dijous, 9 d’abril de 2015

439 - Ciències per al món contemporani: activitat viure més, viure millor


En aquest post s'incorporaran els comentaris de l'activitat proposada en:

Aula virtual adn-dna.net 2.7

Categoria:
Activitats dels  alumnes per cursos

Curs A04 - Ciències per al món contemporani
Tema - 5 Viure més,viure millor
Activitat sobre el tema

Termini per publicar comentaris diumenge 19 d'abril de 2015 a les 22:00h 

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341

En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube.   

47 comentaris:

Jana Reixach Casadesús ha dit...

El treball que jo he realitzat tracta sobre la Sida i aquests són els apartats més importants que he explicat:
- Què és la Sida?
- Com es transmet?
- Com reacciona el virus dins l'organisme?
- Què provoca aquest virus?
- Hi ha medicaments? Quins són?
- Curiositats

La majoria d'informació per fer aquest treball l'he tret del meu pare ja que treballa en aquest àmbit però la Viquipèdia m'ha ajudat a completar-ho.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sida

Unknown ha dit...

OBESITAT
Es defineix com a excés de greix corporal i sobrepès que comporta risc per la salut. Les persones afectades per l’obesitat solen tenir dificultats per parar de menjar.
Causes:
• Nutrició desequilibrada
• Manca de suficient exercici
• hereditari
• Determinades malalties
• Ansietat, que causa trastorns nutritius.
Conseqüències:
• Cardiovascular:
• Endocrí: trastorns menstruals i infertilitat.[13]
• Gastrointestinal: , fetge gras
• Renal i genital- urinari: disfunció erèctil (homes), càncer mamari (dones)
• múscul esquelètic: pèrdua de la mobilitat, mal d'esquena.
• Neurològic: accident vascular cerebral maldecap,
• Respiratori: apnea obstructiva del son, síndrome d'hipoventilació asma.
• Psicològic: depressió, una autoestima minvada i autodestructiva. Menyspreen la seva imatge corporal i la d'elles mateixes com a persones, podent sentir odi fàstic cap a elles mateixes.
TERÀPIA
• Dieta establert per un expert
• Exercici que requereixi cremar calories
• La medicació la majoria estan retirats i els que queden tenen efectes secundaris
• La cirurgia bariàtrica és la intervenció quirúrgica, cal que sigui l’últim recurs

Webliografía:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Obesitat

https://www.youtube.com/watch?v=ndKTFxB4xx4&spfreload=10

Llibre de ciències del mon contemporani

Nil Casellas ha dit...

Els transtorns de personalitat:
És un transtorn mental en què l'individu adopta un patró de comportament més aviat negatius.
Les causes són desconegudes i el diagnòstic es fa a través de molta observació del pacient, ja que hi ha molts tipus de transtrons de personalitat (paranoic, esquizoid, narcista, dependent, obsessiu-compulsiu...). Que es recullen en una classificació general (A,B,C i Apèndix B). El Tractament és la psicoteràpia, i molts cops, acompanyada de medicaments.

Info: ·http://www.testdepersonalidad.info/
·http://www.cat-barcelona.com/faqs/view/cuales-son-los-sintomas-del-trastorno-de-personalidad
·http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000939.htm

David Riba ha dit...

El TDAH amb hiperactivitat és el tema principal de la meva exposició. Tractaré els següents punts:
• Símptomes i perjudicis. Trobarem dos tipus clars de símptomes del TDAH.
• Causes. Molt diferenciades i estudiades pels experts tot i que no estan clares.
• Imatges on es demostren les diferències cerebrals entre les persones afectades i les que no.
• Solucions. Què podem fer des de casa o des de l’escola.
• És una moda, una excusa o una realitat?
Bibliografia:
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_per_d%C3%A8ficit_d%27atenci%C3%B3_amb_hiperactivitat

Berta Amat Camps ha dit...

L'obesitat és una malaltia crònica causada per factors diversos, tant genètics, ambientals, trastorns endocrins, problemes del sistema nerviós, el tipus d’alimentació o l’activitat física. Aquests dos últims estan relacionats amb la majoria de casos de sobrepès i obesitat. Es caracteritza per una acumulació excessiva de greix al cos. No només és un problema estètic, sinó que representa una veritable amenaça per a la salut, tant física com psíquica de la persona que la pateix.
Encara que els factors genètics no es poden modificar, sí que podem intervenir en el cas dels factors ambientals. Sempre podem intentar portar una dieta equilibrada i mantenir una activitat física adequada a les característiques de cada persona. Hem de tenir en compte que un cop establerta l'obesitat és molt difícil revertir-la i es requereix un gran esforç i constància. Per això, diem que LA MILLOR MANERA DE TRACTAR L’OBESITAT ÉS PREVENIR-LA.
Webgrafia:
http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/salut/trastorns_alimentaris/obesitat/
http://es.wikipedia.org/wiki/Obesidad#Historia
http://www.cus-usuaris.org/ais/temadelmes/tema03.html
http://ca.wikibooks.org/wiki/Salut_i_qualitat_de_vida_en_l'obesitat/Descripci%C3%B3_del_problema_o_conducta_de_salut

Paula Guarro ha dit...

ALZHEIMER:
És una malaltia irreversible i progressiva del cervell que va destruint la memòria i les aptituds del pensament.
Aquest transtorn neurodegeneratiu provoca la mort de les neurones.
Com es manifesta?
1.Deteriorament cognitiu
2.Transtorns conductuals
3.Pèrdua de funcions biològiques
Causes:
1.Antesessors familiars
2.Factors ambientals
3.Estil de vida
Diagnòstic:
1.Tomografia
2.Electroencefalografia
3.Proves neurològiques
4.Ressonància magnètica
Tractament:
No hi ha cura per a l' Alzheimer, però sí que es mediquen als pacients per retrassar l'avanç de la malaltia.

Webgrafia i bibliografia:
-Llibre de psicologia de 1r de Batxillerat, editorial Mc Graw Hill.
-https://prezi.com/luoh-6hfrwsp/alzheimer/
-https://prezi.com/mvxxv9q7mqry/alzheimer/
- http://www.brightfocus.org/espanol/alzheimer-sintomas.html

Natalia Bartroli ha dit...

AECC- Càncer i Càncer de Mama
El meu "treball voluntari" va destinat a ensenyar què és el càncer. A part d'això, també explico què és el càncer de Mama, quins son els tractaments i la campanya que fa l’AECC dels “llaços roses” en contra aquest càncer.
La pàgina que he tret tota la informació és: https://www.aecc.es/SobreElCancer/elcancer/Paginas/%C2%BFQu%C3%A9eselc%C3%A1ncer.aspx

Mariona Domingo Palacios ha dit...

Jo parlaré sobre el dèficit d'atenció també anomenat TDAH. Aquesta malaltia és un síndrome de conducta d'orígn neuronal que s'inicia a l'edat infantil i que afecta entre un 3 i un 7% de nens i joves en edat escolar.
Aquest trastorn afecta la conducta i les amocions amb:
-Hiperectivitat
-Inatenció
-Impulsivitat
I a nivell emocional es pot manifestar:
-Irratibilitat
-Baixa autoestima
-Dificultat per relacionar-se amb els companys
Jo em centraré en l'aspecte conductual i en concret amb l'inatenció a nivell escolar.
Trauré la informació de viquipèdia, del llibre "Trastorns per dèficit d'atenció" escrit per la Dra. Anna Sanz de Sant Joan de Déu i de la plataforma Odisea xtec.cat on parla d'alumnes amb TDAH juntament amb diferents recursos per a la intervenció a l'aula.

vinyet arnau ha dit...

