 |
| Valentí Fuster |
Comentaris sobre el llibre La ciéncia de la salut realitzats pels alumnes de biologia humana de 2n de batxillerat. En aquest post es comenta el capítol:
24 -Longevitat. Quant podem arribar a viure
Per ampliar informació sobre el cos humà i la salut es pot consultar en l’aula virtual adn-dna.net els següents cursos:
B02- La química de la vida
B10- El cos humà:anatomia i fisiologia
B11- La nutrició humana
Els comentaris sobre el capítol 24 es faran públics el proper dilluns 14 de febrer.
22 comentaris:
24. LONGEVITAT. QUAN PODEM ARRIVAR A VIURE
La longevitat de cada espècie està programada al codi genètic.
La clau per aguantar els més anys possibles sembla estar en el poc consum de calories, és a dir, una dieta equilibrada, nutritiva, ha demostrat que prolonga la vida. Mantenir-nos actius físicament i intel•lectualment.
L’envelliment està relacionat amb el procés de mort de les cèl•lules o apoptosi.
Si volem que l’esperança de vida continuï augmentant, s’ha de trobar un lloc a la societat per aquestes persones de més enllà de 65 anys.
Ja que, sinó es desencadenaria un problema econòmic perquè hi hauria més població inactiva que activa.
I llavors això produirà un problema, perquè el que la medicina podrà fer teòricament per millor l’estat de les persones no ho podrà dur a la pràctica per absència de diners.
No es tracta de viure molts anys, sinó de com els vivim, de la qualitat de vida d’una persona.
La medicina del futur el que busca no és només augmentar l’esperança de vida, sinó a més millorar la qualitat d’aquests anys, és a dir, fent que aquestes persones puguin contribuir a la comunitat, amb la comunitat.
Tant el progrés de la medicina, com altres ciències, comportarà grans canvis socials que afectaran en la nostra manera de gestionar la riquesa i aplicar la solidaritat. Una societat només serà viable i pacífica si pot superar l’individualisme i cooperar amb els altres per tal d’ajudar-se mútuament.
Vero Torras
2n Bat B
CAPITOL 24:
-No se sap quants anys pot arribar a viure l'ésser humà.
-Desde fa quinze dècades l'esperança de vida augmenta més de dos anys per cada dècada.
-Si la medicina segueix avançant es creu que l'esperança de vida seguirà creixent al mateix ritme que fins ara.
-A meitat del segle XXI l'esperança de vida podria ser d'uns cent anys.
-La longetivitat de cada espècie està programada genèticament.
-La natura ha adaptat el cicle vital de cada espècie al seu cicle reproductiu.
-És possible que, en un futur a llarg termini, es pugui allargar la vida de l'ésser humà mitjançant la manipulació de gens.
-Que fer cent anys sigui habitual és un objectiu assolible a mitjà termini.
-En experiments amb animal s'ha demostrat que una dieta nutritiva i equilibrada però baixa en caloríes és capaç de prolongar la vida.
-En l'home els índexs de supervivència màxima es registren en persones amb un índex de massa corporal ideal.
-Actualment, el millor que podem fer per endarrerir l'envelliment és mantenir-nos actius física i intel·lectualment.
-Si el cervell s'exercita, es manté en forma: si es deixa d'exercitar, s'atrofia.
-Les persones físicament actives tenen bona salut fins a edats més avançades que les persones sedentàries.
-Aquest gran augment de l'esperança de vida comportarà un problema econòmic greu.
-Perquè l'esperança de vida pugui seguir creixent sense que el sistema es colapsi cal que la població pugui seguir contribuint a la societat més enllà dels 65 anys, per exemple, endarrerint la jubilació.
-S'ha de trobar una solució a aquest problema o, per exemple, no hi haurà prou diners per pagar els tractaments mèdics.
-Si no es soluciona, el progrés de la medicina es veurà limitat perquè no serà viable econòmicament.
-L'economia limitarà l'augment de l'esperança de vida.
-El més important no és viure molts anys, el què importa és viure'ls bé.
-Hi ha risc que els avenços mèdics portin a una desigualtat, ja que no tothom se'ls podrà permetre.
-Els països rics no s'han de preocupar només de la cura de les malalties que afecten als seus habitants sinó també de les dels països pobres.
-La societat ha de seguir un model de cooperació.
Maite Alamillo, 2n Batx. B
CAPÍTOL 24. LONGEVITAT. QUANT PODEM ARRIBAR A VIURE?
-El cor és una de les parts més fascinants de l’home. Té la capacitat de no desgastar-se i pot arribar a bategar fins i tot durant més de cent anys. En altres espècies pot arribar als 200 anys bategant sense parar.
CAP A UNA ESPERANÇA DE VIDA DE MÉS DE CENT ANYS:
-Mica en mica, l’esperança de vida està augmentant, i es preveu que d’aquí unes dècades encara segueixi així. De moment no sabem quin és el punt màxim on podem arribar.
-Ara per ara, s’està investigant molt i experimentant amb altres espècies per trobar alguna forma de prolongar la vida, i en alguns casos s’ha comprovat que reduir el nivell de calories ajuda molt, però no és molt fiable per al cas de l’espècie humana.
