diumenge, 2 de maig de 2010

64- La ciència de la salut (capítols 3 i 4)


El cardiòleg Valentí Fuster amb la col·laboració de Josep Corbella va publicar el llibre La ciència de la salut. Al llarg de 24 capítols recull un seguit de consells per a una vida sana. Els alumnes de biologia humana en comentaran els diferents capítols destacant els aspectes de major interès .

En aquest post es comenten els següents:

        3- Revisions mèdiques. Què he de saber sobre la meva salut
        4- Pes ideal:per què és tan difícil mantenir-lo

Per ampliar informació sobre el cos humà i la salut es pot consultar en l’aula virtual adn-dna.net els següents cursos:
 
        B02- La química de la vida
        B10- El cos humà:anatomia i fisiologia
        B11- La nutrició humana

17 comentaris:

Anònim ha dit...

En els apartats 3 i 4 es tracten temes com: què podem fer per mantenir un ritme de vida saludable? Quins són els riscs que tinc de poder patir certes malalties? De què depenen aquests riscos?, etc.

3- REVISIONS MÈDIQUES. QUÈ HE DE SABER SOBRE LA MEVA SALUT.

- Hi ha 8 proves que tothom s'hauria de fer a partir de certes edats:
1- Control de pes: es pot fer per exemple amb l'IMC, tot i que no és al 100% eficaç.
2- Tensió arterial:la tensió és "l'assessina silenciosa". Les persones majors de 20 anys se l'haurien de prendre un cop cada dos anys mínim.
3- Colesterol: si els nivells de colesterol són elevats, la persona ha de prendre menys greixos saturats. Valors normals: LDL-100mg/dL, HDL-50mg/dL.
4- Anàlisi de glucosa en sang: a partir dels 45 anys. Per tal que no hi hagi diabetes, la glucosa ha de ser inferior a 110mg/dL.

Les altre 4 proves són per prevenir les morts causades per 4 dels càncers més comuns:
5- Examen de mama: a partir dels 20 anys la prova s'ha de fer 1 cop cada 3 anys.
6- Citologia ginecològica anual: per al càncer de coll d'úter.
7- Test del PSA i prova de tacte rectal: per al càncer de pròstata.
8- Colonoscòpia: per al càncer colorectal.
* Veredicte de Framingham: per calcular el risc cardiovascular.

4- PES IDEAL:
- Es pot calcular amb l'IMC, però no té en compte edat, sexe, constitució de la persona...
- S'han de controlar els àpats, tipus de menjar, quantitat...
- s'ha de practicar activitat física.
En conclusió, hem de controlar el nostre cos, cuidar-lo, i intentar prevenir malalties com el càncer, obesitat, diabetes...

Noelia Llamas

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 3:

-L'escala de Farmingham calcula el risc de patir un infart en els propers 10 anys. El risc mai es 0 ja que depen de l'edat, sexe i si ets fumador o no. Alguns dels aspectes que es tenen en compte a l'hora de calcular el risc són:
* El pes, segons l'index de massa corporal.
*La tensió arterial per a saber a quina pressió circula la sang.
*Els diferents tipus de lipids: colesterol bo i dolent i triglicèrids.
*El nivell de concentració de glucosa a la sang per a saber si es pateix diabetis.
* A nés a més també cal un control de prevenció contra el càncer: el cas de les dones es recomana una visita al ginecòleg per prevenir possibles càncers de mama, coll d'úter o cèrvix. Pel que fa els homes cal una vistia a l'especialista per a poder prevenir els càncers de pròstata. Aquestes revisions al metge varien la segosn el sexe, l'edat i l'activitat.
Si totes aquestes proves resulten correctes no cal que se'n facin d'altres. Si no és el cas cal que l'especialista en qüestió prengui les mesures oportunes.
Un cop obtinguts els resulatats mitjançant la taula de Farmingham opdrem saber quin és el rsic que tenim de patir una malaltia cardiovascular en els propers 10 anys.

CAPÍTOL 4:

En aquest capítol es parla de quin es el pes ideal, com el podem aconseguir i com mantenir-lo.
Primer de tot no hi ha un pes ideal estandar sino que el pes ideal de cadascu depen de l'edat el sexe, la constitució i l'alçada. Un manera de calcular-lo pot ser la de l'index de massa corporal.
Pel que fa el sobrepes s'ha de controlar estrictament ja que gunayar molt de pes en molt poc temps pot resular letal de caral'individu. Es recomana menjar una dieta sana i equilibrada, seguir uns horaris pels apats i sobretot fer la pràctica d'exercici físic, no només per rebaixar el pes sinó també contra l'estrès.
No hi ha res impossible per tant encara que ens pensem que no ens podrem aprimar perque ja estem en un pes impossible de rebaixar em de fer un esforç ja que el que està en joc es la nostra salut.

