 | |
| Valentí Fuster |
Comentaris sobre el llibre La ciéncia de la salut realitzats pels alumnes de biologia humana de 2n de batxillerat. En aquest post es comenta el capítol:
20- Quan cal anar a urgències per un dolor de pit
Per ampliar informació sobre el cos humà i la salut es pot consultar en l’aula virtual adn-dna.net els següents cursos:
B02- La química de la vida
B10- El cos humà:anatomia i fisiologia
B11- La nutrició humana
Els comentaris sobre el capítol 20 es faran públics el proper dilluns 17 de gener.
21 comentaris:
CAPÍTOL 20: INFART, QUAN CAL ANAR A URGÈNCIES PER UN DOLOR AL PIT.
-A vegades, tot i que no ens ho sembli, és més aconsellable per part dels especialistes visitar un metge quan pensem que tenim símptomes semblants als d’un infart, més que quedar-nos a casa per por d’equivocar-nos. Els efectes poden ser fatals si realment es tracta d’un infart.
-També cal destacar que en molts casos, hi ha gent que es fa la forta i creu que no necessita anar al metge, quan en realitat tenen un problema crític, i que la gran majoria d’aquests casos són homes.
EL TEMPS ÉS VIDA
- Quan es produeix un infart, s’ha d’actuar ràpid. El que ocorre és que es forma un coàgul que s’incrusta en les artèries coronàries i el cor no pot funcionar bé. Les cèl•lules aniran morint, i són irreparables, així que com més ràpid actuem, menys evolucionarà l’infart.
- És veritat que en la gran majoria dels casos, l’infart ve determinat per alguns factors de risc com el tabac, o també afecta molts cops en persones que ja han tingut problemes cardíacs amb anterioritat, però hi haurà també persones que patiran infarts sense cap factor d’aquests.
SÍMPTOMES PER AMOÏNAR-SE
-Tot i que hi ha alguns símptomes generals, molts d’ells poden no estar relacionats sempre amb l’infart. D’entre els símptomes més freqüents destaquen: el dolor al centre del pit (com si ens estiguessin aixafant el tòrax), que pot dirigir-se també als braços, boca, estómac...
Altres símptomes poden ser: nàusees, vertigen, suor freda, pal•lidesa,...
SÍMPTOMES QUE NO SÓN URGÈNCIES
-Hi ha algunes preguntes que s’utilitzen sovint per saber si es tracta d’un infart. Per exemple, preguntar si fa mal quan apretem al lloc on ens fa mal; si no fa mal, hi ha risc de que sigui un infart. També es pot preguntar si el dolor és intermitent o no, i si ho és, pot ser un preinfart.
DESFIBRIL•LADORS SALVAVIDES
-Un desfibril•lador produeix una descàrrega per restaurar el senyal elèctric que farà que les cèl•lules es contraguin amb normalitat. En alguns casos, aquest aparell que podria estar a qualsevol lloc (tot i que no és així) pot salvar la vida d’una persona, tot donant-li la oportunitat d’anar a l’hospital i curar-se, de manera que resulten molt útils.
EN ARRIBAR A URGÈNCIES
-Primer se li fa un electrocardiograma al pacient (que ens indicarà si hi ha algun problema en el cor), i donar-li una dosi de nitroglicerina sublingual (que dilata les arteries immediatament, i ens podrà indicar si es tracta d’una angina inestable, on desapareixerà el dolor, o si es tracta d’un infart, on el dolor romandrà). Llavors hi ha tres opcions:
1- angioplàstia amb stent, on s’omplirà un petit globus en l’artèria afectada i s’hi pot implantar una malla perquè no es torni a obstruir.
2- prendre fàrmacs en cas que ens trobem lluny d’algun hospital on ens puguin tractar de la forma anterior, podem acudir a algun altre hospital i que ens receptin fàrmacs, però hi ha risc de patir hemorràgies.
3- per últim, també podem trobar el bypass, que és una tècnica més agressiva. S’extreu un tros de vena o artèria que no sigui vital i s’implanta al cor. Ja no es fa servir tant, però si que s’utilitza per exemple en gent a qui ha fracassat l’intent d’implantar un stent.
-Després el pacient queda ingressat a l’hospital uns tres dies, i més tard, després d’estudiar la situació i estil de vida del pacient, se li receptaran uns fàrmacs per reduir el risc i que no es torni a repetir.
- Per últim, i un cop el pacient ha arribat a casa, s’ha d’adaptar a la nova situació, i cuidar-se psicològica i físicament tant com es pugui.
Noelia Llamas 2n Batxillerat A
CAPITOL 20:
-El 80% dels pacients que arriben a urgències sospitant que estan tenint un infart no tenen res greu.
-Els símptomes d'un infart no sempre són clars ni especialment dolorosos.
-El 95% de les persones que moren d'un infart es podrien haver salvat si haguessin anat a urgències.
-Les dones són més capaces que els homes de valorar la importancia d'un problema crític de salut i de saber reaccionar adequadament davant d'una urgència.
-Com més accepta una persona que és vulnerable, menys ho és.
-El 75% de les morts es produeix durant la primera hora des de que la persona s'adona que no es troba bé.
-Un infart es produeix quan un coàgul obstrueix una artèria coronària i impedeix l'arribada de sang a una part del múscul cardíac, aquest teixit es necrosa.
-Les cèl·lules de cor destruides durant un infart són irreparables.
-La mort d'una part del múscul cardíac pot fer que sigui incapaç de bombejar prou sang i això causa la mort.
-La manca d'oxigen en una part del cos pot malmetre el senyal elèctric que regula els batecs del cor. Cada cèl·lula es contrau com vol i el cor ''tremola''. Està fibrilant i això és el que causa la majoria de les morts per infart.
-Si experimentem símptomes que poden ser d'infart s'ha d'anar a urgències.
-El símptoma més típic és dolor al centre del pit, un dolor opressiu, continu i que dura més de 15 minuts.
-Aquest dolor pot irradiar als braços, sobretot l'esquerre, la boca de l'estòmac, l'esquena i la mandíbula.
-Hi pot haver infarts sense dolor.
-Altres senyals d'alarma poden ser nàusees, vertigen, feblesa, suors fredes, ansietat...
-Si un dolor al pit és una punxada i remet és que no és d'origen coronari.
-Si el dolor és intermitent i opressiu pot ser una angina de pit, que pot desembocar en un infart.
-Per els casos en què l'infart ja s'ha produit el millor és tenir disfibril·ladors en llocs públics i que la gent els sàpiga utilitzar.
-Un desfibril·lador és un aparell que aplica una descàrrega al cor i restaura el senyal elèctric que regula el batec de les cèl·lules.
