La Sociedad Española de Neurociencia,entre els seus objectius estratègics, ha proposat fer un decidit esforç per fomentar entre el públic general el coneixement de la recerca en neurociències, tot utilitzant com a vehicle els grups de recerca del nostre país.
Del 10 al 16 de març, la Sociedad Española de Neurociencia, la Sociedad Española de Neurología,el Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona,l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona,el projecte Pessics de Ciència de l’Ajuntament de L’Hospitalet i la col·laboració de nombrosos centres de recerca i institucions, organitzaran un seguit d'activitats que es poden consultar en el següent programa.
En el marc d'aquesta Setmana del Cervell es presenta en el blog adn-dna la conferència TED de Sebastian Seung treballada en la matèria de ciències per al món contemporani a primer de batxillerat i biologia humana de 2n de batxillerat. En el següent video es pot pot veure la conferència:
Per ampliar coneixements sobre sistema nerviós i neurociència es pot consultar en l'aula virtual adn-dna.net els següents recursos:
Categoria: BIOLOGIA
Curs B10- Cos humà
Tema- 6 Sistema nerviós
Curs B14- Neurociències
Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.
" Sóc el meu conectoma?"
Per ampliar coneixements sobre sistema nerviós i neurociència es pot consultar en l'aula virtual adn-dna.net els següents recursos:
Curs B10- Cos humà
Tema- 6 Sistema nerviós
Curs B14- Neurociències
A partir de la informació facilitada es demana respondre a la següent pregunta:
Què podem fer per canviar el nostre conectoma?
Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.
En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube.
Termini per publicar comentaris dilluns 17 de març a les 22:00h.
35 comentaris:
Per canviar el nostre conectoma el que hem de fer només és PENSAR. Els gens i l'activitat neuronal (base dels pensaments, sentiments i percepcions) poden canviar les nostres connexions, és a dir, poden fer perdre branques a les neurones o crear-ne de noves, eliminar sinapsis, fer-ne de noves, augmentar-les o disminuir-les. Per tant, si pensem i posem en funcionament l'activitat neuronal, la forma de les neurones pot canviar i, com a conseqüència, les connexions també canviaran. Si les connexions canvien, el conectoma també canviarà perquè el conectoma és el conjunt de connexions.
En aquest vídeo hem vist una conferència molt interessant sobre neurociència, un camp molt investigat els últims anys.
El tema de la conferència era el dels conectomes. Definim conectoma com el conjunt de connexions que formen el nostre sistema nerviós, és a dir, les connexions entre els nostres milers de neurones. En aquestes connexions no només s’hi emmagatzemen els nostres coneixements estudiats sinó també altres factors com els nostres records, la nostra capacitat intel•lectual, la nostra personalitat, etc. És per això que conclou la conferència afirmant que nosaltres som el nostra conectoma, ja que aquest emmagatzema la nostra identitat personal.
Respecte a la pregunta formulada, canviar el nostre conectoma és tan sencill com estimular àrees del cervell no tocades abans o bé millorar altres, ja que d’aquesta manera és com es creen o destrueixen aquestes connexions. És a dir, segons les activitats que fem reforcem una connexió o una altra i per tant, canviem la nostra identitat personal. Un altre punt interessant és que s’ha comprovat que quanta més motivació i emoció atribuïm a una activitat, més forta serà la connexió. Tot i així, cal a dir que el període en que és més senzill pel cervell construir noves connexions és a la infantesa, concretament dels 0 a 9 anys.
Els avenços en aquest camp eren impensables uns anys enrere; fins i tot s’ha arribat a obtenir el conectoma sencer del cuc C. Elegans que té 300 neurones. Per això no es tan irreal la idea de que d’aquí uns anys pugui ser possible obtenir la informació del conectoma d’una persona humana. Això vol dir que podria ser possible que se sapigues fins i tot que estem pensant en aquest moment.
Aquests avenços també són importants per altres factors: Si coneguessim amb més exactitud el funcionament de les connexions neuronals podríem elaborar un pla d’aprenentatge més eficient.
Bé, en la meva opinió el fet de com poder canviar els nostres conectomes ho trobo molt complicat ja que és una cosa molt complexa, però bé, en la meva opinió crec que una de les opcions principals seria en primer lloc intentar crear un mapa amb totes les connexions del cervell. Un cop establerta podrem detectar i escollir quin conectoma volem canviar. Un cop escollit, l'intent de modificació ja és més complicat. Els conectors varien de tan en tan per mitjà dels gens, per tan jo optaria per intentar modificar els gens, ja que és més fàcil que modificar un conectoma directament. D'aquesta manera modificant un gen podem arribar a modificar els conectomes i d'aquesta manera aconseguir el nostre objectiu,canviar el nostre conectoma.
