dimecres, 12 d’octubre de 2011

170- Quines biomolècules presenten isomeria òptica?

adn-dna.net - isomeria




Aquesta pregunta està adreçada als alumnes de biologia de 1r i 2n  del batxillerat científic i a la vegada oberta a tots els lectors del bloc adn-dna, per contestar-la en l'apartat de comentaris d'aquest post.

En l'aula virtual adn-dna.net trobarem informació per respondre raonadament en els cursos:

Curs B02- La química de la vida
Tema-0 Recursos generals
Tema-2 Els glúcids
Tema-4 Les proteïnes

Curs P02- Pràctiques de laboratori: bioquímica
Pràctica- 8 Glúcids: isomeria òptica

El termini per respondre a l'activitat finalitza el proper diumenge  16 d'octubre de 2011.

29 comentaris:

Anònim ha dit...

Els isòmers òptics són molèculas incapaces de desviar l'angle de la llum polaritzada. Si en el moment de desviar-la la luum va capa la dreta serà dextrógiro en canvi si la llum va cap a l'esquerra sera levógiro. Aixo passa perqué falta un pla de simetria a la molècula.
ELs isomers óptics s'anomenen enantiomers o isómers quirals.
La falta del pla d'asimetria es un carboni asimetríc, que es forma quan hi ha dos carbonis amb els radicals iguals.
Com es pot veure en el vídeo l'hidrogen, el clor, el metil i l'àcid carboxílic són biomolècules que presenten isomería òptica.

Janna Ortínez
1r Batxillerat

Anònim ha dit...

Hi ha diferents varietats de isomeria: la isomeria de l’espai que podem distingir les molècules segons si són enantiomorfs entre elles ( D/L ); segons si són epímers entre elles, que són molècules amb les mateixes característiques entre elles però que canvien el grup hidroxil de lloc del carboni que no utilitzem per definir l’enantiomorf i segons si són anòmers, quan en la molècula ciclada el grup hidroxil queda a dalt o a baix (alfa / beta). Després trobem la isomeria òptica.

La isomeria òptica és la capacitat que tenen les molècules de desviar la llum polaritzada.

La poden desviar cap de diferents formes.
-Dextrogira (+): quan al passar la llum a través del polaritzador, aquesta es desvia cap a la dreta.
-Levogira (-): quan al passar la llum a través del polaritzador, aquesta es desvia cap a l’esquerra

Per poder identificar quina de les formes anteriors és, necessitem un polaritzador ja que si tenim la formula només podem saber que té activitat òptica. Aquest aparell fa que la llum vibri únicament en un dels molts plans que té aquesta.
Per poder dir que tenim isomeria òptica, una cadena de carbonis ha de tenir com a mínim un que és asimètric. Quan una molècula té un numero de carbonis asimètrics, tindrà dos isòmers per cada carboni asimètric.

Poden ser cadenes diferents però han de tenir les mateixes característiques, llavors direm que són molècules òpticament actives.
Els isòmers òptics no es poden sobreposar un sobre l’altre ja que un fa l’efecte mirall del seu oposat.
Núria Torrens - 1r batx B

Anònim ha dit...

La isomeria és un fenomen que es produeix quan dues molècules tenen la mateixa fórmula molecular però diferent distribució d'àtoms. N'hi ha de diferents tipus: estereoisomeria, anòmers, isomeria òptica, etc. Aquesta última és en la que ens centrarem.

La isomeria òptica es produeix quan la llum, després de passar per un polaritzador, es desvia quan incideix sobre molècules que presenten carbonis asimètrics. Si una molècula desvia la llum cap a la dreta s'anomena dextrogira (+) en canvi, si la desvia cap a l'esquerra rep el nom de levogira (-).

