 |
| Elysia clorotica - adn-dna.net |
En la imatge hi podem observar un ésser viu identificat amb el nom Elysia chlorotica.
En l’apartat de comentaris d’aquest post cal explicar les característiques més importants d’aquest organisme. Incorporar en la resposta els enllaços a les webs d'on hem tret la informació.
Per facilitar la cerca d’informació podem utilitzar els recursos de l’aula virtual adn-dna.net consultant:
En l’apartat de comentaris d’aquest post cal explicar les característiques més importants d’aquest organisme. Incorporar en la resposta els enllaços a les webs d'on hem tret la informació.
Per facilitar la cerca d’informació podem utilitzar els recursos de l’aula virtual adn-dna.net consultant:
Curs T01- Cerca d’informació a internet
hi trobarem:
- Orientacions per fer cerca d’informació a internethi trobarem:
- Buscadors i metabuscadors
- Diccionaris i traductors
- Enciclopèdies virtuals i revistes de ciències
29 comentaris:
L'ésser viu en qüestió és Elysia chlorotica, una espècia de llimac marí (mol·lusc gasteròpode - cargol sense closca) que el podem trobar a la costa atlàntica d'Amèrica i la podem localitzar des de Canàdà fins als Estats Units.
Presenta una llargada d'entre 2 i 3 cm però se'n poden arribar a trobar de 6. Acostuma a viure en aiguamolls salobres i s'aliments d'una alga verda anomenada Vaucheria litorea. Aquest organisme és especial per les conseqüències que comporta alimentar-se d'aquesta alga: en comptes de pair-la i eliminar-ne els residus només xucla els cloroplasts que la formen i els incorpora en el seu organisme, fet que li permet viure com si fos l'alga o una planta verda, aprofintant l'energia lluminosa i el diòxid de carboni que té a l'abast.
Aquest organisme no és l'únic que pot incorporar cloroplasts. Aquest fenomen s'anomena cleptoplàstia.
Al laboratori aquest llimac pot viure en un aquari només alimentant-se de diòxid de carboni i energia lluminosa durant 8 o 9 mesos, gràcies a l'associació simbiòtica que el cargol estableix amb l'alga de la qual s'alimenta.
Els cloroplasts són atrapats per unes cèl·lules del seu aparell digestiu i al seu l'interior es duu a terme la fotosíntesi (com la feien les cèl·lules de l'alga).
Aquesta simbiòsi (en el llimac) no és hereditaria. En canvi, en l'alga i en la resta d'organismes fotosintètics sí.
El fet que els cloroplasts puguin continuar funcionant fora de la seva cèl·lula original podria explicar-se per diferents causes:
1- Totes les seves proteïnes són estables i es mantenen intactes (poc probable).
2- Alguns dels cloroplasts han estat incorporats al genoma de les cèl·lules de l'Elysia, on han quedat atrapats i el seu funcionament fabrica les proteïnes que els cloroplasts necessiten.
3- Els cloroplasts simbiòtics tenen un grau elevat d'autonomia genètica que els permet mantenir la seva funció encara que abandonin la cèl·lula de l'alga on solen viure.
D'aquestes 3 causes un estudi ha demostrat que es compleix el 2n fenomen.
http://lectoracorrent.blogspot.com/2009/09/elysia-una-criatura-fantastica.html
Iolanda Navas
2n batxillerat - B
Es tracta d'una babosa o també anomenat cargol marí que té propietats de descompondre les algues i de fer la fotosíntesi. que pugui fer la fotosíntesi és a causa que al ingerir les algues, el seu metabolisme preserva les estructures fotosintètiques (plàstids) que acaba per incorporar al seu propi organisme.
L.B.M
http://www.maikelnai.es/2008/11/18/con-ustedes-el-animal-planta-elysia-chlorotica/
Elysia chlorotica és un animal, semblant a un cargol marí. El que crida l'atenció, és que tot i així, pot fer la fotosíntesi com els vegetals.
La chlorotica menja algues, però a diferència d’un altre animal, l’aliment que aquest menja es descompon d’una manera que les estructures fotosintètiques quedin preservades (plasts)
Els plasts són els orgànuls cel•lulars eucariòtics propis de les plantes i les algues. La seva funció principal és la producció i emmagatzemant d’importants compostos químics utilitzats per la cèl•lula. Normalment contenen pigments utilitzats en la fotosíntesi. Aquest plast es mouen a la superfície del cargol i realitzen la fotosíntesi (poden continuar durant mesos funcionant), els plast necessiten unes proteïnes perquè funcionin que només es troben en les algues que es mengen.
