Con seis años, Rocío tuvo varicela y, dos semanas después, le tocó a
Mónica. Si a Rocío le empezaba a doler la garganta, a Mónica le
diagnosticaban amigdalitis unos días más tarde. Lo mismo ocurría con la
gastroenteritis y las incómodas liendres. A ambas les tuvieron que sacar
las cuatro muelas del juicio por falta de espacio, pero Mónica tuvo un
tipo de conjuntivitis un par de veranos y Rocío no. También se le
repetían hongos en la planta de los pies y a Rocío no; y la tuvieron que
intervenir de una hernia y a Rocío no le diagnosticaron ninguna.
Ambas son hermanas gemelas idénticas, es decir, comparten el 100% de
la información genética, lo que se traduce en el mismo peso, la misma
altura y similares facciones.
Sin embargo, el organismo de cada
una de ellas evoluciona de forma diferente, debido, en gran parte a la
epigenética.Sus genes son los mismos, pero su epigenética es distinta.
 |
| Manel Esteller |
"Se decía que el ADN era el libro de la vida, pero le faltaban las
comas, los puntos…, es decir, la epigenética". Manel Esteller, director
del programa de Epigenética y Biología del Cáncer del Instituto de
Investigación Biomédica de Bellvitge (IDIBELL), define así esta rama de
estudio de los genes.
Si la genética se detiene en las alteraciones que afectan a la secuencia
del ADN, la epigenética se centra en las modificaciones químicas que
alteran la expresión de esta secuencia.
En los hermanos gemelos idénticos, denominados monocigóticos –fruto de la división de un mismo óvulo fecundado– la epigenética explica que, compartiendo la misma información genética, sufran diferentes enfermedades. Esteller y su equipo lo comprobaron en un reciente estudio en el que analizaron los niveles de metilación del ADN (un mecanismo epigenético) en la sangre de 36 pares de gemelas, unas con diagnóstico de cáncer de mama y otras sanas.
Los gemelos son el mejor experimento natural para medir la influencia de la herencia genética y el ambiente.
En los hermanos gemelos idénticos, denominados monocigóticos –fruto de la división de un mismo óvulo fecundado– la epigenética explica que, compartiendo la misma información genética, sufran diferentes enfermedades. Esteller y su equipo lo comprobaron en un reciente estudio en el que analizaron los niveles de metilación del ADN (un mecanismo epigenético) en la sangre de 36 pares de gemelas, unas con diagnóstico de cáncer de mama y otras sanas.
Los gemelos son el mejor experimento natural para medir la influencia de la herencia genética y el ambiente.
“Vimos que en aquella hermana que desarrollaba cáncer tiempo después,
presentaba cambios epigenéticos: estaba en el camino de cambiar sus
células sanas a cancerosas”, explica a SINC el científico. Al comparar
los niveles de metilación entre sí, los investigadores observaron que la
mujer que desarrollaba un tumor de mama presentaba una ganancia
patológica de metilación en un gen, pero su hermana no.
Aunque todavía no se han realizado estudios con grandes muestras de
gemelos, son numerosos los trabajos que confirman que las variaciones
epigenéticas explican el diferente riesgo de sufrir cáncer y también
otras enfermedades como alzhéimer, autismo, trastorno bipolar y lupus.
Así lo destaca un análisis de la revista Nature
en el que participa Nick Martin, investigador de los Laboratorios
GenEpi en el Instituto de Investigación Médica Queensland (Australia).
“Incluso
en enfermedades con base genética comprobamos cómo hay gemelos que
desarrollan la enfermedad y otros no, y pensamos que se debe a
diferencias epigenéticas”, asegura Martin a SINC.
Fuente: Laura Chaparro SINC
En el siguiente vídeo, incorporado al canal adn-dna.net de YouTube, podemos ampliar el concepto de epigenética:
En el siguiente vídeo, incorporado al canal adn-dna.net de YouTube, podemos ampliar el concepto de epigenética:
Los lectores de los blogs: blog adn-dna, biologia i naturalesa y los usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net
pueden sugerir, en el apartado de comentarios de este post, otros
enlaces e información relacionada con la epigenética.
11 comentaris:
Sens dubte queda un llarg camí d'investigació pel camp de l'epigenètica. Segons estudis recents, els millors assajos clínics que es duen a terme per observar la influència de l'herència genètica i l'ambient són els bessons univitel·lins. Com podem llegir en aquest article, investigadors d'oncologia de l'hospital de Bellvitge han comprovat que la dona que desenvolupava un tumor de mama, presentava un guany patològic de metilació en un gen, al contrari de la seva germana. Per tant, les variacions epigenètiques expliquen els diferents riscos de patir càncer o altres malalties.
