 |
| CosmoCaixa - Barcelona |
En aquest post es publicaran els comentaris sobre la visita dinamitzada a CosmoCaixa realitzada pels alumnes del batxillerat científic relacionada amb el sistema nerviós i el projecte Human Brain.
Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.
Termini per publicar comentaris diumenge 8 de novembre de 2015 a les 22:00h
40 comentaris:
Divendres passat, vam anar al Cosmocaixa. Vam participar en una exposició del cervell, on ens vam explicar el següent:
En primer lloc per situar-nos ens van explicar el cervell. El cervell és un òrgan de la part avantsuperior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats. Està format per naurones, que són una cel·lules del teixit nervios. Les neurones són a l'encèfal, la medul·la espinal i els ganglis nerviosos i són en contacte amb tot el cos. A diferència de la majoria de les altres cèl·lules de l'organisme, les neurones normals en l'individu madur no es divideixen.
EL SISTEMA NERVIÓS
és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix. La seva funció és la de captar i processar ràpidament els senyals exercint control i coordinació sobre els altres òrgans per aconseguir una oportuna i eficaç interacció amb el medi ambient. Encara que el sistema nerviós constitueix una unitat morfològica i funcional, per a simplificar el seu estudi sol dividir-se en dos apartats:
- Sistema nerviós central: està constituït per l'encèfal i la medul·la espina. La seva funció serveix com a mitjà d'intercanvi a determinades substàncies; com a sistema d'eliminació de productes residuals; per a mantenir l'equilibri iònic adequat i com a sistema amortidor mecànic.
- El sistema nerviós perifèric està compost pel sistema nerviós somàtic i el sistema nerviós autònom o vegetatiu (compost aquest pel sistema simpàtic i el parasimpàtic). Simplificant molt, es diu que el simpàtic activa totes les funcions orgàniques (és actiu), mentre que el parasimpàtic protegeix i modera la despesa d'energia.
Les neurones són el component central del cervell, la medul·la espinal dels vertebrats, el cordó nerviós central dels invertebrats, i els nervis perifèrics. Existeixen nombrosos tipus diferents de neurones:
-Les neurones sensorials responen al tacte, so, llum i altres estímuls que tenen un efecte sobre els òrgans sensorials i envien senyals a la medul·la espinal i al cervell.
-Les neurones motores reben senyals del cervell i la medul·la espinal i ocasionen contraccions musculars i tenen efecte sobre les glàndules.
-Les interneurones connecten neurones a altres neurones del cervell i a la medul·la espinal.
TIPOS INTEL·LIGÈNCIA:
-Intel·ligència zero
-Intel·ligència rígid (formigues)
-Intel·ligència flexible (pop)
-Intel·ligència adaptativa (gos)
-Intel·ligència simbòlica. (humans)
En conclusió la intel·ligència no depèn del tamany del cervell sinó de la rugositat que té.
El divendres 23 d’octubre del 2015 vam anar al Cosmocaixa, un cop allà i després de varies visites lliures per el museu vam començar una visita guiada sobre el cervell:
Els éssers vius duem a terme tres funcions vitals: nutrició, reproducció i relació. Aquesta última és en la que hi prestarem atenció.
El sistema nerviós és el component que ens permet relacionar-nos i conseqüentment sobreviure.
Aquest està format per més d’un tipus de cèl•lula però la més important és la neurona, que constitueix una xarxa neuronal, que esta formada per neurones i altres cèl•lules diferents.
Alhora aquest sistema el dividim a partir de les funcions i dels òrgans i teixits que el formen.
1. Sistema nerviós central: on podem trobar la medul•la espinal i l’encèfal (cervell, bulb raquidi i cerebel).
2. Sistema nerviós perifèric: nervis i ganglis
3. Sistema nerviós autònom: són totes aquelles funcions involuntàries com respirar.
4. Sistema nerviós voluntari: son tots aquells moviments que realitzem de manera voluntària.
LA NEURONA
El primer cop que es va parlar de neurona com a unitat amb funció va ser a principis del segle XX per Golgi (que la definia com un tub) i per Ramon i Cajal ( que la definien com una unitat funcional).
La neurona està formada per l’exó, les dendrites (prolongacions) i el cos neuronal. Les neurones les trobem repartides per tot el cos, però la major concentració la tenim al cervell.
La informació passa de neurona a neurona a través de neurotransmissors per l’impuls elèctric que generen. Les dendrites entre elles no es toquen sinó que hi ha uns espais entre elles on s’hi situen unes bosses amb substancies químiques i són aquestes les que fan de neurotransmissors en el procés que anomenem sinapsis.
TIPUS D'INTEL·LIGÊNCIA
1. Intel•ligència zero: no dona resposta, per exemple la pedra.
2. Intel•ligència rígida: no pot improvisar, per exemple la formiga
3. Intel•ligència flexible: pot adaptar-se i solucionar problemes, per exemple el pop
4. Intel•ligència adaptativa: pot aprendre i controlar instints, per exemple el gos
5. Intel•ligència simbòlica: podem establir uns codis per enviar un missatge i entendre’l, per exemple la dels humans.
TIPUS DE CERVELL
El cervell, que és un òrgan separat per àrees o regions, i la seva mida depèn de la mida del cos de qui forma part, és una relació anomenada índex cefàlic.
Com més escorça cerebral tinguem més neurones podrem trobar per això el cervell té arrugues o circumval•lacions a la seva superfície. La capacitat de cada cervell depèn del nombre de neurones i les connexions que hi ha entre elles, però no és directament proporcional a la mida, ja que els cervells amb circumval•lacions encara que fossin més petits tindrien més superfície, és a dir, més neurones.
COSMOCAIXA:
L’explicació que ens van fer a la sortida cultural duta a terme al museu del Cosmocaixa de fa uns quants divendres, tractava sobre el tema del sistema nerviós i el cervell.
Com bé sabem els éssers humans realitzem 3 funcions vitals: nutrició, relació i reproducció, però com que l’exposició estava centrada en la tercera ens basarem en aquesta.
El sistema nerviós és l’encarregat de la relació que hi ha entre altres éssers vius i la matèria.
La neurona és la cèl·lula que forma part del sistema nerviós. Està formada per tres parts fonamentals: el cos, que seria el seu nucli, els exons i les dendrites.
Les cèl·lules entre elles formen un contacte i el que fan és formar una xarxa anomenada, xarxa neuronal.
Els exons estan envoltats i recoberts per la mielina, que fa que l’impuls nerviós sigui transmès d’una forma més eficaç.
La informació de les neurones és transmesa a través dels neurotransmissors gràcies a les dendrites. Una de les substàncies que estimulen les vies d’activació és l’adrenalina, un tipus de neurotransmissor igual que en podem trobar d’altres de comuns com seria el cas de la serotonina.
La connexió establerta entre neurones s’anomena sinapsis.
De sistema nerviós en trobem dos tipus diferents: un anomenat sistema nerviós central, format per la medul·la i l’encèfal i l’altre, anomenat sistema nerviós perifèric format pels ganglis i els nervis.
Aquest sistema, com bé sabem, és l’encarregat de dirigir totes les funcions que realitzem al nostre cos, i aquestes poden ser voluntàries o involuntàries
Les accions involuntàries són controlades per l’anomenat sistema nerviós simpàtic i quan són nosaltres mateixos qui controla aquestes accions l’encarregat és el parasimpàtic.
El sistema nerviós va ser estudiat per dos científics, un era Golghi, qui deia que el sistema nerviós funcionava com una sola unitat igual que un tub com el de la sang. Mentre que Ramon i Cajal anys més tard va afirmar que el sistema nerviós estava compost per una sola unitat funcional.
L’escala de la intel·ligència:
De intel·ligències en trobem de diferents tipus o nivells. Per començar trobaríem la intel·ligència 0, que seria la que tindrien les pedres. La següent seria l’anomenada intel·ligència rígida, que seria la corresponent a les formigues, ja que són capaces de donar una resposta però no de poder improvisar davant d’una situació. Seguidament trobaríem la intel·ligència flexible, corresponent a la que tindria un pop, que és capaç de trobar una segona opció en el cas de que fallés la primera. Una mica més complexa ja seria la intel·ligència adaptativa, que correspon a la dels gossos, aprenen diferents coses, no una de sola. I la més complexa de totes seria l’anomenada intel·ligència simbòlica, que és la que posseïm nosaltres mateixos, l’ésser humà i que ens permet representar dibuixos o esquemes, conèixer, comparar, classifica, etc.
El que fa que realment una espècies sigui més intel·ligent que una altre és la quantitat de neurones i les connexions que s’estableixen entre elles i per altre banda, la mida del cervell ( massa del cervell respecte la mida del cos de l’espècie).
El cervell és un òrgan format per l’encèfal i el sistema nerviós format per les neurones i les conexions neuronals. En el sistema nerviós hi ha un impuls elèctric format per un espai sinàptic en el que les neurones queden molt juntes però no arriben a tocar-se, quan per exemple tenim un accident, els neurotransmissors s’activen per algunes substàncies com l’adrenalina.
L’encèfal i la mèdula formen el sistema nerviós central entre d’altres òrgans, i paral•lelament hi ha el sistema perifèric format per ganglis i nervis.
També podem dir que el sistema nerviós està format per el sistema nerviós parasimpàtic i simpàtic, que funciona sol sense que pensem en el que hem de fer, mentres que el voluntari hem de pensar, com quan volem moure un braç.
ESCALA D’INTELIGÈNCIA:
Inteligencia 0/básica: Pedra
Inteligència rígida: formigues
Inteligència sensible: pop
Inteligència flexible: vaca
Inteligència adaptativa: gos
Inteligència simbòlica: ésser humà
En l’exposició realitzada al museu Cosmocaixa hem pogut conèixer diversos aspectes relacionats amb el sistema nerviós.
