diumenge, 9 de novembre de 2014

400- Ciències per al món contemporani: astronomia

Forat negre

El primer bloc de continguts en ciències per al món contemporani es refereix al nostre lloc a l'Univers. En aquesta activitat de tancament es proposa:

1-  Veure en l'aula virtual adn-dna.net 2.7 el següent video:

Aula virtual adn-dna.net 2.7
Categoria: CIÈNCIES
Curs: CV01- Astronomia
Tema-2 L'Univers
Recurs a consultar:
02- adn-dna.net 0371




2- Publicar, un comentari en aquest post adn-dna 400 seguint les instruccions indicades en el post adn-dna 341 , amb el resum del contingut del video. Extensió mínima 250 paraules.

Termini per publicar comentaris diumenge 16 de novembre a les 22:00h.

En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube

26 comentaris:

Mireia Bisbal ha dit...

Aquest vídeo ens explica què es, com és, quin origen té i què pensen els científics sobre els forats negres que formen el nostre Univers. Un forat negre es una esfera fosca, molt densa en què cap objecte és capaç d’escapar-se de la seva atracció gravitatòria. Ni la llum pot escapar-se de la seva proximitat, per tant no es pot observar amb cap telescopi, per molt potent que sigui. Els forats negres són 10 vegades més grans que el Sol i milions de vegades més pesants.
Un forat negre té una gravetat extrema, la seva massa està concentrada en un punt envoltada per una esfera fosca, anomenada Horitzó de Successos. Qualsevol gas, estrella o planeta que caigui en aquest punt desapareix automàticament sense deixar cap rastre. Com més matèria i caigui més gran serà la seva massa. Quan neix un forat negre l’energia es transforma, passa de ser energia de la matèria, en energia de l’espai temps.
Per sort, a la nostre galàxia anomenada la Via Làctia, està situada en una zona tranquil•la de l’Univers, on no hi poden aparèixer els forats negres.
Gràcies a l’estudi del cicle vital dels forats negres, els científics estan intentant descobrir el destí de la nostra galàxia i de tot l’univers. Els científics podran detectar la presència d’algun forat negre quan observin la pluja de partícules i compleixi la teoria de Hawking. I en aquest moment s’obrirà un finestra cap a una realitat còsmica més profunda.

Jana Reixach Casadesús ha dit...

El vídeo ens diu que al centre de qualsevol gran galàxia hi ha un forat negre 10 cops més gran que el sol i milions de cops més pesat. Com més gran sigui la galàxia més gran serà el forat negre.
Com es formen els forats negres?
L'acumulació de neutrons es redueix i quan esdevé res és quan es forma un forat negre que és la gravetat portada a l'extrem.
Un forat negre (gira sobre el seu centre i proporciona camps magnètics) és massa concentrada en un punt determinat el qual està envoltat per una esfera fosca que és el punt de no retorn. Qualsevol element que caigui allà: estrelles, gasos, planetes... desapareix. En el moment en què aquesta matèria cau en l'interior del forat l'energia alliberada pot arribar a proporcions astronòmiques.
En el passat els astrònoms consideraven els forats negres com uns fenòmens estranys i escassos en un univers aparentment dominat per les estrelles i les galàxies.
La col·lisió de dos forats negres és produïda quan un forat atrau l'altre i entren en òrbita, això provoca ones gravitatòries que es reparteixen per tot l'univers.
Dins dels forats negres la matèria s'acumula sobre si mateixa arribant fins a un estat extrem que és quan s'ajunta tota la matèria fins a arribar a la mida d'una bala (proporcional) aquesta bala, es troba a una temperatura altíssima.
Es calcula que d'aquí uns 5000 milions d'anys Andròmeda, la galàxia més propera a la Via Làctia, col·lidirà amb aquesta última esmentada. Si això passés, el nostre sistema solar sortiria disparat i es formaria un nou forat negre més gran que seria la suma dels dos anteriors, el d'Andròmeda i el de la Via Làctia.
Es calcula que la fi de l'univers serà quan es mori l'últim forat negre existent.

Oscar Torres ha dit...

Un forat negre és un objecte tan dens que ni tan sols la llum pot escapar a la seva atracció gravitatòria. És deu vegades més gran que el Sol, i milions de vegades tan pesat. N’hi ha d'ells per totes les galàxies. És molt difícil d'estudiar. El 19 de març de 2008 els astrònoms de tot el món reberen un avís de radiació gamma, que indicava un cataclisme. A Amèrica es va començar a estudiar ràpidament. Procedia de 7.500 milions d'anys llum de distància. Allò va resultar ser el naixement d'un forat negre. Un forat negre és negre perquè la llum no pot escapar d'ell i està buit perquè l'objecte o sistema que impedeix el col•lapse s'ha reduït a res. Tot el que entra en un, no pot sortir. En els tornados còsmics, hi ha moviments de rotació generen camps magnètics que giren a mesura que la matèria entra en espiral, canalitzen la matèria entrant. La regió central d'un forat mentre està rodant està imitada per un horitzó interior. Hi ha una teoria, plantejada per Albert Einstein i evolucionada en el seu posterioritat, que diu que l'espai pot entrar al forat negre, fer una volta i tornar a sortir, ja que l'espai no té substància pròpiament dita. Seria com si un riu baixés per unes cataractes, xoqués contra una roca i tornés fluint cap al riu. Dins d'un forat negre, l'energia no es dissipa, s'acumula sobre si mateixa, aconseguint un estat extrem conegut com densitat. Això últim és com agafar tot el que podem veure en un univers i reduir a la mida d'una bala.

