Dissecció de pulmons |
Els alumnes de biologia humana de batxillerat, seguint el programa de disseccions, han realitzat la dissecció de pulmó de xai. Dins l'aula virtual adn-dna.net es pot consultar àmplia informació sobre l'aparell respiratori i el protocol de la pràctica realitzada en:
Categoria: BIOLOGIA
Curs B10- Cos humà
Tema-3 Aparell respiratori
Curs P03- Disseccions Pràctica-2 Dissecció de pulmons
Cada grup de treball de laboratori ha realitzat un video de la dissecció o presentació, una vegada editats i publicats a YouTube en el canal de cada alumne, seran enllaçats a adn-dna.net i s'incorporaran a la llistes de reproducció del canal adn-dna.net a Youtube següents:
Oportunament es publicarà un post per indicar la data de publicació i poder-los veure.
Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net
poden incorporar, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb aquesta dissecció i els alumnes que l'han feta comentaran aquells detalls que considerin més rellevants de l'observació realitzada.
Nota: En fer els comentaris cal seguir les recomanacions citades en el post 341 d'aquest blog. En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i al canal adn-dna.net a Youtube.
19 comentaris:
La pràctica de la dissecció dels pulmons realitzada vam poder observar amb detall les parts estudiades a classe. Ens va servir per a entendre millor les característiques que presenten els pulmons per a facilitar l’intercanvi de gasos, com per exemple la gran àrea de contacte que vam veure al obrir els pulmons seguint les vies dels bronquis fins als bronquíols. A més a més vam veure els anells cartilaginosos que formen la tràquea els quals són imprescindibles per al suport d’aquesta. També vam diferenciar els nombre de lòbuls pulmó dret i del l’esquerre ja que l’esquerre només conté 2 lòbuls pel fet de que el cor ocupa una part d’aquest. En conclusió, gràcies a aquesta pràctica vam analitzar amb més precisió els coneixements adquirits a Biologia Humana.
Abans de començar les vacances de Nadal, vam realitzar la segona dissecció d’aquest curs, la dissecció del pulmó. Tot i haver-la realitzat a 3r d’ESO, en aquesta hem treballat molts més aspectes que en la de fa uns anys.
Des del meu punt de vista la part més divertida de la pràctica va ser, a part d’inflar els pulmons, anar seguint amb les tisores per la tràquea fins a arribar als bronquis, i tot seguit continuar tallant per un d’ells fins a arribar a on poguéssim. El fet d’anar tallant i anar-te trobant molts forats per seguir, va fer veure’m que tot el que ens explica el llibre de Biologia Humana és veritat, i és que ja ho diuen, val més una imatge que mil paraules.
Finalment comentar que en acabada la dissecció vam començar a tallar els pulmons per on volguéssim i en un moment donat vam trobar una part molt dura. Quan la vam poder tallar, estava plena de mocs!
La dissecció del pulmó que vàrem fer l’altre dia, em va semblar interessant .
El que vam aprendre és la diferencia que hi ha entre el pulmó dret i l’esquerra, perquè en el dret trobem tres lòbuls en canvi a l’altre només dos.
També hem aprés que a l’anatomia externa del pulmó s’hi troba la pleura, una capa protectora externa que recobreix l’òrgan. Pel que fa la estructura interna del òrgan, destaca per l’organització de la tràquea, bronquis i bronquíols, els quals són cada vegada conductes amb diàmetres més petits.
Al final de la pràctica vam comparar dos trossos iguals de pulmó i de cor, vam observar que un tros flotava més que l’altre en un vas de precipitats amb aigua. La conclusió va ser que el teixit del cor és més dens que el del pulmó.
El que ens va costar més d’aquesta dissecció va ser inflar el pulmó amb ajuda d’un paper enrotllat, ja que ens feia fàstic.