-Tot i així, sabem que hi ha alguns factors que ens ajuden a mantenir-nos en forma, evitar l’envelliment prematur de les cèl•lules, i alguns dels exemples són: practicar activitats físiques, tenir una vida saludable, mantenir el ritme... perquè si deixem d’exercitar aquestes activitats, provoquem atròfia.
LA MEDICINA TRANSFORMARÀ LA SOCIETAT
-Tot i que cada cop el nivell de vida augmenta més, també sorgeix un problema, i aquest són els diners. Com que cada vegada hi ha un major nombre de persones grans, això també suposa més gastos. Una de les opcions que es tenen en compte és endarrerir l’edat de jubilació (fet que en uns anys s’establirà), perquè tot i que ara hi hagi molta gent major de 65 anys, les seves capacitats d’ara són molt millors que les de les persones de 60 anys(si hi arribaven) d’ara fa 40 anys.
LONGEVITAT O QUALITAT DE VIDA?
-En un futur, tot i que es produeixin molts avenços pel que fa a tecnologia, o investigació, el problema se centrarà més en l’economia.
-Tot i que es trobin solucions a moltes malalties, no hi haurà prous diners per pagar-les, i llavors aquestes no serviran per solucionar gaire cosa.
-D’aquesta manera, haurem de preocupar-nos per allò que ens sigui prioritari, i qui sap si algun dia els diners tindran un paper més important que qualsevol altre problema?
FUTUR SOLIDARI
-En un futur no només comptarà que les persones arribin a una certa edat amb bona salut, sinó també que siguin capaços de seguir contribuint en la societat.
-A tot això també hi haurem d’afegir el problema de la desigualtat. Mentre que alguns països podran gaudir de qualsevol dels recursos que necessitin, d’altres s’hauran d’esforçar per seguir vivint. Per evitar això en un futur, i cada cop més desigual, el que haurem de fer és preocupar-nos també per aquells que de veritat ho necessiten, fins i tot més que nosaltres. hem de ser solidaris, i esperar que els altres també ho siguin amb nosaltres.
Noelia Llamas Leal 2n Batxillerat A
CAPÍTOL 24: Longevitat. Quant podem arribar a viure
- El cor batega més de cent mil vegades al dia, sense aturar-se de vegades durant més de cent anys i no es desgasta ni es deforma com ho faria qualsevol altre múscul.
- No hi ha cap llei ni cap explicació física o química satisfactòria que en doni una resposta.
- L’esperança de vida als països occidentals augmenta uns dos anys per dècada.
- Tot i que es pensava que s’arribaria a un límit que no es podria superar, de moment no es veu cap límit biològic que ho impedeixi.
- Es creu que a mitjans dels segle XXI l’esperança de vida serà als 125 anys i que els nena que han nascut durant l’última dècada del segle XX, podran veure començar el segle XXI.
- La longevitat de cada espècie està programada en el codi genètic, ja que la naturalesa ha adaptat el cicle vital de cada espècie al seu cicle reproductiu de manera que cada ésser viu tingui les mateixes capacitats de deixar descendència.
- Els índexs de supervivència màxima en els humans es registren en la franja de pes ideal.
- Les persones que segueixen estimulant-se intel•lectualment fins a edats avançades se solen mantenir lúcides durant més anys.
- De la mateixa manera, les persones que es mantenen físicament actives també es mantenen més àgils i autònomes.
- L’envelliment està relacionat amb l’apoptosi o mort cel•lular programada.
- El fet que la medicina avanci tant, provocarà canvis en la societat. Per exemple, la població major de 65 anys ja està augmentant i això suposa un problema econòmic.
- Una possibilitat és endarrerir l’edat de jubilació, ja que moltes persones encara se senten fortes i actives.
- Si no solucionem aquest problema, el progrés de la medicina es veurà limitat perquè el que serà possible teòricament no ho serà econòmicament.
- Per això la medicina anirà transformant-se de manera que enlloc de voler allargar la quantitat de vida de les persones, s’intentarà assolir la millor qualitat de vida.
Ester Marin Esteve - 2n Batx. científic
- El cor, més o menys de la mida d’un puny és l’òrgan més fascinant de tot el cos humà i també està per sobre de qualsevol aparell tecnològic per avançat que sigui. El cor resisteix intacte (a no ser que sigui maltractat) fins el dia que deixarà de funcionar per sempre, en canvi els aparells tecnològics s’han d’anar arreglant constantment.
La resposta més fàcil a la pregunta: quant temps tinc de vida”, és que no se sap. Però si analitzem des del punt de vista de l’evolució, podem veure que l’esperança de vida ha anat creixent amb el pas del temps, i pel que sembla continuarà sent així.
L’esperança de vida de cada espècie es veu reflectida en el codi genètic.
Actualment en els laboratoris ja es fan pràctiques per canviar aquest codi genètic i allargar la vida de l’espècie humana. Si s’aconsegueix no serà pas fàcil ni aviat.
Una cosa segura és que les persones l’únic que podem fer per allargar la vida és ser respectuosos amb el nostre organisme, és a dir, mantenir una bona dieta i sobre tot mantenir actiu el nostre nivell físic i intel•lectual.
El fet d’allargar la vida de la població pot portar grans conflictes. Un d’ells seria el fet que les persones a l’edat de 65 anys ja no treballen, però si a més s’allarga la vida de la gent, l’economia es veurà consideradament tocada.