A l’ADN té el gen necessari per fer la fotosíntesi. Fins i tot, s'ha observat el seu genoma i tenen més semblaça amb un vegetal que amb el d'un animal.
Vero Torras
És una espècie de llimac marí amb forma de fulla verda. S’alimenta d’algues i a mesura que les descompon, el seu metabolisme conserva els cloroplasts de la cèl•lula vegetal. Així doncs, aquests comencen la seva funció fotosintètica a la superfície del cargol. Aquest orgànul cel•lular li dóna aquest color verd característic de les plantes.
Una vegada l’individu ha assimilat els cloroplasts ja no necessita de les plantes per obtenir-los, sinó que els produeix ell mateix.
S’ha descobert que aquest fet és degut gràcies a una transferència d’ADN entre l’animal i les algues. Tal com ho fan els bacteris amb els gens resistents als antibiòtics.
Els cloroplasts per si sols, no poden produir clorofil•la en una cèl•lula animal convencional. En canvi, en l’ADN d’aquests cargols hi ha la informació necessària per a dur a terme aquesta funció metabòlica. D’aquesta manera, aquests animals marins són capaços de fer la fotosíntesi, tal com ho fan les plantes, captant la llum solar.
E.Domènech
1r A Batx.
Elysia chlorotica: “L’animal-planta”
Es tracta d’un animal, un llimac marí de la família Placobranchidae que viu al litoral nord-americà (de les costes de Nova Escòcia fins al sud de Florida).
Es coneix perquè és el primer animal en què s’ha demostrat la capacitat de produir clorofil•la i realitzar la fotosíntesi.
És un mol•lusc d’entre tres i sis centímetres que durant la seva joventut té un color grisós, a vegades amb taques vermelles, però a mida que es va alimentant d’algues Vaucheria litorea es va tornant d’un color verd brillant degut a la concentració de cloroplasts dels seus teixits.
Utilitza la cleptoplàstia per assimilar els cloroplasts de les algues que consumeix: en comptes de pair l’alga en xucla els cloroplasts i els incorpora al seu organisme, de manera que després pot fer la fotosíntesi quan hi ha una manca d’exemplars d’aquestes algues.
No és l’únic ésser viu capaç de fer-ho, també es dóna en alguns protists dinoflagel•lats i en altres bavoses del mateix grup que aquest. Un exemple n’és l’espècie Elysia viridis, que també manté aquesta relació d’endosimbiosi amb els cloroplasts de les algues de les quals s’alimenta, en aquest cas, Codium fragile.
Tot i que l’espècie Elysia chlorotica ja havia estat descrita per Augustus Addison Gould cap al 1870, no ha estat fins aquest mes (gener del 2010) que el doctor Sydney Pierce ha comunicat a Seattle els resultats d’unes investigacions sobre el seu genoma realitzades pels científics de la Universitat del Sud de Florida. Pierce ha demostrat que aquests animals no només “roben” els cloroplasts, sinó que també n’obtenen els gens responsables de la producció de clorofil•la, de manera que els poden transmetre a les generacions següents, cosa que pot influir en la seva evolució.
Tot i que, com ja he dit, hi ha altres organismes capaços de dur a terme la cleptoplàstia, no s’ha trobat cap espècie en què els plasts que han incorporat es mantinguin tant temps com en aquesta.
Webgrafia:
http://en.wikipedia.org/wiki/Elysia_chlorotica
http://lectoracorrent.blogspot.com/2009/09/elysia-una-criatura-fantastica.html
http://www.youtube.com/watch?v=yQNIpW0LlsU (vídeo)
http://www.youtube.com/watch?v=aIyaxgBkToU&feature=related (vídeo)
Èlia B. - 2n batx B
L’Elysia chlorotica es una babosa marina pertanyent a la familia Placobranchidae i al subordre Sacoglossa. Fa referència a un ésser viu que habita al litoral dels Estats Units extenent-se al llarg de les costes de Nova Escòcia fins al sud de Florida.
Es tracta d’un molusc l’aspecte extern del qual és d’un color verdós, amb una llargada d’entre tres i sis centímetres. Tanmateix, la seva coloració no és la mateixa al llarg de tota la seva existència, ja que, en els seus primers anys de vida presenta una tonalitat grisenca, en alguns casos amb la presència també, de taques vermelloses. Cal dir, que la seva alimentació basada en algues de l’espècie Vaucheria litorea és la causant que una vegada superada l’edat de creiexement, l’organisme adquireixi una coloració verdosa, tal i com s’observa en la imatge exposada en el blog, degut a la presència de cloroplasts en les cèl•lules dels seus teixits.