De les quatre biomolècules que hi ha (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics). Únicament presenten isomeria òptica:

- Els glúcids que presenten carbonis asimètrics, és a dir, aquells en els quals les quatre valències es troben saturades per radicals diferents. En aquest conjunt s'hi inclouen tots els monosacàrids excepte la cetosa dihidroxiacetona, ja que no té carboni asimètric, els oligosacàrids i una gran quantitat de polisacàrids (l'activitat òptica d'algunes molècules d'aquest tipus encara s'ha de definir).
- Tots els aminoàcids, excepte la glicina, ja que presenten el carboni (alfa) asimètric.

Bibliografia i Webgrafia

Llibre de Biologia 1 de Batxillerat
http://www.bioquimica.dogsleep.net/Teoria/archivos/Unidad51.pdf

http://www.bioquimica.dogsleep.net/Teoria/archivos/Unidad51.pdf

Assumpcio Ferran
2 Batxillerat B

Anònim ha dit...

El seu comportament enfront de la llum polaritzada es deu al fet que la molècula no té pla de simetria, i per tant es poden distingir dos isòmers que són cada un la imatge especular de l'altre, com la mà dreta ho és de l'esquerra. Les dues mans no són iguals, però són simètriques: la imatge especular de la mà dreta és la mà esquerra. Els isòmers òptics també s'anomenen enantiòmers, enantiomorfos o isòmers. El cas més freqüent d'absència de pla de simetria és perquè algun carboni tetraèdric està unit a quatre radicals diferents. Aquest carboni rep el nom de carboni asimètric.

Júlia
1r B

Anònim ha dit...

Les biomolecules que presenten isomeria òptica són: en primer lloc són els glúcids, aquests tenen un carboni assimetric que permet distingir dos isòmers especials o estereisòmers. Aquests són imatge especular l'un de l'altre i s'anomenen enantiomorfes. Els enantiomorfs no poden coincidir perquè són estructures diferents i en funció d'on desvien la llum polaritzada
parlem de dextrogir i levogir.
La segona biomolècula que presenta activitat òptica són els aminoàcids desvien la llum polaritzada i també parlem de dextrogir i levogir.
ELs levogirs desvien la llum a l'esquerra i el signe és (-).
Els dextrogirs desvien la llum a la dreta i el signe és (+).

Jordi B. 2nB

Anònim ha dit...

La isomeria òptica és la capacitat que té un àtom, format per carboni, el qual aquests és asimètric, de desviar la llum polaritzada cap a la dreta o cap a l’esquerra.
Les dues biomolècules que poder portar a terme aquesta propietat són els glúcids i les proteïnes, però tot i així tant sols poden desviar la llum aquelles que tenen un carboni asimètric, és a dir, que tenen un carboni amb quatre radicals diferents.
En el cas del glúcids, tots els glúcids excepte la dihidroxiacetona tenen carbonis asimètrica per tant presentaran isomeria òptica.
En el cas de les proteïnes, totes elles excepte la glicina, tenen carbonis asimètrics, per tant presentaran, també, isomeria òptica.

Carola M. (2n Batxillerat B)

Ariadna Gómez ha dit...

Per tal de que una molècula presenti isomeria òptica a de tenir sempre un carboni asimètric. Aquest serà el que decidirà si la molècula és dextrogira (+) o levogira (-). Que tingui un o més carbonis asimètrics, significa que les valències d’un o més, dels carbonis que tingui aquesta molècula, han d’estar enllaçades amb quatre grups químics diferents. Això voldrà dir que podrem diferenciar dues varietats d’una mateixa biomolècula anomenades enantiòmers. Sabem que els isòmers òptics són la imatge oposada de l’altre isòmer, i tot i tenir les mateixes propietats químiques i fisques la seva única diferència és la direcció en el que desviaran la llum polaritzada. Aquell isòmer que desviï la llum polaritzada cap a la dreta serà l’isòmer de forma dextro(+), i pel contrari el que la desviï cap a l’esquerra serà l’isòmer de forma de signe negatiu (-) i forma levo.

Anònim ha dit...

