Una revolució s'està gestant en la lluita contra el càncer. Una de les
grans frustracions dels investigadors ha estat fins ara no saber
aprofitar el sistema de defenses del cos per atacar la malaltia. I és
que els tumors tenen un escut mol·lecular que repel·leix el sistema
immunitari. Ara, però, una nova família de medicaments ha aconseguit
bloquejar les proteïnes que el tumor fa servir per fer-se resistent
contra el sistema immunitari i allargar l'esperança de vida dels
pacients. La majoria de teràpies utilitzades fins ara se centren a
atacar directament les cèl·lules del tumor. La nova estratègia es basa a
habilitar el sistema immunitari perquè sigui ell qui ataqui les
cèl·lules.
"Els resultats són espectaculars, mai s'havia vist en la història del
melanoma", ha assegurat Pere Gascón, cap d'oncologia de l'Hospital Clínic.
"Hi haurà un abans i un després d'aquests fàrmacs. Són els que tindran
un impacte més gran en el món de l'oncologia en els propers anys",
afirma l'oncòleg català Antoni Ribas, de la Universitat de Califòrnia a
Los Angeles, en declaracions a 'La Vanguardia'. El Ribas ha dirigit un dels estudis que s'han fet amb els nous fàrmacs.
Tot i que ja fa uns quants anys que s'investiga amb aquesta nova
tècnica, la immunoteràpia, diversos assajos clínics presentats aquest
cap de setmana al congrés de la Societat Americana d'Oncologia Mèdica de
Chicago n'han confirmat el potencial.
"Els investigadors adverteixen,
però, que cap dels nous fàrmacs que s'estan provant cura el càncer."
Una d'aquestes proves ha aconseguit allargar l'esperança de vida
d'alguns pacients després de desactivar l'escut protector contra el
sistema immunitari d'alguns tipus de càncer de pulmó, pell i ronyó que
havien estat resistents als medicaments convencionals. L'estudi l'ha
publicat la revista 'The New England Journal of Medicine'.
"És un tipus diferent de teràpia per al càncer", diu l'oncòloga Suzanne Topalian a 'The New York Times'.
"No mata directament les cèl·lules del càncer, sinó que actua
mitjançant el sistema d'immunitat. El que fem és enfortir una resposta
que ja hi era, però que era molt feble o ineficaç".
 |
| Imatge d'un melanoma |
En aquest assaig clínic, fet a 296 pacients amb tumors avançats, un
compost anticossos anomenat anti-PD-1 ha aconseguit encongir un 30% els
tumors d'un 18% dels pacients de càncer de pulmó, un 28% dels pacients
amb melanoma i el 27% dels pacients amb càncer de ronyó.
En un segon estudi, fet a 207 pacients amb la malaltia avançada, el fàrmac anti-PD-L1 ha encongit els tumors en el 10% dels càncers de pulmó, el 17% dels melanomes, el 12% dels càncers de ronyó i el 6% dels càncers d'ovari.
En un segon estudi, fet a 207 pacients amb la malaltia avançada, el fàrmac anti-PD-L1 ha encongit els tumors en el 10% dels càncers de pulmó, el 17% dels melanomes, el 12% dels càncers de ronyó i el 6% dels càncers d'ovari.
En un altre estudi liderat per l'oncòleg català Antoni
Ribas, el 52% d'un grup de 135 pacients amb el melanoma avançat tractats
amb l'anti-PD-1 han respost al tractament. En un de cada cinc casos, el
rastre de càncer ha desaparegut de l'organisme.
Com funcionen els fàrmacs
Tots dos compostos operen d'una forma nova. Normalment, quan el cos s'enfronta a una amenaça, el seu sistema d'immunitat activa grans quantitats de cèl·lules T que ataquen i maten els intrusos, però l'organisme també ha de mantenir el control sobre les cèl·lules T. Per això, cada cèl·lula T té un receptor a la seva superfície anomenat PD-1. Si no hi hagués un mecanisme per desactivar les cèl·lules T i eliminar-les, aquestes cèl·lules podrien tornar el seu poder destructiu contra el cos i danyar-lo.
Tots dos compostos operen d'una forma nova. Normalment, quan el cos s'enfronta a una amenaça, el seu sistema d'immunitat activa grans quantitats de cèl·lules T que ataquen i maten els intrusos, però l'organisme també ha de mantenir el control sobre les cèl·lules T. Per això, cada cèl·lula T té un receptor a la seva superfície anomenat PD-1. Si no hi hagués un mecanisme per desactivar les cèl·lules T i eliminar-les, aquestes cèl·lules podrien tornar el seu poder destructiu contra el cos i danyar-lo.
Un dels estudis presentats a la conferència és sobre un
compost que bloqueja aquest receptor, l'anticòs anti-PD-1, que actua
travant el mecanisme de manera que les cèl·lules de càncer no poden
obrir-lo i les cèl·lules T segueixen matant.
El segon estudi va provar
el compost anomenat anticòs anti-PD-L1, que impedeix que les cèl·lules
de càncer facin servir els seus propis mecanismes d'apagada, i això
permet que les cèl·lules T segueixin matant.
Font:ARA
Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb les noves teràpies contral el càncer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada