dimarts, 1 de desembre de 2009

49- Redes 44: Plasticitat cerebral


Eduard Punset a través d’una entrevista amb la neurocientífica Sarah Blakemore ens explica els factors que poden influir en el desenvolupament del cervell al llarg de la vida.

El coneixement de l’anatomia i fisiologia del cervell ens han de permetre, en un futur, conèixer els mecanismes reals de l’aprenentatge. Possiblement això promourà alguns canvis en les pràctiques educatives com a resultat de l’aplicació de la neurociència a la pedagogia.



En l’aula virtual adn-dna.net, en el curs B10 – El cos humà, es pot ampliar informació sobre el cervell consultant el Tema- 6 dedicat al sistema nerviós

Aquest vídeo està adreçat especialment als alumnes de biologia humana de 2n de batxillerat que han estat estudiant el cervell, però resta obert a ser comentat per tots els alumnes i altres persones que accedeixen al bloc.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

El cervell és capaç de canviar la seva estructura i la seva configuració durant tota la vida depenent d'un entorn. La neurociència ha avançat molt en els últims anys i cada vegada va a més. Sobre aquesta novia ciència (fa 5-10 anys que es coneix) s'investiga a partir de pràctiques educatives i a la llarga aquesta tindrà moltes repercussions en l'ambit educatiu.
La neurociència estudia el funcionament del cervell. Des de que s'utilitza la tecnologia per a la imatge, per exemple, els escàners, ens permet veure com es desenvoluparà el cervell al llarg de la vida i els estudis realitzats sobre aquest tema han demostrat que el cervell té la capacitat de desenvolupar-se durant tota la vida de l'individu però una etapa molt important per a aquest desenvolupament és l'adolescència.
No sabien per què l'adolescència era una etapa de trànsit cerebral, per exemple, l'època en que la que la consciència d'un mateix, les influències de l'entorn,... canvien.
Anteriorment es creia que tot això era degut a els hormones però actualment, a part d'aquestes, també es produeixen canvis forts en el cervell.
L'edat no és un obstacle ja que les neurones tenen la capacitat per aprendre coses durant tota la vida però per aconseguir-ho s'han d'exercitar.
Durant l'edat adulta, en el cervell, també s'hi produeixen neurones que són igual d'importants que les produides durant l'adolescència.
El cervell no ha evolucionat des de fa milers d'anys però disposa de tots els mecanismes que necessitem per quan ens fan falta. El cervell humà neix amb més buits d'informació que la resta dels animals però amb una major capacitat d'aprenentatge i per poder-lo desenvolupar necessitem una vida social.
S'han realitzat dos exemples que ens permeten veure el desenvolupament del cervell des de dos punts de vista molt clars:
1. Taxistes:
Es va descobrir que els taxistes de Londres tenen l'hipocamp (zona del cervell que ens permet desenvolupar l'aprenentatge social) més gran en comparació amb altres conductors ja que han de memoritzar, aproximadament 25.000 rutes entre carrers i destins. El tamany de l'hipocamp està relacionat amb el temps què feia que eren taxistes, és a dir, com més temps més gran el tenien.
2. Musics:
La part del cervell que tenen més desenvolupada s'anomena còrtex auditiu (situat molt aprop de l'orella) i que en els musics pot arribar a ser 25 vegades més gran que els que no han tocat mai un instrument. Igual que en els taxistes, com més temps porten dedicant-se a la música més gran serà el seu còrtex auditiu.
Per a aconseguir un desenvolupament del cervell se l'ha d'entrenar i utilitzar constantment sinó es queda al mateix nivell on estava anteriorment. Es pot medir l'activitat cerebral d'una persona mentra realitza alguna activitat i veure de quina manera el sistema nerviós s'adapta contínuament a les circumstàncies que varien.
Per mantenir el cervell en bon estat, a part de exercitar-lo, hem d'alimentar-nos bé i cuidar-nos, mitjançant l'exercici físic, per tal de tenir una bona salut. Aquest exercici físic influeix directament al cervell.

Veiem que pràcticament és impossible només aprendre ja que cada persona aprèn quan es relaciona amb els qui l'envolten. És la gran revolució educativa o millor dit, la gran revolució de l'entrada de la ciència en el sistema educatiu.

Iolanda Navas
2n batx - B

Anònim ha dit...

