dissabte, 17 de desembre de 2011

178- Teràpia gènica contra l'hemofilia


La teràpia gènica consisteix en la inserció de gens en les cèl·lules d'un organisme, l'home en aquest cas, per curar una malaltia hereditària. La tècnica s'aplica substituint l'al·lel mutant per l'al·lel normal.

En el bloc "A ciencia cierta" es comenta la darrera publicació de l'aplicació de teràpia gènica per curar l'hemofilia.

Els alumnes de biologia de 2n estan treballant el tema de la microbiología, i relacionat amb els mecanismes de parasexualitat en els bacteris, han de respondre a la següents qüestions:

a) Quin mecanisme de parasexualitat s'aplica en la situació descrita en el post del bloc"A ciencia cierta"?

b) Quins efectes secundaris nocius pot presentar l'aplicació d'aquesta tècnica?

En l'aula virtual adn-dna.net es pot consultar informació per respondre a les preguntes en el cursos:
                             
                                      Curs B03- Cèl·lules i virus
                                      Curs B10- Cos humà anatomia i fisologia
                                      Cors B13- Biotecnologia


L'activitat està oberta també als lectors del bloc adn-dna i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net. Poden respondre a les preguntes formulades, en l'apartat de comentaris d'aquest post.
El termini per respondre a l'activitat finalitza el proper divendres 23 de desembre de 2011.

Nota: cal citar les fonts consultades i identificar-se l'autor de la resposta.

17 comentaris:

Anònim ha dit...

a)El mecanisme que s’explica en el procés descrit al blog “A ciencia cierta” consisteix en el mecanisme de parasexualitat anomenat transformació, que consisteix en introduir un plasmidi a dins d’un virus i a partir d’aquí aquest plasmidi s’introdueix en el DNA en forma de epistoma, i d’aquesta manera el virus es pot reproduir i d’aquesta manera el factor IX es reprodueix i la persona té aquest component a dins del seu cos.
b)Alguns dels principals problemes que té la teràpia gènica són els següents: Molts cops la vida dels pacient es redueix, és possible que el cos ataqui al cos introduït i per tant es produeixi un cas de rebuig, quan la teràpia gènica es fa a través de virus és probable que a causa d’un mal disseny, el virus pugui recobrar la seva capacitat infectiva, hi ha casos en que es pot arribar a causa un tumor.

Recerca bibliogràfica
http://a100ciacierta.com/2011/12/16/otro-exito-de-la-terapia-genica/
http://adn-dna.blogspot.com/2010/12/107-parasexualitat-en-bacteris-la.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A0pia_g%C3%A8nica#Problemes_i_.C3.A8tica

Carola Merino (2n Batxillerat B)

Anònim ha dit...

a) Quin mecanisme de parasexualitat s'aplica en la situació descrita en el post del bloc"A ciencia cierta"?

Els bacteris duen a terme la reproducció asexual, és a dir, tots els bacteris són genèticament idèntics. Així que si alguns presenten algun canvi, com és el cas del bacteri que porta la malaltia homofília, s’ha donat el cas d’una mutació o d’alguns mecanismes de parasexualitat, com: la conjugació, la transducció i la transformació. En aquest bloc es parla d’una infusió preventiva, en què consisteix en injectar un virus que transporta el gen que permet fabricar la versió correcte del factor de la coagulació. El mecanisme encarregat d’introduir el factor IX, necessari per combatre la malaltia, és la transducció, que fa un intercanvi genètic accidental a través d’un agent transmissor, com un virus, el qual transporta fragments de ADN procedents de l’últim bacteri parasitat.

b) Quins efectes secundaris nocius pot presentar l'aplicació d'aquesta tècnica?
Pot sorgir algun efecte adversari, si el pacient té anticossos davant del factor IX pot sorgir alguna reacció al•lèrgica. També es pot donar el cas de sensació de escalfor al lloc on s’ha injectat el virus, envermelliment de la cara i el coll, vòmits i formiguejos.

