Els alumnes de ciències per al món contemporani, després de l'estudi de l'Univers, han aprofundit en el coneixement de la estructura de la Terra. Com activitat complementària es proposa respondre a la següent pregunta:
Explica, raonadament, quins efectes tenen els plomalls de mantell sobre la dinàmica de l'escorça terrestre?
Nota: plomalls de mantell (català); plumas del manto(castellano)
Per ampliar informació sobre el tema es pot consultar els següents recursos:
Categoria:
ACTIVITATS ALUMNES PER CURSOS
ACTIVITATS ALUMNES PER CURSOS
Curs A04- Ciències per al món contemporani
Tema- 2 El nostre planeta la Terra
Tema- 2 El nostre planeta la Terra
Cal respondre a aquesta pregunta en l'apartat de comentaris d'aquest post, seguint les recomanacions indicades en el post 341 d'aquest blog adn-dna.
Termini per publicar comentaris dimecres 11 de desembre a les 22:00h
15 comentaris:
Quins efectes tenen els plomalls de mantell sobre la dinàmica de l'escorça terrestre?
Per respondre aquista pregunta hem de tenir clar dues coses: el funcionament de l'interior de la terra i per descomptat què son els plomalls del mantell.
Tots els processos interns de la Terra es basen en les transferències de calor que mantenen en continu moviment les roques de l'interior de la Terra.
D'una banda es creu que si la quantitat de calor que li arriba al mantell és més gran que la que pot cedir per el corrent de convecció que hi ha en l'interior de la terra en la part del magma fos.
Es pot produir començar a escalfar el mantell d'una zona en concret (la majoria de cops passa al mig del mar i no ho notem, per sort a Catalunya no hi ha hagut cap terratrèmol important en les últimes dècades), iniciant-se l'ascens més ràpid del material fos. A aquest material calent i fos en ascens se li denomina PLOMALL DE MANTELL.
Els plomalls, en prendre contacte amb la litosfera, provoquen la seva fusió i generen un vulcanisme al marge dels límits de placa, a aquest fet els científics ho anomenen: "vulcanisme de punt calent". En aquest tipus de vulcanisme, es creu que el desplaçament de la placa sobre el punt calent va generant una sèrie d'aparells volcànics alineats.
Un exemple d'aquest fet serien les illes Samoan, molt desconegudes, estan situades a L'arxipèlag de Samoa. L'arxipèlag de Samoa és un grup d'illes localitzades en el centre-sud de l'oceà Pacífic. Pertanyen a la regió de Polinèsia.
Van ser formades a partir de plomalls del mantell.
Bé aquests són alguns dels efectes que podrien tenir els plomalls, evidentemnt són poc previsibles i per tant podrien generar, en comptes d'illes, problemes... Destrucció de ciutats... aparicció de volcans o reactivació...
Adjunto aquesta animació de 30 segons que ajuda a entendre molt bé com funcionen els plomalls: http://youtu.be/MPoedSo0D0U
Aixó és tot.
Carles Pauné
1Batx.A
Informacions extretes de:
---> http://youtu.be/ReNOkKFLx-w
---> http://en.wikipedia.org/wiki/Samoan_Islands
PD: He trobat un article molt interessant en un portal totalment fiable que acostumu a consultar. Parla d'una nova teoria de l'evolució, com que d'aquí poc farem l'evolució huma i antropologia he pensat que era correcte. També la reflexió aniria més enllà, pel fet de: no creure tot el que la gent diu, o alguna teoria que s'ha disenyat. Vull dir que no tot és com diuen els llibres o els científics, hi ha moltes coses que ens pensem que coneixem i no és així.
Aquest és l'article: http://esmateria.com/2013/12/04/el-adn-humano-mas-antiguo-pone-patas-arriba-la-evolucion/
PLOMALLS DE MANTELL
El 1971, el geofísic W. Jason Morgan va proposar una nova teoria que intentava explicar perquè hi ha volcans en zones no delimitades per plaques tectòniques com a les illes de Hawaii.
Morgan va descriure l’existència d’un gran diapir que surt a la superfície. Un diapir és una roca menys densa que els altres materials del seu voltant i que emergeix cap a la superfície. Un exemple n’és el diapir de la muntanya de sal de Cardona. Aquest científic va anomenar la seva teoria plomalls de mantell i consisteix en un diapir tèrmic (roques més calentes que la resta, que per corrents de convecció surt a la superfície) i que explica la formació de volcans en zones que la teoria de la tectònica de plaques no pot explicar.
