Activitat de biologia en context adreçada als alumnes de biologia 2n batxillerat i ciències per al món contemporani de 1r batxillerat.
Cal consultar en l'aula virtual adn-dna.net:
Categoria: BIOLOGIA EN CONTEXT
Curs BC01- Activitats biologia en context
Tema-1
Activitat BC02- Immunologia - al·lèrgia
Els lectors dels blocs adn-dna, biologia i naturalesa i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden participar també, en l'apartat de comentaris d'aquest post, responent a l'activitat plantejada.
38 comentaris:
El post 208 posa de manifest la cerca d'una immunoteràpia contra les al·lèrgies basada en la vacunació. Aquesta teràpia preten desensibilitzar l'organisme davant d'un al·lergen concret.
La injecció periòdica de dosis creixents d'al·lèrgens és un mètode ja demostrat eficaç per aconseguir l'objectiu anterior. Tot i així,es tracta d'una vacunació rudimentària i que pot generar reaccions adverses i sensibilitzacions enfront dels al·lèrgens subministrats. Per solucionar-ho, el post exposa la possibilitat de modificar aquests al·lèrgens per mitjà de l'enginyeria genètica. Es tractaria de crear una vacuna amb l'al·lergen original però modificant les regions de la molècula que s'uneixen a les IgE i que per tant, comporten una sensibilització. Així, s'aconseguirien els anomenats hipoal·lèrgens que no generarien reaccions d'hipersensibilitat però sí que activarien els limfòcits T. Per tant, serien útils per desensibilitzar l'organisme ja que si posteriorment, aquest es torna a posar amb contacte amb l'al·lergen, en ja haver estat amb contacte amb l'hipoal·lergen anteriorment, les reaccions al·lèrgiques que es produirien serien menors o nul·les.
Amb tot plegat, s'aconsegueix una vacuna (de caràcter preventiu) per evitar futures possibles reaccions al·lèrgiques.
Cal afegir que en el post s'exposa, concretament, la possibilitat de crear hipoal·lèrgens que servirien com a vacuna pel que fa a les al·lèrgies al pol·len d'olivera. Tot i així, la idea fonamental d'aquest tipus d'immunoteràpia, amb la investigació, podria arribar aplciar-se a molts altres tipus d'al·lèrgies.
Jaume Bartolí
Fins aquests moments, el que es feia per contrarrestar les al·lèrgies era vacunar la mateixa al·lèrgia dins de l'organisme, per contrarrestar l'efecte produït. Però, com es de preveu-re, la al·lèrgia vacunada s'acabava fent més fluixa que l'al·lèrgia de l'exterior, degut, bàsicament, a la contaminació ambiental, que provocava un augment en les al·lèrgies. Per aixó ara s'està plantejant un nou sistema de vacunació, on tan sols s'implanti una petita part de l'al·lèrgia, capaç de contrarrestar l'al·lèrgia de l'exterior.
Els fenòmens d’al•lèrgia són cada vegada més comuns en les societats més desenvolupades, això és degut a unes excessives mesures d’higiene acompanyades d’un augment de la contaminació.
Actualment s’utilitzen vacunes amb l’extracte al•lergènic per tractar les reaccions al•lèrgiques, tot i així aquestes tenen un gran nombre d’efectes secundaris i per aquest motiu s’està investigant un altre tipus de vacuna que disminueixi aquests riscos al mateix temps que els fenòmens d’al•lèrgia.
Amb la recerca d’aquest nou tractament s’utilitzen els hipoal•lergènics, que són molècules extretes de l’al•lergen amb una activitat al•lergènica mínima però que al mateix temps tenen la capacitat d’activar el sistema immunitari.
Per aconseguir-ho s’ha estudiat la proteïna que provoca l’al•lèrgia al pol•len d’olivera, la Oli e 1. com que actualment es disposa de la seva formació i per on s’uneix amb les molècules IgE, s’ha pogut comprovar que es molt semblant a altres proteïnes d’altres pol•lens però que en algun d’aquests no provoca al•lèrgia. Per aquest motiu, el que es vol aconseguir és modificar la proteïna de Oli e 1 de tal manera que no provoqui una resposta al•lèrgica, però sense modificar l’estructura tridimensional de la proteïna. S’ha comprovat de manera invitro que desprès de manipular la proteïna genèticament, aquesta té una menor capacitat d’unir-se amb les IgE i de ser reconegudes pels basòfils, tot i així, en ratolins al•lèrgics continua tenint la capacitat d’activar els limfòcits T. Per aquest motiu es creu que aquesta vacuna pot millorar molt el tractament de les persones amb al•lèrgies.
Sofia Melero Iglesias
2n Batxillerat B
Laura Molero 1rB(Batx)
En l'actualitat, el tractament dels pacients al • al•lèrgics es basa en la immunoteràpia específica que consisteix en la dessensibilització del pacient mitjançant l'administració de dosis creixents de l'extracte al • lergènic durant llargs períodes de temps. Tot i els avenços encara trobem riscos de reaccions adverses d’aquestes vacunes i això produeix que el seu ús no sigui de manera generalitzada per a tothom. Per això el disseny de noves vacunes és un dels objectius més urgents en el camp de les al•lèrgies.
