Estem al final d'un trimestre escolar molt "diferent", no anem físicament a l'escola. Però, gràcies a la tecnologia i l'esforç d'alumnes i professors, l'escola està a la casa de cada alumne a partir del primer dia de confinament per la pandèmia de la COVID19.
El nostre confinament de la conca d'Òdena va començar el dijous 12 de març de 2020. Aquests dies, per diferents motius: familiars, socials, acadèmics i econòmics seran inoblidables per a tots nosaltres.
Ara quedem en la incertesa de la nostra data de retrobar-nos a l'aula, caldrà esperar la resposta de les autoritats sanitàries.
El nostre confinament de la conca d'Òdena va començar el dijous 12 de març de 2020. Aquests dies, per diferents motius: familiars, socials, acadèmics i econòmics seran inoblidables per a tots nosaltres.
Ara quedem en la incertesa de la nostra data de retrobar-nos a l'aula, caldrà esperar la resposta de les autoritats sanitàries.
En el següent vídeo Pablo Yafe , un professor argentí, presenta una bona reflexió sobre aquesta situació que estem vivint, ara ja pràcticament a tots els països.
Participa en aquest post:
Els lectors dels blogs: adn-dna i biologia en imatges , poden incorporar en l'apartat de comentaris d'aquest post, les reflexions que considerin adients sobre el moment present.
Participa en l'apartat de comentaris dels posts d'aquest blog adn-dna seguint les instruccions indicades en el post 341.
20 comentaris:
Mai ens haviem trobat en una situació com aquesta anteriorment. Tot i així, hem d'aprendre a gestionar aquesta pandèmia de la millor manera possible i intentar seguir endavant amb les nostres vides; com han hagut de fer milions de persones al fugir de la guerra, de les màfies... És per això que és molt important seguir amb l'educació des de casa i fer tot el possible per seguir aprenent.
#quedatacasa
Qui ens hauria dit quan vam sentir les primeres notícies del coronavirus, que mesos més tard ens tocaria viure a nosaltres el mateix? És com si el temps s'hagués aturat però que un cop es torni a engegar hi haurà coses que no seran com les havíem deixat. En aquest temps en què la informació ens desborda cal aprendre a saber anar fent dia a dia, a no obsessionar-nos amb quan podrem sortir, si es cancel·larà aquell concert que fa temps que vull anar... Perquè no depèn de nosaltres i ara mateix hi ha coses més importants per les que preocupar-nos i l'únic que podem fer per ajudar és quedar-nos a casa i esperar.
Així doncs, queda't a casa.
No hauria dit mai que ara mateix ens trobaríem en aquesta situació, o que fins i tot trobaria a faltar el batxillerat... Els primers dies confinats a casa van ser molt durs, em queixava i m'enfadava pel fet de no poder sortir com si això només sigues el únic problema. Desconeixia la gravetat del problema i només pensava en el dia que podiem sortir al carrer. Ara mateix, dono gràcies per ser a casa, per tenir una educació que avui en dia ens podem permetre telemàticament i per tota la gent que està exposada diàriament servint les nostres necessitats. Així que a partir d'ara no ens hem de preocupar per si ens avorrim o no a casa, realment hem de valorar en quina situació ens trobem i donar les gràcies que tothom estigui sà i a casa.
#quedatacasa
No us passa que us penseu que esteu submergides en un somni, o més ben dit, en un malson, que mai acabarà? Com si estiguéssiu dins d'un túnel quilomètric, en el qual us costa veure la llum del final?
Doncs bé, actualment totes vivim una situació estranya, de la qual el dia d'avui, encara no ens en fem creus. Algunes la sabran portar millor que altres, però al cap i a la fi, la majoria dels individus de la Terra ens trobem en un punt comú. Un punt difícil de descriure... un somni?, un malson?, o un túnel extremadament llarg?
Amb el pas d'aquests dies, anirem descobrint, aprenent a suportar-ho i a descriure millor aquesta situació. Ara és temps per pensar, ser responsable i cuidar el teu cos i ment.
El teu granet de sorra, importa! Així que, quedat a casa.