El cervell és capaç de canviar durant tota la vida la seva estructura i la seva exercitació d'acord amb l'ambient. En el video ens explica com avancen els coneixements del cervell i en concret ens explica la tècnica de la plasticitat cerebral. Aquest concepte consisteix en poder aprendre durant tota la vida, encara que es fa de diverses formes. Es creia que quan s'arribava a una edat avançada no es podia aprendre res més, però això no és així, mentre exercitem el nostre cervell podrem continuar aprenent coses noves independentment de la nostra edat.Si es desenvolupa es fa gran i si no exercita es fa petit, d'aquí prové aquest terme.
Això s'ha demostrat amb diversos experiments. Un es va fer amb els taxistes de Londres, els quals s'ha demostrat que tenen més memòria espacial que la resta de taxistes, Això succeeix per haver-se de memoritazar tots els carrers. A partir d'aquesta exercitació una part del cervell, l'hipocamp es desenvolupa.
I una altra experiència s'ha fet amb els músics londinencs també, en els quals es desenvolupen més unes connexions cerebrals que unes altres a través dels exercicis memorístics que duen a terme. Així s'incrementa el còrtex auditiu.

Es diu que en l'adolescència a part de patir un canvi en el sistema hormonal també es pateix a nivell cerebral.

En el vídeo podem observar l'exemple d'una persona gran que explica les coses que pot fer que abans es pensava que a la seva edat ja no tindria la oportunitat de provar. I s'explia un nou concepte: les neurones es continuen creant en un cervell adult i també connexions entre elles, les sinapsis que és el més important.
L'aprenentatge i el desenvolupament cerenbral necessiten del contacte amb altres cervells per poder-se desenvolupar, això vol dir que el nostre cervell és un cervell social.
I un últim concepte que es menciona en el vídeo és el de neurones mirall: es pot aprendre només mirant a algú fent un moviment així aprens a fer-ho, però si al mateix temps ho fas aprens més ràpid, això succeeix perquè s'activen unes regions cerebrals concretes que t'ajuden a fer-ho.

MªCarmen Rivero

Anònim ha dit...

El cervell és l'òrgan avantsuperior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i a la majoria dels invertebrats.
El cervell pot ser molt complex; l'humà té aproximadament 100 bilions de neuroes, unides cadascuna, a través d'unes 10.000 connexions sinàptiques, que es metarialitzen en unes prolongacions protoplàsmiques anomenades axons que trasportes senyals a zones distants del cervell o de la resta del cos.

Segons el video, la plsticitat cerebral significa apendre durant tota la vida d'una persona.
El cervell segueix desenvolupantse al llarg de dècades, i durant l'adolescència presenta una etapa de crisi de transmisió cerebral.
El cervell està preparat per apendre durant tota la vida, però s'ha d'anar exercitant. Les coneccions i les sinàpsis de les neurones es creen i, són més importants que la quantitat de neurones que hi hagi.
Els bebès aprenen millor d'una persona humana de carn i ossos, que no pas de la televisió o d'una veu gravada.
El cervell humà no ha evolucionat, és el mateix des de fa desenes de milers d'anys, però el seu mecanisme permet que es vagi adaptant a diferents situacions.
ens diferenciem dels animals perquè ells tenen aprenantatges útils per ells des del nèixer, en canvi, nosaltres neixem amb poques coses sabudes, però ens és més fàcil apendre coses noves, i per això necessitem estar en societat.
Hi ha parts del cervell que s'especialitzen més depenen de com es practiquin, això esta comprovat amb els taxistes i els músics, que tenen més memòria per recordar carrers i notes.
S'ha comprovat i demostrat que en necessites uns cinc dies més o menys, encara no, perquè l'àrea motora i sensorial es modifiquin i s'adaptin a la nova activitat.
L'esport influeix molt en el cervell.
Hi ha coses que és millor apndre-les en determinades etapes de la vida que en d'altres i, s'ha demostrat que és impossible apendre sol, un aprèn quan està envoltat de la societat.

Esther Alcaraz Cercós

Anònim ha dit...

Sincerament crec que ha estat un dels vídeos més educatius i impactants dels que he vist mai, ja que m'ha mostrat coses que potser mai m'hauria imaginat. Pots extreure'n conclusions com el molt que ens queda per descobrir en el món de la ciència que és un món impressionant i no conegut.

Al principi del vídeo posa un exemple dels bebés: que poden comparar i conèixer la cara d'un mono amb la cara d'un altre, i que amb el pas del temps, com que no és necessari es perd aquesta capacitat, i es guanya la capacitat per alguna altra cosa.

També posa l'exemple dels taxistes: amb el pas del temps han guanyat capacitat de memòria ja que han anat memoritzant els noms dels carrers, per tant, això els ha permès fer créixer la part de l'hipocamp que s'encarrega d'això.
Els violinistes, també, han evolucionat la part dreta del cervell, i aquesta millora la part que produeix moviment de la mà esquerra.

Finalment, Eduard Punset ens posa l'exemple d'un amic seu, Giacomo, que aquest va descobrir mitjançant un experiment, que n'aprenem molt més quan veiem algú fent aquell moviment, i nosaltres al mateix temps intentem copiar-ho, per tant, exercitem el cervell i aquest evoluciona la seva part.
També parlen de que quan pensem en una cosa i aquesta ens la imaginem, quan la posem amb pràctica, per insignificant que sigui ens pot sortir més bé, ja que "hem activat" les cèl·lules que havien de produir aquest moviment, per tant, ja estan preparades per dur-lo a terme.