En conclusió, crec que si s'aconsegueix això d'aquí un temps seria un gran avenç científic amb molta feina al darrera.
Què podem fer per canviar el nostre conectoma?
Els canvis dels conectomes estan provocats pels gens en una petita part, però no tota perquè hi han senyals elèctriques que viatgen per les neurones y senyals químiques que salten de rama a rama, això és anomenat l’activitat neuronal, que codifica el pensament, sentiments ,les preocupacions i les nostres experiències mentals, hi han moltes evidencies que l’activitat neuronal pugui canviar les connexions, i si uneixes dos fets que signifiquen que l’experiència pot canviar el conectoma, cada conectoma és únic, és la confluència de la naturalesa i la criança. Podem arribar a la conclusió que l’acte de pensar pot canviar el nostre conectoma.
Albert Escolar Vives 1r Batx C
Que podem fer per canviar el nostre conectoma?
Segons el vídeo podem trobar un conectoma en la recopilació conjunta de neurones que produeixen la sinapsi. Podríem dir que un conectoma es la sintetització de diversos processos de sinapsi.
Amb el pas del temps, quan creixem des de d’infància i quan envellim en l’adultesa, la nostre identitat canvia lentament, de la mateixa manera que ho fa el nostre conectoma.
Els canvis en el nostre conectoma poden sorgir del a pèrdua o unió de branques en les nostres neurones, o de creació destrucció de sinapsis. La sinapsi també poden augmentar i disminuir de tamany.
Aquests canvis son deguts a l’activitat neuronal, estimulada per el pensament, els sentiments i les percepcions. Això vol dir que les nostres experiències poden canviar el nostre conectoma, per tant a partir de les experiències pot ser modificat.
I AM MY CONECTOMA
A mesura que anem creixent i ens anem fent grans la nostra identitat va canviant lentament, de la mateixa manera, cada conectoma va canviant al llarg del temps.
Com pot canviar? Les neurones poden tenis noves branques i perdre’n d’altres, es poden crear sinapsis i se’n poden eliminar d’altres, i finalment, les sinapsis poden créixer i també disminuir.
Què causa aquests canvis? En part estan programats per els nostres gens, però això no és tot. També hi ha senyals que es transmeten de neurona en neurona que s’anomenen activitat neuronal, i és evident que aquesta codifica el nostre pensament, sentiments i també les nostres percepcions, les nostres experiències mentals. També és evident que a causa de la mateixa el nostre conectoma pot canviar.
Englobant aquestes dues idees podem dir que les nostres experiències poden canviar el nostre conectoma. Per aquesta raó cada conectoma és únic, fins i tot en els bessons univitel•lins. També pot ser veritat que només el fet de pensar també pot fer canviar el teu conectoma.
Podem concloure la idea de com podem canviar el nostre conectoma amb la metàfora d’un riu i el seu llit. El llit guia el camí del l’aigua, com el conectoma marcat per la genètica marca els teus pensaments, percepcions i sentiments; però al llarg del temps, l’aigua del riu modifica la forma del seu camí, tal com al llarg de tot el que aprenem anem fixant i variant algunes connexions del nostre conectoma. I aquest camí el podem modificar gràcies a les noves experiències i al nostre pensament.
AINHOA ÁLVAREZ GÓMEZ
1r batx. B
El connectora són totes les xarxes de connexions, és a dir, la sinapsi, que s’estableix en el nostre cervell entre les neurones i, per tant, el trobem situat en el sistema nerviós. En aquestes connexions trobem emmagatzemades diferents coses com per exemple els records (allò que vivim), la nostra personalitat o la capacitat intel·lectual. El nostre connectora és la unió del nostre genotip amb la unió de l’ambient en el quan naixem i activitat personal que desenvolupem. Si féssim una metàfora del connectora amb un riu, el connectora seria el camí que l’aigua segueix i l’activitat neuronal, seria l’aigua. Tal com al riu el camí a poc a poc es va erosionant, al nostre cervell també es va perdent informació. Els canvis que veiem que es produeixen en una persona des que naixem fins que morim fan canviar al connectora, això fa que quan connexions del nostre cervell es perden, l’individu experimenti una pèrdua de capacitats. Per canviar el nostre connectora podem fer que la nostra activitat neuronal augmenti, per aconseguir-ho podem llegir. Si l’ambient on vivim canvia, el nostre connectora també canviarà.
