Entrada destacada

638 - Accés a tots els recursos de ciències adn-dna.net

Recursos adn-dna.net En la següent web trobaràs l'accés a tots els recursos de ciències de la naturalesa: adn-dna.net . ...

dimarts, 26 de març del 2019

615 - Activitat sobre genètica per 4t ESO i batxillerat


Per ampliar coneixements sobre genètica  consultar en l'aula virtual adn-dna.net 2.7:







Activitat proposada:

Els alumnes que visualitzin el programa podran resumir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, els aspectes que considerin més rellevants dels continguts explicats.


Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341

Termini per publicar comentaris diumenge 31 de març de 2019 a les 22:00h 

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Alex:
En el programa visualitzat ens explica els diferents tipus de recombinacions genètiques que podem trobar a traves de la combinació del cromosomes dels pares i les de les mares, ens ho han explicat mitjançant demostracions a traves dels cabells, tomàquets, amb unes cartes i per últim amb unes mosques, on realitzen un experiment de recombinació a traves del color dels ulls.
Ens explica que el nostre cos està format per molècules d’ ADN i que aquestes molècules son les que passen de pares a fills.
En el vídeo també ens explica la divisió cel•lular i l’herència: Que consisteix en duplicar la informació i després empaquetar-la, en el vídeo o trobem explicat a traves del procés de meiosi amb l’exemple de 2 ous i el del pa.
També ens explica que es el fenotip, els cognoms polifilètics i per últim que són les al•literacions i trobem l’exemple del síndrome de Rett

Anònim ha dit...

El programa de quèquicom bàsicament ens explica tot lo que hem estudiat a classe però de manera molt directa,a base d'experiments,exemples amb pa o flors i d'una manera molt gradual. M'ha semblat molt interessant l'experiment per trobar les llavors de tomàquet perfectes fent servir baralles de cartes.

Bernat Bisbal Jorba 4 ESO C

Anònim ha dit...

-DIVISIÓ CEL·LULAR I HERÈNCIA:
·L'ADN està format per quatre nucleòtids diferents: Guanina, Timina, Adeneina i Citosina.
·Un o dos gens donen lloc a un carácter biològic-->color d'ulls, grup sanguini,...
-FASES DE LA MEIOSI:
1)Duplicació de la información.
2)2 divisions. En la primera obtenim dues cèl·lules amb una dotació doble dels cromosomes. En la segona obtenim d'una cèl·lua senzilla; quatre de simples.
-Abans de separar-se en dues cèl·lules hi ha un procés de transmissió d'informació que s'anomena RECOMBINACIÓ GENÈTICA.
-LLEIS DE L'HERÈNCIA:
·4 possibilitats:
-Vermell domini sobre el blanc---> V=Vermell/v=blanc---> V + v= Vv
-Blanc domini sobre el Vermell---> B=blanc/b=Vermell--->B + b= Bb
-Els dos al·lels s'expressen a l'hora---> CODOMINÀNCIA
-Els dos al·lels s'expressen de manera segregada--- XX
·Cromosoma sexual masculí---> XY
·SÍNDROME DE RETT:
-No és hereditari.
-No prové ni del pare ni de la mare.
-Afecta al cromosoma X, per tant el cromosoma femení pateix la malaltia.

Anònim ha dit...

L'ADN conté tota la nostra informació i cada cèl·lula en té un exemplar. És un manual complert de construcció i funcionament del nostre cos i està format per 4 nucleòtids. A l'hora de dividir-se primer de tot es duplica l'informació i després l'empaqueta,és en aquest moment quan es veu en el microscopi.
La meiosi és quan tenim un parell de cromosomes en cèl·lules sexuals, primer es duplica la informació i després es divideix dues vegades seguides i obtenim 4 gàmetes.

Hi ha una gran variabilitat gràcies a la recombinació genètica.
En les lleis de l'herència un exemple seria; si tenim una rosa vermella i una blanca el fills poden ser: vermell, blanc, lila o blanc i vermell junt.
També hi influeixen els gens dominats.

Els caràcters van lligats als cromosomes sexuals:
ex) en la mosca del vinagre, agafen mosques mascles i famelles, uns famelles amb ulls blancs i mascles amb ulls vermells i al revés i les ajunten. Les mosques fan fills, el de les famelles amb ulls vermells i mascles blancs surten famelles i mascles amb ulls vermells. I les mosques mascles amb ulls vermells i famelles amb blancs surten mosques femelles amb ulls vermells i mascles ammb blancs.
Dona conté cromosma XX i l'home XY.
fenotips: és l'aparença externa d'un caràcter genètic.
Nosaltres rebem un 50% d'inforamció del pare i un altre 50% de la mare.
Cognoms polifilètics: els cognoms tenen orígens genealògics múltiples.
Malelties genètiques: com el síndrome de rett; no és hereditaria, afecta al cromosoma X, comporta desacceleració del creixament cranial, afecta a la mobilitat i parla i problemes de moviment.
I si una malaltia nomès és amb dones o amb homes el problema sabem que és en els cromosomes sexuals.


