Els alumnes de biologia i geologia de 4t ESO han realitzat la pràctica de la dissecció de sípia. Seguint l'informe de la pràctica han observat al detall:
1- L'anatomia externa
2- L'anatomia interna
3- Observació microscòpica de les cèl·lules de la pell, els cromatòfors, que permeten el clamuflatge de l'animal en el seu medi.
1- L'anatomia externa
2- L'anatomia interna
3- Observació microscòpica de les cèl·lules de la pell, els cromatòfors, que permeten el clamuflatge de l'animal en el seu medi.
En els següent video podem observar amb més detall com són els cromatòfors.
Aquest video ens mostra la capacitat real de camuflatge que permeten aquestes cèl·lules en el medi marí.
En l'aula virtual adn-dna.net es pot consultar informació sobre altres disseccions en:
Categoria:
PRÀCTIQUES DE LABORATORI
PRÀCTIQUES DE LABORATORI
Curs P03- Disseccions
En aquest bloc adn-dna es poden veure altres posts sobre disseccions consultant l'etiqueta Curs P03.
Els alumnes que han realitzat
l'experiència, comentaran els aspectes que considerin més rellevants
sobre la dissecció de sípia.
25 comentaris:
La disecció de la sipia és molt interesant ja que podem observar la seva anatomia interna i externa, també em pogut apreciar com es desenvolupa en el medi seu ambient i com sobreviu.
Ja que a mi no m'agrada tot lo de les diseccions em va fer una miqueta de fastics, però es podia apresiar tot molt bé.
D'aquesta dissecció, la part que més m'ha cridat l'atenció ha sigut quan li vam treure l'ull a la sípia. Després vam observar el cristal·lí de l'ull i la seva funció. Per tal de veure-la més bé vam posar-lo a sobre d'un paper i vam veure que fa com si fós una lupa.
En la darrera pràctica feta al laboratori, ens hem endinsat en l'anatomia de la sèpia.
Sèpia o Sípia és el nom comú que es dona als individus de l'ordre Sepiida, pertanyent a la classe Cephalopode.
Pot arribar a 30 o 40 cm de longitud. Viu als fons dels mars poc profunds, generalment entre herbes aquàtiques i algues. Les sèpies tenen una closca interna, ulls grans en forma de W, i 8 braços i 2 tentacles.
Mengen petits mol·luscs, crancs, peixos i altres sèpies. Els seus depredadors inclouen els dofins, taurons, peixos, foques i altres sèpies. Viuen entre 1 i 2 anys
Em va agradar molt fer aquesta pràctica perquè en general, m'agraden totes les diseccions. Podem observar l'interior de diferents animals i de diferents estructures i així poder entendre millor el seu estil de vida i els seus moviments.
Anna Dàvila, 4tA
Ricard Fusté 4t B
No vaig poder realitzar la pàctica per motius varis. Però amb l'ajuda de les fotografies i d'alguns videos he pogut fer l'informe i saber de que es tractava. El que més m'ha cidat l'atenció és el sifó, ja que és un mecanisme "extrany" per poder-se desplaçar.
Trobo que aquesta pràctica ha sigut força interessant, ja que gràcies a aquesta, hem pogut observar les característiques interiors i exteriors d'una sípia.
Vam poder veure els tentacles, la tinta, els seus òrgans, etc.
El que més em va sorprendre va ser l'òs que tenen dins la pell, no sabia que en tenien.
En general em va agradar bastant, tot i que en segons quins aspectes feia una mica de fàstic, especialment per el tacte.
Aquesta pràctica de la sípia personalment no es que m'interessi gaire ja que no m'apassionen les diseccions. La sípia, per la part externa, es viscosa, té una conquilla per la part interna que és tova. Està formada per 8 tentacles petits i 2 de mes llargs, en total 10 (la nostra). Per la part de derrere, té el sifó (part per on expulsa aigua i així es pot impulsar i anar movent pel mar)que és un forat.
Per la part interna, quan el vam obrir, li vam poder veure tots els òrgans i mirant una imatge i la nostre sípia vam observar que era una famella.
Mirant pel microscopi, vam veure les cèl·lules del animal i ens van explicar que la sípia, podia canviar el color de les cèl·lules segons la situació i el fondo un estigun nedant.