Durant els últims, s’ha considerat com una possible alternativa a la vacunació l’ús d’ hipoalergènics que són unes molècules obtingudes a partir d’al•lèrgens que tenen molt poca activitat al•lergènica però que encara conserven la capacitat d’estimular les cèl•lules, propietat necessària per generar una resposta immune i generar els anticossos adequats.
Com em pogut llegir en els post,la nova vacuna contra les al·lèrgies serveix per poder unir les IgE amb els grans de polen dels olivers i també fan l'activació de les cèl·lules T especifiques que fan una millor eficàcia a aquesta vacuna contra les al·lèrgies.
L'enginyeria genètica permet convertir un al·lergen en un hipoal·lergen que podria utilitzar-se en el desenvolupament de una vacuna contra l'al·lèrgia
Xavier Álvarez Cantero
2n B Batx.
La nova estratègia terapeútica que es planteja amb la immunoteràpia per vacunacíó consisteix en utilitzar hipoalergènics derivats d'altres molècules. Aquesta tècnica tracta de modificar la proteïna que provoca l'alergia de manera que disminueixi la seva capacitat però sigui capaç de seguir activant el sistema immunitari de l'individu.
En aquest cas, s'ha aconseguit trobar un derivat hipoalergènic que té menor activitat alergènica, però pot activar el sistema immunitari de l'individu ja que activa les cèl·lules T(limfòcits amb receptors de proteïnes). Llavors mitjançant això es podria fer adaptar el sistema immunitari de l'individu a cert alergen sense causar-li danys.
El text tracta sobre les al·lèrgies, concretament la reacció d'hipersensibilitat davant del polen de les oliveres, s'ha vist que fins a un 10% de la població a Espanya pot reaccionar exageradament davant aquest al·lèrgen.
Actualment, per tal de prevenir-ho s'utilitzen vacunes. El tractament es basa en administrar durant llargs períodes petites dosis de l'al·lèrgen per tal de para aquesta sensibilització. Tot i així es considerat un mètode relativament rudimentari i es busquen alternatives:
En els últims anys, segons el text, s'han considerat com a alternativa l'ús dels hipoal·lèrgens (molècules obtingudes a partir de l'al·lergen original però amb una activitat al·lergènica inferior, o sigui que tenen menys capacitat d'unir anticossos IgE).
L'al·lergen de les oliveres més estudiat ha estat el Ole e 1, aquest és el considerat més important i conegut. S'han trobat homòlegs a aquest que formen una família de proteines, tot i així no tots provoquen una reacció al·lèrgica ja que n'hi ha alguns que tenen certs aminoàcids canviats i no presenten aquesta reacció . Aquest fet porta a constatar que si s'aconseguís intercanviar aquells aminoàcids que es creu que són els causants de la reacció, es podria arribar a un hipoal·lèrgen del Ole e 1.
Les proves han demostrat que aquest mutant, tot i que no perd la capacitat d'activar els limfòcits T, sí que té una menor capacitat d'unir IgE. Això porta a considerar-lo un bon candidat per al diseny d'una nova vacuna.
Eudald Castell
El tractament que s’utilitza actualment en fenòmens d’al·lèrgia, en casos en què no es pot evitar l’exposició a l’al·lergen, és l’administració d’una vacuna que contingui l’extracte de l’al·lergen, i que s’ha d’aplicar durant llargs períodes de temps. Però aquesta forma de vacunació pot provocar reaccions adverses i noves sensibilitzacions als altres components de la vacuna. Per tant, s’està investigant per tal de crear noves vacunes que proporcionin millors resultats.
Actualment, una nova forma d’immunoteràpia per vacunació sèrie l’ús d’hipoal·lèrgens, que són molècules derivades dels al·lèrgens però que presenten una activitat al·lergènica disminuïda (o fins i tot nul·la), alhora que conserven la seva capacitat d’estimular els limfòcits T, per tal de generar resposta immunitària. Els hipoal·lèrgens s’obtenen en variar la seqüència d’aminoàcids que conformen l’epítop E, la regió en què s’uneixen les Ig E (anticossos que intervenen en els fenòmens d’al·lèrgia).
Aquesta investigació es duu a terme amb els al·lèrgens del pol·len de l’olivera, un dels més estudiats, i del que se n’ha obtingut una forma recombinant, i està sent realitzat per la UCM, amb la col·laboració de La universitat de Medicina de Viena.
Se sap que les persones que són al•lèrgiques al pol•len d’oliver, ho són perquè hi són hipersensibles i el seu sistema immunitari hi ha generat uns anticossos anomenats IgE davant certs antígens molt semblants o pràcticament idèntics de diferents grans de pol•len de diferents espècies. Però s’ha descobert que la molècula que es antigen en la majoria d’espècies, no és al•lèrgica en el pol•len de bedoll (“abedul” en Castella) a causa d’una petita diferencia d’aminoàcids. Així doncs s’està intentant convertir els antígens del pol•len d’oliver en substàncies hipoalergènics, és a dir substàncies no al•lèrgiques però que generen resposta de les cèl•lules T, mitjançant aquest nou descobriment. Per tant es podria canviar l’antic sistema de vacunació, que consistia en posar en contacte el pacient amb l’antigen cada cop amb períodes més llargs de temps, per la nova substància que generaria una resposta immunològica i per tant l’individu ja no seria al•lèrgic a la substància però el pacient no patiria totes les conseqüències de l’antiga vacuna.
