 |
| Edgar Dale (1900-1985) |
Iniciem el curs escolar 2014-15 amb un interrogant sobre la forma d'aprenentatge, un tema que ens es proper i sovint motiu de preocupació tant als alumnes com als seus respectius professors que volen facilitar i millorar la tasca acadèmica per assolir els objectius plantejats.
Si busquem imatges sobre el con de l'aprenentatge d'Edgar Dale en podem trobar moltes i sovint amb algunes dades interpretatives diferents, per exemple:
Amb la informació inicial indicada es demana respondre a la pregunta d'aquest post:
És vàlid el con de l'aprenentatge d'Edgar Dale?
Aquesta activitat està adreçada als alumnes de biologia i geologia de 4t ESO i els de ciències per al món contemporani de 1r de batxillerat. Cal citar en la resposta la webgrafia consultada i incorporar-la al scoop.it personal de l'alumne. Poden participar també de forma voluntària tots els lectors d'aquest blog adn-dna i usuaris de l'aula virtual de ciències de la naturalesa adn-dna.net.
Nota: Per participar a l'apartat de comentaris dels posts d'aquest blog adn-dna cal seguir les instruccions indicades en el post 341
Termini per respondre fins diumenge 21 de setembre de 2014 a les 22:00 h
60 comentaris:
El que ens vol mostrar Edgar Dale amb aquest con es que segons el mètode que utilitzem ens serà mes o menys fàcil l’aprenentatge. A part d’això podríem dir que a mesura que es va ampliant la activitat que realitzem ja sigui ( activitat verbal, visual, participativa i receptiva o be pura) també va augmentant la nostra capacitat de recordar allò.
Per tant el con de Edgar Dale podríem dir que està basat a partir d’un mètode científic que segurament ha tingut que experimentar-lo i extreure-n les conclusions. Dit tot això puc afirmar que el con d’aprenentatge de Edgar Dale es vàlid.
El con esquemàtic de l’aprenentatge d’Edgar Dale, explica que quan fas alguna cosa com mantenir una conversació sobre la matèria o simular una experiència real, la recordes més que si no només reps aquesta informació d’una manera passiva. És correcte aplicar a l’aprenentatge el mètode de repetició oral i verbal; la nostra memòria neurològica s’activa de forma més eficaç quan més cops passen els senyals elèctrics per un determinat recorregut neuronal. Però és molt millor fer pràctiques actives, ja que augmentem considerablement la nostra capacitat receptiva i es fixa més eficaçment a la memòria de llarga durada, a la memòria profunda. Des del meu punt de vista, combinar alguns exercicis de repetició, lectures, esquemes... amb activitats pures, participatives i receptives, és el que ens fa retenir millor la informació al nostre cervell.
WEBGRAFIA
http://www.isaude.net/es/noticia/18428/ciencia-y-tecnologia/japoneses-encuentran-la-memoria-neurologica-mecanismo-de-fijacion-despues-de-dormir
http://blocs.xtec.cat/mari/2009/04/09/el-con-de-laprenentatge-dedgar-dale/
Crec que és vàlid ja que sempre recordes més qualsevol cosa si formes part del tema del qual va el temari, si entre alguns companys estudieu junts, si feu una obra de teatre si per exemple és socials... que no pas si tel memoritzes llavors al cap d’una setmana aproximadament, ja no t’enredortes de res, si nomes tel escoltes del teu professor/a, si llegeixes tot el temari...
És vàlid el con de l'aprenentatge d'Edgar Dale?
Si, però, segons les fonts que he consultat el verdader con d’aprenentatge de Edgar Dale no constava de xifres ni de quantitats de temps. Segons se, un persona va publicar el seu propi model del con amb el qual la única diferencia es que va afegir un termini de temps i unes xifres sense cap base científica.
Web grafia:
http://clarion.mudejarico.es/2011/04/el-falso-cono-del-aprendizaje-de-dale/
http://www.willatworklearning.com/2006/05/people_remember.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Edgar_Dale
http://bibliotecaescolardigital.es/comunidad/BibliotecaEscolarDigital/recurso/el-falso-cono-del-aprendizaje-de-dale/921e10bd-88a8-4949-b5e7-3810e64992f0
http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=8&ved=0CD0QFjAH&url=http%3A%2F%2Fxa.yimg.com%2Fkq%2Fgroups%2F23563629%2F84014652%2Fname%2FFalso%2BCono%2Bdel%2Baprendizaje%2B-%2BEdgar%2BDale.doc&ei=ocUZVPj3CYOR7AaDwIHgCw&usg=AFQjCNHy9DYbUNikD36ZJbploZFQYLJC-g&bvm=bv.75097201,d.ZGU
La meva opinió sobre l'aprenentatge és bastan igual que la de Edgar Dale, ja que duran aquests anys que he estat estudiant ho he pogut comprovar, tot i que no puc assegurar els percentatges assenyalats.A part de tot això, penso que és bastant simple i lògic que recordem més les coses dient-les i observant-les que no només escoltant-les.
