diumenge, 20 de desembre de 2009

50- Charles Darwin i la teoria de l'evolució



Darwin i la teoria de l’evolució, és un documental constituït per cinc vídeos que podem veure en el canal adn-dna.net de YouTube . Ens permet conèixer la biografia i els principis de la seva teoria de l’evolució.

En l’aula virtual adn-dna.net dins els curs B08- Evolució biològica podem ampliar informació sobre les teories de l’evolució.

Sobre Darwin al llarg de l’any he publicat els següents posts en aquest bloc:

04- Charles Darwin ( 1809 - 1882)

05- Darwin al programa Millennium

47- 150 anys de "L'origen de les espècies"

48- Llegint el llibre de la vida


Aquest vídeo està destinat a ser comentat pels alumnes biologia- geologia de 4t ESO i biologia de 2n de batxillerat i resta obert a totes les persones que accedeixen al bloc.

35 comentaris:

Anònim ha dit...

Charles Darwin va néixer l’any 1809 a Shrewsbury, Anglaterra. Fill d’una bona família de cinc germans, va anar a l’escola, durant set anys i després d’un fracàs en l’estudi de la medicina, va anar a Cambridge on va passar-hi tres anys més. A Cambridge no va fer massa cosa, però va tenir la oportunitat de conèixer a John Stevens Henslow, del que es va fer amic i ajudant en molts dels projectes d’aquest. Es va fixar en Lamarck i li interessaven la botànica, la geologia i l’estudi de camp en general.
Va iniciar un viatge de cinc anys, pel qual va ser recomanat pel seu amic i professor Henslow. Va passar per la Patagonia, Argentina, els Andes, Xile, Australia, les Galápagos, Taití, Nova Zelanda...on va anar recollint mostres de fòssils, éssers vius, i prenent notes de tot allò que troba, moltes de les coses eren noves i van ser de gran interès, per a ell. Va prendre moltes notes de diferencies entre els organismes vius i els fòssils que va trobar.
Al estar a les illes Galápagos va percatar-se que les diferents aus de les diferents illes i dl continent tenien un origen comú i d’aquí sorgeixen els seus diferents dubtes sobre el fixisme; és a dir, la teoria que afirmava que les diferents espècies sortien per generació espontània, s’extingien quan hi havia una catàstrofe i en sortien de noves després.
Al tornar del viatge, va intentar trobar naturalistes que l’ajudessin a saber més sobre les espècies que ell havia trobat, però tots estaven desbordats pels seus propis assumptes. Troba que els ocells recollits de les Galápagos provenen d’un mateix origen del continent i que els seus diferents hàbits els van fer canviar, al llarg de molt temps, els seus becs i altres trets.
No publica la seva teoria fins l’any 1859, la teoria de l’origen de les espècies. Es va casar amb una cosina seva, amb la qual va tenir deu fills.
Anys més tard es va escriure una publicació on es relacionava genealògicament l’home amb els primats. Ell també publica per aquesta via comparant la posició dels ossos, costums, nexes d’unió, la naturalesa social...i rep el suport de força gent, però també en té en contra molta altra. Darwin també va deduir que la reproducció sexual produeix variabilitat, que és el fet que fa les espècies evolucionin.
Fa molts avenços en les seves investigacions durant tota la seva vida i va refent edicions sobre la mateixa teoria de l’origen de les espècies. Deixa la seva feina a mitges, però, doncs les malalties dels seus fills i les seves pròpies, el vencen l’any 1882.

Marta Susanna Calero
2nB

Anònim ha dit...

Charles Darwin va ser un naturalista anglès autor de La Teoria de les espècies, obra en la qual va donar a conèixer les seves idees respecte un avantpassat comú per totes les espècies i la selecció natural.

Va néixer a Shrewsbury, l’any 1809. Va entrar a la universitat d’Edinburg on va fracassar en medicina i, després, va estudiar a Cambridge, cosa que va considerar una pèrdua de temps. Tot i així, es va interessar per la teologia natural de William Bailey (la qual afirmava que Déu va ser el creador de l’harmonia de la naturalesa) i per l’elaboració de grans col•leccions seguint les idees de Lamarck. Durant la seva estància en aquesta universitat, també va conèixer el professor Henslow, amb qui acostumava a parlar i qui el va convèncer per estudiar geologia. Aquest professor també va ser qui li va recomanar fer el viatge per estudiar l’extrem sud d’Amèrica, la qual cosa va resultar ser el seu primer estudi real.

Així doncs, des del 1831 fins el 1836, el vaixell Beagle va estar navegant per llocs com el Brasil, la Patagònia, els Andes, les illes Galàpagos, etc. Darwin va anar agafant exemplars de les zones, els observava, els descrivia, els catalogava i els enviava a Henslow amb regularitat; també anotà les similituds entre les espècies fòssils que trobava i les espècies vives. En tornar, observà les diferents espècies d’ocells de les illes Galàpagos i va començar a sospitar que hi ha un origen comú en elles; per això, també li van sorgeir dubtes sobre el fixisme. Amb l’obra de John Gould sobre els ocells de les Galàpagos, Darwin confirmà les seves idees sobre l’origen comú i reflexionà sobre quines causes provoquen les variacions entre espècies. Una altra obra, L’assaig sobre el principi de població de Thomas Robert Malthus, l’influí ja que en aquesta obra s’hi representa la supervivència dels individus més ben adaptats. Així doncs, Darwin reflexionà sobre aquesta teoria i sobre tota la informació que havia obtingut anteriorment; finalment, 21 anys més tard va publicar la seva teoria de l’origen de les espècies.

Després de casar-se i tenir fills, es van instal•lar a Kent, on va continuar les seves investigacions. Va dedicar vuit anys a estudiar una espècie de cirrípede trobada a Xile durant el seu viatge amb el Beagle i a comparar-la amb altres espècies semblants de crustacis. A partir del 1854, dedicà el temps a observar i experimentar amb la transmutació d’altres espècies, amb la selecció artificial i amb els creuaments i els individus híbrids. Després de 5 anys, va publicar una altra obra, L’origen de les espècies, on exposà la seva opinió sobre les varietats, opinant que són espècies naixents, i on també explicà que les varietats aconsegueixen formar noves espècies segons les característiques avantatjoses que tenen envers l’entorn i que, d'aquesta manera, les més adaptades evolucionarien l'espècie ja que serien les que es reproduirien més i les tindrien més descendents.

Amb 62 anys, va publicar una obra sobre la connexió genealògica entre l’home i els primats impulsat per una obra del mateix tema escrita per Huxley. També va exposar el seu plantejament de la creació de variabilitat gràcies a la reproducció sexual, fonament que s’utilitza actualment per aprofundir en l’investigació de l’evolució.

Laura Valls - 2n Batxillerat

Anònim ha dit...

Diu que el deu primer va crear als animals i desprès als homes.
Darwin- Va néixer a Chespil al 12 de febrer del 1809, la seva mare va morir quant tenia 8 anys, el seu pare era molt corpulent, tenia un germà i quatre germanes. Col•leccionava coleopteros.
Als 9 anys entra a l’escola de doctor butler’s que va durar set anys, diu que no li va servir de molt.
El seu pare li va proposar ser pastor, i va acceptar per així estudia millor coses de la natura. Va anar a estudiar a Cambrish, que pertenent al Clero Anglicà. Va estar tres anys i diu que va ser una perduda de temps.
Creeu amb l’esperito sant, la santa Mare Església, la comunió dels Sants, el perdo de los pecats i la vida eterna.
S’interessa per la teologia natural.
Un professor va influir en la seva vida, perquè el convençut per que estudi geologia.
Una persona diu que els animals no van desapareix sinó que es van transformar.
Sen va a Gales, per portar pedres i estudiar-les.
Acompanya a una persona per estudia extrem sud d’Americà en 1831 viatjarà uns 5 que cap rumb a brasil. Allà descobreix als esclaus. Sen van a la Patagonie. Lo que descobreix ho fica en caixes i li envia a Hinslou. Descobreix fòssils, i estudia la civilització. Los Andes 1835, estudia la proba de la elevació gradual del continent sud-americà. Les aus tenen un origen en comú de si son estables, descobreixen 13 noves especies de les aus, però que nomes provenia de una. Matus diu que les persones es reprodueixen mes ràpid que la producció alimentaria. 1859, va publica la seva teoria sobre les especies.
Es casa am la seva cosina germana i tenen 10 fills.
Publica els resultats del viatge.
Te tractaments per la seva malaltia, la seva filla mort.
Es fa cuida de ocells per estudiar la selecció artificial, en l’hort estudia creus i los ibridos.
Estudia la diferencia que hi ha entre especies i varietat: son especies n’acientes.
Darwin, esta malalt quant un bisbe l’ataca sobre si provenen dels micos.
La natura tolera la fecundació però tolera los creus.
Estudia les plantes trepadores i les insectívores.
Darwin estudia semblança la unió que tenen els animals entre els humans, també les fases embrionàries, les facultats mentals la diferencia es de grau.
Estudia la selecció sexual que esta dominada per la selecció natural.
Mort el 19 d’abril de 1882



Pol Navarro Rioja

Anònim ha dit...

En aquest vídeo podem veure com era la vida de Charles Darwin.
Tot i que el principi ningú dubtava de la teoria de la formació del món (creada per Déu), hi va haver gent que si que ho va posar en dubte.
Charles Darwin va néixer a Shrewsbury el 12 de febrer del 1809. Durant 7 anys va a una escola on no aprenia gaires coses perquè era una escola molt clàssica, només feia història i geografia. El seu pare el considerava la vergonya de la família perquè només li agradava la caça. Va estar molt lligat al professor Henslow, assitia a les seves conferències, ell el convèncer perquè estudiï geologia. Tot i que en aquella època es creia en les idees fixistes. Un company de Darwin, Lemark, creia que les espècies antigues no desapareixien sinó que es transformaven, és evolucionista. Va anar amb Sedgwick a fer un viatge per gal•les per poder traçar mapes.
Durant cinc anys se’n va a fer unes recerca naturalistes cap a sud Amèrica amb FitzRoy. En aquestes expedicions recull material i li envia a Henslow amb regularitat. A Punta Alta, descobreix molts esquelets fòssils. Quan va a les Galapagos, s’adona que tot i que els animals, provenen del mateix lloc són diferents i es pregunta si les espècies són invariables.
Quan al tornar parla amb John Gould s’adona del tot que provenen d’una mateixa espècia que prové del continent i que a causa de l’ambient de les altres illes provenen els canvis localitzats. Quan està a un sopar de l’elit, descobreix que l’espècie humana crea molts més individus que no pas aliment i per tant s’ha de crear la lluita per la supervivència. El 1859 va publicar el seu llibre “l’origen de les espècies”. Es va casar amb la seva cosina. Tot i que amb la seva família és feliç, té una salut molt dolenta. A uns dels primers a qui confia la seva teoria és a Joseph Hooker. Per estudiar la selecció artificial té un cultiu de coloms.
Quan té 50 anys apareix publicat el seu llibre. Les variacions són espècies naixents. Les espècies s’enfronten entre elles per la supervivències. Les espècies hereten els caràcters que les fan fer úniques. La selecció natural és molt lenta. Entre la ciència i la religió es crea la batalla d’Òxford però Darwin no pot assistir-hi perquè està malalt. Comprova la diferència entre el regne animal i el regne vegetal.
“La filiación del hombre” és una de les seves obres que apareix publicada quan ell tenia 62 anys, allà explica la seria analògica de l’home. L’home és l’espècie que ha desenvolupat més la capacitat d’adaptació. La memòria del genoma determina alguna mecanismes sobre els quals actua la selecció. Els gens es localitzen als cromosomes i es transmeten als descendents. La ciència és un camí de coneixements.
Després de veure aquest vídeo, tinc una mica més clar que era el que va descobrir Darwin i que era el que pensava, aquests vídeos estan bé de veure, ja que pots tenir més clar el perquè de les coses que feia.