A. Solà
1r Batxillerat B

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 3- REVISIONS MÈDIQUES:
-El cardiòleg ens informa de la millor manera sobre el fet de conèixer la nostra pròpia salut. Destaca un seguit de proves que ens indiquen el risc de patir accidents cardiovasculars:
-PROVA 1, CONTROLAR EL PES, ja que un excés d’aquest influeix enormement en patir malalties cardiovasculars i diabetis. La millor manera per saber si el nostre pes és l’adequat és calcular L’IMC (dividint el pes entre l’alçada al quadrat). Es tractarà de pes normal si els valors oscil•len entre 18,5 i 25. Entre 25 i 30, sobrepès, i per sobre de 30 obesitat.
-PROVA 2, TENSIÓ ARTERIAL. Mesura la pressió en la qual la sang circula per les artèries. Tensió arterial màxima: ha de ser inferior a 120 mmHg i la mínima ha de ser inferior a 80mmHg.Així doncs, si després de controlar-se la pressió varies vegades se superen contínuament aquests llindars, cal acudir al metge.
-PROVA3, COLESTEROL. Es tracta de calcular la quantitat de lípids. Els valors haurien d’oscil•lar entre: LDL(colesterol dolent), màxim de 100mg/dl i HDL(colesterol bo), mínim 50mg/dl. Així doncs, el nivell de colesterol total no hauria de superar els 200mg/dl.
-PROVA4, NIVELL DE GLUCOSA EN SANG,anomenada també anàlisi de glucèmia. Si els resultats són incorrectes cal acudir al metge, ja que es podria tractar d’una diabetis. Els valors de la prova haurien de ser inferiors a 110mg/dl.
-PROVA 5, CÀNCERS. Pel que fa a les dones, cal que anualment es realitzen mamografies (càncer de mama) i una citologia ginecològica (càncer de coll d’úter). Pel que fa als homes, s’aconsella realitzar-se proves per calcular el risc de càncer de pròstata i el càncer colorectal.
-PROVA 6, PROVES INNECESSÀRIES. Són proves que només s’efectuen en el cas que hi existeixi un alt risc d’accident cardiovascular. S’utilitzen el TAC i la prova d’esforç.
-Pel que fa al pols, no ens hem de preocupar d’aquest, només quan superem alguns límits d’edat.
-Existeix l’escala de Framingham que permet calcular el risc cardiovascular sense acudir al metge.
CAPÍTOL 4-PES IDEAL: PER QUÈ ÉS TAN DIFÍCIL MANTENIR-LO
-L’excés de greix té múltiples efectes en la salut. Actualment, els països desenvolupats s’acomoden cada vegada més a una vida amb poca activitat física i amb una contínua acumulació de greixos innecessaris.
-IMC és la manera més fàcil de calcular la idealitat del nostre pes. Però hem tenir en compte que no es tracta d’un mètode 100% fiable, ja que no té en compte altres factors (sexe, edat, etc). Així doncs hauríem d’intentar mantenir el nostre IMC per sota dels 25.
- Si se superen els límits, es considera obesitat. S’incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars, colesterol, glucosa en sang (conseqüentment diabetis). Existeix l’obesitat en forma de poma (el greix s’acumula en la zona abdominal, i per tant més risc cardiovascular) i l’obesitat en forma de pera (el greix s’acumula a les cuixes, menys risc). S’incrementa també el risc de patir càncers.
-Hi ha persones que cremen calories més fàcilment que d’altres. S’aconsella però esmorzar fort, per tal de no menjar malament a mig matí. És important la manera de dinar, i per tant no hem d’ingerir aliments ràpidament i amb un alt contingut de calories.
-L’estrès contribueix a la ingesta d’aliments i d’alcohol. S’aconsella però realitzar una activitat física.
Carla Gonzàlez, 1r Batxillerat B

Anònim ha dit...

3- REVISIONS MÈDIQUES. QUÈ HE DE SABER SOBRE LA MEVA SALUT
- Un 10% dels infarts són inesperats
- Es pot estimar el risc d’una persona de patir un infart en els propers 10 anys amb l’escala de Framingham.
- Per reduir aquest risc s’han de realitzar vuit proves:
• control del pes: es recomana que tots els majors de 20 anys es controlin el pes (mitjançant el IMC, que és el pes en kg entre l’alçada al quadrat en m; ha de ser entre 18’5 i 25) cada vegada que vagin al metge. En cas que no hi vagin gaire sovint (entre els 20 i 40 anys) i el seu pes sigui l’adequat es recomana controlar-lo un cop a l’any. Si són persones amb tendència a guanyar pes amb facilitat és millor controlar el pes un cop per setmana però no es recomana fer-ho diàriament, no serveix per a res.
• tensió arterial: mesura la pressió amb què la sang circula per les artèries. Segons la OMS, cada any moren més de 7 milions de persones per hipertensió (pressió arterial alta). Tota persona més gran de 20 anys s’ha de prendre la tensió com a mínim cada dos anys.
• perfil de lípids: anàlisi de sang que informa sobre els diferents tipus de colesterol i sobre els triglicèrids. Les valors correctes són un màxim de 100mg/dl de sang. En aquesta cas la persona no s’ha de tornar a fer la prova fins al cap de 5 anys.
• anàlisi de glucosa a la sang: si els resultats són correctes cal repetir l’anàlisi cada tres anys, a partir dels 45 anys. Si són incorrectes, indica una probable diabetis.
• examen de mama: serveix per detectar el càncer de pit. Totes les dones més grans de 20 anys, cada 3 anys.
• citologia ginecològica: per prevenir el càncer de coll d’úter, cada any a partir dels 20 anys i cada tres anys a partir dels 30.
• test del PSA: s’informa als homes per fer un diagnòstic precoç del càncer de pròstata.
• colonoscòpia: per detectar el càncer colorectal, a partir dels 50 anys en homes i dones.
4 – PES IDEAL: PER QUÈ ÉS TAN DIFÍL MANTENIR-LO
- Les cèl•lules grasses produeixen leptina, que és una hormona que indica al cervell la quantitat de greix emmagatzemat.
- El cervell regula la quantitat de calories que ingerim o que gastem en funció de la leptina i altres hormones.
- Un IMC (índex de massa corporal) situat entre el 18’5 i el 25 és un pes ideal, entre 25 i 30 sobrepès, i a partir del 30 és obesitat. Més de 40 és obesitat mòrbida.
- El sobrepès i l’obesitat són molt perjudicials perquè les cèl•lules grasses segreguem moltes substàncies que en excés són nocives per l’organisme.
- A causa de l’estrès, molta gent fa servir el menjar com a automedicació cosa que produeix un augment de pes creixent.

Ester Marin Esteve - 1r Batx científic

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 3
-l’escala de Framingham és un test que permet a les persones calcular el seu propi risc cardiovascular sense necessitat de ser cardiòleg ja que es basa en dades com el sexe, si s’és o no fumador i el nivell de colesterol.
-hi ha 8 probes que serveixen per saber l’estat del cos
1) control del pes: tot i que no cal pesar-se cada dia perquè no es converteixi en una obsessió i perquè no serveix de res, però s’ha d’anar controlant que no patim sobrepès perquè això pot derivar a malalties com la diabetis i a trastorns cardiovasculars. Una manera ràpida i senzilla de saber si el nostre pes es adequat és a partir del IMC, càlcul que es fa a partir del pes i l’alçada.
2) Tensió arterial: és el càlcul de la pressió de les artèries, si aquesta és molt alta s’anomena hipertensió.
3) Perfil de lípids: a partir d’un anàlisis de sang es controlen els diferents tipus de colesterol; HDL (bo) i LDL (dolent) i de triglicèrids.
4) glucosa a la sang: és una prova que es fa en dejú per calcular la glucèmia (nivell de glucosa en sang), ja que les persones amb diabetis no poden regular aquests nivells. Aquesta malaltia provoca problemes cardiovasculars i renals, danys al sistema nerviós, etc.
5) Examen de mama: és un càncer fàcil de tractar en el seu inici, per això es recomana que les dones entre 20 i 40 anys es facin una revisió cada 3 anys i a partir dels 40 una cada any acompanyada d’una mamografia.
6) Citologia ginecològica: és una proba anual que consisteix en detectar el càncer de coll d’úter produït pel virus del papil•loma humà.
7) Càncer de pròstata: és fan dos proves, el test PSN que és un anàlisi de sang on es mira el nivell d’una proteïna que segrega la pròstata i la prova del tacte rectal en la que es busquen masses anòmales; aquestes dos no són concloents i finalment es fa una biòpsia.
8) Colonoscòpia: consisteix a veure si hi ha a l’interior del còlon pòlips o tumors per extreure’ls.

CAPÍTOL 4
-Les cèl•lules grasses del cos produeixen leptina, hormona que envia senyals al cervell indicant la quantitat de greix que hi ha al cos perquè aquest pugui regular el nombre de calories que ingerim i la gana.
-El nostre cos ha evolucionat per poder viure en situacions de mancança d’aliments i per fer una gran quantitat d’exercici físic però la nostre societat viu en una època d’opulència i sedentarisme per això, tot i que hi ha molta gent fent dieta hi ha tants problemes de sobrepès.
-El IMC és una manera ràpida de calcular la massa corporal d’una persona però no és el més exacte ja que no te en compte paràmetres com l’edat, el sexe, la massa muscular i els diferents tipus de greix.
-El sobrepès i l’obesitat són perjudicials perquè les cèl•lules grasses fabriquen moltes substàncies que en grans quantitats són nocives, com les citoquines.
-El greix es pot acumular de diverses maneres; en forma de poma (s’acumula a l’abdomen i és més nociu) o en forma de pera (s’acumula a les cuixes i és menys nociu).
-l’obesitat també augmenta el risc de patir càncer, eleva el risc de complicacions en les intervencions, porta complicacions en l’embaràs, etc. i sembla que pot tenir efectes positius contra l’osteoporosi.
-No se sap com funcionen exactament els mecanismes que regulen el per corporal però s’ha vist que no funcionen igual per a tothom. Cal fer-se un horari i seguir-lo amb una dieta equilibrada; no és important si es fa un esmorzar fort per aguantar el dia o un dinar però per falta de temps la gent acostuma a menjar malament i ingerint molts greixos.
-Un últim problema és que el menjar s’utilitza com a sedant en cas d’estrès. La millor solució és fer esport que ajuda a relaxar-se i envia substàncies al cervell que inhibeixen la gana.

Henar Guerra 1r Batx.

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 3:

-Per calcular quin és el risc que té una persona de patir un infart i aconseguir que sigui el més baix possible, el millor es fer-se periòdicament vuit proves.
-La primera prova consisteix a saber si es té un pes adequat mitjançant l'Index de Massa Corporal (IMC). L'IMC es calcula dividint el pes (kg) entre l'alçada al quadrat (m). Un IMC inferior a 18,5 indica pes baix; entre 18,5 i 25, pes ideal; entre 25 i 30, sobrepès; més de 30, obesitat i més de 40, obesitat mòrbida.
-La segona prova és mesurar la tensió arterial. La màxima o tensió sistòlica ha de ser inferior a 120 i la mínima o diastòlica inferior a 80.
-La tercera prova és un perfil de lípids, una anàlisi dels diferents tipus de colesterol i triglicèrids. Avui en dia els valors correctes són un màxim de 100 mg/dl per al colesterol LDL i un mínim de 50 mg/dl per al colesterol HDL.
L'LDL o colesterol dolent contribueix a provocar accidents cardiovasculars mentre que l'HDL o colesterol bo els evita.
-La quarta prova és una anàlisi de glucosa en sang. Si els resultats són anòmals vol dir que el cos no regula de manera correcta el nivell de sucre a la sang i es probable que sigui un cas de diabetis. Perquè el resultat sigui correcte el nivell de glucosa en sang ha de ser inferior a 110 mg/dl.
-A més a més d'aquestes proves n'hi ha quatre més que ajuden a prevenir els quatre tipus més freqüents de càncer: de mama, de coll d'úter, de pròstata i colorectal.
-A partir del 40 anys es recomana un examen i una mamografia anuals.
-Per prevenir el càncer de coll d'úter s'aconsella una citologia anual o, a partir dels 30, cada tres anys.
-Per al càncer de pròstata hi ha dues proves el test PSA i el tacte rectal però cap de les dues es gaire precisa.
-Per diagnosticar precoçment el càncer colorectal és eficaç la colonoscòpia.
-L'escala de Framingham és un test per calcular el risc de tenir un accident cardiovascular.

