Manel Esteller |
Com les serps, les cèl·lules tumorals
muden la pell. I és que el càncer no és una malaltia estàtica sinó que
en el seu desenvolupament va acumulant transformacions per evadir les
defenses naturals del nostre organisme i adaptar-se a les noves
circumstàncies de l'entorn.
Fins ara es coneixia poca cosa dels
mecanismes implicats en aquests processos de canvi d'un tumor. Existeix
una via particularment intrigant en què un tumor que inicialment
presenta un estat sòlid, adherit a les cèl·lules properes (epitelial),
es converteix en una massa més líquida, desenganxada dels teixits
annexos i més flexible (mesenquimal).
L'equip dirigit per Manel Esteller, director del
Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut de Recerca
Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), professor de Genètica de la
Universitat de Barcelona i Investigador ICREA, ha identificat un
mecanisme que explica aquest canvi. Els tumors que “muden la seva pell”
ho fan perquè s'apaguen uns interruptors moleculars anomenats microARNs
que són els guardians responsables de mantenir l'aspecte epitelial de
les cèl·lules. La troballa es publica aquesta setmana en la versió
digital de la revista científica internacional Oncogene, del grup
Nature.
“L'estudi consisteix en el descobriment que uns
microARNs, del grup anomenat microARNs-200S, pateix una inactivació
química per la qual deixen de expressar-se. En no estar presents aquests
controladors de l'aspecte cel·lular, les cèl·lules tumorals canvien,
s'estiren, deixen d'inhibir-se i el tumor progressa”, explica el doctor
Esteller, i afegeix que “els resultats derivats de la investigació
demostren que aquest és un procés molt dinàmic.”
El canvi succeeix des de l’aparició del tumor
fins a l’aparició de la metàstasi, però si canviem les circumstàncies
ambientals que influeixen en aquestes cèl·lules, el procés es reverteix.
Segons explica el director del programa d’epigenètica de l’IDIBELL,
“podem pensar que un tumor és com un petit planeta en evolució
darwiniana però de manera accelerada.”
L’estudi s’ha realitzat principalment en tumors
de mama i còlon. A més de servir per conèixer millor la malaltia, els
resultats són importants perquè permeten predir que és possible
intervenir externament en el procés. En aquest sentit, mitjançant
tractaments farmacològics es podria revertir el procés i passar d’una
forma molt evolucionada del tumor a una més primitiva, cosa que aniria
associada a una menor progressió de la malaltia.
Font de la notícia: IDIBELL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada