diumenge, 29 de novembre de 2009

48- Llegint el llibre de la vida


"Llegint el llibre de la vida" és un museu virtual interactiu sobre la genètica i l'ADN. Com tots els museus els continguts es presenten en diferents sales d'exposició sota els següents títols:
- Ciència i societat
- Enginyeria genètica
- Herència
- Mutació
- Clonació i cèl·lules mare
- Projecte genoma
- Evolució
- Estructura de l' ADN
- Filogènia i genètica forense
- Investigadors
A més té la particularitat de ser interactiu, i es nodrirà de les aportacions dels visitants. Pot ser una bona eina de divulgació científica i consulta sobre l' ADN i seves aplicacions.
En l'aula virtual adn-dna.net , dins els curs B07 - Genètica, en el Tema-0 dedicat a recursos generals de genètica es pot accedir a aquest museu fent clic en el recurs nº 4 .

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Filogènia i genètica forense

Aquesta part virtual del museu comença amb una introducció ensenyant-nos com es possible que tinguem diferents amb altres éssers vius i a la vegada tan semblants. Ens ho explica comparant-los amb les variacions que han sofert els idiomes, com el català, el castellà... que provenen del llatí. Doncs els gens amb el pas del temps han patit mutacions i això ha donat lloc a altres espècies. Han ideat un rellotge molecular per tornar enrere en el temps i esbrinar d’on venen els nostres gens.
Buscant així han trobat Adan i Eva, els personatges mitològics de la bíblia. Van estudiar l’DNA mitocondrial, que només s’hereta per via materna, de diferents persones d’arreu del món. I els resultats van ser que provenim d’una població Africana de fa 150000 anys, així van trobar Eva mitocondrial. I buscant en el cromosoma Y (via paterna)van trobar Adan en una població de fa 50000 anys.
L’any 1886 van trobar les pistes d’un animal estrany del que després s’han trobat els fòssils sencers i ha resultat ser un rèptil amb plomes i no sabien si classificar-lo en au o rèptil. Fen proves en l’DNA han descobert que rèptils i aus provenen d’aquest animal trobat, fent la filogènia dels rèptils (història evolutiva). La filogènia pot ajudar a descobrir l’origen d’alguns virus, com el VIH o l’aviar, i així lluitar contra ells.
L’última part ens explica que la genètica forense pot demostrar que una persona ha estat allà amb el seus rastres que hagi pogut deixar i resoldre dubtes de paternitat biològica. Utilitzant l’DNA brossa (part del DNA que varia en cada persona) de l’escena del crim i comparant-lo amb l’DNA brossa del sospitós es pot saber si ha estat la mateixa persona o no. El científic que o va descobrir va ser Alec Jeffreys.

Laura Figueras
4tA

Anònim ha dit...

La maledicció dels zares.