Citacions bibliogràfiques:

Biologia 2n batxillerat
http://a100ciacierta.com/2011/12/16/otro-exito-de-la-terapia-genica/
http://adn-dna.blogspot.com/search/label/hemofilia
http://www.cun.es/area-salud/medicamentos/factor-ix-recombinante-nonacog-alfa

Marta Torras
2n batxillerat

Anònim ha dit...

a) Quin mecanisme de parasexualitat s'aplica en la situació descrita en el post del bloc "A ciencia cierta"?

El procés que es descriu en el bloc sobre una possible cura de l’hemofília mitjançant la teràpia gènica, utilitza el mecanisme de parasexualitat anomenat transducció. En aquest procés el virus, que porta la informació del Factor IX, s’injecta a les persones malaltes per tal que li passi aquesta informació a les cèl•lules humanes, aquestes l’adquireixin i ja no pateixin la malaltia.

b) Quins efectes secundaris nocius pot presentar l'aplicació d'aquesta tècnica?
Hi ha molts possibles problemes que poden ser provocats per la utilització de la teràpia gènica amb virus, ja que és una tècnica molt nova i que encara no se’n saben moltes coses. Un podria ser la resposta immune del cos humà davant del virus o que aquests virus provoquin malalties. També podria ser que incentivessin la formació d’un tumor maligne que provoqués càncer.
D’altra banda, tot i solucionar el problema en les cèl•lules somàtiques, la informació de la malaltia encara estaria als gàmetes, de manera que aquesta serà la informació que rebran els fills. A més, canviar la informació genètica de les cèl•lules sexuals és molt més complicat que les somàtiques.

MARTA BACARDIT

Anònim ha dit...

En aquest experiment es fa servir un virus modificat genèticament. Se li inserta un gen humà, que en aquest cas és el gen que codifica la proteïna que manca en els hemofílics, i aprofitant el seu mecanisme de reproducció, s'insereix el gen humà a les cèl·lules humanes del pacient hemofílic. Els virus per reproduïr-se posen el seu DNA o RNA dins de les cèl·lules i aquestes el dupliquen i el transcriuen, així s'obté la proteïna que es vol. A més si un tros de DNA viral es queda dins de la cèl·lula, aquesta se'l queda i l'insereix al propi DNA. Aquest mecanisme és el cicle lític dels virus.
L'únic inconvenient d'aquest tractament és el organisme que es fa servir com a vector del DNA, en aquest cas és un virus. Aquest virus pot posar en perill la vida del pacient, però els mateixos científics que van idear l'experiment mantenen que es pot controlar amb glucocorticoides.

Bibliografia consultada
http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMoa1108046
http://a100ciacierta.com/2011/12/16/otro-exito-de-la-terapia-genica/
Llibre de Biologia de 2n

Laura Figueras
Biologia 2n B

Anònim ha dit...

a) El mecanisme de parasexualitat que s’aplica en la teràpia gènica de l’hemofilia és la transducció. El virus es implantat al cos, de manera que aquest, per reproduir-se, infecta una cèl•lula, en aquest cas les del fetge, fent que s’incorpori el seu DNA. En aquest DNA hi ha el gen per crear el factor IX de coagulació, així que al incorporar-se a les cèl•lules, aquestes crearan el factor IX.
b) Els efectes secundaris que pot presentar aquesta teràpia és que el virus, al ser de cicle lisogènic, tard o d’hora deixarà d’estar en estat latent i farà que és creïn càpsules víriques i que es repliqui el DNA víric fent què és creïn nous virus que infectaran altres cèl•lules i desencadenaran una malaltia en el pacient.
Informació:
-Llibre Biologia 1r i 2n Batxillerat.

Cristina Farrés
2nB batx.

Anònim ha dit...

