupats que eren més barats. Però van limitar-la i això va fer que els països subdesenvolupats anéssin malament perquè les malalties no es podien curar.
Els immigrants alguns venen amb malalties per tant la seguretat social no la solen tenir ja que les poden passar d'allà a aquí. I llavors els metges sense fronteres solen anar als països pobres a portar els nous avanços mèdics.

Antonio Espinar Doncel ha dit...

- Que asajar amb humans es bo, per provar el medicament i per verificar que es un medicament que s'he li pot donar a tota la població.
- També, que la gent que prova els medicaments, o bé es per tema econòmic, o per que aquella persona té els dies contats, i per intentar salvar-li la vida.

Toni Espinar Cerón
2n ESO A OPTATIVA

Berta Fabregas ha dit...

IDEES MÉS IMPORTANTS:
-els enssajos clínics són essencials avans de posar-li a una persona.
-l'economia molt alta.
-a vegades hi han malalts terminals que fan els enssajos clínics per ajudar a la ciència i ha ells mateixos per intentar curar-se.
-ha vegades hi han pacients que tenen un diagnòstic genètic, el poden passar als fills.
-als enjassjos clínics després de comprovar-los amb animals, ho proben amb humans on els hi poden posar dos coses: placebo (sucre) o el fàrmac on es poden veure els efectes secundaris que poden trenir i gràcies això poden comprovar la capacitat de curar que té o si no serveix.
- els passients que col·laboren als enssajos reben molts diners a canvi, molts d'ells ho fan pels diners.
-els passients no saben si els hi posaran placebo o el fàrmac.
-per fer l'estudi clínic passen per 4 fases:
1:probar-lo a una persona sana.
2: la seguretat amb els pacients i veure els resultats.
3: eficàcia (si el medicament funciona).
4:si funciona s'aplica a més persones.
- necessiten a varies persones per comprovar si el fàrmac funciona.
-aplicació: PATENTS: 20 anys per fer el medicament la persona que el treu a la llum. Durant aquets anys el medicament és de marca perquè només el poden fer ells després dels 20 anys aquet medicament el pot fer tothom.
-la Índia no pot pagar els medicaments de marca i allà no els hi deixen fer.
-al vídeo sortien dones embraçades amb sida i ha les probes per curar-les van probar un medicament nou, però la meitat els hi van donar placebo però els hi tindrien que haver donat el medicament "vell".
-els emigrants venen aquí i porten malalties i no saben si deixar-los entrar a la seguritat social.ñ
-investiguen com anar a la lluns però no ha curar malalties.

anna parcerisas ha dit...

La gent que participa en els assajos clínics, és gent que ho fa per diners, normalment són joves o estudiants de medicina. En aquests assajos són diagnosticats genèticament perquè poden provocar efectes secundaris, també els diagnostiquen placebo, els metges van trobar una solució que era augmentar la fruita amb Vitamina C.
Aquests assajos es fan per 4 fases:
Fase 1: proven el fàrmac en una persona sana.
Fase 2: miren si a un pacient amb malalties els hi provoquen millora o no.
Fase 3: provar si funciona per curar la malaltia o no.
Fase 4:
si el fàrmac funciona, s'aplica a més persones voluntàries per estar segurs de si respondrà igual a altres persones.
Depèn del medicament pot provocar la pèrdua de l'oïda.
Quan volen utilitzar un fàrmac tenen 10 anys per fer proves i uns altres 10 anys per vendre'l. Si el fàrmac funcionés el patentarien i després de 20 anys la gent ja podria investigar sobre el fàrmac utilitzat.

marc dalmases ha dit...

-Hi ha gent que hi va per diners
-Malats terminals
-Pacients amb diagnostic genètic
·efectes secundaris, seqüeles
·placebo
Fase 1:Probar el farmac en una persona sana
Fase 2:Seguratat en pacients
Fase 3:Eficacia: si el medicament serveix
Fase 4:El nombre de persones en les que s'experimenta
APLICACIÓ:
Venen imigrants amb malelties deconeixibles i aixo pot fer que s'ancumani amb la gent, i no s'apigue quin medicament donar-li
Hi ha molta diferencia de preus
HI a E.E.U. hi ha millor tecnologia que ha Espanya.

Pau Arús ha dit...

Assatjos clínics en humans:

El tipus de gent que s'ofereix a fer experiments cínics són : Qui ho fa per diners(la majoria), gent amb malalties terminals o gent amb un diagnòstic genètic.

Els experiments provoquen:
-Placebo(dosis que no tenen substàncies curatievs que s'aplica a una part dels experimentats i té un efecte psicològic)
-Efectes secundaris

Fases de l'estudi clínic:
1.Provar el farmac en persones sanes
2.Seguretat en els pacients i avaluar les consequències
3.Provar l'eficàcia
4.El nombre de persones a qui s'aplica el farmac segons el resultat augmenta o disminueix

Els medicaments tenen la matèixa part efectiva però es fa pagar més depenent de la forma genèrica.