Mariona Domingo Palacios ha dit...

FORATS NEGRES
Els forats negres són l’última etapa en el desenvolupament d’alguns estels, els més grans. Són grans concentracions de matèria d’altíssima densitat, massa i atmosfera concentrades en punts minúsculs de l’Univers.
Un estel petit, quan mor, es converteix en una nana blanca, possible destí que espera al nostre Sol. L’estel perd força, energia i brillantor.
Si l’estel és més gran, pot explotar (se l’anomena supernova) i expulsa bona part del material a l’Univers. Pot quedar-ne, com a residu, una petita estrella de neutrons amb una massa molt densa.
Però si l’estel és encara més gran, després d’explotar, es convertirà en forat negre. Les reaccions termonuclears del nucli de l’estel compensen la força de la gravetat. Si les reaccions perden potència, la gravetat provoca que tota la massa de l’estrella caigui cap al nucli. D’aquesta manera tota l’estrella es condensa en un punt de volum zero i de massa i gravetat infinita; tanta gravetat que no n’escapa ni la llum. És un forat negre.
Els forats negres no es coneixen, només han estat teoritzats i calculats per científics. No en tenim evidències, només s’han detectat influències de suposats forats negres en els estels que els envolten.
Sembla ser que actuen atraient tota la matèria que els envolta i l’engoleixen. Els científics diuen que la unió entre dos forats negres provoca un forat negre major. També es diu que poden tenir dues capes: la matèria entra a la capa exterior a grandíssima velocitat i surt projectada en forma d’energia pels pols del forat negre. Al centre del forat negre s’hi trobaria el buit absolut. L’energia projectada passaria per un forat de cuc i apareixeria en un altre lloc, o en un altre temps, o en una altra dimensió.

Adrià Senar Tejedor ha dit...

Els forats negres es produeixen amb la fi d'una estrella gegant, que es comprimeix tant que la seva gravetat augmenta molt i, en aquell moment, comença a absorbir cossos, la qual cosa augmenta la seva massa fins que arriba al límit de que ni la llum pot escapar de la seva atracció. Es creu que aquest es el motiu de que es vegin negres. Es sap molt poc sobre aquestes estructures ja que no emeten radiacions, la qual cosa ens fa investigar sobre ells utilitzant només la deducció, fent així que res sigui fiable i hi hagin moltes especulacions. Cada galàxia d'una mida considerable té un forat negre el mig, que es el que li dona la força de rotació, i que, durant milers de milions d'anys, s'aniran ajuntant i fent-se més grans, fins que, al final, es ajuntaran tots i tot l'univers es comprimirà en un petit punt, fins que torni a succeir l'anomenat Big Bang. Fent així de l'univers un procés cíclic amb grans explosions de per mig. També hi ha una teoria, tot i que sense demostració, com totes les que envolten als forats negres com ja he dit abans, que ens diu que l’univers podria estar dins d’un univers més gran on trobaríem molts universos. Aquesta es la teoria dels multi-versos, i diu que els forats negres són portals a altres universos, ja que produeixen una alteració de l’espai temps de tal magnitud que podria crear forats de cuc cap a altres universos.

Adria sanchez lopez ha dit...

Aquest video ens ha parlat sobre els inicis de les galaxies i del material còsmic de l’univers a partir de un forat negre. Aixó m’ha fet reflexionar sobre el perill i la immensitat de l’univers ja que nosaltes som un granet de sorra comparat amb l’univers,i a més a més el que ens podria arribar a passar només per les coses externes del planeta Terra.
Un forat negre és un punt de l’univers on la seva atracció gravitacional és tan elevada que no pot escapar-hi ni la llum i per aixó mateix és negre. Un forat negre emet continuament un gas que travessa la galàxia a la velocitat de la llum aixó són indicis de l’acabament de la vida d’aquest forat i una explosió anomenada supernova. Aquesta supernova no serà tan potent com la de un estel quan s’apaga, ja que en l’acabament d’un estel el material daquest, va al centre i explosiona deixant rastre de l’estel per així poder crear nous planetes, galàxies,etc. També he pogut observar que d’aqui a molts anys la glàxia Andromeda i la nostra La Via Làctia xocaran fen que les dos glàxies s’ajuntin en una sola i els dos forats negres es começaran a fusionar crean un forat negre encara més gran. Sabem que la vida acabarà quan el nostre estel s’apagui però també sabem que quan l’últim fort negre es morí tot s’haurà acabat.

Toni Cervelló ha dit...

