Entrada destacada

638 - Accés a tots els recursos de ciències adn-dna.net

Recursos adn-dna.net En la següent web trobaràs l'accés a tots els recursos de ciències de la naturalesa: adn-dna.net . ...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciencias para el mundo contemporáneo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciencias para el mundo contemporáneo. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 de gener del 2022

687 - Ciència ciutadana: #GenigmaChallenge

Genètica del càncer de mama
Genètica del càncer de mama

  
                          Centre de Regulació Genòmica

         Tutorial a YouTube sobre l'aplicació GENIGMA

Participa en l'apartat de comentaris dels posts d'aquest blog adn-dna  seguint les instruccions indicades en el post 341.

       

dijous, 27 de novembre del 2014

407- Ciències per al món contemporani: la Terra



El segon bloc de continguts en ciències per al món contemporani es refereix al nostre planeta la Terra. En aquesta activitat de tancament es proposa:
 1-  Veure en l'aula virtual adn-dna.net 2.7 el següent video:
 
Aula virtual adn-dna.net 2.7




Categoria: CIÈNCIES
Curs: CV02- Geologia
Tema-3 Deriva continental i tectònica
Recurs a consultar:
02- adn-dna.net 0312 Tectónica de placas
2- Publicar, un comentari en aquest post adn-dna 407 seguint les instruccions indicades en el post adn-dna 341 , amb el resum del contingut del video. Extensió mínima 250 paraules.
Termini per publicar comentaris dilluns 1 de desembre a les 22:00h.

En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube.

diumenge, 14 de setembre del 2014

393- És vàlid el con de l'aprenentatge d'Edgar Dale?

Edgar Dale  (1900-1985)


Iniciem el curs escolar 2014-15 amb un interrogant sobre la forma d'aprenentatge, un tema que ens es proper i sovint motiu de preocupació tant als alumnes com als seus respectius professors que volen facilitar i millorar la tasca acadèmica per assolir els objectius plantejats.

Si busquem imatges sobre el con de l'aprenentatge d'Edgar Dale en podem trobar moltes i sovint amb algunes dades interpretatives diferents, per exemple:



Amb la informació inicial indicada es demana respondre a la pregunta d'aquest post:

 És vàlid el con de l'aprenentatge d'Edgar Dale?

Aquesta activitat està adreçada als alumnes de biologia i geologia de 4t ESO i els de ciències per al món contemporani de 1r de batxillerat. Cal citar en la resposta la webgrafia consultada i incorporar-la al scoop.it personal de l'alumne. Poden participar també de forma voluntària tots els lectors d'aquest blog adn-dna i usuaris de l'aula virtual de ciències de la naturalesa adn-dna.net.  

Nota: Per participar a l'apartat de comentaris dels posts d'aquest blog adn-dna  cal seguir les instruccions indicades en el post 341

Termini per respondre fins diumenge  21 de setembre de 2014 a les 22:00 h

dimecres, 28 de maig del 2014

376- Ciències per al món contemporani: la revolució genètica:


En el darrer blog de continguts a Ciències per al món contemporani es tracten diferents temes relacionats amb la revolució genètica. A continuació s'indiquen diferents recursos que es poden consultar per ampliar el coneixements sobre el tema. 

1- En l'aula virtual adn-dna.net

Curs B02- La química de la vida
               Tema-5 Àcids nucleics
Curs B07- Genètica 
               Tema-1 a  Tema-4
Curs B13- Biotecnologia
               Tema-1 i Tema-2


2- En aquest blog adn-dna es poden consultar les següents etiquetes que enllacen a informació continguda en diferents posts relacionats amb els temes tractats en aquesta unitat.








3- En el canal adn-dna.net a YouTube es poden consultar videos del diferents temes que podem trobar en les respectives llistes de reproducció.


dimarts, 1 d’abril del 2014

362- Ciències per al món contemporani: el canvi climàtic i la malària


Aquesta activitat està adreçada als alumnes de ciències per al món contemporani  de 1r de batxillerat, es tracta de respondre raonadament:
Com afecta el canvi climàtic a l'expansió de la malària?

En el següent video podem veure el cicle vital d'aquest paràsit.



Altres recursos es poden consultar en l'aula virtual adn-dna.net:

Categoria: BIOLOGIA

Curs B09- Ecologia
Curs B06- Inmunologia
Curs B10- Cos humà: anatomia i fisiologia


Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.

En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube

Termini per publicar comentaris dilluns 7 d'abril a les 22:00h.

dimarts, 11 de març del 2014

361- Setmana del Cervell - 2014


La Sociedad Española de Neurociencia,entre els seus objectius estratègics, ha proposat fer un decidit esforç per fomentar entre el públic general el coneixement de la recerca en neurociències, tot utilitzant com a vehicle els grups de recerca del nostre país.

Del 10 al 16 de març, la Sociedad Española de Neurociencia, la Sociedad Española de Neurología,el Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona,l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona,el projecte Pessics de Ciència de l’Ajuntament de L’Hospitalet i la col·laboració de nombrosos centres de recerca i institucions, organitzaran un seguit d'activitats que es poden consultar en el següent programa.

En el marc d'aquesta Setmana del Cervell es presenta en el blog adn-dna la conferència TED de Sebastian Seung treballada en la matèria de ciències per al món contemporani a primer de batxillerat i biologia humana de 2n de batxillerat. En el següent video es pot pot veure la conferència:

  " Sóc el meu conectoma?"