-En molts infarts la possibilitat de viure o morir depèn de si es té accés o no a un desfibril·lador.
-Quan un pacient arriba a urgències amb una sospita d'infart el primer que es fa és fer-li un electrocardiograma i donar-li una dosis de nitroglicerina sublingual.
-Si es confirma l'infart hi ha tres possibilitats: angioplàstia amb stent, fàrmac o bypass.
-En l'angioplàstia amb stent s'introdueix un catèter fins al cor. Al lloc de l'infart s'infla un petit globus i s'hi col·loca una petita malla cilíndrica.
-Un bypass és una operació quirúrgica en la qual es talla un fragment d'una vena no vital i s'implanta al cor, entre l'aorta i la coronària.
Maite Alamillo, 2n Batx. B
CATÍTOL 20: infart. Quan cal anar a urgències per un dolor al pit
El temps es vida
-La majoria de persones que són tractats ràpidament quan tenen un infart tenen unes probabilitats molt altes de sobreviure.
-però si no s’actua amb pressa es fa un coàgul que tapona una de les artèries coronàries que irriguen el cor que barra el pas de la sang i de l’oxigen provocant que les cèl•lules del cor morin.
-la manca d’oxigen pot provocar que el senyal elèctric que fa que les cèl•lules del cor es contraguin simultàniament es perdi, i el pacient comença a fibril•lar i el cor no pot bombejar la sang.
Símptomes per amoïnar-se
-no n’hi ha cap d’inequívoc, el més comú és el dolor al centre del pit, opressiu i de manera contínua. El dolor pot irradiar als braços, la boca de l’estómac, l’espatlla o la mandíbula.
-el dolor no és proporcional a la magnitud del infart.
-també pot haver sensació d’indigestió, feblesa, mareig o vertigen, etc. però pot ser que aquests símptomes no tinguin res a veure amb el cor.
Símptomes que no són urgències
-els dolors al pit que fan més mal quan es pressiona no són de problemes cardíacs.
Desfibril•ladors salvavides
-aparell que emet una descàrrega elèctrica que restaura els batecs del cor en cas de fibril•lació.
-si s’actua de manera ràpida el desfibril•lador pot ajudar a salvar moltes vides.
En arribar a urgències
-el primer que es fa quan es sospita que un pacient té un infart és fer-li un electrocardiograma (indica si hi ha un problema d’irrigació sanguínia al cor) i donar-li nitroglicerina sublingual (dilata les artèries) i així es pot saber si es tracta d’una angina inestable o d’un infart.
Per restablir la circulació sanguínia hi ha 3 opcions: 1) angioplàstia amb stent, s’introdueix un catèter pel múscul i s’arriba al punt on s’ha produït el infart per l’interior de les astèries; s’infla un globus per obrir l’artèria des de dins i es col•loca una petita malla cilíndrica. 2) Bypass, es talla un fragment d’una vena o artèria que no sigui vital i s’implanta al cor connectant l’aorta amb la coronària obstruïda.3) fàrmacs trombolítics, si no ha passat més de 2 hores des dels símptomes del infart, poden liquidar el coàgul i restablir la circulació de la coronària obstruïda.
-el pacient ha d’estar ingressat entre 2 i 5 dies i se li recepten 4 fàrmacs per disminuir el colesterol, ajudar que el cor consumeixi l’oxigen més fàcilment, un anticoagulant i per evitar que el cor es continuï deteriorant.
Henar Guerra
20. INFART. QUAN CAL ANAR A URGÈNCIES PER UN DOLOR AL PIT
- Els símptomes d’un infart no sempre són els mateixos en tothom. Als homes els costa més anar a urgències quan creuen que tenen un problema de salut. En canvi, les dones que coneixen la vulnerabilitat del ésser humà, tenen més fortalesa emocional per superar un infart.
- Els primers minuts són vitals. La primera hora des que el pacient s’adona que alguna cosa no va bé és on mor més gent. Cal recordar que ningú té risc 0 de patir un infart. Si s’experimenten símptomes el millor és anar a urgències, encara que no sigui res.
- SÍMPTOMES: dolor opressiu i continu al centre del pit durant més de 15 minuts. També, pot irradiar a braços, boca, esquena o mandíbula. (Pot ser que no hi hagi dolor) Altres símptomes com: indigestió, nàusees, vertigen, suor freda, sensació que ens estem morint, canvi de color de la pell. Sobretot ha de ser continu, i si prems i augmenta és de la musculatura del tòrax. Si no és constant, podria ser un preinfart. El problema d’aquesta patologia és que els símptomes més notables no apareixen fins quan el procés està molt avançat.
- Quan el senyal elèctric es malmet un desfibril•lador pot salvar moltes vides: aplica una descàrrega al cor i fa que les cèl•lules es moguin sincrònicament.
- Quan arribes a urgències: 1) Et fan un electrocardiograma per veure si és un infart. 2) Et donen nitroglicerina sublingual per dilatar les artèries. Si és una angina el dolor desapareix, si és un infart cal actuar. 3) Et donen aspirina perquè no es formin nous coàguls. Com solucionar l’infart: 1) angioplàstia amb stent. 2) fàrmac 3) bypass. 4) Et quedes uns 3 dies ingressat. 5) Et recepten aspirina, estatina, betablocador i inhibidor de ECA. 6) Cap a casa a canviar el ritme de vida.
Elisabet Domènech
2n Batxillerat A
INFART. QUAN CAL ANAR A URGÈNCIES PER UN DOLOR AL PIT.
• Els símptomes de l’infart no són sempre del tot clars.
• És millor anar a urgències si s’experimenten els símptomes d’un infart, encara que després sigui una falsa alarma; ja que més val prevenir.
• Els primers minuts després de l’infart són vitals. Però si s’actua ràpid hi ha un 95% de possibilitats de sobreviure.
• Quan es produeix un infart es forma un coàgul de sang en alguna paret de les artèries coronàries que no deixa passar la sang, i per tant, l’oxigen. Es produeix una necrosi (mort de les cèl•lules que són irreparables). D’aquesta manera el cor pot deixar de bombejar sang i l’individu mor.
• La falta d’oxigen pot fer malbé el senyal elèctric que regula els batecs del cor (cada cèl•lula es contrau quan vol). Aquesta és l’anomenada fibril•lació ventricular i el cor tremola.
• Tothom té risc, per petit que sigui.
• Els símptomes no són clars ni definitius. El més comú és el dolor opressiu i continu al centre del pit. Si dura més de 15 minuts s’ha d’anar a urgències. També es poden produir dolors als braços, a l’esquena o la mandíbula, sensació d’indigestió, nàusees, vertigen, feblesa, suors, ansietat... També pot ser que es produeixi sense cap dolor.