Què és càncer?
El càncer és una malaltia que consisteix en la multiplicació accelerada de determinades cèl•lules alterades, que formen tumors, i que poden migrar a altres punts, a través del sistema circulatori i limfàtic, fet que s’anomena metàstasi
-La paraula càncer (“cranc”) al•ludeix a un mal que ataca des de dins.
-Podem classificar el càncer segons:
- Si el tumor està molt localitzat i no creix indefinidament, que llavors rep el nom de tumor benigne.
-En canvi, si creix envaint i destruint els altres teixits de l’organisme, amb l’aprimament consegüent de l’individu, rep el nom de tumor maligne.
-El pas de cèl•lula normal a cèl•lula cancerosa, és l’anomenat transformació cancerosa o neoplàstica, que està relacionat amb diferents factors ambientals que majoritàriament actuen alternant el DNA.
-Es considera l’existència de determinats gens, anomenats protooncògens, que, amb una petita alteració produeixen els anomenats agents cancerígens, que passen a oncògens, i aquests provoquen la transformació neoplàstica.
Què és l'osteosarcoma?
-L’osteosarcoma és un tipus de càncer ossi maligne.
-És el més comú entre els nens que tenen al voltant de 15 anys i en les persones de 60 anys.
-És hereditari i almenys un gen ha sigut relacionat amb l’augment del risc. Aquest gen, és relaciona també en un càncer ocular que poden patir els nens.
A on es pot trobar?
-A la canyella (en castellà “espinilla”)
-A la cuixa
-Al braç, a prop de l’espatlla
-Té tendència a sortir en zones on l’os és més gran, exactament on l’índex de creixement de l’os és més gran.
Síntomes
-Fractura òssia (pot succeir després d’un moviment rutinari).
-Dolor ossi.
-Limitació del moviment.
-Cuixera (en el cas de que el tumor es trobi a la cama).
-Dolor al aixecar un pes (en el cas de que el tumor es trobi al braç).
-Hipersensibilitat, inflamació o envermelliment del lloc del tumor.
Proves i exàmens:
-Biòpsia.
-Anàlisi de sang.
-Gammagrafia òssia per saber si el tumor s’ha estès en altres ossos.
-Tomografia del tòrax per veure si el càncer s’ha estès pels pulmons.
-Ressonàncies magnètiques.
-Radiografies.
Tractament
-El tractament s’indica després de fer la biòpsia del tumor.
-Abans de fer la extirpació de tot el tumor sencer, generalment s’administra quimioteràpia, cosa que pot aconseguir encongir el tumor i facilitar-ne la cirurgia. La quimioteràpia també pot ajudar a eliminar cèl•lules cancerígenes en altres parts del cos.
-En la majoria d’ocasions, en la cirurgia es salva l’extremitat afectada, en poques ocasions es necessita una amputació.
Grups d'ajuda:
-El nerviosisme causat per la malaltia es pot alleugerir unint-se en un grup d’ajuda pel càncer. El fet de poder compartir amb persones que han viscut una experiència similar a la de la persona afectada pot ajudar-la.
Expectatives:
-Si el tumor no ha sigut transmès als pulmons (metàstasis pulmonar), les taxes de supervivència són elevades. En el cas que el tumor s’hagi expandit, les taxes són mes baixes, però tot hi així hi ha tractaments força efectius.

Santi Llanos Chamorro ha dit...

La presentació realitzada és sobre la cirurgia. S'hi expliquen les principals característiques, la definició del què és una cirurgia i els tipus de cirurgies que hi ha. També es presenta l'instrumental que es fa servir, els riscos que té i les innovacions quirúrgiques que hi ha actualment. Finalment, es parla sobre l'anestèsia, que és clau en una cirurgia.
http://www.uchicagokidshospital.org/online-library/content=S06135
http://kidshealth.org/teen/en_espanol/cuerpo/anesthesia_types_esp.html
Llibre de ciències per al món contemporani 1 Batxillerat.

Monica Mussons ha dit...

La meva presentació parla d’un trastorn anomenat TOC. Aquest trastorn la persona que el pateix es troba en un estat on hi ha un sentiment de compulsió per realitzar una acció o recordar una experiència.
Aquest trastorn es compon de dos factors: les obsessions i les compulsions o rituals.
Les obsessions són esdeveniments mentals persistents que generen ansietat i malestar.
Les compulsions o rituals consisteixen en conductes manifestes o en actes mentals de caràcter repetitiu i estereotipat destinats a reduir el malestar generat per les obsessions. En podem diferenciar :
• Rituals de neteja: s’eviten possibles focus, reals o imaginaris de brutícia o contaminació.
• Rituals de repetició: repetició de mateixes seqüències.
• Rituals de comprovació: hi ha molts tipus de comportaments possibles. Per exemple, comprovar repetidament que has tancat la porta.
• Rituals d’acumulació: acumula gran quantitat d’estris.
• Rituals d’ordre: tot a d’estar al seu lloc un mínim canvi pot provocar ansietat.
Bibliografia i webgrafia
• Llibre de 1r de batxillerat de Psicologia
• http://www.dmedicina.com/enfermedades/psiquiatricas/trastorno-obsesivo-compulsivo
• http://www.nimh.nih.gov/health/publications/espanol/cuando-pensamientos-indeseados-toman-control-trastorno-obsesivo-compulsivo/index.shtml

Mònica Mussons

Marta Ambròs Pons ha dit...

INFART DE MIOCARDI:
El cor és un òrgan del cos que s'encarrega de bombejar la sang per tot el cos. l'infart de miocardi és 'aport insuficient de sang al teixit, quan el coàgul que es forma tapona completament l'artèria es produeix l'infart. Si això passa la part del cor que ja no rep sang mor.
Alguna de les causes poden ser l'edat avançada, el tabac, la hipertensió, etc.
Alguns dels símptomes són dolor al pit i dificultat per respirar entre d'altres.
És una emergència mèdica i cal actuar molt ràpid.

WEBGRAFIA:
- http://canalsalut.gencat.cat/ca/home_ciutadania/urgencies/primers_auxilis/infart_de_miocardi/
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Infart
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Infart_miocard%C3%ADac

Paula Verdaguer ha dit...

QUÈ ÉS EL TRASTORN OBSESSIU COMPULSIU?
Les obsessions són idees, pensaments, imatges o impulsos absurds i molestos. A la persona que ho pateix li passen repetidament tot i que ella/ell fan un gran esforç per ignorar-los o oblidar-se’n i no pensar-hi.
Les compulsions, també anomenades rituals, són accions o patrons de pensament que fa la persona repetidament que serveixen per treure’s del cap les obsessions. La persona reconeix que els rituals són irracionals però se sent incapaç de controlar-los.
El Trastorn Obsessiu Compulsiu es basa en la combinació d’aquestes obsessions que sempre comporten emocions desagradables com per exemple la por, la culpa, i que a causa d’aquestes comencen a realitzar compulsions per intentar alleugerir la preocupació i disminuir el nivell d’ansietat provocat per l’obsessió.
EFECTES DEL TOC
Els problemes obsessius poden acabar amb les vides d’aquestes persones fent que mantenir una vida laboral o familiar sigui gairebé impossible. Les persones que el pateixen tenen una ansietat molt alta a causa de que no tenen temps per fer les coses ja que la majoria de temps el passen realitzant els seus rituals (comprovar, preocupar-se, rentar-se...) També poden patir depressions i sentir-se miserables i d’altres que simplement pensen que tot els hi va malament.
CAUSES
No se sap cap únic a causa del TOC, però si que saben que les investigacions han fallat en la demostració que pugui existir un desequilibri químic cerebral.
Hi ha alguns científics que diuen que certs tipus d’educació i regles familiars rígides poden augmentar la probabilitat de patir TOC.
També sabem que els tipus de pensaments que pertorben a la gent que pateix obsessions, apareixen de tant en tant en gairebé tothom. Els investigadors han afirmat que és impossible dir quines diferencies hi ha entre els pensaments normals que apareixen en les persones normals que no pateixen el Toc i els pensaments que tenen aquells que si que el pateixen. El que és diferent és el significat que aquests pensaments tenen per a ells. Una persona que no pateix TOC pot tenir un pensament però no li donarà més importància. Les persones que pateixen el TOC els afecta considerablement tenir o no aquests pensaments, creient-se que poden ser responsables d’un possible dany. És per això que intenten eliminar-lo o “corregir-lo” amb algun altre pensament o acció. Cosa que aporten a patir el TOC.
EL TRACTAMENT
El tractament psicològic més utilitzat i acceptat per tractar el Trastorn Obsessiu Compulsiu és el tractament conductual. Els pacients han d’afrontar les seves pors (un procés anomenat exposició), començant per les situacions més fàcils i progressivament avançant fins a afrontar tot allò a que li tenen por. Al mateix temps, els pacients no poden realitzar cap ritual ni comprovació (prevenció de resposta). Depenent del tractament els rituals els poden eliminar de manera gradual; en d’altres s’eliminen tots de cop. Més del 50% de les persones afectades poden ser ajudades amb aquest mètode.
La medicació afecta al sistema serotoninèrgic i ha demostrat que és afectiva per a alguns pacients. Les recaigudes són freqüents quan es deixa el tractament farmacològic, per tant és probable que es realitzi un tractament combinat (psicològic + farmacològic) especialment en aquells pacients que estan deprimits.