Les biomolècules que presenten isomeria òptica són aquelles que tenen un o més carbonis asimètrics en la seva composició.
Això es pot demostrar mitjançant la llum polaritzada, ja que si la biomolècula presenta isomeria òptica, farà desplaçar la llum polaritzada del seu pla de vibració. Si desplaça el pla cap a l'esquerra, serà levogira (-), i si el desvia cap a la dreta, s'anomenarà dextrogira (+).
Ariadna Pedraza - 1r B

Anònim ha dit...

La isomeria òptica és una propietat dels compostos químics, que es produeix quan aquests tenen la capacitat de desviar la llum polaritzada cap a la dreta o cap a l’esquerra.
Si una substància desvia la llum polaritzada, se’n diu dextrogira i serà positiu, si es desvia cap a l’esquerra, es diu levogira i és negatiu.
Aquests fet es produeix quan la llum polaritzada arriba a molècules que presenten carbonis asimètrics, és a dir, té les quatre valències saturades per radicals diferents.
Per tant les úniques biomolècules capaces de desviar la llum polaritzada seran les que tindran carbonis asimètrics.

http://51967725.es.strato-hosting.eu/mod/resource/view.php?id=3951

Biologia 1 batxillerat

Marta Torras
2n de batxillerat B

berta plans ha dit...

Isomeria òptica: pas quan un compost te mínim un àtom de carboni asimètric, tots els àtoms estan en al mateixa posició i enllaçats iguals.

No es poden sobreposar i un és la imatge especular de l’altre igual que passa amb les mans dretes i esquerra, presenten les mateixes propietats físiques però es diferencien perquè desvien la llum polaritzada en diferents direccions. Passa en la majoria de sucres.

-Enantiomorfs: Quan dos isòmers òptics son imatges especulars entre si.

Però pot passar que dos isòmers òptics no siguin imatges especulars entre si i que una molècula amb varis carbonis asimètrics tingui un pla de simetria i no hi haurà isòmers òptics.

BERTA PLANS.

Anònim ha dit...

Les molècules que presenten isomeria òptica són:
Dins del grup dels glúcids hi ha:
-Un dels monosacàrids anomenat gliceraldehid, aquest és una triosa que té el carboni asimètric (tenir 4 radicals diferents enllaçats) al segon àtom de carboni. Per tant si aquest es situa sobre el grup aldehid pot tenir dos isòmers espacials / estereoisòmers: la configuració D i la configuració L . Són estructures enantiomorfes.
-Una de les hexoses anomenada Glucosa. La glucosa, en dissolució, es tanca de forma cíclica i el seu carboni asimètric passa a dir-se anomèric., i segons on estigui situat el seu radical hidroxil podrà tenir les estructures: alfa - glucopiranosa o beta - glucopiranosa.
Dins del grup de les proteïnes hi ha :
Les proteïnes són un polímer d’aminoàcids. Tots els aminoàcids excepte la glicina, tenen un carboni asimètric i per tant tots aquests aminoàcids presenten una activitat òptica. Normalment els aminoàcids poden tenir la configuració D i L, però en estat natural tots els aminoàcids presenten la forma L.


Cristina Farrés
2nB Batx.

Anònim ha dit...

Les molècules existents que coincideixen en totes les seves propietats, no coincideixen en la capacitat de desviar el pla de la llum polaritzada, aquests són els isómers òptics. Un desvia la llum cap a la dreta i s'anomena dextrogir (+), i l'altre cap a l'esquerra i es diu levogir (-). Això es deu a que la molècula no té un pla de simetria pel que no es poden distingir 2 isòmers, que són imatge especular de l'altre, com per exemple la mà esquerra davant el mirall, i que sembla que sigui la dreta.
El cas de falta de pla de simetria es deu a algun carboni tetraèdric que està unit a 4 radicals diferents, aquest és el carboni asimètric. Això passa en el cas de casi tots els glúcids i aminoàcids. Per tant, les biomolècules que presenten isomeria òptica són alguns glúcids i aminoàcids, que aquests últims formen les proteïnes.

Pol Morales
2n B Batxillerat científic.

Anònim ha dit...

