Aquest post és una activitat relacionada amb el temari de geologia de 4t ESO.
L'activitat volcànica sempre resulta espectacular i té un gran impacte ambiental. Darrerament hem pogut seguir l'erupció del volcà d'Islàndia, que durant uns dies ha paralitzat el tràfic aeri en el nostre continent.
Cal veure els següents vídeos i després respondre en els comentaris a la següent pregunta:
Quina causa provoca l’activitat volcànica?
11 comentaris:
Els volcans es formen en dos tipus de fronteres de placa: les convergents i les divergents. En les primeres, on una placa penetra sota una altra, la matèria de la part superior de la placa subducció és arrossegada en una trajectòria obliqua cap a l'interior de la Terra, fins que arriba a una profunditat en què es fonamenta. Llavors puja per fissures verticals i és expulsada cap a la superfície per una xemeneia volcànica. A les fronteres divergents, com la dorsal de l'Atlàntic, on l'escorça oceànica s'estira i es separa, es forma una zona lineal feble; aquesta serveix de sortida per l'erupció de magma que ascendeix per corrents de convecció gegants situades en el mantell.
Pol Navarro Rioja
L’energia de l’interior dels volcans, que es originada per els processos geològics interns, prové de les reaccions nuclear on trobem material reactiu, això provoca l’activitat volcànica, que poden erosionar i que depèn també de la viscositat de la lava i els seu contingut de gasos.
Marta Torras
4t ESO
3. REVISIONS MÈDIQUES. QUÈ HE DE SABER SOBRE LA MEVA SALUT
- Es pot mesurar el risc de qualsevol persona de patir un infart en els propers 10 anys fent un seguit de proves.
1. Control del pes. És convenient pesar-se regularment sense obsessionar-se. Cal també, calcular el IMC segons l’edat.
2. Control de l’atenció arterial. Pendre-se-la, com a mínim, un cop cada 2 anys. O l’ideal, una vegada al dia ja que aquest és un factor de risc de molt de pes.
3. Anàlisi de lípids. Cal controlar-los amb anàlisis de sang. I mantenir una bona ingesta adequada d’aquests. És important analitzar els diferents tipus per separat: LDL, HDL.
4. Anàlisi del nivell de glucosa. Que cal fer cada 3 anys. En cas de mals resultats, possiblement estem davant d’un cas de diabetis que pateix força gent del nostre país.
5. Proves per prevenir els càncers més comuns. En dones, (el de mama, controlar anualment; el de coll d’úter, citologia anualment) i en homes, (el de pròstata, mitjançant els test de PSA i de tacte rectal, ambdós no molt eficaços). En general, el colonrectal, a través d’una colonoscòpia amb mesurada freqüència perquè és molt desagradable.
- Són proves innecessàries el TAC i la prova d’esforç, ja que si no és una situació greu, no se’n podem veure els símptomes.
- En general, el ritme del pols no és un motiu de preocupació, sinó és que va constantment lent o ràpid, o va acompanyat de falta d’aire o marejos.
- El test de Framingham mesura el risc cardiovascular segons diferents factors.
3. PES IDEAL. PER QUÈ ÉS TAN DIFÍCIL MANTENIR-LO.
- L’excés de greix té diversos efectes sobre les diferents parts del nostre cos, no com es pensava abans.
- El greix, des del punt de vista evolutiu, servia com a reserva energètica en cas de manca de menjar. Actualment, mengem més del que necessitem perquè disposem de tot el menjar que volem. A més a més, el nostre cos està ideat per fer exercici constant i actualment, no és així. Així que cal acostumar-nos al nou estil de vida de la població: menjar menys i fer més exercici.
- L’IMC és el mètode més directe per saber si es té sobrepès. Tot i que no té en compte alguns aspectes diferencials, en general, és bastant fiable.
- Un sobrepès moderat pot provocar efectes a edats més avançades, així que el millor és mantenir-se al pes ideal que aquest es troba en un interval força ampli.