Anònim ha dit...

LAIA MABRAS- LA GENÈTICA QUÈ QUI COM

L'ADN conté tota la informació genètica de l'individu, i dins de l'ADN hi trobem els gens, que son grups d'informació per poder dur a terme alguna funció. Son 1 o varis gens els que donen lloc a un caràcter biològic (color dels ulls, grup sanguíni...)
ADN està constituit per 4 bases nitrogenades: Adenina, Timina, Guanina i Citosina.
En la nostra informació genètica hi tenim 23 cromosomes del pare i 23 de la mare amb infomació.

Quan la cèl·lula s'ha de dividir, primer duplica la informació genètica i després l'empaqueta en cromosomes.
La meiosi és el procès pel qual a partir de dues divisons d'una cèl·lula 2n obtenim 4 cèl·lules n. Els cromosomes es dupliquen. Es formen els gàmetes.
1a divisió: obtenim dues cèl·lules amb dotació cromosòmica 2n.
2a divisió: obtenim quatre cèl·lules amb dotació cromosòmica n.

La recombinació genètica fa que l'herencia sigui variable, és a dir, que mai cap òvul o cap espermatozoide sigui igual a algun altre. I durant la fecundació la informació s'acaba de barrejar, i són les Lleis de l'herencia les que decideixen quins caràcters s'expressen ens els fills. Poden haver diferents possibiltats: que s'exressin els dos gens, que els dos gens es barregin o que se'n expressi nomès un, el dominant.

Hibridacio: combinar els gens dels dos per poder obtenir les propietats bones de cadascun en un sol organisme.

Dos progenitors: aporten la meitat de la informació i es recombinen i això fa que no siguin iguals, perquè siguin iguals necessitem línies pures que al ser exactament iguals al fer el procès de recombinació el resultat sempre és el mateix.

Caràcters lligats als cromosomes sexuals:
ulls vermells femelles i ulls clars mascles --> descendència: tots ulls vermells

ulls vermells mascles i ulls blancs femelles --> descendència: femelles vermells i mascles blans

Conclusió: Herència color dels ulls està lligada al sexe.

X i Y: Els cromosomes sexuals
Dones: XX Bona recombinació, dos cromosomes X
Homes: XY En la reproducció no hi ha bona recombinació, o bé conté un cromosoma X (dona lloc a una nena en el moment de la reproducció) o bé un cromosoma Y (dona lloc a un nen).

Fenotip: Es veu exteriorment (color dels ulls, flexibilitat dels dits...)

Herència: 50% gens del pare i 50% gens de la mare, 25% dels gens del avi, 12,5% dels gens del vesavi. Va disminuint el % de gens heredats com més llunyà és l'avantpassat.

Diferents orígens en els cognoms, segueixen línies diferents els cognoms comuns. (Colom, Fuster...)

Malalties genètiques: Síndrome de Rett, apareix durant l'embaraç i afecta al cromosoma X per tant nomès les dones poden patir-la ja que tenen dos cromosomes X i amb un sa poden sobreviure. I en els nois aquesta malaltia fa que l'individu no s'arrivi a formar.

Si la malatia nomès afecta als homes o a les dones és més fàcil saber quin és el gen que està afectat, ha de ser un gen dels cromosomes que determinen el sexe de l'individu.

Anònim ha dit...

En el documental ens explica entre altres coses, que és l'ADN i els cariotips.També ens parla sobre la meiosi i els gàmetes amb uns divertits experiments amb ous. Ens explica també de que tracten les línies pures i la hibridació amb un tomàquet i unes figures. Després al igual que en classe, parlen dels caràcters lligats al cromosoma sexual amb la mosca del vinagre seguit dels cromosomes sexuals X i Y, cosa que amb els experiments i probes, tarden més en explicar i finalment parlen de les alteracions amb unes tires de roba gegants.

Oriol Cabeza Guerra
4t ESO B
31 - 3 - 19
19:47

Anònim ha dit...