En conclusió, podem veure que l'epigenètica és la base d'un nou mètode per a la cura de noves malalties. Malauradament, només és el principi d'un gran camp de recerca
És increïble com un simple detall pot ser el causant de malalties les quals encara ara són enigmàtiques.
Encara queda molt a investigar, i no tan sols en el camp l'epigenètica, ja que segur que a mesura que aquest camp vagi sent més visible, apareixeran nous elements.
Aquest article marca que la millor manera d'estudiar aquest camp, és a partir de bessons idèntics, ja que la seva informació genètica és 100% idèntica. D'aquesta manera, és més fàcil estudiar el que l'epigenètica comporta, perquè les diferències que aquests organismes idèntica presentin, no serà causat per la informació genètica.
D'aquesta manera, l'epigenètica s'ha convertit en un camp, ara per ara inconegut, però en un futur capaç de donar resposta a totes aquelles malalties que per ara no en sabem massa però afecten un tant per cent considerable en la nostra societat.
Per intoduir-nos una mica en la epigènetica, aquest article ens explica que dues germanes idèntiques, és a dir ,bessones, quan eren petites patien les mateixes malalties, però va arribar un dia que una de les germanes patia conjuntivitis i l'latre no. Les dues germanes compartèixen l'informació genètica, la mateixa altura, pes, color de cabell... però hi ha una cosa que no ho tenen igual, l'epigenètica.
Alguns investigadors han descobert una nova branca de la biologia, l'epigenètica
Unes bassones univital·lines una d'elles té càncer, però l'altra sorprenentment no en pateix, això es degut als grups de metil i a les histones que agafa la proteina formant un segon genoma.
En el vídeo t'explica una mica l'epigenètica i també fa un exeriment amb dos bassons, els hi treuen una mostra de DNA i observen que no tenen la mateixa epigenètica, i per aquest motiu una d'elles pateix càncer i l'altre no.
Hi han persones que estan provant de curar el càncer amb tècniques epigenètiques ja que reparen les cèl·lules que estan danyades.
Finalemnt, podem observar que l'epigenètica servirà per un nou mètode per curar malalties noves, però encara queda molt recorregut per fer, ja que aquesta branca de la ciència es molt nova i es té que investigar molt més.
Aquest article reforça el que hem vist amb la teoria a classe i els diversos vídeos però, personalment, em sembla molt encertada l'afirmació que fa el doctor Esteller. Sempre que parlem de genètica es fa la comparació entre l'ADN i un llibre i, tal i com ha fet el doctor, per fer entendre el què és l'epigenètica cal afegir els punts i comes que poden canviar totalment el sentit del que hi diu.
A més, trobo molt interessants aquests estudis que s'estan fent amb els bessons univitel·lins perquè són la millor font d'informació que podem tenir per continuar la recerca en aquest àmbit de la ciència, i avançar cap a un futur amb nous reptes i preguntes a les que trobar una resposta. Realment és molt impressionant pensar que dues persones genèticament idèntiques puguin acabar patint malalties ben diverses per factors externs.
Rocio Montes
És sorprenent el fet que bessons univitel·lins comparteixin el 100% de la informació genètica, però que l’organisme de cadascun d’ells/es es desenvolupi d’una forma diferent a causa de l’epigenètica.
Segons els investigadors de Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge podem conèixer que l’epigenètica és la que marca la diferència entre bessons i que aquests estan considerats com el millor exemple per poder observar la influència de l’herència genètica i l’ambient.
Gràcies a aquest article sabem que les variacions epigenètiques poden determinar el risc de patir malalties.
Per aquests motius, l’estudi de l’epigenètica és complex però essencial per tenir més coneixement sobre els mecanismes que regulen els gens sense afectar a la seqüència d’ADN.
Íngrid de la Caña Barrera
Igual d’important que la tant reconeguda genètica però molt menys coneguda, l’epigenètica marca la diferència ens molts casos i és un tema del qual no se’n sap gaire, aquesta és refereix a totes les modificacions químiques que canvien l’expressió de l’ADN.
Els bessons univitel·lins són la manera òptima de poder observar i estudiar l’epigenètica, com que encara que la informació sigui la mateixa, un dels dos individus pugui patir una malaltia que l’altre no degut a aquestes modificacions. Encara que aquest exemple sigui negatiu, en un futur on s’hagi avançat en la investigació de no només l’epigenètica, sinó de diferents àmbits en la biologia, química i medicina, aquestes modificacions es podrien fer servir per curar malalties o millor encara, prevenir-les.
M’agradaria citar una frase del vídeo: “L’epigenètica té en un significat quan està a sobre de la genètica que seria el hardware d’un ordinador mentre que l’epigenètica seria el software que diria quan treballar, com treballar i quant”.