Vam poder conèixer l’anatomia que forma el nostre sistema nerviós. Les cèl•lules que formen aquest sistema s’anomenen neurones. Les parts d’aquestes cèl•lules estan formades pel cos neuronal ( on trobem el nucli de la neurona), l’axó (condueix l’impuls nerviós) i les dendrites ( que és on hi ha els neurotransmissors). Els neurotransmissors són substàncies químiques que s’alliberen per tal d’activar les diferents vies nervioses. Alguns exemples de neurotransmissors són: l’adrenalina, la dopamina, la serotonina...
La connexió que s’estableix entre les neurones és la sinapsi. Mitjançant aquesta unió, les neurones interactuen i intercanvien informació entre elles.
Les neurones les podem trobar per tot el sistema nerviós, per tant, podem trobar neurones per tot el cos. El sistema nerviós es divideix en: SNC que està format per l’encèfal (cervell, cerebel, bulb raquidi...) i la medul•la, i el SNP que està format pels ganglis i els nervis. Aquest últim està format per dos sistemes, el somàtic (voluntari) i l’autònom (involuntari), que alhora està format per dos sistemes més que són el simpàtic que activa el cos i el parasimpàtic que el tranquil•litza després de l’activació. Dos científics que van investigar el SN van ser Golgi i Ramon i Cajal que van rebre cadascú un premi Nobel per les seves teories i investigacions.
Se sap que els diferents éssers vius tenen diferents tipus d’ intel•ligències. Algunes d’aquestes intel•ligències són: la flexible que la tenen animals com el pop, l’adaptativa que la tenen per exemple els gossos i amb la qual són capaços d’adaptar-se a situacions i a aprendre i finalment la simbòlica que és la que tenim els humans. Amb aquest tipus d’intel•ligència podem fer interpretacions a partir de símbols o imatges i donar-li sentit a aquests símbols. El fet que hi hagi éssers siguin més intel•ligents que altres depèn de diferents característiques del cervell com la forma, la mida i la quantitat de neurones que es tinguin.
Per una altra banda, també vam poder observar una part del museu on els alumnes que vulguin fer uns estudis posteriors puguin interactuar amb diferents espais per conèixer alguns dels diferents àmbits de la ciència explicat per persones que hi treballen dintre d’aquest sector. Això es fa per tal d’ajudar a donar una orientació sobre uns possibles estudis que es vulguin realitzar en un futur.
El sistema nerviós és un sistema complex que regula i coordina les activitats del cos I la interacció amb el medi extern. Té dues part: El sistema nerviós central (SNC - medul·la espinal i encèfal) i el sistema nerviós perifèric (SNP – ganglis i nervis).
La funció de SN és captar estímuls, transformar-los i transmetre la informació a tots els òrgans. Esta format per:
- Neurones → Compostes per os cel·lular, axó i dendrites. Estan especialitzades a processar la informació.
- Cèl·lules Glials → envolten i mantenen les neurones.
L’impuls nerviós és similar en les diferents àrees del sistema nerviós i s’inicien per múltiples successos físics. És una ona elèctrica que avança per la superfície de la membrana de la neurona i les seves prolongacions.
La sinapsi neuronal es la unió entre dues neurones que interactuen i intercanvien informació entre neurones i cèl·lules muscular o glàndules.
Els neurotransmissors tenen la missió de comunicar les neurones entre si. Circulen per tot arreu, actuen en llocs específics i produeixen diferents efectes segons el lloc d’actuació.
El cervell coordina tots els sistemes corporals, els receptors son les cèl·lules nervioses especialitzades que ens permeten connectar amb l’ambient i conèixer els canvis que passen al nostre cos. Els efectors són els òrgans encarregats d’executar les respostes als estímuls que ordena l’SNC.
En aquesta visita al Cosmocaixa vam poder observar varies coses sobre el sistema nerviós, el cervell i la intel·ligència. Vam començar amb una escultura que representava al sistema nerviós i que es deia LA NEURONA. A partir d'allà ens van parlar sobre com el sistema nerviós envia els impulsos cap als musculs, per neurotransmisors, que són com unes bossetes que deixen anar les dendrítes al rebre l'impuls elèctric. Aquest procès s'en diu sinapsi. Un exemple seria l'adrenalina que s'activa per alerta. També ens van explicar que les neurones no nomes les trobem en el cervell, sinó per tot el cos: sistema nerviós central (encèfal i cervell), sistema nerviós perifèric (nervis), sistema nerviós voluntari i l'autònom.
Després vam passar a veure exemples de diferents intel·ligències. La primera era la nul·la (la pedra) que no pensava ni actuava. La seguent era la rígida (formiga) que actua però no té reacció davant de situacions inesperades, la intel·ligència flexible (pop) que en aquesta el pop pot improvitzar per aconseguir el que vol. La següent era la intel·ligència adaptiva(gos) que té la capacitat d'aguantar-se i saber quan s'han de fer les coses i quan no. I, per últim, la intel·ligència simbòlica (l'home) que construeix i enten missatges a travès de símbols.
Per finalitzar la visita vam veure una petita exposició de cervells de diferents animals o espècies i vam poder observar que eren molt diferents. Ens van parlar sobre l'índex cefàlic que és la comparació entre la mida del cervell i la mida del cos de l'èsser.
Va ser una visita entretinguda i no massa llarga que va ser molt interessant i no molt difícil d'entendre.
Al Cosmocaixa ens van parlar sobre el sistema nerviós i la classificació de les diferents intel·ligències.
Vaig aprendre que el sistema nerviós està format per un conjunt de neurones repartides per tot el cos formant xarxes neuronals, que és l'encarregat de la funció de relació i ens permet interactuar amb el medi. Els neurotransmissors com l'adrenalina o la dopamina són els encarregats de traspassar la informació mitjançant impulsos nerviosos i permetre la sinapsis entre aquestes cèl·lules.
Existeix una classificació de les intel·ligències que és la següent;
-Intel·ligència nul·la (la pedra)
-Intel·ligència rígida (la formiga, perquè no pot improvisar davant de diferents situacions)
-Intel·ligència flexible (el pop, perquè és capaç d'aconseguir el que necessita)
-Intel·ligència adaptativa (el gos, perquè és capaç de controlar els seus instints)
-Intel·ligència simbòlica (l'ésser humà, perquè fabrica símbols per després associar-los)
La sortida al Cosmocaixa la vaig aprofitar molt, perquè tot i que ja hi havia anant varies vegades, vaig trobar super-interessant l'exposició de les drogues i em va agradar l'explicació sobre el sistema nerviós i les diferents intel·ligències, a més d'aprendre amb els companys i companyes mentre observàvem diferents exposicions.
La primera part de la presentació vam parlar de les neurones una cèl·lula del teicit nerviós. La connexió que hi ha entre les neurones es dius "sinepsis" a partir de neurotransmissors. També vam comentar que el sistema nerviós funciona a dos bandes, la primera autonom (funciona sola,com respirar) i voluntari (ho decideixes fer, com aixecar la mà. Vam citar grans científics com Golgi que la seva conclusió era que la sang circulava per un tub i Ramon i Cajal que acertava la idea de una unitat funcional, la neurona. Després vam veure diferents intel·ligències. Intel·ligència nul·la (una pedra), intel·ligència rígida no reacciona amb coses que no t'esperes (una formiga), intel·ligència flexible improvitzar noves maneras per arribar a l'objectiu final (pop), intel·ligència adaptiva sap administrar els seus extremens a arribar a sortit de casa i fer les seves necessitats (gos), i per últim intel·ligència simbòlica pot dibuixar, conèixer....art, filosofia,entendre missatges (l'home). I per acabar la exposició vam observar diferents tipus de cervell i comparar amb la mida del mamifer. Cada cervell està dividit per areas i cada una d'ellas fa una activitat diferent (llenguatges, mans,..)
En la visita guiada al CosmoCaixa, vam aprendre moltes coses sobre les neurones; les seves parts, com poden ser la sona, l’axioma i les dendrites.
Ens van explicar, com es produïa el pas d’informació entre les neurones, a partir dels neurotransmissors que les dendrites deixen anar. L’adrenalina, seria un exemple de neurotransmissor. Aquest procés de traspàs d’informació d’una neurona a l’altra, s’anomena sinapsis.
Vam parlar també, de les diferents parts del sistema nerviós central, que en són 4: El sistema nerviós central (encèfal, medul•la..), el sistema nerviós autònom (responsable de les activitats que fem involuntàriament), el sistema nerviós voluntari (responsables de les activitats que pensem quan les fem) i el sistema nerviós perifèric (els nervis).
A més d’això, també vam identificar els diferents tipus d’intel•ligències (intel•ligència nul•la, rígida, flexible, adaptativa i simbòlica) posant per exemple els diferents animals que constitueixen els grups.
Al final de la visita, vam veure cervells de diferents animals i vam identificar les característiques que milloren la intel•ligència segons el cervell: la mida, la quantitat de neurones i la quantitat de connexions.
En la visita guiada al CosmoCaixa, vam aprendre moltes coses sobre les neurones; les seves parts, com poden ser la sona, l’axioma i les dendrites.
Ens van explicar, com es produïa el pas d’informació entre les neurones, a partir dels neurotransmissors que les dendrites deixen anar. L’adrenalina, seria un exemple de neurotransmissor. Aquest procés de traspàs d’informació d’una neurona a l’altra, s’anomena sinapsis.
Vam parlar també, de les diferents parts del sistema nerviós central, que en són 4: El sistema nerviós central (encèfal, medul•la..), el sistema nerviós autònom (responsable de les activitats que fem involuntàriament), el sistema nerviós voluntari (responsables de les activitats que pensem quan les fem) i el sistema nerviós perifèric (els nervis).