Personalment crec que es un sistema de aprenentaje vàlid, tot i que tot depén de que el tema que t'estan projectan és del teu interés. Per altre vanda, cadescú te la seva manera de recordar cada cosa que sent, diu o veu. Si és cert que quan tu veu una projecció o tens un conversa amb una persona, t'enrecordes molt més del que et diuen.
Personalment crec que sí perquè segons Edgar Dale diu que, per exemple, fent una obra de teatre o simular la informació es queda molt més ràpid que només sentint-la o llegint-la i això es ben cert. Sempre que hem hagut de fer una petita representació d’una cosa difícil fent gestos o entenent-ho i explicant-ho als altres es més fàcil. A part, crec també que algunes parts d’aquest con estan equivocades perquè a mi s’em reten més la informació mirant una pel•lícula o un vídeo que mantenint una conversació sobre el tema.
En conclusió, el con d’Edgar Dale està molt ben plantejat, encara que puntualment alguna cosa podria canviar.
Jo penso que el con d'aprenentatge ens serveix per poder entendre l'important que és fer cada cosa en el nostre dia a dia.
Des del meu punt de vista i segurament de més d'una persona, penso i crec, que el con de l’aprenentatge de l'anomenat Edward Dale és vàlid de totes les maneres i té tota la raó. Més d'una vegada em sentit i ens han dit que per estudiar agafem un full en brut amb un llapis, doncs aquí ho tenim. Es veu clarament que se'ns queda més dibuixar o escriure a més a més de llegir, que no només fent una simple lectura que només se't queda un 10% de la informació al cap de dos mesos. D'altra banda penso que una altre bona manera de que els alumnes se'ls quedi més un tema que estudien en aquell moment amb un simple vídeo o explicació a través de imatges se'ls és diferent i més eficaç a la hora de recordar-ho ja que a través dels vídeos se't queda un 50% al cap de dos mesos.
En conclusió és que estic totalment d'acord amb el con d’Edward Dale, i que a partir d'ara quan et diguin que agafis un paper i un llapis no ho dubtaré ni un segon.
Jo crec que el con de l'Edgar Dale és vàlid, ja que quan et llegeixes un text, al cap de dos setmanes només recordes el tema i quatre coses d'aquell text. Una cosa semblant passa quan et llegeixen un text o un gràfic.
En canvi quan mires una pel·lícula o una demostració te'n recordes de la meitat del que has vist i sentit: Els personatges, les accions, el final, etc.
Per altra banda, quan tens una conversa amb algú o fas un debat és fàcil enrecordar-se'n de la gran part de lo que s'ha dit.
Per finalitzar quan t'aprens un text, o una obra de teatre, és fàcil que al cap de dos setmanes te'n enrecordis de casi tot el que t'has estudiat.
Això vol dir que la manera de aprendre és fer i parlar sobre allò.
Jo crec que sobre aquest con que ha fet Edgar Dale es bastant cert tot en general, ja que la ment capta les coses segons com les rebem o com les estudiem, però també depèn de cadascú i de la seva intel·ligència alhora de emmagatzemar-ho al cervell, principalment la majoria de persones els seu cervell actua com diu el con del Edgar però desprès es responsabilitat de cadascú el temps que estigui emmagatzemat al seu cervell.
El con d'Edgar Dale és una referència com s'aprèn amb més eficàcia. Però això no vol dir que haguem d'aplicar el con al peu de la lletra ni que hi han maneres d'ensenyar millor que altres, no és un con de jerarquia. El con d'Edgar Dale és vàlid i està demostrat, el que no, és correcte és el con que va ser publicat el 1967 que ve amb percentatges falsos. Dale ja va advertir vàries vegades que el con no és una jerarquia ni tampoc té un percentatge establert, que no ens havíem de deixar enganyar. Així que la conclusió que jo he tret és que el con d'Edgar Dale (sense percentatges) és vàlid, i si s'utilitzés es podria millorar el nivell d'aprenentatge.
webgrafia
http://clarion.mudejarico.es/2011/04/el-falso-cono-del-aprendizaje-de-dale/
http://clbe.wordpress.com/2013/01/29/el-cono-de-edgar-dale-dejamos-de-leer/
Jo crec que el con d'aprenentatge d'Edgar Dale no es vàlid, una persona pot aprendre de la mateixa manera a fer per expemple, un avió de paper llegint les instruccions que veient un video on s'explica com es fa el mateix avió de paper i segons el con, la persona aprèn més veient un video que llegint les instruccions.
Com podem observar al con d'aprenentatge d'Edgar Dale, a la base de la piràmide hi ha els procesos educatius mes eficaços i participatius i a dalt els menys eficaços i abstractes.
Quan fas alguna cosa o la repateixes, la recordes més que si només reps alguna informació.
Que no sigui avorrit, des del meu punt de vista combinar alguns exercisis de repetició amb els de situacions reals, és un dels millors mecanismes per ensenyar, tal com explica la piràmide d'Edgal Dale.
