És un llibre per a tothom, amb un contingut format per 350 fotografies, moltes d’elles comparatives, on es mostra l’evolució de les glaceres dels Pirineus, Pics d’Europa, Sierra Nevada i Apenins, així com una descripció de totes i cada una de les geleres que l’autor hi va catalogar l’any 1982 i el seu seguiment fins el moment actual.
Comenta l’autor que, "el que està passant a les nostres glaceres és massa important per no divulgar-ho a tota la ciutadania, ja que en una única generació humana, la nostra, serem testimonis de la extinció de totes les geleres del sud d’Europa. És una oportunitat única per conèixer en tots els aspectes com es produeix aquest desgel, i mai en la història ningú ha estat testimoni d’un esdeveniment semblant. Ens ha tocat viure una regressió contundent del gel, de la que també hem aprés que quan la tendència s’inverteix el glaç avança molt ràpidament, i res no fa pensar que això no pugui tornar a succeir en qualsevol moment".
Amb motiu dels més de trenta anys de dedicació a l’observació de les glaceres i de la divulgació per mitjà de llibres com el que ara presenta, Jordi Camins ha estat guardonat amb el Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Comenta l’autor que, "el que està passant a les nostres glaceres és massa important per no divulgar-ho a tota la ciutadania, ja que en una única generació humana, la nostra, serem testimonis de la extinció de totes les geleres del sud d’Europa. És una oportunitat única per conèixer en tots els aspectes com es produeix aquest desgel, i mai en la història ningú ha estat testimoni d’un esdeveniment semblant. Ens ha tocat viure una regressió contundent del gel, de la que també hem aprés que quan la tendència s’inverteix el glaç avança molt ràpidament, i res no fa pensar que això no pugui tornar a succeir en qualsevol moment".
Amb motiu dels més de trenta anys de dedicació a l’observació de les glaceres i de la divulgació per mitjà de llibres com el que ara presenta, Jordi Camins ha estat guardonat amb el Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Font: anoiadiari.cat
 |
| Biblioteca Cal Font - Igualada |
La presentació es farà, a la biblioteca de Cal Font d'Igualada, és d’entrada lliure i oberta a tothom.
Data: Dijous 10 d’octubre a les 19 hores
Es pot trobar informació del llibre a la web de l'autor www.gelicehielo.com
Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden explicar, en l'apartat de comentaris d'aquest post, la presentació d'aquest llibre.
8 comentaris:
Avui em anat a la xerrada de la biblioteca sobre el llibre Los 100 últimos glaciares del sur de Europa de Jordi camins.Ell mateix ens ha resumit les idees importants: ens ha parlat de les glaçeres dels pirineus i a dit ue amb el pas del temps han desaparegut.Ha afegit al seu llibre la longitut de les glaçeres,diferències entre glaçera i gel residual,les glaçeres que estàn actives,moltes fotos.Ha sigut molt interssant i destaco que hi havien molt àvis.
MORGANA PALENCIA 1BATXILLERAT
El passat dijous dia 10 d’Octubre vaig assistir a la conferència que va fer Jordi Camins.
Primerament ens va presentar el llibre amb diferents fotografies. Ens va explicar que constava de més de 300 imatges, també ha suprimit els mapes ja que creu que amb una imatge es pot entendre de manera més clara. Ens va comentar que abans d’escriure i crear el llibre tenia molt clar que volia que apareguessin tots els pirineus, però que si ficava el títol de de les serralades d’Espanya ja no hi podia aparèixer bona part d’aquests. Finalment va decidir que el títol seria “Los últimos 100 glaciares del sur de Europa”.
Per acabar ens va ensenyar 25 fotos de les 300 que podem observar en el llibre. Eren totes molt interessants.
Com a última curiositat va ser que en teoria si no tenen més de dues hectàrees ja no es consideren glaciars però ell les va incloure perquè creu que no deixen de ser importants.
El que m'ha soptat més d'aquesta pràctica a sigut el cor, quan vaig fer la dissecció vaig poder observar-lo i vaig veure que era un òrgan molt petit amb comparació amb el d'altres éssers vius com per exemple l'ésser humà. Una altra cosa que també em va sorpendre va ser el color de la pell, la diferència de color entre la part ventral i la dorsal, aquest canvi de color és perquè es puguin camuflar del seus depredadors.I per últim la cristal·lina, la cristal·lina és una esfera mol petita de color transparent, la trobem dins del ull del peix.
La xerrada del llibre va ser molt interessant.
Una de les coses que em va sorprendre més va ser el temps, la dedicació que va tenir que ficar-hi l'autor. Les fotos de tots els angles i llocs (va dir que va fer més de 60.000 fotos).
Va comentar també que en el llibre explica 101 glaceres no com el títol posa 100.
Aquest és un te,ma del que mai havia sentit a parlar i em va interessar bastant tot el tema aquest de que ens estem queda’n sense glaceres, en les fotos es podia apre4ciar la diferencia entre fa anys i en l’actualitat. En el vídeo que ens va passar per acabar feia el procés dels glacials durant tot un any i es podia veure com el gel disminuïa i creixi depenent de l’estació. En general va ser molt interessant.
L'exposició sobre "Les 100 últimes glaceres del sud d'Europa" va ser molt interessant. Per una part, jo desconeixia el nombre de glaceres que es troben als pirineus i les seves classificacions per tamany i/o creixement. A més, a mesura que avançava la presentació vaig poder adonar-me de la devoció que l'autor tenia per haver fet tot aquell treball de recerca durant 30 anys (fet que afegeix un valor extra al llibre). Per l'altra banda em vaig adonar del canvi climàtic que s'està produint al nostre planeta i la desconservació dels paisatges naturals que això està comportant. Va ser una explicació molt completa i captivadora.
Aquesta xerrada va ser molt interessant de la part geologica dels pirineus aragonesos, francesos i altres.
Aquesta xerrada parlava de les 100 ultimes glaceres que hi han al sud d'europa les quals es van extingin a mesura dels anys jo desconeixia la quantitat de glaceres fins que al veure aquest llibre es nota que l'autor Jordi Camins Just s'implica en la seva feina de manera voluntaria, ho fa totalment de devoció. lo que em va sobtar més va ser l'exitinció de moltes glaceres dagut al canvi climàtic.Va dur a terme una presentació perfecte i molt entenadora, em va agradar molt.
Adrià Sánchez
La presentació del llibre ''Los 100 últimos glaciares d'Europa'' m'ha agradat molt. En la xerrada , ens va explicar diferents curiositats sobre els glaciars dels Pirineus, Els Pics D'Europa, els Apenins i Serra Nevada, acompanyades d'un recull d'imatges fetes per l'autor. L'autor feia una comparativa de l'evolució dels glaciars en els últims 20 anys i es podia observar la seva decadència.
Va ser una bona experiència per una persona com jo a qui li agrada la muntanya.
El passat dijous vaig assistir a la presentació del llibre “los ultimos 100 glaciares del sur de europa”
Primer l’autor ens va fer una petita introducció de qui era ell, on residí, etc.
Amb aquet llibre ell pretén divulgar a tota la ciutadania que esta pesen actualment a les glaceres. Ell fa una catalogació sobre els criteris de catalogació de les glaceres. En la presentació ens parla sobre el gel glacial, glaceres, com podem saber que una glacera esta activa, etc. Durant la presentació ens van pasar unes 25 imatges que conte el llibre. Va ser molt interessant.
Mònica Mussons
Publica un comentari a l'entrada