dimarts, 4 d’octubre de 2016

531 - Cultura científica 1r batxillerat: les aurores boreals


En l'apartat de comentaris d'aquest post, els alumnes de cultura científica de 1r de batxillerat respondran a l'activitat proposada en l'aula virtual adn-dna.net 2.7.

Consultar detalls de l'activitat i terminis en:

Categoria:
ACTIVITATS ALUMNES PER CURSOS
Curs A04 - Cultura científica

Activitats procedimentals




Per seguir les actualitzacions d'aquest blog adn-dna, els recursos de ciències de la naturalesa adn-dna.net i notícies d'actualitat científica, també es pot fer a través de Twitter : adn-dnanet i #adndnanet.

Per participar a l'apartat de comentaris dels posts d'aquest blog adn-dna  cal seguir les instruccions indicades en el post 341.

12 comentaris:

Albert Longaron ha dit...

LES AURORES BOREALS:



A Islàndia, han tingut l’oportunitat de presenciar un dels fenòmens naturals més espectaculars de la Terra. Es basa en una brillantor fluorescent a l'horitzó que va disminuint a mida que, per altre banda, sorgeix un arc il•luminat que de vegades es tanca en forma de cercle molt brillant; aquest fenomen és L’aurora Boreal. L'explicació de com es forma una aurora boreal, està relacionada amb l'activitat solar i amb la composició i característiques de la nostra atmosfera terrestre.

Les aurores boreals es formen en una zona circular sobre els pols de la terra. Els electrons que conformen les radiacions solars produeixen una emissió espectral quan arriben a les molècules de gas que es troben a la magnetosfera (part de l'atmosfera terrestre que protegeix a la Terra del vent solar) i provoquen una reacció a nivell atòmic que dóna com a resultat una increïble i meravellosa lluminositat.

Els estudis realitzats per explicar aquest fenomen ens diuen que una aurora boreal es produeix quan el vent solar es veu alterat per partícules subatòmiques que provenen del sol. És per això que, tot i que se sap que els vents solars tenen una periodicitat d’onze anys aproximadament, no és possible pronosticar una aurora boreal amb exactitud.






Albert Longarón Morales
1r Batx B
09/10/2016

NURIA RIGOL PUJOL ha dit...

Les aurores boreals consisteixen en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa d’una cursa d'electrons carregats d'energia.

Quan els rajos solars xoquen amb el camp magnètic de la Terra, aquest s'estira, i acumula dins tota l'energia. Arriba un moment en què les línies del camp magnètic es tornen a connectar i alliberen de cop tota aquesta energia, propulsant els electrons de tornada a la Terra. Quan aquestes partícules tan accelerades xoquen amb la part superior de l'atmosfera es genera el plasma anomenat aurora, que es el que causa el desplegament de brillantors i colors que es pot observar en els pols en determinades èpoques de l'any (exemple Islàndia).

Aquest fet, no es exclusiu de la Terra, ja que també s'observen en altres planetes del sistema solar com Júpiter, Saturn, Mart i Venus.
Les aurores boreals, també es poden reproduir en un laboratori, ja que per exemple aquestes apareixen en explosions nuclears.

MARINA RECASENS MARTINEZ ha dit...

Bàsicament, l’aurora boreal és un fenomen luminescent que es presenta de nit generalment en les zones polars amb una gran varietat de colors i formes que canvien contínuament Els millors moments per observar-la són entre setembre i març.

Les aurores polars s’expliquen físicament com el resultat de les col·lisions d’electrons i ions d’alta velocitat provinents de l’espai, amb àtoms d’oxigen i nitrogen de la part alta de l’atmosfera. Aquestes partícules venen de l’espai, controlada pel camp magnètic terrestre, la magnetosfera, i transfereixen la seva energia als àtoms d’oxigen i nitrogen. Els àtoms en absorbir l’energia s’exciten, i després tornen al seu estat normal alliberant l’energia en forma de llum. Quan el nombre de partícules que arriba és prou gran i ja no pot emmagatzemar-ne més, els àtoms de l’atmosfera terrestre poden emetre llum suficient per a ser observada a ull nu, tot i que ho fan des d’alçades des de 100 a més de 400 km, ja que a aquesta alçada, la superfície terrestre és prou densa perquè hi hagin aquest tipus de xocs amb tanta freqüència.


Marina Recasens, 1r Batx A.

LAIA POUGET MAS ha dit...