A més d’això, també vam identificar els diferents tipus d’intel•ligències (intel•ligència nul•la, rígida, flexible, adaptativa i simbòlica) posant per exemple els diferents animals que constitueixen els grups.
Al final de la visita, vam veure cervells de diferents animals i vam identificar les característiques que milloren la intel•ligència segons el cervell: la mida, la quantitat de neurones i la quantitat de connexions.
El passat 23 d’octubre vam poder assistir al cosmocaixa on allà ens van realitzar una visita guiada on ens van parlar de les neurones.
Els essers vius realitzem tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.
En la funció de relació hi intervé el sistema nerviós central. És l’encarregat de prendre les decisions. Està compost per l’encèfal i la medul•la espinal. El cervell és l’òrgan més important del SNC ja que controla i regula les activitats de l’organisme. Format per el lòbul frontal, occipital, parietal i temporal.
El sistema nerviós capta els estímuls que procedeixen de l’interior o l’exterior de l’organisme i els transforma en un senyal nerviós que es transmet al cervell a través dels nervis. El sistema nerviós està format per neurones i cèl•lules glials, les neurones estan formades per un cos cel•lular. Tenen axons, dendrites i soma. Estan recobertes per les beines de mielina i es passen informació gràcies als neurotransmissors.
Ramon i Cajal va descobrir els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les cèl•lules nervioses.
En la natura podem trobar diferents tipus d’intel•ligències:
Intel•ligència nul•la, seria la que té una pedra.
Intel•ligència flexible, seria la que té un pop.
Intel•ligència adaptativa, que permet adaptar-nos i controlar els instints bàsic com la del gos.
Intel•ligència simbòlica, que ens permet representar i comprendre com fem els essers humans.
Vam finalitzar la visita observant diferents tipus de cervells.
El passat 23 d’octubre vam poder assistir al cosmocaixa on allà ens van realitzar una visita guiada on ens van parlar de les neurones.
Els essers vius realitzem tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.
En la funció de relació hi intervé el sistema nerviós central. És l’encarregat de prendre les decisions. Està compost per l’encèfal i la medul•la espinal. El cervell és l’òrgan més important del SNC ja que controla i regula les activitats de l’organisme. Format per el lòbul frontal, occipital, parietal i temporal.
El sistema nerviós capta els estímuls que procedeixen de l’interior o l’exterior de l’organisme i els transforma en un senyal nerviós que es transmet al cervell a través dels nervis. El sistema nerviós està format per neurones i cèl•lules glials, les neurones estan formades per un cos cel•lular. Tenen axons, dendrites i soma. Estan recobertes per les beines de mielina i es passen informació gràcies als neurotransmissors.
Ramon i Cajal va descobrir els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les cèl•lules nervioses.
En la natura podem trobar diferents tipus d’intel•ligències:
Intel•ligència nul•la, seria la que té una pedra.
Intel•ligència flexible, seria la que té un pop.
Intel•ligència adaptativa, que permet adaptar-nos i controlar els instints bàsic com la del gos.
Intel•ligència simbòlica, que ens permet representar i comprendre com fem els essers humans.
Vam finalitzar la visita observant diferents tipus de cervells.
En aqueta xerrada i visita guiada que ens van fer al cosmocaixa ens van explicar el següent:
- Les neurones són les cèl·lules específiques del sistema nervios del nostre cos.
- El sistema nerviós dur a terme la funció de relación, és a dir, quan rebem un estímul, aquest el transformem en una resposta. Per exemple, si ens trobem en un incendi, la nostra resposta serà o trucar a la polícia, als bombers, córrer, etc.
- El sistema parasimpàtic és aquell sistema que dur les accions involuntàries, és a dir, és autònom.
- El sistema simpàtic és aquell que dur a terme les accions voluntàries.
- En les neurones podem diferenciar diferents parts. Algunes d'aquestes són les dendrites i els axons.
- En el sistema nerviós trobem les cèl·lules de l'alegria, que fa que les neurones estiguin juntes i connectades. Tambó trobem neurotransmissors: un exemple de neurotransmissor seria l'adrenalina, que s'activa quan estem en una situació de perill.
- El sistema nerviós central está format per l'encèfal i la medula espinal.
- El sistema nerviós perifèric està format per ganglis i nervis.
- Golgi va ser el primer que va estudiar es neurones.
- Ramón y Cajal va ser el que va descriure les diferents tipus de neurones.
- Golgi i cajal, tots dos han rebut premis nobels.
Hi ha diferents tipus de intel·ligència:
- La intel·ligència nul·la és la que tenen les pedres perquè són éssers inerts.
- La intel·ligència rígida és la que tenen les formigues perquè estan molt especialitzades, no fan canvis de rteballs entre elles, sempre fan el mateix.
- La intel·ligència flexible la té el pop perquè sap passar circuits, sap obrir pots... Tot per una finalitat, menjar.
- La intel·ligència adaptativa la té el gos perquè se asp adaptar a diferentrs situacions i sap controlar els seus instints bàsics.
- Finalment, la intel·ligència simbòlica és la que tenim els éssers humans perquè parlem, dibuixem... Tot això ho fem per coses que simbolitzen alguna cosa per nosaltres mateixos, és a dir, tenim un llenguatge.
Finalment vam parlar de la mida del cervell:
- Els animals més senzills tenen cervells més petits. Ex: un peix, un gat...
- En canvi, els animals més complexos el tenen més gros. Seria el cas dels humans.
- El cervell mes gran vol dir que hi ha un crani mes gros, i això vol que hi ha més neurones.
- Les arrugues del cervell són causades pel córtrex cerebral. És a dir, contra més capes de córtexs hi hagi, més arrugues hi haurà al cervell.
Com a conclusió en trec que, el sistema nerviós, en concret l'encèfal, determina la nostra intel·ligència i això determinarà el nostre estil de vida.
Ainoa Agüera Fernández, 1r B.
A l’exposició del cervell que vam veure al Cosmocaixa, ens van parlar sobre les neurones, que són cèl·lules que formen part del sistema nerviós i que estan per tot el cos, i les seves parts (zona, que és el cos neuronal, axioma, dendrites…). A part de les neurones, hi ha altres cèl·lules que les ajuden a formar les xarxes neuronals. La informació es passa a través de neurotransmissors.
Ens van dir que Golgi es va inventar un tipus de tenyit per poder distingir les neurones.
Al final de les neurones hi ha unes bosses amb neurotransmissor que é son es fa la adrenalina i on hi ha les estimulacions que et fan estar alerta.
Ens van explicar que la sinopsi és el traspàs d’informació d’una informació a una altre a través de neurotransmissors.
Els diferents sistemes nerviosos que tenim són:
-Sistema nerviós perifèric: Els nervis, dóna resposta de músculs.
-Sistema nerviós voluntari: és el que penses i vols fer quan fas alguna cosa.
-Sistema nerviós autònom: El que fas sense pensar-ho, per exemple respirar.
La intel·ligència depèn de la mida del cervell, la mida és relatiu, s’ha de mirar la mida del cervell i la de l’animal. Quan més arrugues té un cervell més intel·ligents som i per últim també s’ha de tenir amb compte la quantitat de neurones que tenim.
Hi ha diferents intel·ligències que vam poder veure amb clars exemples:
-La intel·ligència nul·la: Ens van posar com exemple la pedra, que no té intel·ligència.
-Intel·ligència nul·la: Una formiga (saben que fer però no poden reaccionar a imprevistos).
-Intel·ligència flexible: Els hi pots ensenyar a fer alguna cosa però no et faran res més, ens van posar l’exemple d’un pop que tenien allà, que sabia obrir un pot.
-Intel·ligència adaptativa: El gos en seria un exemple, s’adapta d’on sigui.
-Intel·ligència simbòlica: Seriem els humans.
Mariona Muntané- 1rB
En la visita guiada al CosmoCaixa, ens van fer una pinzellada sobre tot el món relacionat amb la neurociència i la guia ens va parlar sobre el funcionament del cervell i en concret de les cèl•lules d’aquest: les neurones.
El sistema nerviós (SN) és un sistema complex que regula i coordina les activitats del cos i la seva interacció amb el medi. Està format pel sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifràstic (SNP).
El SN capta estímuls que procedeixen de l’exterior o de l’interior de l’organisme i els transforma amb un senyal nerviós que es transmet al cervell a través dels nervis.
Les neurones són les cèl•lules fonamentals del SN ja que estan especialitzades en processar la informació. Estan formades pel Cos cel•lular que és el que conté el nucli (la informació), per l’Axó que condueix l’impuls nerviós del cos cel•lular a una altra neurona, i per les Dendrites que són els receptors dels senyals procedents d’altres neurones.
A part de les neurones, en el cervell també hi trobem les cèl•lules glials que són les que envolten i mantenen les neurones. Serveixen de suport per al cervell.
L’impuls nerviós és l’ona elèctrica que avança per la membrana de la neurona. La sinapsi neuronal és la unió de dues neurones que intercanvien informació. Els neurotransmisors s’encarreguen de comunicar les neurones entre si (ex: dopamina, adrenalina, serotonina...).
També ens va ensenyar una exposició que hi havia en la que vam concloure que no és important la mida del cervell en una espècie, sinó les condicions que s’hi donen i les connexions que s’han dut a terme durant el temps.
En la visita guiada al CosmoCaixa, ens van fer una pinzellada sobre tot el món relacionat amb la neurociència i la guia ens va parlar sobre el funcionament del cervell i en concret de les cèl•lules d’aquest: les neurones.
El sistema nerviós (SN) és un sistema complex que regula i coordina les activitats del cos i la seva interacció amb el medi. Està format pel sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifràstic (SNP).
El SN capta estímuls que procedeixen de l’exterior o de l’interior de l’organisme i els transforma amb un senyal nerviós que es transmet al cervell a través dels nervis.