Oriol Cabeza
L'epigenètica era un camp fins ara bastant desconegut per a molts de nosaltres. Gràcies a ella s'estan realitzant gran quantitat d'estudis que demostren amb persones bessones que, per molt que continguin la mateixa informació genètica, la seva epigenètica és completament diferent i d'aquí a que pateixin malalties diferents o directament no en pateixin. Aquesta dada és molt curiosa i m'ha sorprès ja que, al tenir els mateixos gens, m'esperava que amb l'epigenètica passés el mateix.
Com es veu en aquest article i en els vídeos donats en el temari, l'epigenètica és el futur en el descobriment de malalties i el seu tractament. Un camp desconegut i que, sense adonar-nos, podria ser de molta ajuda. En un futur, l'epigenètica serà encara més important i pot ser que, d'aquesta manera, se'n descobreixin més camps per a poder estudiar les malalties i les seves cures.
L'article comença matisant com dues bessones que són genèticament iguals, realment pateixen diferents malalties i evoluciona d'una manera diferent a causa que l'epigenètica, és totalment diferent en cada una d'elles. Gràcies a moltes investigacions han pogut veure com el fet d'analitzar els gens i el fet que hi hagi productes químics que alterin les cèl·lules pot arribar a causar malalties que fins ara no s'ha conegut l'origen com: el càncer, l'alzheimer, l'autisme, etc.
Em sembla molt interessant els experiments amb bessons, ja que amb ells podem continuar la recerca i tenir més informació sobre l'epigenètica, tot i ser una recerca molt costosa i nova, encara queda molt per explorar i poder treure conclusions noves.
Finalitzar amb què l'epigenètica pot ser la clau per curar el càncer i altres tipus de malalties que estan molt presents en la societat i que posa fi a la vida de milions de persones. Un àmbit de la ciència amb moltes coses a investigar en aquests moments però segur que en un futur ens servirà moltíssim per a les noves malalties de factors externs.
Anna Monsalve
L’estudi de la epigenética se centra en les modificacions químiques que alteren l'expressió d'aquesta seqüència. Per això, aquest article ens diu que l’exemple més característic és el dels bessons univitel·lins com en el cas de la Rocio i la Mònica, que tot i que són bessones idèntiques (comparteixen el 100% de la info genètica) la Mònica va tenir un tipus de conjuntivitis un parell d'estius i Rocío no i una de les dues va presentar càncer de mama i l’altra no, entre altres coses.
Per tant, es pot veure els efectes que té l’entorn respecte d’un mateix genotip. Veiem que les dues provenen d’un mateix zigot (fruit de la divisió d'un mateix òvul fecundat), però que al néixer han tingut damunt seu les marque epigenètiques, que podran codificar l’expressió d’aquell gen.
Aleshores, compartiran la mateixa informació (ja que tenen el mateix pes, la mateixa altura y similars faccions) tot i que pateixin malalties diferents. Ja que, que una pateixi el càncer o també altres malalties i l’altra no, es deu a les variacions epigenètiques.
Els gens ens defineixen però això no és tot, amb l'epigenètica queda molt clar. És increïble com aquestes marques poden tenir tan d'impacte en les nostres vides, inclús poden tenir-ne un de més important que la pròpia seqüència de nucleòtids ja que poden modificar l'expressió dels gens.
És molt interessant l'estudi també l'estudi que realitzen a alguns bessons univitel·lins, per veure com ens condicionen l'ambient i les condicions en les que ens trobem i les diferencies que es van establint entre ells a mesura que passa el temps.
Se'ns dubte és una de les branques de la biologia del futur que ens donarà descobriments que milloraran la vida de moltes persones, peròo per això encara queda molta investigació i anys d'experimentació.
És innegable que l'epigenètica ens està donant moltes respostes actualment, així com també és innegable que encara queda molt camí per recórrer en aquest camp. Per això, com bé ens explica aquest article, els bessons univitel·lins són el millor exemple per veure-ho i anar descobrint sobre aquest tema. Al tenir exactament el mateix ADN, ens fa arribar a la conclusió que tota malaltia que pateixin un diferent de l'altre es tractarà d'epigenètica.
És fascinant veure com l'epigenètica li ha acabat de donar un sentit a moltes preguntes que ens fèiem abans, i per tant, comparteixo totalment la manera en què el doctor Manel Esteller ha descrit l'epigenètica, és a dir, que són els punts I les comes que li faltaven al llibre ja teníem.
Com ja he comentat queda molt camí i no és curt, però penso i espero que l'epigenètica ens pugui anar donant moltes solucions a malalties, com el càncer per exemple, cosa que ja està començant a fer.
Publica un comentari a l'entrada