CAPÍTOL 4:

-Les cèl·lules grasses del cos produeixen leptina, una de les hormones que regulen la gana.
-Cal fer un esforç per limitar el que mengem, ja que els nostres instints ens porten a menjar més del que necessitem i aliments que no ens convenen.
-El problema de l'obesitat és degut a que no hem après a viure en una situació en què tenim més del que necessitem.
-El millor per saber si tenim un pes adequat és l'IMC.
-L'IMC és vàlid per a qualsevol adult (home o dona, corpulent o no...) però no per a nens i adolescents.
-L'obesitat és més greu per a les persones que acumulen grasses a la zona abdominal i no tant per a les que les acumulen a les cuixes.
-A més a més d'augmentar el risc cardiovascular l'obesitat també incrementa les probabilitats de patir càncer, càlculs biliars, problemes durant l'embaràs, varius...
-Per aprimar-se o mantenir-se en el pes ideal és convenient tenir un horari d'àpats regular i estructurat.
-No es bo fer àpats massa ràpids ni massa llargs.
-Per desestressar-se es recomana realitzar esport, enlloc de menjar o beure en excés.

Maite Alamillo, 1r Batx B

Anònim ha dit...

CAPÍTUL 3:

L’ Escala de Framingham estima el risc que una persona té de patir un infart en els deu anys.
Podem trobar diverses proves que tothom s’hauria de fer a partir de algunes edats per anar controlant el seu pes:

1- La primera és el control del pes, ja que el sobrepès i la obesitat poden desenvolupar trastorns cardiovasculars o diabetis.

2- La segona prova és la de la tensió arterial, que s’encarrega de mesurar la pressió amb què circula la sang per les artèries.

3- La tercera és una anàlisi de sang que informa sobre els diferents tipus de colesterol i sobre els triglicèrids.

4- La quarta és la que s’ha de fer en dejú, una anàlisi de glucèmia, si es correcte cal repetir-la al llarg dels anys, però si surt incorrecte això significa que l’organisme no regula el nivell de sucre en sang.
Amb aquestes quatre proves, podem prevenir el risc de patir un accident cardiovascular, la diabetis o alguns tipus de càncers.

CAPÍTUL 4:

La universitat de Rockefeller de Nova York, va descobrir que les cèl•lules grasses produeixen leptina, una hormona que actua com a termòstat del greix del cos. Ens indica al cervell si hi ha poc o molt greix, així es pot regular la quantitat de calories ingerides.
L’IMC- és la manera que tenim més directe d’avaluar el pes de qualsevol persona adulta.
Un pes mal controlat pot arribar a un sobrepès, i aquest a una diabetis.
Hipercolesterolèmia: excés de colesterol a la sang.
Les cèl•lules grasses produeixen una gran varietat de substàncies que amb excés resulten nocives, aquestes cèl•lules alliberen citoquines que alteren el metabolisme del colesterol i el nivell a la sang del colesterol. Podem trobar el LDL el colesterol dolent o el HDL el colesterol bo.
L’activitat física controla l’estrès i l’obesitat,així doncs l’esport es una manera de no sentir-se estressat.




Laia Salgado.

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 3:
- Es pot calcular el risc que qualssevol persona té de patir un infart, això pot ser gràcies a l’escala de Framingham.
Podem trobar diverses proves :
•La primera: - control del pes, ja que a causa del sobrepès i la obesitat les persones poden desenvolupar diabetis o trastorns cardiovasculars. En aquest haurem de tenir en compte l¡índex de massa corporal (IMC).
•La segona: -tensió arterial (s’encarrega de mesurar la pressió amb què circula la sang per les diferents artèries).
•La tercera: -anàlisi de sang (informa sobre els diferents tipus de colesterol que hi ha dins l’organisme i també ens informa sobre els triglicèrids).
•La quarta: -anàlisi de glucèmia, si es correcte cal repetir-la al llarg dels anys, però si surt incorrecte això significa que l’organisme no regula el nivell de sucre en sang (s’ha de tenir en compte que s’ha d’efectuar en dejú).
- Gràcies a aquestes proves podem prevenir diferents càncers, diabetis i accidents cardiovasculars. Però hi ha unes altres proves per prevenir el càncer.
- Una de les més conegudes en el cas de les dones és l’examen de mama. També n’hi ha per prevenir el càncer de coll d’úter o el càncer cèrvix, que s’aconsella la citologia ginecològica (permet detectar lesions precenceroses causades per virus del papil•loma humà, també s’han desenvolupat vacunes contra aquest virus).
- En el cas dels homes s’aconsella fer el test PSA (per facilitar el diagnòstic precoç del càncer de pròstata).



CAPÍTOL 4:
- La universitat de Rockefeller de Nova York, va descobrir que les cèl•lules grasses produeixen leptina (hormona que actua com a termòstat del greix del cos i que ens indica al cervell si hi ha poc o molt greix, per tal de regular la quantitat de calories ingerides).
- Podem trobar-nos amb la denominada hipercolesterolèmia que resulta l’excés de colesterol a la sang.
- Les cèl•lules grasses produeixen una gran varietat de substàncies que són nocives, aquestes el metabolisme del colesterol i el nivell a la sang del colesterol.
- Hi ha dos tipus de colesterol: - el LDL (colesterol dolent); - el HDL (colesterol bo).
- Hi ha diversos mètodes per tal de regular el funcionament de tot l’organisme.


Marta Salgado

Anònim ha dit...