A continuació s’exposa la informació extreta d’un conjunt d’estudis científics de la Universitat del Sud de Florida als E.E.U.U, els quals han demostrat científicament la següent informació sobre l’espècie Elysia chlorotic:
En època d’escassetat d’algues consumides per l’Elysia chlorotica, aquest organisme estableix una relació d’endosimbiosi anomenat cleptoplastia, amb la base de la seva alimentació, assimilant els plasts que contenen totes les seves cèl•lules, mitjançant les cèl•lules intestinals i conseqüentment, disposant quan la ocasió ho requereix, de la nutrició autòtrofa. Cal dir doncs, que la síntesi del pigment fotosintètic de la clorofil•la permet al mol•lusc iniciar en tot moment el procés anabòlic autòtrof de la fotosíntesi, fent ús de la llum com a font d’energia i utilitzant el diòxid de carboni atmosfèric com a font de carboni.
Dit això, és rellevant destacar, que l’ésser viu que estem analitzant, no només es limita a fer ús dels cloroplasts de les cèl•lules vegetals, sinó que també incorpora en el seu ADN, el material genètic que conté la informació necessària corresponent a la síntesi de clorofil•la, un pigment fotosintètic imprescindible per a l’inici de tot el conjunt de processos metabòlics que comprenen el procés fotosintètic. Com a conseqüència d’aquesta capacitat esmentada, a nivell evolutiu, l’individu pot anar passant de generació en generació els gens que contenen la informació per al caràcter de la síntesi de clorofil•la.
Finalment, i com a conclusió, és important puntualitzar que l’Elysia chlorotica ha estat el primer animal conegut amb capacitat d’aconseguir produir clorofil•la i realitzar la fotosíntesi. És per aquesta raó, que aquest recent descobriment serà publicat en breu a la revista científica Symbiosi.
Cristina Rica (2n Batx.B)
L’Elysia chlorotica és una bavosa marina de la família Placobranchidae que es localitza al litoral nord-americà i és el primer animal que es va descobrir que pogués fer la fotosíntesi. Actualment, se sap que altres espècies dels seu ordre Saccoglosa també poden dur a terme aquest procés d’obtenció d’energia.
L’Elysia chlorotica quan es troba en la fase larvària s’alimenta de fitoplàncton i en la fase adulta s’alimenta de l’alga Vaucheria litorea, de la qual adquireix els cloroplasts per poder fer, després, la fotosíntesi.
En el primer període de la fase adulta, s’observa que aquesta bavosa marina té un color marró amb taques vermelles. En aquest moment de la seva vida, encara no ha digerit algues i, per tant, encara no podem trobar cloroplasts en el seu organisme. En menjar per primer cop algues, aquest mol•lusc degrada les cèl•lules vegetals deixant intactes els cloroplasts i les seves pròpies cèl•lules incorporen aquestes estructures al citoplasma (mitjançant endosimbiosis). L’animal adquireix un color verdós a causa dels pigments fotosintètics d’aquests orgànuls.
Al principi, ha de continuar alimentant-se d’algues per retenir més cloroplasts però en el moment que aquests s’estableixen millor dins les cèl•lules de l’animal, pot resistir mesos sense menjar algues i alimentant-se només de les molècules de glucosa que forma gràcies a la fotosíntesi. Així doncs, en els períodes on hi ha escassetat d’algues, poden resistir i sobreviure; s’ha estudiat que els cloroplasts es mantenen intactes fins a deu mesos dins les cèl•lules d’aquests animals.
Tot i que l’Elysia chlorotica no pot sintetitzar els seus propis cloroplasts, l’habilitat de mantenir aquests mateixos orgànuls adquirits de la Vaucheria litorea en funcionament, indica que aquesta espècie ha de tenir gens que li permetin fer-ho. Els investigadors han trobat un gen vital de l’alga (psbO) dins de l’ADN del mol•lusc; així doncs, es creu que aquest gen també han estat adquirits de l’alga mitjançant una transferència horitzontal de gens (HTG). També s’ha observat que el poden transmetre a les bavoses marines descendents ja que també s’ha trobat dins de l'ADN dels gàmetes.
Respecte el seu cicle vital, tenen una reproducció sexual. Els individus d’aquesta espècie són hermafrodites i formen òvuls i espermatozous al mateix temps, tot i així no s’acostuma a trobar autofecundació.
enllaços:
http://biology.umaine.edu/symbio/3Slug/3feeding.html
http://en.wikipedia.org/wiki/Elysia_chlorotica
http://www.digitaljournal.com/article/285735
Laura V. – 2n Batxillerat B
Elysia chlorotica és una babosa marina. Habita al litoral nortamericà.