Paula Verdaguer ha dit...

TIPUS DE RITUALS
- Rituals de neteja: s’eviten possibles focus, reals o imaginaris, de brutícia o contaminació, que després els provoca fer complicats rituals d’higiene i de neteja.

- Rituals de repetició: Es repeteixen les mateixes coses, per estranyes que puguin semblar.

- Rituals de comprovació: Comproven repetidament que has tancat el gas, la porta... però poden anar molt més lluny fins al punt d’anar a veure si has ferit o has fet mal a la persona que t’acaba de passar per el costat.

- Rituals d’acumulació: Tenen dificultat per desprendre’s de qualsevol cosa i acumulen grans quantitats d’estris inservibles.

- Rituals d’ordre: Tot ha d’estar al mateix lloc, posició, de mes gran a més petit,... noten inclús el més mínim canvi, provocant-los una gran ansietat.
BIBLIOGRAFIA
Apunts de psicologia
http://www.scritc.cat/aplicacions-tcc/toc/

Mariona Roset ha dit...

Càncer de pell:
-Desencadenants del melanoma
-Primeres senyals d'un melanoma
-Tractaments per superar la malaltia
-Com podem reduir el risc de patir un càncer de pell?

BIBLIOGRAFIA
http://www.cancerdepiel.org/cancer-de-piel/melanoma?gclid=COyh75H848QCFYgIwwodubsACg#panel2-8

Mariona roset

Pau Rubinart Bosch ha dit...

LA DEPRESSIÓ
La depressió és la malaltia mental més comuna. Els seus principals símptomes són una tristesa excessiva i un desinterès en activitats lúdiques.
hi han dos tipus de dpressió: la distímia i la depressió major. la diferència que hi ha és que la distímia no compleix tots els símptomes que ha de complir una depressió major per considerar-se com a tal.
els símptomes poden ser emocionals (aïllament social, tristesa, ansietat, sentiments de culpa, etc.), físics (cansament crònic, alteració del pes, etc.) i cognitius (baixa autoestima, visió pesimista, pensaments suïcides, etc.).
el tractament consisteix en que el psicòleg intenta qu el pacient pensi d'una forma més realista.

http://www.drromeu.net/depresion-mayor-distimia-o-trastorno-bipolar-que-diferencias-hay/

http://www.portalesmedicos.com/blogs/psicologovalencia/note/3687/tratamientos-naturales.html

Pau Rubinart

Anna Forn ha dit...

MITOMANIA
La mitomania es mentir de manera patològica es a dir maquillar o transformar la veritat, la persona que fa això és perquè sen la necessitat de canviar i fer mes tolerant el que explica.
la mitomania és una malaltia ja que no és el fet de mentir a vegades per qüestions humanes, si no de mentir sistemàticament.
De tant mentir, una persona mitòmana es construeix una pròpia vida, però és una vida de fantasia, una vida falsa, això ho fan per una necessitat, que és que no se sent be amb ell mateix i necessita aparentar el contrari.
El problema està en que això es converteix en un hàbit fins arribar al punt de no adonar-se de que amb les pròpies mentides pot fer mal a altre gent o si que sen adona però simplement els i es igual perquè així augmenta el seu propi benestar.
Sempre menteixen cap a semblar ells els que tenen millor vida, ja sigui en l’àmbit econòmic, familiar, social etc. I això o fan per acceptar-se com a persona i per tolerar la seva vida ja que son persones amb poca seguretat amb si mateixos i sense autoestima.
Al principi d’aquest trastorn la gent que envolta a la persona mitòmana es creu les mentides que aquest/a explica però arriba un punt en que se’n adonen i la persona mitòmana comença a perdre… perquè? Per que la mentida trenca uns valors i la gent comença a rebutjar a aquesta persona o intentant fer-li veure que el que diu no es veritat.
i que passa quan li començant a demostrar això?
La persona mitòmana comença a patir i se’n adona que comença a perdre, a perdre els seus amics, companys i potser fins i tot familiars.
Perquè s’allunyen la gent que envolta a la persona mitòmana?
La gent comença a allunyar-se d’ell/a per que el seu trastorn comença a afectar-los ja que no tan sols menteix o distorsiona la seva realitat sinó que també la dels altres i normalment per empitjorar-la perquè la seva sembli millor.
Com afrontar la malaltia
La mitomania és un trastorn que no es pot curar sol, a la persona mitòmana se’l ha de fer veure que menteix i que pateix aquesta malaltia per així que algú l’ajudi a que li augmenti l’autoestima i comenci a estar mes segur/a d’ell mateix.

http://www.webconsultas.com/mente-y-emociones/adicciones/mitomania-mentirosos-compulsivos-11319

http://www.webconsultas.com/mente-y-emociones/adicciones/sintomas-y-manifestaciones-de-la-mitomania-11320

https://www.youtube.com/watch?v=rNkpUbPkhhM


Nicolas Eberlé Martin ha dit...

D’acord amb la unitat 5 “viure més, viure millor”, he volgut fer una exposició a classe sobre la malària.

- LA MALÀRIA:

És la enfermetat parasitària que més afecta al ésser humà. Està causada per una espècie de protozous anomenada plasmodium que es transmet de un ésser humà a l’altre a través de la picadura de mosquit.

Es coneixen anualment entre 200 i 300 millions de casos arreu del món i aproximadament 1 millió de morts, el 90% a l’Àfrica subsahariana i a nens menors de 5 anys.

La febre es el simptome mes frequent de la malaria. Encara que ve acompanñada de calfreds, sudoració i dolors als musculs i a les articulacions. Els simptomes de la malaria son inespecifics i similars als de la grip o als de la gastroentiritis. Per aixo s’ha de vigilar molt i evitar confusions. Com que els simptomes de la malaria son molt similars a altres malalties es necessari fer proves de laboratori i analitzar la sang del pacient. Es necessari fer proves cada 12 o 24 hores per a poder controlar el creixement dels parasits.

En les zones endémiques (Àfrica subsaharian) es d’especial importància evitar que els mosquits piquin els ja infectats per que l’epidèmia no s’escampi utilitzan repelents o mosquiteres.

Entre els mitjans disponibles per prevenir i combatre la malaria hi ha:
- Mosquiteres tractades amb insecticides de llarga durada per evitar directament la picada de mosquits.
- Ruixament de insecticides dels interiors de les cases
- Tractaments amb artemisina

Actualment no hi ha cap vacuna eficaç contra la malària i és que aquest malaltia es causada per un paràsit. Aquests son organismes molt mes complexes que las bacteries o els virus. Un altre motiu és que com que aquesta no afecta als paisos desenvolupats no es destinen suficients recursos per trobar vacunes.


- WEBGRAFIA

http://www.webconsultas.com/malaria/malaria-4039

http://www.msf.es/enfermedad/malaria?gclid=Cj0KEQjwpM2pBRChsZCzm_CU0t4BEiQAxDVFmtimcq5NgLd_Z493YFHkx4CKfezcGRrQg1_YZUWz5CUaAlxo8P8HAQ

http://es.wikipedia.org/wiki/Malaria

Marc Pons ha dit...

LA DEMÈNCIA
La demència és un trastorn mental en què, progressivament, es perden la capacitat de memòria, atenció, llenguatge, i resolució de problemes. D'altra banda, qui la pateix pot estar desorientat en el temps, lloc i persona.

Sol aparèixer en una edat avançada, de manera que és impròpia dels menors de 60 anys.
Afecta a un 2% de les persones entre 65 i 70 anys, mentre que apareix en un 20% entre les persones de més de 80 anys.