Estem vivint una situació extraordinària que ningú dels que ens envolten havia viscut mai. Això es nou per tots i més que mai hem de recolzar-nos els uns als altres per sortir endavant. El ritme de vida que portem normalment s'ha vist completament afectat per aquesta pandèmia i és important que ens adaptem a aquesta nova situació. D'aquesta manera, serem més positius i els dies que s'allargui el confinament els passarem una mica més alegres i esperançats. Hi ha molta gent que segueix anant a treballar i que s'exposa cada dia per tots aquells que ens podem quedar a casa. Per tots ells: metges, infermeres, dependents,... hem de ser responsables i quedar-nos a casa. Tota la feina que estan fent depèn de tots nosaltres que sigui útil per acabar amb aquest virus.
Després de viure aquesta experiència espero que valorem més tot allò que ens fa feliços i que sempre tenim al nostre costat. Que tinguem en compte tot allò que tant hem trobat a faltar durant aquests dies i que mai hauríem imaginat que es tan important. Per totes les petites coses que estiguis desitjant fer sigues responsable i queda’t a casa. Units ens en sortirem! :)
Qui ens havia de dir que ens trobaríem amb aquesta situació?
Se'ns fa extrany quedar-nos a casa i no poder sortir... però com és de suposar, si realment volem superar la situació i tornar a la normalitat, hem de quedar-nos a casa. Per això, cal que tothom hi contribueixi. D'altra banda, podem continuar aprenent i desenvolupant-nos gràcies a les facilitats tecnològiques que avui en dia tenim i que no tothom té la oportunitat de tenir-les.
Hem de valorar i estar agraits de tots els esforços diaris que molts metges, sanitaris... estan fent per combatre aquesta pandèmia el més ràpid i eficaç possible.
Recorda: la salut de cadascú de nosaltres és molt més important que una altra cosa!!
Per concloure, valorem més el que tenim i aprofitem-ho!
Quan va començar tot vaig tindre un sentiment d’incertesa, per una banda desgraciadament sentia un sentiment de felicitat per trencar la rutina però per l’altre banda tenia un sentiment de terror i tristesa que m’apoderava completament. Això feia que el meu comportament empitjorés i ni jo sabia exactament perquè em passava.
Fins que van començar a passar els dies i vaig comprendre que això anava per llarg i que tenia dos opcions: continuar enfadat i trist o resignar-me i intentar treure el màxim profit de la situació. Per sort vaig escollir la segona i ara em sento molt millor i amb moltes més ganes de tirar endavant.
Finalment desitjo que tot torni a la normalitat com més ràpid millor i que tothom es quedi a casa, és el granet de sorra que tothom pot contribuir.
Com bé explica el vídeo, ens pot tocar i ens ha tocat. Aquesta situació estranya que estem vivint no ens l’havíem imaginat mai. Tothom té preguntes, dubtes i nervis ja que ningú l’havia viscut abans. A vegades pensem que a nosaltres no ens tocarà, que som aliens als problemes, però no és cert. Ens ha tocat a tots. No ens hem de preocupar per saber quan tornarem a la normalitat, ja que aquest no és el veritable problema. Cadascú ha de contribuir i la millor solució és quedar-se a casa. I nosaltres, els/les estudiants hem d’ajudar a mantenir l’escola oberta.
2020 un any que recordarem.
Recordo aquell dijous a la nit, quan es van publicar aquelles dades inèdites fins aquell moment de contagi a la Conca d'Òdena, totes les alarmes van saltar. Mai em podia haver imaginat que en la nostra petita localitat d'aproximadament 40.000 habitants hi apareixeria un brot de la Covid-19. Tanmateix, així va ser, i ens vam haver d'adaptar. Pocs dies després, tot el país, i pràcticament tota Europa, estava sumida en aquest estat d'alarma.
Aquest gran repte requereix de grans sacrificis. Si bé és cert que adaptar-se a estudiar telemàticament és dur, és més dur patir la malaltia. Si bé és cert que renunciar a les vacances és dur, és molt més dur col·lapsar el sistema sanitari. Si bé és cert que no poder gaudir de l'exterior és dur, és massa dur veure defallir als qui més estimes. Per això, la meva reflexió és que, si no renunciem als nostres destitjos, el preu a pagar serà molt elevat.
És per això per la qual cosa convido a tothom a ajudar a regular la corba quedant-se a casa.
#quedatacasa
Avui és 25è dia de confinament per a tots aquells que estudiem a la Conca d'Òdena, ha estat gairebé un mes en el qual sentiments contradictoris s'han presentat a flor de pell i dels quals només em queda aprendre.