Carola M. (4tB)

Anònim ha dit...

Darwin, en principi la evolució no l’importava, ja que ella estava mes fascinat am la geologia, Henslow vas ser qui li va explicar la tira de cosses, ja que Darwin li agradava mol les seves conferencies, imatges i la forma en que o explicava. Apart que vas ser en Henslow qui li va donar una oportunitat per treballar amb gent qualificada, a part que treballaria per el estat.

Albert R. 4t A

Anònim ha dit...

(1ra Part)

Darwin i la teoria de l’evolució de les espècies

Darwin va néixer a l’any 1809 en una societat en la que encara es creien que l’origen de les espècies era el que marcava l’antic llibre de la Bíblia dins del Gènesis. Aquell mateix any cal destacar que Jean-Baptiste Lamarck també va publicar la seva obra, Fisiologia zoològica, on es van exposar per primera vegada que el transformisme donava lloc a noves espècies basant-se en les idees, la funció crea l’òrgan i els caràcters adquirits dels progenitors s’hereten als descendents. Més tard es veurà que la teoria Lamarckiana no fou correcte, però va donar lloc a la primera teoria evolucionista de l’època.

Els seus estudis es van iniciar amb nou anys en una escola de caire clàssic on va restar fins als 16 anys, poc després va iniciar els seus estudis de medicina que van resultar tot un fracàs i, poc després, va matricular-se a la Universitat de Cambridge, on va restar tres anys. En Henslow, professor i científic, va recomanar a Darwin els estudis de geologia i aquest va començar els seus estudis.

Els seus estudis van començar a donar fruit quan viatge a Gales i observa el medi natural on va deixar aparcada la geologia i va dedicar-se al naturalisme. Poc temps després se li va oferir la possibilitat d’embarcar-se amb el Beagle al 1831, aquí comença els seus veritables estudis. El viatge va durar 5 anys i va donar una volta al món atracant en diferents continents i illes.

La primera parada va ser al Brasil i poc després al juliol de 1832 es dirigeixen cap a la Patagònia. Darwin recull, observa, descriu, nombre i cataloga tots els exemplars que va recollint; aquesta recol•lecció d’informació la envia a Henslow periòdicament.

Arriba als Andes al 1835 i es aquí on observa en plenitud les proves de l’elevació del territori Sud-americà degut a les diferenciades franges del sòl, que separen els diferents nivells de sediments. Es poden observar fòssils, els diferents tipus de roca i de terrenys amb facilitat.

Però els seus estudis van començar a donar fruit quan a l’estiu de 1835 arriba a les Illes Galápagos. Va observar la semblança i la diferència entre les aus i les tortugues d’aquest arxipèlag. Veu com hi ha una gran varietat de tortugues i pinsans adaptats segons la condició del medi, de l’alimentació i altres factors, però que tots ells tenen punts en comú.

Quan va haver tornat del seu viatge van sorgir el dubte de si les espècies eren estables i si descendien d’un avantpassat comú. Al 1837 va escriure el seu primer quadern.

Al 1859 es publica la Teoria de l’origen de les espècies. Durant els darrers anys de la seva vida es dedica a l’estudi des de casa sobre diferents espècies, per exemple l’acció de la selecció artificial, controlar els encreuament per aconseguir una determinada descendència, mitjançant coloms.

Com a conclusió treu que les varietats crearan l’espècie posteriorment i que, per tant, deriven d’un avantpassat comú i que la naturalesa, mitjançant la selecció natural, afavorirà aquells que tenen les qualitats més idònies i que per contra, es reproduiran més.

La teoria de Darwin va ser acceptada per una quantitat de científics però va no per la religió, això va provocar més d’un conflicte en l’època.

Mireia Toldrà
2n de Batxillerat B

Anònim ha dit...

(2na Part)

Posteriorment, per reafirmar la teoria darwinista un altre científic va publicar, el Llibre dels simis, que per primer cop deia que els homes descendien dels simis.

Darwin anys després, en 1971, va publicar Afiliació de l’home, on donava proves de la connexió genealògica entre l’home i la sèrie animal. Aquestes proves eren tres: similituds de l’estructura corporal, on es podien veure en diferents estructures osses i contrastar l’existència d’òrgans homòlegs; les fases embrionàries, es va descobrir que hi havia forces semblances entre els embrions de diferents éssers vius; les facultats mentals de l’home i mamífers, aquestes eren semblants però es podia apreciar que el éssers humans tendeixen a tenir més llacunes que altres mamífers que posseeixen més coneixements innats.

Darwin, però, morirà sense conèixer quins fets provoquen la variabilitat de les espècies, aquesta serà descoberta anys més tard que han reafirmat la teoria evolucionista de Darwin.
L’aparició de noves espècies i la varietat d’aquestes vindrà influenciada pel genoma i dintre d’aquest pels gens que la formen i les mutacions que el varien.

Mireia Toldrà
2n de Batxillerat B

Anònim ha dit...

DARWIN I LA TEORIA DE L'EVOLUCIÓ

Charles Darwin va néixer el 1809. A l’edat de 9 anys va entrar a l’escola del Dr. Batler on només hi estudiaria història i geografia antiga i on hi estaria 7 anys.

Més endavant li ofereixen treballar al camp i li agrada aquesta idea ja que així podia seguir amb les seves investigacions naturalistes.

C. Darwin s’interessà per la teoria multinatural.

Darwin està 3 anys a la Universitat de Cambridge però per ell aquests anys allà van ser una pèrdua de temps.

Va assistir a conferències de botànica.

Anys després, com a recompensa del seu gran esforç en les investigacions que duia a terme, li ofereixen anar al sud d’Amèrica per treballar de naturalista ja que era el que estava més ben preparat per dur a terme aquesta feina.

Van començar el viatge a bord del vaixell Beagle el 1831, que duraria 5 anys.

Començen a Brasil i seguidament a la Patagonia. Ell s’encarregava d’elaborar mostres i enviar-les a analitzar. No sabia si eren correctes i/o importants però sap que no s’equivoca agafant mostres.

Durant el pas per Punta alta descobreix nombrosos esquelets fòssils.

A Los Andes, a mida que descendien cap a les valls, la població s’anava extingint fet que s’anomena elevació gradual del continent americà.

I així, successivament en capa punt senyalat en el mapa que representa els seus llocs d’investigacions, va anar fent algun que altre descobriment.


http://www.xtec.es/ceipcervantes-cvella/illustracions/voyage_of_the_beagle.png


Al tornar cap a casa Darwin dedueix que hi ha alguna cosa en camí i li venen dubtes. Per ell aquest viatge va ser el més important de la seva vida i li va anar molt bé per a la seva carrera.

Un cop a casa, el 1837, comença a escriure el seu primer quadern de notes on hi deixaria clara la idea de que només sobreviuen els més aptes.

El 1859 començarà la seva teoria de l’Origen de les espècies.

Darwin es va casar amb una dona anomenada Emma, una cosina seva que, durant la infància, estaven molt units ja que ella presenciava la passió de Darwin per l’evolució i vivien a un poble a 16 milles de Londres.

C. Darwin acaba d’escriure tots els fets del viatge amb el Beagle que va fer i durant 8 anys estarà pendent de l’evolució d’uns crustacis.

Anys més tard es posa malalt i després la seva filla però aquesta acaba morint. 15 dies després Emma dóna a llum nou fill.

El seu propi jardí li servia d’estudi.

Als 50 anys publicà l’Origen de les espècies on reflectia una idea principal: les varietats són espècies naixents.

Més endavant Darwin viu una batalla entre la ciència i la religió però no hi participà perquè tornava a estar malalt.

Darwin escriu una tercera edició sobre l’Origen de les espècies i un llibre sobre l’evolució d’espècies domèstiques.

Treballa molt però ell vol viure encara més per poder-ho aprofundir tot millor però no pot perquè encara segueix malalt.

Durant 6 mesos que ell no es veu capaç per treballar, es la seva esposa Emma qui li llegeix llibres i li escriu el correu.

Als 62 anys estudià la relació entre l’home i els animals i en conclou que és molt similar a la dels embrions entre humans i animals.

Després va estudiar les capacitats mentals dels homes en relació amb els animals i va deduir que compartim curiositats, memòria, instints socials, etc.

Va deduir una altra cosa: la selecció sexual està determinada per la selecció natural.

Com a conclusió del treball de tota una vida C. Darwin va fer esment que la biologia permet entendre que hi ha hereters a patir de gens trobats en els cromosomes que podien estar bé o malament segons les mutacions.

Tots tenim una relació de dependència amb l’entorn i per Darwin la ciència es coneixement, és a dir, pregunta i intenta comprovar-ho.

Iolanda Navas
2n batx - B

Anònim ha dit...

Charles Robert Darwin , va néixer a Shakespeare el 12 de febrer de 1809 , va ser un naturalista anglès, la seva mare va morir quan ell tenia 8 anys, el seu pare era molt corpulent i molt imponent., tenia un germà i quatre germanes.
Quan va tenir 9 anys va entrar a l’escola del doctor Bataller, on s’hi va estar 7 anys.
Per ell va ser una escola molt clàssica
El seu pare li va dir de fer-se pastor.
Ell va entrar a la Universitat de Cambridge, no li va anar gents bé, per ell va ser una pèrdua de temps. Li interessa col•leccionar coleòpters.
El seu professor el va ajudar molt, fins i tot va aconseguir que estudies geologia.
E fenòmens geològics,són els que han modelat la Terra, s’han necessitat milers d’anys per produir-se aquests efectes ( sedimentació, erosió..)
Per ells la Terra existia des de feia 4000 anys.
Explicava que després de cada catàstrofe sorgien noves espècies que es mantenen idèntiques fins a la pròxima espècie.
Una vegades creades les espècies no evolucionen.
Les espècies antigues no van desaparèixer, sinó es van transformar.
Per ell els organismes es transformen per adaptar-se el medi, i les modificacions es transmeten per herència.
Ell va de viatge al país de Gales, aquest viatge li va fer entendre la geologia.
Va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural.
El fet que l'evolució es produeix va ser acceptat ràpidament per la comunitat científica.
Darwin continua sent la base de la biologia, ja que proporciona una explicació lògica de la diversitat de la vida.
Algunes obres de Darwin, on parlen de les seves evolucions:
- 1836 - A Letter, Containing Remarks on the Moral State of Tahiti, New Zealand, &c. – del Capt. R. FitzRoy and C. Darwin, Esq. del H.M.S. 'Beagle.'
- 1839 - Journal and Remarks, The Voyage of the Beagle,
- 1842 - The Structure and Distribution of Coral Reefs
- 1844 - Geological Observations of Volcanic Islands
- 1846 - Geological Observations on South America




Janna Morera
4rt B

Anònim ha dit...

