 |
| James Watson |
James Dewey Watson (Chicago, 6 d'abril de 1928) és un zoòleg i biofísic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura helicoïdal de la molècula de l'ADN.
Els alumnes de biologia i geologia de 4t ESO i biologia de 1r de batxillerat explicaran, en l'apartat de comentaris d'aquest post, les idees més importants d'una conferència que es pot consultar en l'aula virtual adn-dna.net:
Curs VC01- Vocació científica -1
Tema- 4 Científiques i científics
Recurs nº 07- James Watson i el DNA
El termini per realitzar l'activitat finalitza el diumenge 24 de febrer de 2013 a les 22h.
28 comentaris:
En aquest vídeo podem escoltar a un gran savi parlant-nos de la seva vida, els seus estudis, experiments i descobriments.
No havia estat un abocat a treballar dur i estudiar molt, sinó que sembla una persona corrent diferent de molts científics que es tanquen a investigar i es capfiquen massa en els seus projectes. Al narrar els fets utilitza un to simpàtic i cau bé al públic i es que al larg de la seva vida, té mèrit que hagi assolit tants bons resultats. Ens parla del dogma central de la genètica de com es va interessar per la genètica i arriba a la conclusió de que tot es troba en el nostre codi genètic en el qual, tots som imperfectes, però això és el que ens fa com som. I a través d'aquest ha dut a terme treballs i proves per descobrir més i ajudar a gent malalta o contribuir-hi.
En el vídeo de la conferència parla James Watson un gran científic del segle passat que va formar part de l’equip descobridor de l’estructura de l’ADN. James ens explica com ell va començar en la ciència i com després d’acabar uns estudis va decidir canviar de branca per poder fer un dels descobriments més importants i transcendentals del segle passat. També explica com amb la seva persistència va aconseguir fer-se un nom a nivell internacional en al món de la ciència. Tot i ser criticats ell i el seu company van aconseguir, a partir del previ descobriment de l’estructura de les proteïnes i la fotografia en raigs X de l’ADN, i a partir de maquetes teòriques descobrir la seva estructura real. Per tant són un gran exemple ja que van seguir investigant tot i tenir molts factors en contra. Però no només són importants pel descobriment de l’estructura del DNA sinó que també van fer que s’estudiés l’ARN per saber com podia l¡ADN passar a formar proteïnes.
Des del meu punt de vista la part més important d’aquest vídeo es la part final on ens explica les diferents aportacions que ha tingut desxifrar l’adn humà, i que no sabia, com per exemple, que el fet de ser autista és perquè has perdut algunes bases d’algun cromosoma i el mateix amb els esquizofrènics. També que s’ha descobert que el fet de ser esquerrà dóna més punts per ser-ho i que un 60% de la població el seu adn es d’un esquerrà tot i que no ho demostri.
A la part inicial el senyor Watson ens explica una miqueta de la seva vida i com va decidir dedicar-se a estudiar i buscar l’estructura del dna. Potser el què més m’ha sorprès ha sigut el fet que ell va estudiar ornitologia i coses de la vida el van portar a intentar desxifrar com era la molècula d’adn, i això m’ha mostrat que la vida et pot portar per molts camins i que el fet de estudiar una certa cosa no vol dir que t’hagis de dedicar a això. Una altra de les coses que m’ha sorprès és que hi havia molta gent que al mateix temps estava fent el mateix que ell i que per tant es volien fer un lloc a la història.
Com a conclusió dir que he trobat molt interessant aquest vídeo i que m’ha cridat molt la atenció el fet que aquest home encara estigui al peu del canó fent descobriments.
En el vídeo he pogut veure que una de les coses que li va fer descobrir les molècules d' AND va ser que no va seguir el mètode rudimentari sinó que ell va agafar una " drecera " i gràcies a això va ho aconseguir .
Marc Torrents Yeste 4t B
En el vidio de la conferència James Watson, ens fa un breu resum de la seva vida, des que es va interessar per descobrir què era la vida i com ens passàvem la informació fins com va començar els seus estudis.
Li va ser negat els estudis en alguns dels centres de més prestigi i finalment, després de viatjar, va iniciar els estudis a Cambridge amb un company.