Cristina Fernández 4t
Gràcies a aquesta dissecció hem pogut observar l'anatomia d'una sípia per fora i per dins i així apofundir els nostres coneixements en ciència.
Vam observar els tentacles,la seva funció i els diferents tipus que hi ha. També vam poder veure l'ull i el cristal·lí, en aquest vam veure molt clarament com la funció del cristal·lí era fer de lupa. També vam veure el sifón, la bossa de tinta, els òrgans, entre altres coses.
La part que més m'ha agradat va ser observar al microscopi la pell de la sípia on vam veure com tenia pigments de diferents colors que li serveix per camuflar-se.
En aquesta dissecció de la sípia hem pogut observar l'anatomia externa i interna i sobretot vam poder veure les seves cèl·lules amb el microscopi. Trobo que aquesta pràctica ha sigut força interessant, ja que aquest animal té una gran capacitat per camuflar-se pel medi marí. Vam poder observar el cristal·lí, el sifón per llençar la tinta al depredador, la boca i altres diversers parts internes i externes.
El que més em va sorprendre va ser la mandíbula perqué ja sabia que tenia forma de bec però no em pensava que es desmuntés al treure-la.
Guillem Ordi
Lo que e va sorprendre més de la pràctica va ser la boca que tenia, perque semblava la d'un lloro i també la manera de desplassar-se, que era lençant aigua a pressió.
Els alumnes de 4t d'ESO de la modalitat del científic vam fer a classe de biologia la dissecció d'una sípia. El que em va semblar més interessant de la pràctica va ser veure que el cristal·lí de l'ull de la sípia actuava de lupa. Això ho vem demostrar posant el cristal·lí sobre un full escrit.
Vidal Melero Iglesias.
4tC
El més sorprenent, respecte la disecció de la sipia, ha sigut en la part de l'anatomia externa: les mandíbules.
No tan sols per la seva duresa, sinó també per la seva forma en "bec de lloro", que en la seva posició facilita el trosejament de la presa, i la seva localització (situades en el centre de la base dels tentacles ventosos)augmentant d'aquesta manera la rapidesa de captura de la presa.
El que més m'ha sorprés és que té comuna mena de columna que fa que s'aguanti. Es dius conquilla i es dur.
Va ser un pràctica moltprofitosa per saber com és per dintre un animal com la sípia.
L'aspecte anatòmic que més m'ha cridat l'atenció és l'aparell mandíbular. Es compon d'una mandíbula superior i una altra d'inferior, semblants a un bec de lloro. El seu color vermellós tirant a negrós amb degradrat és característic. Són bastant dures. Aquestes tenen la capacitat de mossegar amb força i destrossar el cap d'un peix.
També és sorprenent la facilitat en què pots extreure-les de la boca.
En la pràctica de la dissecció de la sipia, els alumnes del laboratori vam obrir-la per veure la seva extructura interna.
Vam veure totes les seves parts, la seva estructura i identificar la quantitat de tentàcles i també si era femella o mascle.
Va ser una experiència enriquidora pels que estan interessats en la biologia.
Personalment la part més curiosa que vaig trobar va ser la de les dents de la sipia. No sabia com i quantes en tenia i menys que eren d'un material no molt dur.
Una bona pràctica i molt interessant
Vam obrir una sípia i en varem observar les diferents parts de l'anatomía internai si era mascle o femella, després vam tallar un tros de la pell de fora i ho vam mirar al microscopi.
També vam observar el nombre de tentacles i on es situaven la boca i altres parts de la seva anatomía externa.
Amb aquesta pràctica em observat característiques que desconeixíem del cos de les sípies, em observat l'estructura interna, externa i les seves cèl•lules.
L'aspecte que més m'ha sobtat és el de la seva forma de camuflatge,el qual explicaré a continuació:
Les sípies i en general els cefalòpodes tenen una capacitat de camuflatge impressionant, Són els únics animals que no només canvien el seu color, sinó també la seva textura. El més asombrós es que aquests animals no poden veure els colors, es desconeix com poden adoptar-los a la seva pròpia pell. Les cèl•lules encarregades d'aquest camuflatge són els cromatòfors,que són de tres colors però al tenir uns reflectors aconsegueixen la resta de colors, quan les sípies reben la llum d'un focus, s'activa el seu mecanisme: mimetisme, els cromatòfors canvien la seva forma per canviar el color de la seva pell.