Les patents posen el preu dels medicaments molt cars que farà que moltes persones no puguin acudir a aquests.

I els paisos poc desenvolupats no tothom pot accedir als medicaments bàsics.

adrian ha dit...

El video explica, com funcionen els assatjos clínics en humans, i altres detalls sobre els farmacs, com per exemple sobre la patentació d'aquestos.

Diu que els voluntaris pels assatjos, ho fan per interés econòmic, perque són malalts terminals, o perque tenen problemes genètics. El procés per probar un medicament, te quatres parts: 1- Probar el fàrmac amb una persona sana (per veure si la perjudica), 2-Probar amb malalts. 3- Comprobar l'eficàcia i 4-Ampliar el nombre de pacients ( per veure mes reaccions possibles).

També explica, que els efèctes secundaris, són aquells que no són provocats intencionadament, si no que estàn a part del efecte principal, si aquests son molt negatius, poden els medicaments poden no ser venuts. Explica, que el placebo, es una substànica sense efectes, com el sucre, que se li dona en els assatjos clínics a un grup de les persones, sense que aquestes o s'apiguen, en cas de que no hi hagues ja un medicament, per a comparar els resultats amb el medicament que s'està investigant.

Al video, s'explica una situació en la que en un assaig es va donar placebo a 20 dones embaraçades, tot i que hi hagues ja un medicament, per a comprovar com els anava afectant la malaltia, comparant amb a les que lis donaven el medicament nou.

També s'explica com funcionen les patentacions de medicament. Quan es patenta un, es donen 20 anys per utilitzar tot el que vulguin el seu medicament. Normalment, durant 10 d'aquests anys, encara no es ven i es fan investigacions, i als altres 10, es tenen que recuperar tots els diners invertits, i guanyar beneficis.

Per últim també es planteja, si es te de donar els medicament als inmigrants, ja que aquestos els paga, o paga una part l'estat.

Enric Fernandez ha dit...

En principi parlen de wallraf i de la gent que investiga desde la seva propia pell. També comenten que una cosa molt visible en els voluntaris era que o necessitaven diners o els hi quedava molt poc temps de vida.

A la meitat dels pacients sels hi sumministrava la cura, i a l'altra meitat sucre, per comprovar l'evolució de la malaltia.

Existeixen dos tipus de medicaments iguals, els de marca, i els genèrics, fets allà i normalment més econmics.

Els metges solen retardar la popularitat de nous medicaments ja que solen distribuir avans els antics ja que els hi inspiren més confiança.

Aina Carreras ha dit...

-Els assajos clínics amb humans són un tipus d'estudi clínic en què s'investiga una pregunta important en medicina i farmàcia, per augmentar el coneixement.
-En aquests assajos hi va gent que necessita més recursos i més diners (motius econòmics), però per contra tenen cert risc de patir efectes secundaris o fins i tot morir.
-Als pacients els classifiquen o seleccionen genèticament.
-Per una banda els fan prendre medicaments els quals els poden provocar efectes secundaris, i llavors per altra banda els subministren placebo que simula ser medicament però és neutre, és a dir no provoca cap efecte sobre el pacient. És qualsevol mena de medicament que s’administra com a teràpia i no provoca efectes secundaris.
-Els que participen als assajos clínics amb humans són joves estudiants de medicina per guanyar diners per poder passar les vacances.
-Participen 10.000 estudiants en assajos clínics i fan 650 estudis en un any.
-Els assajos es fan en quatre fases:
Fase 1: es prova el medicament en gent normal, que no tingui cap malaltia.
Fase 2: quan es prova amb els pacients que tenen la malaltia, han de tenir seguretat i mirar si li provoca millora o no.
Fase 3: és la part d’eficàcia, si el medicament serveix per curar aquella persona o no.
Fase 4: si el medicament funciona s’aplica a més persones (s’amplia).
-Si en un estudi vomites, tot l’anterior ja no funciona i t’eliminen dels assajos.
-S’especialitzen en l’obesitat i els insomnis.
-Quan es ven un nou medicament val molt més al principi que el medicament comercial ja generalitzat.
-Patents: si descobrim un medicament que cura una certa malaltia podem investigar pel nostre compte i si funciona el patentes, i tens vint anys per vendre'l en exclusiva sense que ningú més el pugui comercialitzar ni copiar.
-L’Índia és el laboratori de tot el món, és on es fabriquen més genèrics. A l’Índia hi ha molts morts perquè la majoria de la població no es pot pagar els medicaments.
-Als assajos clínics van fer una prova amb les dones embarassades que tenien una malaltia (sida), a la meitat se’ls va subministrar un medicament nou, i a l’altra meitat els hi van donar placebo. I llavors a unes se’ls hi va empitjorar i a altres se’ls hi va curar.
-Els immigrants venen amb malalties, i el govern es planteja si hi ha d’haver controls o restriccions sobre la immigració o no.