• Si es produeix un dolor com una punxada no és d’origen coronari. Si pressionant a la zona del dolor fa mal és un problema muscular.
• Si es produeix un dolor intermitent cal anar a urgències perquè segurament es tracta d’una angina de pi (pre-infart).
• El procés d’infart dura hores, però els símptomes importants no es produeixen fins al final.
• Els desfibril•ladors són uns aparells que apliquen una descàrrega elèctrica al cor per tal de restablir el senyal elèctric. Només s’utilitza quan l’infart es produeix per l’error en els senyals elèctrics.
• Després d’aplicar els desfibril•ladors es dóna una dosi de nitroglicerina que dilata les artèries i es pot saber si és una angina o un infart. Seguidament s’administra una aspirina, que ajuda a que no es formin coàguls.
• Els tractaments per un infart són tres: l’angioplàstia, s’introdueix un catèter fins al cor que s’infla com un globus i s’hi deixa una malla perquè no es tanqui; els fàrmacs, que s’administren per destruir coàguls; el bypass, operació que talla una part de vena o artèria no vital i s’implanta al cor per poder evitar el coàgul. Aquest últim s’utilitza menys perquè és més agressiu.
• Després d’estar uns dies ingressat, es recepten 4 fàrmacs: aspirina (antiinflamatori i anticoagulant), estatina (antiinflamatori i pel colesterol), betablocador (redueix el risc) i inhibidor ECA (per evitar el deteriorament del cor).
Anna F. - 2n BATX. A
20. Infart. Quan cal anar a urgències per un dolor al pit.
- Molts pacients arriben a l'hospital amb símptomes d'infart però resulta que ha estat un simple ensurt. Els metges, però, no retreuen mai això. Cal ser prudent i anar a l'hospital sempre que tinguem sospites que podem tenir un infart.
- L'infart es produeix quan el teixit cardíac no rep prou sang oxigenada per culpa d'un coàgul en una artèria coronària. Això causa la destrucció del teixit cardíac i incapacita el cor per bombejar sang. La falta d'oxigen també pot debilitar el impuls elèctric i fer que el cor no es contragui, deixant-lo vibrant (fibrilant)
- Les morts per infart es produeixen majorment en la primera hora des de la seva detecció. Actualment, el 95% dels pacients sobreviuen si arriben a temps.
- La majoria d'infarts els tenen persones que tenen factors de risc.
- Els símptomes principals són dolor al pit i el braç esquerre i arees circumdants, suor freda, malestar, nàusees, debilitat, sensació que ens morim i altres. A vegades, però, pot no haver-hi dolor.
- El risc de patir un infart mai és 0, ni en persones sanes.
- El dolor al pit no sempre és símptoma d'infart, però és millor acudir al metge en cas de dubte.
- Els desfibril·ladors són aparells que restauren el impuls elèctric i així reanimen el cor.
- Als pacients amb infart, al arribar a l'hospital, se'ls pot tractar de diversos mètodes: Diluint el coàgul amb fàrmacs, amb una angioplàstia (consisteix en introduir un catèter fins a l'artèria coronària i obrir-la inflant un petit globus. Després es posa un stent, una malla, que impedeix que es tanqui de nou l'artèria) i fent un bypass (empalmar una artèria/vena secundària des de l'aorta fins el vas coronari sortejant la obstrucció.
- L'angioplàstia és la tècnica més eficaç i la més utilitzada.
Gerard Ramiro
INFART. QUAN CAL ANAR A URGÈNCIES PER UN DOLOR AL PIT.
Els símptomes d’un infart no tenen perquè ser sempre clars i dolorosos.
Molts dels pacients que creuen que tenen infarts, només s’emporten un ensurt, però, és molt important anar al metge si se sent dolor de pit.
Les dones acostumen a ser més capaces de valorar la importància d’un problema crític de salut i saber reaccionar d’una manera adequada davant de qualsevol emergència, en canvi els homes, els hi costa més reaccionar-hi. Per tant, com més es cregui una persona vulnerable menys ho és.
-EL TEMPS ÉS VIDA:
Els primers minuts durant un infart són vitals, un 75% de les morts es produeixen durant la primera hora que es produeix l’infart, però, si s’accedeix ràpidament al hospital, el 95% se’n salven. Si no s’actua amb rapidesa l’infart progressa.
Tot comença amb un coàgul de sang que es queda pressionat a una artèria coronària i barra així el pas de la sang a una part del múscul cardíac. En quedar-se sense oxigen la part del cor s’asfixia.
Les cèl•lules que es destrueixen durant un infart no són reparables.
A més a més la falta d’oxigen en una part del cos pot malmetre el senyal elèctric que regula els batecs del cor.
Un infart el pot tenir tothom, algunes persones tenen un risc molt alt, d’altres molt baix, però ningú té un risc de zero.
-SÍMPTOMES PER AMOÏNAR-SE:
El símptoma més típic és el dolor al centre del pit. Aquest acostuma a ser opressiu.
En alguns casos, el dolor pot irradiar als braços, la boca de l’estómac, l’esquena o la mandíbula.
Però aquest dolor no té perquè ser intens.
Altres senyals podem ser; nàusees, vertigen o feblesa, suors freds, mal al pit. Una sensació d’ofec, pal•lidesa...
-SÍMPTOMES QUE NO SÓN URGÈNCIES:
Tothom pot tenir dolor ocasionals al pit.
Però els metges només amb unes quantes preguntes ja poden saber si allò és un infart o no.
Pot ser que el pacient no tingui un infart o algun problema cardíac, sinó que potser tingui un dolor de la musculatura del tòrax.
O pot ser que el pacient no tingui un infart però si una angina de pit inestable, el que abans es coneixia com un preinfart. El dolor també prové d’una oclusió parcial de les artèries coronàries.
- DESFIBRIL•LADORS SALVAVIDES:
Desfibril•lador: aparell que aplica una descàrrega al cor i restaura el senyal elèctric que fa que les cèl•lules es contreguin de manera sincronitzada. Restaura la capacitat de bategar en cas d’aturada cardíaca.
-EN ARRIBAR A URGÈNCIES:
Si es té una sospita d’infart, es fa un electrocardiograma i es dóna una dosi de nitroglicerina sublingual.
Electrocardiograma: indica si hi ha algun problema d’irrigació sanguínia en una part del cor.
Nitroglicerina sublingual: dilata les artèries i indica si el que està passant és un infart o una angina. Si és una angina el dolor desapareix en un minut, si es tracta d’un infart el dolor continua.
Tractament d’un infart:
-fàrmac trombolític; és capaç de liquar el coàgul i restablir la circulació a la coronària obstruïda.