El que vam fer durant la dissecció del pulmó de be va ser observar la morfologia externa i l’anatomia interna del pulmons. Els fets més rellevants que podem destacar és que sorprèn quan apliquem el tros de paper dins de la tràquea i observem com s’inflen els pulmons. Vam poder veure realment be tota la seva estructura, la tràquea, els lòbuls, els bronquíols, la pleura…
També vam veure les diferències que presenten el pulmó esquerre del pulmó dret i finalment vam observar quin teixit era més dens posant un tros de cor i de pulmó dins d’un vas de precipitats.
La pràctica hem va resultar curiosa i interessant.
http://www.youtube.com/channel/UCEuVUgIfkDxSrAMR_vGC1kg (enllaç vídeo dissecció penjat)
Laia Torras Llobet
2Nb Batx
En la dissecció dels pulmons de xai, en primer lloc, abans de tallar res, vam construir un tub amb un full de paper i el vam introduir per la tràquea. Quan ja estava ben col·locat vam bufar i vam poder veure com s'inflaven els pulmons. Vam poder observar que el pulmó dret està format per tres lòbuls i el pulmó esquerre, per dos, ja que l'espai que queda lliure l'ocupa el cor.
Després d'això vam tallar longitudinalment la tràquea, per observar els anells de cartílag que la formen, fins a arribar als bronquis, que cadascun d'ells es dirigia cap a un pulmó.
Vam tallar els bronquis i vam intentar obrir un dels pulmons a través del bronquíols per veure les ramificacions.
L'altre pulmó, en comptes de tallar-lo a través dels bronquíols, el vam tallar transversalment. Es podien observar el diàmetre dels bronquíols i també alguns vasos sanguinis.
Com en qualsevol dissecció, el primer que vam fer va ser observar l'anatomia externa dels pulmons. La tràquea, amb els seus anells cartilaginosos, la pleura i els pulmons, el dret dividit en tres lòbuls i l'esquerra dividit en 2. Un cop acabat l'anàlisi extern, vam començar la dissecció en si, tallant des de la tràquea fins arribar a les ramificacions d'aquesta, seguidament vam començar a tallar el pulmó seguint les ramificacions bronquials fins que el pulmó va quedar obert i es podien apreciar la gran quantitat de bronquíols.
Amb l'altre pulmó vam realitzar un tall transversal que ens va ajudar a veure els bronquíols en una altra perspectiva.
Durant la experiència amb un tros de pulmó i un tros de cor posats en un vas de precipitats amb aigua, vam poder observar la diferència de densitats entre aquests dos teixits.
El pulmó és un órgan que costa d'imaginar ja que el model en xibuix és bastant diferent del pulmó real. Ja que la major part del teixit pulmonar està replet d'alvèols (cosa que li confereix una densitat inferior a la del teixit del cor). A més, vam poder observar els anells de cartílag de la tràquea, que tot i no ser dur com un os, té certa consistència.
Josep Codina Figueras
2n Batxillerat B
Al realitzar la dissecció del pulmó em va ajudar a entendre millor el tema de la respiració. Ajuda a aclarir conceptes i al laboratori pots veure amb més detall les seves parts.
Al laboratori vam poder inflar els pulmons, vam cargolar un foli i el vam introduir a la tràquea i vam bufar, el volum del pulmó va augmentar.
També vam poder comparar el teixit de cor amb el teixit de pulmó a dins d'un vas de precipitat amb aigua. El teixit del cor queda al fons del vas metre que el teixit del pulmó sura a l'aigua, ja que conté cavitats i és ric en oxigen.
Poder veure les parts internes del pulmó va resultar molt interessant.
Marta Segura Tomàs
La primera diferencia que es podia veure a simple vista era que el pulmó esquerre és més petit que el dret, té dos lòbuls i el dret en té tres, ja que deixa espai al cor. Després al començar la dissecció van tallar la tràquea i vam poder observar els anells de cartílag que l’envolten, li donen rigidesa i evita que es col•lapsi. Al trobar els bronquis, vam continuar tallant seguint la ramificació, hi havia moltes ramificacions, per allà a on tallaves estava ple de bronquíols. També va ser curiós comparar la densitat entre un tros de pulmó i un de cor, ja que vam poder observar que el cor es quedava al fons del vas de precipitats, mentre que el pulmó flotava, això es degut al seu teixit esponjós, que reté l’aire al alvèols. Va ser un experiment molt visual veure la capacitat pulmonar al inflar els pulmons amb un tub fet de paper.