Per un costat m'adono de la sort que tinc de viure al camp ja que com mai abans havia apreciat estic envoltada de natura i la veig brollar optimista i ferma la qual cosa m'ajuda a fer passar els dies i mantenir una postura optimista davant la tràgica situació a què ens enfrontem. A més, veure per les notícies com es recupera la natura tan màjicament em produeix una felicitat que dura uns petits però que ajuda a amenitzar el sentiment d'incertesa que ens acompanya al llarg del dia.
Per l'altre costat, sento un neguit molt gran que m'oprimeix l'estómac i em fa estar pendent del telenotícies desitjant cada dia una devallada important de defuncions que tan fortament han sacsejat la població catalana. No puc evitar pensar cada dia en tots aquells que pateixen la malaltia i envia'ls tota la meva foça perquè es recuperin així com el meu suport i condol a totes les famílies afectades per aquesta pandèmia causada pel coonavirus. També i encara que sigui egoistament, no puc deixar de pensar en que passarà amb aquest curs i l'angoixa que em provoca aquesta incertesa de no saber com acabarà tot. Val a dir, cada dia ho porto millor pensant que això només fa que mantenir el virus a ratlla i ajuda al personal sanitari en aquesta batalla desesperant.
Finalment, vull desitjar-vos a tots molta salut, agrair al personal sanitari la professionalitat amb que estan afrontant aquesta pandèmia i transmetre'ls tota la meva admiració conjuntament amb aquells que treballen en fàrmacies i altres establiments essencials que fan possible aquest confinament. En quan a la resta de la població, seguim complint amb la nostra única feina que és seguir les normes escrites i no escrites del confinament facilitant així la feina dels professionals que es juguen la vida per nosaltres i ajudem tant com sigui possible treballant telemàticament des de casa per facilitar després el retorn a la normalitat i generar el mínim impacte.
#queda'tacasa #totaniràbé
Ara mateix, s'està vivint una situació molt difícil i horroritzant. Estem confinats a casa a l'espera que tot això transcorri de la manera més ràpida possible fins al punt que no hi hagi més morts i es pugui tornar a sortir. Tot això ha passat d'una manera que no sabia viscut abans. Fa mesos que estava a la Xina i nosaltres estàvem aquí sense pensar-hi gaire, ja que pensàvem que no ens tocaria. Ara ja ha tocat, i a tot arreu i com diu en el vídeo, només ens queda enfrontar-nos amb nous i desafiants recursos per tal d'adaptar-nos.
L'única manera possible és quedar-nos a casa i intentar fer feliços als que ens envolten, ja que són els que passaran la resta de dies al nostre costat. D'aquesta manera, animo a tothom a què tiri endavant i es dediqui a passar el que queda de quarantena de la millor manera possible, fent tot allò que li vingui de gust fer.
Crec, que ens ha fet obrir els ulls i espero que quan tot això passi afecti positivament a les persones. Ja que ens ha fet veure el que realment importa i en fa estar bé. A més, que les petites coses també conten i la importància que té la família i els amics en moments com aquest.
També, volia estar agraïda, pel paper que fa tota la gent com les infermeres i metges, que continuen anant a treballar perquè tothom es pugui quedar a casa.
#quedatacasa i #totanirabe
Incertesa, fatiga, i fins i tot desesperació, és el que molts de nosaltres sentim en aquests moments. Qui hauria dit que, de cop i volta, ens trobaríem tots tancats a casa sense poder sortir, ni tan sols anar a l'escola? Sense cap dubte, no hauria estat jo. Fins ara, em sentia atrapada i enfadada amb el món per fer-nos passar per aquesta situació injusta... Però injusta no ho és tant.
Els humans, ja des de fa dècades, contaminem els mars i rius amb la nostra activitat industrial i petrolífera; congestionem l'atmosfera amb els vehicles que utilitzem a diari, a vegades sense cap necesitat; sotmetem a les persones del tercer món a les infrahumanes regles d'occident, sense tenir en compte cap dret humà; consumim a nivells inimaginables productes que ni tan sols vèiem necessaris uns anys enrere; ens apropiem dels hàbitats dels animals i els matem per pur plaer, acabant amb la seva existència... De vertiat crèiem que pasaríem desapercebuts?