Capítol 3

Tothom pot patir malalties cardiovasculars. Però hi ha persones que tenen més risc que d’altres. Es mesura amb la taula de Framingham. Consisteix en a partir de 8 proves omplir unes taules
• Control de pes: l’obesitat pot portar a la llarga problemes com diabetis i hipertensió. Per mesurar el grau de greix al cos es fa servir el IMC, (índex de massa corporal)
• Tensió arterial:
o Tensió baixa: no arriba prou sang al cervell = marejos
o Tensió alta: pot lesionar la paret de les arteries.
• El colesterol: El colesterol augmenta el risc. Els nivells de LDL s’han de mantenir per sota els 100mg/dl de sang, i el de HDL, per sota dels 50mg/dl. En total per sota des 200mg/dl de sang de colesterol total.
•La glucosa: menys de 110mg/dl de sang. Nivells alts de glucosa poden ser símptomes o causes d’una diabetis.
• El càncer: els 4 càncers més comuns són: el de mama, coll d’úter, pròstata i colon rectal. Si es fan les proves degudes quan toquen es pot detectar el càncer a tems (si se’n té) i no resulta problemàtic.
• Proves innecessàries: com la tomografia computeritzada (per mirar l’estat de les artèries coronaries) i les proves d’esforç físic (per mirar la reacció del cor davant un esforç físic) detecten el risc de patir una malaltia cardiovascular. Però només es fa en persones de risc mitjà o elevat.
• El pols: el pols no pot ser menor de 50 pulsacions per minut, sinó s’ha de visitar el metge. Si es té taquicàrdia amb falta de respiració o marejos també s’ha de visitar-lo.

Capítol 4:

• Al 1994, es va descobrir que les cèl•lules grasses provoquen unes hormones com la leptina, que actua com a termòstat del greix al cos.
• El pes ideal es calcula amb l’IMC, i uns paràmetres bons són entre el 18,5 i el 25. Un nombre més elevat indica sobrepès.
• En les persones grasses, s’allibera una hormona que provoca més gana, per tant és un sentit contraproduent.
• L’estrès pot provocar un excés de consum. S’ha vist, que l’esport pot calmar l’estrès i a la vegada ajuda a controlar el sobrepès.


LAURA ASENSIO 1er B

Anònim ha dit...

CAPÍTOL 3
•Es recomana fer-se periòdicament 8 proves per controlar el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis i càncers.
•Primera prova: control del pes, ja que l’obesitat pot portar a diferents problemes de salut. Es fa servir IMC (calcula si el pes és adequat segons l’alçada).
•Segona prova: pressió arterial. Es calcula la pressió arterial màxima i mñinima.
•Tercera prova: perfil de lípids (anàlisi de sang dels tipus de colesterol i triglicèrids). Es mira el colesterol dolent (LDL), el colesterol bo (HDL) i el colesterol total.
•Quarta prova: anàlisi de glucèmia. Pot indicar diabetis.
•Cinquena prova: examen de mama (per prevenir càncer de pit).
•Sisena prova: citologia ginecològica (detecta lesions precanceroses i és per prevenir càncer de coll d’úter).
•Setena prova: test PSA (anàlisi del nivell a la sang d’una proteïna segregada per la pròstata) i prova tacte rectal (detecta anomalies a la pròstata). Són per prevenir càncer de pròstata.
•Vuitena prova: colonoscòpia (extreure mostres del còlon per prevenir càncer de còlon).
•L’escala de Framingham és un test que calcula el risc cardiovascular de deu anys per endavant.

CAPÍTOL 4
•Les cèl•lules grasses produeixen leptina (hormona que regula el greix del cos).
•El cos està adaptat en l’escassetat i actualment hem aprendre a viure en l’abundància.
•IMC no és del tot exacte perquè no té en compte el sexe, ni l’edat, ni la quantitat de greix de la persona. Per sota de 18’5 indica baix pes, entre 25 i 30 indica sobrepès, per sobre de 30 obesitat i per sobre de 40 obesitat mòrbida.
•Les cèl•lules grasses segreguen substàncies que en molta quantitat són perjudicials.
•El greix en una persona obesa pot estar acumulat a l’abdomen (cèl•lules més actives) i és més perjudicial; en canvi, el greix acumulat a les gruixes no ho és tan.
•L’horari dels àpats ha d’estar estructurat i hem de dur una dieta equilibrada.
•La falta de temps no ens ha de fer menjar aliments rics en calories i greixos.
•Vigilar no desfogar-se de la pressió i l’estrès amb el menjar, sinó amb esport.

Anna F.
1r BATX. A

Anònim ha dit...

3. Revisions mèdiques. Què has de saber de la meva salut
- Amb l'escala de Framingham es pot estimar el risc que qualsevol persona té de patir un infart en els propers 10 anys.
- Per calcular el risc de malalties cardiovasculars, càncers i diabetis es poden fer de manera periòdica 8 proves consensuades per l'AAD (Associació Americana de Diabetis).
Prova 1- Controlar el pes
- Cal mirar l'índex d massa corporal.
- El correcte és entre 18.5 i 25.
- L'obesitat causa hipertensió i diabetis.
- No t'has d'obsesionar en pesar-te cada dia, ja que, el procés d'aprimar-se i engreixar-se són lents i les variaciones diàries són a causa de la quantitat d'aigua o d'aliment ingerit recentment.
Prova 2- Tensió arterial: mesura la pressió de la sang circulant per les artèries.
- Si aquesta augmenta pot lesionar les parets de les artèries i si disminueix provocar marejos o desmais.
- La tensió sistòlica coincideix amb la contracció del cor i expulsa la sang a presió (120mmHg)
- Tensió sistòlica quan el cor es relaxa (80mmHg).
Prova 3- Diferents tipus de colesterol
- Anàlisi de sang que informa sobre els tipus de colesterol i triglicèrids a la sang.
- Cada vegada es dóna més importància als diferents tipus de colesterol i meny importància al colesterol total.
Prova 4- Anàlisi de glucosa a la sang
S'ha de fer en dejú, l'anàlisi de glucèmia (sucre a la sang)
Si els resultats són negatius poden ser signe de diabetis.
Prova 5 - Examen de mama
- Citologia ginecològica. Per prevenir el cancer de coll d'úter. Ja que detecta lesions precanrígenes causades pel virus del papil·loma.
- Colonoscòpia per diagnosticar càncer colorectal. Es tracta d'una tècnica d'imatge per observar el interior del cólon.
Prova innecesària
-Tomografia computeritzada per veure l'estat de les artèries coronàries de manera no invasiva.
- Proves d'esforç: monotoritzen el cor del pacient mentre pràctica acitivitat física intensa.
Amoïnats pel pols
Fibril·lació aurículars: polsos molt ràpids que comencen sense motiu previ.

