Entrada destacada

638 - Accés a tots els recursos de ciències adn-dna.net

Recursos adn-dna.net En la següent web trobaràs l'accés a tots els recursos de ciències de la naturalesa: adn-dna.net . ...

diumenge, 2 de febrer del 2014

358- Ciències per al món contemporani: La Terra un planeta sostenible


En ciències per al món contemporani hem estudiat els factors que intervenen en la gestió del nostre planeta Terra. L'activitat humana afecta al medi i cal vetllar per un us sostenible dels recursos naturals sense malmetre les possibilitats de supervivència de generacions futures.

Fixarem l'atenció en l'anomenat canvi climàtic i consultarem en l'aula virtual adn-dna.net els recursos següents:

Categoria: BIOLOGIA
Curs B09- Ecologia
Tema-4 Acció de l'home en els ecosistemes.
           El canvi climàtic
Recurs nº12 El calentamiento global-1 
Recurs nº13 El calentamiento global-2    

 Amb la informació consultada en aquests recursos cal respondre raonadament a la següent pregunta:

Observant les fulles de restes fòssils, podem calcular les variacions de C02 que s'han produit en els darrers milions d'anys d'evolució de la Terra?  

Aquesta activitat és obligatòria pels alumnes de CMC de 1r de batxillerat i voluntària pels altres usuaris de l'aula virtual adn-dna.net.    

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.
En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube.
 Termini per publicar comentaris dimecres 5 de febrer a les 22:00h.

78 comentaris:

Unknown ha dit...

El gel de l’Antàrtida és la font de registres més antiga de CO 2, ja que tenen la capacitat d’emmagatzemar bombolles d’aire. Aquestes bombolles d’aire són com fòssils de l’atmosfera en el moment que es va formar aquell gel. Actualment, la tecnologia analítica permet calcular la concentració de CO 2 que hi ha a aquestes bombolles i, per tant, es poden reconstruir aquestes concentracions de CO 2 al llarg de la història del planeta. Un altre font de registre serien analitzant les fulles de restes fòssils, ja que en els fòssils hi ha una gran quantitat de carboni a causa de la pèrdua d’oxigen i hidrògens durant la carbonització. Per tant, es pot calcular la concentració de carboni que hi ha en els fòssils dels diferents substrats i així veure l’evolució que ha fet durant els anys. Sabem que el CO2 ha anat augmentant progressivament, fins arribar a un punt on s’ha trencat l’equilibri perquè els productors no han sigut capaços de fixar tot el CO2 del medi ja què els humans produïm molt més CO2 del esperat. I aquest punt és on es trobem ara, ens trobem en un escalfament del planeta provocat per l’efecte hivernacle.

Unknown ha dit...

No podem observar fulles fossilitzades ja que en un fòssil el que observem són les marques de les parts formades per calci bàsicament, i en les fulles no es presenta cap estructura d’aquest tipus. Si podéssim observar-ho, però potser podríem fer un càlcul del CO2 produït mirant les característiques de les fulles però el resultat estaria basat bàsicament en prediccions i per tant no tindria un resultat massa acceptable.
El que es creu però, és que actualment s’ha arribat als nivells de CO2 emesos per la Terra més alts en els últims 3 milions d’anys.

Unknown ha dit...

La relació entre el CO2 i les restes de fulles fòssils està en el fet que les fulles contenen els cloroplasts, que són els orgànuls encarregats de fixar el CO2 atmosfèric mitjançant l'enzim "Rubisco" en el Cicle de Calvin.
Per tan, sí, observant les variacions en la presència de fulles dels diferents períodes es pot deduir aproximadament les variacions del CO2 en cada període.

Josep Codina
2n Batxillerat B

Ana Lechuga 1rB ha dit...

Per a poder respondre aquesta pregunta, primer hem de conèixer el sistema d’intercanvi de gasos de les plantes, el que provoca que a la nostra atmosfera hi hagi la suficient concentració d’O2 perquè puguem respirar.
El sistema autòtrof fotosintètic de les plantes es complementa amb el sistema heteròtrof dels animals, produint un equilibri de concentració de gasos que és el responsable de la nostra existència.
Els sistema fotosintètic de les plantes consisteix en el següent: El C02 entra a les fulles de les plantes per mitjà de les estomes, que s’obren o tanquen segons la intensitat de llum que reben (per això a la tardor cauen les fulles, moren perquè reben poca llum i utilitzant les seves reserves d’energia es mantenen en un estat latent) i la quantitat d’aigua disponible. Quan s’obren no nomes incorporen CO2 amb el qual faran la fotosíntesi gràcies a l’energia del sol, sinó que també alliberen l’O2 (resultant de la fotosíntesi) i l’aigua i el CO2 resultants de la seva respiració, que duen a terme de dia i de nit.
Actualment sabem que amb l’observació de les fulles fòssils podem saber la concentració de CO2 de l’atmosfera al passat a causa de que es va experimentar que hi ha una relació entre la quantitat d’estomes d’una planta i la concentració de CO2 de l’atmosfera, quant més CO2, menys estomes té la planta, ja que necessiten menys superfície per captar el gas i així estalvien energia i espai deixant de fabricar les estomes.
Amb aquest descobriment s’ha pogut tenir més informació sobre el nostre planeta del passat.

Ester Rabell 1Batx-B ha dit...

Si que es poden calcular les variacions de Co2 a través de les fulles ja que tenen unes estructures a la cara inferiors anomenades estomes. Les plantes utilitzen els estomes per regular l’ intercanvi de gasos entre l’interior de la fulla hi amb l’atmosfera externa. S’ha comprovat experimentalment que existeix una relació entre la quantitat d’estomes que una fulla té i la concentració de CO2. La variació del CO2 es comprova amb aquests estomes ja que quan més CO2 hi ha a l’aire menys estomes tindrà la fulla. Per tan si la concentració de CO2 es baixa tindran més estomes. S’ha pogut investigar que a l’atmosfera primitiva el CO2 era molt abundant, però després va haver-hi un declivi en l’època de refredament. Però després de la revolució industrial, observant els estomes de les fulles, ha augmentat considerablement.

Berta Gracia ha dit...

Sí que es pot observar la variació del CO2 en els fòssils.

En l'àtmosfera primitava , el CO2 era mil vegades més abundant que avui en día.
Aquest canvis han estat associats a canvis climàtics. Per exemple, la disminuació de temperatura ve associada per una dismunució d'aquest gas. Aquest canvis venen de periodes de glasació o desglasació.
Aquestes dades es poden treuren de bombolles de aire que és queden en el gel.

Actualemnt la emició el diòxid de carboni ve en gran part per la crema de combustibles fòssils, per tatn els paissos més desenvolupats produiexen més gas, més contaminació.

Sabem que en l'edat de gel, va poguesr estar provocada per rocas volàniques que van caputrar el CO2, que d'altre manera hagues calentat el planeta. Les roques de fa milions d'any ens diuen que en aquells temps, el planeta podia estar cobert tot de gel. Aquest gel va destruir els gassos hivernacles.

Per tant hi han roques que abosorveixen el diòxid de carboni, que pot ser una solució per el calentament global.

Kenneth Casado Navarro ha dit...

Clarament que és possible calcular les emissions de co2 en els darrers milions d'anys a la Terra. Això ho podem saber si ens fixem en els porus que tenen les fulles de les plantes per absorvir diòxid de carboni. Si ens fixem amb detall podem veure la proporció o nombre de prus que trobem per fulla. Si en un fòssil trobem pocs porus en les fulles indica que en l'aire hi havia molta més concentració de co2, a l'inrevés si hi ha molts porus es que tenim poca concentració d'aquest gas en l'aire. Per tant, les restes de fulles fossils serveixen de molta ajuda per arribar a deduir les concentracions de co2. Sabent això podem suposar les característiques que tenia la Terra ens diverses etapes.