Les al•lèrgies són unes reaccions davant de diferents substàncies molt molestes fins hi tot doloroses per a les persones qui les pateixen.
En aquest cas parlarem de l'al•lèrgia al pol•len, la quan és notablement present a tot el món. Actualment la cura davant aquesta reacció és la immunoteràpia específica, que consisteix en anar donant al pacient aquesta substància en períodes llargs de temps i en quantitat creixent. Això, però, no dóna resultats 100% positius.
El que volen els investigadors és trobar una vacuna per a eradicar-ho. S'ha vist que podríem agrupar en una família les proteïnes del pol•len de diferents plantes, les quals produeixen en diferents nivells aquesta reacció. El que es vol, és trobar una proteïna que afecti al pacient molt poc o gents però que estimuli al nostre organisme. Una d'aquestes proteïnes, la de la planta de bedoll, és homòloga a les altres però no produeix al•lèrgia. Gràcies a aquesta proteïna es podria crear una vacuna la qual activés les cèl•lules adequades per a eradicar la malaltia però sense perjudicar la salut del pacient.
Aquesta estratègia podria, també, generalitzar-se en altres àmbits de les al•lèrgies.
Explica quina nova estratègia terapèutica es planteja sobre la immunoteràpia per vacunació
La immunoteràpia és l’ús d’agents que reforcin el sistema immunitari. Que participa en la defensa de l’organisme contra infeccions virals sinetitzant molècules especifiques.
L'al•lèrgia és una resposta exagerada de l'organisme quan entra en contacte amb determinades substàncies provinents de l'exterior. I el tractament d’aquestes és la immunoteràpia per vacunació.
La nova estratègia que es planteja és la immunoteràpia específica. Per el tractament de pacients al•lèrgics al pol•len.
Aquest tractament consiteix en la desensibilització del pacient, mitjançant l’administració de dosis crecidents del extracte al•lergènic durant llargs períodes de temps.
Darrers descobriments consideren com a posible alternatica la vacunació convencional l’ús de hipoalergènics. Que tenen com a característica disminuir l’activitat alergénica.
El que és permet és convertir un al•lergen en un hipoalergen que podría utilizar-se en el desenvolupament d’una vacuna per l’al•lèrgia.
Anna Gómez 1rBatxB
Primerament per respondre a la pregunta de quina nova estratègia terapèutica es planteja sobre la immunoteràpia per vacunació, cal que tinguem clar què és la immunoteràpia. La immunoteràpia és l’administració de dosis creixents d’un al•lergogen amb l’objectiu de fer l’organisme més tolerant a aquest. D'aquesta manera milloren els símptomes que la persona al•lèrgica té quan s'exposa a aquest al•lergogen. L'al•lèrgia doncs, és una resposta exagerada de l'organisme quan entra en contacte amb determinades substàncies provinents de l'exterior. I el tractament d’aquestes és la immunoteràpia per vacunació
Per immunoteràpia s’administren dosis repetides d’una substància al•lergògena correctament estandarditzada, en quantitats creixents. Això produeix canvis a nivell de components del sistema immunològic que indueixen la producció de la immunoglobulina E, molècula responsable de les reaccions al•lèrgiques i condueix a una reducció dels símptomes.
Aquesta, el que fa es dirigir únicament al tractament de l’al•lèrgia causada per la substància a la que es vacuna. Però té efectes beneficiosos per l’al•lèrgia en general ja que pot evitar l’aparició d’altres al•lèrgies. El que fa es desensibilitzar el pacient mitjançant dosis creixents del extracte alegènic durant llargs períodes de temps.
Aquesta nova estrategia terapéutica, tot i així té peròs ja que els pacients se sotmeten a perills de reaccions.
Durant els últims anys s’ha considerat com a possible alternativa a la vacunació convencional el fet de fer servir derivats hipoalergénics (molècules obtingudes a partir de alegénics que presenten una activitat alergénica disminuïda).
Laia Torras Llobet
Primer batxillerat B
Es planteja utilitzar les vacunes com a tractament, és a dir aplicant al malalt derivats hipoal·lèrgens, molècules obtingudes a partir dels al·lèrgens que presenten una activitat al·legènica disminuïda, intentat així reduir el risc a reaccions adverses que pot provocar injectar directament l'extracte al·lergènic.
A partir de l'enginyeria genètica es converteixen al·lèrgens en hipoal·lèrgens que poden ser utilitzats pel desenvolupament d'aquesta vacuna.
La immunoteràpia o vacunació amb al·lergògens és l'únic tractament de processos d’al·lèrgia com ara la rinitis, l'asma i l'al·lèrgia a verí d'himenòpters. La seva eficàcia ha quedat plenament demostrada en diversos estudis. La immunoteràpia ha d'utilitzar-se exclusivament en malalties en les quals es demostri que un mecanisme al·lèrgic que augmenta la concentració d’IgE en sang.
La vacunació consisteix en l'administració de dosis progressivament creixents d'un extracte al·lergogen davant del que el pacient està sensibilitzat, amb la finalitat de millorar els símptomes associats a l'exposició posterior a aquest al·lergen. La via clàssica d'administració és la subcutània, però cada vegada s'utilitza amb més freqüència la via sublingual perquè és una alternativa segura i eficaç.