DARWIN I LA TEORIA DE L’EVOLUCIÓ

Charles Robert Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809. La seva mare es va morir poc més tard de que ell fes 8 anys; i el seu pare era una persona molt important per ell. Tenia un germà i quatre germanes.
Als 9 anys va entrar en una escola, era bona però a la vegada era massa clàssica pel seu estil, en ella va passar-hi set anys. Va estudiar tres anys més a La universitat de Cambridge i segons ell era una pèrdua de temps.
La seva passió era col·leccionar coleòpters i examinava cada figura.
Una de les persones que el va ajudar molt al llarg de la seva carrera científica va ser el dr. Henslow que li aconsella a Charles que estudi geografia .
En aquella època els es deia que la Terra tenia 4000 anys, tot hi això els teòlegs afirmàven diferents teories:
El fixisme:
· Les espècies no han evolucionat, s’han mantingut sempre tal com les coneixem
· Espècies immutables
· Els fòssils pertanyen a espècies extingides.
El transformisme: Jean Baptiste de Lamarck, les seves teories afirmaven que,
· Les condicions del medi ambient on viu un ésser viu varien
· Els canvis ambientals creen noves necessitats que fa que els individus modifiquen el seu hàbit o conductes
· Si hi ha un canvi en el medi, canviarà l’òrgan per poder-se adaptar.
· Els caràcters adquirits s’hereten.
El desembre de 1831 emprèn el viatge a bord del Beagle, navegarà durant quasi cinc anys. Passa per diferents continents i països.
Al Brasil, coneix una nova terra, Patagonia, Los Andes on la terra es mou i hi ha moltes fractures de l’escorça terrestre, va veure diversos fòssils que havien crescut en una platja de sorra; això va constituir la prova de l’evolució gradual del continent sud-americà, arxipèlag de les Galàpagos, Taití, Nova Zelanda, Austràlia,... en cada lloc d’aquests agafava mostres , aquestes les observa, les descriu, les nombre i més tard les envia a Henslow. Quan descobria esquelets fòssils anotava les relacions entre els vius i els ja morts. Va sospitar les diferències dels homes salvatges i els civilitzats preguntant-se si abans érem tots iguals.
El viatge va ser molt important per ell, al arribar a Londres visita institucions i societats culturals en busca de naturalistes capaços de poder identificar els exemplars del viatge.
Als 27 anys John Gould és capaç d’identificar tretze noves espècies, Darwin compren que aquestes provenen d’una sola espècia i els diferents caràcters són causa de les variacions del lloc on viuen.
21 anys més tard de saber la teoria decideix redactar-la, 1859. la gent no acceptava la seva teoria de l’evolució ja que posa en contra la religió.
Estudia diferents proves de l’evolució, com les mans, els embrions, el comportament de les espècies, l’instint de copular... Ell estava orgullós d’haver contribuït en el progrés de les ciències naturals. Darwin va morir el 19 d’abril de 1882.

Carla Closa 4B

Anònim ha dit...

En el primer vídeo ens explica la biografia de Darwin molt detallada, a més ens ho explica amb primera persona, i és més entenedor, també ens explica molts detalls, de la seva família, com eren el seu pare i la seva mare, com anaven vestits, etc. Un detall molt important és que ens explica el que li diu els seu pare, que serà una deshonra per la família, perquè només li agrada passejar-se pel camp, i això explica que el fracàs que té en medicina i que al final opta per anar a la Universitat de Cambridge, on ens diu que és molt religiosa i que els tres anys per la Universitat és una pèrdua de temps. Qui li influeix molt és el professor John Henslow, que el convens perquè estudiï geologia. Una de les etapes més importants va ser el viatge que va fer juntament amb HMS, naturalista a Beagle i això el va ensenyar com establir la geologia d’una regió.

Al segon vídeo ens explica més detalladament el viatge a Beagle, van sortir el desembre del 1831, havia de dura casi 5 anys i va arribar al octubre el 1836, durant el viatge fa moltes excursions tan a peu com a cavall i veu l’esclavitud que hi ha. També té un mètode de treball, recull, observa, descriu, nombre i cataloga els seus exemplars, els guarda i els hi envia a Henslow. Explica que en l’únic moment que no es pot equivocar és amb la recollida de mostres. Durant el viatge descobreix nombrosos esquelets fòssils i anota les espècies vives i les extingides, explica la diferència entre l’home salvatge i l’home civilitzat, i van decidir agafar uns quants homes, educar-los i després tornar-los perquè expliquen l’avantatge de ser civilitzat. Van visitar Brasil, Punta Alta, Argentina, Chile, Australia, etc. A la tornada, es llegeix les seves anotacions i es produeixen els seus primers dubtes, perquè els ocells de cada illa tenen un origen comú. I a la fi del seu viatge, busca naturalistes que el puguin ajudar amb la seva investigació.

Marta Torras 4tC

Anònim ha dit...

El quart vídeo un jove naturalista publica un nou article, això fa que al final Darwin es vegi obligat a publicar la seva teoria. Quan té cinquanta anys apareix, l’origen de les espècies. Darwin comprova que a la naturalesa és difícil distingir entre espècia i varietat, també ens explica que les espècies s’enfronten per la lluita de l’existència. Va haver-hi un conflicte amb la teoria de Darwin i de qui sorgeix la batalla d’ Oxford, entre la ciència i la religió. Darwin segueix treballant amb l’evolució de les plantes i els seus fills l’ajuden es fixa amb dos tipus de plantes, les insectívores i les trepadores. Al final es rendeix, per les malalties dels seus fills i els seus dolors. Durant un temps Emma l’ajuda per la seva malaltia, i arriba el llibre dels micos.

El cinquè i últim vídeo explica l’arribada del llibre dels micos, i confirma la relació, de l’home i el mico, Darwin amb els seus seixanta dos anys s’atreveix a publicar la similitud que hi ha entre l’home i l’animal, com les extremitats, l’evolució de l’embrió, els instints socials, etc. També ens explica la forma amb que Darwin entén que és la ciència i la naturalesa.

Marta Torras 4tC

Anònim ha dit...

Darwin i la Teoria de l’evolució (I)

Darwin va néixer a Shrewsbury, el 12 de febrer del 1809. Als 9 anys va entrar en una escola i veia que era una privació per ell, ja que únicament ensenyaven història i geografia antigues.
Va fracassar a medicina i el seu pare li va oferir treballar com a pastor al camp i així va continuar les seves investigacions. Amb 16 anys va entrar a la Universitat d’Edimburg i posteriorment, a Cambridge. Es va convertir en un seguidor i amic del seu professor Henslow. Aquest convenç a Darwin perquè estudiï geologia.
Lamarck, evolucionista, va dir que les espècies antigues no desapareixen, senzillament es transformaven segons les seves necessitats. I així, a poc a poc, existeixen més espècies.
Darwin viatja a Gales i així té l’oportunitat per aprendre’n molt més. Quan torna cap a casa, troba una carta que li proposen per treballar com a naturalista, ja que és el que està més ben qualificat.
El 1831 viatja cap a Brasil, allà, coneix el què és l’esclavitud. Al 1832, es dirigeixen cap a la Patagònia i allà fa ús del seu mètode: recull, observa, descriu, nomena i cataloga els seus exemplars. Tot això li va enviant regularment a Henslow. A Punta Alta descobreix esquelets fòssils i en fa un estudi de les espècies vives i les extingides. Se’n adona que hi ha moltes diferències entre un home salvatge i un home civilitzat. Als Andes, que es on es troba últimament, es on pot veure millor les fractures de l’escorça terrestre (elevació gradual del continent sud-americà).
Al tornar a llegir les seves notes Darwin sospita que les aus provenen d’un origen comú. Recórrer molts llocs intentant busca algun naturalista que l’ajudi a identificar tots els exemplars.
John Gould identifica 13 noves espècies; Darwin llavors comprèn que totes provenen d’una sola espècie original procedent del continent, de les Galapagos. Al 1837 va començar a escriure el seu propi quadern de notes  Totes les espècies canvien.
Darwin, regularment, es reuneix amb gent intel•lectual. A la biblioteca llegeix sobre Malthus, que aquest explica que els homes es multipliquen més ràpidament que el menjar que es pugui generar perquè aquests es puguin alimentar. Per tant, com que tots no poden alimentar-se només sobreviuen els més aptes. Fins el 1859 no va escriure res, i llavors va publicar la teoria de la supervivència de les espècies.
Darwin es va casar amb la seva cosina-germana, Emma. La vida familiar i la ciència tindran relació. 1842 s’instal•len a Kent, amb els seus dos fills. Allà a Down house, continua amb les seves investigacions. Dur a terme unes investigacions durant 8 anys, i durant aquell temps la seva salut no és molt bona i s’hauria de curar. Segueix diferents tractaments. Anny la seva filla, mor. I després neix els seu novè fill.
Transmutació de les espècies: gràcies a la correspondència segueix estan en contacte, cosa que amb algun d’aquests, confia la seva teoria.
Darwin es fa criador de coloms per estudiar el mecanisme de la selecció artificial. I fins i tot, reconstrueix esquelets.
Alfred Wallace publica un article sobre la formació de noves espècies, Lyell i Hooker temen que aquest estigui incitat a publicar la seva teoria.

....

Sílvia Grau,
2n batxillerat B.
(continuació...)

Anònim ha dit...

Darwin i la teoria de l'evolució (II)

Darwin té 50 anys quan publica l’”Origen de les espècies”.
En la selecció artificial l’home només pot acumular les variacions que s’hi presenten. En la naturalesa es difícil discernir entre espècie i varietat. Darwin diu que les varietats són espècies naixents. Si una cosa desapareixes, una altra també i així successivament, fent una cadena. Els que sobreviuen, els més aptes, passen als seus descendents els caràcters forts.
Hi ha molts que ataquen la teoria de Darwin, i pocs que el defensen. Batalla entre ciència i religió. Darwin no està present ja que està malalt. Darwin treballa en la tercera edició de l’origen de les espècies. Li agrada treballar amb els experiments. Darwin torna a Down i li resulta impossible moure’s de la seva habitació.
Llibre dels monos: parla de les connexions entre l’home i el mono. 1871 examina les semblances de l’estructura corporal entre l’home i els animals. En les primeres fases embrionàries, hi ha moltes semblances, però en les etapes posteriors es van diferenciant. Darwin estudia les diferències mentals entre uns i altres. La curiositat, l’atenció, la memòria i la imaginació, ho compartim en totes les espècies, però l’home ha evolucionat més en segons quines facultats: la capacitat d’abstracció, el sentit de la bellesa, del misteri i del diví. Els animals també senten plaer quan tenen companyia. I també desenvolupen el sentiment de la simpatia, l’ajuda als més dèbils: Selecció natural. Instint de copular i procrear: segons quins mascles hi ha competició per aconseguir les femelles. Com més bonic sigui per fora el mascle, té més oportunitats de seduir una femella i per tant per reproduir-se, però així també hi ha més possibilitats per ser depredat per altres espècies.
la biologia ajuda a descobrir que els gens són la base de tot, i que els trobem als cromosomes i que gràcies a la seva recombinació es creen diferents espècies. Encara que també poden aparèixer per mitjà de les mutacions. La ciència és un camí de coneixement. Ell pregunta i intenta comprendre. Sempre s’ha esforçat per tenir una ment oberta i això li ha permès renunciar a una hipòtesis per molt que a favor n’estigués quan els fets s’oposaven molt clarament. Ha contribuït al progrés de les ciències naturals.

Sílvia Grau,
2n batxillerat B.
(segona part)

Anònim ha dit...

Lo que ma cridat mes l' atenció del video es quan diu que Darwin s'oposa al naturalista francès anomenta George i als catastrofistas cristians que explican els cambis terrestres mitjançant cataclismes universals, i que despres de cada càtastrofe surtien noves especies i que es mantenien identiques fins la seguent càtastrofe, o sigui que la teoria, seria que un cop creades l' especie no evololucionen, pero jo crec que Jan Baptista tenia raó dient que les especies antigues no havien desapregut sinò que es transformaven, Baptista tenia raó, ja que també deia que els organismes canviaven per adaptar-se al medi, i els caracters adquirits es transmetien per herència, i així es van anar creant noves especies, però aquest tipus de conferencies que feia Baptista encara no interessava a Darwin. Mes tard Darwin viatge a Brasil on alla podra coneixer noves especies, però jo crec que lo queli va obrir els ulls va ser quan va trobar fossils de especies extingides i les va compara amb les especies vives i aleshores veu que han anat evolucionan.

Franc Domenech 4tC

Anònim ha dit...