Són aquelles molècules que coincideixen en totes les seves propietats però, excepte en la capacitat de desviar l’angle de polarització de la llum polaritzada.
Tenim les molècules que tenen iguals propietats però diferents capacitats de desviar la llum i podem veure dos casos:
• Els que desvien cap a la dreta són els anomenats positius(+) o dextrogira.
• Els que desvien cap a l’esquerra són els anomenats negatius(-) o levogira.
El seu comportament cap a la llum polaritzada és deu a les molècules no tenen un pla de simetria.
És poden distingir dos isòmers diferents, cada un es la imatge es especular de l’altre ja que si tenim una dues mans una no es igual que l’altre però si que son simètriques.
Els isòmers òptics també es poden dir enantiòmers o isòmers quirals.
Això es deu a què algun carboni quiral esta unit a quatre radicals diferents.


Xavier Álvarez Cantero
1r Batx. B

Anònim ha dit...

Quan una molècula presenta isomèrica òptica es diu que és una molècula quiral.
Les molècules orgàniques que tenen carbonis asimètrics (és a dir carbonis amb 4 grups diferents units a ells) poden presentar aquests grups en una distribució diferent a l'espai de manera que donen lloc a estereoisòmers. Perquè hi hagi isomeria òptica, una forma de la molècula haurà de ser la imatge especular de l'altra ( com si es veiés amb un mirall) i han de ser no sobreposables (com les mans, que si en poses una sobre l'altra, no són iguals sinó que se n'ha de girar una perquè tinguin la mateixa forma). Tal com va observar Louis Pasteur, el 1843, els enantiòmers tenen propietats químiques similars o idèntiques però es diferencien en una propietat física característica: la seva interacció amb el pla de la llum polaritzada. En dissolucions separades, els 2 enantiòmers roten el pla de llum polaritzada en direccions oposades: un la girarà cap a l'esquerra (forma levogira - ) i l'altre cap a la dreta (dextrogira +).
Moltes de les molècules que trobem als organismes vius són de naturalesa quiral i en la majoria de casos, la naturalesa ha seleccionat una única forma enantiòmera. Per exemple, els aminoàcids de les proteïnes presenten la seva forma L (hi ha alguna excepció en pèptids petits d'algunes parets cel•lulars bacterianes i alguns antibiòtics peptídics) i els glúcids presenten majoritàriament la seva forma D. Fins i tot, s'han observat formes enantiomèriques a les molècules de DNA o de RNA.

Bibliografia consultada:
- http://www.psiquiatriabiologica.org.co/avances/vol4/articulos/articulo7.pdf
- Llibre: LEHNINGER: PRINCIPIOS DE BIOQUÍMICA. David L.Nelson, Michael M.Cox. (5ª edición).



Janna Morera
2n B biologia

Anònim ha dit...

La isomeria òptica és quan un compost té almenys un àtom de carboni asimètric.
Els isòmers òptics no es poden superposar i un es com la imatge especular del altre. Presenten les mateixes propietats físiques i químiques però es diferencien en que desvien el pla de la llum polaritzada en diferent dirección: una va cap a la dreta (+) o dextrogir i l’altre cap a l’esquerra (-) o levogir. Aquests són imatge especular l'un de l'altre i s'anomenen enantiomorfes. Els enantiomorfs no poden coincidir perquè són estructures diferents i en funció d'on desvien la llum polaritzada parlem de dextrogir i levogir.

Les biomolècules que presentes isomeria òptica són els glúcids i els aminoàcids ja que tenen com a mínim un carboni asimètric.


http://es.wikipedia.org/wiki/Isomer%C3%ADa
http://www.ehu.es/biomoleculas/moleculas/optica.htm
http://es.scribd.com/doc/14750565/isomeria-optica

Aniol Collado
2n Batx. B

Anònim ha dit...