- angioplàstia; es fa arribar un petit globus fins al cor amb un catèter. El globus s’infla dins de la coronària per obrir-la tot fent pressió. A més, es pot implantar un tub de malla a l’interior de l’artèria per evitar que es torni a tancar.
- Bypass; s’empalma un fragment d’un altre vas sanguini del pacient, tot fent un pont sobre el punt on està obstruïda la coronària, per tal que la sang pugui salvar l’obstacle i tornar a circular. Connecta l’aorta amb la coronària obstruïda.
Laia Salgado 2nC
20- Quan cal anar a urgències per un dolor de pit
•Sempre que tenim algun indici de infart hem de acudir ràpidament al hospital per assegurar que no és cap falsa alarma.
•Ells homes sempre els costa més anar en aquests casos al hospital ja que creuen que això els fa semblar més dèbils, pel contrari les dones saben el que pot passar i se’n asseguren.
•Un cop patit un infart els homes és senten que ja no poden fer la mateixa funció que abans , és a dir, que són com de vidre.
•Els primers minuts de símptomes són vitals, el 75% dels casos es succeeixen a la primera hora. Si s’agafa des de un principi la probabilitat de sobreviure és de un 95%.
•El drama comença quan es forma un coàgul en una de las arteries principals causant una necrologia al múscul miocardíac, com anomenen els especialistes.
•La falta de oxigen pot tenir un afecta posterior, causant un dany irreversible ens els senyals elèctrics del cor.
•Quan el cor tremola, és a dir quan fibril•la, es quan comença el caos.
•Mai hi ha risc zero d’infarts, tothom en pot patir un el que si que poden haver-hi més o menys probabilitats.
•Els símptomes més típics del infarts són el dolor al centre del pit, es diferent als altres dolors, és una sensació d’opressió al pit com si l’estiguessin esclafant.
•El dolor molts cops també pot irradiar als braços, boca de l’estomac, esquena i mandíbula
•A vegades no hi ha dolors, en el 25% dels casos pot ser induït per un consum excessiu de cocaïna.
•També pot haver-hi un canvi de color a la pell, la persona agafa un color pàl•lid i sent marejos.
•A vegades però aquests símptomes no vol dir que haguem de tenir un infart si o si , simplement en són indicis.
•Si el dolor al pit és com una punyada no te res a veure amb un dolor coronari.
•El procés d’infart és molt llarg i els dolors més aguts no es manifesten fins que ha arribat a un punt molt avançat.
•El aparell que s’utilitza per restaurar el ritme del cor és el desfibril•lador, per aquesta raó n’hi ha d’haver a llocs com camps de futbol, avions, trens...
•En arribar al hospital un pacient amb un possible infart, se li fa un electrocardiograma i se l’injecta glicerina, el primer ens indica l’estat del cor i el segon ens indica si el problema es degut a una angina de pit o a un infart.
•Sí és una angina amb la Glic. El dolor desapareix, però si es tracta d’un infart el dolor persisteix ja que el coàgul hi es persistent
•En el cas del infart s’elimina el coàgul i es pensa e quina manera evitar reaparició de infart
•El primer és l’angioplàstia es realitza col•locant una especia de globus ala zona afectada anomenat stent i després es col•loca una malla eixamplant la arteria.
•Una altre manera és amb fàrmacs, que els que fa es destruir el coàgul però pot ser més perillós ja que pot causa hemorràgies internes.
•Finalment hi ha el bypass que al ser més
invasiu no s’utilitza tant.
•Després d’haver passat tres dies es ona l’alta al pacient, això si primer se li fan proves , com u electrocardiograma , a vegades una prova d’esforç i se’ls explica com serà la seva nova vida i el que han de fer per evitar que el infart es pugui torna a repetir.
Marc Macarulla Herrero
2nB Batx.
En el capítol 20 parla de l'infart, on ens diu que el 80% dels pacients, que arriben pensant que tenen un infart, no tenen res greu. Però val més pecar per prudents, que morir per ignorants. Fins i tot el 95% de les persones que moren per ignorar els símptoma podrien sigut salvades. Això passa més en els homes que les dones, de tal manera que hi ha hagut casos en que la dona a portat al seu marit en contra de la seva voluntat perquè ell no volia anar al metge, i al final s'ha salvat de patir un infart.
Els símptomes no són molt clars i es poden confondre amb altres malalties. Normalment els símptomes d'un infart són:
-suor freda.
-pell pàl·lida o blavosa.
-dolor opressiu al pit.
-sensació de mareig, debilitat, que ens hàgim de morir, que el cor no batega bé.
-dolor als braços, normalment l'esquerra.
Un dels aparells que a salvat moltes vides és el desfibril·lador, aquest aparell aplica una descàrrega al cor i restaura el senyal elèctric que fa que les cèl·lules es contreguin de manera sincronitzada.
Quan ens arriba un cas d'infart lo que fem és una electrocardiograma si es tracta d'un infart, hi ha tres opcions: angioplàstia, fàrmac i bypass. El més segur i més efectiu és el primer. Una vegada feta la operació i es dona la alta del pacient se li donen una seria de fàrmacs per ajudar al cor. I una vegada a fora a de fer un canvi de vida que no hi estava acostumat.
Cristian Bariles
1. És important que quan una persona cregui que pot estar patint un infart acudeixi el més ràpid possible a l’hospital ja que cada minut és crucial per salvar la vida del pacient. Si per sort no és un infart, si no una simple confusió, tampoc ha estat una pèrdua de temps, ja que serveix per assegurar-se’n de la situació.
2. Com abans acudim a urgències més possibilitats tenim de salvar-nos si patim un infart. El 75% de les morts succeeixen durant la primera hora i és per aquest motiu que el temps és un factor crucial, si patim qualsevol símptoma (suor freda, sensació de mor imminent, blavor als llavis, pressió al pit...) hem d’acudir el més ràpid possible al metge.
3. No sempre que tinguem un dolor al pit és símptoma d’infart, cal analitzar-lo per saber exactament d’on prové ja que pot ser de la pleura o del pericardi. També pot ser que el que estigui patint el pacient sigui una angina de pit inestable, que cal aturar perquè no esdevingui en infart.
4. El desfibril•lador és una eina que pot salvar una vida. Aquest aparell fa que, quan el cor pateix un infart i les seves cèl•lules bateguen descoordinades, aplica una descàrrega elèctrica que fa que se sincronitzin de nou. Per aquest motiu és important que siguin presents en qualsevol lloc que puguin concentrar-se milers de persones.