Es coneix per ser el primer animal que té la capacitat de produir clorofil·la i realitzar la fotosíntesi. Va ser descobert per Augustus Addison Gould l'any 1870.
Al igual que muchos sacoglosos, la chlorotica utiliza la cleptoplastia para asimilar los cloroplastos de las algas que consume, de este modo puede procurarse alimento gracias a la fotosíntesis cuando escasean ejemplares de las algas que consume.
A més no només pren els cloroplasts de les algues que consumeix sinó que també ho fa amb els gens que s'encarreguen de la producció de clorofil·la.
Elysica chlorotica és un mol·lusc d'entre tres i sis centímetres. Quan és jove és d'un color gris i quan va creixent adquireix el color verd a causa de la concentració de cloroplasts en els seus teixits.
Fotografies:
http://www.seaslugforum.net/images/m13756a.jpg
http://www.plantphysiol.org/content/vol123/issue1/images/medium/pp1231cvr001.gif
http://www.life.illinois.edu/ibhonors/elyschlor1.jpg
Un vídeo on hi apareixElysia chlorotica:
http://www.youtube.com/watch?v=aIyaxgBkToU
http://www.youtube.com/watch?v=yQNIpW0LlsU
Sílvia Grau,
2n Batxillerat B.
Elysia Chlorotica
És un mol•lusc que te la capacitat de realitzar la fotosíntesis, i ho fa d’una manera especial.
Durant el seu desenvolupament fins arribar a un mol•lusc adult s’alimenta de diferents algues, que tenen cloroplast, i aquests només contenen un 10% de la quantitat de proteïnes necessària per fer la fotosíntesis i l’Elysis pot agafar aquest fragment de DNA, assimilar-les i ajuntar-les al seu DNA, i això es extraordinari ja que la transmissió de DNA es vertical ( de pares a fills) i no horitzontal i d’aquesta manera traspassar-lo de generació en generació.
Per tant quan arriba a l’edat adulta només s’alimenta fent la fotosíntesis
Bibliografia:
http://www.esalgopersonal.es/index.php/2008/11/elysia-chlorotica-molusco-fotosintetico/
http://es.wikipedia.org/wiki/Elysia_chlorotica
Mario Álvarez Soto
El què més m'ha cridat l'atenció d'aquest ésser viu és que és un animal, però un animal què pot crear clorofila i que a més a més pot dur a terme la fotosintesi, dues funcions que només feien les plantes fins ara.
Per altre banda, jo em pensava què era un ésser microscòpic, però en realitat mesura entre 3 i 6cm.
Laura Asensio 1r B
Elysia chlorotica és un mol·lusc d'entre tres i sis centímetres. S'alimenta per cleptoplastia que és un mecanisme que li permet ingerir i assimilar els cloroplasts de les algues que menja i mantenir una nutrició autòtrofa.
Així doncs és un cargol marí que viu com una planta, per això té aquest color verdós.
Els científics també han decobert que un cop ha ingerit la primera dosis de cloroplast procedent d'una alga determinada ja no li fa falta tornar-la a ingerir per a fabricar la fotosíntesis sinó que només s'ha de limitar a prendre el Sol.
-www.wikipedia.org
-www.maikelnai.es
-es.globedia.com
Anna Solà
1r Batx. B
"La bavosa marina Elysia chlorotica (Gastropoda, Opisthobranchia, Placobranchidae)"
Elysia chlorotica és una bavosa marina, de la família Placobranchidae, que habita el litoral nord-americà, estenent-se des de les costes de Nova Escòcia fins al sud de Florida.
És el primer animal que té la capacitat de produir clorofil·la i realitzar fotosíntesi, aquesta capacitat ha estat demostrada, per això s'ha fet tan conegut.
És un mol·lusc d'entre tres i sis centímetres.
Durant la seva joventut presenta una coloració grisenca i avegades pot presentar taques vermelloses. A mesura que s'alimenta d'algues de l'espècie Vaucheria litorea adquireix una coloració verda brillant a causa de la concentració de cloroplasts en els seus teixits.
Per alimentar-se utilitza la cleptoplastia per a assimilar els cloroplasts de les algues que consumeix, d'aquesta manera es pot alimentar gràcies a la fotosíntesi quan escassegen exemplars de les algues que consumeix.
S'ha comprovat que l'espècie no només "roba" els cloroplasts de les algues de les quals s'alimenta, sinó que també ho fa amb els gens reponsables de la producció de clorofil·la, podent traspassar-los a les generacions següents, incloent-los al seu carril evolutiu.