Prèviament, abans de començar a dir quin tipus de biomolècules són les presenten isomeria òptica cal fer una breu introducció al tema.
Existeixen molècules que coincideixen en totes les seves propietats excepte en la seva capacitat de desviar l’angle de polarització de la llum polaritzada. Aquests són els anomenats isòmers òptics. Alguns d’ells desvien la llum cap a la dreta = (+) o dextrogir; mentre que els que desvien la llum cap a l’esquerra = (-) o levogir. El seu comportament envers a la llum polaritzada es dóna a que la molècula li falta un pla de simetria, i per lo tant, es poden distingir 2 isòmers que són cadascú la imatge especular de l’altre. Això es pot explicar partint d’un exemple tan simple com las mans. Podríem dir que el procés és idèntic a com la mà dreta és la imatge especular de l’esquerra. Les dos mans no són iguals, el guant d’una no encaixa en l’altre, però són simètriques la imatge especular de la mà dreta a la de la mà esquerra. Els isòmers òptics també es diuen enantiòmers o isòmers quirals. El cas més freqüent d’absència del pla de simetria es deu a que un carboni tetraèdric està unit a 4 radicals diferents. Aquest carboni rep al nom de carboni asimètric o quiral.
Les biomolècules que presenten isomeria òptica són: els glúcids i els aminoàcids.
Bibliografia:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=i95tzgUngXA
http://www.youtube.com/watch?v=NW2wKm_lEy4&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=wlwbJtWRnsA&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=PtU1lzcfqaU&feature=related

Iris Carré Rubio 2n batx.B

Joaquim Font 1rB ha dit...

ISOMETRIA ÒPTICA

Els isòmers, són molècules orgàniques que tenen els mateixos grups químics però que estan distribuïts en l’espai de manera diferent. Hi ha diferents tipus d’isometria, però pel que fa a la isometria Óptica, podem diferenciar entre si és destrogira, o levogira.
Que una biomolècula sigui destrogira(+), significa que quan enviem llum polaritzada a través seu, quan surt , la llum es desvia cap a la dreta, en canvi si es levogira(-), es desvia cap a l’esquerra.
No totes les molècules són òpticament actives, es a dir que poden desviar llum polaritzada, si no que només ho poden fer les que presenten carbonis asimètrics.
A simple vista no podem saber si una biomolècula es levogira o destrogira, l’única manera de saber-ho és amb el polaritzador.
Per exemple, tots els monosacàrids, menys la dihidroxiacetona, tenen carbonis asimètrics i per tant presenten isometria òptica. Per exemple, la glucosa és una hexosa molt dextrogira i la fructosa molt levogira.

Joaquim Font 1rB

Anònim ha dit...

Hi ha dues biomolècules essencials que presenten isomeria òptica:
-Els glúcids, presenten un carboni assimètric, el carboni més allunyat del carboni número 1 que presenta 4 molècules diferents en els seus enllaços i que pot modificar la posició de l'enllaç que està unit a un OH.
- Els aminoàcids també presenten carbonis assimètrics, el carboni alfa, exepte la glicina.

Els glúcids i els aminoàcids dextrogirs (D) es troben en la natura però els aminoàcids-D es troben únicament en alguns bacteris.
Els glúcids levogirs no es troben a la natura en canvi els aminoàcids levogirs són els més comuns.

Webgrafia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Amino%C3%A0cid
http://genomasur.superforo.net/t41-isomeria-optica-epimeros-y-diasteroisomeros
html.rincondelvago.com/glucidos.html

Gerard Guerra 2n Batxillerat B

Anònim ha dit...

L’isomeria òptica és la capacitat que tenen algunes molècules per desviar el pla de la llum polaritzada. Aquestes molècules són òpticament actives, és a dir, presenten carbonis asimètrics. Tots els isòmers tenen les mateixes propietats (excepte l’activitat òptica).
En trobem dos tipus de molècules segons la desviació de la lum polaritzada:
- Molècula que desvia el pla de la llum polaritzada a la dreta-> (+) o dextrogira.
- Molècula que desvia el pla de la llum polaritzada a l’esquerra-> (-) o levogira.
Només es pot saber el tipus de molècula (destrogira o levogira) de forma experimental.
Així doncs, les biomolècules que són isòmers són els glúcids i els aminoàcids, ja que disposen d’un o més carbonis asimètrics.
Només hi ha un aminoàcid que no tingui activitat òptica, la glicina, ja que aquesta no té els quatre radicals del carboni diferents.


http://laguna.fmedic.unam.mx/~evazquez/0403/Los%20isomeros.html
http://www.ehu.es/biomoleculas/moleculas/optica.htm
-Llibre de biologia de 1r de batxillerat


Mònica Biosca 2n de batxillerat B

Anònim ha dit...