Jo crec que el con de l'aprenentatge si que és vàlid, però per segons quines coses crec que no, com per exemple el 50% del que escoltem i veiem, jo crec que segons en quins casos, el tant percent és més alt, perquè si les notícies que veus i escoltes són importants, t'en recordes més de si no són importants.
El que podem veure en el con de l’aprenentatge d’Edgar Dale, és que ens en recordem més bé de les coses que fem o diem que no pas de les coses que sentim o llegim. Jo penso que ens oblidem amb mes facilitat de les coses que sentim en comptes de les que llegim en canvi al con està posat al revés. Però tot i així penso que està bastant encertat en la resta d’accions.
Per mí, Edgar Dale va encertar de plè quan va imaginar/construir el con de l'aprenantatge. Però és clar, aquest con no és vàlid per tothom, ja que depèn també del tipus de memòria d'una persona, de que es requereix 100 per 100 concentració a l'hora de treballar una tema o estudiar-lo, per tant, és més un con fet per la majoria de la gent i no per tots. La mateixa opinió tinc sobre el con de l'alimentació, depèn del metabolisme d'una persona que li anirà més bé menjar peix o carn i fruita o verdura. Però una cosa si que està clara; és millor menjar hidrats de carboni que dolços i és millor fer una representació o dir en veu alta un text que llegir-lo.
El con d' Edgar Dale ens mostra que les accions ens porten a un aprenantatge més profund. Les accions que en el con ocupen un lloc més ampli són les més efectives. Es veu que aquest con és molt utilitzat en Pedagogia. Però trobem un problema i és que de vegades s'utilitza un con adaptat al que va publicar el 1967, que indica el precentatge d' aprenentatge al cap de 2 setmanes, aquest con no va ser dissenyat per Edgar Dale perquè ell deia que no creia amb les xifres que podien portarte a un resultar equivocat. Per tant aquest con no és vàlid.
Bern Gabriel
Penso que aquest con si que és vàlid però crec que no per tots és igual perquè no tots li donem la mateixa importància a les coses del nostre dia a dia.
També crec que aquest con és una bona forma de saber com guardem les coses al nostre cap i la importància que li donem.
Penso que sí que és vàlid, perquè quan estudies només llegint-ho, si intentes recordar-ho al cap d’uns dies veus que hi ha conceptes que ja no recordes, en canvi, quan estudies amb un grup, el fet d’explicar als companys el que no entenen o que t’expliquin el que et costa més, amb ajuda de suports gràfics, pots comprovar com passats uns dies recordes molt més. Tot i així, del con d’aprenentatge que va fer Edgar Dale, se n’han fet moltes interpretacions, i és molt probable que n’hi hagin de més bones i de més dolentes. Però el con d’aprenentatge original d’Edgar, és molt vàlid.
És vàlid el con de l'aprenentatge d'Edgar Dale?
No, no crec que sigui vàlid, ja que és un fals con de l'aprenentatge:
L'any 1967, un treballador va publicar una versió d'aquest con afegint xifres sense cap mena de base científica com per exemple que “el 90% de les coses que aprenem per experiència directa, es queda en la memòria”. Això ho vam poder saber gràcies a aquesta pàgina web on es va oficialitzar que aquest con era fals:
http://www.willatworklearning.com/2006/05/people_remember.html,
Edgar Dale mai va afegir números i dades al seu con sense tenir una base científica ferma i amb sentit. A més a més va afirmar que tot i el con que ell va publicar, no sempre funcionava al peu de la lletra.
Webgrafia: http://clarion.mudejarico.es/2011/04/el-falso-cono-del-aprendizaje-de-dale/
http://es.wikipedia.org/wiki/Edgar_Dale
http://www.willatworklearning.com/2006/05/people_remember.html
Segons l'informació que he pogut trobar l'autèntic con de l'aprenentatge de l'Edgar Dale mai posa xifres en el seu con, només explica les diferents maneres d'apendre i les classifica en mes efectives i no tant efectives però mai posa un percentatge d'aprenentatge.
El “con de l'aprenentatge d'Edgar Dale” ens mostra les maneres, els mètodes, que tenim les persones d’aprendre les coses, més aviat de memoritzar-les. I ens diu el tan per cent que ens queda memoritzat en cada mètode.
Després d’observar el con, personalment estic d’acord amb ell. Basant-me amb les meves experiències personals.
Després de reflexionar-hi, he arribat a la conclusió de que podríem utilitzar mètodes d’estudi més dinàmics, en els quals om participi de forma activa. Ja que, segons el con, aquesta és la manera en la que se’ns queda el tan per cent més alt de la informació que rebem.
Basili Solà
Jo crec que una bona part del que cita Edgar Dale és veritat ja que cada vegada que fem una cosa, com més elaborada la realitzem, té un lloc més clar guardat en el nostre cervell. Amb això em refereixo a què cada vegada que fem una cosa amb més repercusió més ens en recordem. Però no estic totalment d'acord ja que la capacitat que tenim d'aprenentatge depen molt de la persona.