Els estranys símptomes de la maledicció dels zares. Avui en dia se sap que corresponia a una en fermetat de hemofilia, que tracta de mal funcionament de unes proteïnes anomenades coagulació de les plaquetes. La hemofilia es una en fermetat genètica, la informació genètica que tenim cadascú es immensa, es de 3.000 milions de lletres. La informació esta agrupada en 23 cromosomes diferents, i tenim dos copies de cada llibre. La informació es transmet durant la reproducció sexual, primer proses la meiosi que conte la meitat de a informació genètica.
El gàmeta, conte 23 cromosomes però nomes una sola copia de cromosomes, el de l’home es l’espermatozoide i el de la dona l’òvul. Durant la fecundació, els gàmetes s’ajunten. Com a resultat aconseguim un zigot, que conte 2 copies de cada cromosoma.
Quan rebem cromosomes dels pares amb ells rebem gens.
En el llinatge dels Zares, existia una mutació en el cromosoma 23, aquesta mutació com em dit provoca la hemofilia.
Gregor Mendel (1822-1884) va estudia com es transmetien de generació en generació. Va descobrir que al creuar diferents rases de pèsols de diferent determinació, eren dominants respecte a altres, per això va descobrir les lleis de herència.
Walter Sutton y Thomas Bovery van ser descobridors de la teoria de la herència de mendel. Van descobrir que la meiosi y la fecundació es preparaven per formar els gàmetes.
Thomas Hunt Morgan va ser un investigador de 1915 que va demostrar la teoria cromosòmica de l’herència, la proposta proposada per Sutton y Bovery, va afirmar que els factors eren gens on estaven dins dels cromosomes. I sutton va descobrir que cada característica del nostre cos esta en un gen en concret y va descobrir la seva ubicació exacta en el cromosoma.
Hipócrates, un mèdic y filòsof del 400 aC, por a quina raó els fills assemblen als pares, va proposar la pangènesis, las diferents parts del cos originen cimentes que arriben a les gònades, on transfereixen la informació genètica.
Un filòsof de la època de Grècia antiga es van preguntar que si la herència : per a Aristoteles y Galeno, era observar com els fills reproduïen no sols dels pares, sinó també de les mares.
Oskar Hertqig, va descobrir que el òvul y el espermatozoide es fusionaven en una sola cèl•lula.
La eugènesia, es basava fonament en impedir la transmissió de determinats gens mediant campanyes de esterilització.
Hitler, va trobar la perfecta legitimació a la seva campanya de la neteja ètnica. La eugènesia parteixen un punt de partida incorrecte.
A partir de les lleis de la herència de mendel, i uns altres sistemes mes actuals, determinen que un nen neixi amb una en fermetat diferent.

Pol Navarro Rioja

Anònim ha dit...

Comentari de text: "Si estudio mucho ... ¿tendré hijos más inteligentes?"

Lammarck es va preguntar perquè les girafes tenien el coll tan llarg, a causa de que un científic anomenat Walcott. Va trobar un fòssil d'un cuc genant amb una trompa llarga amb espines, cinc ulls pero que era de la prehistòria.
L'any 1860 es va trobar un altre fòssil. Aquest era d'un animal amb plomes. Això representava un gran pas per a ells, perquè es pensaven que els animals procedien d'un punt en concret, d'un animal i a partir d'allà tots van anar evolucionant.
Ernst von Baer va veure que totes les espècies, si miréssim els seus embrions, seria molt difícil de diferenciar uns dels altres.
Jean-Baptiste Lammarck va voler saber més o menys la forma inicial de la girafa. Va pensar que seria com un caball però amb el coll més llarg.
Ja pensava que era: una forma de cavall i que tenia el coll més llarg. Va pensar que si una girafa va fent força amb el seu coll per poder-lo estirar i poder agafar menjar, els seus músculs es nirien fent més llargs i que això passaria de genració en generació.
Que les girafes van evolucionar a causa del seu entorn. Que nomes les girafes amb el coll més llarg podrien arribar a l'aliment i les altres es moririen, i que a partir d'aquí les girafes amb el coll més llarg podrien viure. A aquesta teoria la va anomenar: "herència dels caràcters adquirits ". Però no és així. Existeix una tribu que s'anomena "les dones girafa". Elles fan servir anelles per poder-se anar estirant el coll i poder tenir-lo més llarg, però no és així, quan elles tenen fills/es els nens neixen amb el coll normal, no llarg.
En els Espartans, el que van fer és:
- Només els nens més forts podran viure.
Això es diu selecció i això ho van fer ells.
Aizò és el que passa en la naturalesa, selecciona les espècies més evolucionades per al seu entorn, i les que no, s'extingeixen.
Charles Darwin, en 1836 va viatjar a les "Illes Galápagos". Darwin es va fixar en que el mateix animal, en diferents llocs tenia el bec diferent al de altres llocs. Això era a causa del seu entorn. Si els arbres son més durs, l'ocell necessitarà un bec més fort, si els arbres són fàcils de poder collir el fruit, amb un vec no tan desarrollat podrà tenir el mateix aliment.
En l'any 1871 publicà el llibre "L'origen de l'home".
Per a ell no va ser fàcil defensar les seves teories.
No podia demostrar que això es pot portar els gens, però si que ho va fer Mendel.
Molt més tard, els científics: Theodosius Dobzhanski i George Simpson van donar sentit a les teories.
Van dir que tot això és una mutació creada a l'atzar asosiada a la teoria de Mendel. Per fi es van juntar les teories de Mendel i Darwin.
Tomas Malthus va publicar "Principi de la població", això va fer tenir moltes polèmiques.
Deia que si hi ha molt menjar la població pot crèixer però si n'hi ha poc no creixerà gaire. Això es el que passa actualment, hi ha una sobrepoblació en moltes poblacions i provoca la pobresa i fa que la població tenia que lluitar per sobreviure.
Ara, les diferents classes socials fan que es vegui que qui ha lluitat per la seva supervivència és qui pot estar més alt mentre, que els que no tant, són més baixos.
Moltes d'aquestes coses, en les antigües civilitzacions pensaven que era obra divina.
Com per exemple el fresc de Miquel Àngel de la Capella Sixtina del Vaticà, o per exemple els musulmans, que Déu va crear l'ésser humà i que nosaltres van lluitar per viure, entre d'altres en que es pot veure que es obra de Déu qui ens va crear.