GENÈTICA
L’ADN és el manual complet de construcció i de funcionament del nostre cos i que té cada una de les nostres cèl·lules.
L’ADN està format per 4 nucleòtids diferents: l’adenina, timina, guanina i citosina.
Un o varis gens formen un caràcter biològic, ex: grup sanguini. Tenim 46 cromosomes, 23 del pare i 23 de la mare.
La meiosi és un procés amb objectiu de formar gàmetes. Tots els espermatozoides d’un home són diferents i el mateix amb els òvuls d’una dona. En la meiosi hi ha una “recombinació genètica” això és molt important ja que farà que la informació genètica del fill/a sigui tant del pare com de la mare.

Lleis de l’herència:
Exemple: tenim un clavell blanc i un vermell.
Possibles resultats:
-Predominant vermell o predominant blanc
-Rosa, una barreja dels dos. (Codominància).
-Vermell i blanc, s’expressen alhora de forma separada.
(Herència intermèdia).

Tenim heterozigots (híbrids) i homozigots i també gens dominants i recessius.
El cariotip: tots els cromosomes de la cèl·lula, hi ha 22 parells que s’anomenen autosmes i el parell restant és heterocromosoma o cromosoma sexual, que determina el sexe de l’individu. En el cas de la dona és XX i en el de l’home XY.
Una persona, comparteix el 50% dels seus gens amb el seu pare, el 25% amb el seu avi, el 12,5% amb el seu besavi i així successivament, i el mateix pel costat de la mare.
Existeixen malalties genètiques causades per la informació genètica i pels cromosomes, ja que hi pot haver mutacions.
En conclusió, aquest vídeo ens explica amb diferents exemples la genètica.


Íngrid de la Caña
4t ESO D

Anònim ha dit...

L'ADN és el "manual" complet de construcció i funcionament del nostre cos i està present a cada cèl·lula. Està format per 4 bases nitrogenades que son l'Adenina, la Timina, la Guanina i la Citosina.
Els gens són una part petita del cromosoma que determina com som cadascú de nosaltres, és a dir, el color dels nostres ulls, el color del cabell...
Cada ésser humà té 23 cromosomes del seu pare i 23 de la seva mare, hereta un 50% de cada progenitor. Els cromosomes sexuals són els que determinen elo sexe: si un individu té dos cromosomes X serà femella i si en té un X i un Y serà mascle.
En la divisió cel·lular la informació genètica s'empaqueta en cromosomes i es duplica.
En la meiosi hi ha dues divisions: en la primera la informació es duplica i obtenim dues cèl·luless diploides; i en la segona, obtenim quatre cèl·lules haploides. Entre la primera i seogna divisió, hi ha la recombinació genètica que és la responsable de que l'herècia sigui tan variable i de que cada individu sigui diferent als altres.
En l'herència genètica podem trobar que un caràcter sigui dominant a un altre i que per tant al fill s'expressi el caràcter del pare o de la mare, però també podem trobar la codominància, és a dir, que el caràcter del pare i el de la mare es barregin i formin un caràcter "mig"; i també podem trobar la dominànica intermitja on s'expressen tant el caràcter del pare com el de la mare però per separat.
La hibridació és combinar ADN de dos individus diferents. Normalment es fa per obtenir millors característiques, en la venta d'aliments per exemple.
Un cognom polifilètic és un cognom que té molts "fils" és a dir, que es troba en més d'una família, sense que aquestes comparteixin ADN.
La síndrome de Rett és una malaltia genètica que apareix durant l'embaràs i que es troba a un gen del cromosoma X, per tant les dones la patiran però els homes no podran sobreviure, (no neixeran).
Aquesta síndrome, afecta a la mobilitat i la parla, fa que es perdi el control del cos i que es desacceleri el creixement cranial.
S'ha descobert que els éssers humans tenim entre 20000 i 25000 gens.

Anònim ha dit...

