360- Joan Massagué ha fet una nova descoberta en la lluita contra el càncer

Joan Massagué i Solé

La investigació podria mostrar el camí per prevenir la metàstasi a diversos òrgans a la vegada

Una investigació del Memorial Sloan Kettering dirigida pel farmacèutic català Joan Massagué proporciona novetats entorn dels mecanismes biològics que les cèl·lules canceroses individuals utilitzen per fer metàstasi al cervell. L'estudi, publicat al número del 27 de febrer de la revista Cell, determina que les cèl·lules tumorals que arriben al cervell --i hi formen nous tumors-- s'abracen als capil·lars sanguinis i emeten proteïnes específiques que superen les defenses naturals del cervell contra la invasió metastàtica.

La metàstasi, el procés que permet a algunes cèl·lules canceroses d'expandir-se del tumor original i implantar-se en teixits diferents, és la causa més comuna de mort per càncer. Els tumors cerebrals metastàtics són deu vegades més comuns que els càncers de cervell primaris.

La majoria de cèl·lules tumorals es moren abans d'haver-se pogut implantar al cervell, més ben protegit que la majoria d'òrgans contra la colonització de cèl·lules tumorals circulants. Per implantar-s'hi, una cèl·lula cancerosa s'ha de separar del seu tumor d'origen, entrar al reg sanguini, i travessar densos recipients de sang anomenats barreres de sang cerebral. Fins ara, s'havia fet poca recerca sobre com es desenvolupaven els tumors cerebrals metastàtics, però experiments previs amb ratolins que havien simulat cèl·lules de càncer de pit metastàtiques han mostrat que d'aquelles cèl·lules que veritablement arriben al cervell, en sobreviuen menys d'una de cada mil.

'No sabíem per què es morien tantes d'aquestes cèl·lules', diu Joan Massagué, director de l'Sloan Kettering Institute i autor principal de l'estudi. 'Què les mata? I per què algunes sobreviuen en un estat tan vulnerable --de vegades amagant-se al cervell durant anys-- i, de cop i volta, s'estenen en nous tumors? Què manté aquestes cèl·lules tan estranys vives i on s'amaguen?'

A l'estudi s'ha determinat que en models de ratolins de càncer de pit i de pulmó --dos tipus de tumor que sovint s'estenen cap al cervell-- nombroses cèl·lules canceroses que entren al cervell són mortes per astròcits. Els astròcits són el tipus de cèl·lula cerebral més comuna, i secreten una proteïna anomenada 'Fas lligand'. 

Quan les cèl·lules canceroses es troben amb aquesta proteïna són forçades a l'autodestrucció. Les poques que aconsegueixen esquivar els astròcits produeixen una proteïna anomenada Serpin, que actua com una mena d'antídot als senyals mortals que envien els astròcits.

Després de reproduir cèl·lules metastàtiques desafiant cervells de ratolins, els investigadors s'han adonat que les cèl·lules capaces de sobreviure creixien al capdamunt dels capil·lars sanguinis, cada cèl·lula enganxada a prop del seu recipient, 'com un ós panda abraçant el tronc d'un arbre', en paraules de Massagué. Han trobat que les cèl·lules tumorals produïen una proteïna que actuava com el 'velcro' per enganxar les cèl·lules a la paret externa d'un recipient de sang.

'Aquesta abraçada és clarament essencial', assegura el doctor Massagué. 'Si una cèl·lula tumoral es desenganxa del seu recipient, resulta eliminada pels astròcits pròxims. Si no, resulta nodrida i protegida, i en algun moment pot començar a dividir-se per formar una funda a l'entorn del recipient.'

Al microscopi, els investigadors van observar que aquestes fundes de cèl·lules canceroses a l'entorn dels capil·lars sanguinis creixien fins a formar petites boles, que finalment esdevenien tumor. 'Un cop has vist la imatge, no la pots oblidar', assegura Massagué.

Els factors de supervivència de les cèl·lules tumorals descoberts en aquest estudi podrien ser tractats amb medicaments algun dia per arribar a disminuir el risc de metàstasi en humans. El doctor Massagué està especialment interessat en l'habilitat de les cèl·lules tumorals d'abraçar-se als recipients sanguinis, perquè sospita que aquest comportament pot ser essencial per a la supervivència de les cèl·lules canceroses metastàtiques no únicament al cervell, sinó també en més parts del cos on poden tenir lloc càncers metastàtics.

'La majoria de pacients de càncer tenen el risc que els seus tumors s'escampin a molts llocs', subratlla el doctor Massagué. Per exemple, els càncers de pit poden metastatitzar cap als ossos, els pulmons i el fetge, i també al cervell. 'Això que observem', ha afegit, 'podria ser un camí futur per prevenir la metàstasi a diversos òrgans a la vegada, utilitzant medicaments que fan que les cèl·lules canceroses es desenganxin dels recipients de sang'.

Joan Massagué fa més d’una dècada que investiga l’origen de la metàstasi, un camp en què és considerat un dels pioners. És autor d’uns 250 articles científics sobre el tema i un dels cinquanta investigadors més citats en els últims 20 anys. Està establert als Estats Units des del 1979 però sempre ha mantingut la vinculació amb Catalunya.

Als Estats Units dirigeix un equip de més de 900 investigadors i a Catalunya és membre el comitè científic assessor de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, on també dirigeix una línia d’investigació centrada en la metàstasi.

Fonts: vilaweb , ara.cat.