Jo penso que sí que és vàlid aquest con de l'aprenentatge d'Edgar Dale. Crec que si fas més esforç en aprendre una cosa, no només llegir-la o sentir-la sinó que la repeteixes més d'un cop i la dius en veu alta, com ara en una representació de teatre, el tant per cent que es queda memoritzat és molt més alt que no pas si només ho llegeixes o només ho sents. per això crec que és vàlid aquest con. Llegint o sentint-ho no fas tan esforç com si ho representes per això estan en els primers llocs.
En un començament he pensat que el simple fet d'una piràmide tant simple seria una tonteria i no serviria per res. Però en canvi m'ha semblat una cosa poc elaborada, ja que no he vist res que ho respaldi, però amb un sentit interessant. Si el creador demostres la piràmide amb un estudi amb rigor científic estaria molt millor. Tot i que segur que aquest senyor ha fet les probes i segur que ho ha demostrat. En la piràmide, crec que tindria d'haver algun lloc on fiques la especificació de que en cap cas és impossible d'aprendre el 100%, és totalment impossible ja que no som cap maquina informàtica i no tenim suficient memòria. Lo màxim de memòria d'una persona és del 90 %.
Edgar Dale ha creat una piràmide on hi ha anat col•locant les activitats de menys a més eficaces a l’hora de l’aprenentatge. Al cim de tot hi trobem la lectura, considera que del que nosaltres llegim només podem recordar-ne un 10%. A mesura que va augmentant el tant per cent de les coses que ens queden en la memòria, podem veure que són activitats que requereixen no només estar assegut llegint o escoltant, sinó que hem de participar en aquesta activitat. Per exemple, diu que en el moment en que nosaltres participem en un debat sobre el tema o aquest l’expliquem a algú altre, el que retenim ja és un 70%.
En la meva opinió, crec que sí que és correcte el que ell diu tot i que no penso que ara al veure aquestes estadístiques haguem d’eliminar el que està al damunt de la piràmide, tot al contrari. Penso que sobretot a les escoles s’hauria d’animar als alumnes i ensenyar activitats on haguem d’estar actius i per tant puguem treure’n profit a l’hora d’aprendre.
Ho trobo un estudi molt vàlid i que fa reflexionar sobre les diferents tècniques d’estudi que podem fer servir i sobretot en quines d’elles hauríem d’aprofundir-hi més per tal de treure millors resultats.
EL CON DE L’APRENENTATGE
El con de l’aprenentatge és una eina útil per qui li costi estudiar i aprendre’s el temari. Amb aquest sistema qualsevol persona pot fer una aproximació de les coses que s’enrecordarà un cop passat un cert temps. A més t’ajuda el saber que si fas una sèrie d’exercicis com són repetir la lliçó en veu alta, representant-la amb moviments, etc., qualsevol prova (exàmens, controls, tests,…) pot sortir-te molt més bé que si no ho fas. Crec que el con de l’aprenentatge és una eina molt vàlida per qualsevol persona que s’hagi de memoritzar a llarg termini determinats conceptes.
Jo crec que no és vàlid, perquè el con de l’aprenentatge diu que passat un període de temps has d’haver assolit uns certs coneixements, però n’hi ha que poden trigar més temps a assolir i d’altres que potser ens seran molt més fàcils.
Per aprendre no sempre has de llegir, escoltar a una persona que tu explica, mira un vídeo o fer un debat, de vegades només has de fer-ho, fixar-te com una altre persona ho fa o veure fotografies.
Jo crec que el con d’ Edgar Dale sí que és vàlid ja que es veritat que si tan sols llegim, escoltem o veiem un dibuix d’ alguna cosa, no és suficient com perquè se’ns quedi la majoria d’ aquesta informació que ens volen transmetre emmagatzemada al nostre cervell. Per tant ens en recordem d’un tant per cent molt baix de la informació que ens han donat.
En canvi si veiem una pel•lícula, parlem d’un mateix tema donant la opinió de cadascú durant una mica més de temps o altres formes de treballar més detalladament un tema, ens en recordem molt més del que hem parlat, fet o vist.
Com diu el con d’Edgar Dale, les experiències visuals com per exemple un simulacre o obres de teatre són les que més ens queden a la memòria.
Edgar Dale va ser un pedagog estadounidense, conegut per al con de l’aprenentatge. El con de l’aprenentatge representa com podem millorar la nostra manera d’estudiar i aprendre.
En el con podem observar quines coses tendim a recordar més, després d’un determinat temps.
Jo crec que aquest con te molta part de raó ja que ens diu que aprenem i recordem més, depèn de que fem i diem. Mònica Mussons
El con de l'aprenentatge de Edgar Dale em sembla una bona i senzilla manera de representar com adquirim coneixements el humans. Per aprendre bé una cosa s'ha de fer moltes vegades això el que explica que aquest con tingui tants passos.