A Espanya més d’un 10% de la població és al•lèrgica al pol•len. El pol•len són grans minúsculs que formen part de l’aparell reproductor masculí de les flors, i la seva funció és la de transportar cèl•lules germinals masculines a l’aparell reproductor femení de les plantes.
Els grans de pol•len alliberen uns antígens que són els responsables de la resposta immunològica que fa el nostre cos.
La sang de l’organisme té uns anticossos especials (IgE) que es mouen per la sang enganxats a la superfícies de les cèl•lules. Quan aquestes cèl•lules entren en contacte amb el pol•len alliberen diferents mediadors com a reacció. El més important és la histamina que produeix picor i inflamacions.
El tractament dels pacients al•lèrgics al pol•len d'olivera es basa en la immunoteràpia específica que consisteix en la dessensibilització del pacient mitjançant una vacuna a llarg termini, però hi ha riscos de reaccions adverses i de noves sensibilitzacions. Per això cal el disseny de noves vacunes.
Des de 1989, el grup de recerca ve estudiant els al•lergògens del pol•len d'olivera. Ole e 1 és l'al•lergogen més important i millor estudiat d'aquest pol•len. I les proteïnes homòlogues a Ole e 1 s'han detectat en altres pòl•lens relacionats filogenèticament o no amb l'olivera, però no tots presenten la mateixa activitat al•lèrgica. Són diferents a causa de canvis en les seves seqüències d'aminoàcids. Gràcies a aquests canvis la proteïna del pol•len de bedoll no és al•lèrgica.
Per tant, la substitució d’aquests aminoàcids mitjançant l'enginyeria genètica permet convertir un al•lergogen en un hipoal•lergogen. Aquestes propietats mutants el converteixen en un bon candidat per ser utilitzat en el disseny d'una nova vacuna per a l'al•lèrgia.
La inmunoterapia específica es el tractament dels pacients alèrgics, que consisteix en desensibilitzar al pacient mitjançant l'administració de dosis creixents de l'alergen duant un llarg periòde de temps. Tot i així aquesta teràpia no és 100% efectiva,ja que pot produir una serie de reaccions inmunes secundaries a altres components del extracte alergènic. Per tant el disseny de vacunes específiques contra cada tipus d'alèrgia és un dels camps que s'obren en la recerca en investigació mèdica en l'alergia.
Una de les estretègies que fan servir és l'us de derivats hipoalergènics de l'alergen, és a dir, parts de l'alergen que provoquen una menor resposta alèrgica. D'aquesta manera s'eviten els problemes de sensibilitast secundaries pròpies de la inmunoterapia específica.
L'activitat alergènica d'una molècula es mesura com a capacitat que te aquesta molècula d'unir-se imonoglubines E.
Els hipoalergens que presenten una activitat alergènica disminuida o nula però conserven la seva capacitat d'estimular les cèl·lules T(glàbuls blancs); específics, una propietat necessaria per permetre la modulació de la resposta inmue.
Elsa Nicio
Fins ara s'havia procedit a la inoculació de la substància al•lèrgica a l'individu en dosis creixents per tal de que aquest es desensibilitzés, però ara s'estan centrant en la busca d'hipoalergènics, ja que aquests pràcticament no comporten risc per al pacient.
Els hipoal•lèrgics són substàncies que, a pesar de procedir de les substàncies al•lèrgiques o de tenir una estructura similar a aquestes, no ocasionen una estimulació exagerada del sistema immunològic. Tot i això són capaços de generar certa resposta immune i, per tant, de conferir resistència a l'individu.
Aquests hipoal•lèrgics són els candidats perfectes per a la creació d'una vacuna antial•lèrgica. Es busca la substitució per mitjà de l'enginyería genètica de l'epítop E (fragment d'aminoàcids que ocasionen la reacció en una proteïna al•lèrgica) per l'epítop homòleg d'una substància hipoal•lèrgica; obtenint així una molècula amb una reacció al•lèrgica baixa o nul•la però amb una estuctura tridimensional pràcticament igual a la de la molècula que causa la reacció exagerada.
Actualment el nombre d’al•lèrgies que pateix la gent ha crescut molt, i es creu que és degut al fet que en viure en entorns amb pocs gèrmens, el nostre cos reacciona a substàncies no nocives per a ell, aquest és un fet, i un altre és la contaminació atmosfèrica a la qual estem sotmesos.
L’única manera que coneixem de combatre aquestes al•lèrgies es posant una vacuna als pacients, això significa que se’ls introdueix el què els hi provoca aquesta reacció en un estat latent i això fa que el cos fabriqui glòbuls blancs de tal manera que el cos estigui protegit quan les substàncies al•lergèniques entrin a l’organisme. Però ens trobem amb una problemàtica, que pot ser que aquesta pràctica provoqui reaccions adverses per l’organisme i/o que creï altres al•lèrgies, perquè per exemple, si tu tens al•lèrgia al gra de pol•len de l’olivera t’introduiran a la vacuna el gra de pol•len i no només la substància que a tu et provoca mal.
Tot i així gràcies als estudis realitzats des de fa temps per diversos grups d’investigació sobre les al•lèrgies al pol•len de les oliveres, s’han pogut aïllar més concretament les molècules que provoquen aquesta al•lèrgia i d’aquesta manera reduir els riscos que s’han esmentat a dalt.