El procés que s’explica en el text és un mecanisme de transducció ja que nosaltres fiquem dintre el virus la informació genètica del factor 9 i l’incorporem dins del cos humà. A través del cicle lisogènic el virus incorpora la seva informació genètica en que es fusiona amb l’Adn de la cèl•lula humana. Així després de les resproduccions i les formacions de les noves cèl•lules contenen aquest factor 9, que és la cura de la malaltia (hemofilia).
Alguns dels problemes de la teràpia gènica inclouen:
• Natura de vida curta de la teràpia gènica - abans que la teràpia gènica esdevingui una cura permanent en qualsevol condició, l'ADN terapèutic introduït en les cèl•lules ha de romandre funcional i estable durant llargs terminis en les cèl•lules. Els problemes relacionats amb la integració de l'ADN en el genoma i la natura d'elevat grau de divisió de moltes cèl•lules provoca que hi hagi grans dificultats per assolir beneficis a llargs terminis. Els pacients han de recórrer a múltiples rondes de teràpia gènica.
• Resposta immune - cada cop que un objecte estrany és introduit en els teixits humans s'ha de sodmetre a la pressió del sistema immune que molt probablement l'atacarà. El risc d'estimular el sistema immune és un risc potencial que pot fer que disminueixi l'efectivitat del tractament. Podria fer impossible tornar a aplicar un mateix tractament a un pacient i en faria davallar l'eficiència dels primers de mode creixent.
• Problemes amb els vectors virals - els virus, com a vectors d'un munt d'estudis de teràpia gènica comporten una sèrie de problemes potencials per al pacient --toxicitat, respostes immune i inflamatòria, i dificultats de control. A més, hi ha el perill de què un vector mal dissenyat, un cop dins el pacient, pugui recobrar la seva capacitat infectiva.
• Desordres multigènics - els millors desordres candidats per a la teràpia gènica són aquells que tenen el seu origen en una sola alteració puntual del genoma. La realitat és però que la majoria de malalties comunes tenen orígens genètics multifactorials, com les malalties de cor, alta pressió sanguínia, la malaltia d'Alzheimer, artritis, o la diabetis. Els desordres multigènics i multifactorials com aquests podrien ser molt més difícils de tractar efectivament fent servir la teràpia gènica. Malgrat això, es dóna el cas que com que són malalties amb grans perspectives de negoci per part de les empreses s'hi està investigant molt.
• Inducció de tumor - si l'ADN s'integra en el lloc incorrecte del genoma, per exemple en un gen supressor de tumor pot induir un tumor.

Jordi B.

Anònim ha dit...

L’enginyeria genètica usa diverses formes per incorporar gens en les cèl•lules. En aquesta ocasió ens mostren la transducció.
En el cas que es presenta es va servir com a vector, un virus de les cèl•lules del fetge del mateix pacient, ja que són les úniques capaces de produir certs agents de coagulació que falten o són deficients, al qual s’hi havia intercalat prèviament, mitjançant enzims de restricció o els mètodes corresponents, un DNA passatger que conté una versió correcta del gen que produeix el factor IX. D’aquesta manera, un cop el virus incorporés el seu DNA (amb el segment afegit) a les cèl•lules hepàtiques, aquestes podrien fabricar el factor de coagulació per elles mateixes.
El mètode empleat pot tenir alguns riscos com per exemple el fet que la informació no es transmeti o no ho faci correctament a causa de una mutació del virus escollit. Aquest últim cas pot suposar un gran perill per el pacient ja que el virus pot actuar en contra seva donant lloc a alguna determinada malaltia.

Bibliografia i webgrafia:
Llibres de biologia de 1r i 2n de batxillerat.
http://a100ciacierta.com/2011/12/16/otro-exito-de-la-terapia-genica/
http://boletinaldia.sld.cu/aldia/2011/12/13/terapia-de-genes-demuestra-ser-eficaz-contra-la-hemofilia-b/

Assumpció Ferran
Biologia 2n Batxillerat B

Anònim ha dit...