DARWIN I LA TEORIA DE L’EVOLUCIÓ:

Charles Darwin va néixer el 1809 i va morir el 1882. Va ser un naturalista anglès que va impulsar la teoria sobre l’evolució de les espècies a través de la selecció natural.
Va estudiar medicina a la Universitat d’Edimburg i teologia a Cambridge. També estava interessat amb l’estudi de la geologia i recolzava les idees de Lyell.
Darwin va canviar les idees del fixisme de Jean-Baptiste Lamarck amb les seves teories sobre l’evolució de les espècies.
En el 1831 es va embarcar al Beagle en un viatge que va durar 5 anys. A Brasil va poder observar la gran varietat d’espècies que viuen a la selva. El seu mètode de treball era: recollir, observar, descriure, nombrar i catalogar els exemplars que observava. Als Andes va observar esquelets fòssils d’espècies extingides i això, el va portar a buscar una relació entre aquestes i les que existien en aquella època. Aquí també va poder observar la formació de les muntanyes volcàniques. A les illes Galàpagos, va recollir plantes, animals, etc i va observar espècies diferents però amb un origen comú. Això el va fer pensar en si realment les espècies evolucionen. Darwin va considerar aquest viatge com la seva etapa educativa.
A l’arribar a Londres, va buscar naturalistes capaços d’identificar les espècies que havia recollit, dibuixat o observat. John Gould, va identificar 13 espècies d’aus de les Galàpagos i va concloure que provenien d’una espècie del continent.
En el 1837, va escriure el seu primer quadern de notes sobre el progrés de les espècies.
Es va rodejar de l’elit intel•lectual de Londres i va llegir molt de la biblioteca d’aquesta ciutat.
El 1839, es va casar amb la seva cosina, Emma Wedgwood, amb qui va tenir varis fills i es va traslladar a Kent.
Allà, comença a treballar amb les teories de la selecció natural que, el 1844, va comentar amb Joseph Hooker.
Darwin, sota la pressió de la seva feina, va emmalaltir. A casa seva tenia criadors de coloms, conreava diferents espècies de plantes i tenia diversos esquelets al seu despatx.
Alfred Wallace, va publicar un article sobre l’evolució de les espècies amb unes idees molt semblants a les de Darwin. Per això, Darwin va publicar també la seva teoria. El 1859, va publicar la seva gran obra: l’origen de les espècies. Les idees de Darwin van provocar grans reaccions ja que la consideraven incompatible amb la Bíblia. El bisbe d’Òxford, Samuel Wiberforce, tot i no oposar-se, va posar en dubte les teories de Darwin.
Darwin, també va considerar l’home una espècie més dintre del regne dels animals amb semblances físiques i mentals.
Va morir a Kent (Anglaterra) el 1882, a causa de la seva malaltia a l’edat de 73 anys. Va ser enterrat a l’abadia de Westminster (Londres) en un funeral d’Estat.

Marta Bacardit (4t C)

Anònim ha dit...

Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 i va morir el 19 d'abril de 1882) va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. El fet que l'evolució es produeix va ser acceptat per la científics, ara es la base de la biologia, perquè proporciona una explicació lògica de la vida.
Darwin va estudiar la transmutació de les espècies i la teoria de la selecció natural. Darwin va escriure la seva teoria quan Alfred Russel Wallace li va enviar una altra que descrivia una teoria similar.
El pare de Darwin va fer certes inversions, que van permetre al seu fill ser un científic autofinançat. Darwin va visitar les institucions de Londres, i on buscava experts perquè descrivissin les seves col•leccions.
Un ansiós Charles Lyell es va reunir per primera vegada amb Darwin i el va presentar a Richard Owen, que disposava de les instal•lacions del Royal College of Surgeons of England per treballar amb els ossos fòssils que Darwin havia recollit. Els resultats sorprenents d'Owen incloïen un esquelet gairebé complet d'un animal extingit, escelidoteri...
Aquestes espècies extingides estaven estretament relacionades amb les espècies que vivien a Amèrica del Sud.
Va demostra que la superfície de Sud d'Amèrica creixia poc a poc i ho va fer amb la supervisió de Lyell a la Geological Society of London. El mateix dia, va presentar la seva catalogació d'espècies de mamífers i d'aus a la Zoological Society. Darwin va ser elegit a explicar sobre els fòssils, destacant la continuïtat geogràfica de les espècies com el suport a la seva uniformitat de les idees.

La teoria evolutiva:
Les formes de vida no són estàtiques sinó que evolucionen; les espècies canvien contínuament, unes s'originen i altres s'extingeixen.
El procés de l'evolució és gradual, lent i continu, sense salts discontinus o canvis sobtats.
Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'un avantpassat comú. Tots els organismes vivents poden remuntar-se a un origen únic de la vida.
La selecció natural és la clau, en dues fases, que explica tot el sistema.
La primera fase és la producció de variabilitat: la generació de modificacions espontànies en els individus.
La segona, la selecció a través de la supervivència en la lluita per la vida: els individus més ben dotats, els que han nascut amb modificacions espontànies favorables per fer front al medi ambient tindran més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de deixar descendents amb les seves avantatges.

Jordi 4tC

Anònim ha dit...

Charles Darwin (1809-1882) va promoure la teoria de l'evolució i no creia que les espècies les hagués creat Déu.
Quan tenia 9 anys va anar a l'escola, però a ell li agradava la història natural i no en feia. Intentà fer medicina, però va fracassar. Aleshores el seu pare li va dir que fes de pastor, i així podria continuar els seus estudis.
Va començar a col·leccionar animals i poc després va conèixer un professor que el convencé perquè estudiés geologia.Amb els seus estudis de geologia, va veure com hi havia gent que creia que la Terra tenia 4000 anys i que les espècies no evolucionen. Lamarck deia que els espècies havien evolucionat i que les modificacions s'heretaven.
L'any 1831 va anar amb el vaixell Beagle cap al Brasil, on contiunà estudiant. El 1832, el Beagle arribà a la Patagònia i a partir d'uns fòssils que va trobar, Darwin va observar les diferències i semblances de les espècies actuals i els fòssils.
L'any 1835, Darwin estava als Andes i hi va haver un terratrèmol. Charles tenia proves de que el continent americà ha anat evolucionant de forma natural, elevant-se.
Poc despréas el vaixell Beagle va anar a la Galàpagos i Darwin sospità que tots els ocells d'allà tenien un origen comú. Arriba a la conclusió que les aus s'ha diferenciat perquè es trobaven en illes diferents i l'alimentació també és diferent.
En un sopar on Darwin va assistir, un científic diu que en els espècies hi ha una lluita per la supervivència, ja que hi ha massa nombre d'individus i no tanta quantitat d'aliment i que només sobreviuen els que estan més ven adaptats.
Charles Darwin es va casar i es va traslladar amb al seva dona a una casa prop de Londres. Allà continuà amb les seves investigacions.
A partir d'aquest moment, Darwin té una salut delicada i coincideix amb l'època que una de les seves filles mor de malaltia.
L'any 1854 va fer experiments relacionats amb les mutacions de les espècies. Per fer les investigacions utilitza el seu jardí, i al seu hort hi va fer encreuaments.
Alfred Wallace va publicar un article sobre la formació de les espècies. Aleshores, l'any 1859, Darwin publica 'L'origen de les espècies' on diu que en una mateixa espècie hi ha variacions i que per mitjà de la selecció artifical, l'home escolleix aquells que tenen variacions favorables. Darwin diu que les variacions accentuades donen lloc a espècies i que hi ha una lluita per la supervivència. Charles arriba a la conclusió que la selecció natural és un procés lent.
També assegura que l'espècie humana descendeix dels monos, cosa que va provocar un enfrontament entre científics i religiosos.
Charles Darwin torna a caure malalt i no es veu capaç de continuar amb les seves investigacions. Arriba a les seves mans un llibre on es mostra la connexió entre l'home i el mono.
L'any 1871 publica un llibre on es fixa en la relació entre l'espècie humana i l'animal. Comença a comparar l'anatomia de les espècies, fixant-se en les mans, potes i aletes. També veu que en les primeres fases del desenvolupament, els embrions són semblants. Altres coses en les que es va fixar va ser la capacitat mental i amb l'instint social. També és molt important l'instint de repoducció de les espècies.

Els investigadors actuals es fixen en les molècules, la genètica de les poblacions i els descobriments paleontològics. Els gens poden patir mutacions que provoquen les modificacions de les espècies.
Darwin assegura que per ell la ciència és coneixement i que entre l'home i la naturalesa hi ah una relació de convivència, no de dominació.
Per nosaltres, és incomprensible l'origen de les coses. Charles Darwin estava molt orgullós d'haver contribuït en els estudis sobre l'evolució de les espècies.


Alumna: Cristina M. (4t C)

Anònim ha dit...

Primer van ser creats tots els animals i després l’home, segons Déu tots aquests eren fets diferents i sense cap vincle. Però, Darwin ho va posar en dubte amb la teoria de l’evolució.

Darwin als 9 anys entra en una escola, aquesta era molt clàssica i a ell no li agradava perquè no estudiaven el que a ell l’interessava de veritat. I per tant aquests anys d’escolaritat va ser inexistents per a ell, que s’interessava per la naturalesa. En un intent per estudiar medicina va fracassar, i es va acabar dedicant a ser pastor, d’aquesta manera es podria començar a dedicar allò que li agradava fent investigacions naturalistes.

A Cambridge no va estudiar gaire, ell seguia amb els seus interessos i ara s’interessava per a teologia natural la qual es basava en les múltiples combinacions de la naturalesa.

Alguns creien que les espècies es creaven a partir dels desastres naturals i aquests a partir de cataclismes universals. I deien també que les espècies no evolucionaven.
L’evolucionista Lamarck afirmava que les espècies antigues no desapareixien sinó que es transformaven, que els organismes evolucionen i canvien per adaptar-se al medi i aquests canvis que s’experimenten es transmeten en herència.

Darwin i altres naturalistes marxen a Brasil a bord del vaixell Beagle, allà fan moltes excursions per investigar les espècies i la naturalesa en si. Després de Brasil marxen a la Patagonia, on Darwin continua amb la seva exploració i la seva tasca consisteix bàsicament en recollir mostres, observar-les, descriure-les, nombrar-les i catalogar-les. Encara que no sap si allò que diu sobre aquests exemplars recollits és del tot cert. Entre les seves investigacions descobreix esquelets fòssils i anota les semblances entre les espècies vives i les extingides, l’home salvatge i l’home civilitzat i veu que són molt diferents.

El viatge del Beagle continua ara per Los Andes, on l’escorça terrestre es fractura dràsticament. I les Galápagos és la seva propera visita all`s hi observa plantes, animals, insectes i rèptils; els compara per saber amb quina zona es relaciona cada espècie.

Observa les varietats d’unes de les illes les quals tenen un origen comú. A partir d’aquí es plantegen si les espècies són estables.

Descobreixen el parentesc entre espècies fòssils trobades per Darwin i les espècies actuals. Es comparen tretze espècies d’ocells diferents, es compren que provenen d’una sola espècie i que el seu aïllament i els diferents hàbits alimentaris en illes diferents contribueix a variacions diverses que poden afavorir a crear espècies diferents.

Més tard, Maltus, va dir que els homes es multipliquen molt més ràpid del que augmenta la producció alimentaria. Es produeixen més individus dels que poden sobreviure, per tant, la lluita és contínua i només els més aptes poden sobreviure.

Darwin es fa criador de coloms per estudiar de més a prop el mecanisme de la selecció artificial. Estudia els encreuaments i els híbrids. Mitjançant la selecció artificial els homes trien les variacions que l’interessen tenint en compte el seu benefici; així s’ha arribat a crear una raça de coloms nova a partir dels coloms salvatges.

Es comencen a fer els primers avenços pel que fa a l’home, s’ha publicat un llibre on es confirma la connexió entre el mono i l’home.

Darwin fa una experiència entre les persones i els mamífers superiors, examina les semblances corporals, els embrions de l’home i els de l’animal travessen fases semblants en els primeres setmanes. Després estudia les facultats mentals d’aquests, i descobreix que tenen coses en comú ja que comparteixen coses com la curiositat, l’atenció, la memòria... però l’home a diferència a pogut desenvolupar moltes altres qualitats.