El nostre conectoma és fruit de la interacció dels nostres gens amb l'ambient.
Els canvis que patim al llarg del temps provoquen canvis en les conexions neuronals, i per tant, en el nostre conectoma. Per exemple: pensar, les nostres experiències mentals, l'activitat neuronal i els nostres gens poden modificar el conectoma.
Si reforçem la nostra activitat mental fent exercicis, crearem més conexions entre neurones (sinapsis)i per tant tindrem un conectoma diferent al d'una persona que reduiex la seva activitat mental (mandra mental). El conectoma ens defineix i és per aixó que mai trobarem conectomes iguals, tothom el té diferent.
El nostre conectoma és molt complex, té més de deu mil connexions i cent mil milions de neurones.
En aquestes connexions s'emmagatzemen els records, tot allò que vivim, la capacitat intel·lectual, la personalitat, etc... algunes d'aquestes coses no les podem canviar, ja que el conectoma és la suma de genotip i activitat neuronal, i el genotip ve determinat per l'ADN, que no varia. Tot i així, el conectoma és el punt de contacte de les neurones, és a dir, depèn del tipus d'activitat mental podem establir unes connexions o unes altres que faran que el nostre conectoma varii. Per exemple, si sempre repeteixes una seqüència de nombres, com en les taules de multiplicar, es crearan unes connexions que faran que sigui automàtic, perquè l'associació ja estarà feta.
Marina Marfil
A mesura que creixem en la infància i envellin en la maduresa la nostra identitat canvia lentament.De la mateixa manera canvia el nsotre conectoma amb el temps. Les neurones poden fer noves ramificacions i perdren d'altres. Es poden crear sinapsis i eliminar-ne d'altres. Les sinapsis poden augmetar la seva mida i disminuir-ne el tamany. Els canvis están programats pels gens, però hi han senyals elèctrics que iatgen per les ramificacions i senyals químics que salten de ramificació en ramificació (activitat neuronal). Aquesta activitat pot fer canviar les nosres conexions. Si s'uneixen aquests dos fets significa que les nostres experiències poden canviar el nostre conectoma.
Anna Dàvila
1rB
A mida que anem creixent i ens envellim la nostra identitat canvia, per tant, cada conectoma també canvia amb el temps. A la vegada, es poden crear sinapsis i elminar-se'n d'altres. Això es degut per una part pels gens però també per les senyals elèctriques que produeixen l'activitat neuronal. Aquestes activitats neuronals, poden fer canviar les nostres connexions. Si aquests dos fets conflueixien, poden fer canviar el nostre conectoma.
Per aquesta raó, cada conectoma és únic.
D'aquesta forma podríem dir que el simple fet de pensar ja ens fa canviar el conectoma.
Maria Codina Castillo, 1r Batxillerat C
A mesura que anem creixent la nostre identitat canvia lentament. De la mateixa manera cada conectoma canvia amb el temps. Els diferents canvis que ocorren són el canvis en les neurones, com el arbres, poden tenir noves ramificacions i perdre’n d’altres, per tant es crearan noves sinapsis i s’eliminaran d’altres. Aquests canvis són programats per diversos conceptes: per els gens i per l’activitat neuronal. Hi ha molta evidencia que l’activitat neuronal pugui canviar les nostres connexions. I si unim aquests dos fets arribem a la conclusió que les nostres experiències poden canviar el nostre conectoma. Per això cada conectoma és únic. I podria ser cert que el bàsic acte de pensar pugui canviar el nostre conectoma.
El connectoma és el conjunt de totes les connexions interneuronals del nostre cervell.
Malgrat naixem amb un de determinat, el connectoma canvia constantment, de manera que, malgrat anar perdent neurones, podem anar desenvolupant la nostra capacitat intelectual, llenguatge, memòria, etc.
Com es creen aquestes connexions? Per repetició. Si repetim durant uns dies un moviment, mirem un esquema, escribim, escoltem, etc. al final al nostre cervell es crearà una connexió o diverses connexions que faran que adquirim un nou coneixement o habilitat.
Per tant, la manera per canviar el nostre connectoma en la direcció que desitgem és treballar amb concentració i constància aquell element que volem adquirir.