La reproducció dels bacteris és de tipus asexual. Els bacteris tenen mecanismes relacionats amb la reproducció anomenats parasexuals, per mitjà dels quals intercanvien informació genètica amb altres bacteris siguin o no de la mateixa espècie. Aquests són la conjugació, la transducció i la transformació.
En la teràpia gènica que se’ns presenta substituint el al•lel mutant per un al•lel normal veiem que l’explicació recau sobre el mecanisme parasexual anomenat transducció.
La transducció és la transferència de l'ADN d’un bacteri a un altre a través d'un vector (virus bacteriòfag). Aquest virus obté el fragment d'ADN del bacteri infectat i el trasllada al bacteri receptor on aquest ADN es podrà conservar i expressar si el fragment d’ADN s’integra amb el cromosoma bacterià.
Hi ha dos tipus de mecanismes de transducció: el dels fags atemperats i el dels fags virulents.
En el cas dels fags atemperats (els que entren en un cicle lisogènic), quan el cromosoma víric, que s’havia unit al cromosoma bacterià durant el cicle lisogènic, es desenganxa per entrar en un cicle lític, pot arrossegar alguns gens del cromosoma bacterià que es duplicaran amb el cromosoma víric, s’encapsularan i infectaran altres bacteris. Un cop en un nou bacteri, el cromosoma víric s’integrarà amb el bacterià juntament amb els gens bacterians del cicle anterior.
En el cas dels fags virulents, quan es produeix l’encapsulament dels nous virus, per error, algunes càpsules poden rebre un fragment d’ADN bacterià en lloc del víric. Aquest fag amb ADN bacterià conserva la capacitat d’infectar altres bacteris tot i que aquestes rebran un fragment d’ADN bacterià en lloc d’un de víric.
En resum, la transducció és un fenomen d’intercanvi genètic accidental a través d’un agent transmissor, generalment un virus, el qual transporta fragments de DNA, procedents de l’últim bacteri parasitat. Això és degut al fet que per error dins del virus s’ha introduït un fragment d’aquest bacteri. Podríem dir que d’alguna manera el virus actua de vector en el procés.
Tant aquest mecanisme explicat com els altres dos citats anteriorment són els responsables de la variabilitat genètica que poden presentar alguns bacteris en viure juntament amb d’altres espècies diferents. Un exemple clar on es veu reflectit els efectes nocius és la resistència als antibiòtics que presenten alguns bacteris patògens. Com per exemple el cas dels bacteris patògens que conviuen a l’intestí amb bacteris simbionts que resisteixen bé l’acció d’aquests medicaments.
2n batx. B Iris Carré Rubio


Fonts d'informació:
- llibre de biologia 2n batxillerat Grup Promotor Santilla
-http://es.wikipedia.org/wiki/Virus
-http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0147381
http://microbiologia0910udg.blogspot.com/2009/10/transduccio-la-natura.html
http://www.joanpelegri.org/rm/microbio/cursmicro/fisiologia/fisiocel3.htm

Anònim ha dit...

a) Quin mecanisme de parasexualitat s'aplica en la situació descrita en el post del bloc"A ciencia cierta"? (Aplicació de teràpia gènica per curar l'hemofilia)

La teràpia gènica consisteix en la inserció de gens en les cèl•lules d'un organisme, l'home en aquest cas, per curar una malaltia hereditària. La tècnica s'aplica substituint l'al•lel mutant per l'al•lel normal.

La Transducció o transformació vírica és el procediment pel qual l'ADN es transferit des d'unbacteri cap a un altre bacteri gràcies a un virus del tipus bacteriòfag. També la transducció es refereix al procediment pel qual un ADN forani és introduït en una altra cèl•lula amb la tècnica delvector viral. Aquesta és una eina comunment usada en biologia molecular per introduir de forma estable un gen aliè dins del genoma d'una cèl•lula hoste.
La transducció s'ha observat en Enterobacteris, Bacillus, Staphylococcus, Pseudomones etc.
Quan els bacteriòfags (virus que infecten els bacteris) infecten una cèl•lula d'un bacteri la seva manera normal de reproduir-se és aprofitar la replicació de l'ADN, la transcripció genètica i latranslació biològica de la cèl•lula hoste per a fer nombrosos virions o partícules completes incloent l'ADN viral o el ARN i la capa de proteïna.
La transducció es porta a terme ja sigui amb el cicle lític o amb el cicle lisogènic.
Si s'adopta el cicle lisogènic els cromosomes del bacteriòfag s'integren en el cromosoma bacterial, on pot quedar latent durant milers de generacions.
Hi ha dos tipus de transducció:la transducció generalitzada i la transducció restringida o especialitzada.