Unknown ha dit...

Sí, perquè les plantes absorbeixen a través de les fulles el diòxid de carboni que necessiten per poder sobreviure. Si investiguem restes fòssils de plantes veurem que a les fulles es troben uns porus que és per on respiren. Això, és un baròmetre molt sensible per saber la quantitat de Co2 que contenia l'atmosfera.
Quan el Co2 augmenta, la quantitat de porus que hi ha a les fulles disminueix i a la inversa, quan el Co2 disminueix, la planta ha de produir més porus per poder obtenir més quantitat de Co2 i així poder respirar.
Per tant, calculant els porus que té una planta podem saber la quantitat de Co2 que es troba a l'atmosfera.

Maria Codina Castillo
Ciències del món contemporani, 1r Batxillerat C

Unknown ha dit...

Albert Escolar Vives 1rBatx C
En l'observació del primer vídeo sens explica que els experts en canvi climàtic, retrocedeixen a l'estudi del passat per tal de poder establir unes previsions cada vegada més sòlides. (per tant la resposta a la pregunta seria afirmativa).
A l'inici de la formació de la terra, aquesta era una gran esfera glacial, per trobar proves d'aquell canvi climàtic tan extrem, avui en dia s'observen el que anomenem roques resedimentades, amb l'objectiu de obtindré informació del passat.
A partir de la recerca d'aquestes roques es pot coneixes que van ser mogudes per alguna gran força, el gel. Per tant podem afirmar que si el mon està ple d'aquestes roques ressedimentades en un passat el planeta era una esfera de neu i gel.

Martina Baliu 1r Batx B ha dit...

Observant les fulles de restes fòssils, podem calcular les variacions de C02 que s'han produït en els darrers milions d'anys d'evolució de la Terra?
Les plantes necessiten CO2 per viure ja que el necessiten per fer la fotosíntesi i poder respirar. Aquest CO2 l'absorbeixen a través de les fulles ja que són les que estan més de cara al Sol. Si observem al microscopi una mostra d'una fulla fossilitzada de fa 200 milions d'anys observem que a la part posterior de la fulla hi trobem porus, per els quals la fulla absorbeix el CO2. Per tant sí que ens serveix per deduir les nivells de CO2 al llarg de l'evolució; ho sabem de la següent manera:
- Si la fulla té molt porus vol dir que hi havia poc CO2 i que per això la planta ha facilitat l'absorció d'aquest creant més porus.
- Si la fulla té pocs porus significa que hi ha havia una gran quantitat de CO2.
Aleshores si fem càlculs i comparem diferents mostres de fulles fossilitzades podrem arribar a saber les variacions de C02.
Aquest estudi el va realitzar el doctor Roger i va arribar a la conclusió que el CO2 va augmentar just després de l'extinció massiva i que va augmentar fins a 10 cops més que el nivell actual.

Martina Baliu 1r Batx B

Marta Salgado 1r Bat B ha dit...

El CO2 va ser el culpable que el 95% de les espècies desapareguessin. Per estudiar aquest misteri s’analitzen les plantes fossilitzades. A diferència de nosaltres, les plantes i els arbres necessiten CO2 per a sobreviure, l’absorbeixen a través d’uns porus. Quan el CO2 de l’ambient és baix, la planta ha d’augmentar el nombre de porus per tal de captar una quantitat suficient. Per tant, quan s’estudia aquesta quantitat es compten els porus i es calcula.

Les plantes de 250 milions d’anys suggereixen que després de l’extinció massiva el CO2 va augmentar deu vegades més. Les trampes siberianes van fer que aquest gas pugés un 70%

Per poder observar aquests porus es necessita un microscopi.

Unknown ha dit...

La resposta és sí.
Com ja sabem les plantes obtenen energia d'un procés que s'anomena fotosíntesi, en aquest procés, o més ben dit reacció, les plantes utilitzen el diòxid de carboni de l'aire, l'aigua i la llum solar (que actua com a energia que propicia la reacció química) per generar hexosa (el compost que utilitzen les plantes per obtenir energia), oxigen i aigua.
Ara que sabem amb seguretat que els vegetals necessiten diòxid de carboni podem observar que aquest és absorbit a través d'uns porus situats a la part posterior de les fulles. El nombre d'aquests diminuts forats augmenta o disminueix en funció de la quantitat de CO2 que hi ha a l'aire de l'atmosfera, per tant, com més diòxid de carboni hi hagi, menys porus necessitarà la planta per captar-lo i com menys diòxid de carboni hi hagi a l'aire, més porus necessitarà la planta per així captar la quantitat suficient de CO2.
Amb aquest coneixement sobre aquests porus els científics són capaços d'agafar restes fòssils de plantes datades de fa milions d'anys i analitzar-ne el nombre d'orificis que aquestes tenen en les fulles. En funció del nombre de porus que tenen les plantes i el CO2 que hi ha a l'atmosfera avui en dia (prenen aquestes dades com a referència) ells poden veure la quantitat d'orificis en les plantes fossilitzades i així determinar quant d'aquest gas hi havia en aquella època en comparació en l'actualitat.

Marc Arnau Roca

Unknown ha dit...

Les mostres de vegetals fossilitzats ens poden donar una idea de la variació del diòxid de carboni en l'atmosfera durant els anys. Primer, s'ha demostrat que l'estructura de les fulles de diferents espècies varia segons els nivells de diòxid de carboni en el seu ambient. Fent una comparació d'aquestes dades ja ens permet veure diferències.
D'altra banda, podem observar les dades geogràfiques, és a dir, si analitzem les espècies dels fòssils datant-les per radioactivitat, i trobem que un tipus de vegetal té mostres fossilitzades en una zona de la Terra on actualment, per clima, no subsistiria, significa que en un passat les temperatures eren diferents. Aquesta variació de la temperatura podia ser provocada pel canvi climàtic com a conseqüència d'un efecte hivernacle alt i, per tant, nivells elevats de diòxid de carboni i metà com a gas hivernacle que són. Erupcions volcàniques (CO2) i emissions de bombolles de metà als oceans devien provocar un escalfament global a gran escala que van fer augmentar la temperatura general del planeta.

Gemma Rigol ha dit...

Sí. Les plantes i els arbres necessiten el CO2 per sobreviure, i aquest l’absorbeixen per les fulles. Un investigador va mirar per un microscopi unes restes fòssils de plantes de fa 250 milions d’anys i va descobrir uns minúsculs porus de respiració que cobrien la capa posterior de la fulla en la majoria de les plantes. Aquests porus actualment se sap que són un sensible baròmetre de la quantitat de CO2 que hi ha a l’atmosfera, és a dir, com més augmenta aquest gas hivernacle el nombre de porus disminueix i al revés, quan el nivell de CO2 és baix, la planta ha d’augmentar el nombre de porus per agafar-ne més quantitat. Així amb la mostra que tenia va contar els porus i va calcular la quantitat de diòxid de carboni que hi havia a l’atmosfera fa 250 milions d’anys, i va fer una estimació de que després de l’extinció massiva, el CO2 de l’atmosfera va augmentar fins a ser deu vegades l’actual. El 95% de vida del planeta va morir ja que tot el planeta va ser cobert de lava, les plantes van morir, els herbívors com a conseqüència també i així successivament en la cadena tròfica.
En resum puc dir que sí que es poden descobrir les variacions de CO2 que hi ha hagut en els últims milions d’anys observant les fulles de les plantes fòssils de cada època, com menys porus té més CO2 hi havia i a l’inrevés.