4 Pes ideal: però què és tan difícil mantenir-lo
- Les cèl·lules grases produeixen leptina, una hormona que actua com a termostat del greixos del cos.
- L'IMC, és a dir, el pes (en Kg) entre l'alçada al quadrat, ens diu de manera aproximada la massa corporal del cos, no és del tot correcte, però si aproximada i senzilla de calcular.
- El IMC, no és vàlid per nens o adolescents.
- Vivim amb més del que necessitem i això entre altres coses provoca el sedenterisme que desenvolupa l'obesitat.
- El sobrepès i l'obesitat són perjudicials ja que, llavors el cos segrega una gran varietat de substàncies en excès, que resulten nocives.
- Alliberen citoquines que alteren el metabolisme del colesterol, el fetge i n'augmenta la tensió arterial i donen la sensació de tenir més gana.
- L'obesitat incrementa el risc de càncer més freqüents com el de colon, prostata i pit.

Vero Torras

Anònim ha dit...

Capítol III:
- La manera més adequada de determinar si una persona té possibilitats de patir malalties cardiovasculars és fer-se periòdicament les 8 proves explicades al llarg del capítol.
- La primera és l'índex de massa corporal. Aquells que tenen un pes correcte no cal que es pesin més d'un cop a l'any, si no ho és i l'han de disminuir, no és aconsellable fer-ho més d'un cop a la setmana.
- Una altra de les provés és la tensió arterial. En els majors de 20 anys s'hauria de mirar cada 2 anys. Si els valors no són correctes s'hauria de tornar a prendre uns dies més tard.
- Cal analitzar el colesterol i els triglicèrids cada 5 anys. Si les dades són inadequades cal disminuir la quantitat de greixos saturats de la dieta.
- És important portar a terme un anàlisi de glucèmia cada 3 anys en els majors de 45 anys. Massa glucosa a la sang pot significar diabetis.
- Les dones han de visitar el ginecòleg un cop cada tres anys per diagnosticar càncer de mama si són majors de 20 anys o anualment si tenen més de 40 anys (acompanyat per mamografies) I anualment si tenen entre 20 i 30 anys per diagnosticar el càncer de coll d'úter o un cop cada 3 anys si són majors de 30 anys.
- Els homes majors de 50 anys han de ser examinats anualment pel càncer de pròstata.
- Cal fer una colonoscòpia a les persones majors de 50 anys per diagnosticar el càncer de còlon amb la freqüència que decideixi el pacient.
- Altres proves com la tomografia computeritzada o les proves d'esforç només s'utilitzen quan el pacient té un risc alt o bé mitjà.
- Un pols lent pot significar que no arriba prou sang al cervell mentre que un pols massa ràpid pot portar a una fibril·lació auricular.

Capítol IV:
- La leptina (hormona produïda pel greix) indica els lípids emmagatzemats de manera que el cervell reguli les calories que ingerim.
- El cos està adaptat a èpoques d'escassesa d'aliments i una vida nòmada, ingerim més del compte i portem una vida sedentària.
- IMC és una manera simple de saber si una persona té el pes ideal però aquest mètode té alguns defectes.
- Les cèl·lules grasses també segreguen substàncies que, en excés són tòxiques i afecten el fetge, les artèries, el cervell...
- La obesitat influeix en la probabilitat de patir càncer i l'empitjorament de les condicions en cirurgies i embarassos.
- Per mantenir un pes adequat cal seguir un horari d'àpats determinat.
- Es pot menjar ràpid i alhora de manera sana.
- Els àpats massa llargs repercuteixen a les artèries i augmenten els triglicèrids.
- L'estrès fa que vulguem menjar més sense tenir gana. Es pot combatre amb l'exercici físic.

C. Jiménez - 1r Batx. A

Anònim ha dit...

3-Revisions mèdiques. Què he de saber sobre la meva salut.

-A partir d'una certa edat s'han de fer uns controls per veure el nostre estat de salut. Aquests són:
*Control de pes: A partir de l'IMC.
*Tensió arterial: Mesurant la pressió amb la qual circula la sang per les artèries.
*Perfil de lípids: Ens informa dels diferents tipus de triglicèrids i del colesterol (HDL i LDL).
-Anàlisi de glucèmia: Per veure si l'organisme regula adequadament el nivell de sucre en sang.
-Control per prevenir els càncers més comuns, com: el càncer de mama, de coll d'uter, de pròstata, colorectal, etc.
-L'escala de Framingham serveix per calcular quant risc tens de patir un accidentc ardiovascular.


4-Pes ideal: Per què és tan difícil mantenir-lo.