Els forats negres estan situats arreu de l’Univers i poden arribar a tindre una massa milions de vegades més que el sol. Van descobrir els forats negres a partir de un destall de llum molt gran. Quan la matèria cau al nucli de l’estrella, l’impacta genera una gran ona de xoc que retrocedeix, desprès de morir la estrella els neutrons s’ajunten entre si i es formen els forats negres. Un forat negre es la gravetat portada al extrem on al centre, la seva massa està envoltada al centre per una esfera fosca, aquesta esfera es l’anomenada punt de no retorn. Un forat negre pot engolir un altre forat negre mitjançant la seva orbita es a dir, fa que l’energia es desplaci mitjançant ones en l’espai. Un forat negre envia ones gravitatòries arreu de l’espai. Fa milers de milions d’anys, a les zones amb més matèria van impulsar que una galàxia s’ajuntés amb galàxies més joves, fet que provoca que el forat negre central de la galàxia tingués un densitat mil milions més de vegades que el Sol. Si el forat negre està girant, la regió central està imitada per el que es coneix com interior, si un cos arriba al centre, pot agafar un velocitat tant alta que podria arribar a ser expulsat. Al forat negre la zona de col•lisió és l’horitzó interior on la matèria que gira envolta el nucli central. Dins d’un forat negre la energia s’acumula sobre ella mateixa

Laura Rabell ha dit...

Ens situem a una distància de 26 mil anys llum on podem percebre milions d’estrelles i una gran esfera negra anomenada forat negre. És 10 vegades més gran que el nostre sol i milions de vegades més pesat. Té la peculiaritat de en que totes les galàxies n’hi ha com a mínim un, cada vegada que és forma una galàxia també es forma un forat negre. Quan més gran és la galàxia serà més gran el forat negre.
Per arribar a la conclusió de com és forma un forat negre es va investigar per com es formaven les estrelles després els plantes i finalment la vida. El seu procés el van anomenar “Ciclo vital de los agujeros negros”.
El 19 de març de 2008 és va rebre una alerta a tots els astrònoms que s’havia registrat una radiació gama, un tipus de llum amb una radiació increïblement intensa -> inici d’un cataclisme (gran trastorn sobtat físic). Tots els astrònoms projecten els seus telescopis el lloc on es produeix i intenten esbrinar sobre la seva composició i d’on provenia; procedia de 7 milions anys llum de distància, la meitat de longitud de l’univers visible. Actualment els astrònoms recreen el naixement d’un forat negre fent xocar dos protons a alta energia a través d’alta tecnologia.
Aquesta llum va durar 30 segons però encara és podia percebre minuts després a simple vista, sense necessitat d’altes tecnologies. Finalment es van reunir totes les possibles hipòtesis i es va determinar que era un estret però intens as de llum que probablement era degut el naixement d’un forat negre.
L’aparició dels forats negres és deguda a la pressió sobre els neutrons juntament amb la matèria dels voltants fet que fa que s’ha s’aturi i que aparegui un forat negre.
Diem que un forat negre es la gravetat portada a l’extrem, la seva massa esta concentrada en un punt envolt per una línia anomenada horitzó de successos. Aquesta esfera es el punt de no retorn és a dir on comença el camp gravitatori del forat negre. Qualsevol cosa que caigui en ella desapareix. És negre perquè no hi ha llum i buit perquè el col•lapsa que té ho redueix a res.
Quan neix un forat negre l’energia es transforma: passa de ser energia de la matèria a energia del espai/temps. Pot afectar dràsticament a l’entorn, quan la matèria cau en un forat negre, l’energia alliberada pot arribar a proporcions astronòmiques. Per veure com afecten els forats negres a la resta de coses és fixen amb l’entorn.
Els primers forats negres: la gravetat va atreure enormes bosses de gas fins a forma densos centres mica en mica és van anar escalfant més i més fins a convertir-se en la primera generació d’estrelles. Aquestes és consumeixen ràpidament hi ha altes temperatures finalment després de milions d’anys algunes d’elles sofreixen intenses explosions de supernova i és genera la primera generació de forats negres.
La matèria que entra a formar part del forat negre en forma d’espiral, dins d’un forat negre l’energia no és dissipa, s’acumula sobre ella mateixa arribant a un estat extrem conegut com la densitat de Planc. Conegut com el lloc més extrem de l’univers després del big bang.
Les estrelles es consumeixen donant pas a estrelles de neutró, nans blanques o forats negres i finalment després de llarg període de temps els forats negres s’uneixen per formar forats negres més grans. Els últims de desaparèixer de les galàxies seran els forats negres. Quan l’últim forat negre que exploti s’haurà acabat l’univers tal i com el percebem.

Mireia del Valle ha dit...