El model de l' ADN va ser construit després de molts intents i moltes convinacions i finalment, després de saber com era i d'on provenia totes les seves parts i fases com el ARN i deduir els códics genètics.
Cap al final del vídeo es parla sobre el càncer i cèl·lules cancerígenes, sobre l'autisme (primera enfermetat que van detectar)i ensenya diapositives amb percentatges.
és un documental difícil d'entendre a partir del minut 15 que ens explica moltes coses de cop però en general està bastant bé.
L'especte positiu és que ho explica amb humor.
Als 17 anys va sentir a parlar sobre el seu heroi, Charles Darwin, que explicava l'evolució.
Va estudiar a la Universitat de Chicago Zoología i més tart va obtenir un doctorat en ornitología de Cornell.
Va llegir en un diari un article de Schrodinger(Físic), sobre l'escencia de la vida i sobre la informació dels cromosomes en les molécules.
Aleshores es va preguntar: Com es pot copiar l'informació?
Volia investigar el DNA així que va anar a Copenague i després a Itàlia a conéixer a Maurice Wilkins(Físic). Va tornar a Cambrige on durant una conferència, va observar una foto de Raig x d'una molécula.
Aleshores, va trobar-se amb Francis Chrick, amb el què va decidir construïr una mol·lécula de DNA.
En Francis Wilkins havia construit un model de 3 cadenes ( era un model molt dolent).
Durant molt de temps llegia i s'informava i 15 mesos després, va descobrir que Pauling s'havia equivocat.
Va tornar a Cambrige i van fer més models fins que el 28 de Ferbrer de 1953 en dos van perfeccionar el model creant un mecanisme d'informació general--> A-T i G-C.
També van descobrir en el 1966 les 3 formes de proteína, conegut com l'ARN.
Anna Dàvila
4tA
Laura Molero 1rB(Batx)
James Watson explica en una conferència d’una manera peculiar i entretinguda l’origen i l’estructura de l’ADN.
Mitjançant moltes investigacions de molts científics i moltes observacions van aconseguir trobar una teoria certa sobre l’ADN.
Van indicar que els nucleòsids de l’ADN estan units per grups fosfats i que contenen unes determinades bases nitrogenades (adenina,guanina,timina i citosina).
Van observar que l’adenina s’unia amb la timina i la guanina amb la citosina. Per tant, si aquestes bases s’uneixen entre elles es pot determinar quina és la seva copia.
També van aportar informació de la molècula d’ARN.
L’ADN aportava la informació per la molècula d’ARN, que donava la informació per sintetitzar les proteïnes.
També es va descobrir per primera vegada el codi genètic. En el nostre genoma podem perdre o adquirir algun gen, si aquestes modificacions es produeixen al gen equivocat poden ser perjudicials per el nostre organisme i poden produir algunes alteracions o malalties com per exemple l’autisme.
James Dewey Watson va nèixer a Chicago, al 6 d'abril de 1928. És un zoòleg i biofísic nord-americà. Va guanyar el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1962 per descobrir l'estructura helicoïdal de la molècula de l'ADN.
James va començar en aquest tema gràcies a un llibre que formulava una pregunta de: como se copia la informació?
Des d'aquell moment es va interessar per aquest tema.
James al costat del britànic Francis Crick van desenvolupar aquesta reserca.
Van descrobri l'estructura en doble hèlix de la molècula de ADN. I també van averiguar de que estava fromada d'ADN: per compostos químics enllaçats anomenats nucleòtids. Cada un d'aquest consta de tres parts: un sucre anomenat desoxiribosa, un compost de fòsfor i una de quatre possibles bases nitrogenades: adenina (A), timina (T), guanina (G) o citosina (C).
Així James va respodre a la pregunta de com es copia l'Adn.
-James Watson des de que es va fer la pregunta de com es transmet la informació, va decidir ser un genetista.
-Van fer una foto amb raig-X del DNA i amb aixà van dividir una estructura del DNA i van construir un diagrama amb forma de hélix. I el 28 de febrer del 1953 van veure que la cadena corre en direccions absolutes i si unies A-T i G-C tens un mecanisme copiat, on van poder veure com es passa la informació i les copies es separen de la cadena.