La isomeria és una propietat de determinades molècules que tenen la mateixa quantitat d’àtoms de cada element, és a dir, que tenen la mateixa formula, però presenten estructures diferents.
La isomeria es troba en molècules que tenen, com a mínim, un carboni asimètric (que té els quatre radicals diferents) quan dos dels grups es canvien de costat. Els dos isòmers tenen les mateixes propietats però es diferencien ja que desvien la llum polaritzada en direccions diferents, un és dextrogira (+) i l’altre levogira (-).
Les biomolècules que presenten aquesta propietat són els glúcids monosacàrids, excepte la dihidroxicetona, i els aminoàcids, excepte la glicerina ja que no té el carboni asimètric.

Marta Bacardit
2n batxillerat B

Anònim ha dit...

ISOMERIA ÒPTICA
Algunes biomolècules són idèntiques entre elles, però desvien la llum polaritzada cap a la dreta o cap a l’esquerra. Aquest fet s’anomena isomeria òptica i succeeix quan la molècula té un carboni asimètric, és a dir, que els seus quatre radicals estan ocupats per quatre molècules diferents.
La llum polaritzada s’obté passant la llum per un polaritzador. Si aquesta llum és desviada cap a la dreta, es diu dextrogira, en canvi si aquesta llum es desvia cap a l’esquerra s’anomena levogira.
Els glúcids (excepte la dihidroxiacetona) tenen tots isomeria òptica, com ara els aminoàcids. Els aminoàcids tenen un carboni central envoltat per quatre radicals que contenen un hidrogen, un grup amino, un grup hidroxil i un radical respectivament. Tots vint aminoàcids tenen un carboni asimètric excepte la glicina, la qual té dos hidrògens. Per tant, la glicina no tindrà activitat òptica.

Laura Figueras
Bibliografia
2n batxillerat B
Llibre de biologia de primer de batxillerat
http://carbohidratos.soy.es/

Anònim ha dit...

Quan un compost té un àtom de carboni asimètric es poden formar dos varietats , són els estereoisòmers òptics. Aquests tenen les mateixes propietats tan físiques com químiques però a diferència l’un de l’altre seria que desvien el pla de la llum polaritzada en diferent direcció, una cap a la dreta ( + o dextrogir) o cap a l’esquerra (- o levogir).

Les Biomolècules que presentaran aquesta isomeria òptica són: els glúcids i les proteïnes. Tenen isomeria òptica perquè tant els glúcids com les proteïnes tenen carbonis asimètrics.

Hi ha 2 accepcions. Ens els glúcids tots tenen carbonis asimètrics menys la dihidroxicetona i en les proteïnes, totes tenen carbonis asimètrics menys la glicerina.

Marc González
2n B.

Anònim ha dit...

Les biomolècules que presenten isomeria òptica han de tenir carbonis asimètrics (que tinguin els 4 radical units a grups químics diferents), perquè actuen de polaritzadors (que permeten desviar el pla de la llum). És a dir, que ho tindran totes aquelles biomolècules constituïdes per carboni i que en tinguin almenys un d'asimètric.
Marta Llorens (1r B)

Anònim ha dit...

La isomeria òptica: Hi han diverses molècules que tenen les mateixes propietats, amb la diferència que tenen la capacitat de desviar la llum. Un desvia la llum cap a la dreta (dextrogira +) i l’altre la desvia cap a l’esquerra (levogira -). Les molècules que tenen aquesta capacitat són les que tenen en la seva estructura un carboni asimètric.
No podem saber si una biomolècula és levogira o dextrogira a simple vista, hem d’utilitzar una màquina anomenada polaritzador.
Hi ha moltes biomolècules que estan formades per carbonis asimètrics com per exemple: Els gliceraldèhids, la glucosa...
Les aldohexoses tenen quatre carbonis asimètrics, per tant tenen isomeria òptica.