Marc González.
4t C

Anònim ha dit...

De totes les sales que he pogut veure al museu la més m’ha agradat o la que més interessant he trobat, ha estat la sala de enginyeria genètica.
El que ens deia aquesta sala, és que tots els organismes vius tenim ADN i que el que hem aconseguit amb el pas dels anys és poder implantar el gen d’una espècie a una altra espècie. Els individus que sorgeixen s’anomenen individus transgènics.
El primer que van intentar és descobrir com podien tallar l’ADN per tal de poder-lo ficar dins d’un altre organisme i es van adonar gràcies a uns bacteris que els enzims era el que feia que l’ADN es tallés, eren com una gran tisora. En primer lloc els enzims anaven fins a la part de l’ADN que els interessava per poder implantar, aleshores tallen l’ADN i el transformen en parts molt més petites i aleshores ja havien aconseguit la part de l’ADN que els interessava.
També ens explica que els organismes transgènics no són del tot dolents, perquè tant si ens mengem un aliment transgènic com no, ens mengem ADN i els nostre sistema digestiu, els digereix, per tant en principi no ens ha de causar cap problema de salut, però s’han trobat que amb les persones al•lèrgiques, a vegades, si que s’han diagnosticat alguns problemes.
També es van adonar que si podien agafar un segment de ADN i implantar-lo a un altre organisme per donar-li unes qualitats especifiques també podien fer el mateix per intentar curar malalties genètiques, i és el que coneixem amb el nom de Teràpia Gènica. Aquests gens que podem modificar i fer servir pel que necessitem és el que coneixem amb el nom de gens esclau.
També es dóna a conèixer que en la mitologia també ja s’anomenava els organismes transgènics però en aquest cas es feia referència a animals transgènics.

Carola M. (4tB)

Anònim ha dit...

Lo que m' ha cridat mes l' atenció ha sigut el tema de si els transgènics son perillosos, ja que he pogut veure els problemes que suposen els productes transgènics. El primer problema es que a vegades els productes transgènics no estan etiquetats,hi pot haver productes que produeixen al·lèrgia a algunes persones per les proteïnes que se'ls hi afegeixen, i sinó estan etiquetats la gent no ho pot saber. El segon problema es que els gens introduïts, es podrien transmetre a terceres especies, i així crear éssers híbrids i mutants, i això contaminaria el genoma de les especies salvatges. I el tercer problema es econòmic, ja que els transgènics son molt cars, aleshores els petits agricultors no podrien competir amb aquestes tecnologies, cosa que provocaria la pèrdua de varietat de oferta i també de la concentració de producció.
La meva opinió de tot això es que les grans empreses de transgènics abans de posa els seus productes als mercats, els científics estudiessin mes àfons sobre aquests tema, per veure si finalment es perjudicial o no, i en cas de que no ho fossin, que s' etiquetessin els productes que fossin transgènics.

Franc Domenech 4t C

BERNAT BENITO ha dit...