A mesura que creixem i envellim, la nostra identitat canvia lentament.
De la mateixa manera, cada "conectoma" canvia amb el temps. Les neurones, poden poden tenir noves branques i perdre unes altres(com els arbres). Es poden crear noves sinapsis i eliminar-ne unes ja existents, poden augmentar i disminuir de mida.
Aquests canvis estan fins cert punt programat pels gens, però els gens no ho és tot. Existeixen senyals elèctrics que viatgen per les branques de les neurones que n'hi diem axiomes, i senyals químics que salten de branca en branca que son les dendritas
Aquests tipus de senyals, constitueixen l'activitat neuronal.
Actualment creiem que l'activitat neuronal codifica el pensament, els sentiments, i les percepcions, en definitiva, les nostres experiències mentals. Hi ha també creiem que l'activitat neuronal, pot fer canviar les nostres connexions. De tots dos fets, podem concloure que les nostres experiències poden canviar el nostre "conectoma".
Per tant podriem dir que per canviar el nostre "conectoma" hauriem d'exercitar el cervell. Com ara fer exercicis mentals. Problemes de lògica i amb aquestes activitats podriem arribar a establir noves conexions dins nostre i/o fer més fortes les que ja tenim.
Aixó és tot!
Bona Tarda
Carles Pauné 1Batx. A
Com ens explica el vídeo, cadascú és el seu conectoma.
El conectoma és la representació de totes les nostres connexions neuronals del cervell.
Aquest, pateix diversos canvis des de que naixem fins que ens fem grans ja que les nostres neurones poden adquirir noves rames o també perdren d'altres, es poden crear sinapsis o eliminar-ne i poden arribar a augmentar el seu tamany o disminuir-lo.
Els trets que determinen el conectoma de cadascú i els seus canvis, a part de la genètica pròpia, poden variar a causa de l'activitat neuronal de cada individu; aquesta, codifica els pensaments, els sentiments,les percepcions, per tant les nostres experiències mentals. Aquestes experiències són les que provoquen canvis en el nostre conectoma i per aquest motiu cada persona té un conectoma únic.
Per tant el nostre conectoma és influenciat pel nostre entorn i la nostra naturalesa i el podem canviar amb el simple fet d’adquirir nous coneixements, noves experiències personals que aquestes faran canviar la nostra activitat neuronal i amb el temps el nostre conectoma.
Sebastian Seung vol fer un nou model del cervell que se centra en les connexions interneuronals. Ell ho anomena “conectoma” i és tan individual com el nostre genoma i entendre-ho podria obrir una nova manera d'entwndre el nostre cervell i la nostra ment.
Per trobar un conectoma humà sencer és un dels reptes que tenen els tecnològics. El conectoma va cambiant amb el temps a mesura que anem creixent. Es poden crear sinapsis i es poden eliminar d'altres. Les sinapsis poden augmentar de mida i poden disminuiir la mida. Fins a un punt estan programats pels gens però hi ha senyals elèctrics i senyals químics que viatgen pels circuits neuronals. Aquests senyals es diuen activitat neuronal que aquesta pot fer que canviïn les nostres connecions. Si s'uneixen aquests dos fets significa que les nostres experiències poden canviar el nostre conectoma, per això cada conectoma és únic.
En definitiva, l'activitat neuronal pot canviar al conectoma i és la base fisica dels pensaments, dels sentiments i de les percepcions.
El nostre conectoma depèn del nostre genotip i dels factors del medi. Per tant tenim una capacitat genètica determinada, però la nostra activitat neuronal pot canviar les nostres reaccions. Totes les experiències que vivim al llarg dels anys, el que fem, de la manera que pensem, les nostres accions van modificant les nostres xarxes de connexions entre les neurones, és a dir modifiquen el conectoma. L’activitat neuronal sempre varia i en conseqüència el nostre conectoma també. Per això la nostra concentració a l’hora de fer una cosa, la nostra dedicació, la nostra conducta, el nostre pensament, són els factors que aniran variant el nostre conectoma, així que la possibilitat de canviar el conctoma esta a l’abast de tothom, nomès es necessita variar l’activitat neuronal.
Què podem fer per canviar el nostre conectoma?
En aquest vídeo podem veure la conferència d’un noi jove, biòleg on ens parla dels conectomes.
Per tal de contestar a aquesta pregunta esmentem el següent:
Les neurones són com els arbres, poden tenir noves ramificacions i perdre’n d’altres.