Anna Riba, 2n B
Laura Molero 2nB (Batx)
Fent la dissecció dels pulmons vam poder tenir un contacte més proper amb l'òrgan que estavem estudiant.
Vam identificar cada una de les parts de la seva anatomia externa, que són la tràquea, la pleura i cada un dels lòbuls pulmonars.
Un cop iniciada la dissecció vam passar a veure els bronquis amb els corresponents bronquíols.
Amb un tub unit a la tràquea vam poder bufar i aixó veure com eren els moviments respiratoris, com es contrau i es relaxa el pulmó.
Finalment, vam poder fer una comparació de les densitats del teixit del pulmó amb el del cor.
Considero que els fets més remarcables que es poden observar en la dissecció dels pulmons són les múltiples ramificacions que es produeixen a partir de la tràqua, que esconverteixen en bronquis i més endavant aquests també es ramifiquen en bornquíols. Aquesta és la base per tenir una superfície el més gran possible on es produeixi l'intercanvi de gasos. A més, si es bufa aire dins la tràquea es pot observar l'augment de tamany dels pulmons. També és rellevant el fet que el pulmó esquerra té un lòbul menys, ja que aquest espai l'ocupa, en part, el cor. Finalment cal destacar la possibilitat d'observar la pleura que recobreix els pulmons.
LA DISSECCIÓ DELS PULMONS
Durant la dissecció feta el divendres 13 de desembre, vam observar l'anatomia interna i externa dels pulmons.
Primer vam veure els dos pulmons, amb els seus lòbuls corresponents i la tràquea. Després d'identificar aquestes parts comencem la dissecció.
Obrim per la tràquea i observem que esta formada per anells de cartíleg on al final de tot podem observar dos forats que són l'inici dels bronquis i seguim tallant per allà. Un cop oberts podem veure els bronquíols.
Un cop acabada la dissecció fem un tall transversal per observar millor els bronquíols, i per finalitzar tallarem un tros de teixit pulmonar i un tros de cardíac per oberservar-hi la diferència de densitat endinsan-los en un vas de precipitats amb aigua.
La dissecció em va agradar molt i em va ajudar a entendre l'anatomia dels pulmons.
Júlia Murga Vico - 2n.B BATX
Fer la dessecció d'uns pulmons de be ens va agradar molt a tots.
Poder tocar amb les nostres pròpies mans l'òrgan que estavem estudiant va ser de molt ajut.
Realment no m'imaginava la textura dels pulmons ja que sempre havia vist dibuixos i esquemes. Poder-ho comprovar per mi mateixa em va ajudar molt acomprendre l'estructura i la funció d'aquest òrgan tant fonamental.
La tràquea era especialment dura ja que esta formada per anells de cartílag, i ens va costar més de tallar-la del que ens pensàvem.
És curiós veure que quan posem teixit del cor i teixit del pulmó en aigua, el del cor s'enfonsa i el del pulmó flota. Gràcies a això entenc la fisiologia porosa.
En definitiva va ser una experiència molt instructiva que recomano moltíssim a futures generacions que estiguin estudiant els aparells que fan funcionar l'organisme humà.
A continuació exposaré els factors més destacables de la dissecció de pulmons de be realitzada a l'aula:
Mentre es feia la dissecció dels pulmons es va poder comprovar, en primer lloc, que el pulmó dret és, efectivament, més gran que l'esquerre. Això és degut a que el cor també ocupa part de la caixa toràcica i pren part de l'espai als pulmons.
En segon lloc vàrem analitzar la tràquea, efectivament composta per anells de cartílag i que compartia part de l'espai amb l'esòfag (per això té aquesta morfologia tant característica).