-El 1960 es van veure 3 formes diferents del ARN. I van poder arribar a llegar el codi genètic agafant el ARN acabant fen polifenanina. I gràcies a això van poder arribar a fer la industria biotecnològica.
-Els càncers del DNA tenen insurreccions o delecions del DNA i això fa que s’arruïni .
-10 llocs del nostre genoma hem perdut o agafat un gen.
-Una de les hipòtesis que ha fet és que si ets esquerrà ets més vulnerable a la esquizofrènia.
James Watson va ser la persona qui va descobrir l'estructura de l'ADN. El seu interès amb la genètica va començar quan va veure una pregunta en el diari: Què és la vida? i seguidament es va fer preguntes com ara: Com es copia la informació genètica? Tot això el va portar a la Universitat de Cambridge on va conèixer el seu company Francis Crick, els dos van pensar que la manera de trobar l'estructura de l'ADN seria fent-ne un model. El primer que van fer tenia tres cadenes i els químics del laboratori els van dir que era incorrecte, el següent que van crear tampoc era correcte perquè els àtoms d'hidrogen estaven mal situats; al col·locar-los bé van adonar-se que les bases nitrogenades anaven per parelles (A-T i G-C). Van descobrir que la informació genètica porta informació a l'ARN i aquest a la proteïna. Amb les "fotos" de l'ADN podien detectar càncers. Van observar que tots teniem un gen de més o de menys en el nostre genoma però que aquestes deleccions o amplificacions no eren dolentes però si estiguessin en un gen equivocat ho notaríem.
L'autisme és causat per la pèrdua d'un tros gran d'ADN. Amb aquest mètode poden trobar gens, com el gen de l'esquizofrènia; la gent es pensa que tots els que tenen aquest gen ho seran però només una petita part de la població pot ser-ho. El 30% dels esquizofrènics són esquerrans però això és relatiu perquè molta gent que diu que és dretana és genèticament esquerrana.
Com a conclusió podriem dir que gràcies a James Watson ara podem estudiar i investigar sobre l'estructura de l'ADN.
És un vídeo interessant ja que desconeixia l'origen de la teoria de l'ADN i està bé sentir l'història del seu descobriment explicada pel propi descobridor.
El vídeo explica la vida de James Watson, des de petit li agradaven els animals i coneixia la teoria de l'evolució, per això va decidir estudiar zoologia, però un dia, al llegir un llibre d'un famós físic en el qual es plantejaven preguntes sobre la vida i la genètica, Watson es va interessar en el tema i va dedicar-se a conèixer l'estructura de l'adn, una estructura ja estudiada abans però sense resultats factibles.
Juntament amb altres científics va dedicar la seva vida a l'estudi de l'adn, amb l'intenció de decobrir com es copia l'informació. Després d'anys realitzants models i fins i tot barallant-se amb altres científics per realitzar el descobriment, van arribar al model d'estructura que coneixem en l'actualitat:
L’Adn està format per uns nucleòtids organitzats un darrere de l’altre i disposats en dos cadenes frontals. Els nucleòtids es mantenen units al seu nucleòtid frontal per les seves bases nitrogenades complementaries, formant un pont d’hidrogen.
L’organització d’aquests nucleòtids estableix la informació genètica de l’individu . Les cèl•lules tenen la capacitat de formar individus idèntics a ella gràcies a la duplicació de la cadena de l’ADN prèvia a la divisió cel•lular, que consisteix en que cada cadena d’ADN complementària serveix de motlle per la nova cèl•lula, que podrà crear la segona cadena gràcies a la complementarietat.
La pregunta de com la informació genètica trobada al nucli als cromosomes arriba a les proteïnes va adoptar una resposta: gràcies a la transcripció es copia un gen de la cadena de l’ADN que es transcriu en un altre llenguatge: ARN missatger, que viatja fins al citoplasma on els ribosomes poden llegir la info genètica i sintetitzar la proteïna corresponent que farà desenvolupar un caràcter, a causa de l’ordre dels aminoàcids dels nucleòtids.