b) Quins efectes secundaris nocius pot presentar l'aplicació d'aquesta tècnica?

La naturalesa de la pròpia teràpia gènica i els seus vectors, implica que en moltes ocasions els pacients han de repetir la teràpia cada cert temps perquè aquesta no és estable i la seva expressió és temporal.

La resposta immune de l'organisme davant un agent estrany com un virus o una seqüència de DNA exògena. A més, aquesta resposta es reforça en les successives aplicacions d'un mateix agent.

Problemes relacionats els vectors virals. Podrien contaminar-se tant per substàncies químiques com per virus amb capacitat de generar la malaltia. Impliquen també riscos de resposta immune. Trastorns multigènics: representen un repte molt gran per a aquest tipus de teràpia, ja que es tracta de malalties l'origen de les quals resideix en mutacions en diversos gens, i aplicar el tractament es trobaria amb les dificultats clàssiques de la teràpia multiplicades pel nombre de gens a tractar.

Possibilitat d'induir un tumor per mutagènesis. Això pot ocórrer si l'ADN s'integra per exemple en un gen supressor tumoral. S'ha donat aquest cas en els assajos clínics per SCID lligada al cromosoma X, en els quals 3 de 20 pacients van desenvolupar leucèmia.


Aarón de la cruz, 2n Batx. B.

Aarón de la Cruz, 2n Batx. B.

Anònim ha dit...

De tots els mecanismes de parasexualitat dels bacteris el que s’explica en el post és el mecanisme parasexual anomenat transducció.
La transducció és un fenomen d’intercanvi genètic accidental a través d’un agent transmissor, generalment un virus, el qual transporta fragments de DNA, procedents de l’últim bacteri parasitat. Això és degut al fet que per error dins del virus s’ha introduït un fragment d’aquest bacteri. Aquesta és una eina comunament utilitzada en biologia molecular per introduir de forma estable un gen aliè dins del genoma d'una cèl•lula hoste
Aquest mecanisme explica la variabilitat genètica que poden presentar alguns bacteris en viure juntament amb d’altres espècies diferents. Això dona resposta a la resistència als antibiòtics que presenten alguns bacteris patògens.
Janna Morera / 2n Batxillerat
http://ca.wikipedia.org/wiki/Transducci%C3%B3
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0147381
http://books.google.es/books?id=X6rcu2vosrIC&pg=PA193&lpg=PA193&dq=transducci%C3%B3+dels+bacteris&source=bl&ots=QUi_G9bgr-&sig=UzP8wBxihskU_7AMsaNkdmvaVjs&hl=es&sa=X&ei=qsv0ToyPA8K5hAeq2uCiAQ&ved=0CEQQ6AEwBQ#v=onepage&q=transducci%C3%B3%20dels%20bacteris&f=false
Llibre de biologia

Anònim ha dit...

a) Quin mecanisme de parasexualitat s’aplica en la situació descrita en el post del bloc "A ciencia cierta"?

En el post es descriu la transducció, per aquest mecanisme la informació passa d’un bacteri a un altre per mitja d’un virus del tipus bacteriòfag. També és el mètode que per mitjà d’enginyeria genètica s’implanta mitjançant un vector viral certa informació a les cèl•lules.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Transducci%C3%B3


b) Quins efectes secundaris nocius pot presentar l'aplicació d'aquesta tècnica?