La nova estratègia que es planteja per la inmonuteràpia per vacunació és la següent. Actualment el què es porta a terme pel tractament de pacients alèrgics és la inmonoteràpia específica. La inmonoteràpia específica consisteix en donar una dosi de la cosa(planta o substància) alèrgica al pacient. Durant bastant de temps, i el què es vol aconseguir és la desensibilització del pacient a aquesta al·lèrgia.
Es duu a terme amb una vacunació rudimentària.
Van poder realitzar a terme aquesta vacunació gràcies a la clonació d'un DNA d'una proteïna homòloga. En aquesta clonació van poder veure com acutaven els canvis de sequències dels aminoàcids, com crear un Ole e 1 sense modificar l'estructura que té la molècula, com unir el IgE als pacients...
Gràcies a la ingenyeria genètica ha sigut possible la creació d'una vacuna per afrontar l'alèrgia al polen d'oliva entre altres.
Marta Segura Tomàs - 1rBatx.B - cmc
Actualment el tractament de pacients al·lèrgics al polen es fa mitjançant vacunes (substància química que estimula les defenses de l'organisme.)durant llargs períodes de temps.
Durant els útims anys s'ha considerat la possibilitat de derivats hipoalergènics. Molècules obtingudes mitjançant alèrgens que tenen poca activitat alèrgica.
El polen de olivo tiene propiedades que le convierten en un buen candidato para ser utilizado en el diseño de una nueva vacuna para la alergia. esto es gracias a los hipoalergénicos o hipoalérgenos que son moléculas obtenidas a partir de los alérgenos que presentan una actividad alergénica disminuida o nula pero conservan su capacidad de estimular a las células T específicas
La ingeniería genética permite convertir un alérgeno en un hipoalérgeno que podría utilizarse en el desarrollo de una vacuna para la alergia.
Carla Albareda Corbella
Una nova tècnica per combatre l’al•lèrgia són les vacunes.
Aquesta tècnica s’ha començat a provar amb una al•lèrgia derivada del pol•len de l’olivera.
El què es fa primer és detectar quina molècula dins del pol•len és la que genera reacció immunitària. Un cop detectada la molècula es busquen molècules homòlogues d’altres pol•lens (es a dir que també encaixin amb les IgE) però que no generin al•lèrgia.
Així aquesta molècula homòloga es pot aplicar com una vacuna per activar els limfòcits T. Així aquesta molècula ha generat memòria immunitària contra la molècula del pol•len de l’olivera.
Joaquim Font 2nB
Les al•lèrgies al pol•len s’han tractat sovint administrant dosis creixents de l’extracte al•lèrgic durant llargs períodes de temps, aconseguint així que el cos no provoqui cap reacció al pol•len respirat al dia a dia. Aquest mètode de vacunació, però, es perillós ja que pot provocar diversos efectes secundaris, com ara la sensibilització del pacient a altres components de l’extracte durant el tractament.
Actualment, el que es proposa és obtindre un derivat hipoal•lèrgic que tot i tindre una activitat al•lèrgica menor o nul•la, continua tenint la capacitat d’estimular les cèl•lules T específiques, que generen la capacitat de resposta immune. Per obtindre aquest derivat, es pot alterar l’al•lergen mitjançant enginyeria genètica.
Amb la injecció de hipoalergics a partir d'alergens amb una activitat alergica minima o nula però conservan la seva capacidat de estimular a les cél-lules T específicas.
Ole e 1 es el alérgen mes important i millor estudiat del polen.Per això les seves propietat fan que sigui un candidat per la vacuna, La ingenieria genética permet convertir un alérgen en un hipoalérgen que podria utilizar-se en el desembolupament d'una vacuna per la alergia.
Elias Galiano 1rB batc
La nova estratègia terapèutica que es planteja sobre la immunoteràpia per vacunació, és, per mitjà de l'enginyeria gènetica, convertir un al·lergen en un hipoal·lèrgen (amb una activitat al·lergènica disminuïda o nul·la però que conservi la capacitat d'estimular els limfòcits específics) que més tard s'utilitzarà per al desenvolupament d'una vacuna per a l'al·lèrgia.
Ole e 1 és l'al·lèrgen més important i estudiat del pol·len d'olivera. El disposar d'aquesta proteïna en forma recombinant, així com conèixer les regións de la molècula que uneixen IgE, van portar a la seva elecció com a model. A través de l'enginyeria genètica anteriorment esmentada, obtindrem el derivat hipoal·lergènic i administrarem les dosis durant llargs períodes de temps al pacient fins aconseguir, posteriorment, que el cos no provoqui reacció al pol·len (encara que els limfòcits T específis, es segueixin estimulant).
Mar Llongueras
Fins ara s'ha estat utilitzant el mètode de immunoteràpia específica per resoldre alguns tipus d’al•lèrgies com ara la del pol•len d'olivera.
Aquesta consisteix en anar introduint petites dosis d'extractes d'al•lèrgens als quals el pacient està sensibilitzat per tal de millorar els símptomes quan s'hi troba exposat a aquest.
Aquest tipus d'immunoteràpia pot ser per via subcutània o bé sublingual què és més eficaç.
Ara per això durant aquests últims anys s'ha estat investigant perquè aquests al•lèrgens poden tenir reaccions adverses depenent del pacient.
Durant aquests anys d'investigació han intentat canviar aquests a`al•lèrgens en hipoal•lèrgens ( substàncies que disminueixen la capacitat de produir una reacció al•lèrgica).