Es pot crear sinapsi i eliminar-ne una altra , i les sinapsis poden augmentar de tamany i disminuir.Com són provocats aquests cambis?
Hi han senyals elèctriques, i químiques que viatgen per les ramificacions de les neurones, aquestes senyals són el que anomenem activitat neuronal (que codifica els pensaments, els sentiments, i les percepcions de les nostres experiències mentals.La nostra activitat neuronal pot canviar les nostres connexions.Si s’uneixen aquests dos fets, això significa que les nostres experiències, poden canviar el nostre conectoma.Per això cada conectoma és únic, inclús els gens de uns germans bessons genèticament idèntics.El conectoma és la confluència de natura i criança i podria ser cert que l’acció de pensar pot canviar el nostre conectoma, una idea poderosa.La activitat neuronal també pot canviar al conectoma. Arribem a aquesta conclusió.
A la conferència, Sebastian Seung afirma que pensar pot canviar el nostre conectoma. A mesura que passa el temps, el conectoma d’una persona varia. Aquest canvis són bàsicament: la pèrdua o l’augment de ramificacions de les neurones i la creació o desaparició de sinapsis. A més a més les sinapsis poden disminuir o canviar de mida. Aquests canvis no només estan determinats per la genètica ja que existeixen un conjunt de senyals elèctriques (que viatgen per les ramificacions de les neurones) i senyals químiques (que passen de neurona en neurona). Aquesta és l’anomenada activitat neuronal, que pot canviar les connexions entre neurones i per tant, el conectoma. El simple fet de pensar, per tant, pot canviar el nostre conectoma. És per això que els bessons genèticament iguals no tenen el mateix conectoma perquè desenvolupen diferent activitat neuronal. Seung proposa una metàfora de l’aigua d’un riu i el seu llit. L’activitat neuronal canvia com l’aigua, mentre que les connexions només determinen el camí. Amb el pas del temps, però, l’aigua transforma el llit del riu i per tant, l’activitat neuronal modifica les connexions, canvia el conectoma.
Vidal Melero Iglesias
Biologia 1r B
Desterrant la idea de que el cervell no és modificable en realitat tan el conectoma com el cervell canvien al llarg de la nostra vida. Citant a Ramón i Cajal tot ésser humà pot ser escultor del seu propi cervell, les ramificacions neuronals canvien segons el nostre intères en un assumpte. Les nostres experiències i sensacions modifiquen el conectoma segons les circumstàncies; no depenem exclusivament dels factors genètics, per tant tenim total llibertat de manipular el nostre conectoma amb diferents experiències, sensacions i idees.
A mesura que creixem el nostre conectoma canvia lentament. Per tan cada conectoma anirà canviant a mesura que passa el temps. Totes les nostres experiències que ens van passant al llarg de la vida poden anar modificant el conectoma fins i tot el pensament, els sentiments i les coses que percebem poden modificar aquesta activitat neuronal.
Per tan, per canviar el nostre conectoma, només ens hem de basar en les experiències que ens van passant i pensar alhora que es fan les diferents accions, ja que pensar fa que es produeixin moltes interconnexions neuronals i això provoca canvis en el nostre conectoma.
Conrad Gual
1r C
Per canviar el nostre conectoma no s'ha de fer gaire cosa ja que a mida que va passatnt el temps vagi cambiant a mida que vas adquirint experiència en el teu conectoma i això fa que no hi hagi dos persones amb el mateix conectoma perquè està en continu desenvolupament i continua variació
El conectoma es pot considerar com el mapa de totes les conexions interneuronals. Engloba totes les sinapsis del nostre cervell i, per tant amb el pas del temps va canviant continuament. Les neurones varien les seves connexions segons l'activitat neuronal, en perden i en generen de noves constantment. Durant les nostres vides les experiències, activitats, nous coneixements, etc. creen nous enllaços entre neurones i modifiquen el nostre conectoma. S'estudia la possibilitat d'analitzar els records a partir dels conectomes, ja que les connexions que es formen són les que ens permeten recordar experiències. Ara bé, aquestes poden ser eliminades, poden "desconnectar-se" o afeblir-se de manera que es perden.
D'aqui sorgeix la teoria "Sóc el meu conectoma", el nostre passat, els nostres sentiments i coneixements, entre altres, formen el mapa de la nostra xarxa neuronal que guarda tota la informació en forma d'una gran quantitat de sinapsis entre neurones.