Clarament el primer contacte que este amb una cosa és visual això implica la lectura però quan el teu cap a de coordinar-se amb el cos és el moment en que el sistema neurològic més "treballa" i aquest utilitza la repetició com a manera d'aprenentatge.
Alvaro Ferrando.
El con d’aprenentatge d’Edgar Dale representa gràficament la profunditat de l’aprenentatge realitzat amb l’ajuda de diversos mitjans.
Segons aquesta representació, el grau d’aprenentatge és major a mesura que augmenta el grau d’interacció de l’alumne. Hem de tenir en compte que no és el mateix llegir documentació a veure resums gràfics, gravacions o vídeos on s’expliqui exactament el mateix temari. Podem dir que incloent continguts multimèdia, fa que incrementi la retenció de la informació més important cap a l’alumne/a.
Així que el con d’aprenentatge d’Edgar Dale, en general si que és vàlid. Però depenent la persona, però en general si.
Opino que aquest con només és vàlid en alguns casos. Tant per a un sord com per a un cec, la forma en que més recorden canvia i per la resta de persones sense problemes d'aquests tipus penso que també. Des del meu punt de vista les persones aprenen més o menys depenent de l'interès posat en el que llegeixen, escolten, fan, etc.
Pel que fa al post opino que, segons la informació trobada a internet, la primera imatge no hauria d'estar ja que diu explícitament que és el con d'aprenentatge de Dale quan realment ell no va posar cap percentatge en el seu con. Penso que en un post que va dirigit a alumnes, aquest tipus de falses informacions no haurien d'aparèixer (sense importar que sigui una imatge).
BIBLIOGRAFIA:
http://es.wikipedia.org/wiki/Edgar_Dale
http://clarion.mudejarico.es/2011/04/el-falso-cono-del-aprendizaje-de-dale/
Des del meu punt de vista i mitjançant recerca a Internet, sobre el con de Dale, cal dir que el con de Dale mostra realitats certes sobre l’aprenentatge pel fet que els éssers humans sempre recordarem una quantitat superior d’informació en cas que la treballem i ens apliquem directament (aprenentatge actiu) que no pas si ho fem de forma passiva (el que escoltem i veiem).
Per altra banda caldria dir que mitjançant la recerca d’imatges, trobem cons de l’aprenentatge en els que apareixen tants per cents i generalment amb una període de temps fixat (2 setmanes). Aquestes dades són xifres sense cap base científica i per tant son considerades falses. És aquest un altre motiu pels quals cal comprovar i comparar la recerca a Internet.
WEBGRAFIA:
http://clarion.mudejarico.es/2011/04/el-falso-cono-del-aprendizaje-de-dale/
http://www.willatworklearning.com/2006/05/people_remember.html
Aquest gràfic, resulta d'allò més clar perquè amb un simple cop de vista entenem que, fonamentalment les persones aprenem més les coses que requereixen de la nostra activitat i implicació directa, el que anomenem "aprendre fent", és a dir, aprenentatge actiu.
En canvi, a la part més estreta del con trobem les coses que menys recordem de les nostres activitats d'aprenentatge i que són les activitats verbals, l'aprenentatge passiu.
Fins aquí tots podem estar-hi d'acord, però a partint d'aquest punt podem dubtar de la seva validesa.
En diversos blogs veiem com el posen en dubte, allà ens diuen que la versió del con que podem trobar avui en dia ens marca uns percentatges del que recordaríem en cada activitat, sovint acompanyats d'un període de temps. Dons bé, resulta que, segons aquestes fonts, el percentatges no estan basats en dades científiques, diuen que són falsos. A més ens asseguren que el con original de Dale no portava pas cap mena de percentatge i deia que no es podia determinar ja que depenia de molts factors.
I seguint l'article d'un d'aquests blogs, he arribat a un apartat on hi apareixia un estudi que havien realitzat ells mateixos a persones adultes, i els resultats eren totalment diferents. En el que apareix en el suposat fals con, els resultats van del 10% (el que recordem d'una lectura dues setmanes després) fins al 90% (quan vivim l'esperiència), i en canvi, en l'estudi del blog del post ens asseguren que les estadístiques anirien del 63% al 94%, i són dades que tampoc sabem si estan verificades.
El que aprenem de tot això és que clarament, aprenem molt més vivint i fent que rebent una explicació o fent una lectura, i que no ens podem acabar de refiar mai de tot el que trobem penjat a les xarxes.
Webgrafia:
http://clarion.mudejarico.es/2011/04/el-falso-cono-del-aprendizaje-de-dale/
http://www.willatworklearning.com/2006/05/people_remember.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Edgar_Dale
Penso que el con de l'aprenentatge elaborat per Edgar Dale és vàlid, ja que la classificació que fa de les formes d'estudiar per als exàmens és la que realment ens servirà per recordar les dades més importants, és a dir, representar el que volem aprendre és el que més ens farà recordar allò que volem estudiar.