La biologia a permès comprendre que la base física dels fenòmens hereditaris està constituïda per gens. Aquests es troben als cromosomes i es transmeten als descendents. I gràcies a la recombinació dels gens la procreació sexual obre un ampli camp per a les variacions.


Mª Carmen Rivero

Anònim ha dit...

Aquest documental, a part d’explicar-nos la teoria de Darwin, ens explica els diversos viatges i experiments que va fer al llarg de tota la seva vida. És curiós el fet que ja des que era jove es va interessar per la variabilitat de les espècies, sobretot arrel del famós viatge que va fer a diversos llocs arreu del món.
Em sembla molt interessant el fet d’utilitzar les imatges dels llocs que realment Darwin va visitar, ja que així ens podem intentar fer a la idea de què va ser el que ell va veure i intentar comprendre el que va pensar Darwin. Val a dir que s’ha de tenir una capacitat d’observació i de relació bastant desenvolupada per poder arribar a pensar que les espècies tenien un antecessor comú, i també molta sort de ser el primer en aconseguir evidències que demostressin la hipòtesi.
Després, trobo molt il•lustratius els exemples que fa servir per demostrar que els humans han fet ús de la selecció artificial, sempre buscant pel seu benefici propi, donant lloc també, encara que sense voler-ho, a noves espècies (posa l’exemple d’un tipus de colom). Per tant podríem afirmar que des de fa segles, l’home sempre ha intentat agafar els millors individus per a cada tasca i fer-los reproduir-se entre si, per intentar que la descendència fos igual de bona que els progenitors per a la tasca escollida (un exemple podria ser el de les vaques que produeixen molta llet).
També explica molt bé que la natura, encara que permet l’autofecundació en alguns casos, afavoreix els encreuaments, donant així lloc a noves espècies, que com la seva pròpia definició indica, la descendència de les quals és fèrtil i, per tant, donarà lloc a nous individus iguals als progenitors.
També m’ha semblat remarcable la gran polèmica que va crear Darwin un cop exposada la seva teoria de l’evolució de les espècies, sobretot per la marcada influència religiosa de la universitat, la qual estava completament en contra d’afirmar que podia haver algun altre origen de la vida que no fos el creacionisme. En la meva opinió, la universitat aquí es va equivocar, ja que en principi és el lloc a partir del qual han de sorgir nous coneixements, i en l’intent d’impedir a Darwin que seguís treballant en la seva teoria en realitat el que estaven fent era només alentir el progrés (també hem de tenir en compte que aquesta batalla entre ciència i religió ve de molts segles enrere, com per exemple, amb la teoria heliocèntrica).

Carlos Quintana, 2n Batx B

Anònim ha dit...

En una Anglaterra tradicionalista i conservadora de principis de segle XIX era inconcebible un pensament que no estigues relacionat amb el llibre sagrat que relatava la creació tant de la terra com de la mateixa vida per l’absolut.

Tot i això, aquesta estructura va començar a fragmentar-se amb l’aparició dels primers dubtes existencials i a la posterior recerca dels orígens de la vida i els seus canvis a través de la història: l’aparició de naturalistes i investigadors que posaven en dubte el creacionisme i el fixisme de l’època va promoure la recopilació de informació i la investigació sobre les teories de la variació de les espècies.

Entre aquests naturalistes destaca, sobretot, la figura d’un dels pares de l’actual teoria evolutiva: Charles Robert Darwin. Darwin va aconseguir avançar un pas més en la incipient dualitat que existia, referent a la naturalesa de les espècies, entre fixistes i evolucionistes.

Al llarg de la seva vida, va formar-se fins a convertir-se en un naturalista, basant-se en la seva pròpia curiositat sobre la història natural i les noves teories sobre la pròpia evolució de les espècies. Per la configuració de la seva pròpia base sobre la evolució, va seguir de ben a prop el treball sobre la Teologia Natural, les idees de la variabilitat i la dinàmica de les espècies de Jean-Baptiste Lamarck i d’altres termes referents a la lluita per la supervivència.

El fet de que pogués conèixer personatges influents en l’esfera intel•lectual va permetre a aquest naturalista britànic embarcar-se en el viatge que marcaria els seus futurs projectes: el viatge a bord del Beagle cap al sud del continent americà. Aquesta experiència a través de les variades faunes i flores de regions com ho són el Brasil, la Patagònica i, sobretot, de les illes Galàpagos li va proporcionar la informació necessària per la seva posterior publicació; la seva obra sobre l’evolució es troba condensada en el llibre "L’origen de les espècies" (1859), que publicaria 21 anys després del seu viatge basant-se en els resultats i les mostres del viatge, i el reforç d’altres teories evolucionistes que completaven o estaven relacionades amb la seva.

En el seu viatge va dedicar-se, seguint el mètode científic, a recollir, observar, descriure, nombrar i catalogar tots els exemplars que trobava en les selves americanes.
Eventualment, aquest procés de recol•lecció de dades va ser-li útil quan va començar a concebre una relació entre les espècies vives i les fòssils (extingides), anotant-ne les semblances a nivell estructural; a més, Darwin sospita, veient les clares semblances entre els individus, que les varietats d’aus de les diferents illes de les Galàpagos tenen un origen comú. Darwin comprèn que el seu aïllament i els seus diferents hàbits alimentaris han afavorit a la variació de l’espècie. Aquest és el començament del seu propi dubte sobre l’estabilitat de les espècies.

Juntament amb aquests coneixements, Darwin va realitzar investigacions sobre la variabilitat i la transmutació de les espècies, tant domèstiques com salvatges.

Les conclusions principals que s’extreuen de la seva obra confirmen la variabilitat de les espècies, i la seva evolució a partir d’un avantpassat comú a través d’un procés de selecció natural o reproducció diferencial, entenent-la com un procés de regulació que imposa l’entorn i selecciona als portadors de les variacions avantatjoses, eliminant els desafavorits, de manera que els afortunats sobreviuen i transmeten els seus caràcters als seus descendents. D’aquesta manera, la vida es ramifica en forma d’arbre: mentre unes espècies evolucionen o es diferencien, d’altres s’extingeixen.

Encara que aquestes teories no fossin acceptades immediatament, la comunitat científica va acabar acceptant-ne la seva validesa fins al punt que, en l’actualitat, el darwinisme s’ha convertit en la base de la teoria sintètica de l’evolució, i representa una de les veritat universals de la biologia de tots els temps.

M. Ramiro Pareta, 2n BATX B

Anònim ha dit...

L’any 1800 a Anglaterra, gairebé tothom es creia que Déu ho creava tot.
Charles Robert Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809. Va ser el cinquè dels sis fills i quan tenia 8 anys la seva mare va morir. Més endavant va anar a l’escola on s’hi va estar set anys estudiant geografia i història, tot i que no li va servir de gaire. Va estudiar medicina però no en va quedar satisfet i es va posar a treballar al camp per així poder estudiar el que a ell li agradava, la natura. Ve entrar a la universitat de Cambridge però va tornar a ser una pèrdua de temps, només li interessaven les classes que tractaven una mica la naturalesa, sobretot unes conferències de botànica d’un professor, el qual el va incitar perquè estudies geologia.
Lamark parla de l’adaptació de les espècies al medi però Darwin no hi està d’acord amb els seus estudis. En aquells temps, va rebre una cita per anar a l’Amèrica del Sud, en una expedició dirigida pel capità Robert FitzRoy, per cartografiar l seva costa.
Primer van a Brasil on s’adona de la bellesa d’aquest país però també de la seva misèria i esclavitud i es posa a treballar com ells, així pot recollir exemplars i enviar-los al científic. Compara els esquelets fòssils que troba amb els actuals. Més tard arriben a la Terra del foc on observa la diferència entre l’home salvatge i el civilitzat. Als Andes s’adona que la vegetació comença a desaparèixer. A les illes Galàpagos fan una recollida intensiva de plantes, animals, insectes... per poder-los estudiar. Tornant cap on havien marxat, Darwin observa i dubta si les espècies de les diferents illes són les mateixes. Quan acaba l’expedició marxa a Londres a buscar naturalistes que li identifiquin les espècies.
Darwin s’adona que les aus de diferents illes tenen un mateix origen. Al 1837 comença a anotar el que observa al seu voltant al seu quadern de notes.
Llegeix una obra de Malthus, “El principi de població”, on arriba a la conclusió que com que es produeixen molts més individus dels que poden sobreviure, la lluita és imprescindible i d’aquesta manera només sobreviuen els més aptes.
El 1859 és un any important per ell, que publica la seva primera teoria sobre l’origen de les espècies. Es va casar amb Emma, la seva cosina, i va acabar d’escriure tot l’aventura pel sud d’Amèrica. Estudia, també, la selecció artificial per mitjà dels ocells. Amb els híbrids i els creuaments i para una atenció especial. Els seus progressos eren molt difícils, ja que els obstaculitzava una sèrie de preguntes amb respostes molt complicades. Va decidir escriure un llibre anomenat “Selecció natural”.
Al novembre de 1859 surt l’origen de les espècies on tots els éssers vius mostren variacions i els homes trien la que els interessa.
El 1871 examina les diferències entre l’espècie humana i l’animal, s’adona que en les primeres fases embrionàries són molt semblants però després comença a variar.
Per Darwin la ciència és un camí de coneixement, no de lluita. Estudiar l’evolució ha estat el que ha donat sentit a la seva vida.

Gisela Marimon Marfà, 2n Batxillerat B.

Anònim ha dit...

El vídeo comença situant-nos a l’època i al país de naixement de Darwin, a l’Anglaterra dels anys 1800, on es creia que Déu havia creat les espècies per separat i que, aquestes, es mantenien invariables i fixes en el temps.

Charles Darwin va néixer a Shrewsbury el 12 de febrer de 1809 i un any després que morís la seva mare, quan tenia 9 anys, va ingressar a l’escola del doctor Butler, on va passar 7 anys de la seva vida rebent una educació molt clàssica, amb només una mica de formació en història i geografia antigues. A aquesta edat ja va començar a demostrar un gust evident per la història natural, sobretot en les col•leccions, i anys més tard, després de fracassar en medicina a Edimburg, el seu pare va proposar que anés al camp i es fes pastor, cosa que no li va desagradar pel fet que així podria continuar amb les seves investigacions naturalistes.

Més tard, va començar a estudiar al Christ’s College (de religió anglicana), a la Universitat de Cambridge, on la meitat dels estudiants continuarien amb la carrera religiosa i que no va suposar més que una pèrdua de temps per a ell. Aquí, però, a més de començar a col•leccionar coleòpters prou seriosament, es va fer amic i seguidor del professor Henslow, un expert en botànica que va convèncer-lo d’estudiar geologia, i es va interessar per la teologia natural de William Paley, que afirmava que les múltiples combinacions de la naturalesa i la seva harmonia eren les proves irrefutables del pla de Déu.
La nova geologia uniformitarista estava representada llavors a Anglaterra per Charles Lyell, que assegurava que els fenòmens geològics que es podien observar en aquell temps eren els que s’havien donat sempre (erosió, sedimentació...), ja que aquests necessiten anys per veure’s; i s’enfrontava als teòlegs, a un naturalista francès d’idees fixistes i als catastrofistes cristians que explicaven els canvis terrestres mitjançant cataclismes universals, que eren els que provocaven també la formació de noves espècies.

Darwin va continuar la seva formació amb el geòleg Adam Sedgwick, que l’acceptà com a company en un viatge d’estudis a Gal•les i li ensenyà com establir la geologia d’una regió, agafant mostres de roques i marcant-ne l’estratificació en un mapa.

Anònim ha dit...

