L'espècie humana està subjecta a les mateixes lleis de l'herència que regeixen la resta d'éssers vius. Aquest fet ens permet apreciar i acceptar canvis, no sempre esperats, entre els pares i els fills.
Aquesta activitat està adreçada especialment als alumnes de biologia i geologia de 4t ESO. Es tracta de explicar un caràcter hereditari en la nostra espècie. Cal posar també l'enllaç a les webs d'on hem tret la informació i guardar-los en la carpeta personal a Mister Wong.
En l'aula virtual adn-dna.net , dins el curs B07-Genètica mendeliana, molecular i biotecnologia, es pot ampliar informació sobre diferents aspectes en el camp de la genètica.
12 comentaris:
PIGMENTACIÓ DE LA PELL
Pigmentació significa coloració. Les cèl·lules de la pell reben el seu color a través de la melanina, una substància que crea pigmentació fosca que fa que la pell s'enfosqueixi.Per això el fet que una persona sigui de pell fosca o clara té a veure amb l'herencia. Alguns transtorns de pigmentació estan només en certes zones, d'altres en tot el cos. Si el cos produeix massa melanina la pell s'enfosqueix. Hi ha diverses malalties relacionades amb la pigmentació que també són hereditàies com la malaltia d'Addison, albinisme...
Carola Merino 4tB
Existeixen molts caràcters que els fills hereten dels seus pares.
El que he escollit jo és l'herència del cabell arrissat o llis.
El cabell arrissat és l'al·lel dominant per a aquest gen. Per tant, el cabell llis és l'al·lel recessiu.
Si el pare i la mare són homozigots per al mateix caràcter i els dos tenen el cabell arrissat o llis, els fills sortiran com els pares. Si un dels dos és homozigot i l'altre no, hi ha un 50% de possibilitats. Finalment, si els dos són heterozigots, el 75% tindran el cabell arrissat i el 25% llis.
La pàgina d'on he tret la informació és http://www.quimicaweb.net/Web-alumnos/GENETICA%20Y%20HERENCIA/Paginas/8.htm
Cristina M.R. (4t C)
Albert Rosich Virigili 4t A
Jo m’he interessat per obtenir mes informació per a la daltonià i e après això:
Es caracteritza per la incapacitat de percebre un o dos colors, habitualment el vermell i el verd. És una alteració genètica produïda per una mutació cromosòmica recessiva i d'herència lligada al cromosoma X, raó per la qual la malaltia afecta més el sexe masculí. La dona pot ser portadora i transmetre la malaltia al fill i la meitat de les filles en seran portadores. Les dades mostren que el 8 per cent dels homes i el 0,5 per cent de les dones del continent europeu pateixen daltonisme, una deficiència genètica que transmeten les dones i pateixen majoritàriament els homes. Per entendre com succeeix cal fer loció a unes cèl•lules que es troben a la retina anomenades cons. Hi ha tres tipus diferents i són els encarregats de percebre els tres colors primaris. Gràcies al seu treball, el blau, el verd i el vermell es poden combinar pintant el món amb les milers de tonalitats que sorgeixen de la unió entre els tres.
http://www.elperiodicodelafarmacia.es/noticia.php?id=873&gclid=CJzP3tG-_p0CFVVu4wodlRlEpw
http://ca.wikipedia.org/wiki/Daltonisme
El color dels ulls és un caracter determinat per la quantitat i el tipus de pigment que hi ha a l'iris. en els humans, aquestes variacions son caracteritzats per l'eumalenina produit pels melacnòtics.
Hi ha 3 elements característics que determinen el color dels ulls:
- Continugt de melanina en l epiteli pigmentari.
- Contingut de melamina dins del teixit connectiu de l'iris.
- La densitat cel·luar del teixit connectiu.
Hi ha tambe dos gens principals:
- OCA2: amb els al·lels marro i blau
- EYCL1: amb els al·lels verd i blau.
En els animals hi ha forçes variacions. en els ulls dels pardals tan brillants i colorits son deguts, en part, per altres pigments com: pterdines, purines i carotenoides.
Cristina F, 4tC
FENILCETONÚRIA
La fenilcetonúria és una malaltia metabòlica d’origen genètic, lligada al sexe. També és coneguda com a PKU. Deriva d’un error en la reacció de degradació de l’aminoàcid fenilalanina. L’acumulació d’aquest aminoàcid en el cervell causa trastorns molt greus, entre els quals hi ha el retard mental.
L’al•lel normal (F), es dominant sobre l’al•lel fenilcetonúria (f).
S’estima que un cada 10.000 naixements pot presentar aquesta malaltia.
http://es.wikipedia.org/wiki/Fenilcetonuria
Llibre: Biologia I, Batxillerat, edebé
Marta Bacardit (4t C)
L'albinisme es un transtorn genetic en que hi ha absencia de pigmentacio dels ulls, pell, pel causat per culpa de la mutacio dels gens. Les persones albines es caracteritzen per tenir els ulls molt clars, el pel blanc, i la pell d'un blanc amb un to rosat. Aquest fenomen també es dona als vegetals. Aquesta mutacio es hereditaria, apareix amb la combinació de dels dos pares portadors del gen recessiu. Aquesta malatia es pot donar de diferents maneres: l' albinisme parcial( albinisme ocular) i el albinisme total ( albinisme oculocotani)
Franc Domenech 4t C
http://ca.wikipedia.org/wiki/Albinisme
Franc Domenech
Color d'ulls:
En la familia podem trobar que els pares tinguin el color d'ulls marrons ( per part de pare ) i per part de mare també marrons. Això vol dir que el color marron predomina sobre els altres colors, como blaus, verds, etc.