Un altre tema que hem d’analitzar és el fet que valorem massa la longevitat de la vida, quan potser ens hauria de preocupar més la qualitat d’aquesta.
Potser ens hauríem de plantejar fins a quin punt s’hauria de poder allargar la vida d’algú ja que si per exemple: una persona pateix alguna malaltia molt difícil de tractar i que deixa seqüeles importants i irreversibles, fins a quin punt val la pena allargar-li la vida sent la qualitat de vida tant pèssima.
Isaac Robles Díaz
CAPÍTOL 24- LONGEVITAT. QUANT PODEM ARRIBAT A VIURE
Cap a una esperança de vida de més de cent anys
- Una de les preguntes que ens formulem contínuament és quants anys podrem arribar a viure. És una pregunta, la resposta de la qual, és completament desconeguda. Tot i això, és fàcilment observable que en els països occidentals l’esperança de vida augmenta dos anys per cada dècada que passa.
- És probable que hi hagi algun límit biològic, però també és desconegut.
- A mesura que la medicina continua avançant, l’esperança de vida pot continuar augmentant entre dos i tres anys per cada dècada.
- La longevitat de cada espècie ve determinada pel codi genètic.
- Un dels principals objectius que s’han plantejat és que l’arribada de les persones a l’edat de 100 cent no sigui un fet excepcional. Han descobert que el punt clau recau en una dieta nutritiva i equilibrada en algunes determinades espècies. No és possible però aplicar aquest raonament en l’espècie humana.
- Està comprovat que, el millor que podem fer és mantenir-nos actius físicament i intel•lectualment. Aquestes persones solen ser més àgils en edats avançades.
- Se sap que el procés d’envelliment està estretament relacionat amb l’autodestrucció de cèl•lules
La medicina transformarà la societat
- El fet que l’esperança de vida augmenti fins als 100 anys pot desencadenar greus conflictes. Un dels més importants seria un problema econòmic. És així doncs que, Valentí Fuster, per tal d’evitar que ens poguéssim trobar en aquest problema, proposa l’endarreriment de l’edat de jubilació.
- Així doncs, si el que volem és arribar als 100 anys com a esperança de vida, cal que aquestes persones majors de 65 anys continuïn contribuint en la comunitat. És possible doncs, que en un futur hi hagin tractament per malalts però que no hi hagi prou recursos econòmics per pagar-los.
Longevitat o qualitat de vida?
- És possible que, si el problema de les persones grans en la societat no és solucionat, el progrés de la medicina es vegi limitat.
- Evitar malalties i morts prematures continua sent un dels principals objectius de la medicina. També es consoliden com a fites importants i objectius a la qualitat de vida. Així doncs, la medicina treballa per aconseguir que en un futur, la mort arribi a la fi no per malaltia,sinó per envelliment.
- La longevitat no és més important que la qualitat de vida. Hem de tractar de viure els anys que visquem de la millor manera possible.
Futur solidari
- Hi ha un risc que els avenços mèdics que es puguin produir en un futur (que esdevindran més cars) puguin desencadenar situacions de més desigualtat en el món. En alguns països del món seran completament inassequibles.
- Així doncs, els països occidentals han de procurar no només de guarir totes les malalties que pugui afectar a la seva població, sinó intentar eradicar la fam, pobresa i infeccions dels països pobres.
- L’avenç en ciències com la medicina, la informàtica, l’electrònica, etc, ens fan evolucionar cap a un altre model de societat. Per tal de garantir el bon funcionament d’aquesta societat, cal servir-se de la cooperació.
Carla González
24 -Longevitat. Quant podem arribar a viure
No hi ha cap llei física o química que sigui capaç d’explicar-nos per què el cor es capaç de bombejar uns 8.000 litres de sang al dia, però de tots els misteris el més fascinant és que no es desgasta.
Cap a una esperança de vida de més de cent anys
Encara no hi ha un límit en la esperança de vida ja que si fos així i ens estiguéssim apropant l’esperança de vida aniria augmentant cada vegada més lentament o que encara no s’ha vist.
L’esperança de vida no només dels éssers humans sinó dels animals ve regit per un sofisticat programa de reproducció.
Algunes investigacions apunten que viure més pot estar relacionat a consumir poques calories, una dieta nutritiva i equilibrada però baixa en calories ha demostrat ser capaç de prolongar la vida.
També hi ha molts estudis que demostren que les persones que no deixen d’esforçar-se per fer activitats intel•lectuals estimulants quan es fan grans permet mantenir treballades fins a edat més avançades.
La medicina transformarà la societat
Para que l’esperança de vida pugui seguir augmentant sense que el sistema es col•lapsi no hagi cap altre opció que donar als ciutadans la possibilitat de contribuir a la societat a partir dels 65 anys.
Futur solidari
La medicina no només aportarà benestar a aquestes persones grans sinó també que puguin continuar contribuint a la comunitat. Però tot aquest futur es veu ennegrit a causa del capitalisme, basat en uns tractaments més costosos també menys assequibles per països pobres.
Però l’esser humà ha nascut amb un programa, com moltes espècies, de cooperació. La gran incògnita és si la transició cap a aquesta nova societat serà traumàtica o si serem capaços de deixar d’una banda els nostres egoismes i fer una transició sense patiment.