Robin Jiménez
1r Batxillerat A
Gil Torné
1rA - CMC
Els conectomas són els conjunts de neurones i els milers de conexions que formen.
La resposta a la pregunta "Què podem fer per canviar el nostre conectoma?" No és tan senzilla i és en què s'estan centrant la majoria d'investigacions de neurociència. Fins al moment sabem que aquest canvien i sabem coses que els fan canviar, l'experiència, els coneixements, el sol fet de pensar... en resum, l'activitat neuronal.
Llavors tal com he dit per canviar el nostre conectoma el que podem fer és tenir activitat neuronal tot i que si realment el volem canviar, el millor seria esperar i/o ajudar a desenvolupar totes les recerques en aquest camp, que de moment prometen uns resultats transcendentals en un futur no molt llunyà.
Sebastian Seung proposa la idea de que som el nostre conectoma, i estem continguts en les conexions del nostre cervell, si la activitat neuronal codifica les nostres emocions, pensaments, percepcions o inclus la conciència, tenint el conectoma tindríem tot aquest tipus de experiències que componen el nostre yo. El conectoma si que canvia, amb el temps unes conexions es perden i se'n formen de noves, només el fet de pensar ja és suficient per canviar el nostre conectoma, així de senzill es canviar una cosa tan complicada com seria un conectoma.
No podem fer re, però el conectomes canvien aleatòriament segons als canvis en les conexions neuronals. La personalitat va canvian constantment, que canvia amb el canvi de conectors amb els conectomes.
La sinapsi van canvien durant la vida de l'individu, i també van canvien als conectomes.
A mesura que agafem coneixements anem creant conexions.
El connectoma és el mapa de connexió que formen les neurones del nostre cervell.
A mesura que anem creixent i ens anem fent més grans, la nostra identitat varia lentament. De la mateixa manera succeïx amb cada connectoma. Els canvis que es produeixen en el connectoma de cadascú vénen donats per diversos factors. Les neurones poden crear noves branques i poden eliminar d’altres; es poden crear o eliminar sinapsis, i aquestes poden augmentar o disminuir de mida. Els gens s’encarreguen de programar aquestes modificacions, no obstant, fins a un cert punt. S’ha de tenir present que hi ha senyals elèctrics i químics, els quals són anomenats “activitat neuronal”, que viatgen a través de les branques de les neurones i que poden produir aquests canvis. Això vol dir que les nostres experiències són capaces de modificar el nostre connectoma.
Així doncs, la forma en què cadascú vivim i fins i tot el simple fet de pensar tenen un paper força important a l’hora de la configuració del connectoma, ja que tots dos ens proporcionen experiències que el determinen i el fan únic i diferent de qualsevol altre.
La solució a aquesta pregunta és bastan simple, en el video del ted, ens diu que per poder cambiar el conectoma, hem de canviar primer de tot les nostres persepcions, sentiments és a dir llegir, escoltar música etc. D'aquesta manera estas alteran l'activitat neuronal del cervell i això fa cambiar també les conexións neuronals i com que un conectoma són conexións neuronals, d'aquesta manera pots cambiar el conectoma.
I am my connectome ! :)
Roger Mitjans
El conecpte de conectoma fa referència a la sinapsi que s’estableix entre les neurones, en té unes 300, la qual cosa fa que hi hagi aproximadament unes 7000 connexions. Tot allò que vivim es queda en aquestes connexions: personalitat, capacitat intel•lectual, etc.
Actualment es creu que el fet de pensar canvia el conectoma però és quelcom que encara no s’ha descobert del cert. En el cas que es pugues canviar, els records, etc es modificarien.
Per poder respondre aquesta pregunta he utilitzat aquesta font: http://www.muyinteresante.es/revista-muy/noticias-muy/articulo/conectoma-la-gran-aventura-de-recrear-el-cerebro-751384963298 crec que està molt ben explicat i es fàcil d’entendre.
Quan les persones anem creixent i ens anem fent més grans fa que la nostra identitat també varï.
Els canvis que hi ha en el connectoma de cada persona venen a causa de diferents factors. Es poden crear o eliminar sinapsis les qual podran augmentar o disminuït. Els gens seran els indicadors de les variacions produïdes. És important saber que a partir dels senyals elèctrics i químics passen per mitjà de les branques de les neurones i això significa que les experiències modifiquen el connectoma.