A primeres, podríem veure la pandèmia del COVID-19 com una de les catàstrofes més grans en la història de la humanitat: caiguda en picat de la borsa, augment de l'atur, milers i milers de morts,... Però, en realitat, aquest virus és una gran lecció per a tots nosaltres; és la 'wake up call' que tots necessitàvem si volíem fer que la nostra Terra perdurés en el temps. Gràcies al confinament de grans masses i a l'atur de gran part de l'activitat econòmica, els nivells de CO2 en l'atmòsfera han baixat enormement, els animals han tornat a poblar els territoris dels quals van ser despoblats pel nostre gran egoisme, i ens estem adonant que la nostra producció no pot dependre dels països del tercer món si volem sobreviure per nosaltres mateixos. La COVID-19 ens està adjudant a veure que la globalització és un fenomen extremadament nociu per a la humanitat, tot el contrari del que portàvem pensant fins ara: no podem dependre econòmicament d'altres països ni deixar en mans la producció de productes de primera necessitat a la resta pel simple fet de que allà la mà d'obra és molt més barata perquè, al final, si una catàstrofe com aquesta passa, cada país mira per les seves necessitats, i no té els mitjans (ni ganes) d'ajudar als altres.
En definitiva, tots tenim l'opció d'enfocar aquesta pandèmia com una catàstrofe de dimensions inimaginables, injusta, desagradable, i continuar lamentant la nostra situació seguint el patró humà d'egoisme i ignorància. O bé, podem començar a analitzar què està passant realment i veure que, en realitat, aquest moment ens pot servir com un punt i apart en la nostra història: tenim l'oportunitat de veure quins han estat els errors i treballar conjuntament per canviar-los.
Si veritablement volem tornar a la normalitat i portar una vida justa per al medi i els nostres iguals, és el moment d'actuar. Ara és el moment de canviar.
Mai hauriem dit que ens acabariem trobant en aquesta situació. Ens donava igual perquè era lluny, com sempre. Però finalment va arribar i va ser quan tothom va actuar, tard. Estem vivint una situació surrealista i aquesta vegada ens ha tocat com a molts altres. Espero que d'aquesta s'aprengui, que ens fagi adonar-nos de tot.
Desitjo salut a tots i sobretot a aquelles persones que són als hospitals lluitant per nosaltres.
Sortirem d'aquesta, però només si tots posem la nostra part.
Queda't a casa.
Mai hauriem dit que ens acabariem trobant en aquesta situació. Ens donava igual perquè era lluny, com sempre. Però finalment va arribar i va ser quan tothom va actuar, tard. Estem vivint una situació surrealista i aquesta vegada ens ha tocat com a molts altres. Espero que d'aquesta s'aprengui, que ens fagi adonar-nos de tot.
Desitjo salut a tots i sobretot a aquelles persones que són als hospitals lluitant per nosaltres.
Sortirem d'aquesta, però només si tots posem la nostra part.
Queda't a casa.
Qui ho diria que ens trobaríem en aquesta situació i que arribaria tan lluny?
Encara recordo quan mirava les notícies de com anava evolucionant el Covid-19 i pensava: no ha arribat a Europa, encara falta... Tot hi que sabia que en algun moment o altre arribaria, no hauria imaginat mai que fos tan ràpid, que es declararia pandèmia, que afectaria a tantes persones, que no podríem sortir al carrer, que estaríem tancats a casa...
Actualment, estem en una situació d'incertesa ja que no sabem què passarà de cara el futur, però el que sí que podem fer és intentar portar aquesta situació amb la més normalitat possible i donar gràcies cada dia a totes aquelles persones que són metges, infermeres, bombers, policies... que estan treballant al màxim i jugant-se la vida per protegir a la població.
Recorda: TOTS podem posar el nostre granet de sal! D'aquesta ens en sortirem!
#quedatacasa #totanirabe
És una situació complexa, on segurament ningú s'hi havia trobat abans. No és moment de pensar individualment, aquesta pandèmia afecta a tota la població, és moment de mira cap al futur i fer-ho ajuntant els esforços de tothom.
És veritat que això d’estar confinats és dur, i encara queden dies, però és l’única solució per poder protegir la vida d’aquelles persones amb més risc, i es que no es per tu, sinó per protegir a tothom. Per tant, tots hauríem de tenir certa responsabilitat i generositat ens aquest moments durs perquè junts veurem la llum al final d’aquest llarg túnel.
Primerament desitjo salud a tothom veient la situació en la que ens trobem actualment.
Mai ningú hauria cregut que passaria algo així, ni mai hauriem dit que un virus es pogues aturar el món d'aquesta manera.
Dins d'aquest situació tant subrealista, tots hauriem de ser capaços de prendrens-ho enserio ja que molta gent ho esta passant malament i per tal de no haver seguir colepsant el persnal sanitari.
