Valentí Fuster |
Comentaris sobre el llibre La ciéncia de la salut realitzats pels alumnes de biologia humana de 2n de batxillerat. En aquest post es comenta el capítol:
23 - Quan cal anar al cardiòleg encara que no es tracti d'una urgència
Per ampliar informació sobre el cos humà i la salut es pot consultar en l’aula virtual adn-dna.net els següents cursos:
B02- La química de la vida
B10- El cos humà:anatomia i fisiologia
B11- La nutrició humana
Els comentaris sobre el capítol 23 es faran públics el proper dilluns 7 de febrer.
21 comentaris:
QUAN CAL ANAR AL CARDIÒLEG ENCARA QUE NO ES TRACTI D’UNA URGÈNCIA
-En casos com per exemple en el síndrome de la classe turista, cal anar amb molt de compte perquè no se li dóna molta importància, però a vegades pot causar efectes molt greus.
-El síndrome de la classe turista és una mala circulació de les cames durant vols intercontinentals, i pot provocar la formació de coàguls a les venes i pot ser molt perjudicial.
MALALTIA ARTERIAL PERIFÈRICA
-La malaltia arterial perifèrica no està relacionat amb les venes, sinó amb les artèries coronàries, així com en l’infart; és el mateix però en les cames. En aquesta malaltia, les artèries de les venes estan parcialment tancades i normalment produeix dolor a les cames en caminar.
-L’índex turmell-braç, és una tècnica on mirem la tensió de braços i cames per detectar EAP.
-En el tractament intentarem reduir el risc de patir infarts, haurem de caminar, i procurar de controlar la tensió, col•lesterol...
DIABETIS I SÍNDROME METABÒLICA
-Més del 5% de la població espanyola pateix diabetis, generalment de tipus 2. Aquesta diabetis molts cops no es tracta adequadament; cal que la tracti un especialista, un endocrinòleg.
-La síndrome metabòlica està caracteritzada per: obesitat abdominal, excés de triglicèrids, nivells alts de glucosa, poc colesterol HDL,... i es té un risc d’un 10% més alt de mort cardiovascular després de deu anys.
ANEURISME D’AORTA
-Un aneurisme és un eixamplament d’una artèria. En cas de l’aorta, es localitzen generalment en l’abdomen, i mitjançant tècniques d’imatge, o algun metge que en sàpiga prou, es poden detectar també amb el tacte.
-Un dels problemes és que no sempre causa dolor, i no sempre és el mateix per a tothom.
-Cal que aquells amb hipertensió o arteriosclerosi es facin revisions per tal de detectar algun possible aneurisme.
ANGINA DE PIT CRÒNICA
-Una angina de pit és pràcticament igual que l’infart, però la diferència d’aquest, el dolor no és permanent, sinó que apareix per exemple en casos d’esforç.
-La diferència és que l’angina de pit no produeix una obstrucció total de les artèries, sinó que les bloqueja de forma parcial. A més, segons la persona, pot ser més dolorós o menys, independentment del grau de gravetat que tingui.
-El tractament consisteix molts cops en fàrmacs que eixamplen les artèries per tal de facilitar la circulació.
VÀLVULES DETERIORADES
-En alguns casos, alguna de les 4 vàlvules que hi ha al cor que s’encarreguen de deixar passar la sang endavant, pot no funcionar bé. Pot ser que estigui molt tancada, o massa oberta, i pot provocar un cúmul de sang i cansament en caminar.
-No sol ser molt greu, però es pot tractar amb fàrmacs, o posant una vàlvula de porc o d’ovella per exemple.
INSUFICIÈNCIA CARDÍACA
-Es produeix quan el cor ha de fer un sobreesforç per bombar la sang, ja que no en té prou per cobrir les necessitats.
-Pot causar ofec, sensació de nàusea, falta de gana... En cas que sigui molt greu pot arribar a requerir un trasplantament de cor però generalment s’utilitzen fàrmacs.
ARÍTMIES
-Són alteracions en el ritme de les contraccions del cor i n’hi ha de diversos tipus. Generalment són benignes però quan hi ha algú amb arítmia, cal diagnosticar de quin tipus es tracta.
- Un tipus és la fibril•lació auricular, on la persona té batecs ràpids i irregulars. També pot ser taquicàrdia ventricular, que pot originar la mort sobtada, i per últim hi ha les bradicàrdies, on el cor va més lent del normal i es pot implantar un marcapassos.
VARIUS, TROMBES A LES VENES I EMBÒLIES PULMONARS
-En el cas de les varius, on la sang que ha de tornar a pujar de les cames cap al cor no pot fer-ho i es queda estancada, es poden implantar vàlvules a les venes perquè la sang no reculi.
-En la tromboflebitis, es fa un coàgul a la paret d’una vena, però generalment no sol ser molt important.
-La trombosi venosa profunda és un coàgul en vasos sanguinis que no es noten al tacte i és molt més greu perquè no la notem; es produeix també en el síndrome de la classe turista.
Noelia Llamas
En aquest capítol, parlarem de quan cal anar al cardiòleg encara que no es tracti d'una urgència.
-Malaltia arterial perifèrica: les artèries de les cames estan parcialment ocloses per l'arteriosclerosi. És com un infart però a les cames en comptes del cor.
-Diabetis: la mortalitat cardíaca dels diabètics és similar a la mortalitat de les persones amb malalties del cor. A part de la diabetis hi ha altres factors de risc com l'obesitat abdominal. excés de triglicèrids, dèficit de colesterol i tensió arterial alta.
-Aneurisma d'aorta: és una eixamplament de l'artèria, que es dilata de manera similar a un globus, en un punt on la paret de l'artèria és molt feble, normalment es localitzen a l'abdomen.
-Andina de pit crònica: a causa que les artèries coronaries s'estrenyen a causa de l'arteriosclerosi, fa que el cor treballi més ràpid i necessiti més energia, llavors crema glucosa sense oxigen i es crea àcid làctic. I ens dona la senyal que el cor està petin.
-Vàlvula deteriorades: una de les quatre vàlvules crea problemes en el trànsit del cor.
-Insuficiència cardíaca: es produeix quan la capacitat de bombar sang del cor no és suficient per les necessitats de l'organisme.
-Arítmies: alteracions en el ritme de les contraccions cardíaques, que poden ser; pols accelerat, pols irregular i ràpid, manca de pols en l'aturada cardíaca o una fallada en la transmissió del senyal elèctric dels pols al cor.
-Varius, trombes a les venes i embòlies pulmonars: les varius comporta la tromboflebitis (formació de coàguls a les parts d'una vena) i la trombosi venosa profunda (els coàguls s'originen en vasos sanguinis que no es noten al tacte i compren un risc d'embòlia pulmonar).
Cristian Bariles
CAPITOL 23:
-La formació de coaguls perillosos a les cames no és infreqüent en vols intercontinentals.
-En un vol intercontinental en classe turista cal moure les cames cada dues o tres hores per afavorir la circulació sanguinia.
-Hi ha molts símptomes que, tot i no ser molt urgents, necessiten una visita al cardiòleg.
-Una persona que sent dolor a les cuixes quan camina podria patir una malaltia arterial perifèrica, en què les artèries de les cames estan parcialment ocloses.
-El risc de mort cardíaca d'una persona amb EAP és aproximadament el mateix que el d'una persona que ja ha patit un infart.
-La millor tècnica per diagnosticar EAP consisteix en prendre la pressió al mateix temps al braç i a la cama: si la de la cama és un 10% més baixa vol dir que la irrigació sanguinia és deficient.
-El tractament serveix per frenar la progressió de l'arterioesclerosi i reduir el risc d'infart i corregir el problema de les cames..
-L'EAP es converteix en una urgència quan l'artèria s'oclou totalment i la zona es queda sense rebre sang.
-En aquest cas s'ha d'actuar ràpidament perquè la cama no es gangreni i s'hagi d'amputar.
-Una altra malaltia que es considera equivalent a una coronària és la diabetis.
-Més del 5% de la població espanyola pateix diabetis, tot i que una part està sense diagnosticar.
-La mortalitat cardíaca de les persones amb diabetis és similar a la de les persones amb una malatia cardíaca.
-La síndrome metabòlica inclou diversos símptomes: obesitat abdominal, nivell alt de triglicèrids, excés de glucosa en sang, pressió arterial alta...
