L'animal, amb un aspecte a mig camí entre el gat domèstic i l'osset de
peluix, pertany a la família dels 'Procyonidae' que comparteix amb els
óssos rentadors i els olingos. Durant dècades, quan arribava a un zoo o a
un museu se'l considerava de fet un olingo.És a dir, se li atorgava
una identitat falsa.L'animal pesa al voltant d'un quilogram, té uns ulls enormes i un dens pelatge de color ocre, i és natiu de les jungles de Colòmbia i l'Equador, unes zones cobertes sempre per una densa boira, fet que explica el seu cognom científic, 'boirina'.
El descobriment, que arriba al cap de deu anys de feina, ha estat per
casualitat, ja que no era la meta original del projecte. La intenció
era completar el primer estudi integral dels olingos, un conjunt
d'espècies de carnívors que viuen als arbres i pertanyen al gènere
'Bassaricyon'. L'equip de Helgen volia determinar quantes espècies
d'olingos hi ha i com estan distribuïdes. Inesperadament, un examen
detallat de més del 95 per cent dels espècimens d'olingos als museus de
tot el món, juntament amb anàlisis d'àcid desoxiribonucleic (ADN) i la revisió
de dades de camp històriques, va revelar l'existència de l'olinguito,
una espècie no descrita fins ara.
La primera pista va provenir de
les dents i el crani d'olinguito, més petits i amb una forma diferent
que els olingos. L'examen de pells als museus va mostrar que aquesta
espècie nova era també més petita i tenia un pelatge més llarg i dens.
Els registres de camp van mostrar que l'olinguito vivia en una àrea
única del nord dels Andes, entre 1.500 i 2.700 metres sobre el nivell
del mar, molt més amunt que l'hàbitat de les espècies d'olingo
conegudes.Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb la descoberta d'aquesta espècie.
