Mario Álvarez Soto
2n Batx Bio Humana
24. LONGEVITAT. QUANT PODEM ARRIBAR A VIURE
- El cor és l’obra d’enginyeria més perfecta que ha existit mai. RAONS: MAI es desgasta no es deforma (tot i que es pot avariar)
- Els límits de la longevitat humana encara no estan presents perquè, de moment, van augmentant cada dècada, al mateix ritme. I si la medicina segueix avançant, possiblement l’esperança de vida no es frenarà. La longevitat està marcada en els nostres gens de manera que totes les espècies viuen el temps suficient, segons el seu cicle reproductiu, per a deixar descendència. Potser en un futur es podrà alterar la longevitat humana alterant el nostre codi genètic.
- De moment, com podem arribar als 100 anys? S’ha estudiat la possibilitat de mantenir una dieta nutritiva i equilibrada baixa en calories, però és important mantenir-se en l’índex de massa corporal en la franja de pes ideal per tal de prolongar la vida. Algunes investigacions han arribat a la conclusió que cal mantenir-nos actius tan físicament com intel•lectualment. Per tant, deduïm que l’esforç retarda l’envelliment de les cèl•lules i la seva mort, apoptosi. Així, hi ha la hipòtesi que les cèl•lules moren quan se les exigeix massa poc.
- Conseqüències de l’augment de la longevitat en la població: augment de la proporció de persones més grans de 65 anys( població no activa i amb despeses mèdiques=problema econòmic) Es podria solucionar endarrerint l’edat de jubilació o oferir la possibilitat d’ajudar la societat desprès dels 65. Si no se soluciona, l’allargament de l’esperança de vida es veurà limitat a nivell econòmic i no a nivell teòric.
- A més a més, no només és important augmentar la quantitat de vida, sinó també la qualitat. El important no és viure molts anys, sinó viure’ls bé.
E. Domènech
2n Batx A
CAPÍTOL 24. Longevitat. Quant podem arribar a viure
Cap a una esperança de vida de més de 100 anys
-l’esperança de vida va augmentant
-la longevitat d’una espècie es regula per el seu cicle reproductiu
-per allargar l’esperança de vida cal que les persones es mantinguin sanes física i mentalment
La medicina transformarà la societat
-l’augment de l’esperança de vida fa que la població de més de 65 anys augmenti i això comporta un problema econòmic perquè s’ha de pagar els tractaments mèdics que necessiten
Longevitat o qualitat de vida?
-la medicina està entrant en una nova etapa en la qual no només s’intenta allargar la vida dels pacients sinó que busca augmentar la qualitat de vida de les persones
Futur solidari
-els avenços mèdics portaran una desigualtat major entre persones i països pels quals seran inassequibles
-per evitar les tensions socials cal que s’ eradiqui la pobresa
Henar Guerra
Capítol 24
―El cor no es desgasta.
―L’esperança de via augmenta aproximadament dos anys per dècada i no sembla que aquest augment es vagi frenant.
―S’ha començat a manipular gens d’algunes espècies per augmentar el seu temps de vida.
―Per viure cent anys es possible que la clau estigui en consumir poques calories en una dieta nutritiva i equilibrada, encara que les persones que viuen més en els humans són aquelles que tenen un índex de massa corporal entre 18,5 i 25.
―Per viure més anys un s’ha de mantenir actiu física i psíquicament. Persones que s’esforcen per fer servir l’ intel•lecte quan es fan grans es mantenen lúcides més temps. I les persones que es mantenen actives físicament es mantenen autònomes i amb bona salut més temps.
―L’envelliment està relacionat amb el procés d’autodestrucció de les cèl•lules i es possible que ho facin quan se’ls exigeix massa poc.
―Si augmenta l’esperança de vida sorgiran conflictes socials. Hi haurà més gent major de 65 anys i això causarà un problema econòmic. Per tant, s’hauria d’allargar l’edat de la jubilació o que els jubilats es poguessin integrar en algun servei a la comunitat.
―El que limitarà l’augment de l’esperança de vida serà l’economia perquè no es podrà pagar.
―El més important és viure bé els anys que visquis més que viure molts anys.
―Els humans som éssers socials, ajudem i ens ajuden però el capitalisme ens condueix cap a l’ individualisme.
―I és possible que els avenços mèdics i tècnics portin cap a una major desigualtat i per això els països desenvolupats han d’ajudar a eradicar les malalties infeccioses dels països pobres.
Helena Aparisi
CAPÍTOL 24
LONGEVITAT. QUANT PODEM ARRIBAR A VIURE
- No hi ha cap llei, cap explicació física o química que permeti entendre com un cor pot bombar prop de 8000 litres de sang al dia d’abans del naixement fins al moment de la mort.
- El cor no es desgasta.
CAP A UNA ESPERANÇA DE VIDA DE MÉS DE CENT ANYS
- És probable que hi hagi un límit biològic a la longevitat humana, però, encara no ho sabem del tot cert.
- A mesura que la medicina continuï avançant en les pròximes dècades, l’esperança de vida pot continuar augmentant.
- La longevitat de cada espècie està programada al codi genètic.
- La natura ha adaptat el cicle vital de cada espècie al seu cicle reproductiu, de manera que cada ésser viu tingui les mateixes opcions de deixar-hi descendència.
- Aquesta mena de manipulació genètica que practica la natura ja s’ha començat a assajar també als laboratoris.