- L’obesitat és nociva perquè les cèl•lules grasses segreguen moltes substàncies que poden provocar-nos alteracions negatives en el cos. A més a més, depèn de la disposició del greix, causa efectes més nocius o menys: al abdomen més perillós que a les cuixes. En general, provoca nombroses patologies.
- És important mantenir un horari regular d’àpats i que aquests siguin equilibrats i adequats per aconseguir el pes ideal. Tot i que, cadascú ha de mantenir els hàbits que més els beneficii, no n’hi ha de fixes.
- Cal destacar que fer un àpat amb rapidesa no vol dir que hagi de tenir moltes calories. Però, tampoc cal que sigui massa llarg.
- L’estrès també és un factor que té força importància a l’hora de guanyar pes ja que menjar sembla sinònim a “relaxar-se”. Sinó que el millor remei per a relaxar-se és fer esport perquè, a més a més de cremar calories, fa disminuir la gana i per tant, no augmentar el pes.
Elisabet D.
L’activitat volcànica és el conjunt de fenòmens relacionats amb la sortida de materials sòlids, líquids o gasosos a la superfície terrestre des d’un centre emissor.
El començament d’una erupció té lloc quan la pressió que exerceix el magma supera la pressió litostàtica. Aquest augment de la pressió magmàtica es produeix bàsicament per dues causes:
- La injecció de nou magma procedent de les zones més profundes de la Terra. Aquesta causa és la majoritària.
- La sobresaturació en gasos d’alguns magmes en pujar cap a la superfície.
En magmes bàsics, (pobres en volàtils), l’increment de pressió és generalment causat per la injecció continuada de nou magma.
En magmes àcids es deu sovint a la combinació de les dues.
Mònica Biosca- 4tA
L’activitat volcànica pot ser causada per dues causes:
• Quan la litosfera continental es va aprimant i apareixen dorsals o rift.
• Per subducció en el xoc de dues plaques tectòniques ja sigui entre dues de oceàniques o una oceanica i l’altrac continetal.
Aquestes causes fa que el magma de l’interior de la Terra sorti per la xemeneia i provoqui l’erupció del volcà.
Carola M. (4tB)
Què fa que hi hagin volcans:
Durant segles, els volcans han estat un fenomen sense una explicació científica adequada.
Avui dia, la teoria de la tectònica de plaques és la resposta, que sosté que la litosfera està formada per grans plaques rígides d’uns 100 km de gruix sobre les quals estan ancorats els continents. Aquestes plaques es creen a les dorsals oceàniques i desapareixen a les zones de subducció, en què l’escorça s’enfonsa i torna a ser reabsorbida pel mantell. Així, aquestes plaques estan en constant moviment.
La inestabilitat produïda com a conseqüència del moviments de les plaques, es manifesta de tant en tant mitjançant fenòmens violents, com és el cas dels terratrèmols i les erupcions volcàniques.
Les erupcions volcàniques sorgeixen quan el magma acumulat en grans bosses a l’interior de la Terra surt a la superfície a través d’un conducte anomenat xemeneia i vessa pel cràter, amb freqüència en forma de grans colades de lava.
A més de lava, que és el nom que rep el magma quan ha sortit a la superfície, els volcans expulsen altres productes que, segons la mida, reben el nom de cendres lapil•li, blocs i bombes.
Entre les erupcions volcàniques més devastadores que s’han produït fins ara hi ha la de la Muntanya Pelada, a la Martinica (1902), i la del mont Saint Helens, als Estats Units (1980).
Però podem assegurar que la més famosa, és l’erupció del Vesubi l’any 79 dC que va tenir com a conseqüència la destrucció de la ciutat de Pompeia.
Actualment, hem viscut i ens ha afectat l’erupció d’un volcà islandès.
Oriol Plans Fusté
La sortida de productes gasosos, líquids i sòlids llançats per les explosions constitueix l’erupció del volca.