Unknown ha dit...

Sí, perquè les plantes necessiten CO2 per sobreviure i analitzant els porus dels fòssils de les plantes es pot calcular el CO2 que hi havia. Si hi havia una alta quantitat de CO2 el nombre de porus disminuïa i si la quantitat de CO2 baixava el nombre de porus pujava per tal d’agafar la major quantitat de CO2 possible. Així doncs, contant el nombre de porus podem saber la quantitat de CO2 i per tant saber-ne les variacions que hi havia.

Marina Marfil 1rB ha dit...

Les plantes absorbeixen el CO2 per mitjà de les fulles, els hi és necessari per viure. En les plantes de fa 250 milions d'anys el nombre de porus és un baròmetre molt sensible de la quantitat de CO2 que hi ha a l'atmosfera, és a dir, a mesura que el nivell del gas augmenta, els porus disminueixen i al reves. Quan el CO2 és baix la planta ha d'augmentar el nombre de porus per prendre més quantitat, quant més alt és el CO2 menys porus necessita la planta. Així doncs si contem els porus, podem saber la quantitat de CO2 que hi havia en els darrers anys. Aleshores arribem a la conclusió que a mesura que aquest gas descendeix el planeta comença a refredar-se, iniciant una reacció en cadena imparable, el món es refreda.

Marina Marfil 1r BATX-B

Unknown ha dit...

A través de les fulles de restes fòssils sí que es pot calcular les variacions de CO2. Les plantes necessiten el CO2 per a la respiració. Respiren a través del porus. Si el nivell de CO2 augmenta, el nombre de porus disminueix i si el nivell de CO2 disminueix, els nombre de porus serà més alt perquè hauran d’absorbir més CO2. per tant, només caldrà contar el nombre de porus de la planta i comparar-ho amb els nivells de CO2.

Unknown ha dit...

Sí que podem, ja que les característiques de les plantes varien segons la quantitat de C02 i aire que trobem a l'atmosfera. Més concretament, la característica que més varia són la quantitat d'estomes que trobem a la fulla, la funció dels quals és permetre l'intercanvi de gasos 02-CO2. Per tant, si comparem la quantitat d'estomes en una fulla fossilitzada amb la d'una fulla acabada de recollir i calculem la quantitat de CO2 que recull cada estoma podríem saber la quantitat que hi havia abans multiplicant-la pels estomes que conté el fòssil.

Jordi Bernadet ha dit...

Les plantes necessiten el C02 per sobreviure, aquest CO2 l'absorbeixen a partir de les seves fulles.
Per tant, si investiguem amb un microscòpic els pulmons de plantes fossilitzades de fa milions d'anys trobarem diminuts porus de respiració que cobreixen la part posterior de la fulla. Analitzant la quantitats de porus que té la planta trobarem la quantitat de CO2 que hi havia en l'època.
Cada vegada que el C02 augmenta, el número de porus tendeix a disminuir ja que no en necessita tants. Si disminueix el CO2 el número de porus augmenten, ja que la planta en necessita més per tal d'agafar totes les petites quantitats de CO2 que hi hagin.
La resposta a la pregunta és si, com he explicat abans depenent de la quantitat de porus que té una planta podem determinar la quantitat de CO2 que hi ha l'atmosfera.

Morgana Palencia Pons ha dit...

Observant les fulles de restes fòssils si que podem calcular les variacions de C02 que s'han produit en els darrers milions d'anys.
He arribat a questa afirmació perquè les plantes, a diferència dels humans, necessiten el CO2 per sobreviure. L'absorbeixen a través de les fulles i amb un microscopi es localitzen els pulmons de les plantes (petits porus de respiració).
Mirant la quantitat de porus podem saber quant nivell de CO2 hi ha: quant més CO2, menys porus tindrà i viceversa així que si contem els porus, podrem medir la quantitat de CO2 fa milers d'anys.
Segons aquesta observació se sap que els nivells de CO2 en aquella época van augmentar moltes vegades més que les actuals.

Carles Pauné, Chals ha dit...

La resposta és sí:
Aquest descobriment va ser portat a terme entre d'altres investigadors, per Wagner, (treballat a classe). Wagner era un científic holandès especialitzat en paleobotànica juntament amb altres especialistes holandesos i americans van publicar un article a la revista Science el 1999 en el qual analitzaven fòssils de fulles de bedolls, en aquest estudi els científics podien determinar per etapes històriques i bastant precises les temperatures de la terra.

Podríem extreure un gràfic com aquest: http://2.bp.blogspot.com/_CtNOfZ4Fr3s/TDrsGGINmqI/AAAAAAAAADE/JOS7ej7pU1o/s1600/clip_image002.gif

El problema actual ve donat pel fet de que, sí a la terra sempre hi ha hagut grans canvis de temperatura i èpoques on la vida era impossible. El problema és que ara això transcorre més ràpid de l'habitual degut a les nostres emisions i contaminacions, aixó contrubuieix a un escalfament del planeta. Un canvi d'ecosistema, tal com explica el vídeo de l'ocell.

Aixó és tot!
Bona Tarda.

Carles

Anònim ha dit...

Si que és pot;
Les fulles de les plantes tenen unes estructures en la seva cara inferior (revers) anomenades estomes, que són com uns foradets microscòpics, una petitíssima obertura entre dues cèl · lules especialitzades anomenades oclusives que fan de tancament.

Les plantes poden obrir i tancar aquests estomes inflant o desinflant les cèl · lules de tancament per regular l'intercanvi de gasos entre l'interior de la fulla i l'atmosfera externa. Resulta que s'ha comprovat experimentalment, tant en laboratori com en estudis de camp en cultius i boscos a l'aire lliure, que hi ha una relació molt clara entre la quantitat d'estomes que hi ha en un full i la concentració atmosfèrica de CO2: com més CO2, menys estomes tenen les fulles, ja que necessiten menys foradets per captar aquest gas i estalvien energies i espai deixant de fabricar aquestes estructures. Si la concentració de CO2 és baixa, en canvi, necessiten fabricar més estomes per obtenir la mateixa quantitat de CO2.

Anna Dávila
1r Batx.

Unknown ha dit...

Si que es pot calcular el nivell de dioxid de carboni per el simple fet de que les plantes fan la fotosintesi, aqestes necesiten aques gas per viure. L'absorcio del dioxid de carboni es fa per les fulles, en concret per la seva part posterior. La part posterior de les fulles absorveix el gas per un poros i tambe s'ha observar que com menys CO2 hi hagi més poros hi hauran per poder facilitar-ne la seva absorcio. Així arrivem a la conclusió que si es troben fossils de plantes de l'antiguitat se'n pot saber el nivell de dioxid de carboni, i en aquest cas se n'han trobat de fa 250 milions d'anys.

Marta Córdoba Mula

Marc Bernadet ha dit...

Si,els porus que contenen les fulles ens indiquen les variacions de CO2 que s'han produït al llarg dels temps.
Ens ho indiquen ja que si augmenta el nivell de CO2 el número de porus tendeix a disminuir i quan disminueix la quantitat de CO2 el número de porus ha de augmentar per així agafar més quantitat.
Per tant, observant les fulles de restes fòssils podem calcular les variacions de CO2 que hi ha hagut.

Gil ha dit...

GIL TORNÉ
¨¨¨¨¨¨¨¨¨
Sí que es poden calcular les variacions de CO2 que s'han produït en els darrers milions d'anys a partir dels estomes (estructura vegetal que tenen les plantes i que regula l'intercanvi de gasos) que trobem a les restes de fulles fòssils.