Després d’aquest viatge va tornar a Shrewsbury on va rebre una carta de Henslow, que el recomanava com a naturalista qualificat per a acompanyar el capità Robert FitzRoy a bord del Beagle, que duria a terme una expedició per cartografiar la costa d’Amèrica del Sud i que portaria 74 persones a bord i passaria gairebé 5 anys navegant.
El desembre de 1831, el Beagle va anar cap a Brasil, on Darwin es veié captivat per la selva brasilenya i feu moltes excursions, però el que també veié fou la duresa de l’esclavitud.
El juliol de 1832, el Beagle es dirigí a la Patagònia, on Darwin va començar a posar a punt el seu mètode de treball a poc a poc: recollia, observava, descrivia, anomenava i catalogava els seus exemplars, guardava les mostres en caixes i els enviava amb regularitat a Henslow. No tenia gens clar si els fets que anotava eren correctes ni si eren d’interès, però pensava que en l’únic camp en el qual no es podia equivocar era en el de recollida de mostres.
A Punta Alta, Darwin va recollir mostres de molts esquelets fòssils i va dedicar a anotar-se les semblances que trobava entre les espècies vives i les ja extingides.
Arribats a la Terra del Foc, Darwin va adonar-se que la diferència que hi havia entre els humans salvatges i els civilitzats era molt gran, preguntant-se llavors com devien ser els seus avantpassats, si eren com aquests humans salvatges, d’on procedien ells? En aquell viatge, tres indígenes de la Terra del Foc van ser portats a Anglaterra per a educar-los, els van portar a la reina i després els van tornar a deixar a la Terra del Foc perquè transmetessin als seus els avantatges de la civilització. Com ja imaginava al veure aquesta part del vídeo, he trobat informació que diu que aquest experiment no va funcionar i que justament un dels nadius de la Terra del Foc havia dit que preferia seguir vivint amb el seu estil de vida al seu lloc d’origen que no pas tornar a Anglaterra.
El 1835, el Beagle es trobava als Andes, on van presenciar un terratrèmol. El 20 de març, Darwin va observar que, a mida que ascendien la vall, la vegetació anava desapareixent i va veure les esquerdes que havia provocat el terratrèmol a la muntanya, assegurant que les fractures de l’escorça terrestre es mostraven allà de manera extraordinària, segurament millor que en cap altre lloc del món, i que aquestes eren prova de l’elevació gradual del continent americà.
A finals d’estiu del mateix any, es trobaven a l’arxipèlag de les Galàpagos, on, a la Charles Island, va dur a terme una recollida d’animals, plantes, insectes i rèptils de l’illa, amb la intenció de comparar els exemplars i relacionar-los amb un centre de creació. Al comparar els diferents ocells que havia trobat, a Darwin li va semblar que tenien tots un origen comú i va començar a dubtar si realment les espècies eren estables, com es creia en aquell moment.
El viatge amb el Beagle, que havia passat per llocs com Tahití, Nova Zelanda, Austràlia, el Cabo de Buena Esperanza, Santa Elena i Bahía, és sens dubte l’aconteixement més important de la vida de Darwin i va determinar tota la seva carrera. Segons Darwin, aquest viatge havia suposat la seva primera formació real.

Anònim ha dit...

Després d’això, Darwin va recórrer Londres buscant naturalistes que poguessin identificar els exemplars que ell tenia i, tot i que li va costar, va acabar trobant-ne: tot i que Darwin només tenia 27 anys, Charles Lyell el va rebre com a un igual i li presentà Richard Owen, que confirmà la semblança entre els mamífers fòssils descoberts per Darwin i les espècies que existien en aquell temps. John Gould va descriure uns exemplars d’aus trobats a les Galàpagos i va identificar-ne 13 noves espècies. Darwin entengué llavors que provenien d’una sola espècie original procident del continent i que amb l’aïllament en diferents illes i amb el manteniment de diferents hàbits alimentaris, s’havien produït variacions en la forma del bec i havien acabat apareixent noves espècies.

El juliol de 1837, Darwin començà a escriure el seu primer quadern de notes que es centrava bàsicament en les variacions dels animals i de les plantes en estat domèstic.
Darwin es movia ja entre les èlits intel•lectuals i llegia molt a la biblioteca, on un dels llibres que li van interessar va ser l’“Assaig sobre el principi de població”, de Thomas Robert Malthus, que assegurava que l’home augmentava de població més que la producció alimentària, de manera que la lluita per sobreviure era necessària i només els més aptes sobrevivien. Després de llegir això, Darwin va començar a fer un estudi que no va publicar fins el 1859 (21 anys més tard).

A partir del seu casament amb la seva cosina Emma, la seva vida familiar i la ciència van anar molt lligades. Després de tenir dos fills, es van traslladar a Kent, on va continuar les seves investigacions en un ambient de calma i on va organitzar la seva vida amb rigor, ja que seguia un ritus molt precís entre la feina, els passejos, els àpats i les lectures.

A partir del setembre de 1854, després d’acabar d’identificar tots els exemplars que havia trobat durant el viatge amb el Beagle (amb moltes dificultats amb un exemplar de cirrípede que havia trobat a Xile), de passar per una malaltia i per la mort d’una filla i després que maixés el seu novè fill; Darwin passà tot el temps observant i experimentant amb la transmutació de les espècies, es feu criador de coloms per estudiar de més a prop el mecanisme de la selecció artificial i estudià encreuaments i híbrids, adonant-se que tot el que estava estudiant era molt complex.

Alfred Wallace, un jove naturalista, publicà un article sobre la formació de noves espècies, pel que Lyell i Hooker temeren que Darwin es veiés desposseït i l’empenyeren a publicar la seva teoria i van organitzar la lectura d’un comunicat comú entre els textos de Wallace i Darwin en el transcurs de la Linnean Society.

El novembre de 1859, amb 50 anys, Darwin va publicar “L’origen de les espècies”. Darwin deia que tots els éssers vius, ja siguin salvatges o domèstics, presenten variacions, i que mitjançant la selecció artificial, els homes es limiten a triar les variacions que li interessen de les que apareixen, no poden inventar-se’n. A la natura, trobava dificultats per diferenciar entre espècie i varietat, o raça, i segons ell, a mida que van apareixent més varietats, la frontera d’espècie es va borrant, i les varietats, que primer apareixen fluixes i cada vegada més profundes, són, per ell, espècies naixents.

Anònim ha dit...

Les espècies, dotades d’una fecunditat sense límits, s’enfronten, de manera que les variacions avantatjoses perduren i els individus que moren són els que tenen desavantatges, de manera que la vida es ramifica com un arbre. Darwin parlava ja de la selecció natural, que actua a pas lent i porta al perfeccionament de cada criatura i es fa propietària de cada millora amb una seguretat infal•lible.
Darwin començà a veure que es tenien només les últimes informacións sobre tot el que havia passat a la Terra i assegurà que en un futur llunyà es trobaria l’origen de l’ésser humà i es coneixeria la seva història. Va dur-se a terme una discussió a Oxford durant una reunió de la British Association que enfrontava ciència i religió, representades per les teories de Darwin –defensades apassionadament per Huxley i Hooker, ja que Darwin no podia ser-hi present per malaltia- i per el bisbe d’Oxford.

Darwin començà una obra sobre animals i plantes domèstics, pel que va mobilitzar Hooker (llavors director d’uns jardins botànics) i els seus fills per ajudar-lo. Es va veure interessat pel paper que tenien els insectes en la fecundació de les orquídies i va concloure que la naturales tolerava l’autofecundació, però afavoria els encreuaments.

Després de tornar a passar per una mala època, malalt i veient-se incapaç de continuar amb les seves investigacions, va publicar-se “El libro de los monos”, de Huxley, que confirmava la relació entre l’home i el mono i que el va decidir-se a publicar “La filiación del hombre” el 1871, quan ja tenia 62 anys, que evidenciava la connexió genealògica entre l’home i la sèrie animal: primer va examinar-ne les similituds de l’estructura corporal, com la igualtat dels ossos en les mans, potes o ales i com la igualtat en les fases embrionàries; i després va centrar-se en les analogies en les facultats mentals de l’home amb altres mamífers i va veure que hi havia una sèrie de característiques comunes com la curiositat, l’atenció, la memòria i la imaginació, mentre que hi havia diferències com la capacitat d’abstracció en els humans o del sentit de la bellesa. Va veure que la simpatia humana era la que feia que no funcionés la teoria de la selecció natural en els humans, ja que havia provocat l’aparició de sentiments morals i altruïstes.


Després de veure tota la vida i les investigacions de Darwin, és a dir, tot el que constitueix el darwinisme, al vídeo es mostra la importància d’aquest per a la biologia actual.

èliab.2nB

Anònim ha dit...

DARWIN I LA TEORIA DE L’EVOLUCIÓ (1)

Charles Darwin va ser un gran naturalista anglès, el qual va néixer el 12 de febrer del 1809 i va morir el 12 d’abril de l’any 1882.

Als nous anys i mig va estudiar a l’escola Dr. Butter ,on va impartir classes d’història i de geografia antigues. Més endavant, després del fracàs que va obtenir a l’hora d’iniciar la carrera de medicina, el seu pare li va proposar ser pastor, mentre continuava la seva formació acadèmica a Christ Colleage.
Per altra banda, el seu gran hobbie va esdevenir col•leccionar escarabats.
En la mateixa època, Jean-Baptiste Lamarck, un evolucionista, va afirmar que les espècies antigues no desapareixien sinó que evolucionarven. A partir de la classificació dels invertabrats i dels fòssils actuals, va dir que els organismes es transformaven per adaptar-se al medi i ho transmetien a l’herència donant lloc, al cap de milions de segles, a moltes espècies.

Quan va tornar a Anglaterra l’any 1831,Darwin va emprendre un viatge de durada de 5 anys amb el vaixell Beagle, recorrent diferents regions del món per realitzar-ne diferents estudis. La primera destinació va ser Brasil; allà va descobrir la realitat de l’esclavitud fent excursions a peu i a cavall. La següent destinació va ser la Patgònia, l’any 1832, on va recollir, observar, descriure i nombrar els seus exemplars, que va guardar en capses i ampolletes de vidre de forma etiquetada.
A continuació, el Beagle va navegar en direcció a Punta Alta, lloc on el naturalista va descobrir un gran nombre d’esquelets fòssils. Va ser aleshores quan es va disposar a anotar les relacions de les semblances entre les espècies vives i les extingides.
Llavors, el 1835, l’equip de Darwin es va dirigir cap a les Illes Galàpagos; allà, es va fer una recollida industrial de tots els animals, plantes, insectes i rèptils de l’illa, per després saber a partir de quina zona o regió de la creació de tots els organismes s’havien de relacionar aquests individus de l’arxipèlag.
Ja de tornada cap a casa, Darwin va sospitar que les diferents varietats d’aus de les diverses illes tenien un origen comú; va ser llavors quan es va preguntar el següent: “Realment les espècies són estables?”.

...
Cristina Rica Grau
Biologia, 2n B

Anònim ha dit...

... (2)

Dit això, John Gould va ser un naturalista que va descriure els pinçans (una espècie d’au) de les Galàpagos i que més endavant en va identificar 13 noves espècies, fet que va fer pensar a Darwin que provenien d’una mateixa espècie original procedent del mateix continent. El seu hàbitat en diferents illes allunyades entre si i la seva diferent dieta alimentària van afavorir la variació de la forma del bec; aquestes variacions, segons Darwin, haurien pogut provocar l’aparició de les noves espècies esmentades.

L’any 1837, Charles va iniciar l’escriptura del seu primer quadern de notes preguntant-se: “Cada espècie canvia, podem parlar de progrés?”. A més, en aquells temps, el naturalista es va casar amb la seva cosina Edma Wedgwood amb qui va tenir 10 fills i va ser durant un període de temps de 8 anys que va estar estudiant únicament un tipus de crustaci marí hermafrodita.
En canvi, a partir de 1854, va dedicar tot el seu temps a l’experimentació i a la observació de la transmutació de les espècies.
El jardí de casa seva, anomenat, Downhouse, va servir com a zona de treball, convertint-lo en un criador de coloms per tal d’estudiar de més a prop el mecanisme de la selecció artificial i el seu hort com a estudi per als encreuaments i els híbrids.