Per tant, i com a conclusió, el cervell és capaç d'aprendre en qualsevol lloc, en qualsevol moment, i a qualsevol edat, i per moltes capacitats que perdem, es pot dur a terme qualsevol cosa, sobretot fa falta l'entrenament, exercici físic, ja que a la llarga millora la memòria i possiblement, faltaria esforç i ganes per dur a terme qualsevol moviment.


Sílvia Grau Gonzàlez.
2n batxillerat B

Anònim ha dit...

M'ha semblat molt interessant aquest vídeo ja que és curiós que s'hagi cregut, durant molts anys, que el cervell es desenvolupava durant l'infància mentre que actualment s'ha estudiat que fins els 20 o 30 anys no s'arriba a la maduresa cerebral. A més a més, és xocant que hagin descobert que hi ha neurones que creixen a l'edat adulta mentre que sempre s'havia dit que s'anaven morint en passar els anys.

Així doncs, ara sabem que si exercitem el nostre cervell durant tota la vida, l'edat no és un obstacle per aprendre ja que, si es manté la sinapsis entre les neurones exercitant l'activitat cerebral, és més fàcil l’aprenentatge de noves coses.

També és molt interessant saber que en exercitar activitats, el nostre cervell va canviant de forma, adaptant-se a aquestes activitats i que amb pocs mesos, la plasticitat del cervell fa que determinades zones d'aquest puguin augmentar o disminuir de mida i que aquesta mida varia segons el temps que la persona ha estat practicant l'activitat.

També sobta quan es parla de com afecta la manera d'aprendre. És curiós saber que sense comunicació amb els altres, no podríem aprendre; que és més fàcil captar noves informacions d'una persona real que d'una gravació; i que imitant algú altre també s’aprèn més ràpidament. Així doncs, aquest estudi, segurament, afectarà molt en el sistema educatiu ja que es podria millorar molt el mode d’aprenentatge si la ciència continua estudiant sobre aquest àmbit.

Laura V. – 2nBatxillerat

Anònim ha dit...

Aquest documental ens mostra, a priori, els molts avenços fets en el camp de la investigació cerebral i la seva relació amb el desenvolupament dels diversos tipus de intel•ligències i habilitats així com la seva versatilitat i potencial.
Alhora, també ens mostra els molts interrogants que encara existeixen sobre el seu funcionament, l'emmagatzematge d'informació a nivell cel•lular, la localització de les capacitats intel•lectuals, la diferenciació i el creixement de les habilitats depenent de l'activitat realitzada... Però, sobretot, que en contra al pensament establert fins ara, el cervell és un òrgan que, de la mateixa manera que els músculs poden es tonificar, pot expandir-se i establir millors connexions a mesura que s'"entrena".
És a dir, a mesura que avança el coneixement que en tenim, més avança la manera que observem el seu desenvolupament i, efectivament, el mètode que s’hauria de seguir per mantenir-lo en forma: el sistema educatiu.

M. Ramiro 2n BATX B

Anònim ha dit...

Durant anys la ciència creia, segons els avanços tecnològics desenvolupats fins a l'època, que el cervell es desenvolupava a la infància, ara podem observar que no.

D'acord al estudis de fa poc menys una dècada i la nova tecnologia en el camp mèdic i biomèdic s'ha pogut estudiar més profundament el coneixement del nostre cervell, la seva plasticitat i la seva activitat.

Tota activitat cerebral porta un aprenentatge que es va desenvolpuant al llarg de la vida de cada individu i depenent de la seva activitat. Un exemple representatiu és la gran memòria del camp visual dels taxistes.

No obstant perquè aquesta plasticitat es conservi ha de ser mitjançant l'exercici diari i la pràctica ho l'àrea del cervell que recull aquesta activitat tornarà a un nivell normal de desenvolupament.

Com ve es comenta l'aprenentatge del ésser humà ve condicionat per la societat que l'envolta ja que per naturalesa, les persones en relacionem i amb el nostre coneixement. Sense cap contacte humà la nostra inteligència seria superflua, només coneixeriem allò que realitzem o veiem, quedariem limitats. Aprenem fècilment, des de l'infantesa, a imitar allò que veiem això ens suposa una ràpida forma de coneixement.

Tot aquest ampli camp de coneixement que sens obra podria suposar en un futur una nova forma d'educació, d'estudi i de vida. L'àmbit del coneixement és massa ampli per coneixe'l amb totalitat però és el principi del fi a una nova visió global.

Mireia T.

Anònim ha dit...