Esther Alcaraz
Webgrafia:
· http://es.wikipedia.org/wiki/Elysia_chlorotica
· http://images.google.es/imgres?imgurl=http://cnho.files.wordpress.com/2010/01/elysia_chlorotica.jpg&imgrefurl=http://cnho.wordpress.com/2010/01/14/&usg=__HkacckQ3_CjpL9FkFHMkFQe5Cv8=&h=399&w=300&sz=10&hl=ca&start=1&um=1&tbnid=s98HdYdJwHvymM:&tbnh=124&tbnw=93&prev=/images%3Fq%3DElysia%2Bchlorotica%26hl%3
Dca%26sa%3DX%26um%3D1
http://es.wikipedia.org/wiki/Elysia_chlorotica
http://twitter.com/muyinteresante/status/7705822455
Fonts d'informació - Cristina Rica (2nBatx.B)
El fet que aquest animal sigui capaç de realitzar la fotosíntesis i que pugui produïr clorofil•la crec que pot aportar una nova gran varietat de possibilitats pel que fa a la investigació i al desenvolupament d'aquesta.
Si un animal com aquest pot realitzar aquestes funcions existeix la possibilitat de que hi hagin molts altres animals que també puguin fer funcions com aquestes i que encara no els hem descobert.
Noelia Llamas Leal
Cada cop sabem més coses, però la naturalesa no ens deixa mai de sorprendre. Recentment s’ha descobert una animal que funciona com una planta. Científics de la Universitat del sud de Florida han descobert una bavosa marina amb forma de fulla verda que viu a la costa est de Canadà i dels Estats Units (Elysia chlorotica) que és capaç de realitzar la fotosíntesi. Aquest animal s’alimentava d’una alga i anava emmagatzemant els cloroplasts (orgànuls cel•lulars encarregats de realitzar la fotosíntesi) a les cèl•lules que cobreixen el seu l’intestí. Ara té un intestí molt ramificat i és capaç de produir clorofil•la, pigment que captura l’energia de la llum solar, i d’aquesta manera es produeix el seu propi aliment.
Penso que és una notícia impactant i sorprenent, però trenca tos els esquemes que teníem establerts. Fins ara es creia que només podien dur a terme la fotosíntesi les plantes i les algues; per tant, tot això només ens demostra que encara queda molt per recórrer i que en la ciència tot és possible.
Elysia chlorotica és una babosa marina, de la família Placobranchidae, que habita al litoral nord-americà, des de les costes de Nova Escòcia fins al sud de Florida.
Es va fer conegut per ser el primer animal en el qual es va demostrar la capacitat de produir clorofil·la i realitzar fotosíntesi.
La E. chlorotica és un mol·lusc d'entre tres i sis centímetres similar, en el seu aspecte, als nudibranquis encara que pertany al subordre Sacoglossa. Durant la seva joventut presenta una coloració grisenca podent presentar taca vermelloses, a mesura que s'alimenta d'algues de l'espècie Vaucheria litorea adquireix una coloració verda brillant a causa de la concentració de cloroplasts en els seus teixits.
La chlorotica utilitza la cleptoplastia per a assimilar els cloroplasts de les algues que consumeix, d'aquesta manera pot procurar-se aliment gràcies a la fotosíntesi quan escassegen exemplars de les algues que consumeix. Es va comprovar que l'espècie no només "roba" els cloroplasts de les algues que consumeix, sinó que també ho fa amb els gens reponsables de la producció de clorofil·la, podent traspassar-los a les generacions següents. En comptes de pair l'alga i eliminar-ne els residus, en realitat en xucla els cloroplasts, que incorpora al seu organisme, cosa que li permet viure com si ell mateix fos una alga o una planta verda, aprofitant l'energia de la llum i el diòxid de carboni que té a l'abast.
Maite Alamillo 1rB Batx.
L'animal d'aquesta fotografia és una babosa marina la qual habita a les costes del litoral nord-americà. És famés per ser el primer animal en el qual es va demostrar la capacitat de produir clorofil·la i realitzar la fotosíntesi.
Ha estat descoberta a principis del segle XXI i descrita en aquest mateix mes de gener de 2010 a Seattle.
L'Elysia chlorotica té les següents característiques:
- És capaç de fer la fotosíntesi.
- Molusc que fa entre 3 i 6 cm.
- En el període de joventut presenta una coloració grisos.
- A mesura que s'elimenta d'algues es va tornant verda.
- Consumeix un determinat tipus d'alga anomenada Vaucheria litorea. Fa servir la cleptoplastina per assimilar els cloroplasts de les algues que consumeix.