- Natura de vida curta de la teràpia gènica - Els pacients han de recórrer a múltiples rondes de teràpia gènica.
- Resposta immune - El risc d'estimular el sistema immune és un risc potencial que pot fer que disminueixi l'efectivitat del tractament. Podria fer impossible tornar a aplicar un mateix tractament a un pacient i en faria davallar l'eficiència dels primers de mode creixent.
- Problemes amb els vectors virals - Hi ha el perill de què un vector mal dissenyat, un cop dins el pacient, pugui recobrar la seva capacitat infectiva.
- Desordres multigènics - La realitat és però que la majoria de malalties comunes tenen orígens genètics multifactorials, com les malalties de cor, alta pressió sanguínia, la malaltia d'Alzheimer, artritis, o la diabetis.
- Inducció de tumor - si l'ADN s'integra en el lloc incorrecte del genoma, per exemple en un gen supressor de tumor pot induir un tumor.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A0pia_g%C3%A8nica

Gerard Guerra 2n Batxillerat B

Anònim ha dit...

a) Quin mecanisme de parasexualitat s'aplica en la situació descrita en el post del bloc"A ciencia cierta"?

El procediment consisteix en introduir el gen responsable de la producció del factor deficitari a l’organisme de la persona afectada, a fi de què pugui elaborar aquesta substància amb nivells equiparables als que s’arriben en una persona no hemofílica. Es tracta, per tant, de combatre la causa primordial de la malaltia, el defecte genètic, i amb això s’aconseguiria la curació.
Es tracta d’introduir el vector -un virus recombinant tractat adequadament- directament a l’interior de l’organisme, de tal manera que accedeixi fins a les cèl•lules adequades, penetri al seu interior i cedeixi el gen responsable de la producció del factor deficitari. Per al pacient, aquest procediment resultaria molt còmode, ja que ni tan sols es requeriria anestèsia, i la incorporació del gen al seu organisme aconseguiria la curació de la malaltia. Aquest procès s’anomena transducció.

http://www.pcb.ub.edu/recercaendirecte/fitxes/poster_bancsang.pdf
http://www.hemofilia.cat/hemofilia/aven%E7os-t-g.html

b) Quins efectes secundaris nocius pot presentar l'aplicació d'aquesta tècnica?

-Natura de vida curta de la teràpia gènica.Abans que la teràpia gènica esdevingui una cura permanent en qualsevol condició, l'ADN terapèutic introduït en les cèl•lules ha de romandre funcional i estable durant llargs terminis en les cèl•lules. Els problemes relacionats amb la integració de l'ADN en el genoma i la natura d'elevat grau de divisió de moltes cèl•lules provoca que hi hagi grans dificultats per assolir beneficis a llargs terminis.
-Resposta immune - cada cop que un objecte estrany és introduït en els teixits humans s'ha de sotmetre a la pressió del sistema immune que molt probablement l'atacarà. El risc d'estimular el sistema immune és un risc potencial que pot fer que disminueixi l'efectivitat del tractament. Podria fer impossible tornar a aplicar un mateix tractament a un pacient i en faria davallar l'eficiència dels primers de mode creixent.
-Problemes amb els vectors virals - els virus, com a vectors d'un munt d'estudis de teràpia gènica comporten una sèrie de problemes potencials per al pacient. A més, hi ha el perill de què un vector mal dissenyat, un cop dins el pacient, pugui recobrar la seva capacitat infectiva.
-Desordres multigènics - els millors desordres candidats per a la teràpia gènica són aquells que tenen el seu origen en una sola alteració puntual del genoma.. Els desordres multigènics i multifactorials com aquests podrien ser molt més difícils de tractar efectivament fent servir la teràpia gènica.
-Inducció de tumor - si l'ADN s'integra en el lloc incorrecte del genoma, per exemple en un gen supressor de tumor pot induir un tumor.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A0pia_g%C3%A8nica

Aniol Collado Cárcel
2n Batx. B

Anònim ha dit...