Aquests plomalls de mantell no posen en qüestió cap punt de la dinàmica de l’escorça terrestre sinó que intenten explicar un fenomen que fins ara no ha estat justificat.
Tot i això aquesta teoria no ha estat acceptada per tota la comunitat científica. Tampoc ha estat la única en explicar la formació d’aquests volcans.
Oriol Bacardit 1rA
Com ja sabem, el que provoca el moviment dels continents és la tectònica de plaques, aquesta teoria ens diu que la litosfera, on estan disposades les plaques, és una espècie de de cinta transportadora.
Les plaques tectòniques estan formades per dos tipus de litosfera: escorça continental i escorça oceànica, i la part superior de la litosfera, coneguda com escorça terrestre, també pot ser de dos tipus:, oceànica o terrestre, això explica que una sola placa pugui ser tan terrestre com oceànica.
Aquestes plaques es mouen a causa de la desaparició d’escorça sota l’astenosfera a les zones de subducció, a causa dels corrents de convecció d’aquesta capa semifosa.Per altra banda, la Terra no canvia la seva forma perquè alhora que desapareix escorça, n’apareix a altres zones anomenades zones de convergència.
El descobriment de que els plumells del mantell tenen repercussions a la teoria de la tectònica de plaques, es recent. Per explicar-lo necessitem saber què és un plumell.
Els plumells son columnes estretes de material que prové del mantell, sota l’escorça terrestre que provoquen vulcanisme.
El que ens diu la nova teoria és que els plumells influeixen com a força propulsora de les plaques, accelerant el seu moviment. La teoria podria explicar el ràpid moviment de plaques que va experimentar la India fa 65 milions d’anys
Un plomall de mantell són columnes de material provinent del mantell que se suposa que existeixen sota l’escorça terrestre, produint punts calents i llocs de vulcanisme estranys i irregulars.
El cicle de Wilson explica de manera encadenada la creació i la desaparició d’escorça.
Tenim un crató continental totalment estable. Es forma un dom i un punt calent com a conseqüència de la irrupció d’un plomall de mantell. S’inicia un magnetisme bimodal. L’escorça continental comença a aprimar-se mitjançant el desenvolupament de grabens. En els seus inicis el rift es caracteritza per la formació de conques lacustres i series sedimentàries continentals. Avança el procés de rifting i l’aprimament de l’escorça. Seguidament hi ha una obertura d’una conca oceànica. Si l’activitat del plomall del mantell continua es pot trencar l’escorça continental formant-se una nova conca oceànica. El magnetisme derivat del plomall es concentra al llarg d’una dorsal mig-oceànica, en la que es genera escorça oceànica. Quan un dels marges de la placa, l’escorça oceánica es desprèn i es flexiona degut a la seva elevada densitat comença el procés de subducció. Com a resultat s’origina un arc magmàtic i en ocasions una conca interna o tras-arc. La col•lisió continental entre un marge continental i una zona de subducció és la conseqüència final d’un procés continu de subducció, i origina cinturons muntanyosos i el creixement de l’escorça. Finalment es crea una zona cratònica.
La dinàmica de l'escoça terrestre entre altres fenòmens inclou la tectònica de plàques.
Un plomall és una hipotètica formació rocosa(diàpir)localizada entorn al nucli del mantell, on hi emergeix.
La tectònica de plaques explica moltes situacions com l'activitat volcànica: el moviment de plaques ocasiona espais o xocs entre plaques que fan que materials de l'interior de la Terra emergeixin a la superfície ocasionant activitat volcànica. Si tenim en compte els plomalls, podrem trobar explicació a les zones on es dóna aquesta activitat volcànica o emersió de subtàncies en plaques tectòniques (i no en espais creats entre aquestes).
D'aquí podríem dir que l'efecte dels plomalls és com una exepció de l'afirmació: l'activitat volcànica es dóna en espais entre plaques per on es permet la sortida de materials.
Gil Torné-1rA:
Entenem com a plomalls de mantell la matèria calenta que puja a l'escorça des del límit entre el nucli i el mantell de la terra. Aquest fenomen és provocat pels moviments de convecció del mantell terrestre.
Aquests plomalls de mantell provoquen una activitat volcànica, és a dir un canvi en el terreny (aparició de relleu).