D’altra banda, és molt rellevant destacar el treball de Darwin l’any 1859: la publicació de la teoria de l’origen de les espècies; en ella, el naturalista exposa que tots els éssers vius, salvatges o domèstics presentaven variacions i que mitjançant la selecció artificial l’home escollia les variacions que li interessaven. Tanmateix, a través d’aquest tipus de selecció, l’home només podia triar les variacions que es presentaven, tenint en compte els seus beneficis.

Finalment, a partir de l’any 1871, Darwin va decidir fer un estudi comparatiu entre l’espècie humana i la dels ximpanzés. Primerament, va examinar les similituds corporals de l’animal i l’home; després va observar les semblances en les primeres fases del desenvolupament embrionari de ambdues espècies i finalment va analitzar les facultats mentals dels mamífers superiors i de l’home.


Cristina Rica Grau
Biologia, 2n B

Anònim ha dit...

Charles Darwin va néixer al 1809 va tenir una família nombrosa amb cinc germans. Va passar set anys a una escola on li ensenyaven cultura clàssica, història, geografia, però el que el fascinava amb ella era la història natural els animals, les plantes.
Després de fracassar amb la carrera de medicina es va fer pastor per tal d’estar en contacte amb la naturalesa. Més tard va anar a una escola de Cambridge religiosa anglicana on l’única cosa que va intentar va ser les matemàtiques però no va donar bons fruits.
Estava entusiasmat per les espècies , en solia col•leccionar. Va conèixer el professor Henslow i anava sovint a escoltar les seves conferències de botànica i el va convèncer d’estudiar geologia.
Era amic de Lamarck qui afirmava que les espècies no desapareixien sinó que es transformaven per adaptar-se millor al medi i les seves modificacions es transmetien a la descendència per herència i d’aquesta manera en un futur es crearien noves espècies (evolucionisme).
Però a Charles en aquell moment no li interessava la teoria .
Va fer un viatge amb Adam Sedgwick a Gales per fer un estudi i va aprendre a establir la geologia d’una regió.
Més tard va tornar a les seves terres ja que venia temporada de caça. Va ser llavors quan va rebre una carta de Henslow que deia que l’havia recomanat com a naturalista i li oferia fer un viatge sota el comandament del capità FitzRoy per estudiar l’extrem sud americà.
Ell accepta i comença cap al Brasil on va meravellar-se de la vegetació de la selva i a la vegada va descobrir la tristesa de l’esclavitud.
Més tard anaren a la Patagònia. Darwin anava recullin exemplars d’espècies per tal d’observar-les, descriure-les, nombrar-les i classificar-les.
A Punta Alta trobaren esquelets fòssils i estudià la semblança entre les espècies vives i les ja extingides .
Més tard va descobrir les grans diferències entre l’home salvatge i l’home civil .
En direcció als Andes la vegetació anava disminuint i es podia distingir les diferents capes de l’escorça terrestre amb precisió. A las Galàpagos va recollir moltes espècies noves de plantes i animals.
Al tornar del viatge es va adonar que algunes espècies tenien un origen comú. El viatge havia estat una gran experiència.
Quan va tornar va començar un estudi intensiu, buscant a tota mena de naturalistes perquè identifiquessin les espècies.
El 1837 comença a escriure un quadern de notes , no para de llegir i documentar-se.
Un dia escolta la teoria de Thomas Robert Malthus : els homes es reprodueixen més ràpid del que augmenta la producció alimentària d’aquesta manera només els més aptes sobreviuen.
Darwin queda meravellat i a partir d’aquí segueix les seves investigacions.
Es casà amb Emma wedgwood amb qui va tenir nou fills.
El 1854 estudia la mutació de les espècies, es fa criador de coloms per estudiar el mecanisme de la selecció artificial.
El 1859 es fa un comunicat comú entre Alfred Wallace i Charles Darwin sobre la teoria de les espècies .
Tots els éssers vius presenten variacions mitjançant la selecció artificial l’home escull les que li interessen.
Darwin es posa a treballar en la tercera edició del llibre “Origen de les espècies”, en el qual estudia la variació d’animals i plantes, i en concret les plantes carnívores, i busca la seva relació amb l’ésser humà.
Thomas Henry Huxley va publicar un llibre sobre la relació entre l’ésser humà i el mono, això va entusiasmar a Darwin que va començar a investigar i es va fixar en que els embrions en les primeres etapes presentaven semblances.
També va estudiar la diferència en el nivell intel•lectual que només es diferenciava en el grau.
Finalment es va centrar en el punt en que la selecció natural en els humans es frenava ja que és un instint natural de l’home d’ajudar els més dèbils.
Darwin va morir el 1882.

Mariona Borràs 2nB

Anònim ha dit...

Al 1800 A Anglaterra, la gent creia que Déu, va crear totes les espècies sense cap vincle existent entre elles.
El 12 de febrer de nasqué Darwin. De la seva mare no se’n recorda gaire, ja que morí quan tenia poc més de vuit anys, mentre que del seu pare, se sap que era un home molt corpulent i imponent. Tenia un germà i quatre germanes.
Als nou anys i mig, va entrar a estudiar a una important escola, on impartien història i geografia antigues, sobre la qual ell creia que era molt classica i no li va agradar. S’hi va estar durant set anys.
Desde llavors, ja es veia clar que a ell li agradava la històra natural. Va entrar a la universitat de Cambridge (que pretenyia al claro anglicà). Segons ell, resultà ser una pèrdua de temps.
Una gran influencia per a Charles, va ser un profesor, amb qui realitzava llargues passejades i assitia a les conferencies de botànica que aquest realitzava, ja que li agradava la claredat amb que les feia i les il•lustracions qu emostrava.
Aquest profesor, el va convencer per tal que estudiés geologia. El geoleg més important d’aquells temps, es creia que tot havia estat sempre igual i que les muntanyes, erosions… van trigar anys a produïr-se. Aquest, també s’enfrontà amb teòlegs que deien que la Terra s’havia creat tant sols feia 4000 anys i als catastrofistes cristians que afirmaven que els canvis es produïen a causa de catàstrofes naturals.
En aquesta època, també hi havia els fixites que creien que les espècies no evolucionaven i s’havien mantingut sempre iguals i altres que deien que les espècies antigues no s’havien extingit, sinó que s’havien transformat.
A partir d’observacions que es van realitzar, es va arribar a la conclusió que les espècies es transformaven adaptat-se al medi que vivien, i que les modificiacions, s’heretaven.
A Charles, encara no li interessaven aquells debats. Va continuar la seva formació, i acompanyà a un profesor Gales. En aquest viatge, a aprendre a analitzar la geografia d’una regió.
Quan va tornar a casa seva, va rebre una carta del profesor amb el que feia les passejades, dient que l’havia recomenat com a naturalista, per ta. Que acompanyés a un capità a estudiar l’extrem Sud d’Amèrica., ja que creia que estava prou qualificat.
Es prepara pel viatge i el 1831, un desembre embarca per navegar durant 5 anys fins a Brasil. Darwin, es meravella de la selva d’aquell lloc.
A poc a poc, comença a realitzar el seu mètode de treball. Agafa mostres, les classifica, les posa en capses i pots i les envia al professor, tot i no saber si el que fa és correcte o d’interès.
En les seves investigacions, descubreix esquelets fòssils i anota les semblances entre aquests i les espècies actuals.
Observa el millor lloc on es veuen les fractures de l’escroça terrestre, troba petxines i altres coses procedents del medi marí que constituyesen la prova de l’elevament del continent Sud- Americà
Aquest viatge, va ser l’acontexement més important que va determinar la seva carrera i va constituïr la primera educació real.
Juntament amb altres naturalistas, van confirmar les semblantes entre fòssils i éssers actuals i es van plantejar la possibilitat que tinguessin un origen comú. Especificament amb el cas dels pinçans, van arribar a la conclusió que l’origen era el matex però ls diferentrs condicions del medi i aïllament, van produïr canvis fins a originar una nova espècie.
Fins el 1859, Darwin no es va atrevir a publicar la seva teoria sobre l’evolució.
Es va casar amb la seva cosina germana va anar a viure a 16 milles de Londres a una casa els jardins de la qual li servien com a font d’investigació. Va criar coloms, va realitzar encreuaments…
A partir del setembre del 1854, va observar i experimentar amb la transmutació de les espècies.
Quan Darwin tenia 50 anys, va aparèixer l’origen de les espècies.

(continua) Assumpció Ferran 4A

Anònim ha dit...

Mitjançant la selecció artificial, l’home crea a partir d’una raça salvatge, races diferents tenint-ne en compte el seu benefici.
Uns científics distingeixen com a espècie el que altres coneixen com a variants. Per a darwin, les variants, són l’inici d’una nova espècie.
L’entorn, afavoreix als individus amb variants avantatges, de manera que els altres desapareixen i la variant es transmet a la descendència.
Davant de la teoria de Darwin, es hi va haver la batalla d’Oxford entre la ciencia i la religió.
Per reforçar la seva teoria, Darwin va començar a investigar amb espècies domèstiques. Va arribar a la conclusió que la naturalesa tolera la fecundació però afavoreix els encreuamnets. Charles, va demanar als seus fills que l’ajudessin amb les seves investigacions.
Es confirmà la conexió entre l’home i el mono. Darwin, investigà sobre això: va examinar les similituds entre l’estructura corporal, el desenvolupament embrionari (al principi, els embrions s’assemblen entre si, però amb el temps es van diferenciant), les facultats mentals (atenció, memoria…).
Es veu que la sel•lecció sexual està relacionada a la sel•leció natural.
Els que afirmen que la ciencia no prodrà solucionar-ho tot, en saben poc.
Els investigadors contemporanis, s’apoien a la sistemàtica molecular, genètica de les poblacions i noves dades paleontològiques per refermar la teoria de Darwin.
La combinació genètica obre un ampli camp a les variacions.
Per Darwin, la ciencia és un camí de coneixement, no de lluita, entre ell i la naturalesa hi ha una relació de convivencia. Pregunta i intentà comprendre.
L’origen de totes les coses, és incomprensible.
Per Darwin haver contribuit al progrés de les ciències naturals, va ser la millor manera de passar la vida.




El video, es interessant ja que a mesura que et van explicant la vida de Darwin, tan la personal com la seva carrere, hi ha imatges que ho acompanyent, cosa que ho fa molt més entenedor.

Assumpcio Ferran 4 A

Anònim ha dit...