-Aquesta síndrome pot acabar en diabetis.
-Una persona que tingui síndrome metabòlica té un risc de mortalitat cardiovascular del 10% després de deu anys.
-Una altra malaltia que es considera equivalent a una coronària és l'aneurisme d'aorta.
-Un aneurisme és un enxamplament d'una artèria que es dilata en un punt en que és més feble.
-Una gran part dels aneurismes d'aorta es localitzen l'abdomen.
-En la majoria de casos són conseqüència de l'arterioesclerosi i estan relacionats amb el tabaquisme i la hipertensió.
-Quan un aneurisme abdominal fa més de quatre centímetres es recomana operar perquè hi ha molt risc de que l'artèria es trenqui i el pacient mori sobtadament.
-L'operació, d'alt risc, consisteix en reforçar l'aorta implantant un tram d'artèria artificial.
-Més del 70% dels afectats no senten cap dolor.
-Una angina de pit coronària és un dolor opressiu al centre del tòrax i que es pot estendre però que és recurrent i remet.
-En les angines com que el cor no rep prou oxigen crema glucosa sense oxigen però generant àcid làctic, que provoca el dolor.
-L'angina de pit poques vegades és una urgència, però en alguns casos pot desembocar en un infart.
-Si una de les vàlvules cardíaques està massa tancada s'anomena estenosi i frena la circulació de la sang cap endavant.
-Si la vàlvula és massa oberta és una insuficiència valvular i permet que la sang torni enrere.
-En aquests casos el pacient nota que li costa més respirar quan fa un esforç.
-Les malalties valvulars no acostumen a ser crítiques però ho poden arribar a ser.
-La insuficiència cardíaca es produeix quan la capacitat de bombar sang al cor no és la suficient per cobrir les necessitats de l'organisme.
-És una malaltia greu que pot arribar a necessitar un transplantament.
-Qualsevol malatia cardíaca pot derivar en una arrítmia.
-Una arrítmia és una alteració del ritme de les contraccions cardíaques.
-La majoria de casos d'arrítmies solen ser benignes.
-Les varius es formen a les cames quan les vàlvules de les venes es deterioren per l'edat i la sang s'estanca.
-Les varius no són només un problema estètic, però poden comportar problemes greus.
Maite Alamillo, 2n Batx. B
CAPÍTOL 23- QUAN CAL ANAR AL CARDIÒLEG ENCARA QUE NO ES TRACTI D’UNA URGÈNCIA
Malaltia arterial perifèrica
- La malaltia arterial perifèrica és produeix quan les artèries de les cames estan obstruïdes a causa de l’arteriosclerosi. És possible relacionar-la amb l’infart. La diferència és que EAP es produeix a les cames enlloc del cor. Es tracta d’una malaltia que presenta un risc de mort molt semblant al de l’infart.
- Així doncs, per prevenir els infarts, cal detectar abans l’EAP. Un dels principals símptomes de EAP és el dolor a les cames.
- La millor tècnica per diagnosticar EAP consisteix en prendre la pressió al mateix temps al braç i al turmell. Si la pressió de la cama és inferior a la del braç en un 10%, vol dir que la irrigació sanguínia és insuficient.
- Per tractar-la cal reduir ràpidament l’arteriosclerosi ,el risc de patir un infart, el colesterol, la tensió i la coagulació de la sang.
Diabetis i síndrome metabòlica
- La diabetis del tipus 2 és la més freqüent.
- El síndrome metabòlic és l’anterior a la diabetis del tipus 2. Provoca obesitat abdominal, excés de triglicèrids, excés de glucosa en sang i tensió alta. Qualsevol d’aquestes anomalies indiquen que el pacient presenta el síndrome metabòlica.
Aneurisma d’aorta
- L’aorta és l’artèria que bomba sang a tot el cos. Un aneurisma és un eixamplament de la aorta, que es dilata en un punt feble de l’artèria.
- Es troben normalment a l’abdomen o al tòrax. Està provocada per l’arteriosclerosi, el tabac i la hipertensió. Una operació d’aneurisma consisteix en reforçar aquesta artèria.
- No provoca, la major part de vegades, cap dolor.
- Es pot detectar un aneurisma simplement amb el tacte.
Angina de pit crònica
- Dolor opressiu recurrent que es manifesta al centra del tòrax. Apareix en situacions d’esforç. És un estrenyiment de les artèries.
- En una situació d’esforç, no arriba prou oxigen.
- No sol ser una urgència, perquè no amenaça la vida del pacient. El dolor en l’angina de pit no verifica la gravetat de la malaltia.
- El tractament està basat amb la utilització de fàrmacs per eixamplar les artèries.
Vàlvules deteriorades
- Les vàlvules del cor eviten que la sang retorni a les aurícules del cor. Per tal que hi hagi una circulació correcte, cal la presència de 4 vàlvules.
- Pot passar que alguna de les vàlvules funcionin malament a causa del seu excessiu tancament (estenosi) o de la seva excessiva obertura (insuficiència valvular).
- Un dels símptomes principals és la dificultat per respirar.
- El tractament està basat en fàrmacs diürètics, que redueixen l’esforç que ha de realitzar el cor per bombar tota la sang o un catèter
Insuficiència cardíaca
- És la incapacitat de bombar sang del cor. Els principals símptomes són la falta d’alè, inflor als peus, falta de gana, nàusees.
- Un infart també pot comportar insuficiència cardíaca.
- És una malaltia greu i pot requerir un transplantament de cor. S’utilitzen fàrmacs.
Arítmies
- Insuficiència cardíaca. Una arítmia són alteracions del ritme cardíac. Hi ha taquicàrdies, bradicàrdies, fibril•lació auricular, etc.
- La majoria si són diagnosticades a temps, tenen tractament.
- La fibril•lació auricular és la més habitual en les persones. El tractament està basat en fàrmacs.
Varius, trombes a les venes i embòlies pulmonars
- Les varius afecten a les vàlvules situades a les cames. La sang no aconsegueix vèncer la força de la gravetat i per tant no pot ascendir completament fins al cor.
- La solució consisteix a instal•lar noves vàlvules a les venes per reanimar la circulació de nou.
- En la tromboflebitis és causada per la formació d’un coàgul a la paret d’una vena. Quan afecta a venes superficial no es consideren greus.
- La trombosi venosa profunda és causada per la formació d’un coàgul en una vena on no es noten al tacte. D’ això se’n pot derivar una embòlia pulmonar. És difícil de detectar doncs.
Carla González
CAPÍTOL 23. Quan cal anar al cardiòleg encara que no es tracti d’una urgència
Malaltia arterial perifèrica
-les artèries de les cames estan parcialment closes per l’arteriosclerosi i acostumen a fer mal.
-indiquen afeccions que poden portar al infart, per això una de les maneres d’impedir el infart és detectar aquestes malalties.
-la millor tècnica per detectar EAP és l’índex turmell-braç, que consisteix a prendre simultàniament la tensió arterial al braç i al turmell.
-el tractament és 1) frenar la progressió de l’arteriosclerosi i reduir el risc que pateixi un infart 2) corregir el problema concret de les cames, caminant per estimular la circulació.
Diabetis i síndrome metabòlic
-la diabetis causa moltes morts cardíaques, un nombre similar al de les que se’ls ha diagnosticat alguna malaltia cardiovascular.
-es té molt en compte el síndrome metabòlic que condueix moltes vegades a la diabetis de tipus 2. Els símptomes d’aquest síndrome que serien obesitat abdominal, excés de triglicèrids, excés de glucosa en sang, dèficit de colesterol HDL i tensió arterial alta, tot això augmenta el risc cardiovascular.
Aneurisma d’aorta
-l’aorta és l’arteria que surt del cor i condueix tota la sang al cos.
-un aneurisma és un eixamplament de l’artèria en el punt més feble d’aquesta
-són conseqüència de l’arteriosclerosi, del tabaquisme i la hipertensió
-quan l’aneurisma fa més de 4cm s’opera i s’intenta reforçar l’aorta implantant un tram d’artèria artificial en el lloc de l’aneurisma.
Angina de pit crònica
-dolor opressiu que es percep al centre del tòrax i que es pot estendre.