ENGINYERIA GENÈTICA

L’enginyeria genètica agrupa un conjunt de tècniques complexes que permeten retirar, modificar o agregar gens a una molècula de DNA d’un organisme amb l’objectiu de canviar la informació que conte.
Un dels primers resultats va ser introduir el gen d’una proteïna humana en el DNA d’un bacteri per tal que aquest fabriques insulina. Aquest es un exemple clar d’enginyeria genètica.

Aquesta et permet identificar gens concrets i produir moltes copies idèntiques d’aquests gens.
Els organismes transgènics, han estat modificats per enginyeria genètica, ja que els organismes han incorporat al seu material algun gen d’una altra espècie.
El procediment d'enginyeria genètica fa servir tècniques que aconsegueixen la clonació o la transferència genètica amb l'aïllament, manipulació reintroducció d'ADN als organismes vius.
La intenció de tot el procés és introduir noves característiques a un organisme que siguin interessants per algun motiu.
La producció d'uns organismes genèticament modificats pot ser també un dels objectius de l'enginyeria genètica.
En el cas d'actuar sobre microbis l'enginyeria genètica s'anomena blanca, quan actua sobre plantes s'anomena enginyeria verda i roja quan ho fa sobre animals incloent també els humans.
L'opinió pública es mostra en general més favorable al consum de medicines obtingudes per transformació genètica que als usos alimentaris.
La manipulació genètica en éssers humans planteja en moltes persones objeccions de tipus moral o ètic.


BERNAT BENITO
4t A

Anònim ha dit...

He triat el tema de CLONACIÓ I CÈL·LULES MARE.
Hi ha un petit resum dels apartats que he trobat més interessants, que són tots menys dos que són exemples de la clonació en la religió i clonació artística.

UN FUTUR CLÒNIC:
L'any 1997 va començar la clonació d'organismes. Campbell i Willmut van aconseguir clonar una ovella, Dolly, que era genèticament igual a la mare.

ENVOLTATS DE CLONS:
Hi ha molts éssers vius que ens envolten que són clons (plantes, bacteris, fongs...) ja que la seva reproducció fa que els descendents siguin igual que els progenitors. En els éssers humans es dóna en el cas dels bessons.

RECEPTA SIMPLIFICADA PER CLONAR:
La informació genètica es troba al nucli cel·lular. Per clonar, cal agafar la informació de l'individu.
Per crear Dolly, van agafar la seva informació d'una cèl·lula de la pell d'una ovella donant i la van introduir en un òvul (on també s'hi havia tret la informació). Quan va néixer Dolly, la seva informació genètica era igual que la de l'ovella donant.

EL SECRET DE LA CLONACIÓ: BORRANT LA MEMÒRIA
Les cèl·lules del nostre cos tenen els mateixos gens, però a vegades es produeixen canvis que permeten que cada cèl·lula faci una funció concreta. Willmut i Campbell van borrar la memòria dels canvis que havien patit perquè no totes les cèl·lules de Dolly fossin epitelials. Aquestes cèl·lules s'anomenen totipotents.

LA MARE DE TOTES LES CÈL·LULES
A vegades, a un malalt se l' ha de transplantar un òrgan per curar la seva malaltia. Però no sempre el cos l'accepta ja que es pot pensar que és una infecció i l'ataca.
S'ha aconseguit crear les 'cèlules mare' que permeten obtenir cèl·lules noves amb les que es podran realitzar transplantaments.

L'ILLA: UN FUTUR HORRORÓS
L'any 2005 es va fer una pel·lícula on una parella havia d'anar fins a una illa per salvar-se d'un viurs. Però s'adonen que realment no existeix aquest virus i que, a més a més, ells són clons. Van ser creats perquè quan la persona de la qui són clons, si es posa malalta, puguin agafar els òrgans del clon.
Existeix la clonació reproductiva, que consiteix a crear un ésser igual que un altre. Tot i així, està prohibida en éssers humans.

JOVENTUT ETERNA O CLONACIÓ?
Les nostres cèl·lules es van regenerant al llarg de la nostra vida. A partir dels 40 o 50 anys, les cèl·lules perden part de la capacitat de regenerar-se.
Uns anys després de que Dolly fos creada, es van adonar que el seu ADN havia envellit molt. Això fou degut a les excessives còpies que se n'havien fet abans de tenir el definitiu.