Les neurones són les cèl•lules fonamentals del SN ja que estan especialitzades en processar la informació. Estan formades pel Cos cel•lular que és el que conté el nucli (la informació), per l’Axó que condueix l’impuls nerviós del cos cel•lular a una altra neurona, i per les Dendrites que són els receptors dels senyals procedents d’altres neurones.
A part de les neurones, en el cervell també hi trobem les cèl•lules glials que són les que envolten i mantenen les neurones. Serveixen de suport per al cervell.
L’impuls nerviós és l’ona elèctrica que avança per la membrana de la neurona. La sinapsi neuronal és la unió de dues neurones que intercanvien informació. Els neurotransmisors s’encarreguen de comunicar les neurones entre si (ex: dopamina, adrenalina, serotonina...).
També ens va ensenyar una exposició que hi havia en la que vam concloure que no és important la mida del cervell en una espècie, sinó les condicions que s’hi donen i les connexions que s’han dut a terme durant el temps.
La visita guiada que vam fer sobre el cervell a la sortida cultural del cosmocaixa hem va semblar molt interessant per les següents coses:
- Com estan situades les neurones, com es conecten entre sí (cèl·Lules de l'alegria) i que de neurones en podem trobar a tot el cos.
- Com estan organitzades les intel·ligencies de diferents animals: rígida, flexible, adaptativa i simbòlica.
- Intentar esbrinar perquè alguns animals són més intel·ligents que altres a partir de la mida en relació al seu cos i la quantitat de neurones que té l'individu.
Una cosa molt curiosa va ser que si el cervell no el tinguessim arrugat, el tindriem en forma de bombeta.
Óscar Abenza, 1r batxillerat B
En la visita al Cosmocaixa vam poden realitzar una activitat relacionada amb el sistema nerviós i el projecte Human Brain.
En aquesta visita ens van parlar també de la xarxa neuronal. Una neurona és una cèl·lula que forma part del sistema nerviós. Les neurones tenen cèl·lules que ajuden a mantenir el contacte entre unes i altres i les sostenen. Aquestes neurones passen la informació a través d'uns impulsos elèctrics.
La recepció dels neurotransmissors és la sinapsi.
Sistema nerviós:
- sistema nerviós central: encèfal, medul·la.
- sistema nerviós perifèric: ganglis i nervis.
Un dels científics que va estar estudiant les neurones va ser Golgi.
També vam parlar de les intel·ligències. Una pedra en tindria una de nul·la, mentre que, un pop en tindria una de flexible ja que ha hagut d'anar aprenent i provant maneres per sobreviure. Un gos tindria una intel·ligència adaptativa ja que pot aprendre i pot anar agafant més intel·ligència. Per altre banda, l'home tindria una intel·ligència simbòlica ja que pot representar, dibuixar, conèixer, associar, classificar... Podem entendre el missatge que ens donen si entenem el símbol i si entenem l'idioma d'aquest llenguatge podrem entendre el missatge.
Després es va dedicar una estona a parlar completament del cervell:
La quantitat de neurones i connexions fan que hi hagi més o menys intel·ligència. Hi ha un índex que compara el cervell amb la mida del cos. El còrtex cerebral separa en àrees. Com més superfície d'escorça, més neurones i més connexions. Com més connexions té aquest cervell ens obra una idea de la superfície.
L'entrenament del cervell també és important.
La sortida cultural al Cosmocaixa realitzada el passat 27 d'Octubre va ser una sortida diferent de les anteriors. Va ser una sortida més entretinguda i més interessant, on cadascú durant una estona podia anar observant els diferents experiments exposats i dedicar-los més temps amb aquells que li resultaven ser més interessants. La visita sobre l'exposició de les drogues ens va fer aprendre nous coneixements sobre les drogues d'una manera dinàmica. Finalment la sortida es va acabar amb la xerrada que ens van fer sobre el sistema nerviós.
Des del meu punt de vista faig una valoració general de la sortida positiva, ja que trobo bona idea la manera de com es va orientar la sortida.
Tot l'apartat del cervell el vam veure amb una monitora que ens anava explicant l’exposició. Ens va explicar diverses coses sobre el sistema nerviós i sobre el cervell que ens van ajudar a entendre millor tota l’exposició. De les seves explicacions ens vaig treure diferents coses:
La neurona és la cèl•lula que forma part del sistema nerviós. Aquestes, es passen l’informació a través d’impulsos elèctrics que porten neurotransmissors. Uns exemples d’aquests neurotransmissors serien: adrenalina, dopamina, serotonina...
Tot i això, en el sistema nerviós no només hi ha neurones.
La relació entre les neurones s’anomena sinapsis i trobem neurones a tot el cos.
Hi ha:
1. Sistema nerviós central. Constituït per:
-Encèfal
-Medul•la espinal
2. Sistema nerviós perifèric. Compost per:
2.1 -Sistema nerviós somàtic
2.2 -Sistema nerviós autònom. Format per:
-Sistema nerviós simpàtic
-Sistema nerviós parasimpàtic
Ramón i Cajal va utilitzar la tinció de Golgi i li va permetre deduir que el sistema nerviós funcionava com un tub i que per tant era una mateixa estructura unitària.
Després ens va parlar sobre una escala d’intel•ligència:
El nivell zero el tenia la pedra, a continuació la formiga (intel•ligència rígida), després el pop (intel•ligència flexible), seguidament el gos (intel•ligència adoptiva) i finalment l’home (intel•ligència simbòlica).
Finalment ens van parlar dels tipus de cervell, des del més simple al més complex. Va amb aquest ordre:
Cervell de les llamprea - cervell del peix gat - cervell de la truita de riu - cervell d’una granota - cervell d’una tortuga - cervell d’una serp - cervell d’una iguana - cervell d’un pollastre - cervell d’un cangur - cervell d’una rata – cervell d’un mufló – cervell d’un pècari – cervell d’un gat – cervell d’un gos – cervell d’un lleó – cervell d’un papió – cervell humà.
Sobre visió lateral dels cervells d’alguns vertebrats: bulb olfactiu, telencèfal, mesencèfal, cerebel, altres estructures, nervis i pituïtària.
En general la sortida al CosmoCaixa em va agradar ja que havia coses molt interessants i la valoro amb una nota alta. La recomano per l'any que ve.
Tot l'apartat del cervell el vam veure amb una monitora que ens anava explicant l’exposició. Ens va explicar diverses coses sobre el sistema nerviós i sobre el cervell que ens van ajudar a entendre millor tota l’exposició. De les seves explicacions ens vaig treure diferents coses:
La neurona és la cèl•lula que forma part del sistema nerviós. Aquestes, es passen l’informació a través d’impulsos elèctrics que porten neurotransmissors. Uns exemples d’aquests neurotransmissors serien: adrenalina, dopamina, serotonina...
Tot i això, en el sistema nerviós no només hi ha neurones.
La relació entre les neurones s’anomena sinapsis i trobem neurones a tot el cos.
Hi ha:
1. Sistema nerviós central. Constituït per:
-Encèfal
-Medul•la espinal
2. Sistema nerviós perifèric. Compost per:
2.1 -Sistema nerviós somàtic
2.2 -Sistema nerviós autònom. Format per:
-Sistema nerviós simpàtic
-Sistema nerviós parasimpàtic
Ramón i Cajal va utilitzar la tinció de Golgi i li va permetre deduir que el sistema nerviós funcionava com un tub i que per tant era una mateixa estructura unitària.
Després ens va parlar sobre una escala d’intel•ligència:
El nivell zero el tenia la pedra, a continuació la formiga (intel•ligència rígida), després el pop (intel•ligència flexible), seguidament el gos (intel•ligència adoptiva) i finalment l’home (intel•ligència simbòlica).
Finalment ens van parlar dels tipus de cervell, des del més simple al més complex. Va amb aquest ordre:
Cervell de les llamprea - cervell del peix gat - cervell de la truita de riu - cervell d’una granota - cervell d’una tortuga - cervell d’una serp - cervell d’una iguana - cervell d’un pollastre - cervell d’un cangur - cervell d’una rata – cervell d’un mufló – cervell d’un pècari – cervell d’un gat – cervell d’un gos – cervell d’un lleó – cervell d’un papió – cervell humà.
Sobre visió lateral dels cervells d’alguns vertebrats: bulb olfactiu, telencèfal, mesencèfal, cerebel, altres estructures, nervis i pituïtària.
En general la sortida al CosmoCaixa em va agradar ja que havia coses molt interessants i la valoro amb una nota alta. La recomano per l'any que ve.
L'exposició, anava encarada al tema del cervell. L'explicació va començar en figura, que recordava a les branques d’un arbre, però que alhora recordava a les xarxes neuronals del cervell, fet que ens va fer parlar del cervell i les xarxes neuronals. La conclusió que vam extreure d'aquesta part de la presentació va ser que com més xarxes tinguem en el cap, més ràpidament podem respondre als estímuls exteriors, i de forma indirecta ser més propicis a sobreviure. En aquesta part també se'ns van explicar les diferents parts del cervell. I sobretot l’estructura de la neurona.
Ens van donar una idea, de com funcionava tota la xarxa de les neurones. Per començar, aquestes formen un teixit, però entre elles no es toquen, el que els uneix són neurotransmissors, els quals són rebuts i estimulats per les dendrites, que s’encarreguen de passar els impulsos nerviosos d’una neurona a una altre. També vam parlar d’altres parts de la neurona com ara l’axó, terminals de l’axó, neurotransmissors...
A part de parlar de les neurones, també vàrem parlar del sistema nerviós en general, i vam poder distingir diferents sistemes nerviosos:
- Sistema nerviós voluntari: és el sistema nerviós, encarregat de comunicar a les diferents parts del cos, les respostes que hem pensat que hem de fer.