Un forat negre és un objecte tan dens que no pot atrapar la seva atracció gravitacional ni tan sols la llum. És deu vegades més gran que el nostre sol i milions de vegades més pesat. En gairebé totes les galàxies es troben indicis de forats negres
Gràcies a l'estudi vital dels forats negres els científics estan descobrint pistes de la nostra galàxia i de tot l'univers
L’Univers ens permet veure els seus engranatges més misteriosos
El 19 març 2008 els astrònoms de tot el món van rebre un avís, que s'havia registrat una espurna de radiació gamma, un tipus de llum amb una energia increïblement intensa que era l'indici d'un cataclisme. Era tan brillant que es podia veure a simple vista i van determinar que molt probablement era l'emmagatzematge d'un forat negre.
Totes les estrelles brillant per la combustió dels elements lleugers com l'hidrogen. La intensa calor fuciona aquests elements i formen d’altres més pesats.
Es troben restes de súper novas en la nostra galàxia
Els neutrons poden suportar pressions increïbles
Però si cauen sobre ells suficient matèria per súper al lumbral críptic poden ser reduïts a res sorgeix el forat negre
Un forat negre és la gravetat portada a l'extrem de la seva massa concentrada en un punt envoltat per una esfera fosca anomenada horitzó de successos. Aquesta esfera és el punt del no retorn, qualsevol gas estrella o planeta o que cau en ella desapareix per sempre.
Aquest forats negres són negres i buids perquè la llum no pot escapar del la gravetat perque ho impedeixen però està buit perquè l'objecte s'ha reduït a res
Coeta delta porta el telescopi glas , exploració dels forats negres.
Steven Ritz i el seu equip creuen que l’energia que emeten els forats negres procedeixen d’etapes de creixament ràpid causades per incontrolables banquets galaxics.
Vivim en una època que la majoria de la energia de l'univers és produïda per estrelles, dins de milions d'anys les estrelles de l'univers comencen a comptar combustible i de s'esvaeixen. Les estrelles grans cauen en el centre de les galàxies on són devorades pels forats negres súper massius.
A mida que l'univers es desintegra dóna pas a una llarga era dominada per les permanents estrelles moribundes i els forats negres
En un futur llunyà les estrelles es consumiran i donarant lloc a estrelles de neutrons les blanques a forats negres i al llarg de temps els forats negres s'uniran per formar forats negres més grans
Teories d'Einstein van demostrar com els forats negres poden generar energies extremes i fer que l'univers s’onduli doble i es corbi fins a formar nusos
Els forats negres són fonamentals per al funcionament del nostre univers és un dels majors descobriments de la ciència del nostre temps i si tenen una vida il•limitada assenyalarien la fi del nostre univers

Anna Forn ha dit...

26 mil anys llum de la terra observem milions d’estrelles i una gran esfera de color negra a la que anomenen forat negre. Té una grandària deu vegades major al la del nostre sol i pesa milions de vegades més i res no es pot escapar de la seva força gravitatòria ni tan sols la llum.

En gairebé totes les galàxies els astrònoms han trobat indicis de forats negres, i com més gran és la galàxia més gran és el forat negre.

El naixement d’un forat negre es causa de la pressió dels neutrons del nucli de les estrelles mortes amb la matèria dels voltants i això provoca que s’aturi i que es crei un forat negre.

Un forat negre és la gravetat portada a l'extrem, la seva massa està concentrada en un punt envoltat per una esfera fosca anomenada horitzó de successos , aquesta esfera és el punt de no retorn, qualsevol gas, estrella o planeta que cau en ella desapareix per sempre. És negre perquè no hi ha llum.

L’energia quan es crea un forat negre es transforma d’energia de la matèria a energia del espai/temps. Quan la matèria cau en un forat negre l'energia alliberada pot arribar a proporcions astronòmiques.

Quan un forat negre creix deixa anar una gran quantitat d'energia i això pot tenir un efecte dramàtic en qualsevol galàxia.

El lloc on arriba la matèria que és absorbida pel forat és conegut com el lloc més extrem de tot l’univers després del big bang.

pau Dalmases Guilera ha dit...

Un forat negre pot estar situat al mig d’una galàxia, és allò que la seva atracció gravitacional es tan forta que no deixa sortir la llum cosa que fa que sigui un gran punt d’investigació astronòmica. És un objecte tan dens que res es pot escapar de la seva tracció gravitatòria. En totes les galàxies si han trobat indicis de forats negres.
Al 2008 es va registrar un lluent un raig gama. Van fer proves per poder saber quan recorregut havia fet el raig provenia de 7500 milions d’anys llum, els astrònoms van dir que la lluento provenia del naixement d’un forat negre. Quant la matèria cau al nucli de l’estrella es produeix una gran explosió.
Qualsevol planeta o asteroide que entra al punt de no retorn desapareix per sempre i cau dins el forat negre. L’energia del forat negra es transforma de energia de matèria a energia del espai temps. Quant la matèria cau a un forta negra l’energia alliberada pot arribar a proporcions astronòmiques. EN el temps passat els astrònoms consideraven que els forats negres eren fenòmens estranys i escassos.
Quant dos forats negres s’ajunten formen ones gravitatòries i això permet que els forats negres s’apropin i s’uneixin en un sol. Quant un forat negre extreméssiu creix treu focus d’energia que venen d’algunes galàxies. Els focus d’energia al fer-se pas per l’espai van provocar ones de xoc tant intenses que van expulsar el gas més lluny de la regió central i sense aquest gas no es poden fer noves estrelles.

Paula Domingo Sanchez ha dit...

Els forats negres és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitzó d'esdeveniments pot escapar-se'n, és molt mes gran que el sol i molt mes pesat que el sol .El 2008 tots els estrolecs van rebre una alerta en el que deia que en l'univers es podia veure una energia que desprendia molta llum, llavors els astrolegs van estar investigan lo que podia ser i al final es van adonar que era una estrella que havia explotat i que havia format una supernova que es una explosió estel·lar més energètica que una nova. Correspon a l'última etapa de l'evolució de determinats estels. D'aquella supernova es formen els forats negres i d'aqui be el origen dels forats negres, que és quan una estrella explota i forma una supernova i d'allà surt un forat negre. Els forats negres es poden ajuntar entre dos ni pot haver un al costat de un altre i com que tenen tanta força de gravetat els dos forats negres sagunten i formen un forat negre més gran.