LA CLONACIÓ: FOTOCÒPIA INEXACTA
Se sap que la clonació no dóna una còpia exacta a l'individu i, sobretot, pel que fa a la seva personalitat.
Per una banda els gens del clon no són el 100% iguals que els del donant. Per l'altra banda, cal dir que el caràcter i personalitat depèn d'allà on creixem i ens eduquem.


M'ha semblat un tema interessant i per això l'he triat, per conèixer més coses de la clonació.



Alumna: Cristina M. (4t C)

Anònim ha dit...

LES MUTACIONS
A partir de la bomba d’Hiroshima , Hugo de Vries que en aquell moment estava estudiant les mutacions de les plantes, seguint els passos de Mendel, va observar com hi havia espècies que havien patit canvis, mutacions.
A partir d’aquí es va desenvolupar la Teoria de la Mutació que deia que hi havia alguna manera de que les característiques dels éssers vius poguessin variar. De Vries va dir que la mutació era unes forces que feien que les espècies canviessin amb uns canvis en la seva informació genètica.
És un bon exemple quan diu que els missatges genètics són com escriure i esborrar paraules en un paper, ja que segons el tipus de mutació, hi haurà una part més gran o més petita afectada, i molts cops es produeixen canvis imprevisibles.
Un exemple de mutació seria en el càncer, quan una cèl•lula es descontrola i pot arribar a produir un tumor.
La curiositat de Muller per tots els caràcters i la seva experimentació amb les mosques i els raigs X, també van ser una fita important en aquest camp de les mutacions. Gràcies a les seves experimentacions es va poder explicar com en el cas de la bomba d’Hiroshima va provocar efectes en l’ADN de les persones i els van provocar canvis en la seva informació genètica.
També es va poder observar com les espècies següents també patien les mateixes mutacions. Això ve donat a que s’hereta la informació de l’ADN de pares a fills. En el nostre cos tenim dos tipus de cèl•lules, les somàtiques (músculs, pell…) i les germinals (òvul/espermatozoide). Les germinals s’ocupen només de transmetre el material genètic als nostres fills.
El que he trobat molt curiós són les macromutacions, que són canvis bruscs i radicals en l’ADN que provoquen característiques noves espectaculars. Com en el cas del dofí que es van trobar que tenia 4 aletes en comptes de 2.
Un exemple molt clar dels virus que prenen tot el que poden, a part del SIDA, seria el cas del joc digital en que guanyava qui prenia més memòria, i a partir d’aquest joc van començar a aparèixer els virus informàtics. Seria un exemple de com passa amb les persones, però amb ordinadors.
Conclusió: m’ha semblat una sala bastant interessant, ja que he pogut aprendre coses que no sabia ni que existien. M’ha servit per informar-me més bé sobre el tema de les mutacions i una mica d’història.

Mònica Biosca; 4t A

Ariadna Cervelló ha dit...

PROJECTE GENOMA
El 1977 Sanger va aconseguir una metodologia que desxifrava el ADN, determinar els nucleòtids (A-T-C-G missatge genètic), però varius investigadors també van fer les seves metodologies.
El 1958 uns investigadors van descodificar la informació genètica i per descobrir si aquella informació contenia algun efecte. Van descobrir que la informació genètica que contenia el ADN tenia una copia en una altra molècula l’ARN missatger. Crick va ser qui va descobrir que a partir de la informació genètica de l’ADN es copiava en el ARN i en treia proteïnes.
El 1961 uns altres investigadors com Niremberg i Khorana, volien descobrir quin tipus de proteïna es sintetitzava en l’ADN i van descobrir que en realitat l’ADN en paraules de tres lletres(triplets o codons). Cada paraula corresponia amb un significat, cada codó es corresponia amb un aminoàcid i al cap d’uns anys van descobrir el codi genètic. Com què el missatge genètic escrit en l’ADN tenia el mateix significat però en diferents organismes es poden incerta gens d’una especia a una altra i formar transgènics.
Mullis va crea la Reacció en Cadena de la Polimerasa(PCR) i això va permetre desxifrar i clonar el ADN. James Watson i Craig Venter van fer el projecte genoma humà. En aquet projecte s’aconseguit desxifrar tot el genoma humà.
A partir del genoma humà també es van fer amb altres organismes i a partir d’això es va descobrir que en els animals superiors i a les plantes només una part petita del genoma conté informació. Els gens porten informació entre gen i gen, però també n’hi ha sense informació ( ADN “basura”) i es diu que un 90% del genoma humà es ADN “basura”. A vegades un gen no porta informació
Els missatges genètics es un paràgraf que no t’indica ni fins on es separa, ni per on comença, ni acaba i que el 90% es ADN ”basura”. Però ara estan treballant en el projecte pròtoma humà per conèixer el conjunt de proteïnes de l’esser humà.El projecte genoma tindrà grans utilitats ja que desarrotllarà medicaments.