Els volcans actius són aquells que entren en activitat eruptiva. El període d'activitat eruptiva pot durar des d'una hora fins a diversos anys. Les activitats volcàniques produeixen molts danys amb la geologia de la terra. Provocant per exemple la destrucció de tots els materials que troba el riu de lava per el camí que transcorre. Explosió dels gasos provoca grans terratrèmols i contaminació a traves per exemple dels avions.
Jordi B 4tC
Es distingeixen dos tipus principals d'activitat volcànica, l'efusiva i l'explosiva.
L'activitat efusiva es caracteritza per la lenta alliberació dels gasos volcànics i l'emissió pacífica de magmes que ascendeixen i s'expandeixen lentament.
L'activitat explosiva es caracteritza per l'emissió violenta de gasos volcànics, amb grans explosions i la producció de grans masses de materials piroclasts.
Hi ha diverses causes que expliquen l'activitat volcànica:
Com hem estudiat en temes anteriors, hem pogut veure que els volcans estan situats als límits de les plaques tectòniques. Si aquestes xoquen, de manera convergent o divergent, el magma interior ascendeix i es creen els volcans.
Una altre causa es deguda a les pressions dels gasos dissolts acumulats en el magma que fan que la temperatura augmenti la Terra no ho pugui resistir.
Cristina F.
4tC GEOLOGIA
Es distingeixen dos tipus principals d'activitat volcànica, l'efusiva i l'explosiva.
- L'activitat efusiva es caracteritza per la lenta alliberació dels gasos volcànics i l'emissió pacífica de magmes que ascendeixen i s'expandeixen lentament. En aquest tipus d'activitat no es produeixen explosions ni quantitats importants de piroclasts.
- L'activitat explosiva es caracteritza per l'emissió violenta de gasos volcànics, amb grans explosions i la producció de grans masses de materials piroclasts.
En el cas del volcà d’Islàndia, podríem dir que ha estat a causa d’una activitat efusiva. No hi ha hagut cap explosió però si que s’han alliberat molts gasos volcànics, la qual cosa implica problemes aeris, i també s’hi ha pogut veure molta magma.
L’Eyjafjallajökull és un estratovolcà (com el Teide), amb 1.666 m d'aproximadament 700.000 anys d'edat.
Un estratovolcà o volcà compost és un volcà l'estructura del qual està constituïda per l'acumulació de colades de lava i de piroclasts (tefra) en el transcurs dels diferents estadis eruptius, habitualment violents.
L'erupció de 1612 sembla haver estat comuna amb l'erupció del volcà veí Katla. L'erupció de 1821-1823 acaba quan Katla entra en erupció al seu torn. Això fa pensar a certs vulcanòlegs que els dos sistemes estan mecànicament vinculats.
El volcà entrà de nou en erupció el 20 de març de 2010 després d'una crisi sísmica i, de nou, el 14 d'abril de 2010 amb una intensitat de 10 a 20 vegades més intensa que al març.
Per tant, podríem dir que la causa del volcà d’Islàndia ha estat una crisis sísmica on a sota de la capa terrestre hi ha hagut uns moviments que han fet que aquest volcà entri en erupció.
LAURA DOMINGO - 4rtA
Les causes que provoquen l'activitat volcànica són diverses:
Depén de la situació on estigui el volcà ja que hi haurà més o menys intensitat volcànica, també de si la lava és més o menys fluida ja que si és molt fluida no hi hauràn tants gasos i materials que expulsarà aquest volcà, i a mesura que la lava perd fluidesa, hi haurà més explosions amb més gasos i més materials expulsat, ja siguin cendres, lapil·li o bombes volcàniques. També depèn de la quantitat de lava i de la temperatura que hi ha a la cambra magmàtica i la grandiositat de la xemeneia volcànica.
Una altra causa és la zona a que està i els materials que hi ha a l'exterior del volcà ja que si hi ha gel, com és el cas del volcà islandès, provoca que el seu desglaç faci grans quantitats de fum i vapor que col·lapsi els aeroports de les zones o d'altres punts més allunyats.
Pol Morales 4t C
Publica un comentari a l'entrada