Per exemple, a Chicago es va fer un estudi utilitzant una droga. Aquesta s’uneix als anticossos que provoquen aquestes reaccions al•lèrgiques i els deixa inactius a la sang.
A partir d'aquí s'intenta injectar aquesta cada vegada en quantitats més grans per tal de treure sensibilitat al sistema immunològic.
Júlia Murga 1r.B
La vacuna té com a objectiu immunitzar les persones contra microorganismes patògens (o altrament dits, causants de una malaltia).
En el cas de l'al·lèrgia al pol·len de l'oliver, parlem d'una reacció causada per la hipersensibilitat immediata del cos, on trobem la presència d'anticossos IgE en suro.
Fins ara, el què es feia, era bàsicament realitzar la immunoteràpia específica encarregada de dessensibilitzar el pacient administrant-li un extracte al·logènic.
No obstant, pel fet de ser poc efectiu, s'han arribat a dissenyar noves vacunes en el camp de l'al·lèrgia. Gràcies a les molècules obtingudes a partir dels al·logens (substàncies que provoquen la reacció d'aquesta) que presenten una activitat al·logènica disminuïda o nul·la però que intervenen en el procés d'immunització del cos activant les cèl·lules T.
El mutant, un derivat de la proteïna Ole e 1, és considerat un bon canditat en aquest tipus de dissenys. En aquest cas, la enginyeria genètica té com a objectiu convertir in al·logen en un hipoal·logem que podria utilitzar-se en el desenvolupament d'una vacuna per l'al·lèrgia.
Durant la història, la immunologia ha influenciat en els següents àmbits:
- Malalties infeccioses
- Transfusions sanguínies
- Transplantaments d'òrgans
- Oncologia i immunopatologia
- Mètodes de diagnòstic
- Biotecnologia, indústria i farmàcia
És una ciència que actualment es troba en ple desenvolupament, pel qual suposa que en el futur segueixi aportant nous coneixements per la solució de molts problemes que tenen plantejats la medicina i la biologia. Es considera la ciència biomèdica més prometadora del moment amb una perspectiva genètica i molecular.
Sara Eberlé Martin
Ciències pel Món Contemporani
1er Batxillerat B
01/05/2013
L’estratègia consisteix en obtenir una molècula hipoalegènica derivada de la proteïna ”Ole e 1” de l’olivera, però modificant-te l’estructura primària i imitant la seqüència d’aminoàcids del bedoll (“abedul”) que no produeix al•lèrgia.
Així doncs es tindria una proteïna mutant de l’Ole e 1 i que no produiria al•lèrgia, així que es podria utilitzar en vacunes.
Josep Codina Figueras
CMC, 1r batxillerat
una nova tècnica per a la cura de les alèrgies és l'us de derivats hipoalergènics, que són molècules obtingudes a partir dels alèrgens que presenten activitat alergènica disminuida i conserven la seva capacitat d'estimular les cèl·lules T específiques. Aquesta propietat fa possible que es doni lloc a la resposta inmune.
Aquesta tècnica tracta de convertir un alèrgen en un hipoalèrgen gracies a la ingeniería genètica, cosa que permetria desenvolupar una nova vacuna per a la alergia.
Pol Soler i Aparisi
El nostre organisme està preparat per no deixar entrar elements externs que poden causar danys o infeccions; una de les formes de defensa són els anticossos. La seva funció és unir-se als virus o bacteris i destruir-los.
La persona al·lèrgica genera en excés una substància ( immunoglobulina E) i genera la reacció al·lèrgica.
La al·lèrgia pot provocar diferents símptomes com: conjuntivitis, asma, rinitis, mocs, una disminució en l'audició, etc.
Per prevenir-les quan estem segur que es tracta d'una al·lèrgia cal mesures i tractaments, si és necessari. A part de tot allò que podem fer sense l'ajuda de medicaments com:
Conèixer l'època, freqüència, lloc i quantitat si es tracta de polen o evitar l'ús de moquetes, cortines si si es tracta d'un al·lèrgia als acars; existixen algunes vacunes antial·lèrgiques les quals es van començar a utilitzar fa cent anys.
Diu OMS (Organització Mundial de la Salut):
'La immunoteràpia és l'unic tractament que pot alterar el curs natural de les malalties al·lèrgiques i impedir el desenvolupament que provoqui en l'asma'
Existeixen doncs dues variants en les vacunes que dependran de l'element que provoqui la al·lèrgia :
*les subcutànies: inici setmanal a dosis mensuals.
*les sublinguals: tractament de 3 a 5 anys.
Tot i això la majoria d'al·lèrgies es poden prevenir evitant el contacte amb el causant sense la utilització de cap medicament, tot i que, s'ha de dir que per algunes específiques és necessari la vacunació per reduir els símptomes o fins i tot eliminar-ho. Podria ser que algunes vacunes no fossin eficàcies al llarg d'un temps, ja que hi ha virus i bacteris que pateixen mutacions les quals són immunes a les vacunes que estan especialitzades en ser específiques en la seva funció i per tant la mutació faria inútil la seva funció.