Aquest animal a més d'agafar els cloroplasts de les algues de les quals es nodreix agafa els gens responsables de la producció de clorofil·la, i ho transmet a les següents generacions.
http://naturacuriosa.blogspot.com/2008/11/elysia-chlorotica-la-babosa-que-tambin.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Elysia_chlorotica
MªCarmen Rivero
S’ha descobert que la bavosa 'Elysia chlorotica' s’alimenta de l’alga “Vaucheria”. D’aquesta n’emmagatzema els cloroplasts a les seves pròpies cèl•lules, orgànuls cel•lulars que s’ocupen de la fotosíntesis, i així pot desenvolupar una nutrició autòtrofa. El color verd que presenta es degut a la clorofil•la, pigment encarregat d’absorbir la llum solar que permet la nutrició dels vegetals i en aquest cas, la de la bavosa.
Henar Guerra Mas
Elysia chlorotica és una babosa marina, habita al nord d'Amèrica. El molusc és capaç de produir clorofil·la i realitzar la fotosíntesis això el converteix en un animal capaç de realitzar la fotosíntesi, pròpia dels vegetals.
Al principi és d'un color gris amb taques vermelloses però a mesura que s'alimena d'algues adquireix un color verd brillant degut a la concentració de cloroplasts als seus teixits. No només pren els cloroplasts de les algues que consumeix, sinó que també ho fa amb els gens responsables de la prouducció de clorofil·la, podent traspasar-los a generacions següents.
Èrica Delgado
L'Elysia chlorotica és un mol·lusc de 3 a 6 cm de llargada que viu al litoral nord-americà. Aquesta babosa té la singularitat de poder nutrir-se tant de forma heteròtrofa com de forma autòtrofa. Això és degut a que la seva dieta inclou algues, i a diferència dels herbívors normals, no digereix tota l'alga: conserva les estructures que fan la fotosíntesi en aquesta, els cloroplasts. Aquests cloroplasts després van cap a la pell de l'Elysia chlorotica, on segueixen fent la fotosíntesi durant mesos i fan que el mol·lusc adopti el color verd que el caracteritza. En el genoma de la babosa, hi ha el gen que possibilita la síntesi de clorofil·la, proteïna necessària per al funcionament dels plasts. Aquest gen ha sigut extret també de les algues de les que s'alimenta i s'ha fusionat amb el seu ADN, i aquest organisme pot passar-lo a les generacions posteriors.
http://naturacuriosa.blogspot.com/2008/11/elysia-chlorotica-la-babosa-que-tambin.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Elysia_chlorotica
Recentment s’ha descobert una nova espècie animal: però queda tant clar que és un animal? L’equip d’investigadors de la Universitat de Florida va observar una bavosa molt especial la qual pot dur a terme la fotosíntesi, pròpia de les plantes. Aquesta espècie ingereix els cloroplasts d’unes algues fins al punt que aconsegueix generar-los ella mateixa i regular el procés metabòlic per obtenir la clorofil•la necessària per dur a terme la fotosíntesi.
A més a més, s’ha observat que aquesta bavosa té un intestí ramificat on envolta els cloroplasts per mantenir-los dins les seves pròpies cèl•lules. Posteriorment, com ja hem mencionat, només ha d’absorbir la llum del sol per dur a terme el procés fotosintètic, no necessita ingerir més cloroplasts de les algues
Ester Marin Esteve - 1r Batxillerat científic
Es tracta d'una bavosa marina o mol•lusc, que sol habitar a les zones de Nova Escòcia, i s'estén fins a les costes de florida.
Presenta una característica que el distingeix de les altres espècies: tot i que està catalogat com una espècie animal,és capaç de realitzar la fotosíntesis pròpia dels vegetals, i també presenta la capacitat de produir clorofil•la.
S'alimenta d'algues i té la capacitat de descompondre-les al seu interior de manera que les estructures fotosintètiques es reserven. D'aquesta manera realitza el seu propi aliment a l'estil d'un vegetal.
http://naturacuriosa.blogspot.com/2008/11/elysia-chlorotica-la-babosa-que-tambin.html
Carla González
1r de batxillerat B
L’Elysia cholotica és una bavosa marina, per tant, pertanyent al regne dels animals, no dels vegetals. És de la família de Plactobranchidae, que es troba al litoral nord americà. És conegut per la seva capacitat de produir clorofil•la i realitzar la fotosíntesi. Va ser descrita en primer lloc l’any 1870, però no ha estat fins a principis d’aquest any que els resultats dels estudis fets han estat presentats. Aquests estudis es van fer a Estat Units a la Universitat de Florida.