Al video també explica que moltes de les malalties que es pateixen actualment son provocades per mutacions genètiques, és a dir, estem predestinats a patir-les des del moment en que es duplica l’ADN dels progenitors.
En aquesta conferència, James Dewey Watson ens explica, com va descobrir l'estructura helicoïdal de la molècula de l'ADN. Començant per la seva vida, i el què va viure de petit. Ens descriu, que va agafar un paper que hi deia: “què és la vida” escrit per el físic: Schrodinger, i ell volia saber la resposta. Al costat de Francis Crick, va desenvolupar la major part de la seva recerca científica prenen com a base els treballs fets per Maurice Wikilins i Rosalind Franklin, a la Universitat de Cambridge. Al principi ens comenta com es copia aquesta informació del ADN hereditària, i que aquesta, està formada per un seguit de nucleòtids i que hi ha quatre bases nitrogenades. Després Arthur Kornberg va aportar proves experimentals de l’exactitud del seu model. Watson i Crick, van compartir l’any 1962 el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (aquest no fou donat a Rosalind Franklin, ja que va morir de càncer).
En la conferència, una de les idees importants que ens diu, també, és que va conèixer a Michael, que va crear la tècnica d’un chip. Watson, va fer servir aquesta tècnica, per veure si hi havia càncer. Allò els va portar al que diem “biòpsia del ADN”. Esmenta que van començar amb el càncer de mama i que té interès en elaborar-ho sobre el càncer de pròstata.
Wigler, anomena que a més de veure les cèl•lules cancerígenes, va veure cèl•lules normals i va fer una observació molt sorprenent. Diu que tots tenim deu llocs en el nostre genoma, on hem perdut un gen o adquirit un altre. Llavors tots som imperfectes deia.
I la conferencia s’acaba, però abans ens diu una hipòtesi que ens dóna és que: si ets esquerrà, ets vulnerable a la esquizofrènia. I també que el 30% dels esquizofrènics, són esquerrans.
Laia Torras Llobet
Biologia
1B Batxillerat
Albert Escolar 4t
En la conferència, James Watson, explica com va descobrir l'ADN juntament amb el seu amic Francis.
El referent principal de Watson, era Darwin, el qual es preguntava quina era la escència de la vida. I aleshores un altre gran científic Shrodinger va respondre que aquesta escència era informació present en els nostres cromosomes i mol·lècules.
Després d'això Watson es va preguntar que com es feia per copia la informació, i des de aquell moment va voler ser un genetista. Aleshores a la universitat d'Indiana va ser on va tenir la idea de que un gen podia ser ADN. Més tard va anar a investigar sobre l'ADN a Copengue i Italia, a aquesta últimas ciutat es va trobar amb Wilkins que pensava que la posibilitat mes alta era que un gen, fos ADN. seguidament es va traslladar a estudiar a Cambridge, on va conèixer a Francis Crik, van decidir investigar la mol·lècula de DNA mitjançant maquestes i no estudis.Watson va pensar que el diagrama de raigs X d'aquesta maquesta era compatible amb la doble helix, així que va construir un model de tres cadenes.
Aquest model el van prsentar a Londres pero els van dir que era massa dolent i a partir d'aquell moment van deixar de contruir-ne.
Després el mateix director de Cambridge va descobrir que les casdenes d'ADN estaven lligades per ponts d'Hidrògen, mentre que Watson mantenia que els ponts d'Hidrògen no podien existir. Seguidament es van disposar a construir més maquestes i van obtindre la resposta el 28 de Febrer de 1953. La construcció d'aquest model la van portar davant d'un físic que va dir que la posició dels àtoms estava malament, així que els van canviar de lloc i van trovar els aparellaments de bases. Van descobrir que aquella maqueta era la correcta. D'aquella manera la copia de informació funcionava.
James Watson durant els seus estudis es va fer una pregunta: "Com es copia la ingormació genètica?". Aleshores va voler ser un genetista.
En una trobada a Italia va escoltar casualment a un home parlant de l'ADN, era Maurice Wilkins. Maurice no va voler treballar amb Watson i aquest va marxar a estudiar a Cambridge, allà va conèixer a Francis Crick.