Cristina Benito Elias
1 batxillerat - B-
La immunoteràpia per vacunació, utilitzada contra gran diversitat d’al·lèrgies, ha suposat un avenç molt important en el tractament de pacients afectats. Tot i això, en l’actualitat l’administració de dosis repetides de l’al·lergen al malalt suposa encara inconvenients seriosos, tals com múltiples reaccions adverses i l’aparició de noves al·lèrgies durant el tractament. És per això que un grup de recerca de la Universitat Complutense de Madrid treballa en l’obtenció d’extractes hipoal·lergènics, substàncies derivades dels mateixos al·lèrgens que són capaces d’estimular els limfòcits encarregats d’activar la resposta immune disminuint o, fins i tot, eliminant els efectes negatius derivats de la seva administració. Per aconseguir-ho, han treballat amb l’al·lergen (proteïna que actua com a antigen) Ole e 1, l’inductor principal de les al·lèrgies provocades pel pol·len d’olivera. Com la gran majoria de proteïnes, l’Ole e 1 en presenta d’homòlogues, és a dir, proteïnes que realitzen la mateixa funció en espècies diferents a l’hora que posseeixen una estructura similar, degut a la seva probable relació filogenètica. És així com van comprovar que l’Ole e 1 pertanyent al pol·len de bedoll era homòloga a la del pol·len d’olivera, amb l’avantatge que quan la primera és introduïda en el pacient no suposa l’activació de respostes al·lèrgiques. Tan sols canviant la seqüència d’aminoàcids de l’Ole e 1 pertanyent al pol·len d’olivera per la corresponent a la del bedoll s’obté, doncs, un hipoal·lergen idoni per al tractament mitjançant vacunes en pacients al·lèrgics a aquesta substància, esdevinguent aquesta estratègia aplicable als tractaments d’altres tipus d’al·lèrgies.
Paula López Valls - B1B
Els al·lèrgens són les molècules que provoquen hipersensibilitat en l'individu (al·lèrgia), és a dir: una aparició d'alts nivells d'anticossos IgE. En el cas de l'article, l'al·lèrgen és el Polen de l'oliver, i fins ara la tècnica aplicada era la injecció gradual de l'al·lèrgen en qüestió al cos de l'individu per acostumar el sistema immunitari del pacient, i així evitar que respongui de manera exagerada, l'hipersensibilitat. Però és una tècnica força rudimentària. La nova que es proposa consisteix en l'utilitzacó dels hipoalergènics, que són molècules derivades dels al·lèrgens però amb menys capacitat al·lèrgica (gairebé nul·la) però que encara són capaços d'activar els limfòcits T.
D'entre els diferents al·lèrgens del polen d'oliver se n'ha detectat un de seqüència d'aminoàcids diferent, per la qual cosa no és al·lergènic. Per tant la solució podria ser obtenir hipoal·lèrgens mitjançant la substitució d'una seqüència d'aminoàcids de la proteïna no al·lèrgica en l'Ole e 1, l'al·lèrgen més destacat, sense alterarne l'estructura tridimensional. S'ha comprovat que aquest hipoal·lèrgen no té tanta capacitat al·lèrgica (d'unir anticossos IgE) però conserva la d'activar els limfòcits T. Aleshores podria servir per altres al·lèrgens: canviar la seqüència aminoàcida d'un al·lèrgen introduint-li una seqüència "inofensiva", per disminuir-li la capacitat de provocar hipersensibilitat, mitjançant la enginyeria genètica. En les vacunacions, doncs, en comptes d'injectar al·lèrgens normals, s'injectaria els hipoal·lèrgens, disminuint així l'efecte de l'al·lèrgia.
Marta Llorens
Núria Torrens 2n batx B
El post tracta d’un nou descobriment fet per un grup d’investigació UCM juntament amb el Dr.Heimo Breiteneder sobre noves formes de tractar les al•lèrgies al pol•len concretament al pol•len d’olivera.
L’al•lèrgia és un fenomen d’hipersensibilitat de l’organisme al entrar en contacte amb antígens. En els mamífers, l’anticòs que està relacionat amb les al•lèrgies són les IgE, les quals al detectar un antigen desencadenen respostes immunitàries.
Actualment, la majoria d’al•lèrgies són tractades amb immunoteràpia específica que consisteix en subministrar vacunes a l’organisme amb al•lèrgens durant un cert temps, tot i això, aquesta tècnica no és del tot fiable ja que sovint desencadena efectes secundaris.
També en el post ens parla de l’ús d’hipoal•lèrgens (s’utilitzen per crear vacunes contra l’al•lèrgia) , els quals tenen menor capacitat al•lèrgica però segueixen activant als limfòcits T i així crea una resposta immunitària. D’aquesta manera evitem exposar a l’organisme a símptomes típics de les al•lèrgies com poden ser xocs anafilàctics, dificultat respiratòria o malestar. Tot i així, la resposta immunitària no sempre és efectiva i pot ser que els símptomes no es manifestin fins al cap d’un cert temps, que seria el cas de la hipersensibilitat retardada.
Aquests investigadors han descobert un tipus diferent de pol•len, el del bedoll, el qual no genera resposta immunitària. Els investigadors volen substituir alguns aminoàcids d’aquest en els del pol•len de l’olivera per aconseguir un hipoal•lèrgen sense alterar la molècula.
Després de comprovar-ho in vitro i in vivo han descobert que aquest nou hipoal•lèrgen no té un nivell tant alt de produir al•lèrgies en els organismes i alhora és capaç d’activar els limfòcits T, ja que és necessari per crear resposta immunitària. Això permetrà crear noves vacunes contra aquesta al•lèrgia i a llarg termini es pot aplicar en altres al•lèrgens i crear noves cures.