- Sistema nerviós autònom: està constituït per altres sistemes nerviosos. Es pot dir que és el sistema que controla les funcions que nosaltres mateixos no controlem, com ara els moviments respiratoris, tota la digestió, el batec del cor...
- Sistema nerviós central: està constituït per la medul·la i l’encèfal, aquests estan protegits per estructures òssies. Tenen funció d’intercanvi de substàncies concretes, sistema amortidor mecànic i mantenir l’equilibri iònic.
- Sistema nerviós perifèric: és un sistema, compost per altres sistemes nerviosos. Però sobretot és format per nervis i ganglis. A diferència del central, no té protecció òssia. Sobretot s’encarrega de transmetre les senyals del cervell, a totes les parts del cos.
Durant la presentació també vam fer un incís de les hormones, on vam parlar del Professor Camilo Golgi, i Ramon i Cajal, que van tenir els dos molt a veure, en els primers estudis i diferenciació de les hormones, que van directament relacionades en tot l’àmbit del cervell.
Seguidament, a l’exposició, ja en àmbits més generals, vam veure els diferents tipus d’intel·ligència, i alhora anàvem veient exemples pràctics. Les diferents intel·ligències es classifiquen en:
-Intel·ligència nul·la: una pedra, és nul·la perquè pot rebre estímuls, però no pot ni processar ni fer respostes.
-Intel·ligència rígida: una formiga, és rígida perquè pot rebre i fer respostes, però només de forma conjunta, està molt especialitzada, i si li canvies la tasca es col·lapsa.
-Intel·ligència flexible: un pop, és capaç de rebre i donar respostes, i alhora pot aprendre a crear més respostes de les que sap.
-Intel·ligència adaptativa: un gos, és capaç de rebre i donar respostes, i té un aprenentatge molt ràpid.
-Intel·ligència simbòlica: l’home, és capaç de rebre i donar respostes, té un aprenentatge molt eficaç, i pot interpretar símbols, missatges xifrats...
L’última part de l’exposició, va ser a nivell de cervell, la qual se’ns van ensenyar diferents cervells de diferents espècies, on vam poder comprovar que la mida entre espècies variava sensiblement. Les conclusions que en vam extreure van ser:
- La mida del cervell sempre s’ha de mirar en proporció de la grandària de l’animal.
- Com més neurones i xarxes tingui el cervell més intel·ligència tindrà.
- Les arrugues que es poden apreciar en els cervells, ens poden dir si el cervell és eficaç o no. Representa que com més arrugues tingui el cervell més connexions té.
-Adam Gabarró
L'exposició, anava encarada al tema del cervell. L'explicació va començar en figura, que recordava a les branques d’un arbre, però que alhora recordava a les xarxes neuronals del cervell, fet que ens va fer parlar del cervell i les xarxes neuronals. La conclusió que vam extreure d'aquesta part de la presentació va ser que com més xarxes tinguem en el cap, més ràpidament podem respondre als estímuls exteriors, i de forma indirecta ser més propicis a sobreviure. En aquesta part també se'ns van explicar les diferents parts del cervell. I sobretot l’estructura de la neurona.
Ens van donar una idea, de com funcionava tota la xarxa de les neurones. Per començar, aquestes formen un teixit, però entre elles no es toquen, el que els uneix són neurotransmissors, els quals són rebuts i estimulats per les dendrites, que s’encarreguen de passar els impulsos nerviosos d’una neurona a una altre. També vam parlar d’altres parts de la neurona com ara l’axó, terminals de l’axó, neurotransmissors...
A part de parlar de les neurones, també vàrem parlar del sistema nerviós en general, i vam poder distingir diferents sistemes nerviosos:
- Sistema nerviós voluntari: és el sistema nerviós, encarregat de comunicar a les diferents parts del cos, les respostes que hem pensat que hem de fer.
- Sistema nerviós autònom: està constituït per altres sistemes nerviosos. Es pot dir que és el sistema que controla les funcions que nosaltres mateixos no controlem, com ara els moviments respiratoris, tota la digestió, el batec del cor...
- Sistema nerviós central: està constituït per la medul·la i l’encèfal, aquests estan protegits per estructures òssies. Tenen funció d’intercanvi de substàncies concretes, sistema amortidor mecànic i mantenir l’equilibri iònic.
- Sistema nerviós perifèric: és un sistema, compost per altres sistemes nerviosos. Però sobretot és format per nervis i ganglis. A diferència del central, no té protecció òssia. Sobretot s’encarrega de transmetre les senyals del cervell, a totes les parts del cos.
Durant la presentació també vam fer un incís de les hormones, on vam parlar del Professor Camilo Golgi, i Ramon i Cajal, que van tenir els dos molt a veure, en els primers estudis i diferenciació de les hormones, que van directament relacionades en tot l’àmbit del cervell.
Seguidament, a l’exposició, ja en àmbits més generals, vam veure els diferents tipus d’intel·ligència, i alhora anàvem veient exemples pràctics. Les diferents intel·ligències es classifiquen en:
-Intel·ligència nul·la: una pedra, és nul·la perquè pot rebre estímuls, però no pot ni processar ni fer respostes.
-Intel·ligència rígida: una formiga, és rígida perquè pot rebre i fer respostes, però només de forma conjunta, està molt especialitzada, i si li canvies la tasca es col·lapsa.
-Intel·ligència flexible: un pop, és capaç de rebre i donar respostes, i alhora pot aprendre a crear més respostes de les que sap.
-Intel·ligència adaptativa: un gos, és capaç de rebre i donar respostes, i té un aprenentatge molt ràpid.
-Intel·ligència simbòlica: l’home, és capaç de rebre i donar respostes, té un aprenentatge molt eficaç, i pot interpretar símbols, missatges xifrats...
L’última part de l’exposició, va ser a nivell de cervell, la qual se’ns van ensenyar diferents cervells de diferents espècies, on vam poder comprovar que la mida entre espècies variava sensiblement. Les conclusions que en vam extreure van ser:
- La mida del cervell sempre s’ha de mirar en proporció de la grandària de l’animal.
- Com més neurones i xarxes tingui el cervell més intel·ligència tindrà.
- Les arrugues que es poden apreciar en els cervells, ens poden dir si el cervell és eficaç o no. Representa que com més arrugues tingui el cervell més connexions té.
-Adam Gabarró
L'exposició, anava encarada al tema del cervell. L'explicació va començar en figura, que recordava a les branques d’un arbre, però que alhora recordava a les xarxes neuronals del cervell, fet que ens va fer parlar del cervell i les xarxes neuronals. La conclusió que vam extreure d'aquesta part de la presentació va ser que com més xarxes tinguem en el cap, més ràpidament podem respondre als estímuls exteriors, i de forma indirecta ser més propicis a sobreviure. En aquesta part també se'ns van explicar les diferents parts del cervell. I sobretot l’estructura de la neurona.
Ens van donar una idea, de com funcionava tota la xarxa de les neurones. Per començar, aquestes formen un teixit, però entre elles no es toquen, el que els uneix són neurotransmissors, els quals són rebuts i estimulats per les dendrites, que s’encarreguen de passar els impulsos nerviosos d’una neurona a una altre. També vam parlar d’altres parts de la neurona com ara l’axó, terminals de l’axó, neurotransmissors...
A part de parlar de les neurones, també vàrem parlar del sistema nerviós en general, i vam poder distingir diferents sistemes nerviosos:
- Sistema nerviós voluntari: és el sistema nerviós, encarregat de comunicar a les diferents parts del cos, les respostes que hem pensat que hem de fer.
- Sistema nerviós autònom: està constituït per altres sistemes nerviosos. Es pot dir que és el sistema que controla les funcions que nosaltres mateixos no controlem, com ara els moviments respiratoris, tota la digestió, el batec del cor...
- Sistema nerviós central: està constituït per la medul·la i l’encèfal, aquests estan protegits per estructures òssies. Tenen funció d’intercanvi de substàncies concretes, sistema amortidor mecànic i mantenir l’equilibri iònic.
- Sistema nerviós perifèric: és un sistema, compost per altres sistemes nerviosos. Però sobretot és format per nervis i ganglis. A diferència del central, no té protecció òssia. Sobretot s’encarrega de transmetre les senyals del cervell, a totes les parts del cos.
Durant la presentació també vam fer un incís de les hormones, on vam parlar del Professor Camilo Golgi, i Ramon i Cajal, que van tenir els dos molt a veure, en els primers estudis i diferenciació de les hormones, que van directament relacionades en tot l’àmbit del cervell.
Seguidament, a l’exposició, ja en àmbits més generals, vam veure els diferents tipus d’intel·ligència, i alhora anàvem veient exemples pràctics. Les diferents intel·ligències es classifiquen en:
-Intel·ligència nul·la: una pedra, és nul·la perquè pot rebre estímuls, però no pot ni processar ni fer respostes.
-Intel·ligència rígida: una formiga, és rígida perquè pot rebre i fer respostes, però només de forma conjunta, està molt especialitzada, i si li canvies la tasca es col·lapsa.
-Intel·ligència flexible: un pop, és capaç de rebre i donar respostes, i alhora pot aprendre a crear més respostes de les que sap.
-Intel·ligència adaptativa: un gos, és capaç de rebre i donar respostes, i té un aprenentatge molt ràpid.
-Intel·ligència simbòlica: l’home, és capaç de rebre i donar respostes, té un aprenentatge molt eficaç, i pot interpretar símbols, missatges xifrats...
L’última part de l’exposició, va ser a nivell de cervell, la qual se’ns van ensenyar diferents cervells de diferents espècies, on vam poder comprovar que la mida entre espècies variava sensiblement. Les conclusions que en vam extreure van ser:
- La mida del cervell sempre s’ha de mirar en proporció de la grandària de l’animal.
- Com més neurones i xarxes tingui el cervell més intel·ligència tindrà.