Per canviar la seva textura utilitzen uns patrons que es creen segons les instruccions visuals que troben al medi
El camuflatge es la seva forma de protecció de depredadors, és encara un misteri pera la ciència.
De la dissecció de la sípia, que a més d'interessant em va resultar divertida, el que més em va cridar l'atenció va ser la tinta que tenia per tot el cos però especialment al dipòsit a la part superior dins del cos.
Però veient aquests vídeos, trobo que va ser una llàtima que no tinguéssim temps de fer la observació microscòpica de la pell de la sípia, ja que aquests vídeos són impressionants i fins i tot semblen de ficció, especialment el del Pop canviant també la textura de la pell... i sense veure els colors!
A l'aula de laboratori vam observar la sípia en detall. Externament ja la coneixíem bastant, però hem pogut aprendre'n més veient-ne l'interior amb les seves parts i característiques, el que més interessant els trobo són els cromatòfors, ja que el fet que canviin de color per camuflar-se és curiós.
La nostra sípia, en concret, era molt gran i tenia a ,és òvuls a dins així que personalment ha estat una experiència diferent i ens ha ensenyat diferents coses noves.
La dissecció de la sípia va ser un experiment una mica complexe a l'hora de tallar correctament les parts i identificar-les, però va ser molt satisfactori.
Primerament vam observar la sípia per fora, els seus tentacles eren curiosos degut a les ventoses i el seu tacte. També trobo rellevant el “bec de lloro” que hi ha a la part central ja que era força extrany i la seva utilitat. Per últim l'ull, vam extreure el cristal·lí que sempre és bastant impactant, vam veure que era semblant al del peix.
Quan vam veure l'anatomia externa ens va sobtar la forma de diferenciar entre femelles i mascles, per les glàndules nadimentàries, la nostra era femella perquè en tenia. I per últim treien i destrossant tota la sípia vam treure la conquilla, que era molt dura i és el que fa que estigui subjecte i li dona cos a la sípia.
El que em va sobtar més va ser, en el moment d'obrir la sípia per la part interna veure moltíssim òvuls que tenia a l'interior barrejats amb la tinta.
Marc Susanna
Bé, en la meva opinió la dissecció de la sípia he estat una experiència al laboratori molt positiva ja que si seguies els passos indicats podeies observar amb molt detall cada part de la sípia, tant l'exterior com l'interior. El que més em va agradar va ser quant vam separar el cistali de l'ull, perqué em va sorpendre l'ho be que és veia.
A mi lo que més em sorprendre va ser que les sípies podien canviar el color de la seva part superior per camuflar-se i, també que es mouen llençant aigua a pressió
Marc Torrents Yeste 4t B
En la disecció de la sípia que vam fer, vam poder veure les diferents parts i òrgans en que estava formada. Vam saber distingir el sexe de la sípia i vam poder veure clarament els òrgans de cada sípia. També hem observat com era els seu ull.
Amb aquesta experiència hem pogut veure com és una sípia.
En realitzar la pràctica de la disecció de la sèpia em pogut observar la seva anatomia inerta i extera.
A més em pogut esbrinar i veure com es desenvolupa en el seu medi ambien i com s'obreviu en el mar.
Les sèpies pertanyent a la classe Cephalopoda.
Pot arribar a 30 o 40 cm de longitud. Viu als fons dels mars poc profunds, generalment entre herbes aquàtiques i algues. Les sèpies tenen una closca interna, ulls grans en forma de W, i 8 braços i 2 tentacles.
En la meva opinió va fer una mica de fàstic ja que teniem que obrir la sèpia i veure els seus òrgans... però cal dir que ara ja se mes sobre un animal comú.
Marta Córdoba:
En aquesta pràctica hem pogut observar aspectes sobre la sípia com el seu desplaçament, l'efecte camuflatge de la seva capa exterior de la pell o la forma de les seves mandíbules. La part que ha estat més del meu interès ha esta quan hem extret les seves mandíbules però la més complicada ha estat quan he extret l'ull i que quedés intacte perquè al primer intent va quedar destrossat.
Publica un comentari a l'entrada