- És possible que aquestes investigacions ajudin a allargar algun dia la vida humana.
- Tenim molts estudis que demostren que les persones físicament actives se solen mantenir àgils, autònomes i amb bona salut fins a edats més avançades que les persones sedentàries.
- Sabem que l’envelliment està relacionat amb el procés d’autodestrucció de les cèl•lules, el que anomenem apoptosi o mort cel•lular programada.
LA MEDICINA TRANSFORMARÀ LA SOCIETAT
- La majoria de les persones arriben ara a l’edat de la jubilació en plenitud de facultats físiques i intel•lectuals, i en condicions de seguir contribuint a la societat.
LONGEVITAT O QUALITAT DE VIDA?
- El progrés de la medicina es veurà limitat perquè el que serà possible a nivell teòric no serà viable a nivell econòmic.
- La medicina està entrant en una nova etapa de la seva història.
- El més important no és viure molts anys, el que importa de debò és viure’ls bé.
FUTUR SOLIDARI
- Els humans som una espècie social; els altres ens ajuden i nosaltres els ajudem a ells.
- I hi ha un risc real que els avenços mèdics no portin a més solidaritat sinó a més desigualtats. Uns països o algunes persones es podran permetre unes tecnologies que per d’altres seran inassequibles.
Marta Salgado Juan
Biologia Humana 2n Batxillerat A
24. Longevitat. Quant podem arribar a viure
- El cor, és un òrgan sumament perfecte, ja que pot bombejar sang durant 80 anys sense necessitar reparacions si es porta una vida sana.
- La esperança de vida ha anat pujant durant les darreres dècades, i tot apunta a que seguirà augmentant.
- S'estima que els nascuts en les dues últimes dècades arribaran a viure 100 anys o més.
- Hi pot haver un límit biològic d'edat, però sembla que encara pot donar més de sí la vida humana.
- La medicina contribuirà a allargar la vida, però això ocasionarà problemes en la societat: hi haurà més desigualtats socials i la gent activa no podrà mantenir tota la gent jubilada.
- L'objectiu de la medicina no és allargar la vida, sinó allargar els anys de qualitat de vida.
- S'ha d'intentar reduïr les desigualtats socials, ja que sinó pot ocasionar conflictes.
Gerard Ramiro
CAPÍTOL 24
LONGEVITAT. QUANT PODEM ARRIBAR A VIURE
Encara no es pot saber com és que el cor pugi bombar a prop de 8000L de sang des del naixement fins a la mort.
El cor és un òrgan que no es desgasta.
CAP A UNA ESPERANÇA DE VIDA DE MÉS DE CENT ANYS
És molt probable que en la longevitat humana hi hagi un límit, l’únic que això no ho sabem del tot cert. Però si mirem enrere, veurem que a mesura que la medicina va avançant, l’esperança de vida va augmentant.
Però, si que sabem que la longevitat de cada espècies està programada en el seu codi genètic i la natura, ha anat adaptant el cicle vital d cada espècia al seu cicle reproductiu fent així que cada ésser viu tingui les mateixes opcions de deixar descendència.
Molts estudis demostren que les persones físicament actives solen mantenir-se més àgil i amb una bona salut fins a edats més avançades. Sabem que l’envelliment està relacionat amb el procés d’autodestrucció de les cèl•lules anomenat apoptosi.
LA MEDICINA TRANSFORMARÀ LA SOCIETAT
Actualment, molt de l’edat que desprès arribaran a ser jubilats, mantenen un gran nivell de vida, gràcies tot a que de mica en mica la medicina va fent grans descobriments molt útils també per un gran futur.
LONGEVITAT O QUALITAT DE VIDA?
El problema principal de la medicina, és que aquesta si que podria anar creixent a nivell teòric, però, no a nivell econòmic. Per tant, és important viure a vida bé.
La medicina ara esta entrant una nova etapa de la seva història.
FUTUR SOLIDARI
Els humans creixem i ens desenvolupem en societat, ens ajudem entre nosaltres.
El problema que ara hi ha molt risc, és el fet que els avenços mèdics no ens ajudin a portar-nos cap una solidaritat sinó cap un món amb més desigualtats.
Laia Salgado Juan
2nC
LONGEVITAT. QUAN PODEM ARRIBAR A VIURE.
•A mesura que la medicina avança l’esperança de vida augmenta i podria arribar a 100 anys a meitats del segle XXI.
•La longevitat de cada espècie està programada al seu codi genètic.
•La natura ha adaptat el cicle vital al cicle reproductiu.
•Als laboratoris els biòlegs investiguen la longevitat modificant els gens.
•S’ha observat que una dieta nutritiva, equilibrada i baixa en calories prolonga la vida en cucs, mosques i ratolins; però en els humans són uns resultats una mica discutibles.
•Cal mantenir-se actius físicament i intel•lectualment.
•Un allargament de l’esperança de vida pot tenir greus conseqüències, com augmentar el nombre de persones majors de 65 anys. Això provoca, per tant, un problema econòmic, ja que és un augment de població no activa.
•S’ha de replantejar el sistema de la societat i s’haurà d’endarrerir la jubilació o pensar un lloc a la societat per a aquestes persones.
•L’avanç de la medicina pot ser possible a nivell teòric, però es pot veure limitada en un futur a nivell econòmic.