De manera que si es així surtirem d'aquesta amb més facilitat.
Desitjo salud i esperança a tots aquells que ho estiguin sufrin i aquells que vetllen per surtir d'aquesta.
Primerament desitjo salud a tothom veient la situació en la que ens trobem actualment.
Mai ningú hauria cregut que passaria algo així, ni mai hauriem dit que un virus es pogues aturar el món d'aquesta manera.
Dins d'aquest situació tant subrealista, tots hauriem de ser capaços de prendrens-ho enserio ja que molta gent ho esta passant malament i per tal de no haver seguir colepsant el persnal sanitari.
De manera que si es així surtirem d'aquesta amb més facilitat.
Desitjo salud i esperança a tots aquells que ho estiguin sufrin i aquells que vetllen per surtir d'aquesta.
Mai hauria imaginat que em trobaria en una situació aixi. Quan escoltava a parlar del covid-19 al principi, ho veía massa lluny i no li donava molta importancia, però quan vaig veure que estava a Itàlia hem vaig coemnçar apreocipar una mica.
Recordo perfectament com va començar tot això, va ser un dimecres a la tarda, cap allà a les 9 del vespre em disposava a mirar les notícies. En aquell moment em va quedar clar de que la situación era més greu del que pensava.
Les primeres setmanes de confinament la veritat tenia molts sentiments enfrontats els priemrs eren que bé que ens poguem quedar a casa així podré descansar més, ja no tindré la rutina tan extricte….. però per altra banda em vaig enfadar ja que no es podia sortir, no veuria a la familia, amics…. Això em va provocar a vegades estrès, angustia, preocupació i moltes coses més que ja us podreu imaginar.
Mai m'haguessi imaginat que diria que trobaria a faltar anar al institut, m'he pogut adonar que no sols vas a l'escola per estudiar sinó que també és una manera de socialitzar amb la gent i gràcies a anar-hi veus a moltíssimes persones que t'alegren el dia i fan que et sentís millor.
Espero que aquest confinament serveixi a tothom per refelxionar, ja que a mi si que m'ha servit molt.
Durant aquestes setmanes he vist més clar que mai que tinc que donar gràcies per tot el que tinc, per un lloc on viure, per poder tindre un plat per dinar, un llit per dormir...per les bones amistats , per la gent que t'estima i m'aprecia, per la familia.
El més dur que s'em fa d'estar confiants és no veure a la familia i als amics i no poder-los abraçar, no tenir les nostres tardes de xarrades infinites, passejar, els dinars familiars, estar raunits amb la gent que estimes.
Ens tenim que concienciar que aquest confinament ha marcat un abans i un després a les nostres vides, ja que suposo que quan sortim de casa, tindrem que canviar la nostra manera de viure i de fer absolutament tot.
Segurament viurem una crisi ecòniomica molt gran, que será complicat superar-la.
Desitjo que tothom es trobi molt bé, que estiguieu portant aquesta situació el millor posible i que no sortiu de casa ja que així tots estem contribuint per parar aquesta pandèmia, estem posant el nostra granet de sorra i gràcies a tot això i als especialistes podrem parar la pandèmia.
Aquest 2020 será un any per recordar sempre amb moments bons i moments complicats.
Dia 19 d'abril, més d'un mes sense sortir de casa, més de 30 dies sense poder sortir de casa, sense poder anar a l'escola amb els nostres companys, sense poder abraçar als que més estimem.
Aquesta situació es nova per tothom, no sabem que fer amb exactitud i els experts d'arreu del món intenten sortir d'aquesta situació l'abans possible amb el menor nombre d'afectats i nosaltres, els ciutadans podem contribuir a facilitar la feina als sanitaris, polítics, científics, etc amb una feina tant senzilla com quedar-nos a casa, encara que ja sigui una tasca de la qual molts de nosaltres ja ens comencem a cansar, és l'única manera d'evitar l'expansió del virus d'una manera tan brusca.
Una part dels confinats a casa som nosaltres, els alumnes, els quals intentem portar la situació el màxim de bé possible sense tornar-nos bojos, fent la feina que els professors ens envien i simulant per vídeotrucades les classes de l'escola, no tenim una tasca fàcil però ho podrem aconseguir amb l'ajuda de tots.
Per poder anar l'abans possible a l'escola, per poder veure als teus amics per prendre't una Coca Cola, per poder estar amb els teus familiars, per poder anar de festa a la discoteca, queda't a casa.
Publica un comentari a l'entrada