5. El tractament que s’utilitza un cop un pacient ha entrat a urgències amb un quadre d’infart, el primer que es fa és un electrocardiograma i aplicar nitroglicerina sublingual, seguidament s’administra àcid acetilsalicílic. Un cop s’ha determinat que és infart s’ha de decidir un dels tres tractaments: stent, fàrmacs o bypass. El més eficaç és l`stent, que infla la coronària i evita que es torni a tancar, els fàrmacs que destrueixen el coàgul i finalment, el bypass, que és un mètode agressiu que consisteix en empalmar un tros d’una vena del cos a l’aorta i a l’arteria coronaria malmesa pel coàgul.
20. INFART
-No passa res per anar al metge si es creu que es té un infart i després no es té perquè és molt millor això que no no anar-hi i tenir-lo.
-Normalment les dones prenen conciència més ràpidament de la gravetat que pot tenir patir un infart i després és recuperen més ràpidament, tenen més fortalesa emocional per sortir-se'n.
-Un 75% de les morts per infart és produeixen durant la primera hora des que l'individu comença a adonar-se que alguna cosa no va bé. Si es va a l'hospital ràpid és fàcil sobreviure.
-Un infar comença amb un coàgul de sang que barra el pas de la sang al múscul cardíac que s'asfixia i mor. La mort pot ser ocasionada perque el múscul no pot bombejar o per una fribilació ventricular.
-Un 30% de les persones que pateixen un infart tenien problemes cardíacs. Del 70% restant, 60 tenen un factor de risc i 10 cap.
-Els síntomes són dolor opressiu al centre del pit continu, s'ha d'anar a urgències si aquest dura més de 15 minuts. El dolor pot afectar també al braç esquerre, l'esquena i la mandíbula. Altres síntomes són la indigestió, ansietat, canvis del color de la pell, sensació d'ofec.
-No és un infart quan el dolor és com d'una punxsda, és intermitent i fa mal al prémer. Tot i que és necessari anar a urgències quan es produeix un dolor intermitent com si premessin perquè es pot deure a una oclusió parcial de les artèries.
-El desfribilador és un aparell que aplica una descàrrega al cor i restaura el seu senyal elèctric i així pot tornar a bategar.
-Quan un pacient arriba a urgències se li fa un electrocardiograma i se li dona nitroglicerina, que dilata les artèries.
-Tractaments: angioplàstia amb stent (s'introdueix un caeter, s'infla un globus dins l'artèria i s'hi posa una malla), fàrmacs i bypass (tallar un fragment de vena no vital i implantar-la conectant l'aorta amb la coronària).
-Després d'un infart s'està 3 dies ingressat.
Helena Aparisi
CAPÍTOL 20 INFART. QUAN CAL ANAR A URGÈNCIES PER UN DOLOR AL PIT.
- Algunes vegades no ens adonem d’alguns símptomes de l’ infart perquè no sempre són dolorosos i clars. Per aquest motiu és important anar al metge en cas que et faci mal el pit.
- Tots podem patir un infart el que passa o acostuma a passar en molts cassos és que les dones si tenen un ensurt van ràpidament a visitar-se.
EL TEMPS ÉS VIDA
- Els primers minuts durant un infart són els més crítics ja que un 75% de les morts es produeixen durant la primera hora però si la persona o el pacient acut ràpidament a l’hospital el 95% dels cassos es salven
- Un infart no és res més que un coàgul de sang que es queda taponant una artèria coronària i en barra el pas de la sang a una part del cor. Llavors això provoca que s’afixi. Hi ha cèl•lules que es destrueixen durant l’ infart i no són reparables.
- Hi ha persones que tenen un risc més alt de partir un infart que d’altres.
SÍMPTOMES PER AMOÏNAR-SE
- Un dels símptomes més típics es el dolor al pit, justament al centre. Aquest dolor pot irradiar als braços, la boca... també hi ha altres símptomes com per exemple nàusees, suors freds....
- Quan una persona té símptomes com aquest és necessari anar a l’hospital.
SÍMPTOMES QUE NO SÓN URGÈNCIES
- el dolor al pit no vol significar un infart segur. Per això el metge ja té un seguit de protocols per saber si ho és o no.
- En molts casos es tracta d’una angina de pit. Tot això també s’origina amb una oclusió a les artèries.
DESFIBRIL•LADORS SALVAVIDES
Desfibril•lador: aparell que aplica una descàrrega al cor i restaura el senyal elèctric que fa que les cèl•lules es contreguin de manera sincronitzada.
EN ARRIBAR A URGÈNCIES
- el més comú és que es faci un electrocardiograma; ja que indica si hi ha algun problema d’irrigació sanguínia en alguna part del múscul cardíac.
- també es subministra el que anomenem : Nitroglicerina sublingual, dilata les artèries i indica si el que està passant és un infart o una angina.
TRACTAMENT D’UN INFART
- Es subministra el fàrmac trombolític que és capaç de liquar el coàgul que s’ha ocasionat.
- Angioplàstia: es fa arribar un petit globus fins al cor. El globus s’infla dins de la coronària per obrir-la tot fent pressió. A més, es pot implantar un tub de malla a l’interior de l’artèria per evitar que es torni a tancar.
- Bypass: s’empalma un fragment d’un altre vas sanguini del pacient, tot fent un pont sobre el punt on està obstruïda la coronària.
Marta Salgado Juan
Bio 2n Batx A
20- Quan cal anar a urgències per un dolor de pit
El 80% dels casos que arriben a l’hospital perquè pensen que han tingut un infart no tenen res greu. I es important ja que els símptomes d’un infart no són gaire clars i, per tant, és important en qualsevol cas anar a l’hospital. El 95% de les persones que moren per infart es poden haver salvat.
Els primers minuts en que s’inicia el infart són vitals, el 75% de les morts es produeixen passada una hora però si actua ràpidament les possibilitats de sobreviure són del 95%.
Le estadístiques mostren que de cada 100 persones que se’ls hi ha diagnosticat un infart, 30 d’elles ja tenien problemes cardíacs. La resta de persones, 60 de 70 fumaven, tenien hipertensió o excés de colesterol i el 10 restant no se sap perquè si porten una vida saludable tenen un infart.
Si tenim dolor en el pit, és un símptoma per preocupar-se, és una sensació d’opressió en el tòrax. A vegades pot derivar cap al braç esquerra, la boca de l’estómac, l’esquena o la mandíbula.
Quan una persona arriba a urgències el primer que se li fa és un electrocardiograma, aquest indica si hi ha problemes en el rec sanguini. Segons el tipus d’infart i el temps en que el pacient ha trigat en arribar a l’hospital es realitzen diferents operacions; angioplàstia amb stent, fàrmac o by-pass.