Pere Torradas ha dit...

El 19 de març de 2008, astrònoms de tot el món reben un avís desde un observatori orbital, conforme havia registrat un raig de llum gamma, que és un tipus de llum amb una energia lumínica molt més gran dels raig de llum comuns provinents del Sol, el que els podia indicar que algo fora de lo normal estava succeint a l'espai. A través de la informació extreta del observatori van començar a calcular d'on provenia aquesta llum, i, finalment van saber que provenia d'uns 7.500 mil·lions d'anys llum, després van saber l'origen d'aquesta llum que resultà ser l'origen d'un nou forat negre.

Coneìxer els forats negres és una de les prioritats astronòmiques actuals, perquè són tant perillosós que podrien absorbir, el propi sistema solar, per lo tant té que haver-hi un flux constant d'informació entre l'espai i els astrònoms, el seu volum ens enganya molt perquè té una densitat milions de cops superior al sol, aquesta densitat està formada per els múltiples cossos que han sigut absorbits pel forat negre i que ara formen part d'ell. Tenen una atraacció gravitatòria molt alta, que és la causant de l'absorció dels cossos.

jordi torello ha dit...

En aquest video ens parlen sobre la ciència que estudia l'univers: la cosmeologia.
Per fer-nos-ho entedreu el video formula preguntes a 4 cientifics sobre l'univers.
tambe ens explica que l'univers es tot allo que veiem i tambe tot allo que no veiem, que l'univers està en evolució, això significa que l'univers esta canviant, tambe ens diu que l'univers te contrast.
L'univers es divideix en 4% el coneixem 21% es materia fosca(ens sabem quelcom)i el que queda no en coneixem res.
hi han teories sobre la forma de l'univers que el fan pla, esferic o como una montura per caballs.
de les estrelles quan es moren depenentment de la seva massa tindran un final diferent. Els forants negres, hi han teories que diusn que acaben desapareixent, però no es segur.
gracies a la senyora Leavit sabem que l'univers s'expandeix.
actualment s'esta investigant sobre materia fosca de l'univers, per tal d'això es vol calcula la geometria de l'univers per tal de seguir abançant.
fins que no descobrim la resta de l'univers mai no el podrem entendre.
com a conclusio, tothom vol saber i entendre l'univers pero encara ens queda molt per descobrir.


Jordi Torelló

Marta Tarragó ha dit...

RESUM PART 1:

Al centre de cada galàxia hi ha concentracions de matèria amb una gran densitat i una força gravitacional que ni la llum se'n pot escapar, els forats negres. A 26.000 anys llum de la Via Làctia, trobem Sagitari A, el nostre.

Per saber-ne l'origen ens basem en la formació d'estrelles i planetes:

Les estrelles brillen gràcies a la combustió dels seus elements lleugers, com l'hidrogen, i a les grans, la intensa calor provoca que aquests es moguin a 1000 km/h i es fusionin, formant altres elements més pesants (carboni, silici i ferro). El ferro és l'últim en formar-se i ja no hi ha energia i actua la gravetat: milions de tones de matèria cauen al nucli, i en alguns casos, es forma un col·lapse de gravetat a causa de les pressions i la temperatura. El nucli no suporta la pressió i es produeix una fusió nuclear que forma els altres elements. Aquesta fusió emet una energia que provoca una gran explosió, la supernova, que llença a l'espai tota la matèria de l'estel i destrueix tots els àtoms del nucli i es forma una massa molt densa, una estrella de neutrons, capaç de suportar pressions increïbles, però quan hi ha suficient matèria en un punt, explota, i apareix el forat negre, amb un horitzó de successos, el punt de no retorn.

Fa milions d'anys, a les zones més denses, la gravetat va impulsar l'atracció de galàxies i una gran va créixer al centre i la matèria queia al seu forat negre i quan aquest creixia, alliberava energia a milers d'anys llum per tot l'espai, emetent raigs gamma, ja que el forat negre gira al voltant del seu eix i alhora arrossega l'espai en espiral. Els gasos i estrelles, estan dins del forat sobre un disc que gira molt ràpid i aquest moviment de rotació genera camps magnètics que giren de manera que la matèria entre en l'espiral i la condueixen a les emissions d'energia.

El 19 de març de 2008 l'observatori orbital de Swift va rebre un registre d'un destall de radiació gamma, el naixement d'un forat negre. Els telescopis robòtics d'Amèrica van veure una llum al cel i els observatoris gegants de Xile i Texas van mesurar les longituds de les ones, que indicaven la distància que havia recorregut fins a arribar a la Terra (7.500 milions d'anys llum).

Núria Admetller ha dit...