GENÈTICA
L’ADN conté tota la informació genètica i totes i cada una de les cèl·lules del nostre cos tenen un exemplar. L’ADN està format per un seguit de capítols i en cadascun d’ells hi ha gens amb un manual d’instruccions per fer una neurona, un glòbul blanc per duplicar-se o per deixar de replicar-se fent així peptosi.
DIVISIÓ CEL·LULAR I HERÈNCIA:
L’ADN és el manual complet de construcció i funcionament del nostre cos i que té cada una de les nostres cèl·lules. Està format per quatre nucleòtids: adenina, timina, guanina i citosina.
La formació d’un o varis gens formen un caràcter biològic ( el grup sanguini, el color dels ulls…). Si agrupen tots els gens donarem lloc als 23 cromosomes d’un home o d’una dona.
Quan la cèl·lula rep l’orde de dividir-se, el primer que fa és duplicar tota la informació i la empaqueta. Quan acaba, es podrà veure al microscopi òptic i es podrà fer la foto del genoma humà anomenada cariotip.
L’òvul de la mare i l’espermatozoide del pare són els que ens proporcionen les dues meitats del nostre ADN. Una persona al llarg de la seva vida, mai formarà dos òvuls o dos espermatozoides iguals. El procés per formar noves cèl·lules sexuals s’anomena MEIOSI. En la meiosi primer es duplica l’ADN, en una sola cèl·lula tenim 4 cromosomes, després la cèl·lula es divideix dues vegades més (primer es separen cromosomes homòlegs i després cromàtides germanes. En la meiosi es fa la recombinació genètica al principi de la primera divisió.
LLEIS DE L’HERÈNCIA:
Si unim dos clavells, un de vermell i l’altre de color blanc, els dos s’expreserien de diferents maneres. Per exemple:
Si el clavell vermell és dominant al blanc, el següent clavell serà de color vermell.
Si el clavell blanc és dominant al vermell, el següent clavell serà de color blanc.
Si el clavell vermell i el blanc s'expressen alhora el següent clavell seria de color rosa ( codominància)
Si el clavell vermell i el blanc s'expressen alhora però amb de forma separada el següent clavell seria de color vermell i blanc (dominancia intermitja)
CARÀCTERS LLIGATS ALS CROMOSOMES SEXUALS:
Per exemple l'herència del color dels ulls està lligada al cromosoma sexual. Així que el color dels ulls serà diferent si és el pare o la mare qui transmet en determinat color. Quan fem l'experiment, creiem que la predicció és certa.
ELS CROMOSOMES SEXUALS:
Dels 23 parells de cromosomes del genoma humà trobem que dos determinen el sexe, en el cas de les dones XX i en els homes XY ( Y és més petit).
FENOTIPS:
Hi ha molta variació de combinacions, l’atzar és el que determina la combinació final i el que diu com serà el nou individu.
HERÈNCIA I VARIABILITAT GENÈTICA:
Els caràcters que heretem són determinats pels gens i per l’ambient. Un fill hereta el 50% de la informació del pare i el 50% de la informació genètica de la mare. El percentatge de gens que una persona comparteix amb els seus avantpassats disminueix al llarg del temps.
ALTERACIONS:
El síndrome de Reh no és hereditari i apareix durant l'embaràs de la dona i està present en totes les cèl·lules. Les dones tenen la possibilitat de viure ja que tenen dos cromosomes X però els homes no ja que tenen un X i un altre Y. Aquesta enfermetat fa que el crani no es desenvolupa cent per cent, pèrdua de mobilitat en algunes extremitats i causa dificultats a la parla.
DEL CROMOSOMA AL GEN:
Quan una persona li funciona malament una proteïna, significa que té una malaltia genètica. Si la malaltia només és present en homes o dones significa que el problema ve donat pel parell de cromosomes que determinen el sexe (XX o XY).

Anònim ha dit...

Quèquicom
La migranya no és el mateix que el mal de cap. La diferència entre un cervell d'una persona que té migranya i una altre que no en té la podem trobar en les ones elèctriques del cervell, en el cervell d'una persona sense migranya s'acabarà acostumant al soroll, en canvi una persona que té migranya el seu cervell farà el contrari, no es podrà acostumar al soroll i el seguirà sentint fins X temps.
Per saber què és la migranya es va fer un estudia de l'ADN per saber quins gens provoquen la migranya i que fan cada un, l'estudi van participar 40000 persones i 6000 d'aquestes tenien migranya. Aquest ADN és va introduir a unes màquines que comparaven l'ADN de totes les persones. Fent això van arribar a una conclusió, 40 gens participiven en la migranya (molts tenen a veure amb el fluxe sanguini), però no es sap que fan aquest gens.
Està demostrat que en la migranya l'herència té un pes molt important.
El dolor de la migranya és produïda per l'inflamació de les venes i per això la persona és fa hipersensible a qualsevol dolor, per combatre el dolor és fan servur l'espirina i l'iboprofeno que el que fan es inibir sertes substàncies i aixi disminueixen el dolor, l'altre és tracta del triptan i tenen una triple acció, per una part són vasoconstructors, també inibeixen la producció de inflamacions naturals, modifiquen la comunicació entre la zona inflamada i el centre del dolor a dins del cervell. Una altre tractament per combatre el dolor és el botox, el botox serveix per separar els ponts de comunicació perquè així el mal no sigui conjunt, fent així que l'hi provoqui menys mal al pacient.

Miquel Alonso

Anònim ha dit...