-El greix actua com a termòstat del cos i emmagatzema energia.
-Acostumem a menjar més del que ens cal, molts productes que no ens convenen i no fem gaire activitat física, per aquesta raó, hi ha molta obesitat.
-Si un IMC està entre 25 i 30 parlem de sobrepès.
-El més important es tallar els riscos al principi sense esperar a que incrementin.
-Per tenir un pes correcte hem de menjar a unes hores concretes, seguin una dieta equilibrada.
-Hauríem d'alliberar tensions fen esport enlloc de menjant.

Rocío Antelo 1rA.

Anònim ha dit...

CAPITOL 3

-Hi ha 8 proves que tothom s'hauria de fer a partir de certes edats per calcular el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis o càncer.
-El control de pes. Pesar-se regularment i calcular l'IMC (entre 18`5 i 25 és un pes ideal, i per sobre de 30, obesitat).
-Mesura de la tensió arterial un cop cada dos anys. Quan és alta causa mareigs i quan és alta lesiona les parets de les artèries. La hipertensió causa moltes morts.
-Anàlisi de sang per saber el nivell de colesterol (valor normal de colesterol total: fins a 200mg/dl) i de triglicèrids. El colesterol HDL ajuda a prevenir accidents cardiovasculars i l'LDL els provoca.
-Anàlisi del nivell de glucosa. Cada 3 anys si els resultats són correctes. Les persones diabètiques tenen més provabilitats a patir un accident cardiovascular si no es controlen bé.
-Examen de la mama per prevenir càncer de pit, citologia ginecòloga per prevenir el de coll d'úter o de cèrvix, el test del PSA (analitza el nivell a la sang d'una proteïna segregada per la pròstata) i la prova del tacte renal pel càncer de pròstata i la colonoscòpia per diagnosticar el càncer colorectal.

CAPITOL 4

-Les cèl·lules grasses produeixen leptina que indica al cervell les calories que es necessiten.
-Per saber si es té un pes adequat es pot calcular l'índex de massa corporal. Entre 18'5 i 25 es considera correcte, fins a 30, sobrepès entre 30 i 40 obesitat, per sobre de 40 obesitat mòrbida i per sota de 18'5 baix pes. Això és vàlid per a persones adultes.
-L'obesitat augmenta el colesterol, els triglicèrids i la diabetis i també el risc de patir alguns càncers.
-Es recomanable tenir un horari d'àpats estructurat i no fer ni àpats ràpids ni massa llargs.
-L'estrès fa que la gent mengi més ja sigui per desconnectar o com a automedicació. En comptes d'això s'ha de fer activitat física que ajuda a perdre calories.

Helena Aparisi

Dani C ha dit...

Capítol III: Revisions mediques. Que he de saber sobre la meva salut
1. L’escala de Framingham ens permet calcular el risc de patir un infart en els propers 10 anys, tot i que ens cuidem molt, aquesta escala mai dona un risc 0. Aquesta escala es basa en el factor de l’edat, sexe, colesterol, ser fumador o no, patir diabetis i la tensió arterial.
2. El fet de pesar-se amb una bàscula a casa es pot tornar en una obsessió. No cal pesar-se cada dia, ja que la pèrdua o el guany de pes, no es produeix de cop i volta sinó que pateix una evolució continuada. L’IMC és un factor que ens determina el nostre volum corporal. Es calcula dividint el nostre pes (en kg) per el quadrat de la nostra alçada (en m).
3. La hipertensió és un factor molt perillós que s’ha de controlar, ja sigui màxima o mínima. Si és mínima, no arriba suficient sang al cervell, mentre que si és màxima, alguns òrgans com els ulls o els ronyons es poden veure afectats. A més, aquesta hipertensió, pot degenerar en un accident cardiovascular, que a més pot agreujar-se si s’uneixen altres factors.
4. Trobem que al llarg del temps, se l’hi ha donat mesures diferents a la quantitat de colesterol recomanable en sang. Tot i així, la mesura actual pot ser que tampoc sigui la correcta i encara baixi més el nivell. És important fer un anàlisi dels diferents tipus de colesterol per separat ja que pot ser que els nivells de cadascun no es trobi equilibrat.
5. El nivell de glucosa en sang també és un factor important per tenir en compta, ja que s’ha observat que la majoria de pacients que als 52 anys pateixen diabetis, als 62 patiran un accident cardiovascular. Aquest risc augmenta amb l’edat.
6. No només s’ha de tenir en compte el risc cardiovascular, sinó que també la detecció del càncer és important. A partir de certa edat, és recomanable visitar regularment a un especialista per saber si podríem patir de càncer de colon, coll d’úter, pròstata...
7. Tot i que el pols és un caràcter que fa evident l’estat del cor, alhora no és rellevant al determinar l’estat d’aquest. Només en alguns casos excepcionals s’ha de tenir en compte el pols i el seu paper dins una malaltia concreta.
Capítol IV: Pes ideal: perquè és tan difícil mantenir-lo?
1. La leptina, és una hormona secretada per les cèl•lules adiposes que estimulen al cervell per tal que controli la quantitat de calories que ingerim o gastem durant el dia.
2. El nostre cos ha evolucionat per desenvolupar-se en un entorn on hi havia escassetat de menjar i havia de desplaçar-se constantment. Amb la urbanització, aquestes necessitats s’han perdut, però el nostre organisme encara en conserva els mecanismes necessaris per poder mantenir-se en cas de que es produeixin.
3. Els valors de l’IMC no es poden aplicar per nens i adolescents ja que al trobar-se en etapa de creixement aquests valors varien. Per altre banda, a les persones adultes si que se’ls hi pot aplicar aquest criteri. No importa com sigui la teva complexitat natural, però sempre és millor trobar-se en la franja d’un IMC d’entre 18.5 i 25.
4. A part de la leptina, les cèl•lules adiposes també segreguen citoquines, que són molt perjudicials per a l’organisme, induint a la diabetis, l’obstrucció de les artèries, increment de producció d’LDL i augmentant la necessitat del cervell de que l’organisme ingereixi aliments.
5. L’important d’una dieta no és aquesta en si, sinó el rigor que li donis. Has de tenir un horari estructurat, sabent que no pots deixar-te portar per la temptació d’un aliment hipercalòric a mig matí. No importa si seguim la tradició mediterrània dels àpats o l’anglosaxona, el més important és repartir-ho en àpats ben determinats.