Seguidament, quan inflàvem els pulmons podíem veure que el volum dels pulmons en estat d'inspiració era molt superior al de l'estat d'expiració. Aquesta propietat és deguda a l'estructura esponjosa del pulmó en qüestió, cosa que es va poder comprovar posant un tros de teixit en un vas de precipitats i comparant la seva flotabilitat amb la d'un tros de múscul cardíac.
El passat dia al laboratori, vem realitzar la dissecció dels pulmons d'un xai. Primer de tot vem observar la morfologia externa i identificavem les diferents parts que els constitueixen. Aquestes són la tràquea,els bronquis i els lòbuls pulmonars. També vem poder observar la pleura, el tel que recobreix el pulmó amb l'ajut d'unes pinces. Per poder observar l'anatomia interna dels pulmons, vem realitzar un tall de la tràquea fins a arribar als bronquis i continuavem amb aquest tall longitudinalment fins que aquests conductes cada cop eren més petits de diàmetre. I per acabar vem comprovar les diferents densitats entre un tros de pulmó i un tros del cor.
Crec que poder fer una dissecció d'un tema treballat a l'aula està molt bé, com a sigut aquest cas, el de l'aparell respiratori.
Anna Gómez
Biologia Humana 2nBatxB.
Considero que ha estat una experiencia molt interessant i que a la vegada ens ha ajudat a entendre millor l' anatomía interna i externa del pulmó, ja que a la clase te'n pots fer una idea, però mai acaba de ser com en realitat és. Hem pogut observar que és un òrgan amb una importancia notable, el qual té una anatomía interna més complexe del que aparenta.
Un dels moments més rellevants de la dissecció va ser quan vam bufar per la tràquea i es van inflar els pulmons; a partir d' això, vam poder observar la seva capacitat d'elasticitat i de volum d'aire que pot retenir. realment en directe sorprèn molt perquè no t'imagines que es puguin inflar tan.
un dels fet que també em fa sorprendre molt, va ser quan vam començar a obrir els bronquis vam poder-ne apreciar la seva coloració; tenen una coloració blanquinosa i una vegada tallats els bronquis vam seguir fins arribar als bronquiols. era sorprenent ja que mentre obries un broquiol te'n sortien dos o tres més. així va ser com vam poder observar i estudiar millor la part interna del pulmó tot anar obrint i reconeixent els conceptes obtinguts a clase amb el que observavem durant la dissecció.
Ha sigut de moment, unes de les disseccions que més interessants he trobat, ja que no m'havia imaginat abans com era la tràquea per dins, i poder veure els bronquis m'ha semblat curiós. Aquest tipus de disseccions faciliten l'estudi de l'anatomia dels diferents òrgans, ja que poder-los manipular és molt més pràctic.
La dissecció dels pulmons ens va ensenyar totes les cavitats interiors dels pulmons (bronquis i bronquiols)també hem observat la traquea que te uns anells cartilaginosos per on passa l'aire ,els pulmons tenen la pleura q és el tel que recobreix els pulmons, son elastics per dur a terme la respiració i la inspiració de l'aire .
trobem 5 lobuls i en cada lóbul trobem en el seu interior bronquiols descendents dels dos bronquis.
En conclusió l'aparell respiratori ens ajuda a agafar l'aire ric en oxigen q és fara servir per moltes accions de l'organisme i expulsar el que no necesita l'organisme com és el dioxid de carboni.
Elias Galiano
2NB BATX
Respecte a la dissecció del pulmó realitzada caldria esmentar que és una pràctica molt efectiva a l'hora de fixar coneixements ja que en el pulmó es veuen molt clarament les parts (menys els alvèols que són de mida microscòpica). Al principi es pot veure com els pulmons estan comunicats amb el cor i també es pot comprovar la diferència de densitat entre el teixit pulmonar i el teixit del cor. Això és el que he trobat rellevant i interessant de la pràctica.
Vera
Publica un comentari a l'entrada