Forma del nas:
En la família pot predominar la forma del nas ample i sigui la dominant però pot ser que en la tercera generació agafi el caràcter recessiu i sigui prim. Això vol dir que la forma del nas ample domina en la de forma prima i no vol dir que en totes les generacions tots tinguin el nas ample sinó que alguns el tindran prim.
Marc 4t C
Web: www.edu365.cat/aulanet/comsoc/treballsrecerca/treballs_04_05/treb_publicats/herencia/textC.htm
El color dels ulls
Per part materna s’observa un predomini del color d’ulls marrons en totes les generacions, però no en totes les generacions domina igual.
Per part paterna s’observa també un predomini del color d’ulls marrons en totes les generacions. En aquest cas, el domini del color marró no varia tant d’una generació a una altra, però si que varia el color d’ulls amb qui comparteix el seu domini, verds o
blaus.
En la família materna ens trobem amb un predomini del color d’ulls marrons indica que segurament serà un caràcter dominant sobre el caràcter d’ulls verds i blaus.
En la família paterna trobem, novament el predomini del color d’ulls marrons fet que indica que aquest serà un caràcter dominant sobre el caràcter d’ulls verds i blaus. En aquest cas i al igual que l’anterior degut a la falta d’informació no es pot determina exactament si el caràcter d’ulls verds domina sobre el blau o a l’inversa.
Recerca:
http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/treballsrecerca/treballs_04_05/treb_publicats/herencia
Janna Morera 4t B Biologia m
L'albinisme és un transtorn genètic en que hi ha una absència de pigmentació del ulls, pell i pèl als éssers humans i animals, causat per una mutació en els gens. En els humans afectats, es caracteritza perquè tenen el pèl blanc, els ulls clars i la pell blanca lleugerament rosada tot i que depèn del tipus d'albinisme. També és un caràcter herdeditari en les plantes. Apareix amb la combinació dels dos pares portadors de gen recessiu. Els albins tenen una visió deficient i estan exposats a càncers de la pell si no es protegeixen del sol.
Marta Valor 4tA
EL COLOR DE CABELLS
El color dels cabells el determinen dos gens. Un que determina si el color serà marró o ros i un altre que determina si serà pèl roig.
Marró o ros: Té un al·lel dominant(marró) i un al·lel recessiu (ros). Per tant que per què una persona sigui rossa o no, ha de tenir aquest gen amb dos al·lels recessius, és a dir, homozigot recessiu.
Pèl-roig o no: Té dos al·lels, un dominant (pèl no roig) i un recessiu (pèl-roig). Per tant per tenir el pèl-roig has de tenir els dos al·lels negatius.
El fet que una persona tingui, els dos gens homozigots recessius, ros/pèl-roig, significa que tindrà un cabell pèl-roig clar(tirant cap a ros). I si tingués el primer gen heterozigot (seria cabell marró fosc)i el segon gen homozigot recessiu, significaria que tindria el cabell pèl-roig fosc.
El grau de fosc o clar el determina la eumelanina. Com més n'hi hagi més fosc serà el cabell i a l'inrevés. I si un cabell és pèl-roig ho determina la feomelanina. S'hi n'hi ha el pèl és pèl-roig i si no hi és, llavors és un gen heterozigot o homozigot dominant.
Laura Figueras
4 ESO A
EL COLOR DEL CABELL
El color del cabell és produït a causa de l’existència de dos components químics: l’eumelanina i la feomelanina.
• Eumelanina: aquesta substància pot ser negra i marró. La foscor del nostre cabell depèn de la quantitat d’eumelanina.
- Marró: si tenim una concentració baixa d’eumelanina marró, el cabell serà ros. Si pel contrari, tenim una concentració alta d’eumelanina, el color del cabell serà marró o castany.
- Negra: si tenim més quantitat d’eumelanina negra, el cabell serà negre. Si pel contrari, tenim una baixa concentració d’eumelanina negra, el cabell serà de color gris.
Uns pares amb cabell marró, podran tenir un fill ros, ja que una persona amb l’al•lel marró tindrà el cabell marró, i si no té aquest al•lel, serà rossa.
• Feomelanina: aquesta substància té dos al•lels, el vermell(recessiu) i el no-vermell (dominant). Una persona amb dues còpies d’al•lels vermells serà pelroja, però podrà ser amb castany-vermellós o de color vermell-taronja brillant, depenent de si el primer par de gens la fa ser castanya o rossa.
Colors naturals del cabell
• Cabell negre: és el color més fosc i més comú entre l’ésser humà i es pot trobar en qualsevol ètnia. Té més eumelanina i també és més brillant.
• Cabell castany: és el segon color de cabell més comú i també es pot trobar en qualsevol ètnia. Dels dos tipus d’eumelanina que hi ha, una persona amb el cabell marró, té l’eumelanina marró.
• Cabell ros: aquest tipus de cabell és un fenotip humà poc comú, degut a la major presència de gens recessius.
• Cabell gris: aquest color és més donat quan la gent s’envelleix. Tot i que també pot ser causat per deficiència de B12 o descompensació de les tiroides.
Efectes de l’edat
Quan l’ésser humà envelleix, la melanina deixa de produir-se en les arrels, per tant els cabells que van naixent, neixen sense pigmentació.
Mònica Biosca 4t A
Publica un comentari a l'entrada