Anònim ha dit...

La sala d’exposicions que m’ha interessat més ha sigut la de les mutacions, perquè tot hi que és el tema que m’agrada més de biologia i que el trobo més fascinant m’ha agradat molt perquè explica ben bé com succeeixen les mutacions i a més molt ben explicat, com els canvis en la informació de l ’ADN, i també una mica d’història com: l’explosió d’una bomba atòmica a la ciutat d’Hiroshima, quan es van produir en els descendents petites mutacions com taques a la pell, leucèmia, etc. També parla d’Hugo de Vries que seguia el mètode de Mendel i va descobrir algunes plantes mutants. També parla d’alguns esdeveniments històrics que van intentar acabar amb aquestes malalties, com l’eugenèsia, que es basava en impedir la transmissió de determinats gens, o també com Adolf Hitler que va voler fer una neteja ètnica.
Podem trobar alguna entrevista com la de Manuel Perucho que parla sobre la relació de l’origen del càncer i la genètica.
Després hi ha un vídeo que ens explica l’elaboració dels aliments transgènic, quan van al nostre estómac o de la teràpia genètica.
En aquesta sala també es comparen les mutacions amb pel•lícules com X-men on surten personatges mutàgens, o com la pel•lícula La Isla que també parla d’un virus que produeix mutacions, també expliquen llibres sobre personatges mutàgens o monstres genètics en la mitologia grega son curiositats que fan que la visita no sigui tan avorrida.

Marta Torras 4tC

Anònim ha dit...

“Llegint el llibre de la vida”, és un museu virtual interactiu que parla sobre la genètica i l’ADN. En aquest museu hi ha diferents sales que ens donen més informació concreta sobre alguns temes.
La sala que em resulta més interessant és la que parla sobre les mutacions i explica molts exemples sobre aquestes.
El primer punt que trobem, ens fa una introducció posant-nos d’exemple la bomba d’Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial (1945), que va provocar moltes morts a causa de l’impacte i de la calor, però anys més tard, encara se’n noten els efectes que han provocat moltes malalties i malformacions.
En el següent apartat tracta sobre el descobriment de les mutacions, durant el segle XVIII, molt abans de la bomba d’Hiroshima.
Hugo de Vries, un botànic holandès, va observar, fent experiments com els de Mendel, que de vegades, es provocaven canvis en les poblacions d’una mateixa espècie. Així, es va desenvolupar la Teoria de la Mutació que deia que per alguna causa, les característiques dels individus canviaven, amb canvis de la informació genètica.
Un altre, explica la importància del missatge, en la informació genètica escrita amb la combinació de l’A, T, G, C. Tot i així, pot ser que es produeixin errors o canvis en l’ordenació d’aquestes lletres que donen les mutacions.
En el següent apartat, explica els experiments del doctor Muller. Va observar que els raigs X afectaven a l’ADN, provocant canvis en el color d’ulls. Li van donar el Premi Nobel pels seus descobriments. Això, ens explica les mutacions provocades per les radiacions de la bomba atòmica d’Hiroshima.
A continuació hi ha uns apartats que ens expliquen que molts dels personatges imaginaris, es podrien crear, canviant la informació genètica.
També, ens explica que fem servir el terme mutació, en els canvis dels virus informàtics.
Aquesta sala del museu interactiu, ha estat interessant, perquè he pogut entendre millor l’historia de les mutacions.