Amb una sola lectura, el que sentim o els dibuixos que veiem només aconseguirem recordar petites dades quan fem un examen, de manera que no és una forma gaire vàlida per estudiar. En canvi, si anem a veure una representació teatral, participem en un debat o bé tenim una conversa sobre el tema, ja aconseguirem recordar fins al 70%, de manera que són formes bastant útils a l'hora d'estudiar. Però si volem recordar-ho gairebé tot el millor és que representem el que volem aprendre, de manera que aconseguirem recordar-ho quasi tot. Penso que els percentatges són bastant reals, ja que el que hi ha a la part superior del con és el que realment serveix menys per estudiar.
Jo crec que "El con de l'aprenentatge" que proposava Edgar Dale sí que és vàlid i que tenia raó:
Els estudiants, generalment, estem acostumats a estudiar llegint el llibre o els apunts del que hem escoltat a classe i poca cosa més. Llavors aquests coneixement ens queden a la memòria poc temps i els anem oblidant. En canvi, si els poséssim en pràctica i els treballéssim d'una manera més didàctica els adquiriríem per més temps i de manera més eficaç.
A més, els mecanismes de la nostra memòria neurològica funcionen i es reforcen a mesura que anem repetint una acció, per tant, la informació amb què treballem s'aprèn més eficaçment perquè com més cops passen els senyals elèctrics per un determinat recorregut neuronal millor queden "arxivats" en el nostre cervell.
Aquesta teoria confirma el que Confuci va dir:
"M'ho varen contar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre."
Webgrafia:
- http://blocs.cpnl.cat/programacions/2010/06/30/el-con-de-laprenentatge-edgar-dale/
- http://cancantocompetencies.blogspot.com.es/2009/01/el-con-de-laprenentatge.html
- http://adn-dna.blogspot.com.es/2014/09/393-es-valid-el-con-de-laprenentatge.html
El con de l'aprenentatge és fals, perquè són dibuixos que estan penjats a internet i no son cientifics ni estan comprovats cientificament. En un estudi que es va fer en una escola recentment entre professors i alumnes, va sortir el resultat molt diferent. Els resultats del seu estudi va ser:
el que llegim: 63,57
el que escoltem: 57,86
el que veiem: 63,57
el que veiem y escoltem: 78,57
el que diem i expliquem: 80
el que diem i fem: 94,29
WEBGRAFIA
- http://es.wikipedia.org/wiki/Edgar_Dale
- http://clarion.mudejarico.es/2011/04/el-falso-cono-del-aprendizaje-de-dale/
Edgar Dale, que va ser un pedagog d’Estats Units, va proposar un con sobre l’efectivitat de sistemes d’aprenentatge. És una piràmide, on a la base es troben els sistemes més eficaços i a la part de dalt, els menys eficaços.
Pot ser que aquest con sigui o no cert. Per saber-ho, s’ha de posar en pràctica, però crec que si que és útil, ja que, amb el què diu té raó. Al cap de dues setmanes recordem el 10% del què llegim i, si per exemple estem estudiant literatura i representem una obra teatral sobre alguna novel•la, recordarem el 90%. Crec que aquest con és molt general perquè per exemple, una persona que té molta memòria fotogràfica recordarà molt més del percentatge que diu. Però, en resum i en la pràctica, aquest con és vàlid.
Segons el meu punt de vista el con d’ aprenentatge creat per Edgar Dale és un procediment avantatjós a l’hora d’ aprendre o estudiar nous conceptes, malgrat que en un tan per cent dels casos no sigui del tot efectiu com en els de població afectada per malalties neurològiques que els incapacita aconseguir aquestes habilitat concretes . I puc afirmar que funciona gràcies a que els estudiants quan fem un seguiment dels passos indicats al con i l’apliquem a la pràctica diària dóna resultats positius. Per exemple, el meu mètode d’aprenentatge rutinari es basa en una lectura prèvia a l’estudi, la repetició de paraules, el repàs visual o esquemàtic del tema, l’atenció a les explicacions a classe i de manera més activa l’ explicació de tots els coneixements obtinguts a algú. I crec doncs que per aconseguir –ho al 90% hauria d’afegir d’altres passos comentats al post 393 també imprescindibles. I finalment voldria concloure,validant l’ús del con d’aprenentatge com l’ adquisició favorable de coneixements nous.
Mònica Tibau Aynès
1r Bat 2014/2015
-Segons la informació que he trobat sobre el con de l’aprenentatge d’Edgar Dale es vàlid s’hi s’interpreta de la manera correcte, sense cap termini de temps establert.
http://es.wikipedia.org/wiki/Edgar_Dale
http://clarion.mudejarico.es/2011/04/el-falso-cono-del-aprendizaje-de-dale/
http://stellae.usc.es/red/blog/view/7885/el-cono-de-la-experiencia-edgar-dale
Penso que el con de l'aprenentatge és totalment vàlid ja que el sistema neurològic funciona a base de la repetida introducció d'una mateixa informació en el cervell, per tant com més contundent és aquesta introducció d'informació i més utilització en fas, més queda.