-apareix amb l’esforç físic o estrès emocional i remet amb el descans o la calma
-es degut a l’estrenyiment de les artèries coronàries a causa de l’arteriosclerosi però no acaben de tancar-se
-el tractament es comença amb fàrmacs per dilatar les artèries o amb betablocadors perquè el cor pugui funcionar amb menys oxigen
Vàlvules deteriorades
-impedeixen que la sang no retrocedeixi a l’interior del cor
-pot ser que les vàlvules no tanquin bé o no s’obrin del tot
-els pacients poden notar que els costa respirar
-hi ha tractament farmacèutic o quirúrgic en el que s’extreu la vàlvula i es substitueix per una mecànica o biològica
Insuficiència cardíaca
-quan el cor no bombeja prou sang al cos.
-el pacient sent que li falta l’alè i es cansa per esforços lleus, inflor de peus i cames, molèsties a la part superior de l’abdomen per l’acumulació de sang al fetge.
-s’acostuma a tractar amb fàrmacs, les recomanacions són evitar l’abús d’alcohol, moderar el consum de sal i anar al metge en cas de notar sensació d’ofec.
Arítmies
-Alteracions en el ritme de les contraccions cardíaques
-tenen tractament si es detecten a temps
Varius, trombes a les venes i embòlies pulmonars
-afecta a les vàlvules de les cames
Henar Guerra
QUAN CAL ANAR AL CARDIÒLEG ENCARA QUE NO ES TRACTI D’UNA URGÈNCIA
- Malaltia arterial perifèrica:
De vegades les persones tenen un mal intens a les cames que no els permet caminar i els obliga a aturar-se. Aquesta persona pot tenir el que s’anomena malaltia arterial perifèrica (EAP); les artèries de les cames estan parcialment ocloses per l’arteriosclerosi, però això no té res a veure amb la circulació a les venes.
L’EAP és aproximadament igual que patir un infart.
La tècnica per diagnosticar el EAP és el que anomenem índex turmell-braç, una prova senzilla que consisteix a prendre simultàniament la tensió arterial al braç i a la cama.
Si la tensió de la cama és inferior a la tensió del braç en un 10 % o més, hi ha un dèficit d’irrigació sanguínia a la cama.
Aquesta tècnica, el que té, és que es molt senzilla i qualsevol metge i infermera la pot aplicar.
Un cop diagnosticat un EAP tindrem dos objectiu; el primer serà frenar la progressió i reduir el risc que pateixi un infart o algun altre accident cardiovascular, i el segon, corregir el problema concret de les cames i aconsellar al pacient que intenti caminar encara que li causi dolor.
- Diabetis i síndrome metabòlica:
Hi ha altres malalties que es consideren equivalents a afeccions coronàries. Una de les més importants és la diabetis, aquesta afecte a un gran nombre de persones.
Diabetis: és una malaltia en la qual el nivell de glucosa (sucre) de la sang es troba alterat. El nivell augmenta perquè el cos és incapaç de metabolitzar-la bé.
- Aneurisma d’aorta:
També és una malaltia equivalent a l’EAP, i la diabetis.
L’aorta; és la gran artèria que emergeix del cor i per la qual flueix la sang que va a tot el cos. Un aneurisma és un eixamplament de l’artèria, que es dilata de manera similar a un globus i deixant un punt de l’aorta molt feble. Una de les més important on es localitza és al abdomen.
Laia Salgado Juan
2nC
-Angina de pit crònica:
Es tracta d’un dolor opressiu que es percep al centre del tòrax i que es pot estendre igual que l’infart.
A diferència del dolor agut de l’infart, el mal provocat per l’angina és recurrent i es dona en segons quines situacions.
Encara que sigui una malaltia de les artèries coronàries porques vegades és una urgència.
El tractament acostuma a iniciar-se amb fàrmacs que dilaten les artèries per eixamplar el diàmetre de les coronaries i alleujar el dèficit de sang.
- Vàlvules deteriorades:
Les vàlvules estan dissenyades perquè la sang circuli cap endavant en el seu trajecte per les 4 cavitats del cor.
Si una d’aquestes vàlvules està massa tancada és el que s’anomena estenosi, que significa que frena la circulació de la sang cap endavant, si al contrari te una vàlvula massa oberta, té el que s’anomena insuficiència valvular, i permet que la sang torni enrere.
El que li acostuma a passar al pacient, és que li costa molt respirar perquè la sang es queda estancada als pulmons.
- Insuficiència cardíaca:
La capacitat de bombar sang del cor no arriba per cobrir les necessitats de l’organisme.
Al pacient li falta l’alè, falta de sang i sensació de nàusea, inflor als peus...
És una malaltia que pot arribar a requerir un transplantament del cor.
Els fàrmacs, estan encapçalats per diürètics per reduir el volum de sang que el cor ha de gestionat i per controlar la tensió arterial.
- Arítmies:
Alteracions en el ritme de les contraccions cardíaques i poden ser de diversos tipus;
• pols anormalment accelerat ( taquicàrdies)
• pols massa lent ( bradicàrdia)
• pols irregular i ràpid ( fibril•lació auricular)
• pols en l’aturada cardíaca ( fibril•lació ventricular)
• fallada en la transmissió del senyal elèctric del pols al cor ( blocatge cardíac)
Per tant, quan un pacient té una arítmia el que primer s’ha de fer és esbrinar de quin tipus és i després en quina part del cos s’origina.
- Varius, trombes a les venes i embòlies pulmonars:
Tipus de malaltia valvular que no afecta a les vàlvules del cor sinó a les cames.
Aquesta dolència altera i lesiona la paret del vas fent-li perdre l’elasticitat i atrofiant les vàlvules. La vena augmenta de volum perquè s’eixampla i s’allarga i costa més el pas de la sang.
Laia Salgado Juan.
2nC.
23. QUAN CAL ANAR AL CARDIÒLEG ENCARA QUE NO ES TRACTI D’UNA URGÈNCIA
- Síndrome de la classe turista: formació de coàguls perillosos a les venes de les cames en vols intercontinentals. Pot ser l’avantsala d’un infart.
- Malaltia arterial perifèrica: les artèries de les cames estan parcialment ocluses per l’arteriosclerosi. Hi ha un alt risc de mort cardíaca i també, pot ser un preludi d’infart. Es detecta per la prova d’índex turmell-braç. Cal solucionar-ho amb medicaments o operació
- Diabetis. La ignorància és un risc molt alt. A cegades pot ser una malaltia molt complexa si no es controla bé.
- Síndrome metabòlica. Pot provocar diabetis. Augmenta el risc cardiovascular com més factors de síndrome tens, com: obesitat abdominal, excés triglicèrids, excés glucosa en sang, dèficit de colesterol HDL, tensió arterial alta. Quan se’n tenen més de 3, es té síndrome metabòlica.
- Aneurisma d’aorta: eixamplament de l’artèria que es dilata en un punt on la paret arterial és molt feble. Si és al tòrax, pot ser causat per arteriosclerosi, hipertensió, tabaquisme... Si és abdominal, cal controlar per si s’ha d’operar per reforçar l’aorta. Sovint no provoquen dolor.
- Angina de pit crònica: dolor opressiu al tòrax. A diferència del infart és recurrent, només en situacions de cansament. Consisteix en que les artèries coronàries s’estrenyen per l’arteriosclerosi, els falta oxigen i produeixen àcid làctic que provoca dolor. Cal controlar que l’angina no es torni inestable amb fàrmacs o sinó, cal operar.
- Vàlvules deteriorades: les 4 vàlvules que regulen l’entrada i la sortida de sang al cor es tanquen massa o queden obertes. La sang no circula bé i cal arreglar-ho amb medicament o quirúrgicament.
- Insuficiència cardíaca: la capacitat de bombar la sang del cor no arriba a cobrir les necessitats de l’organisme. Símptomes: inflor peus i cames, molèsties de l’abdomen per acumulació de sang al fetge i falta de gana i sensació de nàusea. Cal actuar amb fàrmacs o trasplantament de cor.
- Arítmies: alteracions en el ritme de les contraccions cardíaques. Pot anar anormalment ràpid o molt lent. Pot anar irregular i ràpid, parar-se, o fallar la transmissió del impuls elèctric. Solen ser benignes. El més habitual és la fibril•lació auricular em que el cor s’atura i fa batecs irregulars i ràpids. S’ha de medicar o posar un marcapassos artificial.
- Varius,: les vàlvules de les venes de les cames fallen i la sang s’hi acumula provocant problemes de circulació i dolor.