Darwin va néixer a Shrewsbury el 12 de febrer de 1809. Quan tenia 8 anys la seva mare va morir i no recorda casi res d’ ella, el seu pare era una persona bastant corpulenta, tenia una germà i quatre germanes. Quan tenia 9 anys va entrar a l‘escola del doctor Blackbell on va estar 7 anys. En aquesta escola l’únic q practicaven era geografia i una mica de historia antigues i li interessava molt. Amb ell el que li agradava era la historia natural i amb el seu pare la idea de anar a caça raptes estar amb els gossos no li agradava i deia q era una vergonya i que fins i tot ell se’n donaria vergonya. Desprès de un fracàs en medicina el seu pare li va proposar de fer-se pasto, amb ell li va agradar la idea per poder continua les seves investigacions naturalistes. Darwin va entrar en la universitat de Cambridge, els 17 col•legis de la universitat pertanyen a clero anglicà i els estudiants estan destinats a seguir la carrera religiosa. Els tres anys que va passar allà no li van servir de molt, va estar intentant avançar amb les matemàtiques però anava molt lent i de matèries clàssiques no va fer res, però ell es va interessar per les teories naturals de William Beily. El seu hobby era col•leccionar coleòpters. El professor Hinslow va influenciar molt en la seva vida. Ell sempre assistia molt a les classes de Hinslow sobre botànica. Hinslow va convèncer a Darwin perquè estudies geologia. Darwin es va reunir am el capità FitzRoy i ell es l’encarregat de portar el material naturalista i els llibres necessaris, desembre de 1831 posen rumb cap a Brasil, juliol de 1832 desprès de Brasil posen rumb cap a la Patagònia. Darwin anava agafant exemplars i els observava, els descrivia, els nombre i els catagòla. Ignorava si els fets que explicava eren correctes i si eren suficientment importants per interessar als demes, en l’únic lloc on no es podia equivocar era en la recollida de mostres. Darwin va descobrir nombrosos esquelets fòssils i va anotant les semblances dels essers que estan extingits amb les que encara estan vives. Les ostres trobades als cims de les muntanyes per Darwin era la proba de la elevació gradual del continent sud-americà. Cap a finals de l’estiu la navegació va arribar fins l’arxipèlag de les Galápagos on va fer una recollida d’animals, plantes, insectes, i rèptils de la illa. Richard Owen va confirmar les semblances dels ossos trobats per Darwin amb les especies actuals. John Gould descriu els pinsos de la Galápagos i identifica 13 noves especies i Darwin compren que solament venen d’una sola especies procedent del continent. Darwin va trobar una teoria per treballa però volia evitar els judicis preconcebuts. Darwin va estar 8 anys estudiant les cloïsses. Novembre de 1859 apareix l’origen de les especies. Darwin comprova la que la naturalesa es difícil distingir entre espècie i varietat. Per a Darwin les varietats en un primer moment més lleugeres i desprès més pronunciades per ell són especies “nacientes”. Darwin en 1871 va fer la conecció d’evidència genealògica entre l’home i la sèrie animal i en primer lloc mira les semblances de l’estructura corporal. Els embrions dels homes i dels animals travessen fases del desenvolupament similars però les seves similituds van canviant duran els seu desenvolupament. Més tard Darwin estudia les semblances de les facultats mentals entre els homes i els mamífers i va dir que la diferencia de la intel•ligència entre els homes i dels animals superiors era una diferencia de graus i no de naturalesa però compartien emocions i capacitats comuns com la curiositat, l’atenció, la memòria i l’atenció però l’home es qui a desenrotllat més aquestes capacitats. La biologia permet saber q la base física dels fenòmens hereditaris esta constituïda per gens, els gens es troben en el cromosoma i es transmetien als descendents i a vegades poden variar per mutacions.
Ariadna Cervelló

Anònim ha dit...

En l’Anglaterra de l’any 1800 es creia que Déu havia creat totes les espècies sense cap mena de vincle entre elles.
Darwin va néixer un 12 de febrer de l’any 1809. Ens explica que no se’n recorda massa de la seva mare ja que aquesta va morir quan ell era petit. Del seu pare, se’n recorda de que era un home corpulent, alt i gros. Darwin tenia un germà i quatre germanes.
Va ingressar a estudiar en una escola d’història i geografia antigues als nou anys. S’hi va estar durant set anys, però no li va agradar perquè deia que era molt clàssica. A ell li agradava la història natural i llavors va entrar a estudiar a la universitat de Cambridge on s’hi va estar tres anys, però també li van semblar una pèrdua de temps. Només li interessava la teologia natural.
Va rebre gran influència d’un professor amb qui feia grans passejades i assistia a les seves conferències de botànica. Aquest professor convens a Charles perquè estudiés geologia.
El geòleg més important de l’època, creia que totes les muntanyes i el relleu havien tardat molt en produir-se, però que sempre havien estat iguals. Hi havia però, altres teòlegs que deien que la Terra havia estat creada feia uns 4000 anys i també hi havia els catastrofistes cristians que deien que els canvis eren produïts a causa de catàstrofes naturals.
Els fixistes d’aquells temps, defensaven que les espècies sempre s’havien mantingut iguals, per tant que no evolucionaven. També n’hi havia d’altres que deien que les espècies antigues, tan sols s’havien transformat.
Aixa doncs es va arribar a la conclusió de que les espècies es transformaven adaptant-se al medi on vivien i que heretaven les modificacions.
Charles Darwin va continuar la seva formació i va acompanyar a un professor a Gales, on va aprendre a analitzar la geografia d’una regió.
Al tornar del viatge, va rebre la carta del professor que va conèixer quan estudiava a la universitat de Cambridge, que deia que l’havia recomanat com a naturalista i que volia que acompanyés a un capità a explorar i estudiar l’extrem Sud Americà.
Charles prepara tot el material de naturalista i llibres pel viatge, el qual emprèn l’any 1831. Va estar navegant durant casi 5 anys fins arribar a Brasil, on es va queda meravellat de la selva brasilera i les realitat del lloc.
Va començant a aplicar el seu mètode de treball: recollir, observar, descriure, nombra i catalogar els seus exemplars, els quals posa en capses i els envia al profesor de tant en tant.. Darwin no estava segur de si el que feia era correcte o no.
Va descobrir esquelets fòssils a Punta Alta, n’anotava les semblances entre aquests i les espècies actuals del temps. Va descubrir que hi havia una certa evolució.
Observa el millor lloc on es veuen les fractures de l’escorça terrestre. També va trobar petxines i altres elements procedents del medi marí que confirmaven la prova de l’elevament del continent Sud- Americà
A una illa, va fer una recol•lecta industrial de tots els animals plantes i rèptils, i Aixa observar-los i relacionar-los en algun origen.
Acompanyat d’altres naturalistes, van observar i confirmar les semblances entre els fòssils i els éssers recol•lectats actuals d’aquell temps. Llavors es van plantejar de que podien tenir un origen comú.
Aquest viatge va ser el més important que considera que va fer en la seva vida.
El juliol de 1837, va començar a escriure el seu primer quadern de notes, però no es va atrevir a publicar la seva teoria de l’origen de les espècies fins l’any 1859.
Es va casar amb la seva cosina germana amb qui a la llarga van tenir nou fills i van anar a viure a 16 milles de Londres, a una casa amb uns jardins que li servien com a font d’investigació. Va criar coloms per estudiar més bé el mecanisme de la selecció artificial. Va realitzar encreuaments en el seu hort.

--> continua / Mònica Biosca 4t A

Anònim ha dit...

A partir del setembre de l’any 1854, va observar i experimentar amb la transmutació de les espècies.
Quan Charles va tenir 50 anys, va aparèixer l’origen de les espècies (Novembre 1859).
Deia que tots els éssers vius presenten variacions, que els éssers humans trien les variacions que li interessen per mitjà de la selecció artificial. L’home pot crear races noves i diferents a partir d’una raça salvatge i tenint en compte el seu benefici.
Alguns naturalistes distingeixen com a espècies, el que altres en consideren varietats, però per Darwin, les varietats son espècies en el seu inici.
Les espècies s’enfronten entre si, però el mateix medi fa la tria i selecciona els éssers amb aportacions avantatjoses. La selecció natural però, té un procés molt lent.
Es va produir la batalla d’Oxford entre la ciència i la religió, en que Darwin no estava present perquè estava malalt.
Charles va voler reforçar la seva teoria començant una obra sobre la teoria de la variació dels animals i de les plantes en estat domèstic. Darwin conclou que la naturalesa tolera l’ autofecundació però afavoreix els encreuaments.
Demana ajuda als seus fills i a Hooker perquè l’ajudin en les seves investigacions, però cau malalt i la seva esposa l’ha de cuidar i s’encarrega d’escriure-li el correu i tot.
Amb 62 anys, confirma l’evidència genealògica entre l’home i el mono. En primer lloc, examina les semblances entre les estructures corporals, i troba que els embrions tan de l’ésser humà com dels animals, experimenten fases embrionàries similars. És durant el transcurs de més etapes quan es van accentuant les diferències. Troba que també comparteixen facultats com la curiositat, la memòria, l’atenció...
La selecció sexual està dominada per la selecció natural que tendeix a la prosperitat general de l’espècie.
Diu que els que afirmen que la ciència no pot resoldre problemes, són els que no saben gran cosa.
Els investigadors contemporanis s’apoien en la sistemàtica molecular, la genètica de les poblacions i els nous descobriments paleontològics per completar la teoria de Darwin.
La genètica és un gran camp ampli de variacions.
Per Darwin, la ciència és un camí de coneixement. Entre ell i la naturalesa hi ha una relació de convivència que consisteix en preguntar i intentar comprendre. Per ell, les ciències naturals van ser la millor manera de viure.

Encara que siguin molt llargs tots els vídeos, al principi m’ha smeblat molt pesat, però a mesura que avançava i gràcies també a l’intervenció de diferents personatges, les imatges i la posada en escena, ajuden a fer-ho més entenedor i per tant, no tant pesat. Trobo que a Darwin li havia d’agradar massa la naturalesa com per dedicar-s’hi tota la vida i estudiar-la tant a fons.

Mònica Biosca 4t A

Anònim ha dit...

Segons el vídeo, sempre s’havia cregut que va ser Déu qui va crear la Terra amb totes les seves espècies corresponents. Fins el resultat dels estudis de Darwin l’explicació donada per la bíblia i per altres tradicions encara més antigues, la presència de l’home a la Terra era tan inexplicable que només es podia atribuir a una actuació sobrenatural, divina. No ha estat fins recentment que s’ha pogut determinar quines són les causes que possibiliten l’existència de vida, ja sigui en un estat molt desenvolupat com és el de les persones o en un estat primitiu com és el dels bacteris o éssers unicel·lulars.

Sembla ser que la presència d’aigua és imprescindible perquè es donin les condicions necessàries com per poder-s’hi desenvolupar la vida.



Tot això és una conseqüència del mètode científic que no en té prou amb creure sinó que a més hi ha d’haver una demostració en proves repetides prou vegades com per deixar ben clar que les coses no es deuen a l’atzar sinó a una seqüència d’accions o situacions ben concretes.

La ciència, doncs, es va començar a demostrar contrària a la religió perquè, mentre la religió es fonamenta en la fe sense necessitat de demostracions la ciència, necessita demostracions i no considera la fe. No obstant, no fa que fe i ciència puguin arribar a ser fins a cert punt compatible.



Però alguns com: Lamarck, Darwin o Wallace, ja no s’ho creien i van començar a investigar i a buscar per tal de fer entendre que la diversitat biològica evoluciona.



A Darwin li van encarregar una feina que consistia en embarcar-se amb un naturalista en un vaixell i recórrer món buscant noves espècies, especialment a l’extrem sud d’Amèrica.



Durant aquest viatge, anaven enviant tantes espècies com podien perquè es poguessin investigar. Ell les recollia, les observava, les descrivia, els posava nom i les catalogava. Les posava en una caixa i les enviava a Henslow, qui el va ajudar a despertar el seu interès en la botànica. A Brasil es van trobar noves civilitzacions i altres formes de vida. En aquest viatge, van descobrir que les espècies s’adapten al clima.



Al cap d’uns anys, el naturalista va publicar el famós llibre: L’origen de les espècies, on s’hi recull la seva teoria sobre l’evolució.



Darwin, va observar que només els individus més forts d’una espècie qualsevol eren els que sobrevivien davant qualsevol adversitat i això els convertia en més adaptables; així, mentre que els individus més febles eren també els menys adaptables als canvis, els més forts eren els que millor s’hi adaptaven. Així doncs, les espècies evolucionaven adaptant els seus individus més aptes a les noves situacions. D’aquí, apareix la idea de l’evolució i tota la teoria de l’evolució.

Si aquesta teoria camina endavant, explica com els individus de les espècies es van transformant, per exemple perquè els peixos adapten les seves brànquies en pulmons i les seves aletes en potes, perquè canvien escates per pèl o plomes, perquè canvien el seu esquelet, etc... de manera que el vagi adaptant al medi sempre pensant en la supervivència. El problema, però, és quan la teoria de l’evolució es fa caminar enrere, perquè si tots els animals i plantes tornen a l’aigua i encara més enrere, quin és l’origen de les espècies?

A aquesta pregunta, Darwin no li va saber donar resposta.







LAURA DOMINGO

4tA