Podem fer-ho observant les quantitats d'estomes que es troben en les diferents fulles, ja que aquests varien en funció d'aspectes ambientals, on està la planta, l'espècie, etc.

Tot i així els científics asseguren que la informació és molt menys precisa que la que et proporciona l'observació del CO2 dissolt en el gel dels pols.

pepe7991 ha dit...

SI I TANT ja que les plantes i els arbres necessiten el diòxid de carboni per a sobreviure i l'absorbeixen a través de les fulles, mitjançant els poros de respiració que cobreixen la cara posterior de la fulla.
El número de poros és un baròmetre molt sensible del nombre de CO2 que hi ha a l'atmosfera.I per tant
com més augmenta el nivell de CO2 a l'atmosfera els poros dismiueixen, i passa el mateix també en el cas contrari.
Quant el CO2 és baix la planta ha d'augmentar el nombre de poros per a seguir agafant la mateixa quantitat.
Com més alt és el nivell de CO2 menys poros necessita la planta.
Els cíentifics compten els poros de fòssils de plantes de fa milions d'anys i compten la quantitat de CO2 que hi havia en l'atmosfera en aquella època.
Per tant si hi ha més poros dels normals vol dir que hi havia poc CO2 en l'atmosfera, i si n'hi ha menys que molt.


Pere Tomàs Vaqués
Primer de Batxillerat C ( SOCIAL)

Ainhoa Álvarez ha dit...

Les fulles de les plantes tenen unes estructures en la seva cara inferior anomenades estomes, una mena de furats microscòpics. Aquests estomes són petites obertures que trobem entre dues cèl•lules especialitzades que fan de tancament.
Les plantes poden obrir i tancar aquests estomes inflant o desinflant les cèl•lules de tancament per facilitat el intercanvi de gasos entre l’interior de la fulla i l’atmosfera externa.
S’ha comprovat que hi ha una relació entre la quantitat d’estomes que hi ha en una fulla i la concentració atmosfèrica de CO2--> quants més CO2 concentrat té, menys estomes tenen les fulles, ja que necessita menys forats per captar aquest gas i estalviar energies i espai deixant de fabricar aquestes estructures. Si la concentració de CO2 és baixa, en canvi, necessita més estomes per obtenir la mateixa quantitat de CO2.

Ricard Fusté ha dit...

Sí, perquè les plantes necessiten el CO2 per sobreviure i quan observem les fulles de restes fòssils si s'observa que la fulla te molts porus això voldrà dir que hi havia poca quantitat de CO2 i si s'observa que te poca quantitat de porus vol dir que hi havia una gran quantitat de CO2. Per tant si s'observen restes de fulles fòssils de diferents anys es pot determinar la quantitat de CO2 que hi ha hagut a la terra.

Ricard Fusté
1r B

Saül Claramunt ha dit...

Sí que podem calcular els nivells de CO2 atmosfèric amb les restes fòssils de fulles de fa milions d’anys. Les plantes tenen uns porus que funcionen com els nostres pulmons, però a diferència nostra, elles, necessiten el CO2 per fer la fotosíntesis. Llavors si els nivells de diòxid de carboni són molt elevats no li caldran tants porus per què al haver tanta quantitat d’aquest gas fàcilment el podrà obtenir sense gaires porus. Llavors pocs porus signifiquen molt diòxid de carboni, i molts porus poc diòxid de carboni. Analitzant les fulles de fa milions d’anys, contant els seus porus, podem arribar a saber aproximadament la quantitat de CO2 atmosfèric que hi havia en aquella època.

Unknown ha dit...

Sí, perquè les plantes necessiten el CO2 per sobreviure i l'absorbeixen a través de les fulles.
Si s'observen les fulles de restes fòssils es pot veure que el nombre de porus disminueix si el CO2 augmenta i al revés, perquè si el nivell de CO2 és més baix, la fulla necessita més porus per poder absorbir més quantitat de gas.
Per tant, contant els porus de les fulles es pot calcular el nivell de diòxid de carboni a l'atmosfera.

Unknown ha dit...

Sí. Amb les plantes fossilitzades podem conèixer les diferents variacions de diòxid de carboni que hi han hagut en els darrers milions d’anys. Les plantes necessiten diòxid de carboni per fer la fotosíntesi, és a dir per sobreviure. Depèn de la quantitat de diòxid de carboni que hi ha en l’atmosfera les plantes tindran més o menys quantitat d’estomes. Si hi ha menys quantitat d’estomes voldrà dir que hi havia més diòxid de carboni a l’atmosfera i si hi ha més porus vol dir que n’hi havia menys. Contant els estomes podem saber la quantitat de diòxid de carboni.

Marta Calleja ha dit...

Si. Les plantes i els arbres necessiten el CO2 per a sobreviure i l’absorbeixen a través de les fulles. Per tant, si mires restes fòssils de plantes a través d’un microscopi i marques els pulmons de les plantes (diminuts porus de respiració que cobreixen la cara posterior de la fulla) podràs saber la quantitat de CO2 que hi havia.
Sabent que en la majoria de plantes el numero de porus és un baròmetre molt sensible de la quantitat de CO2 que hi ha a l’atmosfera i que a mida que el seu nivell augmenta, el nº de porus tendeix a disminuir i viceversa; és fàcil detectar-ho. A més, quan el CO2 va per la planta necessita augmentar el numero de porus per obtenir-ne més quantitat . Per tant, contant els porus es pot saber la quantitat de CO2 que hi havia a l’atmosfera.
Un exemple clar és el del video on s'observen restes de fòssils de plantes de fa 250 milions d’anys que tenen pocs porus, és a dir, en aquest cas i havia molt CO2 a l'atmosfera i així és com descobreix que el CO2 de l’atmosfera va augmentar just després de l’extinció massiva.

Marta Calleja,
1r batx A

Anònim ha dit...

Com més CO2 hi havia, les plantes tenien menys porus i com menys CO2 més porus, i això passa perque ,com que hi ha molt CO2, les plantes no necessitaven tants porus per poder absorbir el CO2 necessari.

Marc Torrents Yeste 1r Batx B

Unknown ha dit...

Sabem que les plantes a diferencia nostra necessiten el gas CO2 per sobreviure. És per això que són considerats com els mesuradors d’aquest gas hivernacle.

Els científics aprofitant-se d’aquesta dada s’assenten en analitzar el nombre i la mida dels porus de les fulles per calcular el nivell de CO2.

Aquests es basen en la idea de que les fulles en èpoques on hi ha abundància de CO2 no necessiten expandir la mida dels seus porus, com ho tenen en excés ,les mides tendeixen a disminuir. Però, en el cas contrari on hi escassetat d’aquest gas, els porus en un sentit tenen que “anar a buscar el gas”, i es per això que engrandeixen la seva mida per augmentar la recepció de CO2.

Diego Belevi
1er Batx A

Gemma Clarasó 1r BatxB ha dit...

Sí que podem saber-ho ja que si observem una fulla d'una planta amb el microscopi podem observar que tenen poros. Aquests poros que presenta la fulla fossilitzada son el nostre mesurador de CO2 en l'època de la qual sigui el fòssil. Com més poros predenti, menys CO2 hi havia, en canvi si en té pocs, vol dir que hi havia molt diòxid de carboni en l'atmosfera i per tant, no calien més poros.

Unknown ha dit...

Les plantes necessiten CO2 que l’absorbeixen a través de les fulles. Un científic ha estudiat els fòssils de fulles de fa uns 250 milions d’anys. En la cara posterior de la fulla hi ha una espècie de porus. Quan el CO2 té un nivell alt, el nombre d’aquest porus tendeix a disminuir i viceversa. Com més alts són els nivells de CO2, menys porus necessita la planta. Per tant es conta el nombre de porus de les fulles i es calcula els nivells de diòxid de carboni de fa 250 milions d’anys. Aquests fòssils suggereixen que el CO2 va augmentar fins a deu vegades el nivell actual.