- Tromboflebitis: es forma un coàgul a la paret d’una vena. Pot ser superficial i tornar-se inflamada, superficial i envermellida. Si és profunda pot ser perillós ja que no causa símptomes.
E Domènech
2n Batxillerat A
CAPÍTOL 23:
QUAN CAL ANAR AL CARDIÒLEG ENCARA QUE NO ES TRACTI D’UNA URGÈNCIA
Malaltia arterial perifèrica:
- Mal intens a les cames que no els permet caminar i els obliga a aturar-se. Això es degut que les artèries de les cames estan parcialment ocloses per l’arteriosclerosi.
- La tècnica per diagnosticar-lo és el que anomenem índex turmell-braç, consisteix a prendre simultàniament la tensió arterial al braç i a la cama.
- Un cop diagnosticat primer s’ha de frenar la progressió i reduir el risc que pateixi un infart o algun altre accident cardiovascular i després corregir el problema concret de les cames.
Diabetis i síndrome metabòlica:
- Diabetis: malaltia en la qual el nivell de glucosa de la sang es troba alterat. El nivell augmenta perquè el cos és incapaç de metabolitzar-la bé.
Aneurisma d’aorta:
- Aneurisma: és un eixamplament de l’artèria, que es dilata de manera similar a un globus i deixant un punt de l’aorta molt feble.
Angina de pit crònica:
- Dolor opressiu que es percep al centre del tòrax i que es pot estendre igual que l’infart.
Vàlvules deteriorades:
-Les vàlvules estan dissenyades perquè la sang circuli cap endavant en el seu trajecte per les 4 cavitats del cor, i impedir que reculin.
Si una d’aquestes vàlvules està massa tancada és el que s’anomena estenosi; si al contrari te una vàlvula massa oberta, té el que s’anomena insuficiència valvular.
Insuficiència cardíaca:
- És la capacitat de bombar sang del cor no arriba per cobrir les necessitats de l’organisme.
És una malaltia que pot arribar a requerir un transplantament del cor.
Els fàrmacs, estan encapçalats per diürètics per reduir el volum de sang que el cor ha de gestionat i per controlar la tensió arterial.
Arítmies:
- Són alteracions en el ritme de les contraccions cardíaques i poden ser de diversos tipus; per tant, quan un pacient té una arítmia el que primer s’ha de fer és esbrinar de quin tipus és i després en quina part del cos s’origina.
Varius, trombes a les venes i embòlies pulmonars:
- Són uns tipus de malaltia valvular que no afecta a les vàlvules del cor sinó a les cames.
Marta Salgado Juan
Biologia 2nbatx
1. La malaltia arterial perifèrica (EAP), comporta el mateix risc que una persona que hagi patit ja un accident cardíac. Això és degut a que el colesterol ha obstruït les artèries de les cames. Per diagnosticar aquesta malaltia s’utilitza la prova turmell-braç, la qual consisteix en prendre la pressió arterial al turmell i el braç a l’hora. Si hi ha una diferència a la del turmell major del 10% és que trobem un dèficit en la irrigació de la cama. El tractament que se segueix és reduir els nivells de colesterol, tensió arterial, coagulació i fer que el pacient realitzi exercici per activar la circulació de les cames. Si arribem a una oclusió total la cama es torna pàl•lida i dolorosa, s’ha d’actuar amb rapidesa ja que pot gangrenar i haver d’amputar la cama.
2. La diabetis no sol tractar-se com una malaltia important i es deixen marges molt amples que poden ser perillosos. A més ara coneixem el que s’anomena com a síndrome metabòlica que inclou: hipertensió, manca de colesterol HDL, valors alts de glucèmia en dejú, obesitat abdominal i excés de triglicèrids en sang. Qualsevol persona que tingui 3 d’aquests 5 símptomes, pateix la malaltia. Aquesta augmenta el risc cardiovascular.
3. L’aneurisma aòrtic és un eixamplament en forma de globus en un punt de l’arteria aorta. Aquest es pot localitzar o bé a l’abdomen o a la sortida del cor. Quan fa menys de 4cm cal realitzar visites periòdiques per vigilar que no augmenti de mida, si aquesta augmenta cal operar per reforçar la paret arterial. És una malaltia molt greu ja que si es trenca l’aorta es provoca una hemorràgia massiva i el pacient mor.
4. Quan part de la irrigació de les artèries coronàries queda limitada ens trobem davant d’una angina de pit. El cor no rep prou oxigen i per tant realitza la fermentació làctica per produir ATP. Com que deixa un residu dolorós (el mateix que en un múscul quan fa un sobreesforç) el pacient pateix dolor. Només quan es torna inestable i produeix un intens dolor que apareix sense necessitat d’haver realitzat un esforç intens cal anar a urgències. Si no és greu l’obstrucció es tracta amb betablocadors i arteriodilatadors, si és majors s’utilitza un stent o un bypass.
5. Quan el funcionament de les vàlvules del cor no funciona correctament ens podem trobar amb un fenomen d’estenosi (si la sang no avança) o insuficiència valvular (quan la sang queda estancada). No sol ser greu, però pot desenvolupar una insuficiència cardíaca. En els cassos més greus se sol canviar la vàlvula malmesa per una de biològica o mecànica.
6. La insuficiència cardíaca pot arribar a necessitar un transplantament de cor, tot i que es pot controlar en un alt percentatge amb fàrmacs. Aquesta malaltia provoca que el cor hagi de fer un sobreesforç constant per poder bombar la sang arreu del cos.
7. Les arítmies són batecs irregulars del cor. Podem trobar fibril•lació auricular (taquicàrdies quan és massa ràpid o bradicàrdia quan és massa lent), fibril•lació ventricular (aturades cardíaques) i blocatge cardíac (quan falla la transmissió de l’impuls nerviós).
8. Les varius poden desenvolupar en un problema greu. Si es produeix una tromboflebitis on es forma un coàgul en una paret d’una vena superficial, produeix dolor i inflamació. Si es produeix un fenomen de trombosi venosa profunda, pot ser que aquest coàgul es desprengui i arribi fins als pulmons, causant una embòlia pulmonar.
CAPÍTOL XXIII: “QUAN CAL ANAR AL CARDIÒLEG ENCARA QUE NO ES TRACTI D’UNA URGÈNCIA”.
- La malaltia arterial perifèrica (EAP) produeix una oclusió parcial dels vasos sanguinis de les cames per arteriosclerosis. Aquesta malaltia es una senyal d’una arteriosclerosi molt avançada que pot provocar en qualsevol moment un infart.
- Es difícil distingir-ne els símptomes de les compressions de nervis a nivell de columna vertebral, artritis de maluc...
- Per diagnosticar la malaltia es pot observar la diferència de tensió arterial entre el braç i el turmell.
- El tractament consisteix en reduir l’arteriosclerosi i restablir la circulació sanguínia a les cames del pacient fent que camini tot i que li faci mal.
- En casos extrems d’EAP quan un coàgul obstrueix totalment la irrigació sanguínia cal actuar urgentment per evitar que hi hagi d’haver amputacions.
- La meitat dels 5% d’afectats de diabetis que i ha a Espanya no saben que tenen aquesta malaltia.
- La síndrome metabòlica pot donar lloc a la diabetis i un alt risc cardiovascular. Es pateix la primera quan una persona té com a mínim tres de les següents anomalies: obesitat abdominal, excés de triglicèrids, excés de glucosa en sang, dèficit de colesterol HDL i tensió arterial alta.
- L’aneurisma d’aorta es produeix quan un segment feble d’aquesta es dilata solen trobar-se a l’abdomen o al tòrax. Son conseqüència de l’arteriosclerosi i estan relacionats amb el tabaquisme i la hipertensió.
- Quan l’aneurisma fa mes de 4 cm de diàmetre cal fer una operació que consisteix en implantar un tram d’artèria artificial.
- Els aneurismes solen descobrir-se per casualitat tot i que els metges més experts poden diagnosticar-los palpant l’abdomen dels pacients.
- L’angina de pit crònica és un dolor opressiu al centre del tòrax i que es pot estendre al pit, als braços... aquest mal apareix en situacions d’esforç físic o estrés.