Aquest vídeo bàsicament el que ve a dir és que si s’exercita el cervell, aquest sempre pot seguir desenvolupant-se. Això es basa en estudis i uns experiments fets amb taxistes de Londres i amb músics, entre d’altres.
L’experiment dels taxistes demostra que aquests tenen molt més desenvolupada la part de l’hipocamp del cervell, que és la que s’encarrega de la memòria espacial, sobretot. Sembla que com més temps porten treballant de taxistes i, per tant, aprenent-se rutes de memòria, sabent sempre quines obres hi ha i com evitar-les cada vegada, millor tenen aquestes capacitats de memòria espacial i més desenvolupat tenen l’hipocamp.
Amb els músics es veu que tenen el còrtex auditiu molt més desenvolupat (pot arribar a ser fins a un 25% més gran que en els qui no han tocat mai un instrument), així com també es veuen transformades les àrees sensitives i motores, com per exemple, el tacte al tocar una corda en els violinistes, activa unes neurones concretes, i la part que controla el moviment dels dits de la mà esquerra també la tenen molt millor. A més, es reforcen moltes connexions sinàptiques entre les neurones excitades per l’activitat concreta que duen a terme. S’ha comprovat també que si algú comença a tocar un instrument, al cap de només cinc dies d’haver començat a tocar, el còrtex sensomotor ja s’ha modificat, adaptant-se a la nova activitat, però també s’ha vist que al deixar de tocar durant molt de temps, la capacitat cerebral torna a la normalitat i es perd flexibilitat i connexions sinàptiques.
Una cosa semblant passa amb els qui aprenen a fer malabars, que s’ha comprovant que el tamany de l’hipocamp d’una persona quan ha après a fer malabars ha augmentat respecte de l’original. A més, s’ha comprovat que si deixen de fer malabars, al cap de tres mesos de no fer-ne, la mida d’aquesta part del cervell torna a ser com era abans d’haver-ne après.
Tot això demostra que el cervell es desenvolupa sempre segons l’ús que en fem, a diferència del que creu molta gent, ja que molt sovint es pensa que la gent gran ja no pot aprendre res i aquesta teoria és clarament falsa, perquè només pel fet de conèixer i retenir una cara nova, per exemple, el nostre cervell es desenvolupa ja una mica més.

Tot i així, hi ha èpoques de més desenvolupament cerebral, i una de molt important és l’adolescència, una època de “crisis”, de transició cerebral. No només és una època crítica pels canvis que es produeixen en les neurones, com fins fa poc es creia, sinó que la neurociència demostra que també és un moment de molts canvis en el cervell. Això s’ha pogut comprovar gràcies a la neuroimatge, que ha permès obtenir imatges del cervell de persones vives i comparar-les. Així, s’ha vist que hi ha moltes diferències entre el cervell d’un nen i el d’un adult.
(continua)

Anònim ha dit...

(continuació)
Una cosa que m’ha cridat molt l’atenció és el terme de “neurones mirall”, ja que no sabia que existissin unes neurones motores específiques que facin que els nens imitin el que fan els seus pares o que siguem capaços d’imitar els moviments que ens ensenyen en una classe de dansa, per exemple. Mai m’havia plantejat què era el que ens permetia imitar, senzillament sabia que ho fèiem i mai li havia donat més importància. A més, buscant informació sobre el tema, he vist que hi ha llibres que relacionen aquestes neurones mirall amb l’empatia, cosa que fa pensar que no només són neurones relacionades amb el moviment, sinó que són també aquestes les que fan que quan veiem algú que pateix un dolor que nosaltres també hem experimentat alguna vegada i que, per tant, coneixem, fem cares de dolor ni que no l’estiguem sentint nosaltres mateixos.
Una altra cosa que m’ha sobtat és que diu que el cervell humà no ha evolucionat des de fa moltíssims anys, però, en canvi, és molt més capaç d’adaptar-se a les noves situacions que la resta d’animals. Així doncs, quan naixem, el nostre cervell té molts més buits d’informació que la resta d’animals, però és molt més capaç d’omplir-los amb noves informacions, sobretot al conviure amb altre gent i, per tant, amb altres cervells, ja que està demostrat que aprenem molt més si interactuem amb altra gent que no pas si intentem aprendre sols. Això ve lligat amb el mateix concepte de les neurones mirall que he anomenat abans, ja que si podem imitar, desenvolupant més així el nostre cervell, al veure’ns envoltats d’altres humans i, a l’imitar-los, desenvolupem més el cervell.

Per acabar, he de dir que en general he trobat el vídeo molt interessant, ja que si tots els experiments que s’hi comenten són certs, hi ha moltes idees que fins ara tenia que veig que en realitat són mol diferents i hi ha moltes coses que s’hi comenten que són totalment noves per mi.

èlia.b
2nbatx