•El més important no és viure molts anys sinó viure’ls amb qualitat.
•Si la medicina garanteix la qualitat de vida de la gent gran, aquests podran continuar contribuint en la comunitat. Els éssers humans som uns éssers socials i ens ajudem els uns als altres.
•La societat serà viable i pacífica si superem l’individualisme i ens basem en la cooperació.
Anna F. - 2nA Batx.
CAPÍTOL 24. LONGEVITAT. QUANT PODEM ARRIBAR A VIURE.
- El cor és la màquina més perfecta que existeix. Pot arribar a viure fins al cent anys sense parar de funcionar ni un segon.
- L’esperança de vida augmenta cada vegada més gràcies als nous avenços tècnics sanitaris.
- La vida esta programada pel codi genètic. La natura adapta cada cicle reproductiu a una vida perquè totes les espècies deixin descendència.
- Algunes investigacions indiquen que una dieta baixa en calories i nutritiva pot arribar a allargar la vida.
- El que està comprovat es que si s’exercita la ment, aquesta no cau malalta en canvi si es descuida podem tenir greus problemes de memòria quan ens fem grans.
- Igualment també es pot aplicar a l’exercici físic. Aquelles persones que en practiquen regularment es mantenen mes temps actives.
- Ara bé l’avenç mèdic pot provocar una crisi econòmica en quant augmenta l’esperança de vida ja que pot la població activa es insuficient per sostenir la gran quantitat de persones majors de 65 anys. Per això una bona solució seria allargar l’edat de la jubilació.
- Ara bé s’ha d’analitzar si els futura avenços seran útils per a la longevitat ja que una cosa es la durada i l’altra la qualitat. Ja està bé que es busquin tractaments per viure més, però si aquests tractaments fan que el pacient visqui en unes condicions pèssimes, llavors s’hauria de tenir en compte la buscada de qualitat de vida envers longevitat.
- En el futur, però s’haurà de buscar si aquests avenços ens portaran cap a una societat més solidària o pel contrari més individualista i si aquests avenços ajudaran a tothom per igual o no. Per això que la medicina avanci és un gran què però també hem de ser molt conscients cap allà on va.
Anna Solà
2n Batx. B
CAPÍTOL XXIV: "LONGEVITAT. QUANT PODEM ARRIBAR A VIURE"
- El cor no es desgasta si no el maltractem amb un excés de greixos o drogues. Pot bategar sense parar fins als cent anys.
- L'un rere l'altre els límits que impossibilitaven la vida als humans s'han superat. però és probable que existeixi un límit biològic.
- A mesura que la medicina va avançant l'esperança de vida s'anirà allargant entre dos i tres anys per dècada.
- La longevitat de cada espècie ve donada pel seu codi genètic. De manera que cada espècie tingui les mateixes opcions de deixar descendència.
- Es pot prolongar la vida de certs organismes manipulant-los genèticament als laboratoris.
- Una dieta nutritiva i equilibrada i baixa en calories és capaç de prolongar la vida el alguns organismes.
- Les persones que mantenen una activitat intel·lectual es mantenen lúcides fins a edats més avançades igual que aquelles que es mantenen físicament actives.
- L'envelliment està relacionat amb l'apoptosi de les cèl·lules, la mort cel·lular programada.
- Aquesta situació provocarà, en un futur, que augmenti el nombre de població majors de 65 anys i per tant un problema econòmic. Una solució és demanar als ciutadans que contribueixin a la societat més enllà dels 65 o bé ingressar en serveis d'assistència social o altres serveis.
- Si no resolem aquest problema econòmic s'impossibilitarà l'augment d'esperança de vida a causa de la falta d'ingressos per l'avenç de la medicina.
- El més important no és viure molts anys sinó viure'ls bé i poder continuar contribuint a la societat.
- La medicina també s'ha d'emparar en eradicar la pobresa i les malalties infeccioses dels països pobres.
- Juntament amb els avenços mèdics, els que es duguin a terme en altres àmbits portaran a un nou model de societat que només serà viable deixant de banda l'individualisme i substituint-lo per la cooperació. El que cal esbrinar és si serem capaços de fer aquesta transició gradualment o serà traumàtica?
C. Jiménez 2nA Batx.
Capítol 24: LONGEVITAT. Quant podem arribar a viure.
No hi ha cap màquina, inventada per l'home que pugui ser tant eficaç i perfecte com el cor. És a dir, que sense danyar-lo pugui actuar durant més de 90 o 100 anys cada minut de les nostres vides sense aturar-se.
Quin és el límit de la vida? doncs no se sap, però el que es veu és que durant les últimes decades l'esperança de vida s'ha anat allargant dos anys per dècada. Això gràcies a la millora de la qualitat de vida i a les noves tècniques mèdiques.
El camp, cap on es creu possible allargar més la vida, és amb la genètica. Ja que es creu que la duració d'un individu està marcat per el genoma.
Varis estudis han demostrat que en cucs i ratolins una dieta hipocalòrica els allarga la vida. En humans, tenir un IMC massa baix provoca mort prematura. També s'ha demostrat que mantenir-se activament (física i mentalment) allarga la vida.
Per poder allargar la vida, a part de la tècnica mèdica s'haurà de canviar la societat. Ja que si augmenta la població parada i disminueix l'activa, hi haurà mètodes per no envellir, però faltaran diners per a poder-los pagar.