Van començar a dissenyar models de l'estructura de l'ADN tot i no ser químics cap dels dos, i competien amb molta altra gent que també volia descobrir aquesta estructura.
Un dia van tenir una proposta del disseny, i Watson li va preguntar a un químic que es deia Jerry Donohue si el que havia fet amb Crick era correcte. Donohue li va dir que no, que els àtoms d'hidrogen estaven mal col·locats. Watson havia copiat les col·locacions d'aquells àtoms com en els llibres, però li va fer cas i ho va tornar a redistribuir. Gràcies a això van trobar l'aparellament de les bases. Van veure que si poses la A amb la T i la G amb la C ja pots copiar la informació i tenir l'ordre de les 4 bases.
L'any 1960 van trobar que hi ha 3 formes de ARN i dabien que l'ADN proveeix la informació per l'ARN i l'ARN proveeix la informació per la proteïna. Es va descobrir el codi genètic per primer cop.
Gràcies als gens podem detectar i estudiar els efectes i causes de malalties com per exemple el càncer, l'autisme o l'esquizofènia.
Ell estudiava zoologia a la universitat de Chicago, i va llegir un llibre ‘Què és la vida?’. A partir d’aquest llibre es va començar a interessar pels gens i les molècules. Se’n va anar a estudiar a Indiana, on es va adonar que el gen era possiblement l’ADN.
Va anar a la universitat de Cambridge, era el millor lloc per la cristal•lografia de rajos-X del moment. Allà va conèixer a Francis Crick, van decidir trobar l’estructura del ADN però no per la forma tradicional perquè cap dels dos era químic, sinó construint un model.
Prenent com a base els treballs realitzats per Maurice Wilkins i Rosalind Franklin, el 28 de Febrer del 1953, va fer un model però amb els àtoms d’hidrogen en el lloc equivocat, així que en el següent model va canviar les ubicacions i va trobar l’aparellament de les bases nitrogenades. En dues hores va passar de no tenir res a tenir alguna cosa.
Durant els següents anys vol resoldre l’estructura del ARN, però no ho aconsegueix.
El 1960 es troben 3 formes de ARN. I el 1966 s’acaba tot.
L’ADN no va ser útil fins el 1973.
Ell volia saber quina era l'ècensia de la vids,estava en els cromosomes en una mol-lecula.eel mai hi havia pensat.
gracies a les fotografies de wilkins en rajos-x van começar a produir-se diferents teories.
En Crick i elll van intentar construir el model de l'ADN.
Primer van començar pensant que era una triple cadena.
El 28 de febrer del 1953 van obtindren la solució:una helix de dues cadenes amb les seves bases complementaries.
Al separar-se les cadenes duien a terme la replicació de l'ADN.
l'ADN prové de la informació de l'ARN i el ARN prové la informació a les proteÏnes .
Una de les idees mes interesants del video és quan el senyor watson ha explicat que tots tenim 10 llocs en el nostre genoma on hem perdut un gen o n'hem adquirit un altre,però si això passa en el lloc equivocat del genoma produeix enfermetats com:esquisofrenia,austisme,etc.
Una hipotesis que ha observat el senyor Watson és que les persones esquerranes son mès vulnerables a la esquisofrenia.
ELIAS GALIANO VARGAS
1RB BATXILLERAT
Veient el vídeo he pogut extreure les següents conclusions sobre James Watson i el descobriment de l'ADN:
-El codi genètic es va descobrir al 1960.
-Linus Pauling deia que la informació estava a les proteïnes i no pas a l'ADN.
-James Watson pensava que Linus Pauling el podria desterrar amb el seu model de DNA, però aquest tenia massa errors.
-l'ADN proveeix la informació a l'ARN.
-James Watson no podia patentar el seu model d'ADN.
-La informació està continguda en la seqüència o ordre dels nucleòtids.
-James Watson va presentar el DNA amb una estructura helicoïdal.
-Michael Wigler, matemàtic i físic, va inventar una tècnica que permetia observar una mostra de DNA.
Vidal Melero Iglesias
4t C
En aquesta conferència, Watson explica tots els passos que va haver de seguir amn els seus companys per arribar a trobar l'estructura helecoïdal del ADN, i descobrir el codi genètic.