En aquest vídeo, es fa un viatge al centre de la Terra, el qual aquest està a vint-i-sis mil anys llum d’on estem nosaltres, del sistema solar. En el centre de totes aquestes galàxies hi trobem un forat negre.
La formació d’aquests forats negres l’esbrinem a partir del conjunt de forces que van donar lloc a les actuals estrelles, als planetes i a tots els cossos que podem trobar a l’espai.
També es parla d’un fet del 2008: Un observador i orbital havia registrat una radiació gamma, que és un tipus de llum molt intensa. Es diu que això va ser a causa d’un naixement d’un forat negre, provinent de la mort d’una estrella ja esgotada. L’energia d’aquesta estrella es conserva, però pasar a ser el què es diu energía de l’espai-temps deformada.
Però, com pot brillar tan intensament un cos que no emet llum? Aquesta és una de les moltes preguntes que s’han plantejat al vídeo.
Així doncs, es ressalta la importància dels forats negres durant tota l’estona i de la quantitat d’energia que acumulen. Es diu que la liberació de l’energia de tots els forats negres que es tenen presents, podria causar la destrucció de l’Univers. També, que quan un forat negre neix, afecta dràsticament al seu entorn.
En quant el forat negre en sí, es diu que adquireix sempre una energia rotacional al seu interior, que és tota la matèria que gira. En aquest mateix lloc és on es produeixen totes les col•lisions d’un cos com aquest.
En conclusió, podem dir que els forats negres tenen molta més importancia de la que es creu a l’Univers a causa de la seva gran quantitat d’energia concentrada, que provoca un grau molt alt d’atracció gravitacional als cossos que estan en un punt relativament a prop d’ell.

Núria Admetller

carlos sebastian delgado ha dit...

Un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum. Per tant res que es trobi dins del seu horitzó d'esdeveniments pot escaparse'n.
El forat negre és deu vegades mês gran que el nostre sol i milions de vegades més pesat.
En casi totes les grans galàxies els astrònoms han trobat indicis de forats negres amb una massa milions de vegades més gran que la del sol.
Gràcies al cicle vital del estudi dels forats negres, els científics estan descobrint pistes sobre el destí de la nostra galàxia i de tot l'univers.
19 de març de 2008, astrònoms de tot el món, reben una alerta des de l'observatori Swith, havia registrat un destell de radiació gamma. Van descobrir que procedia de 7.500 milions anys llum.
Els astrònoms van determinar que era un breu pero intèns haz de raig de llum i que es devia al neixement d'un forat negre.
Quan els neutrons de la denominada estrella de neutrons son redÜits a res sorgeix un forat negre

Pol Felip ha dit...

Un forat negre es un objecte tant dens que res pot escapar de la seva atracció gravitatòria, ni tant sols la llum . La seva grandària es 10 vegades major que la del sol i milions de vegades mes pesat.
Com es formen ? totes les estrelles brillen per la combustió de elements lleugers com l’hidrogen, en les mes grans, el immens calor fusiona aquets elements per formar d’altres mes pesats com el carbó, el silici o be el ferro. El calor i la llum creen una pressió que impedeixen que les immenses capes caiguin cap el centre, quan una estrella explota es forma una massa ultra densa denominada estrella de Neutrons . Els neutrons poden suportar pressions increïbles, però si cau sobre ells suficient matèria com per forma un Umbral artic poden ser reduïts a res, quan això passa sorgeix un forat negre ( no es mes que la gravetat portada a l’extrem).
Quan la matèria cau a un forat negre la energia alliberada pot arribar a agafar proporcions astronòmiques.
Dins d’un forat negre la energia no s’acumula sinó que sa dissipa sobre si mateixa ( densitat de planc  estat extrem).
Steven Hawking va aplicar la física cuantica als forats negres i va predir que no serien forats negres sinó que brillarien per defecte de la radiació tèrmica d’una forma molt peculiar, si traguessin calor aquesta energia tèrmica procediria de l’energia radiada per algunes de les petites partícules del vuit de l’espai, just en el límit del horitzó de successos aquesta radiació es va fent mes i mes gran fins al punt d’explotar.

Pau Rubinart Bosch ha dit...

Aquest vídeos ens parla de l’Univers i més en concret d’una de les branques que l’estudia: la cosmologia.
Entrevisten a 4 cosmòlegs, i els hi fan la mateixa pregunta: Què és l’Univers? Cadascú dóna una resposta diferent, i per tant podem dir que la cosmologia és una ciència que pot abastar diverses mentalitats.
Aquesta ciència es va anar desenvolupant a partir del 1924, any en què es van descobrir altres galàxies, apart de la Via Làctia. Des d’aquesta data es cosmòlegs han anat intentant respondre les preguntes de sempre: d’on venim?, Cap a on anem?, Qui som?, etc.
El vídeo ens va explicant que l’Univers està en evolució és a dir, que res del que existeix avui no existia fa milers de milions d’anys i que no existirà d’aquí a milers de milions d’anys.
També ens explica que l’Univers és un Univers de contrastos: pot ser extremadament fred o extremadament calent.
Durant el segle passat es van fer descobriments clau sobre aquest tema com que l’univers s’expandeix o que l’Univers es pot descriure mitjançant les matemàtiques o el descobriment de la radiació còsmica de fons o l’explicació de com el material dei què estem fets es forma a les estrelles. Però encara queden molt enigmes per resoldre sobre l’Univers. I aquests misteris són els que intenta descobrir la cosmologia. Actualment només coneixem un 4% de l’Univers però l’altre 96% està per descobrir i potser mai es descobrirà.