És diagnosticada quan els seus símptomes apareixen durant sis mesos. Si apareixen durant un període de menys de sis mesos, parlarem d'un deliri.
Per a diagnosticar-la no s'utilitza només una sola prova, sinó que es comprova una història clínica detallada, una avaluació física, proves de laboratori, es comproven els canvis en el raonament, el funcionament diari i el comportament.

La demència pot ser tractada, encara que sol ser una malaltia progressiva i incurable.
En els casos de demències més progressives, com la malaltia d'Alzheimer, no existeix una cura, encara que hi ha tractaments amb medicaments que poden ajudar al pacient temporalment amb els símptomes. Aquestes teràpies permetran reduir la confusió, la impulsivitat, l'ansietat, i fins i tot l'agressivitat

Factors com l'edat i la genètica no es poden modificar, encara que hi ha altres maneres de reduir la possibilitat de patir una demència.
- Exercici físic: Pot beneficiar directament les cèl·lules del cervell, ja que augmenta el flux de sang i oxigen cap al cervell.
- Alimentació: Poden ajudar a protegir el nostre cervell per mitjà d'una bona salut cardíaca.
- Factors de risc cardiovasculars: Qualsevol cosa que faci malbé els vasos sanguinis pot privar les cèl·lules del cervell de rebre l'aliment i oxigen fonamentals.

Algunes causes de la demència es poden aturar si es detecten a temps, com:
- Lesió cerebral.
- Tumors al cervell.
- Consum excessiu d'alcohol.
- Canvi en els nivells de sucre, calci i sodi de la sang.
- Nivells baixos de vitamina B12.
- Ús de certs medicaments.

Hi ha molts tipus de demència, encara que els més habituals són:
- Malaltia d'Alzheimer: És incurable, degenerativa i terminal.
- Degeneració multiinfàrtica: Hi ha una sèrie de petits infarts.
- Demència vascular: La circulació sanguínia deixa de regar en una part del cervell, fet que causa la mort de les neurones afectades.
- Demència pugilística: Les persones que reben cops al cap de forma freqüent corren el risc de patir-la.
- Malaltia de Binswanger: Hi ha una degeneració de la substància blanca del cervell a causa de l'oclusió dels vasos sanguinis cerebrals, cosa que limita la quantitat de sang que hi arriba. Les cèl·lules cerebrals, privades d'oxigen, es deterioren i moren, originant la demència.
- Demència amb cossos de Lewy: Hi ha una presència dels denominats cossos de Lewy, dipòsits anormals de proteïna repartits per tot el cervell que incideixen sobre les funcions de certs neurotransmissors, alterant la percepció, el pensament i la conducta dels afectats.

La major part dels casos de demència no són hereditaris, i només un petit percentatge dels casos de demència està causat per alteracions en els gens. Aquests casos sí que són hereditaris i es transmeten de pares a fills amb un 50% de probabilitat que cada fill la pateixi.

Els símptomes són principalment cognitius, però també poden aparèixer trastorns de conducta, alteració funcional, trastorns del son, de la gana o incontinència urinària.

BIBLIOGRAFIA
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Dem%C3%A8ncia
- http://www.alz.org/espanol/about/qu%C3%A9-es-la-demencia.asp
- http://www.webconsultas.com/categoria/salud-al-dia/demencia
- http://www.guiasalud.es/egpc/alzheimer/pacientes/01_que_es_demencia.html

Jaume Morera ha dit...

L'asma és una malaltia pulmonar obstructiva que es basa en la inflamació de les vies respiratòries. Bàsicament afecta als bronquis i bronquíols. L'asma no té un causant epecífic, pot ser per causat per diferents causes com per exemple: infeccions en les vies, fum del tabac, estrès, pols domèstica, pol·len, exercici físic... entre d'altres. Els símpotmes són: sibilacions, tos, dispnea i una pressió forta el pit. És fàcil detectar un atac d'asma ja que es nota molt la dificultat per respirar. Hi ha un total de 6 tipus d'asma: al·lèrgica, estacional, no al·lèrgica, ocupacional, induïda per l'exercici físic i nocturna. Es pot tractar de dues maneres diferents: mèdic o fisoteràpic. Pel que fa al mèdic tenim antiinflamatoris, broncodilatadors,immunoteràpia i antihistamínics. En el tractament fisoteràpic hi ha certes plantescom el romaní, jusquíam i ginko.
http://es.wikipedia.org/wiki/Asma
http://www.webconsultas.com/categoria/salud-al-dia/asma

Núria Admetller ha dit...

La meva exposició serà sobre l’anorèxia nerviosa, un dels trastorns alimentaris més comuns. Així doncs, podria resumir la meva explicació en tres punts:

1. Les seves característiques, causes i símptomes en tots els aspectes. Més aviat em centraré en coses remarcables que potser no són del tot òbvies per tothom ja que aquest transtorn ja és molt conegut. Per tant, intentaré aprofundir en temes psicològics, ja que la ment és la culpable d’aquesta malaltia.

2. Com es diagnostica i quins tractaments es realitzen? La informació que donaré d’aquest punt serà treta d’una gran Universitat i Clínica d’Espanya, la de Navarra.

3. Altres aspectes a destacar. Alguns exemples serien:

a. Població normalment afectada, edats, percentatges.
b. Estat després d’haver passat la malaltia.
c. Altres problemes que pot desencadenar.

Després d’haver fet recerca i haver preparat la meva presentació, m’he adonat que l’anorèxia és una malaltia que ningú coneix en el seu sentit més ampli, és a dir, tothom es queda amb la idea que l’afectat deixa de menjar, però, en reailtat, hi ha molt més darrere, i és justament això el que vull plasmar en la meva exposició.

Webgrafia:

http://www.cun.es/enfermedades-tratamientos/enfermedades/anorexia-nerviosa

http://www.webconsultas.com/anorexia/diagnostico-de-la-anorexia-272

http://www.adaner.org/anorexia-y-bulimia/anorexia-nerviosa

Natàlia ramon ha dit...

QUÈ ÉS?
-L'esquizofrènia és un trastorn mental que es troba dins del grup dels trastorns psicòtics . Les persones poden presentar una greu distorsió en el pensament , la percepció i les emocions.
-Pateixen pèrdua de contacte amb la realitat i experimenten al·lucinacions i deliris. Els qui ho pateixen escolten, veuen i / o senten coses que els altres no poden.
QUI HO PATEIX?
-Qualsevol persona pot patir esquizofrènia i es dóna de manera similar en homes i dones . L'inici del trastorn es produeix, normalment, durant l’adolescència i infància.
No es coneix què provoca l'esquizofrènia però les investigacions indiquen que té a veure amb una combinació de factors genètics i ambientals,com les drogues.
SÍMPTOMES
Els símptomes poden variar molt entre persones. Alguns dels símptomes són :
- Canvis en l'activitat habitual (treball , escola…), en els hàbits diaris ( alteracions en l'alimentació , higiene personal, en el ritme de son…).
- Aïllament social.
- Creences no usuals i / o obsessions.
- Canvis en la percepció de la realitat (al·lucinacions).
TIPUS DE SÍMPTOMES
- Els símptomes positiusà Pateixen al·lucinacions i els deliris (alteracions en les percepcions de la realitat).
- Els símptomes negatiusà Pèrdua d'hàbits i interessos , apatia , tendència a l'aïllament , dificultat d'atenció, etc.
- Els símptomes de la desorganitzacióà són aquells que afecten al pensament , que pot estar alterat ( conducta i / o parla desorganitzada , falta d' atenció ).
BIBLIOGRAFIA:
-llibre de psicologia
WEBGRAFIA:
http://www.guiasalud.es/egpc/esquizofrenia/pacientes/02_que_es.html

Maria Valls Claramunt ha dit...

RETINOPATIA

-Què és la retinopatia?

És un terme genèric que s'utilitza en medicina per fer referència a qualsevol malaltia no inflamatòria que afecta a la retina. Per tant, no és una malaltia única. La retina cubreix dos terços posteriors de l'ull i és la responsable de rebre imatges visuals.

- Per què es produeix?

Per culpa de la pressió arterial elevada i malalties vasculars. També està relacionada amb la diabetis (retinopatia diabètica).

- Símptomes

Visió borrosa, visió doble, taques en la visió, dolor i envermelliment dels ulls que no desapareix i disminució en la versió perifèrica.