Després d'haver-me informat sobre el con de l'aprenentatge aquí i a altres pàgines web, com per exemple la wikipedia, puc afirmar que no tots són iguals i tenen el mateix contingut. Però sí el mateix objectiu: Donar-nos una idea de quina manera podem estudiar per aprendre millor. El con blau posat aquí i el de diferents colors no tenen la mateixa informació. En un posa "mirar una pel·lícula" i en l'altre no especifica. En canvi els dos volen arribar al mateix.
Aquest con en general, personalment crec que no en totes les persones té el mateix resultat. Per exemple, si jo miro una pel·lícula o vaig en una exhibició, la informació rebuda l'emmagatzemo més que no pas si tinc una conversació del mateix tema. En aquest cas, a mi se'm guarda més l'activitat visual i auditiva a diferència de la participativa.
Jo crec que el con de l'aprenentatge d'Edgar Dale és vàlid i funciona, ja que personalment he fet molts exàmens i depèn dels exàmens he pogut baixar més o menys del con, i la veritat és que com més avall del con pots arribar a aprofundir un tema, més en saps i més segur et sents alhora de fer els exàmens. Això és degut al fet que tens el tema més après o no, així que jo a base de l'experiència, estic d'acord en el fet que aquest con és vàlid.
Joel Junyent
Jo estic d’acord amb aquest con d’aprenentatge perquè quan rebem informació sense haver de fer l’esforç de pensar per fer-se una idea pròpia ho oblidem mes fàcilment en canvi quan hem de fer un esforç per explicar-ho o per fer-ho ens cal fer un procés que fa que l’aprenentatge sigui mes elevat però penso que entre llegir escoltar i veure no hi ha tanta diferencia perquè depèn mes de la persona.
Jo crec que el con d’aprenentatge de Edgar Dale si que és vàlid perquè si analitzem els tres cons que hi ha a la pàgina les dades signifiquen el mateix però amb paraules diferents. Ficat a la pràctica jo crec que si que es veritat que tendim més a recordar tot el que fem i diem més que el que simplement llegim. Aquest con pot ser útil per als professors ja que els permet saber com fer que els alumnes recordin dades més rellevants i jo crec que d’aquí treuen els exercicis que fem a classe i per tan jo crec que si la gent el fa servir és perquè realment funciona i per tant, és vàlid.
Estic d'acord amb aquesta teoria ja que desde la meva experiencia almenys, es aixi. Crec que es molt mes facil aprendre una cosa a la practica, o quant se't ensenya desde un punt més visual que quant et donen un llibre i et diuen que a partir de la informació que et donen ho tens que entendre pel teu propi compte.
(no puc posar accents degut a un problema de l'ordinador)
Jo crec que aquesta teoria es una teoria crrece, ja que com mes ludicament s'estudia quelcom, mes s'et "grava" al cervell, fent aixi que t'enrecordis sempr de mes cses.
Primer pensava que dir i escoltar són els sentits més importats per la millora de l'aprenentatge. Però veien la classificació d' Edgar Dale i que el més important era dir i fer, vaig veure que tenia raó perquè aprenem quan diem que farem una cosa la fem i posem la màxima atenció i interès. Les persones aprenem més amb allò que requereix la nostre activitat i la implicació directa, perquè el que més es recorda és allò que ens a cridat l'atenció. Des del meu punt de vista el con d' Edgar Dale és vàlid.
Personalment crec que si que és veritable ja que molts cops ens hi hem trobat. Per exemple: Quan un dia llegim una redacció ens recordem d'ella com a molt 2 o 3 dies, però si mires una pel·lícula o interpretes un personatge(i nomès ho em representat o llegit un cop) desprès de 2 setmanes encara te'n recordes.
Així que una acció tendeix a facilitar un 90% l'aprenentatge del que has representat.
Tot i que aquestes dades hem d’interpretar-les com a generals, crec que cada persona té unes habilitats diferents a l’hora d’aprendre. Hi ha gent que té més memòria auditiva que visual o al revés. En el meu cas aquest gràfic és molt encertat.
El con d'aprenentatge d'Edgar Dale ens vol donar a conèixer quines són les millors maneres per aprendre més i els resultats són que si aprenem coses a través d'una segona persona, aprenem menys que si realitzem l'acció nosaltres mateixos.
Aquest con crec que és vàlid, ja que des de la meva part de l'experiència en el sector de l'aprenentatge, estic d'acord de què utilitzant la part pràctica per aprendre quelcom fa que puguis recordar les coses a més llarg termini que no pas llegint o escoltant de segones persones però crec que la gràfica es podria plantejar des d'una altra perspectiva, ja que en el cervell humà, com més vegades pensis o utilitzis una informació, aquesta informació romandrà al teu cervell, però si no la tornes a utilitzar, el cervell es dóna compte que la informació ja no és necessària i l'esborrarà del teu cervell.