- Aquest dolor es deu a l’estrenyiment de les artèries per l’arteriosclerosi. No arriba prou sang al cor i per tant, tampoc oxigen, de manera que consumeix glucosa produint àcid làctic que genera el dolor.
- Es diagnostiquen mitjançant proves d’esforç i el tractament s’inicia amb fàrmacs dilatadors però també s’implanten stents o bypassos.
- Una estenosi és quan una vàlvula coronària és troba massa tancada cosa que dificulta el pas de la sang pel cor. Quan es troba massa oberta, s’anomena insuficiència valvular.
- Això comporta dificultats respiratòries. El tractament s’inicia amb fàrmacs diürètics a vegades, s’obren les vàlvules tancades amb catèters o es reparen quirúrgicament substituint-les per vàlvules mecàniques o biològiques (normalment de porc).
- La insuficiència cardíaca es produeix quan la capacitar per bombar sang del cor no cobreix les necessitats de l’organisme. Aquesta malaltia pot requerir un transplantament de cor però també es pot tractar amb fàrmacs i diferents recomanacions (evitar l’alcohol, moderar el consum de sang, i anar al metge en cas de notar una sensació d’ofec.
- L’arítmia és una alteració en el ritme de les contraccions cardíaques que pot portar a un pols mes accelerat, taquicàrdia, o un de més lent, bradicàrdia. També es pot donar un pols irregular, una manca de pols en l’aturada cardíaca o una fallada en la transmissió del senyal elèctric del pols al cor.
- Hi ha diferents tractaments per els diferents tipus d’arítmies que poden ser diferents tipus de fàrmacs, desfibril•ladors elèctrics implantats sota la pell o marcapassos.
- Les varius són causades a les venes de les cames pel deteriorament de les vàlvules que ajuden a la sang a anar en una sola direcció.
- Comporten un risc de tromboflebitis (coàguls) o trombosis venoses profundes (coàguls difícils de detectar que poden produir embòlies pulmonars).
C. Jiménez 2nA de Batxillerat
23- QUAN CAL ANAR AL CARDIÒLEG ENCARA QUE NO ES TRACTI D’UNA URGÈNCIA.
En aquest capítol l’autor ens explica una sèrie de malalties cardíaques, com:
-EL SÍNDROME DE CLASSE TURISTA: Formació de coàguls a les cames que obstrueixen les artèries. És freqüent en gent que es queda asseguda moltes hores sense moure’s, com a conseqüència la sang queda estancada i es formen coàguls a les venes.
-MALALTIA ARTERIA PERIFÈRICA (EAP): Es provocada per una obstrucció parcial de les artèries de les cames causada per l’arteriosclerosi, si la malaltia esta avançada vol dir que hi ha un alt risc de patir un infart. Per identificar-la es recomana fer una prova d’índex tormell-braç, és a dir, prendre la tensió a les dues parts a la vegada per veure si hi ha un dèficit d’irrigació a les cames. El tractament consisteix en frenar la progressió de l’arteriosclerosi, reduir el risc de patir infarts i corregir el problema de les cames.
-DIABETIS: La diabetis és una malaltia complexa de primer ordre, ja que s’arriben a assolir nivells molt alts de glucosa en sang.
-SÍNDROME METABÒLICA:La síndrome metabòlica engloba un conjunt de trastorns que junts poden ser terribles, aquests són: l’obesitat abdominal, l’excés de triacilglicèrids, la glucosa en sang, el dèficit de colesterol HDL i tensió arterial alta. Només amb tenir-ne tres d’aquestes anomalies, podríem dir que patim síndrome metabòlica.
-ANEURISME D’AORTA: És un eixamplament de l’artèria en un punt feble. Si aquest eixamplament fa més de 4 cm s’ha d’operar, ja que, sinó l’artèria podria trencar-se provocant una hemorràgia molt forta. L’operació consisteix a implantar un petit tros d’artèria artificial al lloc afectat.
-ANGINA DE PIT CRÒNICA: Es caracteritza per un dolor opressiu al centre del tòrax que pot estendre’s. Aquest dolor es degut a que les artèries coronàries s’estrenyen a causa de l’arteriosclerosi i com a conseqüència la circulació de la sang no és fluida. Tot això provoca que el cor no rebi oxigen suficient. Per tractar-la s’utilitzen fàrmacs dilatadors de les artèries, betablocadors perquè al cor no li calgui tant oxigen i en cassos extrems s’implanta un stent o un bypass.
-VÀLVULES DETERIORADES: Quan les vàlvules del cor no funcionen bé es poden causar dos problemes, l’estenosi si la vàlvula esta massa tancada i no permet la circulació de la sang endavant, o insuficiència valvular si permet que la sang torni enrere. Es tracta amb fàrmacs diürètics, les vàlvules molt tancades poden obrir-se amb catèters o en cassos extrems es realitza una intervenció quirúrgica.
-INSUFICIÈNCIA CARDÍACA: El bombeig de sang que fa el cor no cobreix les necessitats bàsiques i com a conseqüència les persones que la pateixen es cansen molt, tenen sensacions de nàusea i se’ls hi acumula la sang a diverses parts del cos com per exemple el fetge. Pot arribar a ser necessari realitzar un transplantament de cor o prendre diürètics.
-ARÍTMIES: Són alteracions en el ritme de les contraccions cardíaques. Aquestes poden ser: accelerades (taquicàrdies), lentes (bradicàrdies), manques de pols en l’aturada cardíaca (fibril•lació ventricular) i errors en la transmissió del senyal elèctric del pols al cor ( blocatges cardíacs).
-VARIUS: Són causades per la deterioració de les vàlvules de les venes de la cama, poden comportar dos problemes: la tromboflebitis, formació d’un coàgul a la paret d’una vena que resulta dolorós i és visible; o una trombosi venosa profunda que no es nota al tacte.
Rocío Antelo 2nA.
23. Quan cal anar al cardiòleg encara que no es tracti d'una urgència.
- No només els infarts són malalties cardíaques perilloses: n'hi ha més.
- La EAP consisteix en l'oclusió de les artèries de les cames a causa de l'arterioesclerosi. És una patologia que precedeix a un possible infart. Es detecta mitjançant una simple prova (índex turmell-braç) que permet diagnosticar la EAP eficaçment. La prova es basa en comparar la pressió arterial de la cama amb la del braç.
- Un altre factor de risc són la síndrome metabòlica i la diabetis. Aquestes malalties endocrines augmenten el risc de patir infarts.
- L'aneurisma d'aorta és una malaltia vascular causada per l'eixamplament d'un tram de l'aorta, que debilita la seva paret. Això pot portar a que es trenqui i el pacient mori.
- Una altra malaltia de risc és l'angina de pit crònica, basada en la oclusió parcial de les artèries coronàries que ocasiona dolor al pit. Pot ser el preludi d'un infart si es torna inestable, però normalment no és perillosa per els que la pateixen.
- El deteriorament de les vàlvules del cor pot causar que el cor hagi de fer sobreesforços per bombejar la sang cosa que augmenta el risc de patir insuficiència cardíaca i ocasionalment pot ocasionar la mort del malalt.
- La insuficiència cardíaca consisteix en la incapacitat del cor per bombejar la sagn per tot el cos. Això fa que els que la pateixen es cansin aviat entre d'altres símptomes. Es tracta amb fàrmacs o amb un trasplantament de cor.
- Les arítmies són alteracions del ritme cardíac. Normalment són benignes. poden ser taquicàrides, quan el ritme aés alt, o bradicàrdies quan aquest és baix.
- Les varius, que són el deteriorament de les vàlvules venoses, si afecten venes interiors, poden ocasionar embòlies pulmonars. Aquests casos són freqüents quan els malalts passen molt de temps sense moure les cames.
Gerard Ramiro Pareta
CAPÍTOL 23
-A part dels infarts hi ha altres malalties que tenen a veure amb les artèries i el cor.
-Malaltia arterial perifèrica: les arèries de les cames queden ocloses per l'arterioesclerosi i això pot acabar desenvocant un infart.
-Es pot diagnosticar amb l'índex turmell-braç, que consisteix en pendre la tensió al braç i a la cama alhora. Si la tensió de la cama és més baixa que la del braç és que hi ha un dèficit d'irrigació a la cama.
-El tractament en casos extrems és el bypass o l'stent i si es produeix una oclusió completa la part de la cama es torna pàl·lida i dolorosa.