- Com es diagnostica?

El diagnòstic el realitza l'oftalmòleg utilitzant un aparell especial que permet observar la retina a través de la pupil·la.

- Com es tracta?

La seva prevenció comença amb el diagnòstic i tractament immediat de las condicions que la poden causar.

- Tipus

La retinopatia diabètica, la hipertensiva i la retinosis pigmentaria.

- Centrals: com ara distròfies amb epiteli pigmentari patró, focals de l'epiteli pigmentari, alteracions de fotoreceptors i de la membrana de Bruch.

- Perifèriques: defectes congènits progressius i estacionaris, alteracions vasculars i retinopaties infeccioses i tòxiques.

Jo he triat una retinopatia més freqüent en els joves que és la retinòsquisi.

- Què és la retinòsquisi?

Malaltia de l'ull en què la retina es divideix espontàniament en dos capes.

N'hi ha dos tipus:

- Degenerativa: present en el 20% de la població adulta i a les persones amb hipermetropia.

- Congènita: (retinòsquisi juvenil o lligada al cromosoma X) es hereditària, les mares actuen cam a transmisores de la malaltia. Hi han complicacions com ara separació de retina i hemorràgies vítries.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA:

http://redsalud.uc.cl/ucchristus/VidaSaludable/Glosario/R/retinopatia.act

http://es.wikipedia.org/wiki/Retinosquisis

http://es.wikipedia.org/wiki/Retinopat%C3%ADa

https://www.google.com/search?q=retinopatia&client=ubuntu&channel=fs&biw=1440&bih=742&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=TLIzVdWzBMLuO5jbgJAH&ved=0CAYQ_AUoAQ

Mireia del Valle ha dit...

L'obesitat és una malaltia crònica causada per múltiples factors.
Aquesta malaltia es produeix quan s'ingereixen més calories de les que el nostre cos gasta.
L'obesitat té l'origen en causes que van des de l'herència genètica, els trastorns endocrins, la influència del medi ambient, problemes del sistema nerviós, el tipus d'alimentació o l'activitat física. Aquests dos últims factors, alimentació i activitat física, estan relacionats amb la majoria dels casos de sobrepès i obesitat.
L'obesitat està augmentant de manera alarmant als països occidentals com a conseqüència del sedentarisme de la vida moderna i els mals hàbits alimentaris.
La obesitat infantil és una de les mes que hi ha.
el sobrepès en els nens i nenes pot afectar seriosament la seva salut a curt, mig i llarg termini.
Els nens amb sobrepès es troben en una situació de risc ja que poden patir malalties com la diabetis, hipertensió, problemes de cor, problemes ortopèdics de peus i columna vertebral, depressió, trastorns psicològics etc... i tot això afecta la seva qualitat de vida i representa una greu amenaça per a ells de cara al futur.
El grup que més preocupa és el de nens i nenes de 3 a 5 anys ja que és en aquesta edat quan el període de creixement és més fort i quan es creen els hàbits alimentaris. Un nen que de petit és obès, té un 70% de possibilitats de ser obès quan sigui gran.
Un altre tipus que hi ha es la obessitat mòrbida.
L'obesitat mòrbida és un tipus d'obesitat que es dóna quan el pes corporal d'un individu supera el 24% de la massa corporal considerada "normal".
Aquesta condició produeix o empitjora nombrosos trastorns en l'organisme: diabetis mellitus, hipertensió arterial, malalties cardíaques, accident vascular cerebral, alguns càncers, depressió, artrosi, etc.
Les persones afectades per obesitat també poden desenvolupar lentament hipoxèmia i apnea de la son. El fet que disminueixi la quantitat d'oxigen en la sang i es presentin problemes relacionats amb l'apnea de la son poden produir somnolència en la persona durant el dia. Quan aquests trastorns no reben un tractament mèdic (sobretot en casos extrems), es pot patir una insuficiència cardíaca, podent provocar fins i tot la mort.
Recomanacions en el tractament de l'obesitat:

- La primera regla en matèria d’obesitat és no permetre's engreixar-se. Per prevenir-la haurem de portar una dieta equilibrada i fer exercici de manera regular, en funció de l'edat i de les característiques individuals (per exemple practicar gimnàstica, natació o simplement caminar).

- Per aprimar-se, és fonamental portar una dieta equilibrada, menjant de tot però amb moderació i en funció de les necessitats energètiques de cada un. Els àpats hauran de repartir-se en 4 o 5 al dia, evitant picar entre hores. Hem de moderar el consum de greixos animals saturats, augmentar el consum de fruites, verdures i peix, procurar menjar a poc a poc i mastegar bé.

- Els beneficis d’una pèrdua de pes, encara que sigui petita, en una persona obesa, compensen amb escreix l’esforç, ja que es redueix el risc de patir moltes malalties.

- El tractament de l'obesitat és un tractament per a tota la vida. Requereix esforç, constància i estar disposat a modificar els hàbits alimentaris. No hem de confiar en productes "miracle" ni en les dietes "màgiques" que aconsellen persones no expertes. El consell alimentari ha de ser sempre individualitzat.

http://www.cus-usuaris.org/ais/temadelmes/tema03.html

http://www.sortirambnens.com/cosells/alimentacio-infantil.html

http://www.ipsalut.com/malaltia-cronica-obesitat-morbida.php

Oscar Torres ha dit...

En aquest power point parlo sobre la fenilcetonúria, una malaltia genètica que afecta sobre tot als nens. Explico les seves característiques més comuns, el seu origen i el seu tractament sobre tot. En resum, generalment la desglosso.

Marta Tarragó ha dit...

La poliomielitis (Pòlio, Paràlisi infantil o malaltia de Heine-Medin), és una malaltia infecciosa vírica aguda (virus) que es transmet entre persones per via fecal-oral quan mengen aliments o beuen aigua contaminats. És molt contagiosa i en casos extrems pot arribar a infectar tot el món.
I va ser una de les malalties més habitual del segle XX.
Es contagia més a climes temperats a la tardor i estiu que en els tropicals i els símptomes, apareixen quan els virus entra dins la sang.

Els primers símptomes apareixen al cap de 6-20 dies de ser infectat i és contagiosa entre 7-10 dies abans i 7-10 dies després de l'aparició dels símptomes.

S'han trobat 3 tipus de virus però la forma que es troba més sovint és el tipus I (PV1) i és el que està més relacionat amb la paràlisi. El poliovirus entra per la boca i comença a infectar cèl·lules de l'aparell digestiu. Aconsegueix controlar cèl·lula hoste i comença a replicar-se durant una setmana i després la sang l'absorbirà , s'estendrà per tot el cos i es podrà seguir multiplicant fins màxim 17 setmanes.

En el 3% dels casos entra en el SNC i depenen dels nervis afectats pot produir paràlisi i a vegades els nens desenvolupen encefalitis i se'ls infecta el teixit cerebral.

POLIO PARALITICA
Apareix entre 1-10 dies després de l'inici dels símptomes (febre alta, mal de cap, sensibilitat al tacte, dificultat a l'hora d'empassar, dolors musculars, pessigolleig, irritabilitat, restrenyiment o dificultats per orinar...

La possibilitat de tenir-la i el grau, depèn de l'edat. En els infants només afecta 1 de cada 1000 i els adults 1 entre 75 casos. Els menors de 5 anys, normalment se'ls paralitza una cama i en els adults el tòrax, l'abdomen o les 4 extremitats.
Pot ser: espinal, bulbar o bulboespinal.
L'espinal és la més comuna, que produeix una paràlisi asimètrica generalment a les cames. És quan el virus infecta les neurones de la columna vertebral que s'encarreguen del moviment dels músculs i provoca que els nervis s'inflamin i destrueixin els ganglis de les neurones motrius. Aleshores el músculs s'afebleixen, no reben senyals del cervell i finalment queden totalment paralitzats.
La paràlisi màxima és ràpida (2-4 dies) amb febre i dolors als músculs.