Anònim ha dit...

Si ja que una planta a diferencia dels essers humans nececisita el CO2 per sobreviure i a partir dels porus d'aquestes plantes fossilitzades es pot arribar a determinar el CO2 que hi havia fa milions d'anys. Si hi havia menys o més CO2 és pot determinar per el número de porus que té la planta, si una planta té pocs porus vol dir que hi havia molt CO2, en canvi si una planta té molts porus vol dir que hi havia poc CO2. Aques estudi de les plantes fossilitzades i dels seus porus és el més efectiu per determinar el CO2 que hi havia fa milions d'anys.

- MARC NUEVA -

Unknown ha dit...

Les plantes necessiten CO2 per viure i l’absorbeixen a traves del porus de les fulles. Per tant depenent del número de porus que hi ha a la planta, podem saber la quantitat de CO2 que hi havia a la atmosfera . A mesura que el CO2 augmenta els porus de la planta disminueixen i viceversa. Perquè quan el CO2 és baix la planta té que augmentar el numero de porus per agafar més quantitat. Quant més alts són els nivells de CO2 menys porus necessita la planta.
Per tant contant el numero de porus de la planta es pot saber la quantitat de CO2 que hi havia en aquell període e temps a l’atmosfera.

Roger Mitjans ha dit...

Si, la resposta és que si. Ho poden arribar a detectar d'una manera bastant simple.
Les plantes necessiten CO2 a diferència de nosaltres, i per això l'absorbeixen. Per absorbir-lo, ho efectuen mitjançant uns porus que tenen. Aquests porus variaran segons la quantitat de CO2 que hi hagi a l'atmosfera. Com més CO2 hi hagi, menys porus necessitaran i com menys CO2, més porus necessitaran.
A partir d'aquesta observació es pot deduir observant la quantitat de porus que tenien els fòssils de les plantes amb l’ utilització un microscopi.

Roger Mitjans

Anònim ha dit...

Si, ja que les plantes necessiten el CO2 per sobreviure. Les plantes utilitzen les fulles per respira i a través dels porus fan l'intercanvi de gasos. Els porus es produeixen depenen de la quantitat de CO2 que es concentra a l'atmosfera. Per això quan obtenim mostres de fulles podem determinar la quantitat de CO2 que hi havia, només contant el nombre de porus que hi ha en una fulla. Aquesta informació ens permet explica hipòtesis de fets que han pogut passar.
Bernat Ferrer

manel ha dit...

Manel Marti Rosich 1r B
Si que es possible observar les variacions de diòxid de carboni al llarg dels anys. Això es possible gràcies a l`estudi de les fulles fossilitzades, aquest mètode es desnvolupa observant els fòssils en un microscopi, si pel microscopi es veuen més estomes vol dir que la quantitat de diòxid de carboni en aquella època era més baixa, i si hi han més estomes que la quantitat de diòxid de carboni era més alta. Els estomes són petits pors pels quals les planten capten el diòxid de carboni per dur a terme la seva respiració. Amb aquest senzill mètode d`observació per microscopi podem saber la quantitat de diòxid de carboni que hi havia en les diferents etapes terrestres.

Unknown ha dit...

Amb les fulles de restes fòssils podem calcular les variacions de C02 que s’han produït duran els darrers milions d’any d’evolució ja que les plantes, igual que tots els essers vius necessiten el diòxid de carboni per poder viure i aquest el capten a través de les fulles. Mitjançant els porus posteriors de les fulles que tenen les plantes capten el CO2, els utilitzen com si fossin pulmons.
A mesura que el nivell de CO2 augmenta el numero de porus disminueix. Si passa el revés, que la quantitat de C02 disminueix la planta haurà de tenir més porus per poder captar mes quantitat d’aquest.
Per tant, contant el numero de porus que tenen les plantes poden fer un càlcul aproximat de la quantitat de C02 que i havia a l’atmosfera en aquell temps.
Científics han observat aquest fenomen i han arribat a la conclusió que fa aproximadament dos-cents cinquanta milions d’anys era molt elevat, per tant les plantes no tenien masses porus.

Unknown ha dit...

Si, ja que les plantes necessiten diòxid de carboni per viure. Aquest diòxid de carboni es pot veure al microscopi a la part posterior de la fulla calculant la quantitat de porus de respiració d'aquesta (ja que com més CO2 a l'atmosfera, més porus necessitarien per a respirar i captar-lo tot).
Així doncs les fulles de restes fòssils són un reflex dels nivells de CO2 a l'atmosfera durant la història de la Terra.


Àlex Ars Pujol

Unknown ha dit...

Les plantes i els arbres necessiten diòxid de carboni per viure i l’absorbeixen a través de les fulles. Per tant observant les fulles de les plantes de fa uns quants milions d’anys es pot saber la quantitat de diòxid de carboni que hi havia en aquell temps, ja que les fulles en necessiten i per tant com més diòxid de carboni hi havia menys porus necessitava per agafar diòxid de carboni i com menys diòxid de carboni més porus necessitava. Amb aquest mètode d’observació es va fer la teoria de que fa 250 milions d’anys a la Terra hi havia 10 vegades els nivells de diòxid de carboni que els actuals. Utilitzant el mètode i agafant mostres de èpoques diferents es pot veure la variació en els nivells de CO2.

Sara Alomar ha dit...

Els gasos d’efecte hivernacle, com el diòxid de carboni són imprescindibles per a la nostra supervivència i necessaris per a les plantes. El nivell de C02 a la nostra atmosfera és cada vegada mes elevat, les plantes necessiten el diòxid de carboni per sobreviure i l’absorbeixen a través de les fulles. A través de l’estudi d’antigues plantes fossilitzades,amb el microscopi es poden observar els “pulmons de les plantes” que són petits porus que cobreixen la cara posterior de la fulla. Segons el numero de porus es pot controlar el nivell de C02 que hi ha a l’atmosfera. Si el nivell de C02 augmenta el número de porus tendeix a disminuir notablement i si el nivell de Co2 és mes baix hi haurà mes porus a la fulla de la planta, ja que quan el C02 és baix la planta ha de augmentar el número de porus per agafar-ne mes quantitat. Amb això podem veure que contant la quantitat de porus que hi ha a les fulles d’una resta fòssil d’una planta podem deduir el nivell de diòxid de carboni que hi havia a l’atmosfera fa milions d’anys.
Els porus de les plantes de fa 250 milions d’anys suggereixen que el nivell de Co2 va augmentar en el moment de l’extinció massiva (10 vegades), a causa de les trampes siberianes que van expulsar molt gas d’efecte hivernacle a l’atmosfera i van crear una barrera que no deixava pas a la llum del sol, cosa que va fer que els nivells de diòxid de carboni augmentessin tant, i la temperatura global pugés tant que va provocar aquesta extinció massiva de plantes i espècies.

Conrad_97 ha dit...

Conrad Gual Godó
1r C
Observant les restes fòssils de plantes es pot calcular el nivell de CO2 que hi havia en el moment de la fossilització. Fent un estudi de les plantes fossilitzades de fa milions d’anys s’ha pogut veure el nivell de CO2 ja que les plantes necessiten CO2 per a sobreviure a diferencia que els ésser humans. Les plantes absorbeixen el CO2 per les fulles, concretament per sota de les fulles. Absorbeixen el CO2 mitjançant uns minúsculs porus.
Per veure si fa milions d’anys hi havia molt CO2 o no s’ha de mirar la quantitat de porus que hi ha en la fulla. Si en la fulla hi ha pocs porus vol dir que en l’atmosfera hi havia molta quantitat de CO2 i si té molts porus que no n’hi havia gaire.