Maria Pelejà Follarat ha dit...

ELS FORATS NEGRES:
En el centre de la nostra galàxia 26000 anys llum, veuríem milions d’estrelles i a l’horitzó veurem un forat negre, objecte dens, és 10 vegades més gran que el nostre sol, en totes les galàxies trobem forats negres.
El 19 de Març del 2008, els astrònoms reben un missatge que deia que alguna cosa s’estava apropant a la terra. A partir d’un ordinador que els indicava la distància que havia recorregut fins arribar a la terra provenia de 7500 anys llum de distància que es la meitat de la longitud de la Terra visible. No sabien el que era fins que van investigar i deien que era un forat negre. Trobem restes de supernova, el nucli es tapa per estrelles de electrons. Quan el nucli dels electrons es tapa es causa un forat negre. Un forat negre es la gravetat de l’extrem, la seva massa està concentrada en un punt per una massa fosca denominada horitzó d’aquests. Qualsevol estrella o altre si cau dins de forat negre, desapareix. Un forat negre es denominat per les estrelles i les galàxies. Els forats negres componen centres de gas. Com més gran la galàxia més gran el forat negre. Els astrònoms utilitzen els forats negres com una altre font dins l’univers. Algunes estrelles exploten en la súper nova aquestes explotacions d’estrelles poden causar els forats negres. Els astrònoms consideren que Big Bang es l’inici. Els forats negres envien ones gravitatòries per a tot l’univers, això permet que els forats negres s’ajuntin i produeix molt gas, edat de l’or. La gravetat de la Terra atrau el gas. Els forats negres creixen a distàncies massa grans.

Jaume Morera ha dit...

Un forat negre és un objecte molt dens amb una gran atracció gravitatòria que ni la llum se'n pot escapar. Els forats negres poden arribar a ser 10 vegades més gran que el Sol. En quasi totes les galàxies podem trobar forats negres. Les estrelles brillen per la combustió d'algun element químic com per exemple, l'hidrogen. Quan aquest element s'esgota, l'estrella es va contraient. Arriba un punt, que el nucli explota. La gravetat segons l'Einstein, no només és la força d'atracció que realitza, sinó que també la deformació del espai/temps. Un forat negre emet emissions d'energia, la qual ens dona una pista de l'existència i la situació del forat negre. Els forats negres creixen ràpidament gracies a que estan en òrbita amb altres forats negres i aquests s'ajunten a causa de l'atracció gravitatòria i en formen un de sol i més gros. Quan aquest fet passa, emeten ones gravitatòries per l'univers. Els "cuarales" són unes grans llums que amb el temps van ser relacionades amb l'emissió d'energia des dels centres de les galàxies i els forats negres en creixement. Es creu que l'energia dels forats negres prové de tapes de creixement ràpid causat Pels banquets galàctics. En un forat negre , l'energia no es dissipa, s'acumula sobre si mateixa, el qual rep el nom de "Densitat de Blanc". Quan el últim forat negre mori, arribarà la fi del lunivers. Un forat negre artificial es podría crear amb dos protons d'alta càrrega elèctrica, fent xocar-l'ós entre ells en un espai limitat i llavors reuniría les condicions per formar un forat negre. Els forats negres són fundamentals pel funcionament del univers. S'estima que el final d'un forat negre sería d1 bigor d'anys ( un 1 seguit de 100 zeros ).

andrearoures ha dit...

Al centre de la nostra galàxia, a 26 anys llum on hi han milions d'estels trobem a l'horitzó un forat negre, 10 cops mes gran que el nostre sol i 10000 cops mes pesat, es tan dens que ni la llum pot escapar-se de la seva atracció gravitatòria. El 19 de març de 2008 es va descobrir el fenomen mes lluminós descobert a la humanitat i va brillar d'un mode increïble durant 30 segons, era tan brillant que es podia veure a simple vista. Els astrònoms van identificar que aquesta resolució provenia de la destrucció d'un forat negre. Quan un estel erosiona el seu pes és suficient per aixafar a tots els àtoms del seu centre, i el resultat és una estel de neutrons. Quan això sorgeix es crea un forat negre, que el podem definir com que és la gravetat portada a l'extrem. Qualsevol estel o planeta que traspassi el punt de no retorn, desapareix. Albert Einstein deia que la Gravetat és una deformació del espai i del temps.Al nostre planeta coneixem la gravetat com allò que tira tot cap avall, quan la matèria cau cap a un forat negre, l'energia alliberada pot arribar proporcions astronòmiques.Com més gran és una galàxia, més gran és el forat negre i una galàxia com la nostra podria haver-se format per fusions i col·lisions de forats negres, a causa de quan dos forats negres xoquen o s'esquincen entre si.Si envies una nau espacial al centre d'un forat negre i entrés, dins de podríem veure l'espai exterior però ningú ens podria veure perquè l'espai estaria cauen més ràpid que la llum, però com que això és impossible, només podem apropant-nos tant als forats negres a causa de les matemàtiques, amb la teoria de sortir a un altre univers.

Kopila Serarols ha dit...