En un primer moment, les estructures que es presentàven sobre l'ADN tenien tres cadenes fins que més endavant, i gràcies a l'ajuda de la química, van descobrir que en tenia dos. Però el que jo he trobat més interessant és el procés de com en sis anys descobreixen que l'ADN proporciona la informació a l'ARN, que n'hi ha de tres tipus, i que des de l'ARN es sintetitzen les proteïnes.
El 1966 van sintenitzar polifenilalanina a partir de ARN sintètic averiguant, així el codi genètic per primer cop.
Més endavant, i observant una petita porció de l'ADN van poder averiguar les diferències entre el genoma d'una persona sana i un d'una persona amb alguna malaltia. Van veure que una oersona sana té com a mínim deu llocs del genoma on s'han perdut gens i s'han han posat de nous, i en el cas de la gent malalta tenen molts més llocs amb "gens perduts". Un exemple és el cas dels esquisofrenics, qui es va observar que en un 30% geneticament, són esquerrans i per tant els gens i tenen alguna cosa a dir.
El descobriment més important i la participació més interesant sobre James Dewey Watson, que he trobat, han estat:
1-Va descobrir, juntament amb altres científics, l'estructura de l'ADN (la doble hèlix) el qual va ser reconegut amb el premi Nobel.
2- Un altre premi que va aconseguir va ser gràcies al descobriment de la mutació en proves de raigs X( ja que es va veure que era una radiació electromagnètica capaç de travessar cossos i que en mesura de la dosis que hi hagi, pot alternar la informació genètica i per tant produir mals greus)
Aquestes eines van proporcionar comprendre com es transmet les característiques de l'ADN de generació en generació, en aquest cas en els humans.
3-(1968) Watson va ser director de laboratori de biologia cuantitativa de Nova York.
4- Finalment, va participar en la investigació del genoma humà dels instituts nacionals de la salut.
Cristina Benito Elias
1- Batxillerat -B-
IDEES PRINCIPALS SOBRE LA CONFERÈNCIA DE JAMES WATSON:
Tal com va dir Schrodinger aquesta essència de la vida és informació que es troba present en una molècula situada en els nostres cromosomes de manera digital.
Durant la seva estada en la Universitat Indiana per estudiar genètica, James Watson va tenir la sensació que el gen era possiblement ADN i quan va obtenir el seu Doctorat pensà en investigar l'ADN.
A Italià veié per televisió a un científic, conegut per haver captat una fotografia de raigs X sobre l' ADN, anomenat Maurice Wilkins. Però aquest no volia treballar amb en Watson ja que no tenia els suficients coneixements o estudis per realitzar investigacions relacionades amb aquest tema.
Va acabar els seus estudis a la Universitat de Cambridge i conegué allà mateix Francis Crick. Ambdós decidiren trobar junts l'estructura de l'ADN construïnt un model utilitzant algunes coordenades a partir de les fotografies de raigs X.
Com que no sabien molta cosa sobre química, els hi va costar un temps trobar l'estructura que anés pel bon camí ja que s'equivocaven moltes vegades sobre les posicions d'algunes molècules (com l'aparellament de les bases nitrogenades) imprescindibles en el funcionament de l'ADN.
Després d'aquest procediment van arribar a la conclusió que si ajuntaves l'adenina amb la guanina i la citosina amb la timina s'aconseguia així tens un mecanisme de copiat.
L'any 1960 l'equip d'investigadors on formaven part els quatre estudiants, trobà les tres formes de l'ADN i sabien a més a més que aquest proveeix informació per l'ARN el qual a la vegada, en conté per la proteïna que s'ha de sintetitzar a continuació.
Però el problema és que com que no tenia ninguna utilitat, no es podia patentar ja que era completament inútil fins que va aparèixer la indústria de biotecnologia ja que sabien com llegir les lletres del codi.
Més tard van aplicar la tècnica de Michael Wigler, que permet observar una mostra d'ADN i un milió de punts d'aquesta, per comparar l'ADN normal i l'ADN afectat pel càncer que presenten interseccions o delecions.