Anònim ha dit...

Capítol 3 :
Revisions mèdiques. Què he de saber sobre la meva salut.

1.- Quan d’arriba a una determinada edat ens em de sotmetre a una serie de proves i controls per revisar el nostre estat de salut, entre els quals hi trobem: control de pes, tensió arterial, perfil de lípids (triglicèrids i colesterol), anàlisis de glucèmia (nivell de sucre en sang) i diferents mecanismes per prevenir el càncer, com el de mama, el de coll d’uter, pròstata, etc.

2.- Quan ens parlen de l’escala de Framingham parlem d’un mecanisme que serveix per calcular el risc que cadascú te de patir un accident cardiovascular.

Capítol 4 :
Pes ideal: Per què és tan difícil mantenir-lo.

1.- Un dels components del nostre cos que actua com a termòstat i emmagatzema energia és el greix.

2.- Avui en dia la nostra rutina consisteix en no menjar com cal, abusar de certs productes que no ens convenen i no ingerir-ne els que, contràriament, afavoreixen el nostre organisme. Al mateix temps que l’activitat física ens manca mol sovint. Així doncs, en la nostra societat trobem a molta gen obesa o amb sobrepès.

3.- Quan un índex de massa corporal el trobem entre 25 i 30, estem parlan de sobrepès.

4.- Sempre s’ha dit que és millor prevenir que curar.

5.- La nostra dieta ha de constar d’uns àpats saludables i variats i a hores determinades, per arribar a assolir el nostre pes ideal.

6.- És evident que fent esport alliberes més tensions i elimines substàncies que sobren en el nostre organisme, en canvi, menjant per alliberar-les no ens és saludable.

Jenny Peñalba. 1rBATX.A

Elisabet ha dit...

3. REVISIONS MÈDIQUES. QUÈ HE DE SABER SOBRE LA MEVA SALUT
- Es pot mesurar el risc de qualsevol persona de patir un infart en els propers 10 anys fent un seguit de proves.
1. Control del pes. És convenient pesar-se regularment sense obsessionar-se. Cal també, calcular el IMC segons l’edat.
2. Control de l’atenció arterial. Pendre-se-la, com a mínim, un cop cada 2 anys. O l’ideal, una vegada al dia ja que aquest és un factor de risc de molt de pes.
3. Anàlisi de lípids. Cal controlar-los amb anàlisis de sang. I mantenir una bona ingesta adequada d’aquests. És important analitzar els diferents tipus per separat: LDL, HDL.
4. Anàlisi del nivell de glucosa. Que cal fer cada 3 anys. En cas de mals resultats, possiblement estem davant d’un cas de diabetis que pateix força gent del nostre país.
5. Proves per prevenir els càncers més comuns. En dones, (el de mama, controlar anualment; el de coll d’úter, citologia anualment) i en homes, (el de pròstata, mitjançant els test de PSA i de tacte rectal, ambdós no molt eficaços). En general, el colonrectal, a través d’una colonoscòpia amb mesurada freqüència perquè és molt desagradable.
- Són proves innecessàries el TAC i la prova d’esforç, ja que si no és una situació greu, no se’n podem veure els símptomes.
- En general, el ritme del pols no és un motiu de preocupació, sinó és que va constantment lent o ràpid, o va acompanyat de falta d’aire o marejos.
- El test de Framingham mesura el risc cardiovascular segons diferents factors.
3. PES IDEAL. PER QUÈ ÉS TAN DIFÍCIL MANTENIR-LO.
- L’excés de greix té diversos efectes sobre les diferents parts del nostre cos, no com es pensava abans.
- El greix, des del punt de vista evolutiu, servia com a reserva energètica en cas de manca de menjar. Actualment, mengem més del que necessitem perquè disposem de tot el menjar que volem. A més a més, el nostre cos està ideat per fer exercici constant i actualment, no és així. Així que cal acostumar-nos al nou estil de vida de la població: menjar menys i fer més exercici.
- L’IMC és el mètode més directe per saber si es té sobrepès. Tot i que no té en compte alguns aspectes diferencials, en general, és bastant fiable.
- Un sobrepès moderat pot provocar efectes a edats més avançades, així que el millor és mantenir-se al pes ideal que aquest es troba en un interval força ampli.
- L’obesitat és nociva perquè les cèl•lules grasses segreguen moltes substàncies que poden provocar-nos alteracions negatives en el cos. A més a més, depèn de la disposició del greix, causa efectes més nocius o menys: al abdomen més perillós que a les cuixes. En general, provoca nombroses patologies.
- És important mantenir un horari regular d’àpats i que aquests siguin equilibrats i adequats per aconseguir el pes ideal. Tot i que, cadascú ha de mantenir els hàbits que més els beneficii, no n’hi ha de fixes.
- Cal destacar que fer un àpat amb rapidesa no vol dir que hagi de tenir moltes calories. Però, tampoc cal que sigui massa llarg.
- L’estrès també és un factor que té força importància a l’hora de guanyar pes ja que menjar sembla sinònim a “relaxar-se”. Sinó que el millor remei per a relaxar-se és fer esport perquè, a més a més de cremar calories, fa disminuir la gana i per tant, no augmentar el pes.
Elisabet D