Però referint-se a les xifres, hi ha moltes opinions que diuen que van ser posades sense base científica per un treballador de "Mobil Oil Company", ja que el vertader con de l'aprenentatge, segons moltes fonts d'informació, d'Edgar Dale no contenia xifres, i des del punt de la lògica, podríem dir que aquestes xifres no tenen coherència, ja que per només llegir no només te'n pots recordar d'un 10%, i a més, s'han fet altres experiments i han donat els següents resultats:
• Passiu: (llegir, escoltar i veure) un 61%
• Actiu: (dir, realitzar l'acció) un 84%
Des del punt de vista pedagògic i tenint en compte la meva experiència davant l'aprenentatge, jo crec que el con demostra clarament que per què un alumne pugui aprendre, ha de construir ell el seu propi coneixement i és el responsable del seu procés d'aprenentatge i per aquest motiu el con demostra aquest fet.
M'agradaria acabar amb una frase de Benjamin Franklin que es molt adient i coherent amb el que he comentat: "Diga'm i ho oblido, ensenya'm i ho recordo, involucra'm i ho aprenc "
Crec que les explicacions que ens dóna Dale són totalment certes ja que hi han diferents maneres d'aprendre i diferents maneres de aprendre i l'ordre que fica ell crec que és correcte.
Dit això algun professor ho podria aplicar en les seves classes per demostrar-ho
WEBGRAFIA CONSULTADA:
http://clarion.mudejarico.es/2011/04/el-falso-cono-del-aprendizaje-de-dale/
http://jgbasket.net/el-cono-del-aprendizaje-edgar-dale-aplicado-al-baloncesto/
Segons la webgrafia consultada, el con del aprenentatge d'Edgar Dale és vàlid, però les xifres que apareixen en algunes il·lustracions del con no són del tot certes, a més de que no van ser publicades per l'autor del con. S'han fet estudis al respecte de les xifres que apareixen del que retenim amb alumnes i els tant per cent donats no són del tot certs, encara que sí que es vàlida l'estrucutra del con.
Jo penso, que el con del aprenentatge és vàlid, és vereitat que retenim més participant activament que no pas només escoltant o llegint, és a dir passivament. Però que el que retenim també depèn de la capacitat de cada persona, hi ha persones que tenen més memòria visual que d'altres, n'hi ha que els hi va millor mirar una pel·lícula sobre el tema tractat que no pas llegir-se els apartats del llibre... i n'hi ha que és al inrevés. Tot i així, en la majoria dels casos l'estructura del con és la més vàlida.
Penso que el con d'aprenentatge d'Edgar Dale és molt útil i pràctic per els alumnes que els hi costa estudiar, ja que, en aquest con tenen un percentatge de el que recordem segons com ho hem estudiat, ja sigui per pasiva (del 10% al 50%) o per activa (70% al 90%). En aquest con, es plasma perfectament que la millor manera de memorització és per forma activa.
El con de l'aprenentatge d'Edgar Dale
El con d’aprenentatge autèntic d’Edgar Dale no contenia números però amb el pas del temps s’ha perdut una mica i hi ha gràfics que es representen malament, es representen amb números, això és el que es denomina amb un frau científic perfectament documentat.
El con original d’Edgar Dale et diu que només amb els símbols orals no retens tant la informació que llegeixes com si a més aquesta informació va complementada amb símbols visuals, imatges visuals, imatges fixes, radio o gravacions, pel•lícules, televisió educativa, exposicions, visites i excursions, demostracions, dramatitzacions, experiència simulada i experiència directe entre d’altres coses.
Jo penso que la piràmide de Edgar Dale té molta raó, per no dir tota, perquè jo personalment ho he pogut comprovar a la classe. M’ha passat que de vegades a la classe no escoltava i després a casa m’havia de tornar a llegir la informació per poder respondre les preguntes, en canvi, els molts dies que escolto a classe al fer els deures no cal ni que em torni a llegir la informació.
Marc Riba Roca
4rt C Biologia
La meva opinió sobre el con del aprenentatge d’Edgar Dale és que té molta raó en part perquè és totalment veritat que quan vius o sents en directa una cosa o t’hi trobes en la situació se’t queda molt més “gravat” a la memòria que si ho veus o t’ho expliquen per altres fonts.
També penso que es una mica relatiu perquè els tants percents els quals ha exposat Edgar Dale al seu con és depèn de la persona. En general trobo molt interessant aquet tema perquè es pot comprovar en casos reals.
Penso que si que és vàlid, perquè aprens més actuant que no pas llegint o escoltant, perquè al moment de actuar posem tots els sentits i d'aquesta manera fa que l'aprenentatge sigui més bo, com per 4exemple en un debat, seria una manera d'aprendre activament ja que no només rebem la informació sino que també i participem.
Jo penso que el con de l'aprenentatge d'Edgar Dale sí és vàlid.
Totes les activitats passives que un fa (com simplement llegir o escoltar) no se li queda tant la informació perquè com que no hi participa, el cervell no ho interioritza prou. En canvi, en les activitats actives (com parlar-ho o dir-ho), com que hi participes, el cervell guarda més informació perquè ho interioritza més.
Publica un comentari a l'entrada