A partir d'aquí volien començar amb el càncer de mama i el de la pròstata i estudiaren persones autistes i esquizofrèniques per entendre els motius principals d'aquestes malalties relacionades amb els gens. I per acabar, investigar pròximament el gen per el trastorn bipolar que segons Watson haurien de ser capaços d'analitzar-lo.
Segons els interessos de cadascu, el video pot ser més o menys interessant. El senyor James Watson, fa una conferència explicant com va ser el descobriment del ADN. Primer ens explica que amb 17 anys que tenia ja estava a la universitat estudiant perquè no va fer el batxillerat. Amb ell, no es que li agrades la biologia ni la química ja que pensava que era un pèl aburrit. A mida que van passar el anys, va anar a la univeritat de Cambridge a Inglaterra on havia persones com ell, i es va començar a interessar per aquest món de les ciències. Van fer els ragos-x i es veia la molècula de ADN, així que van començar a buscar i intentara crear models de ADN amb els pons d'hidrògen; A amb T, i C amb G. Pero quan van crear el model, els hi van dir que no estava bé ja que no podia ser. Això va acabar el 28 de Febrer de 1953. Anys més tard, van començar a buscar i insepeccionar el càncer, van poder comparar les cèl·lules d'una persona amb càncer i una sense i es veia la diferencia clarament. Es deia que quan neixiem, teniem unes 10 coses, però en perdiem una així que no som pas perfectes. Una de les primeres enfermetats va ser l'autisme en els nens, intentaven i encara intenten (tot i que la tecnologia està molt avançada) buscar perquè aquests nens són autistes ja que possiblement prové dels pares però no es trobava.
En la meva opinió, m'ha agradat.
Cristina Fernández 4t Científic
El físic Shrodinger es va fer dues preguntes les quals van ser d'interès per Watson: “Què és la vida?” i “Quina és l' escència de la vida”. Shrodigner va respondre que l' escència de la vida era l' informació que contenien els cromosomes; aquesta resposta va fer que Watson comences a pensar i investigar les molècules. Més tard va sorgir una pregunta que deia: “Com es còpia l' informació?” aquesta pregunta va portar a Watson a voler estudiar per genetitsta, per tal de conèixer, entendre la vida a través dels gens. Va escoltar a Maurice Wilking parla de la molècula d' ADN i va voler treballar-la. Al Laboratori Cavendish de Cambridge va conèixer a Frank Crick, amb qui conjuntament van decidir crear un model d'estructura d' ADN de tres cadenes. La gent es va enriure del seu model i van decidir no crear-ne cap més. El fill de Pauling (l' heroi de Watson), els va explicar que es seu pare estava treballant en l' estructura d' ADN, i els va proporcionar un manuscrit fet pel seu pare, però era erroni. Van decidir fer un model d'ADN tenint en compte l'error de Pauling oer tal de no cometrel i millorar-lo, però no se'ls va exeptar pel fet de que els àtoms d' hidrogen estaven mal col.locats. Més tard en van fer un altre on hi tenia lloc l' aparellament de bases que produïa direccions absolutes. Finalment van descobrir que la còpia d' ADN es produia per la separació de bases; amb aquest procés se'n obtenia l' ARN amb el qual es podien formar les proteïnes.
Els primers descobriments del DNA es van fer gràcies a una fotografia de rajos X. A partir d’aquí un grup de científics va començar a investigar, a plantejar models… sense gaire èxit, en part perquè no tenien en compte molts dels conceptes de química que es donaven en la cadena. Entre les seves investigacions hi va haver una troballa curiosa (la coincidència de les T amb les A i les G amb les C). Més tard, les coses es van començar a entendre millor quan van descobrir que hi havia 3 tipus de ADN, i encara van millorar més quan es va trobar la manera de llegir la informació de la cadena. D’aquesta manera van començar a detectar les malalties que es relacionaven amb les mutacions de l’ADN, i que no sempre el que diu l’ADN és el que mana.
James Watson es va fer la pregunta de 'Com es copiava la informació?', ja que havía llegit un llibre de Schrodinger que parlava sobre cromosomes i molècules, i va voler entendre els gens, i a través d'ells, la vida.