TRACTAMENT

- Vacunes contra la Pòlio: Jonas Salk (1952) i Albert Sabin (1962)per injecció o ingestió i les persones tindran immunitat (defenses per combatre-la). Cada vacuna et proporciona defenses per a un tipus de poliovirus concret.
- Millores de vacunació per la OMS, UNICEF i Rotary International podrien la eliminar-la totalment.
El 1988 (350.000 infectats) l'OMS va començar la campanya per eliminar-la. El 2005 hi havia 1.880 infectats i a principis del 2006, només hi era en 4 països (Nigèria, índia, Pakistan i Afganistan).
Si s'aconsegueix eliminar-la, serà la 3a malaltia infecciosa eliminada, després de la Verola (1ra) i la Pesta bovina (2na).

Marta Tarragó ha dit...

Webgrafia/Bibliografia de la Poliomielitis:

- Nova Enciclopèdia Larousse

http://salud.discapnet.es/Castellano/Salud/Enfermedades/EnfermedadesDiscapacitantes/P/Poliomelitis/Paginas/cover%20poliomelitis.aspx

http://ca.wikipedia.org/wiki/Poliomielitis

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001402.htm

jordi torello ha dit...

webgrafia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Medicament
bibliografia:
llibre de cmc
entrevista a farmacèutic

En aquesta presentació he seguit els punts que em donava el llibre de cmc afegint en tots aquests punts més informació relacionada en aquests.
el punts que he posat a la presentació són:
-que es un medicament(he explicat el que es, les dosis...)
-com actuen els fàrmacs(explico el que fan en el nostre cos, efectes i vies de transmició del farmac)
-recerca de nous medicaments(aqui explico el que s'esta intentant buscar i recerca per millorar els medicaments actuals)
-industria farmacèutica
(parlo sobre el que fan en les industries farmacèutiques).



Jordi Torelló

Jana Prats ha dit...

L’esclerosi múltiple és una malaltia en la què el propi organisme actua contra la mielina (substància que cobreix les fibres nervioses).
El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos perquè les ordres no arriben al cervell. És una malaltia neurodegenerativa crònica i avui en dia encara no existeix cura.
Pot tenir causes genètiques combinades amb infeccions i virus sobretot el virus Epstein-Barr; però les causes exactes són desconegudes actualment. Aquesta malaltia sol aparèixer entre els 15 i 50 anys en major part a les dones.
El primer símptoma que sol aparèixer és la visó borrosa o doble fins i tot arriba a provocar la ceguesa en un ull.
Al llarg d’aquesta malaltia la persona perjudicada pot perdre molta part de la seva mobilitat fins i tot quedant-se a una cadira de rodes per sempre més.

Bibliografia/Webgrafia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Esclerosi_m%C3%BAltiple
http://www.dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/esclerosis-multiple
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000737.htm
http://www.webconsultas.com/categoria/salud-al-dia/esclerosis-multiple
També he preguntat al meu avi sobre la malaltia per tal de comprovar que tota la informació obtinguda era totalment certa i que ell m’aportés alguna informació més, ja que ell pateix aquesta malaltia fa gairebé 17 anys.

Joel Junyent ha dit...

DEFINICIÓ
La salmonel•losi és un tipus d’intoxicació alimentària causada per la bactèria anomenada salmonel•la, ja sigui per aigua contaminada o algun tipus d’aliment. Va ser descoberta per Daniel Elmer Salmon, un veterinari d’Estats Units.
SÍMPTOMES
La infecció per la salmonel•la normalment és causada per menjar carn crua o poc cuinada, d’aus o productes derivats dels ous. El període d’incubació de la malaltia pot durar des de les 8 a les 72 hores.
Els signes i símptomes de la infecció duren de quatre a set dies, tot i que pots tardar alguns mesos fins que el teu intestí torni a la normalitat. No és una intoxicació mortal excepte en alguns casos en que et porta a agafar malalties més greus.
CAUSES
La salmonel•la apareix en haver-hi contacte amb excrements d’algun animal.
• En el cas de la carn i les aus pot passar durant el procés de matança dels animals. En el cas del marisc pot passar en cas que l’aigua estigués contaminada.
• En el cas dels ous crus cal dir que tot i que la closca sembli una barrera perfecta algunes gallines infectades produeixen ous infectats prèviament a la producció de la closca. Qualsevol derivat dels ous com la maionesa pot estar infectada. El risc augmenta quan els ous no estan ben cuinats o quan el rovell es queda líquid.
• En el cas de la fruita i verdura pot haver-hi contaminació al rentar-les amb aigua contaminada.
Altres causes en què es pot agafar la salmonel•losi són en tocar animals domèstics, sobretot aus i rèptils, o al no rentar-se bé les mans després d’haver anat al lavabo o després de canviar un bolquer.


TRACTAMENT
És important que els primers líquids siguin sense cafeïna per eliminar la probabilitat de deshidratació, una reacció secundària que pot ser molt perjudicial. Els primers aliments sòlids han de ser lleugers, com ara arròs bullit, plàtans, torrades i carn o peix bullit. Al veure que passats uns dies et tornes a trobar bé ja pots començar la teva dieta regular.
PREVENCIÓ
Hem de tenir amb compte que la salmonel•losi és contagiosa i si no es va amb compte amb la higiene personal pots acabar implicant a altres persones.
WEBGRAFIA: http://salmonelosis.net/

Pol Felip ha dit...

El nostre cos està compost per milions de cèl·lules, les quals necessiten energia per funcionar, això ho aconseguim gràcies a un sucre anomenat glucosa, però perquè es pugui introduir en la cèl·lula es necessari que es compleixin dos condicions bàsiques:
1. Que les cèl·lules tinguin suficients receptors per a la entrada de glucosa.
2. Que tinguem suficient quantitat de insulina que al ajuntar-se amb els receptors possibiliti la transició de glucosa de la sang a les cèl·lules.
L’aparell Humà genera insulina en el pàncreas (células beta de los islotes de Langerhans).
Tothom necessita insulina 24 hores al dia de forma continua i de forma variable ja que no és el mateix quan una persona esta menjant a quan està realitzant una activitat física.
Web grafia: http://www.forumclinic.org/es/diabetes/informaci%C3%B3n/biolog%C3%ADa-de-la-diabetes

Bern Gabriel ha dit...

Un ictus és una malaltia aguda ocasionada per una alteració de la circulació de la sang al cervell.
També es coneix amb el nom d'embòlia o feridura.
Cada ictus és diferents i la gent que el pateix està afectada de diferents formes.
Els símptomes mês comuns són: la debilitat, la pèrdua de la visió, dificultat de parla...
Existeixen diferents tipus d'ictus: el transitori, l'isquèmic i l'hemorràgic.
Pot arrivar a causar la mort, però la majoria de vegades l' evolució de la malaltia és molt favorable.
També cal tenir en compte certes coses per prevenir altres ictus, com per exemple: fer exercici físic, no fumar, evitar l'obesitat...
Haver petit un ictus pot ser que es deixin seqüeles importants com l' equilibri o la parla, per això també existeixen diferents tractaments rehabilitadors.


http://www.dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/ictus-2
http://www.fundacioictus.com/que-es-un-ictus/tipus-dictus/
http://www.ictusfederacion.es
http://www.observatoriodelictus.com/index.php/que-es-un-ictus

ALBA VIVES ha dit...

LA DEPRESSIÓ
És un trastorn afectiu que varia des d'una baixa autoestima, fins al síndrome clínic de gravetat i duració prolongada.
Alguns dels símptomes: plor excessiu, cansament, sentiment de culpa, insoomni, pensaments de mort o suïcidi, autolesió...
La distímia o depressió menor és caracteritza per un sentiemnt de tristessa o ànim depressiu la major part dels dies de la setmana, durant un any o més.
La depressió major és caracteritza per importants canvis en la manera de pensar, de sentir i de comportar-se. Provoca una forma de pensar negativa sobre tu mateix.
Hi ha diferents tractaments per a la depressió, tots inclouen parlar amb un terapeuta o prendre antidepressius.
El tractament d'antidepressius pot durar entre 6 i 12 mesos i el tractament cognitiu entre 3 i 6 mesos.

Enllaços:
- http://www.scritc.cat/aplicacions-tcc/depressio/
- http://www.espaijove.net/index.php?option=com_content&view=article&layout=espaijove:pestanya&id=1168&Itemid=642&lang=ca#.VTPlEVwvPJs
http://www.actad.org/actad_cat/depresion_mayor_cat.php
http://canalsalut.gencat.cat/ca/home_ciutadania/salut_az/d/depresio/

Lania Ferrer ha dit...