- Les arrugues que es poden apreciar en els cervells, ens poden dir si el cervell és eficaç o no. Representa que com més arrugues tingui el cervell més connexions té.
-Adam Gabarró
JOFRE VENTURA 2N BATXILLERAT B
No tots els animals tenen els mateixos sentits desenvolupats, cada espècie tés més desenvolupat el sentít que més necessita.
La neurona és una cèl·lula que forma part del sistema nerviós. El SN (sistema nerviós) només està format per neurones, i n'hi ha de diversos tipus.
La neurona està formada per el soma, que és el nucli, les dendrites, els neurotransmissors, els quals a trevés d'ells passa la informació en forma d'impuls elèctric. l'axó i les beines de mielina.
Hi ha dos sistemes neuronals:
- Sistema nerviós central o SNC: està format per l'encèfal i la columna vertebral.
- Sistema nerviós perifèric o SNP: està format pels nervis i els ganglis.
L'italià Golgi va utilitzar un tint per a diferenciar les neurones i va arribar a la conclusió de que el sistema nerviós funciona com un tub. Anys més tard però, Ramón y Cajal va corregir la seva conclusió i va dir que el SN estava format per neurones.
Hi ha diferents tipus de intel·ligències:
- Intel·ligència zero: la tenen els que no poden donar resposta als estímuls. Ex: Pedra
Com a excepció hi ha les formigues, que poden donar resposta però només a coses senzilles i naturals.
- Intel·ligència flexible: Són individus capaços de crear alternatives si un procés no funciona. Ex: Pops
- Intel·ligència adaptativa: Són els individus capaços d'aprendre coses. Ex: Gossos
- Intel·ligència simbòlica: Individus capaços d'utilitzar un llenguatge complex- Ex: Ésser humà
Cada espècie té la mida del cervell diferent depenent de conexions neuronals que tingui i la seva capacitat cranial.
El passat 23 d'octubre els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de l'Escola Pia vam assistir al CosmoCaixa de Barcelona. Una de les activitats va ser una visita guiada sobre el cervell humà i les neurones. Aquí va un petit resum del que ens van explicar: El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl•lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn de l'ésser i sobre ell mateix. La seva funció és la de captar i processar ràpidament els senyals exercint control i coordinació sobre els altres òrgans per aconseguir una oportuna i eficaç interacció amb el medi ambient canviant. Podem distingir dos tipus de sistemes nerviosos, el central i el perifèric. Les neurones són un tipus de cèl•lules del sistema nerviós la principal característica és l'excitabilitat elèctrica de la seva membrana plasmàtica i estan especialitzades en la recepció d'estímuls i conducció de l'impuls nerviós. Els impulsos en una neurona, primer estan en el nucli de la neurona i mitjançant l'axó passen cap a les dendrites on aquelles dendrites estan connectades a unes altres dendrites d'una altra neurona però no es toquen, sinó que hi ha un espai diminut entre les dues dendrites. Aquest espai és per on circulen els neurotransmissors que són els encarregats de transmetre els impulsos elèctrics de neurona a neurona. Alguns exemples de neurotransmissors seria l’adrenalina, la serotonina, la dopamina, entre d’altres. Després també vam observar el tema de les intel•ligències i el cervell. Vam poder apreciar el tamany de diferents cervells de diferents espècies i veure diferents intel•ligències com són la emocional, la artificial, la sensorial, entre d’altres. A més a més, les vam veure reflectides en alguns animals com és en el pop. En la meva opinió va ser una sortida molt profitosa i molt interessant per al meu gust.
En l'exposició del museu CosmoCaixa de Barcelona, vam fer una exposició guiada sobre el cervell i el sistema nerviós. Començant per el punt d'inici del museu ens van explicar les neurones, les seves respectives parts i elements. Després vem passar a parlar ja dels cervells i de les diferents espècies que han desenvolupat diferents tipus de cervells des del d'un mosquit fins al d'un ésser humà.
En cabat ens van explicar els diferents tipus d'inteligència. De menys capacitats a més capacitats: cognitives, d'aprenentatge, intuitives, etc.
Quan l'exposició va acavar ens va donar la sensació d'haver descobert coses noves sobre el sistema nerviós i el cervell.
VISITA AL COSMOCAIXA
El sistema nerviós és, juntament amb el sistema endocrí, el coordinador de totes les activitats conscients i inconscients de l'organisme.
En aquest sistema hi trobem tres tipus de cèl·lules: les neurones, que s’encarreguen de transmetre la informació al nostre cervell, les cèl·lules de Schwann, que envolten i mantenen les neurones i produeixen la mielina, i finalment les cèl·lules de Leyding.
Les neurones són les cèl·lules fonamentals del sistema nerviós. Estan constituïdes pel soma, l’axó i les dendrites (ramificacions). Les neurones transporten l’impuls elèctric (informació), que passa de neurona en neurona gràcies als neurotransmissors, substàncies com l’adrenalina, la dopamina o la serotonina que activen vies. Tot aquest procés s’anomena sinapsis neuronal.
Podem dividir el sistema nerviós en el sistema nerviós central, format per l’encèfal i la medul·la espinal i el sistema nerviós perifèric, constituït per ganglis i nervis. Aquest últim, el perifèric, està dividit entre l’autònom (involuntari) i el somàtic (voluntari). I dins de l’autònom hi ha el simpàtic i el parasimpàtic.
La intel·ligència és la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat que té a l'hora de donar un sentit encertat a una sentència. Hi ha diversos tipus d’intel·ligència: nul·la, com la d’una pedra, rígida, com la d’una formiga, flexible, com la d’un pop, adaptativa, com la d’un gos i finalment simbòlica, com la dels humans.
VISITA AL COSMOCAIXA
El sistema nerviós és, juntament amb el sistema endocrí, el coordinador de totes les activitats conscients i inconscients de l'organisme.
En aquest sistema hi trobem tres tipus de cèl·lules: les neurones, que s’encarreguen de transmetre la informació al nostre cervell, les cèl·lules de Schwann, que envolten i mantenen les neurones i produeixen la mielina, i finalment les cèl·lules de Leyding.
Les neurones són les cèl·lules fonamentals del sistema nerviós. Estan constituïdes pel soma, l’axó i les dendrites (ramificacions). Les neurones transporten l’impuls elèctric (informació), que passa de neurona en neurona gràcies als neurotransmissors, substàncies com l’adrenalina, la dopamina o la serotonina que activen vies. Tot aquest procés s’anomena sinapsis neuronal.
Podem dividir el sistema nerviós en el sistema nerviós central, format per l’encèfal i la medul·la espinal i el sistema nerviós perifèric, constituït per ganglis i nervis. Aquest últim, el perifèric, està dividit entre l’autònom (involuntari) i el somàtic (voluntari). I dins de l’autònom hi ha el simpàtic i el parasimpàtic.
La intel·ligència és la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat que té a l'hora de donar un sentit encertat a una sentència. Hi ha diversos tipus d’intel·ligència: nul·la, com la d’una pedra, rígida, com la d’una formiga, flexible, com la d’un pop, adaptativa, com la d’un gos i finalment simbòlica, com la dels humans.
AL Cosmocaixa ens van fer una explicació sobre tot el cervell en general. He dividit l'explicació amb tres parts diferents: la xarxa neuronal, les quatre intel·ligències i el cervell. Comencem per la primera part:
La xarxa neuronal que vàrem veure representada, estava formada per tres neurones, ja que podíem diferenciar perfectament els tres cossos neuronals. També es podien veure les altres parts que formen una neurona, com les dendrites o l'exó, que d'aquests últims en veiem cinc. Les dendrites ja costava molt més de contar-les i veure-les. També se'ns va comentar que al sistema nerviós, a part d'haver-hi neurones, també trobem altres cèl·lules amb la funció d'ajudar a unir les connexions. Un exemple pot ser la beina de mielina, que envolta l'axó i ajuda a augmentar la rapidesa de les connexions neuronals. La informació es transmet gràcies a neurotransmissors amb l'ajuda d'impuls elèctrics. Un exemple de neurotransmissor és l'adrenalina o la dopamina, que cadascun de la funció d'activar a unes connexions diferents. Aquesta recepció dels neurotransmissors s'anomena sinapsi. Les neurones es troben a tot el cos. Depenent de la zona en la qual estiguin, es distingeixen el sistema nerviós central i el perifèric.
Seguidament explicaré la segona part, les quatre intel·ligències:
Comencem parlant de la intel·ligència rígida, la qual es caracteritza per poder realitzar una feina determinada d'una forma molt eficient, però davant d'un problema, els organismes que la tenen no poden fer-hi res, ja que no saben improvitzar. Un exemple d'organisme que té intel·ligència rígida són les formigues. La següent intel·ligència que ens va explicar és la intel·ligència flexible, la qual permet aprendre a resoldre problemes que es troben el dia a dia, improvitzant o intentant provar diferents mètodes diferents fins a resoldre'l. Un exemple d'organisme amb aquesta intel·ligència és el pop. Ara tocar explicar a una intel·ligència una mica més llesta que la flexiva, que és la referent als gos. Aquesta intel·ligència es caracteritza per poder arribar a aguantar els instints animals que un organisme que un animal podria tenir. Un exemple és l'aprenentatge que li pots ensenyar al teu gos, a no cagar-se a dins de casa, sinó que s'ha d'esperar a sortir al carrer per fer-ho. Aquest aprenentatge no li podràs ensenyar a una vaca, per exemple. S'anomena intel·ligència adaptativa. Per acabar, tenim la intel·ligència més superior de les anteriors, l'anomenada intel·ligència simbòlica, que és la que utilitzem els humans, i ens fa ser diferents als altres organismes. Com diu el seu nom, es caracteritza pel fet de saber expressar-nos mitjançant símbols, deixar missatges que un altre de la nostra espècie pugui entendre. Malgrat que s'ha intentat ensenyar aquesta intel·ligència a altres animals, no s'ha aconseguit.