• Angioplàstia; es fa arribar un petit globus fins el cor amb un catèter. El globus s’infla dins de la coronària per obrir-la fent pressió. A més a més es pot implantar un tub de malla en l’interior de l’artèria per evitar que es torni a tancar.
• Fàrmac; si no han passat més de dues hores des de l’inici dels símptomes, un fàrmac trombolític es capaç de liquar el coàgul i restablir la circulació en la coronaria obstruïda.
• By-pass; s’empalma un fragment d’un altre vas sanguini del pacient fen un pont en el punt on hi ha la coronaria obstruïda per tal de que la sang pugui evitar l’obstacle i tornar a circular.
Mario Álvarez Soto
2n Batx.
CAPÍTOL XX: “INFART. QIAN CAL ANAR A URGÈNCIES PER UN DOLOR AL PIT”
- Hi ha una gran quantitat de gent que no va a urgències quan te símptomes d’un infart cosa que fa que es morin quan podien haver estat salvats.
- Les dones acostumen a ser més capaces d’adonar-se de la gravetat de la seva condició i actuar correctament quan tenen els símptomes d’un infart.
- Els homes solen creure’s més “indestructibles” que les dones cosa que després, un cop tingut l’infart, els fa sentir més vulnerables.
- Quan una persona més accepta que és vulnerable, menys ho és.
- L’infart és un coàgul de sang que obstrueix les artèries coronàries i evita que la sang arribi al múscul cardíac. Aquesta part del cor es veu privada d’oxigen, s’asfixia i fa una necrosi, mor irreparablement.
- Es probable que aquesta situació causi modificacions en el senyal elèctric de manera que els batecs del cor es veuran afectats (fibril•lació) i poden causar un infart.
- Qualsevol persona pot patir un infart sense presentar cap factor de risc. Per això cal anar a urgències en cas de símptomes semblants, aquests pacients sempre tindran prioritat.
- El símptoma més típic de l’infart és el dolor opressiu i continu al centre del pit que sol durar més de 15 minuts i els pacients no reconeixen (la intensitat no és cap característica important).
- En alguns casos també pot haver-hi dolor als braços, l’estómac, l’esquena o la mandíbula.
- Un altre símptoma és la sensació d’indigestió, nàusea, vertigen, suors fredes, ansietat i la sensació que ens estem morint, canvis de color a la pell, sensació d’ofec...
- Quan el dolor és una “punxada” no és d’origen coronari, ni quan fa més mal si pressiones el pit. Però quan es intermitent és causat per una oclusió parcial de les artèries coronaries i pot derivar a un infart.
- El desfibril•lador és l’aparell que produeix una descàrrega elèctrica que arriba fins al cor restaurant la senyal elèctrica perquè les cèl•lules bateguin sincronitzadament.
- L’electrocardiograma que s’efectua a l’hospital un cop arriba el pacient indica si hi ha problemes d’irrigació sanguina al cor i la nitroglicerina sublingual dilata les artèries per diferenciar el dolor de l’angina de pit (passa el dolor) o l’infart (el dolor roman perquè el coàgul no es dilueix).
- Després s’administra una aspirina que evita la formació de nous coàguls. I cal triar la manera de solucionar la restricció de l’artèria: bypass, fàrmacs o angioplàstia.
- La més ràpida i segura és l’angioplàstia que envia un catèter fins l’artèria coronària que ha sofert l’infart i on s’infla un globus i es col•loca una malla cilíndrica que restableix el flux sanguini.
- D’altra banda el coàgul es pot destruir amb el subministrament de fàrmacs però comporta un risc d’hemorràgia.
- El bypass és una tècnica mes agressiva que consisteix en tallar un fragment d’artèria o vena no tan vital per l’individu i implantar-la al cor formant un pont sobre el punt on hi ha el coàgul.
- Abans de marxar cap a casa els metges recomanen al pacient varis fàrmacs anticoagulants i antiinflamatoris com l’aspirina, l’estatina, el betablocador... i a vegades es fan proves d’esforç de baixa intensitat.
C. Jiménez 2nA Batxillerat
20. INFART. QUAN CAL ANAR A URGÈNCIES
- Els metges recomanen que quan algú se sentí els símptomes d’un infart vagi a urgències immediatament. Si al final resulta ser una falsa alarma millor, però si no s’atura a temps el pacient pot morir. Per això és molt important anar al metge ja que ells determinaran el seu estat de salut.
- Un infart es causat per una obstrucció a causa d’un coàgul d’alguna artèria coronaria que son les encarregades d’irrigar el cor. L’obstrucció de l’arteria dificulta l’entrada d’oxigen al cor i per aquest motiu es produeix un necrosi (mort) d’una part del cor.
- Els primers minuts en el qual es tenen els primers símptomes són vitals i per això cal anar ràpidament a urgències.
- Els principals símptomes d’un infart i els que ens alerten que el podem estar patint són: suor freda, dolor al coll i mandíbula, dolor opressiu al pit, dolor a la boca de l’estómac, sensació que ens hàgim de morir, sensació de mareig, debilitat, dolor al braç esquerre...
- Ara bé hi ha certes pressiona al pit que no son causa d’un infart però si d’altres problemes de l’organisme com els pulmons i el tòrax i tot i que no s’hauria d’anar a urgències si que caldria anar q fer una visita al metge.
- Els desfibril•ladors són uns aparells que poden salvar moltes vides quan una persona té un infart. Aquests el que fan és restaurar el senyal elèctric al cor tot fent contraure les cèl•lules de manera sincronitzada. Poden salvar moltíssimes vides si se’n fa un bon ús i segurament en un futur seran bàsics en qualsevol casa.
- A les persona que han patit un infart un cop a l’hospital els hi donen un vasodilatador. Si aquest fa efecte vol dir que es tractava d’una angina inestable, si el dolor continua, llavors els metges tenen tres tècniques:
1. Angioplàstia amb stent: és la mes efectiva i la més segura. Consisteix en introduir un catèter pel múscul i implantar una petita malla cilíndrica a l’interior de l’artèria coronària. No requereix anestesia però actualment no tots els hospitals disposen d’aquesta unitat especial.
2. Fàrmacs: consisteix a destruir el coàgul a base de fàrmacs. Té un risc d’hemorràgies i normalment s’utilitza quan no es disposa d’un catèter.
3. Bypass: es la que comporta un major risc per al pacient ja que requereix operació. Es tracta d’implantar un tros de vena o artèria d’alguna part del cos a l’artèria coronària perquè hi pugui tornar a circular la sang. Té una gran eficàcia però es reserva als pacients més greus.
Anna Solà
2n Batx. B
Es recomana a totes aquelles persones que creguin necessari (pel símptomes que creguin que tenen) anar a urgències que hi vagin.