Per ampliar coneixements sobre sistema nerviós i neurociència es pot consultar en l'aula virtual adn-dna.net els següents recursos:

Categoria: BIOLOGIA  
Curs B10- Cos humà
Tema- 6 Sistema nerviós

Curs B14- Neurociències



A partir de la informació facilitada es demana respondre a la següent pregunta:

Què podem fer per canviar el nostre conectoma?

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.

En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube
 
Termini per publicar comentaris dilluns 17 de març a les 22:00h.

diumenge, 2 de febrer del 2014

358- Ciències per al món contemporani: La Terra un planeta sostenible


En ciències per al món contemporani hem estudiat els factors que intervenen en la gestió del nostre planeta Terra. L'activitat humana afecta al medi i cal vetllar per un us sostenible dels recursos naturals sense malmetre les possibilitats de supervivència de generacions futures.

Fixarem l'atenció en l'anomenat canvi climàtic i consultarem en l'aula virtual adn-dna.net els recursos següents:

Categoria: BIOLOGIA
Curs B09- Ecologia
Tema-4 Acció de l'home en els ecosistemes.
           El canvi climàtic
Recurs nº12 El calentamiento global-1 
Recurs nº13 El calentamiento global-2    

 Amb la informació consultada en aquests recursos cal respondre raonadament a la següent pregunta:

Observant les fulles de restes fòssils, podem calcular les variacions de C02 que s'han produit en els darrers milions d'anys d'evolució de la Terra?  

Aquesta activitat és obligatòria pels alumnes de CMC de 1r de batxillerat i voluntària pels altres usuaris de l'aula virtual adn-dna.net.    

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.
En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube.
 Termini per publicar comentaris dimecres 5 de febrer a les 22:00h.

dilluns, 25 de novembre del 2013

346- Ciencias para el mundo contemporáneo: el campo magnético de la Tierra


Durante la Segunda Guerra Mundial, un científico ruso exiliado en EEUU desarrolló una tecnología capaz de decidir muchas batallas. Era un sencillo instrumento que,  instalado en aviones, era capaz de detectar bajo el agua el campo magnético que genera la imponente mole de hierro de un submarino alemán, invisible a simple vista. Setenta años después, en completo son de paz, un instrumento similar va a servir para explicar un fenómeno que afecta a todos los habitantes de la Tierra y que depende de una masa de hierro millones de veces más grande que un submarino nazi, pero igual de invisible a simple vista: el núcleo de la Tierra.

El nuevo instrumento, una versión mejorada del magnetómetro que usó aquel científico ruso (se llamaba Victor Vacquier), es la pieza clave de la misión espacial Swarm,lanzada desde el cosmódromo de Plesetsk, en Rusia. El lanzamiento del Swarm, enjambre en inglés, es un grupo de tres satélites de la Agencia Espacial Europea que se pondrán en órbita de forma simultánea y que medirán con una precisión no alcanzada hasta ahora el campo magnético generado por esa descomunal mole de hierro que hay en el centro de la Tierra.



Por ahora, la mejor manera de saber qué hay ahí abajo es viajar al espacio. Los intentos de cavar un pozo lo suficientemente profundo para atravesar la corteza se han quedado a una profundidad de 12 kilómetros. Los instrumentos de Swarm intentarán medir fenómenos que suceden a más de 3.000 kilómetros de profundidad. Se piensa que en esa zona del núcleo de la Tierra hay un océano de hierro fundido a más de 4.000 grados y tan grande como Marte. Al girar, este océano infernal funciona como un enorme imán con forma de barra cuyos polos norte y sur quedarían cerca de los polos geográficos. Este imán genera la magnetosfera, una descomunal burbuja protectora que llega hasta decenas de miles de kilómetros sobre nuestras cabezas y mantiene a raya las partículas llegadas del espacio a altas energías.

“En los últimos 150  años, el campo magnético ha perdido un 15% de potencia”

El principal objetivo de los tres satélites lanzados al espacio es saber por qué. En primer lugar, la misión medirá el campo magnético que se genera en el núcleo exterior de la Tierra, que aporta el 99% de todo el campo magnético del planeta. El debilitamiento de este campo deja a la Tierra un poco más expuesta al bombardeo de partículas originadas en el Sol.

Los tres satélites de Swarm, que parecen tres gambas robóticas de nueve metros de largo con placas solares a las espaldas, serán los primeros en aportar un mapa en 3D de los campos magnéticos que hay en la corteza terrestre. Estos los generan los propios minerales y esos mapas pueden destapar la existencia de nuevas reservas de minerales o de petróleo.
Por otra parte, para analizar la influencia del Sol sobre la Tierra, Swarm medirá las corrientes eléctricas en la magnetosfera y en la ionosfera, así como el impacto del viento solar sobre la atmósfera superior.

Los datos de las naves llegarán a la estación de seguimiento de Kiruna (Suecia), pero la misión se controlará desde el Centro Europeo de Operaciones Espaciales (ESOC) que la ESA tiene en Darmstadt (Alemania). Los datos científicos se procesarán, distribuirán y archivarán en el Centro para la Observación de la Tierra (ESRIN) de la ESA en Frascati (Italia).
Fuentes: Materia, sinc

Los lectores de los blogs: adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube y los usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net pueden sugerir, en el apartado de comentarios de este post, otras informaciones relacionadas con la misión Swarm. 

Nota: En fer els comentaris cal seguir les recomanacions citades en el post 341 d'aquest blog.