Apartat 14 - Problemes sanitaris al Tercer Món

El Tercer Món consta de molts problemes sanitaris, causats per molts factors, com la pobresa, males condicions higièniques i falta de recursos. Un exemple recent és l'Ebola.
Aquestes malalties han mostrat amb quina facilitat poden els països desenvolupats ser afectats per aquestes, com va passar amb el Sida.
Un factor que facilita la propagació de les malalties es la extrema pobresa, causada, entre altres, per la explotació de les grans empreses y/o el govern dels països cap a la població.
Aquesta gran pobresa explica la segona causa de l'aparició de epidèmies: La pobre infraestructura dels serveis sanitàries i salut pública.
Altres problemes greus afecten al Tercer Món són:
La desnutrició,malalties tropicals, desastres naturals, falta d'aigua potable, guerres i manca de personal sanitari i de recursos.
Àfrica suposa una quarta part de les malalties mundials, però només hi treballa el 3% del personal sanitari del món.

Consulta:
http://www.vnavarro.org/?p=11440

CARLOTA ha dit...

BULÍMIA:
1)Explicació
2)Símptomes
3)Com efecte en la societat
4)Com efecte en el pacient
5)Tractament

Laia Collado ha dit...

TRASTORNS DE LA PERSONALITAT

La personalitat és el conjunt de valors, qualitats, defectes, creences i experiències que distingeixen a una persona de les altres quant a la manera d'ésser.

Una persona ‘normal’ es reflexa en la flexibilitat i l’adaptació per enfrontar-se al medi.

Per avaluar la personalitat s’analitza:

- Conducta aparent.
- Conducta interpersonal.
- Estil cognitiu.
- Expressió afectiva.
- Percepció de sí mates.

El trastorn de la personalitat és un patró permanent i inflexible d’experiencia interna i de comportament que s’aparta significativament de les expectatives de la cultura del subjecte, s’inicia a l’adolescència, és estable i li produeix malestar al subjecte.

Es poden classificar en 3 grups:

1. ESTRANYS O EXCÈNTRICS:

- Trastorn paranoide.
- Trastorn esquizoide.
- Trastorn esquizotípic.

2. DRAMÀTICS, EMOTIUS O ERRÀTICS:

- Trastorn antisocial.
- Trastorn borderline.
- Trastorn histriònic.
- Trastorn narcisista.

3. ANSIOSOS I TEMOROSOS:

- Trastorn per evitación.
- Trastorn per dependència.
- Trastorn obsessiu-compulsiu.

WEBGRAFIA:

http://es.slideshare.net/epsasocialpsicoped/14-trastorns-de-personalitat

http://transtornspsicologics.blogspot.com.es/2010/05/tipus-de-transtorns-de-personalitat.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Personalitat

Mònica Tibau Aynès ha dit...

El meu treball voluntari tractarà sobre una malaltia que afectas el metabolisme de l'humà i cada cop es farà més present a la nostra societat sinó ho aturem, la coneguda diabetis mellitus.
He fet un video explicant sobre la diabetis les coses més principals: què és la diabetis, les classes que en trobem, que només en són dues però tot i ser només dues classes es manifesten en més de 347 milions de persona en tot el món, unes dades molt cruels d'assimilar.
Explico també quines persones les acostumen a patir en cada cas, les causes que et poden comportar a tenir-la i els símptomes que en el tipus dos sobretot, són tan silenciosos que no saps si la tens fins que un dia et trobes amb dificultats a la vista, problemes molt greus als peus que poden arribar a comportar alguna amputació, nefropaties o malalties cardiovasculars.
Abs però he posat una diapositiva amb els científics més rellavants durant l'evolució de la ciència entorn la diabetis.
Aquí deixo els enllaços de la informació recentment esmentada:

>http://www.dmedicina.com/enfermedades/digestivas/diabetes.html

>http://www.iqb.es/d_mellitus/historia/historia03.htm

>http://www.diabetes.org/es/informacion-basica-de-la-diabetes/aspectos-genticos-de-la-diabetes.html

> Les imatges les he tret del google on explicaven la simpotomatología en diversos dibuixos, entre d'altra informació.

>Per acabar de complementar la informació, he acabat d' ampliar els meus coneixements sobre la diabetis assistint a una conferència al Parc de Biomèdica.

Adria Sanchez ha dit...

la meva presentació tracta el tema del càncer a la sang anomenat leucèmia un càncer de la sang o medul·la òssia i és caracteritzat per una proliferació anormal (producció per multiplicació) de cèl·lules sanguínies, normalment glòbuls blancs.hi ha dos tipus de leucèmia, la leucèmia aguda i la leucèmia crònica. Addicionalment le malalties es subdibideixen segons quina classe de cel·lua sanguínia es afectada. aquestes són les leucèmies limfoides i les leucèmies mieloides.
webgrafia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Leuc%C3%A8mia

basili solà ha dit...

L’apartat del tema que treballo és el punt 10.2.Conductes addictives.
L’objectiu de la meva exposició és ampliar la informació que apareix al llibre i exposar el tipus d’addiccions que existeixen, el mal que aquestes fan per la persona que les pateix i per la societat i els tractaments que hi ha per convertir-les, així com els indicis i símptomes d’aquestes.
L’exposició s’estructurarà en una primera presentació inicial que faré amb el suport d’un prezi. Per finalitzà passaré un vídeo.
L ‘informació per l’exposició l’he tret de les següents fonts:
http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&cad=rja&uact=8&ved=0CE4QFjAB&url=http%3A%2F%2Fes.wikipedia.org%2Fwiki%2FAdicci%25C3%25B3n&ei=nPozVYLyLoK7OJLigIAF&usg=AFQjCNEascuUZVXiHVsnmuSZ6mbOr75FEw&sig2=IcZ301NGmQpJS8BSRcjg1A&bvm=bv.91071109,d.ZWU
http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0CEMQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.adicciones.es%2F&ei=nPozVYLyLoK7OJLigIAF&usg=AFQjCNFcrQ26gc3w9wUVJR5Na-RaGdjXVA&sig2=YCS0DVh2CPEKckeBoB6qQA&bvm=bv.91071109,d.ZWU
http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=3&cad=rja&uact=8&ved=0CFgQFjAC&url=http%3A%2F%2Fwww.socidrogalcohol.org%2Fmanuales-y-gu%25C3%25ADas-cl%25C3%25ADnicas-de-socidrogalcohol.html%3Fdownload%3D18%3Amanual-de-adicciones-para-psicologos-espcialistas-en-psicologia-clinica-en-formacion%2C-elisardo-becona%2C-maite-cortes-2011&ei=nPozVYLyLoK7OJLigIAF&usg=AFQjCNHusxZeYUJUqFqKDPab45_7WjMOug&sig2=S9uHCMjTRDXQuYGRNJTS4w&bvm=bv.91071109,d.ZWU
http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&cad=rja&uact=8&ved=0CFwQFjAD&url=http%3A%2F%2Fwww.drugabuse.gov%2Fes%2Fpublicaciones%2Flas-drogas-el-cerebro-y-el-comportamiento-la-ciencia-de-la-adiccion%2Fabuso-y-adiccion-las-drogas&ei=nPozVYLyLoK7OJLigIAF&usg=AFQjCNET7mtlmR2-ytmF5NysMj6duESXYg&sig2=2P_1DJbeJ9EPbkxmwHVcmg&bvm=bv.91071109,d.ZWU
http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=10&cad=rja&uact=8&ved=0CHEQFjAJ&url=http%3A%2F%2Fwww.adicciones.org%2F&ei=nPozVYLyLoK7OJLigIAF&usg=AFQjCNFNIQRvUzjh5ikTXkDe07Y3D8TFOw&sig2=2zw6Mw6BeK25qF6PDcdk4Q&bvm=bv.91071109,d.ZWU

Alex Fontanellas ha dit...

12.3 La indústria farmacèutica: patents i genèrics:

Esquema de la exposició:
- Definició i diferències entre genèrics i fàrmacs. (idèntic en composició i forma farmacèutica i amb la mateixa biodisponibilitat que el medicament amb marca comercial.)