No el hi ha de fer vergonya anar-hi i que després no tinguin res perquè encara que el 80% dels pacients que van a urgències no pateixen de res, hi ha el 95% de les persones que moren, podrien haver sigut salvades.
Davant d'un infart, l'expressió "el temps és or" es compleix el 100% ja que un infart progressa de manera molt ràpid. Molta de la gent que ha mort d'un infart ho fa durant la primera hora després dels primers símptiomes.
La cosa empitjora amb els pacients tenen antecedents com altres malalties cardíaques.
No hi ha cap símptoma clar que signifiqui que aquell pacient tingui problemes de cor, en canvi si que clarament podem descartar aquells casos que no suposen cap risc amb unes simples preguntes.
Una persona que arriba a urgències amb un possible atac de cor, el primer que li han de fer és un electrocardiograma (indica si hi ha algún problema d'irrigació sanguínia. Immediatament després se li administra al pacient aspirina perquè no s'hi formin nous coàguls.
A continuació, depenent del problema que hi hagi s'aplicarà un tractament o un altre (fàrmac trombolític, angioplàtia, bypass).
Que la vida d'un pacient tractat d'infart sigui segura dependrà dels moments següents a l'operació i, no cal dir que haurà de seguir un estil de vida més estricte.
Isaac Robles Díaz
CAPÍTOL 20:
No es salven el 95% de les persones que sofreixen un infart, en gran part perquè no acudeixen al metge davant de signes evidents.
El 75% de les morts per infart succeeixen durant la primera hora després que la persona detecta que alguna cosa no va bé. Per tant, els primers minuts simptomàtics són vitals.
Amb una actuació ràpida, enviat el malalt a l’hospital, el 95% dels malalts sobreviuen.
L’ infart és causat per un coàgul que s’incrusta a les artèries coronàries i barra el pas de sang al múscul cardíac. Això provoca la mort de les cèl•lules i aquests danys són, actualment, irreparables. També pot passar que la manca d’oxigen malmeti l’activitat elèctrica del cor fent que aquest entri en una situació caòtica.
Tothom pot patir un infart, per tant cal estar alerta. Tot i així, les persones amb riscos cardiovasculars afegits són més propenses a patir-ne.
El símptoma més típic és dolor al centre del pit (en casos pot irradiar als braços, boca de l’estómac, esquena o mandíbula). També es pot manifestar a través d’altres símptomes, però. Per tant, davant del dubte, sempre és millor anar al metge per confirmar que no es tracta d’un infart.
El millor aparell per utilitzar davant d’un cas d’infart ja produït, amb lesions a l’activitat elèctrica del cor, és el desfibril•lador. Aquest aplica una descàrrega al cor que fa que les cèl•lules es contraguin de manera sincronitzada.
El primer que es fa quan arriba un pacient amb un possible infart és un electrocardiograma. Aquest indica si hi ha algun problema d’irrigació sanguínia a alguna part del cos. També se subministra nitroglicerina, un component que dilata les artèries. Aleshores cal observar si el dolor cedeix (es tracta d’una angina) o si roman (es tracta d’un infart. Ara se subministra aspirina al pacient per evitar la formació de nous coàguls i es procedeix a la restablir de la circulació sanguínia a l’artèria coronària, per un dels diferents mecanismes possibles.
Els diferents mecanismes per restablir la circulació sanguínia són: angioplàstia (s’introdueix un catèter per l’artèria i se li col•loca un petit globus que facilita la circulació), destrucció del coàgul amb fàrmacs (risc d’hemorràgies), bypass (operació quirúrgica que consisteix en tallar un fragment d’una vena i implantar-lo al cor).
La recuperació d’un pacient que ha patit un infart acostuma a constar de tres dies d’hospital però quan torna a casa cal que prengui consciència de la seva situació i segueixi un estil de vida saludable.
Blanca Vives Álvarez
2n Batxillerat B
CAPÍTOL 20. INFART. QUAN CAL ANAR A URGÈNCIES PER UN DOLOR AL PIT
- Els símptomes dels infarts no sempre són gaire clars ni dolorosos.
- Un 95% de les persones que moren per un infart podrien haver estat curades en cas que haguessin anat a urgències.
- En general, les dones són més capaces de reaccionar davant alguna situació crítica de salut.
- Els homes, per d’altra banda, sembla que en general els hi costi acceptar que tenen un problema greu de salut que els pot portar conseqüències irreversibles.
- És per aquest motiu que les dones solen tenir més força per sortir-se’n després d’haver patit un infart.
El temps és vida
- Els primers moments quan es produeixen els primers símptomes d’infarts són importants. És important acudir ràpidament a l’hospital i així la probabilitat de sobreviure és mot gran.
- Si no s’actua ràpid, l’infart es va agreujant. Un coàgul no permet la correcta oxigenació en alguna part del cos. A mesura que aquest va avançant, es produeix una necrosi (mor de les cèl•lules) d’un teixit del cor. Consequüentment, es pot produir la mort del pacient.
- Quan es deixa de rebre oxigen, cada cèl•lula perd el senyal del batec del cor. Això provoca que cada cèl•lula del cor segueixi un ritme de batec diferent (fibril•lació ventricular).
- Tothom té el risc de patir un infart en qualsevol moment. Tot i així, és més probable que una persona que tingui factors de risc (tabaquisme, hipertensió, colesterol) pateixi un infart que una altra que porta una vida sense aquests.
Símptomes per amoïnar-se
- Els símptomes dels infarts no sempre coincideixen en totes les persones.
- El símptoma més típic és el dolor al pit. És opressiu, continu. En alguns casos el dolor pot arribar als braços (en l’esquerre), estómac i a l’esquena.
- Com més dolor hi ha no significa que l’infart esdevingui més greu.
- No sempre el dolor és intens.
- Quan no hi ha dolor, es presenten altres símptomes que poden simbolitzar senyals d’alarma són nàusees, vòmits, vertigen, suors fredes, ofec, etc.
- El problema és que aquests símptomes també es manifesten amb altres anomalies; i és difícil associar-los amb un infart.
Símptomes que no són d’urgències
- També ens podem trobar amb dolors al pit que no simbolitzi un infart.
- La prova més concloent és que si pressionem al focus del dolor i aquest augmenta no cal preocupar-se; no es tracta d’un infart. Es tracta d’un dolor intermitent. Cal preocupar-se quan el dolor ve i marxa cada repetits minuts.
Desfibril•lador salvavides
- Un desfibril•lador és un aparell que emet descàrregues elèctriques al cor i fa que les cèl•lules tornin a bategar de manera sincronitzada.
En arribar a urgències
- El primer que es fa quan entra a urgències una persona amb un infart és un electrocardiograma. Seguidament se li injecta nitroglicerina sublingual.