Actualment pel tractament de l'al•lèrgia del pol•len d'olivera i altres tipus d'al•lèrgies, s'utilitza la immunoteràpia específica, que es basa en l'administració de molècules de l'al•lergen (que és el que provoca l'al•lèrgia i activa el sistema immunitari, aquestes molècules de l'al•lergen tenen una activitat al•lèrgica disminuïda o nul•la però conserven la capacitat d'activar limfòcits T) durant llargs períodes de temps. Però no és del tot segur, ja que hi ha riscs de que es puguin crear reaccions adverses i noves sensibilitzacions davant de l'extracte injectat, per això volen crear noves tècniques.
Ole e 1 és l'al•lergen més important d'aquest pol•len, i també s'han descobert en altres pol•lens, i aquest amb els seus homòlegs formen una família de proteïnes, però no tots fan la mateixa activitat al•lèrgica, ja que hi ha varis canvis en les seqüències d'aminoàcids. Una d'aquestes proteïnes no provoca al•lèrgia, la del pol•len de bedoll, per tant es podria pensar que la substitució de l'epítop E en Ole e 1 per la seqüència del bedoll podria fer aconseguir un hipoalergenic de Ole e 1 sense alterar l'estructura de la molècula. però el mutant presenta una capacitat menor en unir IgE del sèrum del pacients al pol•len de l'olivera i també una capacitat menor en activar els basòfils en assajos in vitro. però s'ha vist que són capaços d'activar les cèl•lules T. i això l'ha convertit en un bon candidat per poder realitzar aquest tipus de vacuna. i juntament amb l'enginyeria genètica això podria fer-se possible.
Mireia Serena 2n B
Actualment es fa servir la immunoterapia específica que consisteix en administrar dosis cada cop més carregades de la substància a la qual és alèrgic el pacient durant llargs períodes de temps i així es desensibilitza el pacient. La nova estratègia que s'està plantejant sobre la immunoteràpia per vacunació consisteix en que a partir de derivats com l' hipoalergenic que conserven la capacitat d' estimular les celules especifiques les respotstes siguin imunes.
Una de les noves tècniques per afrontar aquestes ale·lèrgies és la relacionada amb l'àmbit de la microbiologia. Mitjançant les noves tècniques tecnologiques relacionades amb la biologia. Les noves tècniques consisteixen en obtenir la estructura més petita del al·lèrgen i convertir-le en un hiopoal·lèrgen. És a dir treure la part que presenta més activitat el·lèrgica i rediur-la d'aquesta manera no hi ha tanta resposta immunitària i el propi organisme li és més fàcil crear anticossos si hi ha resposta immunitària. D'aquesta forma el individuu en el futur no tindrà un resposta tant sensible.
Marti dalmases guilera
la nova estràtegia per a la vacunació, a causa de la rodimentarietat de la existent, constistiria en injectar al pacient un derivat hipoalergénic (molecules que tenen poca activitat alergénica o no en tenen però segueixen estimulant la resposta dels limfòcits T. D'aquesta manera s'estan fent diferents proves amb diferents tipus de molécules per a veure quina seria la més adequada (efectivitat sense risc de efectes adversos). De moment tenen una molecula que ha sofert una mutació i que podria ser la vacuna final però s'ha de seguir investigant i fent assajos clínics.
Els indicadors biològics són espècies que, realitzant un estudi, ens permeten saber factors de l’ambient al qual viuen.
Recordem que les espècies tenen un límit de tolerància, és a dir, per a un determinat factor, si l’espècie s’allunya del seu medi òptim, s’anirà dificultant la seva supervivència. És important que les espècies bioindicadores tinguin uns límits de tolerància estrets, així serà més fàcil als investigadors conèixer com és el medi per a aquell factor.
És a dir, si una espècie sobreviu a un medi, voldrà dir que la contaminació d’aquest no ha excedit el seu límit de tolerància.
Actualment els bioindicadors s’utilitzen a estudis de hidrologia, geologia, transport de sediments, canvis del nivell oceànic o presència de peixos de valor econòmic.
EXEMPLES ESPÈCIES BIOINDICADORES
-El liquen és un bon bioindicador per investigar el factor de la contaminació als boscos, ja que són especialment sensibles a contaminants com l’àcid. A més, també permet investigar la quantitat de nitrogen a l’aire del medi. Si a un bosc desapareixen els líquens és una senyal d’un excés de diòxid de sofre.
-Un altre exemple són els peixos d’aigua dolça. Si una indústria es troba situada propera a un riu, els peixos d’aquest són un clar indicador de la contaminació d’aquesta al riu. Per exemple el salmó i les tonyines són molt sensibles al mercuri i altres metalls. Últimament hi ha molt polèmica respecte a aquest tema, ja que es diu que estem consumint peixos contaminats, és a dir, amb un nivell de mercuri que es perjudicial per la nostra salut.
-Els hidróbids (uns cargols aquàtics) són una espècie bioindicadora ja que nomès sobreviuen a zones d’aigua freda, molt oxigenades i gens contaminades. Si la població d’aquest cargols desapareix del seu medi habitual, voldrà dir que un d’aquest factors ha sobrepassat el seu límit de tolerància.
Publica un comentari a l'entrada