Aquest fenomen el trobem en certes zones del planeta que no es troben a les vores de les plaques, com per exemple a Àfrica o a Amèrica del Nord; però també podem trobar exemples que sí que coincideixin amb els límits de les plaques, com ara Islàndia.
Els efectes que tenen els plomalls de mantell sobre la dinàmica de l'escorça terrestre és d'autoregulament, ja que la subducció de les plaques tectòniques i el moviment de les plaques serveix per renovar constantment la superfície del planeta. La quantitat de matèria de la Terra és constant per tant, els materials absorbits per una subducció tenen que ser alliberats en un altre punt del planeta per que el mantells quedi anivellat en quant al nivell de material fos. En resum els plomalls del mantell causan la constant renovació rocosa del planeta i paral·lelament la desaparició o creació d'espècies en aquests canvis.
En el mantell, degut a la calor transmesa pel nucli (ja sigui pels elements radioactius que poder conté o per l’escalfament que encara resta de la seva creació) es donen uns moviments de convecció que consisteixen en el material que és més proper al nucli està més calent, per tant té menys densitat i ascendeix cap a l’exterior.
Aleshores es creu que si la quantitat de calor que li arriba al mantell és més gran que la que pot cedir per convecció es pot produir la fusió parcial d’aquest mantell, iniciant l'ascens més ràpid del material fos. A aquest material calent i fos en ascens se’l denomina “Plomall del Mantell”.
Les plomes, en prendre contacte amb la litosfera, provoquen la seva fusió i generen un vulcanisme al marge dels límits de placa, l' anomenat vulcanisme de punt calent. En aquest tipus de vulcanisme, es creu que el desplaçament de la placa sobre el punt calent va generant una sèrie d'aparells volcànics alineats, cada vegada més moderns, on únicament romanen actius els situats sobre el punt calent. Altres autors consideren que el punt calent és fix.
Deixant les discussions dels científics a part, encara no se sap del tot si aquesta hipòtesi formulada és certa o no, però la teoria explicada anteriorment podria ser l’explicació de l’origen del vulcanisme d’intraplaca.
Quins efectes tenen els plomalls de mantell sobre la dinàmica de l'escorça terrestre?
Primer de tot direm que en plomall de mantell és un ascens molt ràpid de magma de l'interior de la Terra que provoca un punt calent o activitats volcàniques.
Si la quantitat de calor que li arriba al mantell és més gran que la que pot cedir per corrents de convecció hi ha la possibilitat que es produeixi la fusió parcial d'aquest mantell, aleshores s'inicia l'ascens més ràpid del material fos (plomalls de mantell).
Els plomalls, quan es posen en contacte amb la litosfera, provoquen la seva fusió i generen un vulcanisme al marge dels límits de placa, l'anomenat vulcanisme de punt calent. Podríem dir que tenen un efecte de creadors de relleu o modificadors del relleu ja que aporten la creació de volcans i altres activitats realitzades pels agents geològics interns.
Els plomalls tèrmics són columnes de roques calentes i lleugeres que ascendeixen des de la base del mantell cap a la superfície a través de roques més denses. A la superfície originen una zona de vulcanisme anomenada “punts calents”. Aquests volcans són intensos i s’ha pensat que s’han format a partir de plomalls perquè estan a regions volcàniques allunyades dels límits de les plaques i per tant no es poden explicar a partir de la teoria de la tectònica de plaques.
Dos localitzacions afectades per plomalls tèrmics són els volcans de Hawaii i Islàndia.
Les característiques dels corrents convectius ascendents i descendents en un fluid que es mantenen per flotació tèrmica s'anomenen plomes.
Els fenòmens que s'esdevenen a l'interior de la Terra i, sobretot, al mantell, influeixen en els processos geologies que es produeixen a la superfície terrestre.
Quan s'estudia el mantell terrestre, s'observa el moviment lent i continu de materials que tenen temperatures diferents:
El magma calent puja, en forma de plomalls, des del mantell inferior cap a la superfície.
La litosfera Freda i densa descendeix com allaus a les zones de subducció i es va acumulant a la base del mantell.
En conclusió els plomalls del mantell són els que produeixen els orògens i també la lava procedents pels volcans. És a dir que construeixen escorça continental y aquets és formen a causa dels corrents de convecció produïts per la escalfor del mantell superior a caus del nucli extern.