És un mol•lusc d’una mida d’entre tres i sis centímetres. Durant la seva joventut presenta un color grisenc i a mesura que s’alimenta d’algues, comença a agafar el seu color verd típic. Aquest color verd és degut a la incorporació de cloroplasts en els seus teixits. S’alimenta d’algues,però un cop comencen tenir els cloroplasts a la seva disposició, són uns éssers capaços d’obtenir energia a partir de la fotosíntesi, i per tant, de sobreviure sense cap altra aportació d’algues. A part d’utilitzar les cloroplasts de les algues, també incorpora en el seu material genètic els gens de les algues que els permetran produir clorofil•la; el pigment fotosintètic. D’aquesta manera, aquesta capacitat podrà passar als seus descendents. Les algues de les quals s’alimenta són preferentment, de l’espècie Vaucheria litorea, i els cloroplasts els incorporen per endosimbiosi.
Tenen una reproducció sexual, ja que creen òvuls i espermatozoides, i tot i que són hermafrodites, no acostumen a reproduir-se per autofecundació.
Bibliografia:
-http://es.wikipedia.org/wiki/Elysia_chlorotica
-http://www.info-natura.com/blog/2010/01/13/descubierto-un-animal-planta/
-http://listadeaureus.blogspot.com/2010/01/elysia-chlorotica-la-babosa-de-mar.html
-http://www.romanmg.com/tag/elysia-chlorotica/
Marta Susanna Calero - 2n Batxillerat
Elysia chlorotica és un cargol marí , de color verd esmeralda que s'alimenta d'algas. A mesura que descompon les algas que ingereix el seu metabolisme preserva les estructures fotosintètiques anomenades plasts. Déspres aquests plasts es mouen cap a la superfície del cargol a on continuan amb la fotosintèsis.Aquest cargol doncs viu , a l'estil de les plantas; de fet es gracies a ellas que poseix una tonalitat verda caracteristica. Recentment alguns científics van descobrir que aquest cargol marí és inclus més similar a las plantas del que és pensava anteriorment. Aleshores va ser quan es van preguntar si algun gen de les plantes de les quals ell s'alimenta hauria passat a formar part del seu propi ADN. A aquest moviment genètic entre espècies se'ls anomena transfarència horitzontal de gens. ës comú entre els bacteris , que per exemple els gens resistents als antibiòtics , pero no és tan comu amb organismes pluricel·lulars però ja ha succeït més d'una vegada.
Marc Notó Fàbregas
font d'informació , encliclopèdia (manual) , i dels episodis del Sci-Fi de Hollywood que he vist que havien penjat episodis i mel's he mirat.
Elysia chlorotica es tracta d'una babosa marina. És un animal molt peculiar pel fet que és capaç de realitzar la fotosíntesi per ell mateix.
en principi cap animal té aquesta capacitat.
Aquest animal s'alimenta d'algues que es descomponen al seu interior però que conserva les estructures fotosintètiques innates.Aquestes estructures s'anomenen plastidis i es desplacen a la pell del cargol i allà segueixen realitzant la fotosíntesis fins a varis mesos.
els plastidis necessiten la presència d'una proteïna que es localitza en les algues per realitzar la fotosíntesis.
el gran descobriment fet per els científics de la universitat Maine va ser que aquesta espècie conté en el seu ADN el gen necessari per realitzar la fotosíntesis.