Bibliografia: (és que me l'havia deixat)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Transducci%C3%B3
http://www.terapiagenica.es/
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/genesandgenetherapy.html

Aarón dela Cruz, 2n Batx. B.

Anònim ha dit...

A)El mecanisme de parasexualitat és la transducció, consisteix en un intercanvi genètic accidental a través d'un agent transmissor,generalment un virus,el queal transporta fragments de DNA procedents de l'últim bacteri parasitat.Això és degut al fet que per error dins del virus s'ha introduït un fragment d'aquest bacteri.

B)L'efecte secundari nociu és que diferents bacteris poden agafar característiques dels altres bacteris, on aquestes característiques són dolentes pel cos humà.Com va demostrar Frederick Griffith amb el seu experiment.

Xabier Minaya Alonso
2n Batx B

Anònim ha dit...

En la situació descrita en el post del bloc “A ciencia cierta”, s’aplica el mecanisme de parasexualitat de la transducció; ja que parla de la injecció d’un bacteriòfag, que és un virus que transmet informació genètica, en aquest cas transporta al fetge el gen que permet fabricar la versió correcta del Factor IX de la coagulació.

Irene Martínez

Anònim ha dit...

B)Des del costat beneficiós s'observa que la
teràpia gènica pot corregir immunodeficiències i que la transferència gènica de molècules immunomoduladores a les dianes cel · lulars adequades pot potenciar respostes immunitàries terapèutiques o frenar la resposta davant autoantígens. No obstant això, l'expressió d'antígens inèdits per al sistema immunitari de la persona i l'ús de vectors virals complica la teràpia gènica ja que la resposta anti-transgèn o anti-vector poden extingir els seus efectes beneficiosos.

Xabier Minaya
2n Batx B

Anònim ha dit...

En la situació de la qual parla el bloc “A ciencia cierta” s’aplica un cas de transducció. La transducció és coneguda com un intercanvi genètic accidental a través d’un agent transmissor, generalment un virus, que porta fragments de DNA procedents de l’últim bacteri parasitat.
Així doncs, per error, s’ha introduït dins del virus un fragment del bacteri.
Podem saber que es dóna una situació de transducció ja que ens diu que la Reina d’Anglaterra va transmetre el virus causant de la malaltia que ella i més descendents barons van patir.

Cal aprofundir i continuar en la investigació d’aquesta tècnica, ja que al ser tant nova i haver estat experimentada per molts pocs pacients, encara no es pot confirmar o no la seva efectivitat.
A més a més, cal tenir en compte que els 6 pacients voluntaris de l’inserció del virus van ser tractats amb esteroides per tal de suprimir que el sistema immunitari ataqués el virus.
A través de la teràpia gènica es pretén prevenir o tractar la infecció. Les estrategies més utilitzades són:
- Estrategia immunològica: en la que es pretén immunitzar la zona intramuscular amb vectors retrovirals que espressen les proteïnes desitjades i, per altra banda, proporciona un receptor als limfòcits Tc que s’activa selectivament les cèl•lules infectades.
- Estrategia antiviral: es busca protegir les cel•lules de la infecció viral interferint en diferents mètodes del seu cicle biològic. Es fa per mitjà de proteïnes o àcids nucleics.

Així doncs, com a conclusió podríem dir que la ciència no fa miracles, és un tret i un descobriment molt positiu el d’aquesta nova tècnica, ja sigui per els pacients hemofílics com les possibles investigacions a les quals podria donar peu l’eficàcia d’aquesta tècnica. Hem pogut veure doncs, que no només es tracta de trobar el mètode adequat, sinó d’adequar-lo al nostre cos fent que aquest l’accepti per tal de no provocar una situació pitjor.

http://es.wikipedia.org/wiki/Transducci%C3%B3n_(gen%C3%A9tica)
http://www.sanar.org/investigacion/nueva-terapia-genetica-cura-hemofilia
http://revista.inmunologia.org/Upload/Articles/6/2/622.pdf
Llibre de biologia de segon de batxillerat.


Mònica Biosca
2n de batxillerat B