Les aurores boreals són un fenòmen de la natura, sobretot de les zones polars, que consisteix en una lluentor difusa que apareix quan es comença a fer fosc, i estesa en forma de cortina, tot i que les formes poden variar.
Cada cortina són uns raigs paral·lels i alineats en direcció al camp magnètic de la Terra, que això demostra que aquest fenomen està relacionat amb el camp magnètic.
Aquestes aurores són causades per electrons, protons i partícules alfa (nuclis d'heli que es produeixen en la desintegració radioactiva d'alguns isòtops). La seva llum es produeix quan xoquen amb els àtoms d'aire de l'atmosfera (principalment oxigen i nitrogen).
Cadascú li dóna l'energia de col·lisió de les partícules de l'àtom per tal d'aconseguir ionització, dissociació i exitació de les partícules. Quan es produeix la ionització, els electrons creen un efecte dòmino, que provoca la ionització dels altres àtoms.
L'excitació dels resultats fa que els àtoms es desestabilitzen i emeten llum en freqüències específiques i l'estabilització d'oxigen crea una segona excitació, s'estabilitza el nitrogen i emet llum a l'instant.
L'emissió d'àtoms d'oxigen en les capes atmosfèriques produeix el color verd i
l'emissió d'àtoms de nitrogen i oxigen produeixen un to vermell fosc.
Els àtoms d'oxigen emeten molt diferents matisos de colors, però el predominant és el vermell i el verd.
La interacció entre les molècules d'oxigen i nitrogen crea l'efecte de la línia verda auroral.

Sara ha dit...

FORMACIÓ DE LES AURORES BOREALS

Les aurores boreals es formen en una zona circular sobre els pols de la terra. Els electrons que formen les radiacions solars produeixen una emissió espectral quan arriben a les molècules de gas que es troben a la magnetosfera, part de l'atmosfera terrestre que protegeix a la Terra del vent solar, i provoquen una excitació a nivell atòmic que dóna com a resultat una luminescència.

El bombardeig de partícules subatòmiques procedents del Sol provoca llums que van del violeta al vermell, l'espectacle dura uns 20 minuts quan l'activitat acaba i els colors es desintegren en una llum difusa que s'estén per tot el cel.

Els estudis realitzats per explicar aquest fenomen ens diuen que una aurora boreal es produeix quan el vent solar es veu alterat per partícules subatòmiques que provenen de les taques solars.

L'activitat solar allibera enormes quantitats de partícules a l'espai, raigs X, raigs ultraviolats i radiació, així com corrents d'electrons i protons d'alta energia. La radiació i els raigs ultraviolats arriben a la Terra constantment i són absorbits per les capes superiors de l'atmosfera, però quan el vent solar ve carregat amb partícules originades per les taques solars, es produeix una aurora boreal.

Sara Ventura Olivella
1r Batx. B

Sara ha dit...

FORMACIÓ DE LES AURORES BOREALS

Les aurores boreals es formen en una zona circular sobre els pols de la terra. Els electrons que formen les radiacions solars produeixen una emissió espectral quan arriben a les molècules de gas que es troben a la magnetosfera, part de l'atmosfera terrestre que protegeix a la Terra del vent solar, i provoquen una excitació a nivell atòmic que dóna com a resultat una luminescència.

El bombardeig de partícules subatòmiques procedents del Sol provoca llums que van del violeta al vermell, l'espectacle dura uns 20 minuts quan l'activitat acaba i els colors es desintegren en una llum difusa que s'estén per tot el cel.

Els estudis realitzats per explicar aquest fenomen ens diuen que una aurora boreal es produeix quan el vent solar es veu alterat per partícules subatòmiques que provenen de les taques solars.

L'activitat solar allibera enormes quantitats de partícules a l'espai, raigs X, raigs ultraviolats i radiació, així com corrents d'electrons i protons d'alta energia. La radiació i els raigs ultraviolats arriben a la Terra constantment i són absorbits per les capes superiors de l'atmosfera, però quan el vent solar ve carregat amb partícules originades per les taques solars, es produeix una aurora boreal.

Sara Ventura Olivella
1r Batx. B

Miriam Blaya ha dit...

AURORES BOREALS:

Una aurora boreal és un fenomen lluminós que ocupa una gran part dels cels polars (a partir dels 100 km d’altura), i que també pot presentar diferents formes com serien (raigs, bandes, cortines…) de colors també variants.

Diem aurora boreal si es produeix en l’hemisferi nord en canvi l’aurora austral és la que es forma en l’hemisferi sud. Com més aprop són dels pols més impressionants arriben a ser. Només són visibles entre els mesos de setembre - març especialment en els dies on les temperatures climàtiques són més baixes i el cel de la nit és net.