Com a conclusió, podem dir que com viuen les persones i el fet de pensar té relació amb la configuració del connectoma.
I AM MY CONECTOMA
A mesura que anem creixent i ens anem fent grans la nostra identitat va canviant lentament, de la mateixa manera, cada conectoma va canviant al llarg del temps.
Com pot canviar? Les neurones poden tenis noves branques i perdre’n d’altres, es poden crear sinapsis i se’n poden eliminar d’altres, i finalment, les sinapsis poden créixer i també disminuir.
Què causa aquests canvis? En part estan programats per els nostres gens, però això no és tot. També hi ha senyals que es transmeten de neurona en neurona que s’anomenen activitat neuronal, i és evident que aquesta codifica el nostre pensament, sentiments i també les nostres percepcions, les nostres experiències mentals. També és evident que a causa de la mateixa el nostre conectoma pot canviar.
Englobant aquestes dues idees podem dir que les nostres experiències poden canviar el nostre conectoma. Per aquesta raó cada conectoma és únic, fins i tot en els bessons univitel•lins. També pot ser veritat que només el fet de pensar també pot fer canviar el teu conectoma.
Podem concloure la idea de que a mesura que passa el temps podem canviar el nostre conectoma amb la metàfora d’un riu i el seu llit. El llit guia el camí del l’aigua, com el conectoma marcat per la genètica marca els teus pensaments, percepcions i sentiments; però al llarg del temps, l’aigua del riu modifica la forma del seu camí, tal com al llarg de tot el que aprenem anem fixant i variant algunes connexions del nostre conectoma. I aquest camí el podem modificar gràcies a les noves experiències i al nostre pensament.
Des del meu punt de vista per canviar el meu conectoma, cap a millor, podria prestar atenció a tot el que se’m dóna l’oportunitat de conèixer, també estudiar-ho en algun moment per tal de fixar algunes connexions referents a aquestes noves informacions. També s’exercita l’activitat neuronal fent molts exercicis en els que has de pensar, no aquells que es poden resoldre de manera mecànica, hem d’entendre tot el que se’ns explica a classe, no memoritzar-ho i deixar-ho anar a l’examen. A part de l’estudi socialitzar-se amb altres persones també va bé. Pel que fa referència a mi jo diria que sortir amb els amics i conèixer gent nova també ajuda a ser més obert cosa que t’afavorirà a compactar el teu conectoma. Com a última idea, però que crec que és la que pot ajudar-me més, és voler més i més de mi, no conformar-me amb el que tinc, desafiar-me constantment.
Per canviar el nostre conectoma es pot fer a partir de l’activitat neuronal, que canvia constantment, i son: els pensaments, sentiments, percepcions, que mica en mica poden anar canviant les vies per on va la activitat neuronal i al final acabar canviant el nostre conectoma. Les connexions de la xarxa neuronal del cervell determinen les vies per on va la activitat neuronal, així que passat un cert període de temps el nostre conectoma pot arribar a canviar.
Per canviar el nostre conectoma només tenim que anar adquirint experiències de la vida, ja que tot el que ens envolta ens influeix a canviar continuament i lentament la nostre manera de ser i per tant també canviar el nostre conectoma.
El conectoma forma part de les nostres connexions neuronals, el conectoma és molt complex, el nostre cervell conté molta informació, com els nostres records, el que sóm, i altres aspectes de la nostra identitat., com la nostra personalitat i la nostra intel•ligència, que és part de genètica que heretem dels nostres pares i es pot millorar és a dir una part és fixa i nosaltres si anem treballant alguna cosa moltes vegades al final formarem una nova connexió neuronal, és a dir que a mesura que anem creixent i ens fem adults la nostra identitat va canviant lentament, per tant de la mateixa manera els conectomes canvien amb el temps, ja que es poden formar connexions i sinapsis i les podem perdre, aquestes sinapsis també poden canviar de tamany Per tant per canviar el nostre conectoma ha de canviar la nostra activitat neuronal, és a dir els nostres sentiments i noves experiències i aprenentatges poden canviar el nostre conectoma, per això cada conectoma es únic.
Canviar el nostre conectoma és una qüestió de posar-s'hi amb accions simples es pot fer. Per produir aquesta variació es Que ens cal és pensar i variar les nostres activitats per tal de modificar la manera d'utilitzar el cervell. Fen-ho al canviar de pensament canviarem, a més, el conectoma Que ens determina.
Publica un comentari a l'entrada