- Hi ha dues maneres d’aturar un infart: l’angioplàstia (s’introdueix un catèter pel múscul fins a arribar al cor. Quan s’arriba a l’artèria s’infla un globus per obrir l’artèria obstruïda). El bypass és una operació quirúrgica on es talla un tros d’artèria o vena no vital i s’implanta al cor.
- Es combaten els infarts amb aspirina, estatina, betabloquejador, etc.
Carla Gonzàlez
20-INFART. QUAN CAL ANAR A URGÈNCIES PER UN DOLOR AL PIT.
-Els símptomes d’infart no són clars ni especialment dolorosos, així que quan algú creu que pot estar patint-ne hauria d’anar a urgències per assegurar-se de que tot estigui bé. Si tothom ho fes es podrien reduir de manera notable les morts causades per infarts.
-En cas de tenir sudoració freda, sensació de mort imminent, pressions al pit o tenir els llavis blaus, entre d’altres, és recomanable acudir al metge per descartar la possibilitat d’infart.
-No tots els dolors al pit signifiquen que puguem patir un infart, també poden ser causats pel pericardi, la pleura o una angina de pit que no sigui estable.
-Un aparell molt útil i que ha salvat moltes vides és el desfibril•lador, aquest aplica una descàrrega elèctrica al cor per restaurar-li la capacitat de bategar si hi ha una aturada cardíaca.
-Quan un pacient ingressa amb símptomes d’infart se li realitza un electrocardiograma , se li dona nitroglicerina i una aspirina per evitar la formació de nous coàguls. Quan els metges s’asseguren completament que el pacient pateix un infart es plantegen quin tractament aplicar (explicats a continuació).
-El bypass és una intervenció quirúrgica que serveix per restaurar la circulació de la sang quan les artèries s’obstrueixen. Per fer-ho s’implanta un tros de vas sanguini a l’artèria i s’evita l’obstacle que la obstrueix.
-L’angioplàstia consisteix en fer arribar un globus petit al cor amb un catèter i inflar-lo dins de la coronària perquè aquesta s’obri. A més es pot implantar un stent a l’interior perquè aquesta no torni a tancar-se.
- Els fàrmacs trombolítics s’administren si no han passat més de dues hores des de l’inici de l’infart, tenen la funció de destruir el coàgul perquè la sang continuï circulant adequadament per la coronària obstruïda.
Rocío Antelo 2nA
20- Quan cal anar a urgències per un dolor de pit
1.- Quan hi ha sospita d’estar patint un infart, és mol important l’assistència immediata a l’hospital o la visita del personal sanitari vers el malalt.
2.- El futur del pacient que pateéis un infart dependrà crucialment del temps de desplaçament o d’espera que ha de patir fins a ser atès.
3.- Quan l’avís, finalment, tan sols ha sigut una falsa alarma hem de valorar que d’aquesta manera, amb la revisió sanitària realitzada, la situació es troba més controlada.
4.- Les estadístiques sobre infarts afirmen que el 75% de les persones que perden la vida a causa d’aquests ho fan dura la primera hora. Per aquesta raó, és molt important el temps esmentat en el punt 2.
5.- Els principals símptomes d’un infart que podem detectar solen ser la suor freda, blavor als llavis, pressió al pit, etc. Quan una persona els pateix s’ha d’assistir al metge/urgències de forma immediata.
6.- El desfibril•lador és un aparell que emet decàrregues elèctriques sobre la superfície de la pell que es troba per sobre del cor i, d’aquesta manera, quan aquest pateix un infart i les cèl•lules que circulen per aquesta cavitat es troben descoordinades a l’hora de bategar, se sincronitzen i la vida del malalt es pot salvar en qüestió de segons.
7.- L’existència d’un desfibril•lador en llocs on se solen omplir de moltes persones és mol habitual.
8.- El primer procediment que es duu a terme davant d’una persona que està patint un infarté és la realització d’un electrocardiograma i l’administració de nitroglicerina sublingual i d’àcid acetilsalicílic.
9.- Actualment existiexen tres tipus de tractament davant d’un infart: “stent”, fàrmacs i “bypass”.
10.- L’ “stent” s’encarrega d’expandir la coronària i evitar el seu tancament. D’altra banda, els fàrmacs s’utilitzen per destruir els coàguls que poden haver causat l’infart. I, per últim, un dels mètodes més agressius, el “bypass”, que es duu a terme empalmant un tros d’una vena del cos a l’artèria coronària que ha patit danys a causa del coàgul i a l’artèria aorta.
Jenny Peñalba
2n. Batx. A
CAPÍTOL 20: Infart. Quan cal anar a urgències per un dolor al pit.
- El 80% dels pacients que es pensen que estan a punt de patir un infart en realitat no tenen res greu.
- Les dones, que tenen més assumida la seva vulnerabilitat, tenen més fortalesa emocional per sortir-se’n després d’un infart que no pas els homes.
- El 75% de les morts es produeixen durant la primera hora en què la persona que patirà un infart no es troba bé.
- Si s’arriba a l’hospital, el 95% sobreviuen.
- Quan es produeix un infart, es deu al fet que es forma un coàgul en una artèria coronària i deixa d’arribar sang a una part del cor, de manera que aquestes cèl•lules moren i el cor no pot funcionar correctament.
- Els símptomes d’un infart són: suor freda, pell pàl•lida o blavosa al costat dels llavis, dolor al coll i la mandíbula, dolor opressiu al pit, dolor a la boca de l’estómac, dolor al braç esquerre, sensació que el cor no batega correctament, sensació de mareig o nàusees i sensació de gran debilitat.
- No hi ha cap símptoma que tinguin totes les persones que pateixen un infart.
- El símptoma més comú és la opressió al pit, com si algú ens aixafés el tòrax i és un dolor que mai hem patit abans.
- Si sentim un dolor punxant al pit, no es tracta d’un infart.
- Un desfibril•lador és un aparell que aplica una descàrrega al cor i fa que el senyal elèctric es restauri i el cor torni a bategar.
- En persones que pateixen un infart massiu on moltes cèl•lules ja estan mortes, el desfibril•lador no serveix.
- Quan una persona amb risc d’infart arriba a urgències se li fa un electrocardiograma i se li aplica nitroglierina sublingual amb la què es dilaten les artèries en cas d’angina inestable.
- Un cop determinat que es tracta d’un cas d’infart, hi ha tres opcions: angioplàstia amb stent, fàrmac o bypass.
- Superat l’infart, el pacient acostuma a estar ingressat durant tres dies.
Ester Marin Esteve - 2n Batx. científic
Publica un comentari a l'entrada