Unknown ha dit...

El nivell és cada vegada més alt de diòxid de carboni en la nostre atmosfera, les plantes i els animals necessiten Co2 per sobreviure. Amb el microscopi es veu els porus de respiració, de la cara superior de la fulla, en la majoria de les plantes el número de porus és un barómetre molt senzill, de la quantitat de Co2 que hi ha a l’atmosfera. A mesura que augmenta el número de porus, disminueix el Co2, i viceversa. És a dir com més alt sigui el diòxid menys porus necessita la planta, per tant calculant els porus podem saber la quantitat de Co2 que hi havia a l’atmosfera fa uns 250 milions d’anys. Unes deu vegades més alt que el nivell actual.

Berta Vives 1rC Batxillerat ha dit...

La resposta a la pregunta esmentada és que si.
A través de l'observació de les fulles de les restes de fòssils si es poden calcular les variacions de Co2 que s'han produït en els darrers milions d'anys d'evolució de la terra.
He arribat a aquesta conclusió ja que tot tipus de plantes i arbres necessiten Co2 per sobreviure i l’absorbeixen a través de les fulles. A partir d'investigacions amb microscopis s'observen els pulmons d'aquests fòssils de plantes; que són diminuts porus de respiració que cobreixen la cara posterior de la fulla.
Se sap que com més augmenten els porus, la quantitat de Co2 disminueix i si el Co2 augmenta, llavors els porus disminuiran ja que la planta no en necessitarà tants per a poder absorbir el Co2.
A partir d'aquestes informacions, es conten els porus de les fulles de les plantes fòssils i es calcula la quantitat de Co2 que hi havia a l'atmosfera anys endarrere.
Concretament fa uns 250 milions d'anys el Co2 va augmentar un 700% i la temperatura global va augmentar 10ºC, cosa que va causar un planeta molt calent en que les plantes i els herbívors que s'alimentaven d'elles van desaparèixer.


Berta Vives
1r C Batxillerat

Unknown ha dit...

Les plantes necessiten diòxid de carboni per dur a terme la fotosíntesi. Aquest gas s'absorbeix a través d'uns poros de la fulla. La quantitat d'aquests poros pot variar depenen de les condicions ambientals. Si hi ha poc diòxid de carboni en l'air el nombre de poros mentres que si n'hi ha molt la presència d'aquests disminuirà.
Aquest fet ens permet fer una aproximació de la quantitat de CO₂ que hi havia en una determinada època. Es compten els poros i, segons la quantitat que n'hi hagi, podem arribar a una conclusio.

Anna Solé
1r A

Unknown ha dit...

Sí. En les plantes hi trobem unes estructures que anomenem estomes. Aquestes estructures es creen quan dues cèl•lules especials (oclusives) creen una cavitat microscòpica a la superfície de la planta. A través d’aquesta cavitat hi entra l’aire amb diòxid de carboni (〖CO〗_2) i oxigen. D’aquesta manera, amb el 〖CO〗_2, l’energia lluminosa, l’aliment (sucres), l’aigua i la clorofil•la de la pròpia planta, aquesta pot realitzar la fotosíntesi i aconseguir l’aliment que necessita per viure.

Si analitzem fòssils de plantes d’altres èpoques amb microscopi, podrem observar-ne els estomes. Tenint en compte que la seva funció és la captació del diòxid de carboni, podem entendre que la mida d’aquests estomes depèn de la quantitat de 〖CO〗_2 disponible: com més diòxid de carboni hi hagi a l’atmosfera, menys grans hauran de ser aquestes cavitats, ja que amb una mida reduïda ja en podran agafar suficient.

En canvi, si hi ha molt poc diòxid de carboni a l’atmosfera, els estomes hauran de ser el més grans possibles per tal de poder captar tot el 〖CO〗_2 que la planta necessita per la fotosíntesi.

D’aquesta manera, si el fòssil analitzat té uns estomes molt grans, podem estar segurs que va viure en una època durant la qual hi havia poc diòxid de carboni disponible i al contrari quan els estomes siguin més petits. És per això que podem saber la quantitat de 〖CO〗_2 i les seves variacions al llarg de la història analitzant fòssils de plantes de diferents èpoques.

Unknown ha dit...

Observant les restes fòssils de fulles sí que podem determinar les variacions de CO2 que hi ha hagut al llarg de l’evolució. És una manera molt senzilla, només s’han de contar el nombre de porus respiratoris que té la fulla a la part anterior. Això és degut a que la planta realitza la fotosíntesi, que li serveix per aconseguir energia. Per a dur a terme aquest procés els vegetals integren C02, llum i H20 i n’obtenen glúcids, per a ells mateixos, i expulsen 02.
Aquesta és la raó per la qual observant els fòssils de fulles podem saber si hi havia molt diòxid de carboni a l’atmosfera o no. Si n’hi havia molt, no trobarem gaires orificis, ja que tindrà el C02 que vulgui, per el contrari, si hi havia poc gas a l’atmosfera, les fulles hauràn de tenir molts porus ja que tindran la necessitat d’incorporar la major quantitat de C02 que puguin.

Unknown ha dit...

En el video es pot veure com al llarg de la historia de la terra ha patit molts canvis climatics tant de glasació com tot al contrari ha arribat a puts molt calents tant que ha sigut capas de extingir moltissimes especies. En el video també podem marcas que ha deixat en l'actual escorça terrestre aquests forts canvis.

Unknown ha dit...

Si, ja que les fulles van perdent els porus de respiració que tenen si el CO2 augmenta, els seus porus disminueixen i al reves si el CO2 disminueix els seus porus augmenten per agafar més quantitat. Contant els porus que té una planta podem saber quina era la quantitat de CO2 que hi havia.

Anònim ha dit...

Sí, si que es poden calcular les variacions de CO2.
El tema va relacionat entre el CO2, els porus i les fulles de les plantes.
Les fulles de les plantes tenen uns porus que serveixen perquè les plantes absorbeixin co2. Si hi ha molt CO2 a l’atmosfera, les plantes l’absorbiran més fàcilment i , per tant, no necessiten tants porus. Per altra banda, si hi ha poc co2, li serà més difícil absorbir-ne i , per tant, necessitarà tenir més porus.
Davant d’això, l’ésser humà agafa les fulles fossilitzades i mira la quantitat de porus que tenen. Llavors, sabent el nombre de porus que tenen les fulles, sabrem si en aquell temps hi havia molt co2 o poc. El co2 sortia de les deduccions volcàniques.

Núria Riera Esquius

Roger ha dit...

Sí ja que les plantes a diferència de nosaltres necessiten el CO2 per sobreviure i l'absorbeixen a través de les fulles. Observant les restes fòssils de fa milions d'anys es pot observar en la part posterior de les fulles uns diminuts porus de transpiració. El nombre de porus en les plantes disminueix quan hi ha més CO2 i augmenta quan n'hi ha menys ja que com que en necessita bastant, crea més porus per mirar d'aconseguir mes diòxid.
D'aquesta manera es pot dir sí, que es pot mesurar el CO2 que hi ha a l'atmosfera mirant les fulles de les plantes.

Roger Torra

Unknown ha dit...