-Diabetis tipus 2(afecta un 5% dels espanyols). Abans de la diabetis hi ha la síndrome metabòlica que engloba un conjunt de transtorns: obesitat abdominal, excés de triglicèrids i de glucosa, dèficit de colesterol HDL i tensió arterial alta. Amb 3 d'aquests factors, es té síndrome metbòlica.
-Vàlvules deteriorades: una de ls vàlvules del cor funciona malament. Pot ser que estigui massa tancada (esenosi) o massa oberta (insuficiència valvular). Un dels síntomes és dificutat al respirar.
-Insuficiència cardíaca: no hi ha prou bombeig. Els síntomes són falta d'alè, inflor als peus o cames, nausees... Per solucionar-ho es pot requerir un translantament de cor.
-Arítmies: alteracions del rítme de les contraccions caríaques. El més habitual és la fibrilció auricular i el més greu la fibrilació ventricular.
-Varius: la sang s'aixafa a les venesde les cames. El tractament consisteix en instal·lar unes vàlvules.
-Tromboflebitis: coàgul que es forma a la paret de la vena.
-Trombosi venosa profunda.
Helena Aparisi
QUAN CAL ANAR AL CARDIÒLEG ENCARA QUE NO ES TRACTI D’UNA URGÈNCIA
• La malaltia arterial perifèrica és l’oclusió parcial de les artèries de les cames per l’arteriosclerosi. Pot derivar a un infart.
• La tècnica de diagnosi de la malaltia arterial perifèrica és l’índex turmell-braç, que consisteix en prendre alhora la tensió arterial de l’artèria del braç i de la cama. Si la tensió arterial de la cama és com a mínim un 10 % més baixa que la del braç vol dir que hi ha un dèficit d’irrigació sanguínia a la cama.
• El tractament de la malaltia arterial perifèrica té 2 objectius: frenar l’arteriosclerosi i reduir el risc d’infart (colesterol, coagulació...) i corregir el problema de les cames (caminar per estimular la circulació).
• La diabetis és una malaltia complexa i que s’ha de controlar de manera adient. Té un risc de mortalitat cardíaca elevat (igual que un pacient amb una malaltia coronària).
• La síndrome metabòlica és un conjunt de trastorns que suposen un alt risc cardiovascular (obesitat, excés de triglicèrids, excés de glucosa, tensió arterial alta i dèficit de colesterol HDL). Només tenint 3 d’aquestes 5 anomalies ja es pateix la síndrome metabòlica.
• L’aneurisma d’aorta és un eixamplament de l’artèria per zones de la paret arterial febles. Normalment es produeix a l’abdomen i són conseqüència de l’arteriosclerosi. El trencament d’aquesta artèria eixamplada pot provocar una hemorràgia massiva.
• L’angina de pit produeix un dolor opressiu al centre del tòrax, que es pot estendre cap a altres zones i que apareix en situacions d’estrès o d’esforç físic. Això es produeix per l’estrenyiment de les artèries coronàries per arteriosclerosi. El cor no rep prou oxigen i ha de produir energia sense oxigen, tot produint àcid làctic.
• Les vàlvules deteriorades del cor poden produir: estenosi (la vàlvula està massa tancada i no deixa passar tota la sang) i insuficiència valvular (la vàlvula està massa oberta i la sang pot recular).
• La insuficiència cardíaca es produeix quan la capacitat de bombar sang no cobreix les necessitats de l’organisme. El tractament consisteix en fàrmacs que facin disminuir la circulació.
• Les arítmies són alteracions del ritme de les contraccions cardíaques. Aquestes poden ser lentes, ràpides, irregulars... si es diagnostiquen a temps tenen tractament.
• Les varius es produeixen per un deteriorament de la vàlvules de les venes i es produeix per l’edat. Poden portar a dos problemes: la tromboflebitis (coàgul a la paret de la vena que no és greu) i trombosi venosa profunda (coàgul a la paret de la vena que poden portar a una embòlia pulmonar).
• La recomanació general és estimular la circulació sanguínia per evitar la formació de coàguls.
Anna F. - 2nA Batx.
-Les EAP són les malalties arterials perifèriques en què les artèries de les cames están parcialment ocloses pe l’arteriosclerosi.
-La millor manera d’identificar una EAP és amb la prova turmell-braç que consisteix a prendre la pressió al braç i a la cama simultàniament i si la tensió a la cama és més baixa vol dir que hi ha un dèficit d’irrigació.
-El tractament contra les EAP es basa en l’eliminació de colesterol per a evitar que es pateixi un infart o algun altre accident cardiovascular.
-Si no s’aplica tractament, l’EAP es converteix en una urgència ja que hi ha la possibilitat que es gangreni la cama.
-La diabetis és una altra malaltia que es considera afecció coronària.
-Síndrome metabòlica: conjunt de transtorns que, per separat, suposen un augment del risc cardiovascular. Aquests transtorns són: obesitat abdominal, excés de triglicèrids, excés de glucosa a la sang, dèficit de colesterol HDL i tensió arterial alta. Tenir més de tres d’aquests factors és considerat patir la síndrome metabòlica.
-Aneurisma d’aorta: dilatació de la paret d’una artèria en un punt on aquesta és més feble. La majoria es localitzen a l’abdomen. L’operació de risc que es practica en els casos més desgraciats consisteix a obrir l’abdoment per col•locar un implant a un tram de l’artèria. Es tracta, però de una malaltia que no és gens dolorosa i això representa un problema a l’hora de diagnosticar-se a temps.
-Angina de pit crònica: dolor opressiu que es percep al centre del tòrax i que es pot estendre, igual que l’infart, a tot el pit, els braços, al coll de la mandíbula, a l’espatlla i a la boca de l’estómac.
El dolor acostuma a venir donat per l’estrenyiment de les artèries a causa de l’arteriosclerosi, tot i que no arriben a estar completament ocloses. Tot i que afecta a les artèries coronàries no sol ser una urgència i el més habitual és que es mantingui estable durant anys.
-El deteriorament de les vàlvules cardíaques també pot considerar-se una malaltia directament cardíaca. Pel correcte funcionament del cor és necessari l’ús de quatre vàlvules, de manera que si una està massa tancada crea greus problemes de trànsit al cor.
-Insuficiència cardíaca: la capacitat de bombar sang del cor no arriba per cobrir les necessitats de l’organisme i el pacient nota que li falta l’alè i que es cansa per a fer els esforços més lleus. Tot i que és una malaltia greu que pot acabar suposant el transplantament de cor, actualment hi ha fàrmacs que permeten controlar el problema en un alt percentatge de pacients.
-Arítmies: pot ser causada per gairebé qualsevol malaltia cardíaca i es basa en alteracions en el ritme de les contraccions cardíaques. Poden ser: bradicàrdia (un pols massa lent), taquicàrdia (un pols massa accelerat), fibril•lació auricular (pols irregular i ràpid), fibril•lació ventricular (manca de pols en l’aturada cardíaca) i blocatge cardíac (fallada en la transmissió del senyal elèctric del pols al cor).
-Varius: la mala circulació sanguínia a les cames i la força que la sang ha de vèncer per lluitar contra la gravetat danya les venes i produeix un fort dolor.
BLANCA VIVES
2N BATX. B
Quan cal anar al cardiòleg encara que no es tracti d'una emergència?
A vegades, es poden formar coàguls en altres parts del cos, com ara les cames. Aparentment no afecta en res. Però a vegades pot passar que es desprengui i se'n vagi cap a un punt conflictiu; com és el cas del cervell, cor o pulmons. Llavors pot causar problemes greus.
S'anomena malaltia arterial perifèrica, (EAP) i per culpa de l'arteosclerosi, les artèries queden tapades. Això provoca moltes vegades, de símptome, dolor a les cames. Hi ha una prova, eficaç i barata per saber si es pateix EAP. consisteix en pendre el pols simultaniament al turmell i al braç. Com més gran sigui la diferència, més risc hi ha.
Una altre malaltia que també pot provocar risc, és la diabetis. La qual la pateix molta gent i a vegades no està ni diagnosticada.
També s'han donat a conèixer les malalties metabòliques. Les quals es consideren amb risc de patir una malaltia cardiovascular si superen uns valors en hipertensió, glucosa/triglicèrids en sang...