Llavors, el què aturarà la medicina no serà la tecnologia, sinó l'economia. I que causarà més desigualtats. Ja que uns països s'ho podran permetre i d'altres no, com passa actualment amb la cura d'algunes malalties.
Per tant, per poder millorar la longetivitat, el què fa falta a part de la investigació és la creació d'una societat diferent, i nova.
Fi!
Laura Asensio 2nB
24- LONGEVITAT. QUANT PODEM ARRIBAR A VIURE
-L’esperança de vida a occident fa cinquanta anys que augmenta dos anys més per dècada, i seguirà augmentant mentre la medicina segueix avançant.
-Anteriorment es pensava que arribaria un moment límit, en el qual deixaria de prolongar-se, però aquest límit ja s’ha superat.
-La longevitat de les espècies ve definida en la informació genètica d’aquestes. La natura adapta el cicle vital de cadascuna al cicle reproductiu, d’aquesta manera totes poden deixar descendència.
-Fa un temps s’ha començat a treballar amb els gens responsables de la longevitat al laboratori, utilitzant cucs i mosques.
-Estudis demostren que determinats hàbits ajuden a prolongar la vida, com per exemple: tenir una dieta nutritiva i equilibrada i mantenir-se en forma física i intel•lectual.
-L’envelliment es relaciona amb l’autodestrucció de les cèl•lules, es creu que aquestes s’autodestrueixen perquè se’ls exigeix poc i acaben degradant-se.
-El fet que les persones visquin més anys comportarà problemes: augmentarà la proporció de persones més grans de 65 anys, no es podran pagar les despeses sanitàries, la societat haurà de contribuir més anys a la comunitat i els tractaments que podran salvar a les persones no podran pagar-se.
-Els objectius de la medicina són evitar malalties i aturar les morts prematures, però, actualment també formen part d’aquests tenir més quantitat i qualitat de vida.
-És bo viure més anys sempre que es visquin bé, ja que, els malalts no mereixen viure amb una baixa qualitat de vida.
-A mida que avança la tecnologia es fan més visibles les diferencies entre els països pobres i els rics, per tant, s’hauria de lluitar per acabar amb la pobresa i les malalties infeccioses dels països poc desenvolupats. S’ha de deixar de banda l’ individualisme i cooperar.
Rocío Antelo 2nA.
1. Podem observar com des de fa cinquanta anys, l’esperança de vida a occident augmenta dos anys més per cada dècada. Aquesta seguirà augmentant sempre que la medicina avanci. Es creia que hi hauria un límit en l’esperança de vida, però aquest ja ha estat superat.
2. La longevitat de cada espècie ve determinada per la seva informació genètica, adaptant el seu cicle vital al reproductiu per tal de deixar la descendència necessària per tal de perpetuar l’espècie. Recentment s’ha començat a treballar amb cucs i mosques per estudiar els gens responsables de la longevitat.
3. En alguns estudis queda reflectit com determinats hàbits prolonguen la vida com tenir una dieta nutritiva i equilibrada i mantenir-se en forma tant intel•lectual com físicament.
4. Es creu que l’envelliment està causat per l’autodestrucció cel•lular (apoptosi), ja que hi ha una menor exigència a aquestes i acaben degradant-se. És un problema que l’esperança de vida augmenti ja que les despeses sanitàries augmentaran, fent que no es pugui abarcar a tota la població i caldrà que la societat contribueixi a la comunitat durant més anys.
5. La medicina té com a objectiu evitar malalties i aturar morts prematures, encara que actualment, també forma part d’aquesta millorar la quantitat i qualitat de vida. S’ha de lluitar per acabar amb la pobresa i les malalties dels països en vies de desenvolupament, ja que a mesura que la tecnologia es desenvolupa, més gran es fa l’espai entre els països rics i pobres.
24- LONGEVITAT
Quant podem arribar a viure
El cor batega 100.000 vegades al dia de la nostra vida
- Cap a una esperança de vida de més de cent anys
• Als països occidentals cada dècada s’augmenta dos anys més a l’esperança de vida.
• No hi ha límit biològic a la longevitat Humana, i anirà progressant amb l’avanç de la medicina , fins al punt que arribi als 100 anys i que les persones més longeves arribaran als 125.
• La longevitat de cada espècie està programada al codi genètic. La natura adapta el cicle vital de cada espècie amb el seu cicle reproductiu, per a que deixi descendència.
• S’està investigant als laboratoris la prolongació de la vida humana, primer amb cucs i mosquits, amb tècniques com:
-ingesta de poques calories portant una dieta equilibrada, s’ha demostrat que és capaç de prolongar la vida dels ratolins, però en els humans no es creu que sigui efectiu.
• S’ha demostrat que el cervell, així com els músculs , si s’exerciten,. Ens faran arribar a la vellesa, àgils i lúcids.
•No sabem el que passa exactament a la cèl•lula, però una teoria es que la cèl•lula s’envelleix per falta d’exigència, no per l’excés de exigència, com en els músculs.
- La medicina transformarà la societat
•Per a que sigui compatible l’augment d’esperança de vida amb la manutenció dels costos econòmic que suposen els tractaments, hi han 2 posicions: retrassar la jubilació dels 65, o que aquest sector de la població faci serveis comunitaris.