La teoria dels plomalls de mantell pretén justificar els fenòmens volcànics juntament amb la dinàmica de l'escorça terrestre. Pot semblar molt estable, però l'escorça del nostre planeta està en moviment, pero no el detectem perquè és a gran escala i bastant lent. La teoria està basada en la idea d'algunes zones on s'hi formen "columnes" de roca escalfada per el nucli i que ascendeix cap a les capes superiors. A mesura que s'allunya del centre, es va refredant i a l'escorça es va "obrint". Per això aquesta darrera capa s'expandeix i causa la separació de continents que hem observat amb els anys. Però no pot expandir-se contínuament, sinó que per tancar el cícle, la roca més "antiga", s'enfonsa cap al centre en les zones de subducció, és a dir, on es troba amb una altra placa més resistent. A mesura que s'endinsa, la temperatura s'eleva i, per tant, la roca es fon. És com un cicle que es basa en corrents de convecció del mantell. Com explica això els fenòmens volcànics que no s'han pogut explicar amb la teoria tectònica de plaques? Doncs quan el sól mari s'enfonsa en les zones de subducció, arrosega amb ella una gran quantitat de carboni provinent de matèria viva dels oceans. Les altes temperatures de l'interior de la terra, provoquen que la roca amb el carboni, generi diòxid de carboni que és el que després s'expulsa, alhora amb la roca fosa, cap a l'atmosfera en les erupcions volcàniques.
Com que els plomalls de mantell són anomalies, els efectes que té s'han detectat en forma de variacions en les propagacions de les ones dels terratrèmols per la diferència tèrmica, per exemple. En general, causen irregularitats en el relleu que amb la teoria tectònica de plaques no s'expliquen. Tot i això, no és una teoria totalment acceptada i la situació de plomalls de mantell només s'han anat suggerint.
Les plomes mantèl · liques són columnes estretes de material provinent del mantell que se suposa que hi ha sota l'escorça terrestre, produint punts calents. Ara us explicaré una mica d'història sobre qui ho va demostrar. L'existència de plomes del mantell va ser proposada en 1971 pel geofísic nord-americà William Jason Morgan per explicar l'aparició de punts calents. Les plomes propostes per Morgan s'originen en el mantell inferior, encara que des de llavors s'ha proposat també l'existència de plomes d'origen menys profund per satisfer la característiques de certs punts calentns.
Les consequències són forts terratrèmols, tsunamis, erupcións volcàniques provocades per les plomes mantèl · liques.
Els plomalls de mantell o plomalls tèrmics són quantitats de material provinent del nucli de la terra que a causa dels corrents de convecció emergeixen del centre cap a la superfície terrestre. Aquest fet afecta la dinàmica de l'escorça terrestre provocant uns certs fenòmens tèrmics i geològics: poden generar volcans anòmals o punts calents.
Els punts calents són zones de la terra les quals són propicies a la formació de volcans. Els plomalls en generen, ja que, quan els materials i minerals calents pugen aquests s'acumulen en determinats llocs, si en aquestes àrees les pressions i temperatures són massa altes acabaran originant forats a l'escorça terrestre que donaran lloc a volcans, tot el material necessita sortir a la superfície.
Els plomalls de mantell també poden generar volcans en altres zones del planeta, però si no es troben en la regió d'un punt calent aleshores parlem de llocs amb vulcanisme anòmal (estrany).
També vull afegir que els plomalls de mantell, a més de crear punts calents i volcans, indirectament generen nous relleus i a vegades orògens. Per exemple amb la formació de volcans també es poden arribar a produir illes d'origen volcànic o muntanyes gràcies als materials que el volcà llança a l'exterior i a la seva forma de con que es generada per l'ascens de la matèria a altes pressions.
Marc Arnau
Els plomalls de mantell tenen efectes sobre la dinàmica de l'escorça terrestre?
Els plomalls tèrmics són roques calentes de columnes nuclears i lleugeres fins que ascendeixen a sortir de la base fins el mantell asta la superfície a través de roques més denses. Al exterior originen una zona de volcans anomenats “punts calents”. S’ha format a través de plomalls perquè estan a regions volcàniques allunyades dels límits de les plaques.
I per tant la teoria de les plaques no es poden explicar a partir de la teoria.
I han moltes zones afectades per els plomalls de mantells però les mes afectades es Hawaii.
Publica un comentari a l'entrada