Per acabar aquest comentari, explicaré l'última part de l'explicació, el cervell:
La noia de la xerrada ens va preguntar que comentéssim quins factors són els que fan que un cervell sigui més o menys eficaç. Es va parlar sobre la mida, que quan més gran en teoria ha de ser millor, però si comparem el cervell humà amb el d'una balena hauríem d'arribar a la conclusió que una balena és molt més llesta que nosaltres, però aquest no és el cas. La qüestió és que la mida si que pot ser un factor important per saber l'eficiència d'un cervell, però ha d'estar comparada amb la del seu gos. De fet més que la mida és la massa la important. És fa l'índex cefàlic, que seria dividir la massa del cos de l'organisme entre la del seu cervell, i en aquest cas el nostre índex supera el de qualsevol altre animal. Un altre factor important és el còrtex cerebral que tenim nosaltres, que fa que quan més escorça tinguem, més connexions hi hauran.
AL Cosmocaixa ens van fer una explicació sobre tot el cervell en general. He dividit l'explicació amb tres parts diferents: la xarxa neuronal, les quatre intel·ligències i el cervell. Comencem per la primera part:
La xarxa neuronal que vàrem veure representada, estava formada per tres neurones, ja que podíem diferenciar perfectament els tres cossos neuronals. També es podien veure les altres parts que formen una neurona, com les dendrites o l'exó, que d'aquests últims en veiem cinc. Les dendrites ja costava molt més de contar-les i veure-les. Aquesta escultura ens ensenyava a veure de forma visual la connexió entre les neurones. També se'ns va comentar que al sistema nerviós, a part d'haver-hi neurones, també trobem altres cèl·lules amb la funció d'ajudar a unir les connexions. Un exemple pot ser la beina de mielina, que envolta l'axó i ajuda a augmentar la rapidesa de les connexions neuronals. La informació es transmet gràcies a neurotransmissors amb l'ajuda d'impuls elèctrics. Un exemple de neurotransmissor és l'adrenalina o la dopamina, que cadascun de la funció d'activar a unes connexions diferents. Aquesta recepció dels neurotransmissors s'anomena sinapsi. Les neurones es troben a tot el cos. Depenent de la zona en la qual estiguin, es distingeixen el sistema nerviós central i el perifèric.
Seguidament explicaré la segona part, les quatre intel·ligències:
Comencem parlant de la intel·ligència rígida, la qual es caracteritza per poder realitzar una feina determinada d'una forma molt eficient, però davant d'un problema, els organismes que la tenen no poden fer-hi res, ja que no saben improvitzar. Un exemple d'organisme que té intel·ligència rígida són les formigues. La següent intel·ligència que ens va explicar és la intel·ligència flexible, la qual permet aprendre a resoldre problemes que es troben el dia a dia, improvitzant o intentant provar diferents mètodes diferents fins a resoldre'l. Un exemple d'organisme amb aquesta intel·ligència és el pop. Ara tocar explicar a una intel·ligència una mica més llesta que la flexiva, que és la referent als gos. Aquesta intel·ligència es caracteritza per poder arribar a aguantar els instints animals que un organisme que un animal podria tenir. Un exemple és l'aprenentatge que li pots ensenyar al teu gos, a no cagar-se a dins de casa, sinó que s'ha d'esperar a sortir al carrer per fer-ho. Aquest aprenentatge no li podràs ensenyar a una vaca, per exemple. S'anomena intel·ligència adaptativa. Per acabar, tenim la intel·ligència més superior de les anteriors, l'anomenada intel·ligència simbòlica, que és la que utilitzem els humans, i ens fa ser diferents als altres organismes. Com diu el seu nom, es caracteritza pel fet de saber expressar-nos mitjançant símbols, deixar missatges que un altre de la nostra espècie pugui entendre. Malgrat que s'ha intentat ensenyar aquesta intel·ligència a altres animals, no s'ha aconseguit.
Per acabar aquest comentari, explicaré l'última part de l'explicació, el cervell:
La noia de la xerrada ens va preguntar que comentéssim quins factors són els que fan que un cervell sigui més o menys eficaç. Es va parlar sobre la mida, que quan més gran en teoria ha de ser millor, però si comparem el cervell humà amb el d'una balena hauríem d'arribar a la conclusió que una balena és molt més llesta que nosaltres, però aquest no és el cas. La qüestió és que la mida si que pot ser un factor important per saber l'eficiència d'un cervell, però ha d'estar comparada amb la del seu gos. De fet més que la mida és la massa la important. És fa l'índex cefàlic, que seria dividir la massa del cos de l'organisme entre la del seu cervell, i en aquest cas el nostre índex supera el de qualsevol altre animal. Un altre factor important és el còrtex cerebral que tenim nosaltres, que fa que quan més escorça tinguem, més connexions hi hauran.
En la sortida cultural a la Cosmocaixa del passat 23 d’octubre, vam veure diversos temes, i un d’ells, és sobre el cervell.
Aquest és un resum sobre la visita guiada:
Les neurones són les cèl·lules que formen el sistema nerviós, i tenim aproximadament 100.000 milions. Està formada per l’axó i les dendrites i entre neurones hi ha l’espai sinàptic. En aquest espai es produeix la sinapsi, la manera de passar la informació d’una neurona a una altre.
El mitjà per passar aquesta informació són els neurotransmissors, com per exemple l’adrenalina, i també tenim les cèl·lules de Joan i d’alegria que ens ajuden a passar més ràpidament els impulsos nerviosos. Aquesta informació ens la va aportar Santiago Ramón y Cajal, el primer investigador en descriure els diferents tipus de neurones que tenim, i per la seva aportació, va rebre el Premi Nobel.
Tenim el sistema nerviós central ( encèfal i medul·la espinal) i el perifèric ( nervis i ganglis limfàtics).
Tenim dos tipus de respostes:
• Involuntària: la informació passa a la medul·la i la resposta la crea aquesta, per qüestió de rapidesa. ( Composta per sistema simpàtic i parasimpàtic).
• Voluntària: la informació passa a la medul·la , de la medul·la al cervell, el cervell processa i crea una resposta, després torna a la medul·la i torna als nervis per dur a terme la resposta.
Hi ha diferents tipus d’intel·ligència segons l’evolució de l’espècie: nul·la, rígida, flexible, l’adaptativa i la simbòlica, la que tenim nosaltres.
Diferenciem un cervell d’un altre per la seva forma, mida i complexitat. Com més escorça tingui el cervell, més neurones tindrem, i més intel·ligència tindrem.
Per exemple: un ésser poc desenvolupat tindrà un cervell compost només per nervis i un altre com el nostre , està compost per nervis, un bulb raquidi, un hipotàlem, etc.
Aquesta exposició m’ha agradat molt perquè la he trobat molt interessant i a part que em serà molt útil perquè jo faré el treball de recerca entorn aquest tema.
Algunes informacions ja les sabia perquè fa bastant temps a la primària, quan vaig anar d’excursió a la Cosmocaixa amb el col·legi vam fer una visita guiada semblant, i a part, jo a 4t de la ESO vaig fer el treball de recerca sobre això, per això ja estava familiaritzada amb el que explicava , però igualment m’ha agradat tornar a recordar certes coses que em seran útils.
En la visita al cosmo caixa ens van ensenyar tres coses sobre el cervell:
- La Part Anatòmica:
Neurona: cèl·lula que forma part del sistema nerviós. Entre elles estan connectades gracies als axons.
Beina de mielina: Ajuda a passar informació més ràpid, els impulsos nerviosos.
El pas d’informació: Es passa a traves de neurotransmissors. Entre dendrita i dendrita hi ha un espai per on es passen els neurotransmissors.
Hi ha neurones per tot el cos.
- Història:
Golgi estudià neurones de pollastre. La tinció de Golgi per diferenciar les neurones. Ell deia que anava per un tub a la sang. I que eren iguals totes
En canvi uns altres científics que també estudiaven les neurones deien que eren diferents.
- Escala d’intel·ligència:
Intel·ligència Rígida No pot reaccionar davant de cap imprevist. ex: formiga
Intel·ligència Flexible Si fracassar el pla , es pot buscar un pla B. Ex: El pop
Intel·ligència Adaptativa Facultat d’administrar instints. Ex: El gos.
Intel·ligència Simbòlica Representar, dibuixar, conèixer, comparar, associar, classificar...l’art de la filosofia, la religió i la ciència. Ex: l’humà
- El cervell:
La forma és important per poder-se adaptar al nostre cos. La quantitat de neurones i connexions influeixen en la intel·ligència. La relació entre el cos i el cervell. Com més superfície d’escorça cel·lebral més neurones i connexions tindrà, això és el més important. Circumval·lacions.
La neurona és la unitat principal del sistema nerviós. Té diferents parts: les dendrites, el cos cel•lular, l’axó i la part terminal de l’axó, com a més importants d’esmentar.
La informació es transmet de neurona a neurona a través d’un neurotransmissor. Entre l’espai que hi ha en les dendrites, hi ha uns neurotransmissors que viatgen de neurona a neurona, fent la sinapsi.
Podem trobar les neurones; al sistema nerviós central (cervell, cerebel...), al sistema nerviós perifèric (nervis i ganglis) i al sistema nerviós autònom.
Va ser a principis del segle XX que Ramon i Cajal va definir la neurona com a una unitat funcional.
Hi ha diferents tipus d’intel•ligència:
- Nul•la: No pertany a cap ésser viu. (una pedra)
-Específica: Cada organisme te la seva feina, va molt bé, perquè tot està ordenat, però no et dona la capacitat d’improvisar. (una formiga)
-Flexible: Pot aprendre a fer coses diferents i més complicades. (un pop)
-Adaptativa: L’organisme és capaç de controlar els seus impulsos. (un gos)
-Simbòlica: Capaç de crear un llenguatge i una manera de comunicar-se. L’organisme és capaç d’ampliar la seva memòria
El fet que fa que un organisme sigui més intel•ligent que un altre és la quantitat de neurones i connexions que té. A simple vista podem observar que el cervell de l’organisme que hi té més rugositats és més llest que un altre que no en té tantes. Ja que és una manera de tenir la mateixa quantitat de superfície, però amb menys espai. Es poden entrenar les capacitats d’un organisme i si s’entrena, pot arribar a ser més intel•ligent.
En la visita al Cosmocaixa vam rebre una explicació del sistema nerviós i del cervell dels animals. Primer de tot cal dir que a principi del segle passat, Golgi juntament amb Cajal va estar estudiant les neurones i aquest últim va descobrir que hi havia una unitat funcional. Després d‘aquest breu aclariment desenvoluparé el tema que també ens va ser exposat. Durant la visita van anomenar les diferents neurones que podem trobar una d’elles per exemple les d’alegria. També ens van aclarir com es duen a terme els passos d’informació que es duen a terme mitjançant neurotransmissors. La connexió entre una neurona i l’altre s’anomena sinapsi.
Dins el sistema central nerviós trobem l’encèfal i la medul·la. El podem classificar en autònom i voluntari. Les altres parts que trobem són els nervis i els ganglis.
Seguidament vam passar a escoltar les diferents intel·ligències que hi ha: la primera és la intel·ligència nul·la, la informació entra per una banda i surt per l’altre; la intel·ligència rígida és la de les formigues, que no poden improvisar; intel·ligència flexible, també coneguda com la del pop que sap arribar fins a l’aliment tot i posant-li obstacles; intel·ligència adaptativa, seria la que podria tindre un gos que si li ensenyes a fer una cosa o a no fer-la et farà cas. En canvi una vaca si li dius que no faci les seves deposicions a un cert lloc les continuarà fent on li sembli; intel·ligència simbòlica, la que tenim els humans que podem representar, dibuixar, conèixer, comparar, associar...Podem crear art, filosofia, religió, etc.
Per conèixer la quantitat d’intel·ligència que té un ésser ens fixarem en la mida del cervell, la forma, les neurones i les respectius connexions. Per dur a terme aquesta explicació vam anar a l’apartat del museu on hi podem trobar diferents cervells de diferents espècimens. Aquí se’ns va ser informats de que el cervell està dividit per àrees amb arrugues on cadascuna està destinada a una activitat en concret. Com més o menys arrugues tingui sabrem la capacitat cerebral.
El dia 23 d' Octubre de 2015,els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat científic vam visitar el CosmoCaixa, on vam trobar un gran ventall d' oportunitats de posar a prova la ciència a base d' experiments. El CosmoCaixa és un museu innovador, modern, espaiós, i organitzat, ja que es divideix en compartiments amb una relació comuna entre les activitats que s'hi fan.
Però en la visita guiada vam parlar més detalladament del Sistema Nerviós Central, un sistema condicionat per l'òrgan del cervell, el més important que ens diferencia a les persones. és un sistema que ens permet fer les tres funcions vitals(nutrició, relació i reproducció) i que depèn de la percepció sensorial, és a dir, dels 5 sentits que tenim. Aquest sistema a més, forma una xarxa neuronal amb 3 somes o cossos neuronals amb parts principals com són les dendrites i l' axó.
I una neurona és una cèl·lula que forma part del sistema nerviós, que contacta amb d'altres gràcies a un sistema de connexions.I també hi ha uns enrotllaments enrotllament a la veïna de mielina que passen càrregues per neurotransmissors, per l' axó, fins a les dendrites.
Al final de les dendrites hi ha unes bosses que ajuden a fer les funcions dels neurotransmissors, així com, l' adrenalina, la dopamina, serotonina
Les connexions s' anomenen sinapsis i l' espai entre elles, espai sinàptic.
La guia també ens va citar les parts principals del SNC, que són el cervell, encèfal, medul·la espinal i classifiquem el SNC en dos subclasses, el Sistema Perifèric (ganglis i nervis) i el Sistema Nerviós Autònom (el realitza involuntàriament)i el Voluntari.
Ens va parlar de Golgi, científic que va estudiar els teixits i diferenciació de neurones d' un pollastre, dient que el SN és com un tub.Llavors el segueix al darrere Ramon y Cajal amb l' investigació d' una unitat funcional que es va repetir.
I finalment ens va ensenyar els diversos tipus d' intel·ligència i cervell a partir de proves observables. Remarcant que la intel·ligència pot ser rígida, com la de la formiga, que treaballa amb un seguit de regles i si li capgires els plans li provoques confusió; flexible, com el pop que pot obrir adaptar-se o buscar estratègies per a la seva supervivència; adaptativa, com el gos i simbòlica, com l' home.
I els diferents tipus de cervells depenen de la mida o forma i de la quantitat de connexions i neurones que tingui, per tant la mida del cervell en relació amb el volum del cos en resulta l' índex cefàlic.
Ens diu finalment que com més circumval·lacions del cervell, més superfície de l' escorça i més neurones i més connexions.
La visita guiada va ser molt interessant, sobretot perquè podia entendre perfectament del que ens parlava amb exemples visuals de cada concepte.
Mònica Tibau Aynès
En la visita que vam fer els alumnes de 1r i 2n de batxillerat al CosmoCaixa, una part de la visita tractava sobre la secció del projecte human brain. Per tal de poder explicar-nos el projecte, el va dividir en 2 parts:
- en la primera part ens van explicar una mica com funcionen les xarxes neuronals, i el funcionament del sistema nerviós: la neurona és la cèl·lula del sistema nerviós, i per passar-se la informació d'una neurona a una altre utilitzen els neurotransmissors, i aquest procés s'anomena sinopsis. també ens va explicar, que el sistema nerviós estava dividit per 2 zones, la central (medul·la, encèfal, cervell, cerebel) i la perifèrica ( ganglis, i nervis).
- I en la segona part de la visita, l'explicació es va basar en conceptes sobre la intel·ligència i el cervell, amb dades com: que la intel·ligència, no és una habilitat que tingui qualsevol objecte de la terra com per exemple: una pedra no té intel·ligència, en canvi una persona si. També sobre els cervells, ens van dir que la mida i forma és un fet que importa alhora de tenir més o menys capacitat intel·lectual o intel·ligència, també ens van parlar sobre l'índex safalic del cervell, que consisteix en que amb les arrugues cerebrals, s'aconsegueix més superfície, i per tant més capacitat d'intel·ligència, i per últim com a dades destacades també ens va parlar sobre que quan es deixen d'utilitzar les xarxes neuronals, és difícil tornar-les a posar en funcionament, i encara més tornar-les a tenir al mateix nivell que abans.
I després d'haver-nos informat amb totes aquestes dades i més, la visita va concluir.
Jordi Torelló
Divendres 23 d'Octubre de 2015 fem una visita guiada al Cosmocaixa a l'exposició de Human Brain. Iniciem l'exposició al centre del museu, des d'on podem observar com s'unifiquen tots els àmbits de la ciència a la vida. Aquesta idea és la que guia la ordenació del museu Cosmocaixa.
A partir d'aquí, comencem a parlar del sistema nervió. La unitat que forma aquest sistema és la neurona, i s'encarrega de la funció vital de relació, és a dir, de poder interactuar amb un medi per a sobreviure.
La neurona es forma per els axons i les dendrites, que són les que formen la xarxa neuronal (la xarxa s'extén en el sistema nervió central i el perifèric del cervell i cerevel fins la medul·la espinal, i els ganglis i nervis).L'axó està envoltat de cèl·lules de melina, que acceleren els impulsos nerviosos, és a dir l'intercanvi de neurotransmissors entre neurones, que es duu a terme a l'extrem de les dendrites i activen impulsos elèctrics. Aquest espai minúscul entre neurones s'anomena sinàptic, i el pas d'informació entre neurones és la sinapsi.
Ens expliquen com Golgi investigà una tinció que funciona per a descobrir neurones, i en els seus inicis s'utilitzà en teixit de pollastre. Les seves investigacions van ser continuades per Ramon i Cajal, que aproxima els seus coneixements al mapa que tenim actualment del sistema nerviós, amb un centre diferenciat.
Seguirem la visita comentant els diferents nivells d'intel·ligència existents, i per tant si presenten o no aprenentatge, capacitat d'actuar a un estímul i recordar-ne la reacció, per pròximes situacions.
Aquests són: nul (el d'una pedra, per exemple), rígid (el d'una formiga, completament sistemàtic i sense aprenentatge), flexible (com el d'un pop, que podria sortir de la seva peixera per trobar menjar), adaptatiu (com el d'un gos, que ja és capaç de controlar els seus instints bàsics per aprenentatge) i simbòlic, el dels humans, que ja són capaços d'inventar codis (encara que siguin rutinaris com el dibuix prehistòric) i interpretar-los.
I veurem en vitrina la evolució dels cervells animals. Què millora a cada pas? Ens expliquen que som més intel·ligents segons la mida del cervell (i per tant la quantitat de neurones), però sempre relacionant-la amb la mida del cos. Una balena té el cervell més gran que un humà, però en relació al seu immens cos, més petit. I segons el nombre d'arrugues que aquest cervell té (anomenades circumvolucions). Aquestes ens permeten tenir una superfície de cervell gran en un volum reduït.
I finalment, abans d'anar a visitar la cúpula del projecte Human Brain, l'objectiu del qual és orientar els visitants adolescents del museu en el seu aprenentatge, ens recorden que podem millorar la nostra capacitat cerebral activant les connexions cerebrals, fent l'anomenada gimnàstica cerebral.
Claudina Canals
Publica un comentari a l'entrada