El diòxid de carboni (CO2) és imprescindible per a la supervivència dels éssers humans. El nivell de C02 a la nostra atmosfera és cada vegada més elevat. Les plantes necessiten el CO2 per viure i l’absorbeixen a través de les fulles. A través de l’estudi d’antigues plantes fossilitzades s'obseva que hi ha porus que cobreixen una cara de les fulles. Segons el número de porus que tingui, es pot controlar el nivell de CO2 que hi ha a l'atmosfera.
Si el nivell augmenta, el número de porus disminueix.
Si el nivell és baix, hi haurà més porus a la fulla de la planta perquè quan el CO2 és baix, la planta ha d'augmentar el seu número de porus per agafar-ne més quantitat.
La conclusió final és que contant la quantitat de porus que hi ha a les fulles d'una planta, podem deduir el nivell de CO2 que hi havia a l'atmosfera fa milions d'anys.
Els porus de les plantes de fa 250 milions d’anys van augmentar en el moment de l'extinció massiva a causa de les trampes siberianes que van expulsar molt gas d'efecte hivernacle a l'atmosfera i van crear una capa que no deixava pas a la llum del sol i per això els nivells van augmentar tant. La temperatura global també va augmentar i va provocar una extinció massiva de plantes.

Vidal Melero Iglesias 1r Batx.B ha dit...

Sí que es pot. Un grup d'investigació dirigit per Brenk Brinkhuis (univ. Utrecht) va fer una expedició al Àrtic. Allà van perforar el sustrat del fons marí i van extreure mostres de roques. Van arribar a aconseguir mostres de fa 55 milions d'anys. Una d'aquestes roques contenia una fulla fossilitzada. Al analitzar la planta van observar que aquella mostra corresponia a una espècie que necessita altes temperatures per sobreviure. Això volia dir que l'Àrtic tenia un clima càlid fa 55 milions d'anys. Aquests canvis climàtics es poden relacionar amb el grau de CO2 . Si hi a molt CO2 pujen les temperatures i també a la inversa.

Júlia Medina 1batx C ha dit...

Si, perquè com més alts hagin sigut els nivells de diòxid de carboni en l'atmosfera menys poros tenen, i quan el nivell de carboni està baix més poros necesita la planta per poder agafar el màxim de diòxid de carboni possible.

Anònim ha dit...

Sí, es pot calcular.
A partir dels porus que tenen les fulles de les plantes s’absorbeix.
Si hi ha molt CO2 a l’atmosfera per les plantes serà molt més fàcil absorbir CO2, i no necessitaran tants porus per poder absorbir el diòxid de carboni, però si ens trobem en el cas que hi hagi escassetat de diòxid de carboni, la planta necessitarà més porus per poder absorbir el CO2.
Si volem saber sobre com eren els porus de les plantes dels nostres avantpassats, hem de mirar els porus de les fulles fossilitzades. I sabrem si hi havia molt CO2 o poc.

Maria Lluïsa Sànchez
1r Batx C

Anònim ha dit...

LAURA POCH
Durant l’historia d’ existència de la terra s’ han anat produint diferents episodis d’ escalfament i refredament, produint-se en alguns moments augments molt alts de CO2.
Els científics poden tirar endarrere en l’ història analitzar diferents restes de fòssils passant del futur al passat. Poden trobar roques originades en una zona del planeta i que ara es troben desplaçades i residimentades en altres zones. L’ estudi de aquestes roques i els estrats demostren que al llarg de milions d’ anys s’han produït alteracions d’ augments i disminucions del CO2 en l’atmosfera. Tanmateix, es pot descobrir com les especies animals també s’ han vist alterades pels diferents cicles de la terra, arribant a l’extinció massiva de les especies.
El Dr. Roger investiga les plantes fossilitzades per extreure informació de l’ alteració del CO2 al llarg de milions d’anys.
Els arbres i les plantes necessiten el CO2 per sobreviure, l’absorbeixen a través de les fulles. Ell es dedica a marcar i comptar els pulmons de les plantes, en el revers de les fulles es troben uns porus que marquen la quantitat de CO2 que hi havia en l’ atmosfera. Quan el CO2 disminueix els porus augmenten la seva presència per tal de que la planta pugui captar amb més facilitat. Quan més quantitat CO2 hi ha menys porus té la planta.
Els porus suggereixen que el CO2 va augmentar després de l’extinció massiva fins 10 vegades més que els nivells actuals.
Després de les trampes siberianes el CO2 va augmentar fins a un 700%, la temperatura global va pujar 10ºC més com a conseqüència les plantes van morir, els herbívors no tenien de que alimentar-se i moren i els animals carnívors moren d’ inanició. Demostrant el gran poder del CO2.

Anònim ha dit...

Noelia Torres Lobato
1er C de batxillerat

"La terra un planeta sostenible"

Per poder comprendre , el que podria passa en un futur al nostre planeta. Cal que retrocedim en el temps. Ja que retrocedir al passat , podria donar-nos una visió del que podria succeir en un futur pròxim.
Si mitjançant el transport de les roques erràtiques, transportades pels glacials, els científics poden estudiar el comportament i característiques del clima de la Terra Snob Ball.
El mateix succeeix amb les restes fossilitzades de fulles , a partir de les quals, és pot calcular el diòxid de carboni. Això és possible gràcies a que les plantes al contrari que nosaltres necessiten el CO2.
El nombre de diòxid de carboni es calcula a partir dels porus , o el que es el mateix en forma col•loquial, els pulmons de les plantes. Quan més CO2 obtenen menys porus necessitarà la planta i al contrari.
Per tant, podrem calcular les variacions del CO2.
Per obtenir quant CO2 havia a la terra només caldrà contar el numero de porus que té , i obtindrem com a resultat el nivell de CO2 que hi havia fa 50 milions d'anys.
A partir de d'aquestes dades comprenem l’extinció del 95% de les espècies que l'habitaven en la terra.

Mireia Lluís ha dit...

Fa 250 milions d’anys moren el 95% d’espècies del mon a causa dels gasos efecte hivernacle , les grans erupcions provoquen un escalfament global , perquè un dels principals gasos expulsats es el diòxid de carboni , les temperatures pugen uns 18C,la terra era un lloc molt mes calent que ara.
Segons un estudi de plantes fossilitzades , les plantes i els arbres necessiten el diòxid de carboni per viure i l’absorbeixen a través de les seves fulles.
Segons unes plantes de fa uns 250 milions d’anys , es pot veure on diminuts porus de respiració que cobreixen la part posterior de la planta ,a mesura que el nivell de CO2 augmenta els porus disminueixen , quan el CO2 es baix la planta ha d’augmentar el nombre de porus per poder-ne obtenir mes quantitat.
Quan mes alts son els nivells de diòxid de carboni , menys porus necessita la planta , per tant es compten els porus i amb això la quantitat de CO2 que trobàvem. A aquella època suggereixen que el CO2 va augmentar just després de l’extinció massiva fins a 10 cops mes dels nivells actuals. Es va expulsar tant de gas d’efecte hivernacle a l’atmosfera que va crear un mantell sobre la terra impedint la llum solar, els nivells de diòxid de carboni van augmentar un 700%, la temperatura global va pujar uns 10C i el seu resultat va ser un planeta calent.

Unknown ha dit...

Sí, amb la quantitat de porus que s'observen a través d’un microscopi, podem determinar la quantitat de CO2 que hi ha a l’atmosfera. Quan menys quantitat de CO2 hi ha més porus podem observar i ,viceversa,quan més CO2 menys porus.

Oriol Castaño

Unknown ha dit...

Si, perquè tal com hem pogut observar, com menys quantitat de C02 hi ha més porus utilitzen les plantes per respirar-lo, per tant quan hi ha més quantitat de CO2 no és necessari l'ús de tants porus.
D'aquesta manera, observant les restes de fòssils d'anys enrere, podem determinar la quantitat de C02 que hi havia.