Una de les principals causes del desenvolupament d’aquest fenomen són el vent solar que representa el corrent de partícules atòmiques amb càrrega elèctrica és a dir protons i electrons, que provenen del Sol i el camp magnètic terrestre. Aleshores quan les partícules atòmiques electrificades, entren dins del camp magnètic terrestre, xoquen contra les molècules d’aire de la ionosfera ( nitrogen i oxigen) i les ionitzen.
Dit d’una altra manera és quan el vent solar xoca contra el camp magnètic i acumula dins tota l’energia provocada. Fins que s’allibera de cop aquesta mateixa energia i retorna a la terra amb electrons . Aleshores el moment en què aquestes partícules xoquen contra la part superior de l’atmosfera diem que es genera l’aurora boreal.

ESTEFANIA CHAVEZ CÓRDOVA ha dit...

LES AURORES BOREALS

Un increïble fenomen per visitar Islàndia

Aquesta al·lucinant meravella es pot definir com una resplendor difusa que s'estén horitzontalment.

Es pot classificar segons la causa de la seva creació. En primer lloc estarien les aurores boreals naturals que sorgeixen a partir de la interacció del vent solar amb el camp magnètic.

Concretament, es duu a terme quan el sol emet, de manera contínua i cap a totes direccions un fluix de partícules carregades, també conegudes com a electrons i protons, que acaben formant el plasma. A continuació, aquestes partícules carregades seran transportades pel camp magnètic del sol, i d'aquesta manera crearan el vent solar que farà viatjar el plasma mitjançant l'espai.

L'altre tipus són les artificials, formades a partir d'explosions nuclears en les capes altes de l'atmosfera.

En general les aurores boreals es caracteritzen per les seves diferents formes, estructures i colors que canvien ràpidament amb el temps. Es generen durant la nit, sent primerament un arc aïllat allargat que s'expandeix a l'horitzó d'est a oest. A més, creen ones, espirals i línies verticals, gràcies a l'augment de la seva lluminositat.

La seva temporada de producció és, majoritàriament, de setembre a octubre i, d'abril a març. Globalment, es poden visualitzar en els ovals situats als pols magnètics, nord i sud, de la Terra.

Miriam Blaya quiñones ha dit...

AURORES BOREALS:

Una aurora boreal és un fenomen lluminós que ocupa una gran part dels cels polars (a partir dels 100 km d’altura), i que també pot presentar diferents formes com serien (raigs, bandes, cortines…) de colors també variants.

Diem aurora boreal si es produeix en l’hemisferi nord en canvi l’aurora austral és la que es forma en l’hemisferi sud. Com més aprop són dels pols més impressionants arriben a ser. Només són visibles entre els mesos de setembre - març especialment en els dies on les temperatures climàtiques són més baixes i el cel de la nit és net.

Una de les principals causes del desenvolupament d’aquest fenomen són el vent solar que representa el corrent de partícules atòmiques amb càrrega elèctrica és a dir protons i electrons, que provenen del Sol i el camp magnètic terrestre. Aleshores quan les partícules atòmiques electrificades, entren dins del camp magnètic terrestre, xoquen contra les molècules d’aire de la ionosfera ( nitrogen i oxigen) i les ionitzen.
Dit d’una altra manera és quan el vent solar xoca contra el camp magnètic i acumula dins tota l’energia provocada. Fins que s’allibera de cop aquesta mateixa energia i retorna a la terra amb electrons . Aleshores el moment en què aquestes partícules xoquen contra la part superior de l’atmosfera diem que es genera l’aurora boreal.

cberlosky ha dit...

L'aurora polar consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra. A les latituds de l'hemisferi nord, hom la coneix com a aurora boreal, un nom donat per Galileo Galilei, en referència a la dea romana de l'alba Aurora i el seu fill, en representació dels vents del nord. Normalment, es veuen més intensament durant les temporades de setembre a octubre i de març a abril. A les latituds de l'hemisferi sud, es coneix com aurora austral.

cberlosky ha dit...

L'aurora polar consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra. A les latituds de l'hemisferi nord, hom la coneix com a aurora boreal, un nom donat per Galileo Galilei, en referència a la dea romana de l'alba Aurora i el seu fill, en representació dels vents del nord. Normalment, es veuen més intensament durant les temporades de setembre a octubre i de març a abril. A les latituds de l'hemisferi sud, es coneix com aurora austral.L'aurora típica és una resplendor difusa i estesa en forma de cortina. De vegades, es formen arcs que poden canviar de forma constantment. Cada cortina es compon de diversos raigs paral·lels i alineats en la direcció de les línies de camp magnètic, la qual cosa suggereix que el fenomen al nostre planeta està relacionat amb el camp magnètic terrestre.

cberlosky ha dit...

L'aurora típica és una resplendor difusa i estesa en forma de cortina. De vegades, es formen arcs que poden canviar de forma constantment. Cada cortina es compon de diversos raigs paral·lels i alineats en la direcció de les línies de camp magnètic, la qual cosa suggereix que el fenomen al nostre planeta està relacionat amb el camp magnètic terrestre.