http://naturacuriosa.blogspot.com/2008/11/elysia-chlorotica-la-babosa-que-tambin.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Elysia_chlorotica
http://www.maikelnai.es/2008/11/18/con-ustedes-el-animal-planta-elysia-chlorotica/
http://es.globedia.com/elysia-chlorotica-animal-planta-babosa-fotosintesis
Mariona Borràs 2nB
Elysia chlorotica és un llimac marí que habita en al litoral de la costa nord-americana. Aquest ésser viu té la peculiaritat de ser el primer animal en poder produir i sintetitzar un pigment majoritari al regne vegetal, la clorofil•la. Però cal destacar que aquest cargol primerament no presenta aquesta tonalitat verdosa característica aportada pels pigment fotosintètics, primerament passa per una etapa on el seu color originari és el gris amb o sense taques vermelloses. La tonalitat l’adquireix a mesura que ingereix algues, de les quals s’alimenta, un cop introduïdes i portat a terme la degradació d’aquestes l’animal marí incorpora al seu teixit el cloroplast de les algues. Aquests cloroplast per si mateixos realitzaran la fotosíntesis i, com a conseqüència, la producció de la clorofil•la adquirint al mateix temps el to verdós. Aquesta incorporació de cloroplast pot ser comparada amb la teoria simbiòtica dels mitocondris i cloroplast incorporats d’altres microorganisme però entre éssers unicel•lulars, en aquest cas estem parlant de la incorporació de cloroplast a escala macroscòpica. A més d’assegurar-se una altra font d’ingrés d’aliment aquesta característica pot ser transmesa a la descendència. El fet més curiós ve donat que els cloroplast necessiten una proteïna precursora per iniciar el procés de la fotosíntesis que no es troba incorporat als plast. A partir d’aquí es va iniciar un estudi sobre el genoma del cargol marí. Sorprenentment es va localitzar un seqüència d’ADN que era la base d’un gen crucial per a dur el procés fotosintètics i, a sobre, aquest és idèntic al gen de les algues que consumeix aquest ésser marí. A pregunta clau seria com ha pogut incorporar-se aquest gen al genoma del llimac. Actualment la biotecnologia juntament amb la enginyeria genètica porten a terme experiments amb bacteris i virus sobre la introducció d’una determinada seqüència genètica a aquests organismes per tal d’obtenir beneficis o cures a nivell mèdic i/o biològic, però aquest sistema només s’aplica en éssers vius unicel•lulars. Llavors com ha pogut el cargol tenir aquest gen imprescindible per a la fotosíntesis? Es creu que pot tenir un origen evolutiu que podria explicar el pas del regne vegetal al animal. Podria ser aplicable a altres éssers vius i, si fos així, com és que no hi ha cap altre ésser que posseeixi aquesta característica?
Mireia Toldrà
Biologia 2n Batxillerat B
Webgrafia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Elysia_chlorotica
http://www.maikelnai.es/2008/11/18/con-ustedes-el-animal-planta-elysia-chlorotica/
http://naturacuriosa.blogspot.com/2008/11/elysia-chlorotica-la-babosa-que-tambin.html
L'ésser amb el nom d'Elysia chlorotica és un animal de classe gasteròpode.
La qualitat que el fa especia és que tot i ser considerat un animal, té la capacitat de realitzar la fotosíntesi. Això és degut a la presència de cloroplasts als seus teixits.
D'altra manera, aquest individu també és capaç d'obtenir més energia a partir d'un procés anomenat cleptoplastia. Aquest procés dóna la capacitat d'assimilar els cloroplasts d'altres espècies ingerides i obtenir energia a partir d'ells.
És a dir, és un animal heteròtrof capaç de realitzar la fotosíntesi.
Un descobriment recent afirma que al seu ADN trobem un gen necessari per a la fotosíntesi.
- Bibliografia:
http://naturacuriosa.blogspot.com/2008/11/elysia-chlorotica-la-babosa-que-tambin.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Elysia_chlorotica
Carlos Quintana
És un tipus de llimac marí, que habita el litoral nordamericà. Elysia chlorotica és famosa per ser el primer animal en el que es va descobrir la capacitat de produir clorofila i realitzar la fotosíntesi.
Quan és jove, presenta una tonalitat grisa podent tenir unes taques vermelles, però a mesura que aquest s'alimenta d'algues, roba els seus cloroplasts per poder realitzar la fotosíntesi quan no troba les algues de les quals s'alimenta. A més a més, no cal que mengi constantment aquestes algues, sinó que un cop ha ingerit per primera vegada l'alga, és capaç d'obtenir el gen que codifica la formació del cloroplast i l'introdueix en el seu genoma, poguent traspassar-lo a la propera generació.
Fonts: http://globedia.com/elysia-chlorotica-animal-planta-babosa-fotosintesis
http://globedia.com/elysia-chlorotica-animal-planta-babosa-fotosintesis
* L'Elysia Chlorotica es una bavosa marina que habita des de les costes de Nova Escocia fins al sud de Florida. És un espècimen molt curiós ja que és el primer animal que es coneix capaç de produir clorofil•la i fer la fotosíntesi.
És un mol•lusc de tres a sis centímetres de llargada i en el seu desenvolupament té un color grisós i pot presentar taques vermelles. A mesura que es va alimentant d’algues, adquireix el seu color verd brillant.
El fet de poder fer la fotosíntesi fa que es pugui alimentar quan escassegin el nombre d’algues.
La seva alimentació funciona de la següent manera:
- Al ingerir les algues, aquestes, es descomponen de manera que les estructures anomenades “plástidos” se’n van a la “pell” del mol•lusc per més tard poder fer la fotosíntesi.
http://es.wikipedia.org/wiki/Elysia_chlorotica
http://naturacuriosa.blogspot.com/2008/11/elysia-chlorotica-la-babosa-que-tambin.html
Isaac Robles Díaz
Publica un comentari a l'entrada