L'aneurisme d'aorta és un eixamplament de l'artèria aorta en zones on la paret és més feble. El tabaquisme i la hipertensió afecten directament. Si fa menys de 4 centímetres la dilatació n'hi ha prou amb revisions periòdiques, ara bé, si és més gran es recomana operar urgentment.
L'angina de pit provocar dolor al pit, que es pot estendre pels braços i coll. El dolor augmenta quan es fa esforç i amb la calma disminueix. És provocat per l'arterioesclerosi que estreny les artèries sense arribar a estar ocloses com l'infart. En fer esforç el cor necessita bombejar més per passar més sang per al lloc estret. Al fer això no li arriba prou oxigen, i llavors genera energia a partir de la glucosa però creant àcid làctic que provoca el dolor.
Quan les vàlvules no funcionen bé també pot causar problemes greus. Pot passar quue la vàlvula estigui massa tancada (estenosi) o bé que estigui massa oberta (insuficiència valvular). El pacient nota que ha de fer un gran esforç per activitat com ara caminar. Quan estan tractades no solen ser perilloses, però sense tractar poden causar fins a la mort.
La insuficiència cardíaca és deguda a la poca capacitat que té el cor de bombejar la sang per a les activitats essencials. Per això provoquen cansament en activitats molt simples o fins i tot en descans. Un gran percentatge de pacients es poden controlar amb fàrmacs, ara bé, una altre part necessiten un transplantament de cor.
Les arítmies són alteracions del ritme de batec del cor. Poden ser causades per diversos motius:
-taquicàrdia (pols accelerat)
-bradicàrdia (pols lent)
-fibril·lació ventricular (aturada cardíaca)
-Blocatge cardíac (fallada en la transmissió del senyal elèctric del pols)
L'arítmia en sí, no acostuma a ser perillosa, però un cop detectada s'ha de buscar la causa, ja que depèn d'on provingui pot fer-ho perillós.
Laura Asensio 2nB
23. QUAN ANAR AL CARDIÒLEG ENCARA QUE NO ES TRACTI D’UNA URGÈNCIA
Una malaltia arterial perifèrica (EAP) en què les artèries de les cames estan parcialment ocloses per l’arteriosclerosi, el problema no está relacionat amb la circulació de les venes, sinó amb les artèries coronàries.
El risc d’una persona que té EAP de patir un infart és gairebé que el mateix del d’una persona que ja n’ha patit un.
Una manera de prevenir els infarts és identificar les persones que pateixen EAP. Tot i que no sempre és fàcil.
La tècnica més efectiva per diagnosticar EAP és l’índex de turmell-braç, consisteix en prendre simultàniament la tensió arterial del braç i la de la cama. Com més gran és a diferència entre la irrigació de la cama i el braç, llavors és més gran el dèficit. Els avantatges d’aquesta tècnica és que és molt senzilla i tothom la pot aplicar, és molt barata i és eficaç en el 70%.
Quan es detecta la malaltia, s’ha de frenar la progressió de l’arteriosclerosi i reduir el risc de patir un infart. També s’ha de corregir el problema concret de les cames i per tant, s’aconsella al pacient que intenti caminar encara que li resulti dolorós. Ja que així estimularà la circulació sanguínia.
A part de l’EAP, hi ha altres malalties equivalents a les afeccions coronàries, com la diabetis.
Juntament amb la diabetis aquests darrers 5 anys està sorgint el síndrome metabòlica, un conjunt de trastorns com l’obesitat abdominal, l’excés de triglicèrids, excés de glucosa a la sang, dèficit de colesterol HDL i la tensió arterial alta.
Una altra malaltia equivalent a una afecció coronària és l’aneurisma aorta. Un aneurisma és un eixamplament de l’artèria (normalment localitzat a l’abdomen) i llavors això provoca que hi hagi un punt feble. Quan fa 5 cm de diàmetre s’ha d’operar per evitar el risc que es pugui trencar.
L’angina de pit crònica, si que és una malaltia directament coronària. El dolor opressiu apareix en moments d’esforç físic o estrés emocional i remet amb el descans o la calma. El tractament acostuma a ser, implantar un stent o fent un bypass per restaurar la circulació sanguínia adequada al cor.
Unes altres malalties cardíaques, encara que no coronàries són aquelles que afecten a les vàlvules del cor, les quals estan dissenyades perquè la sang hi circuli per seguir el seu trajecte. Aquestes malalties sense un tractament adient poden generar una insuficiència cardíaca i arribar a ser mortals.
La insuficiència cardíaca es produeix quan la capacitat de bombar sang al cor no arriba per cobrir les necessitats de l’organisme. A part de les vàlvules, l’infart també produeix insuficiència cardíaca i les cardiomiopaties. Ja que en els tres casos el cor es troba limitat i ha de fer un sobreesforç per bombejar la sang.
És important per això, evitar l’abús de l’alcohol, moderar el consum de sal i anar al metge al notar una sensació d’ofec permanent o progressiu.
Qualsevol malaltia del cor pot acabar amb arítmies, és a dir, alteracions en el ritme de les contraccions cardíaques i poden ser de diversos tipus. La majoria dels tipus solen ser benignes i normalment es diagnostiquen a temps.
Una altra tipus de malaltia valvular són les varius. Les venes per naturalesa pròpia ja tenen unes vàlvules que permeten que la sang no torni enrere, però amb l’edat tendeixen a deteriorar-se. Poden causar una trombosi venosa, els quals no tenen cap símptoma que la delati, de vegades es pot notar alguna molèstia a les cames. La prevenció es basa en estimular la circulació sanguínia, evitar passar molta estona drets, sense caminar.
Vero Torras
2n Bat B
Capítol 23
-Molts cops patim problemes cardiovasculars sense previ avis
-Hi ha diversos tipus de malalties que afecten al nostre cor i no fa falta que siguin infarts
-La Formació de coàguls a les cames que obstrueixen les artèries. És freqüent en gent que es queda asseguda moltes hores sense moure’s. Es formen coàguls a les venes que poden desplaçar-se i obstruir el pas de san en una zona important, és el anomenat síndrome de classe turista, això es degut a que la gent que viatja està durant moltes hores assegut sense moure’s.
- La obstrucció parcial de les artèries de les cames causada per l’arteriosclerosi pot ser un causant de patir EAP. En el cas la malaltia esta avançada vol dir que hi ha un alt risc de patir un infart. Al malalt se l’intenta tractar fent que la progressió de la seva arteriosclerosi disminueixi fent així que el risc d’infart disminueixi. També és important corregir el problema de les cames.
- El fet d’assolir nivells molt alts de glucosa en sang pot ser perjudicial per al nostre cor, aquestes variacions dràstiques poden ser a causa que el malalt pateixi diabetis.
-El síndrome metabòlica va relacionada a un conjunt de anomalies que poden ser molt perjudicials per a nosaltres, aquestes són:
• l’obesitat abdominal
• l’excés de triacilglicèrids
• la glucosa en sang
• el dèficit de colesterol HDL
• tensió arterial alta.
Simplement amb tenir 3 d’aquestes anomalies podríem patir aquesta malaltia.
- Un aneurisma d'aorta és una dilatació localitzada que produeix una debilitat en la paret de l'artèria. En nivells més profunds, es pot dir que la majoria de les ocasions es deu a canvis degeneratius arterioscleròtics, que es manifesten en un important aprimament de la capa muscular mitjana. Aquesta raó correspon al 90 per cent dels casos. L’operació consisteix a implantar un petit tros d’artèria artificial al lloc afectat.
-L’angina de pit crònica es detectada per un dolor opressiu al centre del tòrax que pot estendre’s. Aquest dolor es degut a que les artèries coronàries s’estrenyen a causa de l’arteriosclerosi i com a conseqüència la circulació de la sang no és fluida. Tot això provoca que el cor no rebi oxigen suficient. Per tractar-la s’utilitzen:
• Fàrmacs dilatadors de les artèries.
• Betablocadors perquè al cor no li calgui tant oxigen.
• En cassos extrems s’implanta un stent o un bypass.
- El mal funcionament de les vàlvules pot ser causat per dos problemes:
• L’estenosi si la vàlvula esta massa tancada i no permet la circulació de la sang endavant
• Insuficiència valvular si permet que la sang torni enrere.
Es tracta amb fàrmacs diürètics, les vàlvules molt tancades poden obrir-se amb catèters o en cassos extrems es realitza una intervenció quirúrgica.