Va viatjar a India on va viure uns anys estudiant doctorat, despres a Cophenaguen i a Itàlia, investigant només sobre els gens, després a Cambridge, per la 'cristalografía de rayos-x', i així poder estudiar l'ADN millor. Allà Londres va conèixer a Francis Crick, el qual el va ajudar a construïr l'estructura del ADN fent un electro-model. Es van basar en la forma de Linus pauling a l'hora de doblegar les proteïnes (alfa-hèlix). Van construïr finalment un model de tres cadenes. Van utilitzar l'ordre de les quatre bases nitrogenades, hidrogens i diversos enllaços i finalment aquella estructura va ser aprovada.
Mar llongueras
en aquesta conferència el senyor James Dewey de forma molt clara, entenedora i simpàtica ens explica el procés que van fer ell i el seu company Crick per a descobrir com era l'estructura del ADN i el ARN, perquè servia i com arribava a formar una proteina. parla de que per descobrir això van tenir que aprendre química i que per tant la química i la cristalografia (per les imtages de raigs X)van ser molt importants en aquest aspecte.
ens parla dels diferents models que es van fer previament i com en pocs anys van treure l'entrellat d'un gran misteri, l'ADN i l'ARN i el van saber aplicar per tal de ajudar a la gent en reconeixer els càncers, cosa que encara no s'aplica molt. Això és bàsicament les idees que ens ha volgut transmetre.
Com a idees principals es podría destacar que la base de l'exit en molts casos seria aplicar el sistema d'assaig-error, la formació d'equips de recerca amb experts de diversos camps i la utilització de les tècniques més modernes possibles (com més perfeccionada sigui la tecnología utilitzada en les proves, més acurats seran els resultats de les mateixes).
Per altra banda, en lo que fa referència al tema de la conferència els punts a destacar seríen 3:
El primer sería la descoberta de l'estructura helicoïdal de l'ADN i de la duplicació de la mateixa per formar una segona hèlix d'ADN o una cadena de RNA.
El segon seria la descoberta de com es transforma l'RNA en proteïnes (i la consegüent descoberta dels 3 tipus d'RNA)
Tercera i última sería la descoberta de com els gens (i l'absencia o canvis d'aquests) afecten l'aparició de segons quines malalties com l'autisme o el càncer.
pel que fa a la conferència, se'n poden extreure tres idees, una de moral i dues de pràctiques:
Idea moral: diguin el que diguin de tu, fes el que més t'agrada i per molts obstacles que et posin o et trobis pel camí, amb la constància aconseguiràs els teus objectius.
Idea pràctica nº1: a mida que avança la tecnologia avancen els descobriments.
Idea pràctica nº2: si bé el coneixement és poder, els descobriments proporcionen diners.
Pol Soler i Aparisi
El vídeo és molt interessant ja que ens explica des del principi com va anar descobrint l'estructura de l'ADN. Des de petit en Watson li agradava els animal i va voler estudiar zoologia però després de llegir un llibre sobre genètica, s'hi va interessar. Durant la resta de la seva vida amb diferents científics es va dedicar a estudiar l'estructura de l'ADN. Una foto de raig X els va ajudar molt en el seu desenvolupament. Finalment després de haver intentat diferents estructures i discutit i posat en comú idees amb diferents químics, físics, etc. van arribar a aquesta conclusió. ADN està disposat en una doble cadena en forma d'hèlix. Està format per quatre bases nitrogenades, Adenina sempre va amb Timina, i Guanina va amb citosina unides per enllaços de ponts d'hidrogen. Cada nucleòtid està format per àcid fosfòric, desoxiribosa i una de les quatre bases nitrogenades.
L'organització d'aquests nucleòtids estableixen la informació genètica.
També van veure que gràcies això es podia replicar l'estructura d'ADN i formar ARN que aquest en els ribosomes, crearia els aminoàcids creant la proteïna. El dogma central de la biologia.
El video també parla de les malalties genètiques, càncers... Que s'ha de anar desenvolupant per poder arribar a curar-les i no arribar a patir-les.
Publica un comentari a l'entrada