- Fases per a què un medicament sigui aprovat ( proves amb animals, assaigs clínics, procés comercialització)

- Dilemes ètics que pot comportar les patents (genèrics són més barats i podrien combatir més malalties a països no desenvolupats)

- El benefici econòmic que reben algunes multinacionals per les patents. (Amb patents, les multinacionals guanyen molts diners pels drets de les marques)

Bibliografia:

1-http://www.dilemata.net/index.php/secciones/desarrollo-humano/579-las-patentes-farmaceuticas

2- http://lasindias.com/un-mundo-sin-patentes-la-industria-farmaceutica

3- http://www.amgen.es/doc3.php?op=profesionales_medicos2&ap=biotecnologia&sub=bio6

4- http://ca.wikipedia.org/wiki/Medicament_gen%C3%A8ric

Kilian Cerdan Vives ha dit...

Esquizofrènia
Explicare:
• Principal síntomas.
• Com i a quina edat s’origina.
• Te algún factor hereditari?
• Percentatge de la gent afectada.
• Es pot evitar?
• Conseqüències i séqueles después dela malaltia.

Anna Asensi ha dit...

TRACTAMENTS SOBRE EL CÀNCER
El càncer és una malatia greu, tot i axí avui en dia existeixen diversos tractaments que augmenten l'esperança de vida de les persones que ho pateixen o que fins i tot arriben a curar-los del tot.
Cada vegada hi han més tractaments però els més rellevants i que explicaré son 6:
- curugia --> extripació de la massa tumoral
- radioteràpia --> utiltzació de radiacions per destruir les cèl·lules canceroses.
- quimioteràpia --> adminitració de fàrmacs que causen la destrucción de les cel·lules canceroses.
- tractaments hormonals --> Utilització de fàrmacs que contrasten els efectes de les hormones.
- teràpies biològiques --> Reforçar el sistema immunitari.
- TMO --> Introduïr una medul·la sana.


La informació l'he tret de:
*Llibre de ciències del món contemporani 1r de batxillerat ( pàg 129-130).
*http://cancer.gencat.cat/ca/ciutadans/tractaments/

Marta Perez ha dit...

L’anorèxia es tracta d’un trastorn de la conducta alimentària que provoca una pèrdua de pes important en aquelles persones que la pateixen i una reducció important de la quantitat d’aliments ingerits. Tot i que la majoria de persones que la pateixen son dones, també pot manifestar-se en homes. La persona qui pateix anorèxia té una visió errònia de la realitat, observant una imatge equivocada del seu cos (es veu més gras tot i que el seu pes es trobi sota els valors recomanats per la seva altura i edat).
Entre les causes que provoquen l’anorèxia podem trobar: els factors socials (per exemple a la publicitat apareixen cossos que són extremament prims), la mort o familiar d’un ser estimat, successos traumàtics, tenir obesitat anteriorment, etc., tot i que entre el 50 i el 70 per cent del risc de patir un trastorn alimentari com l’anorèxia és de tipus hereditari. L’anorèxia s’inicia amb una reducció important dels aliments ingerits, obsessió per la imatge, la utilització d’estratègies per evitar el menjar i menjar en companyia, la provocació del vòmit, un excés d’activitat física, etc. La manifestació d’aquests símptomes depenen de la persona qui la pateix. Un altra símptoma (en les dones) podria ser l’absència del període menstrual durant 3 mesos o més (amenorrea), la caiguda del cabell, la sensació de fredor corporal constant... Com a conseqüència de la pèrdua de pes excessiva poden aparèixer problemes gastrointestinals, cardiovasculars, del ronyó, anèmia i fins i tot pot arribar a provocar la mort.
El tractament que rep una persona que pateix anorèxia és el següent: en primer lloc es modifiquen els seus hàbits alimentaris (es reeduca), es realitzen controls regulars de pes, es suprimeix l’exercici físic, es realitza una teràpia psicològica.. (cal controlar que el malalt mengi sol, que eviti algun dels 5 àpats diaris, etc.)

WEBGRAFIA:
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000362.htm
http://elexpres.com/noticias/news-display.php?story_id=82178
http://www.dmedicina.com/enfermedades/psiquiatricas/anorexia.html

Gemma ha dit...

Quan parlem de drogues pensem en substància que altera el nostre organisme, però, per què cada dècada que passa està més entre nosaltres?
Les drogues siguin depressores, estimulants o al·lucinògenes ens poden provocar instantàniament efectes diversos tals com: mareig o tos amb el tabac, ulls vermells i moltes ganes de riu amb el cànnabis, l'alcohol és una excepció entre totes, tot depèn de molts factors externs com l'alimentació de la persona, l'estat d'ànim, etc.. Quan passem a parlar de drogues més fortes podríem parlar de la cocaïna que principalment et fa estar molt alerta, amb els ulls molt oberts i amb molta eufòria, d'altra banda hi ha l'èxtasis que és semblant al psicodèlics naturals, amb al·lucinacions i deliris però sintètic i amb més risc de mort.
En conclusió, totes les drogues tenen la seva part dolenta però també tenen la seva part bona. Aquí et deixo uns enllaços amb investigacions recents d'investigacions amb el cànnabis.

http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/respirar-humo-de-marihuana-es-tan-danino-para-el-corazon-como-el-humo-de-tabaco-971416237235
http://actualidad.rt.com/ciencias/view/144591-cientificos-marihuana-coeficiente-intelectual
http://www.accionpreferente.com/salud/cientificos-de-harvard-estudiaron-cerebros-de-fumadores-de-marihuana-y-los-resultados-no-son-buenos/


http://www.consumodedrogas.net/consumo+adiccion/efectos+drogas.php
http://www.tododrogas.net/
http://es.wikipedia.org/wiki/Droga
http://www.hablemosdedrogas.org/es/exposicionhablemosdedrogas
http://mx.drugfreeworld.org/drugfacts/alcohol/the-truth-about-drugs.html

Ivan Hernandez Mansilla ha dit...

ALZHEIMER
1-QUÈ ÉS
2-CAUSES (HIPÒTESIS)
3-TRACTAMENT
4-PREVINCIÓ
5-DIAGNÒSTIC
6-SIMPTOMES

WEBS
-VIQUIPÈDIA
-DMEDICINA

Maria Farrés Galtés ha dit...

14- La medicina als països en vies de desenvolupament

SALUT: Dret universal?

Parlar d'organitzacions com la ONU i de la necessitat d'una sanitat pública a tot el món, lligant-ho amb l'esperança de vida als diversos territoris del món

Problemes Sanitaris al TERCER MÓN

Parlar de les principals problemàtiques: pobresa, falta d'investigacions en medicaments per malalties tropicals, el sida als països en vies de desenvolupament.

Fer referència a la relació entre el “desenvolupament” i la “sanitat”

Mencionar els principals causants d'aquesta situació: desnutrició, malalties tropicals, desastres naturals, manca d'aigua potable, guerres, manca de personal sanitari i recursos.

També m'agradaria comentar i recordar situacions on aquesta manca de recursos sanitaris ha fet fins i tot més greu la condició dels malalts, fent dels hospitals una font de virus.

Toni Cervelló ha dit...

El síndrome de down es produeix per culpa de la formació d’un cromosoma de més en el cromosoma 21
Hi ha tres tipus de trisomies que desencadenen el síndrome de down:
 Trisomia lliure o regular: És la més comú i es forma a partir de la producció de 47 cromosomes en coptes de 46
 Translocació cromosòmica: El cromosoma 21 s'uneix a un altre cromosoma que pot ser el 14, 21, 22
 Moisacïsme: Aquesta és molt semblant a la trisomia lliure però es produeix després de la fecundació de l'òvul i l'espermatozoide.
Signes i símptomes
Les persones amb síndrome de down tenen una sèrie de signes que mostren la diferencia amb altres persones com és: els ulls orientats cap a dalt, les orelles petites i lleugerament doblegades per la part superior d’aquesta, la boca petita, el nas petit, les mans i els peus petits, una baixa tonicitat muscular, una baixa estatura tant en la infància com en l’edat adulta.
http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_Down
http://www.sindromedown.net/sindrome-down/
http://www.postureiglleida.com/ca#solidari