-Es produeix una insuficiència cardíaca quan el bombeig de sang que fa el cor no cobreix les necessitats bàsiques i com a conseqüència les persones que la pateixen es cansen molt, tenen sensacions de nàusea i se’ls hi acumula la sang a diverses parts del cos. A vegades es necessari un transplantament de cor o prendre diürètics
- Les alteracions en el ritme de les contraccions cardíaques són anomenades arítmies. Aquestes poden ser:
• Accelerades (taquicàrdies)
• Lentes (bradicàrdies)
• Manques de pols en l’aturada cardíaca (fibril•lació ventricular)
• Errors en la transmissió del senyal elèctric del pols al cor ( blocatges cardíacs).
-Les varius són causades per la deterioració de les vàlvules de les venes de la cama, poden comportar dos problemes:
• La tromboflebitis, formació d’un coàgul a la paret d’una vena que resulta dolorós i és visible
• Una trombosi venosa profunda que no es nota al tacte.
Marc Macarulla Herrero
2nB Batx.
- L’impactant cas d’una noia que mor per culpa d’un coàgul produït a les cames en un vol de moltes hore, ens alerta que algunes anomalies tot i no ser gaire conegudes, portades al cas extrem poden arribar a ser mortals. En el cas d’aquesta noia un coàgul format a les cames se li desplaça cap a l’artèria que comunica el cor amb els pulmons.
La malaltia arterial perifèrica (EAP) és una malaltia d’efectes molt similars als d’un infart però a les artèries de les cames. Aquesta malaltia en si no és mortal. Provoca dolor a les cames en caminar.
Per prevenir possibles infarts el que es fa és determinar si una persona té EAP o no. Això ni vol dir que una persona que senti dolor a les cames al caminar tingui EAP, i al contrari, que una persona que tingui EAP no senti dolor en caminar.
La millor tècnica per a descobrir si una persona pateix EAP és fe la prova anomenada turmell-braç. Aquesta és una prova senzilla i barata que consisteix en mesurar la pressió arterial del braç i del turmell alhora. Si la pressió de la cama és inferior a la del braç això demostra un dèficit en la irrigació sanguínia, cosa que es pot traduir com a problemes.
Aquesta prova és tant eficaç que permet identificar el 70 % de les persones amb EAP que no senten dolor en caminar.
El tractament de l’EAP consisteix a fer dues coses:
1 – Tornar a la normalitat la irrigació de les cames del pacient.
2 – Estudiar el cas de cada pacient i intentar arreglar el problema des de dins. (Es recomana al pacient que camini encara que li faci mal, d’aquesta manera estimularà la irrigació sanguínia),
Hi ha tres malalties que s’assemblen molt a l’EAP, aquestes són:
1 – Diabetis: la més típica és la del tipus 2.
2 – La síndrome metabòlica: aquesta engloba un conjunt de trastorns que aplegats són fatals:
* Obesitat abdominal.
* Excés de triglicèrids.
* Excés de glucosa a la sang.
* Dèficit de colesterol.
* Tensió arterial alta.
Es considera que si algú pateix com a mínim tres d’aquestes anomalies, pateix la síndrome metabòlica.
3 – Aneurisma d’aorta: consisteix en l’eixamplament de l’artèria aorta de tal manera que al final hi ha un punt que la paret és més feble.
- Hi ha altres malalties que sí són directament coronàries, aquestes son:
1 – Angina de pit crònica: en aquesta anomalia les artèries s’estrenyen conseqüència de l’arterioeslerosi. Això provoca un dolor intens que pot estendre’s per tot el cos. A diferència de l’infart, el dolor que produeix l’angina de pit s’accentua en situacions d’esforç físic i es fa menys intens en situacions de descans i repòs.
2 – Vàlvules deteriorades: aquesta tot i ser una anomalia cardíaca no és coronària. El problema és que les vàlvules cardíaques (la tricúspide, la pulmonar, la mitral i l’aòrtica) no fan la seva feina que consisteix en no deixar retrocedir la sang que entra al cor. Si no funcionen bé, la funció del cor també es deteriora.
3 – Insuficiència cardíaca: consisteix en el fet que el cor no bomba la suficient sang per satisfer les necessitats de l’organisme.
4 – Arítmies: es produeixen quan el bombeig del cor està descompassat, és a dir, és irregular.
5 – Varius, trombes a les venens i embòlies pulmonars: consisteix en una anomalia de les vàlvules, però, en aquest cas no les vàlvules del cor sinó de les cames.
La sang fa un recorregut descendent quan va plena d’oxigen cap a les cames, però, quan l’oxigen ha sigut consumit el seu camí passa a ser ascendent de tal manera que s’ha de vèncer la força de la gravetat. La solució a això ha sigut que a les cames hi hagués unes vàlvules similars a les del cor, i si aquestes no funcionen s’entorpeix la circulació sanguínia.
Isaac Robles Díaz
23. Quan cal anar al cardiòleg encara que no es tracti d’una urgència.
- El conjunt de malalties cardíaques que ens poden portar a una visita a un cardiòleg poden ser, entre d’altres, les següents:
* Síndrome de la classe turista: és una malaltia causada per la formación de coàguls a les cames i, com a conseqüència, sorgeixen obstruccions a les artèries. Sol patir-la gent amb una vida sedentària o que passen gran quantitat d’hores asseguts.
* Malaltia artèria perifèrica (EAP): aquesta, és causada per l’obstrucció parcial de les artèries de les cames com a conseqüència de l’arteriosclerosi, depenent del grau en que es troba avançada es pot arribar a provocar un infart. El diagnòstic se sol efectuar mitjançant una prova d’índex tormell-braç (controlar la pressió en tots dos llocs alhora). Com a tractament, s’ha d’aturar el grau de progressió de l’arteriosclerosi i rehuir tots els risc possibles, al mateix temps que la patologia de les cames.
* Diabetes: és una de les malalties més complexes de primer ordre, i les conseqüències són els nivells extremadament alts de glucosa en sang.
*Síndrome metabòlica: Aquesta síndrome fa referència a diferents transtorns. Tenint-ne tres, patim una síndrome metabòlica. Poden ser l’obesitat abdominal, la glucosa en sang, l’excés de triglicèrids, la tensió arterial alta i el dèficit de colesterol HDL.
* Aneurisme d’aorta: és una malaltia causada per l’aixemplament d’una artèria en un punt feble. Quan aquest medeix més de quatre centímetros és necessària una intervenció quirúrgica en la què simplanta un tros petit d’artèria artificial, per prevenir greus hemorràgies.
* Angina de pit crònica: aquesta malaltia provoca un dolor opressiu al centre del tòrax extenent-se cada cop més a causa de l’estranyiment de les artèries coronàries, també com a conseqüència de l’arteriosclerosi. En aquests casos el cor no rep oxigen suficient i s’han de subministrar fàrmacs dilatadors d’artèries o, també, implant de bypass, entre d’altres.
*Vàlvules deteriorades: L’estenosi o insuficiència valvular són dos malalties provocades a causa del mal funcionament de les vàlvules del cor. La primera, és donada quan la vàlvula es troba massa tancada i la sang no pot circular del tot bé, i, la segona, fa refèriencia a la permissió de la circulación de la sang enrere.
El tractament és format per fàrmacs diürètics o, en casos extrems, es poden implantar catèters o dur a terme una intervenció quirúrgica.
* Insuficiència cardíaca: aquesta patologia ve causada pel fet que el bombeig del nostre cor no és suficiente per cobrir les necessitats del nostre organisme. Els principals símptomes són la sensació de cansament i nàusees. Depenent del grau en que es trobi la malaltia, sovint es realitza un transplantament de cor i se subministren fàrmacs.
* Arítmies: aquestes malalties consistiesen en alteracions rítmiques de les contraccions cardíaques. Per exemple, accelerades (taquicàrides), lentes (bradicàrdies), fibril•lació ventricular i blocatges cardíacs.
* Varius: aquesta patologia és causada per un deteriorament de les vàlvules de les venes de les extremitats inferiors, les cames. La tromboflebitis i trombosi poden ser malalties causades per les varius. En la primera es formen coàguls a la paret venosa molt visible i en l’altre, si ho palpem no ho podrem reconèixer.
Jenny Peñalba
2n.Batx. A
Publica un comentari a l'entrada