- Longevitat o qualitat de vida?
• l’Objectiu de la medicina n’és que les persones evitin ficar-se malalts i que morin per envelliment, no per malalties, ara bé no es tracta de allargar la vida d’una persona tenint una mala qualitat de vida. Al que em refereixo es que seria preferible viure bé i poc, a viure molt i malament (a base de molts tractaments)
- Futur solidari
L’avenç de la medicina suposa un canvi de mentalitat envers el compartiment de béns que els països desenvolupats tenim, ja que sinó serà el propi desenvolupament el que remarcarà les diferències entre persones que son a l’abast de certs tractaments que puguin salvar la vida , de les que no poden.
Enrique Escalante Aguirre 2on Batx A
24- LONGEVITAT. QUANT PODEM ARRIBAR A VIURE
-S’ha realitzat un estudi a occident en el qual s’ha vist que en les darreres dècades hem augmentat 2 anys d’esperança de vida per cada 10 transcorreguts. Aquesta xifra d’esperança de vida seguir augmentat alhora que la medicina també avanci.
Anys enrere es creia que hi havia un màxim d’esperança de vida i que tard o d’hora l’assoliríem, amb el pas dels any s ‘ha demostrat que no es així o almenys de moment.
La esperança de vida de les especies depèn totalment dels seus gens, el quals determinen la vida de una espècie. La natura adapta el cicle vital de cadascuna al cicle reproductiu, d’aquesta manera totes poden deixar descendència.
-Des de fa un temps s’ha començat a plantejar el fet d’allargar la vida de les especies amb mutacions genètiques.
Hi ha estudis que asseguren que depenen de les activitats que realitzem en el nostre dia a dia farà que visquem més o menys temps. Com per exemple tenir una dieta nutritiva i equilibrada i mantenir-se en forma física i intel•lectual.
-L’envelliment es relaciona amb l’autodestrucció de les cèl•lules, es creu que aquestes s’autodestrueixen perquè se’ls exigeix poc i acaben degradant-se.
-Pot ser un problema per a la societat el fet que les persones tinguin una major esperança de vida, ja que augmentarà la proporció de persones més grans de 65 anys, fet que farà que les depeses augmentin i per tant que la economia es tambalegi.
-La medicina estudia la forma d’evitar la mort prematura i moltes malalties, to i que actualment també hi ha una part de la medicina que es dedica a cuidar de l’estil de vida i dels costums humans.
-Viure més anys es bo sempre que hi hagi una qualitat de vida en condicions, j que viure de mala forma no és cap benefici.
- Es fan més visibles les diferencies entre els països pobres i els rics amb l’avanç de noves maquines i noves tecnologies, això no pot permetre’s així que s’ha d’intentar que hi hagi igualtat a tot arreu i així també disminuirien les malalties infeccioses dels països poc desenvolupats. S’ha de ser mes solidari i cooperar.
Marc Macarulla 2nB Batx
24- Longetivitat. Quant podem arribar a viure.
1.- Les millores en l’àmbit mèdic provoquen, sovint, un augment de l’esperança de vida. En el cas d’oxident, aquesta, cada dècada augmenta dos anys més desde fa uns cinquanta anys, aproximadament.
2.- L’esperança de vida ha arribat a superar tots els límits establerts, ja que sempre s’havia pensat que arribaria a un punt en el què ja no podria augmentar més i encara avui ho segueix fent.
3.- En el informació genètica de les espècies es troba definida la seva longevitat; és la natura la que s’encarrega d’adaptar el cicle vital de cada espècie al seu cicle reproductiu. Així, la descendència es pot dur a terme.
4.- Mitjançant cucs i mosques s’han començat a realitzar experiments per tal d’investigar sobre els gens responsables de la longevitat.
5.- Mantenir una vida saludable sempre ens aporta beneficis i un d’ells és l’augment de l’esperança de vida. És recomanable seguir una dieta equilibrada i realitzar exercici físic per tal d’evitar una vida sedentària i perjudicial.
6.- Quan la nostra pell pateix un envelliment, les nostres cèl•lules s’autodestrueixen, teóricament, perquè es degraden a causa d’una poca exigència.
7.- En un futur, l’augment d’esperança de vida fins a més de 65 anys pot provocar certs problemes relacionats amb les despeses de la sanitat, ja que molts tractaments no es podran realitzara com a conseqüència de la manca econòmica. I, a més a més, s’haura de tenir en compte que la contribució dels ciutadans s’haura d’allargar en els anys per poder cobrir totes les despeses.
8.- La sanitat i la medicina tenen com a objectius evitar i trobar solucions contra les malalties, al mateix temps que evitar la mort. No obstant, també ens proporcionen una gran quantitat d’eines i recomanacions per tal de millorar la nostra vida.
9.- S’ha de recordar sempre que és mes important viure bé que viure molts anys.
10.- Actualment, la medicina i les noves tecnologies milloren constantment i considerablement. Això fa que, cada cop més, els països rics siguin més rics i el pobres més pobres. Per tant, entre tots s’hauria de cooperar i intentar que la societat de tot el món tingués a l’abast els suficients mecanismes per tal que totes les malalties, en tots els punts del món, fossin curables.
Jenny Peñalba
2n.Batx. A
Publica un comentari a l'entrada