Una de les molècules que no presenta isomeria òptica és la dihidroxiacetona que no presenta cap carboni asimètric

Sofia Melero Iglesias
1r Batx B

Anònim ha dit...

En química dels isòmers òptics són una classe de estereoisòmers tals que en la parella de compostos un és imatge especular de l'altre i no són superposables. Dit d'una altra manera: un enantiòmer és una imatge especular no superponible amb si mateixa, com les dues mans d'una persona. La enantiomería és un tipus de estereoisomería.Los compostos enantiopurs són mostres que tenen, dins dels límits de detecció, només una de les dues molècules quirals.julià oliveri spik 1bax b

Anònim ha dit...

La isomeria òptica sorgeix quan un composta té al menys un àtom de carboni asimètric. Els isòmers òptics no es poden superposar i un és com la imatge especular de l’altre. Presenten les mateixes propietat físiques i químiques, però es diferencien en que desvien el pla de la llum polaritzada en diferents direccions. Els que desvien la llum cap a la dreta es designen (+) o dextrogirs, i els que desvien la llum cap a l’esquerra es designen (-) o levogirs.
Així que qualsevol molècula que tingui al menys un carboni asimètric i desviï el pla de la llum presentarà isomeria òptica.

Irene Martínez (Segon de batxillerat B)

Anònim ha dit...

A partir d'aquest video hem pogut veure que les biomolècules que tenien isomeria òptica són els aminoàcids i els glúcids. Els aminoàcids desvien llum polaritzada. Si és a l'esquerra és levògir(-) i si és cap a la dreta és dextrògir(+).
Hem pogut veure que els glúcids tenien isomeria òptica perquè tenen un carboni asimètric que ens fa veure diferències entre dos isòmers especials. Els isòmers espacials que hi ha són enantiomorfs(imatge especulkar un de l'altre). També desvien la llum polaritzada.
Toni Pujadó
Biologia 2n B

Anònim ha dit...

Per poder dir que tenim isomeria òptica, una cadena de carbonis ha de tenir com a mínim un que és asimètric. Quan una molècula té un numero de carbonis asimètrics, tindrà dos isòmers per cada carboni asimètric.
Poden ser cadenes diferents però han de tenir les mateixes característiques.
Són molècules visualment actives.
Els isòmers fan efecte mirall, per tant no podem col·locar-los un sobre de l'altre.

La isomeria òptica és la capacitat que tenen les molècules de desviar la llum polaritzada, ho poden fer de dues maneres:

·Dextrogira: Quan passem la llum pel polaritzador, la llum es desvia cap a la dreta.
·Levogira: Quan passem la llum pel polaritzador, la llum es desvia cap a l'esquerra.

Polaritzador: Serveix per identificar si es dextrogira o levogira.
Sense un polaritzador només podem saber que té activitat òptica. Aquest aparell fa que la llum vibri únicament en un dels molts plans que té la llum.

Marina Thomas Castelló

Anònim ha dit...

Aquelles biomolècules que presenten isomeria òptica són:
1. Els glúcids. Presenten un carboni asimètric, el qual permet distingir dos isòmers quirals o enantiòmers. Podem distingir dos isòmers, que cada un és la imatge especular de l’altre, és a dir, com la imatge que es reflexa en un mirall. Depenent cap a on desviïn la llum polaritzada els anomenarem dextrogir (+), si la desvia cap a la dreta; o levogir (-), si la desvia cap a l’esquerra. El comportament d’aquestes molècules davant la llum polaritzada es deu a que la molècula presenta una manca de un pla de simetria.
2. Aminoàcids. També, com els glúcids, desvien la llum polaritzada i els anomenem dextrogir o levogir.

Aarón de la Cruz. 2n batx. B.