Cada gen conté una informació per fer les diverses funcions cel•lulars, aquests formen l’ADN.
ADN indica el funcionament i funció de cadascuna de les nostres cèl•lules. Aquest es desenvolupa mitjançant 4 nucleòtids identificats amb 4 lletres: Guanina, Timina, Adenina i Citosina.
Un grup de nucleòtids indica els elements que formen del nostre cos.
Tenim 46 cromosomes: 23 procedents del pare i 23 de la mare.
Quan es divideix la cèl•lula duplica el material genètic.
Ninguna persona produeix dos espermatozoides o òvuls iguals al llarg de la seva vida gràcies a la variabilitat genètica. En la meiosi la cèl•lula es divideix dues vegades, a partir d’una cèl•lula diploide en surten 4 d’haploides.
En la recombinació genètica una part d’una cromàtide procedent del pare va a parar a una cromàtide procedent de la mare barrejant així la informació. Aquesta recombinació determinarà una part de les característiques del teu fill.
Però les característiques tenen diferents maneres d’expressar-se segons si són dominant-recessiu (un predomina per sobre l’altre ex. Color vermell dominant davant blanc, el clavell fill serà vermell), codominant (els dos tenen e mateix pes això implicaria que es barrejaria blanc i vermell i el clavell seria rosa) o herència intermèdia ( es presenten els al•lels conjuntament sense barrejar-se, el clavell tindria trossos vermells i trossos blancs).
Cada progenitor porta la meitat de la informació genètica davant el descendent.
Quan creues dues línies pures genèticament parlant tots els descendents seran fenotípicament i genotípicament idèntics, quan creues entre si aquesta generació filial es presenten canvis a causa de la recombinació i la relació dominant-recessiu.
Herència lligada al sexe, hi ha unes característiques que es presenten en els heterocromosomes i que a l’hora de reproduir-se una parella afecta als descendents segons si aquesta característica està lligada al cromosoma x o y.
Dones: cromosomes X X es barregen entre ells
Homes: cromosomes X Y no es barreja, el cromosoma Y es manté pràcticament inalterable generació rere generació.
Els caràcters que heretem poden ser modificats per l’ambient, a mesura que mirem en el passat tenim menys percentatge de similitud. Mare 50%, Àvia 25%, 12’5% Besàvia...
El cromosoma Y determina el sexe masculí, l’home es l’únic que el pot transmetre.
El fet que dues persones comparteixin cognom no indica específicament que siguin parents.
Síndrome de Rett no és hereditari, està present en totes les cèl•lules però no prové ni del pare ni de la mare. Afecta al cromosoma X, la dona pot sobreviure perquè té dos XX però l’home mort perquè només en té un XY. Dificulta la parla.
Abril Bertran Hernandez

Anònim ha dit...

QUÈQUICOM - LA GENÈTICA

L'ADN és el manual complert de construcció i funcionament del nostre cos i que té cada una de les nostres cèl.lules. Este forma per 4 nucleòtids diferents:
- Guanina
- Adenina
- Timina
- Citosina
Un o varis gens, donen lloc a un caràcter biologic different. Cada un d'aquests volumen que contenu tota la informació del pare i de la mare, s'anomena cromozoma. Tot l'ADN queda empaquetat en unes "enciclopedies".
L’òvul de la mare i l’espermatozoide del pare són els que ens proporcionen les dues meitats del nostre ADN.
Una persona al llarg de la seva vida, mai formarà dos òvuls o dos espermatozoides iguals. El procés per formar noves cèl·lules sexuals s’anomena meiosi.
En la meiosi primer es duplica l’ADN, en una sola cèl·lula tenim 4 cromosomes, després la cèl·lula es divideix dues vegades més (primer es separen cromosomes homòlegs i després cromàtides germanes. En la meiosi es fa la recombinació genètica al principi de la primera divisió.
En l'herència genètica trobem que un caràcter sigui dominant a un altre i que per tant al fill s'expressi el caràcter del pare o de la mare, però també podem trobar la codominància, que el caràcter del pare i el de la mare es barregin i formin un caràcter "mig"; i també podem trobar la dominànica intermitja on s'expressen tant el caràcter del pare com el de la mare però per separat.
La hibridació és combinar ADN de dos individus diferents.
La síndrome de Rett és una malaltia genètica que apareix durant l'embaràs i que es troba a un gen del cromosoma X, per tant les dones la patiran però els homes no podran sobreviure, (no neixeran).
Aquesta síndrome, afecta a la mobilitat i la parla, i fa que es perdi el control del cos.
He trobat molt interessant el vídeo, perquè he après coses noves i he repassât teoria donada a classe.

Anna Sanllehí Godó
1r Batxillerat B