Marta Bacardit (4t C)

Anònim ha dit...

El museu virtual “Leyendo el libro de la vida”, m’ha semblat una pàgina web molt interessant. Jo he visitat totes les galeries, però la que m’ha impressionat més ha sigut la de les mutacions.

L’any 1945 va haver-hi la Bomba d’Hiroshima. A partir d’aquell moment tots els descendents dels supervivents tenien malalties i malformacions. Hugo de Vries, utilitzant les pautes de Mendel, va veure que les plantes i els animals també havien canviat, és a dir, que van patir mutacions. I,a partir d’aquí, es va fer la teoria de les mutacions. És impressionant, com canviant solament un nucleòtids d’un ADN, aquest ésser pot patir tantes modificacions. I es que, algun petit canvi del DNA pot ser letal. El 1927, el doctor muller va posar unes mosques en una cambra amb raigs X, i els seus descendents van patir mutacions com el color dels ulls de les mosques. Així s’explica els efectes de la bomba d’Hiroshima.

Al cos hi ha dos tipus de cèl·lules: les somàtiques i les germinals.

Les somàtiques son la del cervell, dels músculs, de la pell... I les germinals son aquelles que estan als gàmetes que son eternament joves. M’ha estranyat això dels “zombies”, però si les cèl·lules reproductores fossin somàtiques, nosaltres seriem clons que cada vegada moriríem abans.

Però com tot, les mutacions també tenen part bona, pot ser és per el medi ambient que es provoquen, són les mutacions involuntàries fetes a l’atzar.

El que m’ha impressionat més de tot és la teoria d’on prové el virus de la SIDA. Es veu que prové dels monos, que a patit mutacions i ara afecta als humans.

Però no només els humans patim mutacions. El 1960 3 nois van crea un joc que tractava de ocupar tota la memòria del ordinador, no tot el mòn estava preparat per aquesta guerra digital, així que es va mantenir en secret fins el 1984, a partir d’aquí van aparèixer les mutacions: els virus informàtics. El 1990 van aparèixer uns virus que mutàven perquè l’ordinador no els reconegués, és com el virus de la grip.

M’ha semblat una pàgina web força interessant. La recomano a tothom que li agradi la genètica i per aquells que volen saber el perquè de les coses, com jo.

Cristina Farrés; 4t C

Anònim ha dit...

MUTACIONS

Les mutacions són canvis permanents en l'ADN que es transmeten a la descendència
Una de les malalties de la sang, és l’hemofilia.
L’hemofilia és una mutació, consisteix en el mal funcionament de les proteïnes, dificulta l’agregació de plaquetes, per tant la sang té dificultats en coagular quan es produeix una ferida.
És una malaltia genètica, es transmetia de generació en generació.
D’informació genètica que tenim és molt gran, està agrupada en 23 cromosomes.
Tenim 2 copies de cada cromosoma, pot ser possible que en alguna part d’aquest cromosa no sigui correcta i pugui produir malalties genètiques.
D’informació genètica es transmetia durant la reproducció sexual mitjançant la meiosis, cada progenitor prepara la informació genètica necessària per construir un individu.
Durant la fecundació els gàmetes s’uneixen, i es aconsegueix una nova cèl•lula que conté 2 copies de cada cromosoma, és a dir 23 parells de cromosomes que donaran lloc a un nou individu.

Quan rebem un cromosoma dels postres pares, reben els seus gens.
Mendel, va demostrar una gran curiositat de l’herència, va cultivar pèsols, i va observar com les característiques transmetien de generació en generació.
Menden va descobrir 3 lleis.
Sutton i Bovery, varen ser dos investigadors, van afirmar la teoria de Mendel.
Morgan també va ser un investigador que va demostrar la teoria cromosòmica de l’herència mirant mosques.
Hipocrates, es va preguntar la raó de perquè els fills s’assemblaven els sues pares, ara ja sabem que depenen dels gens.
Els grans investigadors com Mendel, Sutton i Bovery demostraven com els gens eren els responsables de les malalties genètiques, com per exemple l’hemofilia.


Janna Morera
4rt B