El centre de la galàxia a 26 anys llum, es pot observar una esfera negre que és anomenat forat negre. Des de fa molts anys que s’estudia el forat negre.
El 19 de març del 2008 arreu del món van rebre un aletre de que hi havia una radiació gama amb un tipus de llum molt alta i una radiació elevada.
Els satèl•lit s’encarreguen de donar la informació que reben de les galàxies cap a la terra, perquè els investigadors dels forats negres puguin esbrina la seva formació.
Mai s’avia vist aquets tipus de llum, ni la seva energia, quant tota una matèria i l’energia és concentrada en el nucli de l’estrella això provoca una ona de xoc, que per tan fa que l’estrella exploti i quedi dissolta, els nuclis de les parts de l’estrella morta s’ajunta entre si fins a formar una gran vola d’energia de neutrons.
Un cop alguna matèria, estrella, planeta… entre endintre del forat negre desapareix, ja que queda absorbida per la seva anergia i la seva massa gravitatòria.
En la terra la gravetat es coneguda cop tot allò que atreu cap al nucli de la terra, o sigui que tot allò que puji acaba baixant o si cau algun objecte anirà cap avall mai cap amunt.
Diuen que els forats negres i les galàxies van apareix juntes i per tan estan creixent juntes.
Els forats negres entre si s’atrauen per la seva massa gravitatòria, com més prop estiguin entre els forats negres més ràpids giren els dos així formen un espai d’ones gravitatòries.

Gemma ha dit...

Que es un forat negre?
Un forat negre es un objecte molt dens amb la gravetat portada al extremo el qual la massa esta concentrada en un punt, envoltat per una esfera fosca anomenada horitzó de successos. Aquesta esfera es el punt del no retorn, qualsevol matèria que caigui desapareix per sempre. I si cau a l’interior del forat negre es descompon. A 26.000 anys llum desde la Terra al centre de la nostra galàxia hi trobem un forat negre 10 cops mes gran que el nostre estel el Sol. Contra mes gran sigui la galàxia mes gran es el forat negre que estigui dins, i n’hi ha indicis de que ha cada galàxia n’hi ha un al punt mitg d’aquesta.
Com es van formar?
El 19 de març de 2008 al observatori Swift es va detectar una radiació alta de rajos gamma, durant 10 segons. El astrònom Thomas Vestrant el qual porta mes d’una dècada estudiant les radiacions de rajos gamma,mai havia vist res igual. Creuen que es devia al naixement d’un forat negre.
La teoria de com es formant: dins dels estels mes gran la intensa calor fusiona els nuclis d’elements mes lleugers per formar-ne de nous com el carboni o el ferro. Això crea una pressió provocant que les capes exteriors de l’estel caiguin al interior d’aquest. Generalment, això provoca un impacte, creant una ona de xoc que retrocedeix fent que l’estel exploti. Però que passa amb els nuclis d’aquests estels col•lapsats? Provoca que tots els àtoms del centre s’aixafin entre si, creant l’estrella de neutrons. Però si aquí dintre cau massa matèria i sobrepassa el llindar crític pot fer que es redueixi tot al res. Quan això passa crea un forat negre.
Es negre per que la llum no pot escapar d’ell i esta buit per que l’objecte que el va crear es va col•lapsar formant una zona d’espai temps en el qual no es veu res però hi ha una atracció gravitatòria impossible. Quan hi ha un forat negre en l’espai l’energia passa a ser d’energia de matèria a energia d’espai temps .

Lania Ferrer ha dit...

Quan una estrella acaba la seva vida la gravetat augmenta tant que es comprimeix formant un forat negre. Aquest absorbirà la matèria que tingui aprop, fins hi tot la llum. Com més matèria s'absorbeix més gran serà el forat negre i la seva gravetat més forta.
Es sap de la seva existència per l'acceleració que agafa un cos al entrar al forat negre. Aquesta acceleració emet radiació, que es la que captem.
Si dos forats negres s'apropen, es podria arribar a unir i forma un forat negre més gran.
Totes les galàxies tenen un forat negre al centre, que aquest provoca la gravetat i rotació. Es creu que els forats negres dins de les galàxies augmentaran la seva mida gracies a la matèria absorbida fins que s'uniran en un de sol, i les galàxies desapareixeran.
Es creu també que si es travesses un forat negre, es passaria per un forat de cuc i es podria arribar a un altre univers

Lania Ferrer ha dit...

Quan una estrella acaba la seva vida la gravetat augmenta tant que es comprimeix formant un forat negre. Aquest absorbirà la matèria que tingui aprop, fins hi tot la llum. Com més matèria s'absorbeix més gran serà el forat negre i la seva gravetat més forta.
Es sap de la seva existència per l'acceleració que agafa un cos al entrar al forat negre. Aquesta acceleració emet radiació, que es la que captem.
Si dos forats negres s'apropen, es podria arribar a unir i forma un forat negre més gran.
Totes les galàxies tenen un forat negre al centre, que aquest provoca la gravetat i rotació. Es creu que els forats negres dins de les galàxies augmentaran la seva mida gracies a la matèria absorbida fins que s'uniran en un de sol, i les galàxies desapareixeran.
Es creu també que si es travesses un forat negre, es passaria per un forat de cuc i es podria arribar a un altre univers