Marta Esteve

Unknown ha dit...

Sí que podem observar la variació de CO2, ja que les fulles necessiten el diòxid de carboni per fer la fotosíntesi, i per tant el capten per uns porus (com menys CO2 hi hagi en el medi més porus tenen les fulles, per tal d'obtenir-ne els nivells necessaris). Quan les fulles queden fossilitzades, les restes de CO2 s'hi queden i per tant podem observar si abundava. I Mesurem, amb diferents tècniques dels recursos actuals, el CO2 que trobem en l'aire i comparem els nivells.

Carolina Gonzàlez ha dit...

Segons unes plantes de fa uns 250 milions d’anys , observen diminuts porus de respiració que cobreixen la part posterior de la planta i a mesura que el nivell de CO2 augmenta els porus disminueixen.
Quan el CO2 es baix la planta ha d’augmentar el nombre de porus per poder-ne obtenir mes quantitat.
Segons un estudi realitzat podem saber que quan mes alts son els nivells de CO2 , menys porus necessita una planta , en conclusió , conten els porus i amb això saben la quantitat de diòxid de carboni que hi havia fa 250.000.000. Detecten que el C02 va augmentar deu cops els nivells d’ara , un 700% i la temperatura global va augmentar 10 graus.

Unknown ha dit...

Si que ho podem calcular. Ho podem fer ja que les plantes necesiten el CO2 per sobreviure, i sense ell moren. Aleshores, per poder determinar la quantitat de CO2 que hi havia, es miren els poros de les plantes. Així s’arriba a la següent conclusió: Quan més CO2 hi hagués menys poros tindria la planta i si hi hagués menys CO2 la planta tindria més poros (A menys CO2 més poros perquè la planta necessita agafar més CO2. A més CO2 menys poros perquè la planta no necessita agafar tant CO2). Per tant, es conta el nombre de poros que té la planta i es calcula en nivell de Diòxid de Carboni.
Gràcies a aquest mètode s’ha pogut observar que després de la gran extinció, els nivells de CO2 del nostre planeta van augmentar un 700% i així augmentà la temperatura global uns 10 graus. A causa d’això la terra era un planeta sobreescalfat i amb un desert sense plantes.

Unknown ha dit...

Si, ja que després d'uns estudis científics, s'ha pogut comprovar que contant el nombre de porus de les plantes, es pot saber el nivell de CO2 d'aquella època.
Com més grans son els nivells de CO2, menys porus necessita la planta. Els porus de les plantes de fa mes de 250 milions d'anys indiquen que el nivell de CO2 en aquella època va augmentar fins a 10 cops més que el nivell actual després de l’extinció massiva. Els nivells de CO2 van augmentar un 700%.
Després d’això la temperatura global va augmentar uns 10 graus, cosa que va provocar l'extinció de les espècies dinosaures, ja que no hi havia vegetació per la seva alimentació.
MARC BADIA

Fernando Fontanellas ha dit...

Observant les fulles de restes fòssils, podem calcular les variacions de C02 que s'han produit en els darrers milions d'anys d'evolució de la Terra?

Si, ja que els porus que cobreixen les plantes et diuen el CO2 que hi ha a l’atmosfera. A mesura que puja el nivell de CO2 necessitarem menys porus, si el CO2 disminueix, la planta augmentarà els seus porus. Per tant, si contes els porus de les fulles de les restes fòssils podràs calcular la quantitat de co2 que hi havia fa 250milions d’anys, i ens trobarem que els porus de les plantes ens diuen que el CO2 va augmentar 10 vegades més que l’actual.

Unknown ha dit...

Tenint en compte els gràfics de diòxid de carboni, i sabent que les plantes tenen més o menys porus segons la quantitat de diòxid de carboni, per tant, mirant el nombre de porus podem saber en quina época es daten aquelles plantes.

Cintia Quiñones ha dit...

Els poros en les fulles de les plantes son un indicador dels nivells de CO2 que hi ha en l'atmosfera, el número de poros tendeix a disminuir quan augmenta el nivell de CO2, i viceversa, d'aquesta manera podem saver en fòssils de fulles trobats el nivell de CO2 aprox. que havia en el moment que data el fòssil de la fulla.

Unknown ha dit...


MARTA PRIETO.
Observant les fulles de restes fòssils, podem calcular les variacions de C02 que s'han produït en els darrers milions d'anys d'evolució de la Terra? Si.
Les plantes i arbres necessiten Co2 per sobreviure, ho observem a través de les fulles. Amb el microscopi observem els pulmons de les plantes que són diminuts porus de respiracions que cobreixen la cara posterior de les fulles. A mesura que el Co2 augmenta el numero de porus tendeix a disminuir i al inrevés.
Per tant, es conta la quantitat de porus i així es calcula el Co2 que hi havia en l’atmosfera.

Unknown ha dit...

Sí, perquè a mida que anem foradant la capa de gel i les diferents capes de la terra, podem anar veient l'estrat de què ha passat a cada època. Hi podem estudiar l'activitat de la terra, les restes fòssils animals de la terra i el què ha caigut de l'atmosfera, i així podem veure l'activitat i quantitat que hi ha hagut a cada època.

Anònim ha dit...

Si, ja que si observem la fulla al microscopi i comptem el nombre de porus podrem saber la quantitat de co2 que hi havia en la època perquè com mes porus té la fulla menys quantitat hi havia i al revés. Aina Eroles 1rB

Aura ha dit...

Es pot saber gràcies a l'estudi dels fòssil, ja que es deixa constància de la quantitat de porus que tenien les plantes. És un anàlisi molt detallat però, és la u´nica manera de saber-ho ja que la resta de característiques no resten al cap del temps. Els porus estan relacionats amb la quantitat de diòxid de carboni perquè les plantes, per a fer la fotosíntesi n'obtenen de l'aire mitjançant els porus de les fulles bàsicament i en respirar, a més, se n'expulsa (ja que el procés de respiració és d'intercanviar principalment aire prenent-ne l'oxigen i expulsant diòxid de carboni). Segons aquests processos la fulla determina el nombre de porus, més o menys sgons més diòxid o menys. També el CO2 en l'atmosfera provoca la retenció d'energia calorífica i augmenta la temperatura ,fet que, reduiria els porus per evitar pèrdues d'aigua i substàncies essencials.

Bernat Canals ha dit...

Sí, podem calcular-ho, ja que com més alt fos el nivell de CO2 a l'atmosfera, menys estomes presenten les fulles.

Júlia guarro ha dit...

Si que podem calcular les variacions de C02 que s'han produit en els darrers milions d'anys d'evolució de la Terra ja que les plantes, en les seves fulles hi podem observar uns petits poros (per on es fa l'intercanvi de gasos), en les restes fòssils de plantes és pot saber per què si en aquestes, les fulles tenen poques estomes vol dir que hi havia massa concentració de CO2 i si hi ha menys estomaes és que ni havia poc ja que quan més CO2 hi ha, es necessita menys superfície per captar-lo.

JÚLIA GUARRO
1 BAT- A
CMC

Anònim ha dit...

L'estoma és una estructura vegetal que regula l'intercanvi de gasos. Està format per un mínim de dues cèl·lules especialitzades de l'epidermis de les fulles dels organismes vegetals que s'anomenen cèl·lules oclusives i que deixen una obertura entre elles anomenada ostíol.
Estomes que agafen el CO2 i si els estomes son grans n'hi han pocs i petits si n'hi han molts es a dir si son petits hi ha molt CO2 a l'atmosfera i si son grans n'hi ha poc.

Maria Sabater