dimecres, 20 de maig de 2015

449 - Biologia 1r de batxillerat: activitat puntuable


Espai per incloure, en l'apartat de comentaris, l'activitat puntuable de biologia de 1r de batxillerat.

Termini per publicar comentaris dilluns 25 de maig de 2015 a les 22:00h

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.

16 comentaris:

laia torras ha dit...

Tot va començar amb una petit cèl·lula anomenada zigot que després de moltes divisions es convertí en l’ésser humà. Més endavant, després de moltes investigacions i temps van descobrir la cèl·lula mare.
Es creu que la cèl·lula mare és la clau de la regeneració. Primer trobem la cèl·lula embrionària que és la que pot donar lloc als més de 200 tipus de cèl·lules que trobem. Però el que els científics desconeixen i que intenten esbrinar és el que fa o diu a aquestes cèl·lules que es transformin en aquest tipus o altre. Després trobem les cèl·lules mare adultes que es troben a la medul·la òssia i que només poden fer alguns teixits.
Aquestes són amb les que treballa la doctora, creu segons experiments que ha dut a terme amb ratolins, que les cèl·lules mare de greix poden convertir-se en cèl·lules del múscul i així regenerar el múscul amb malalties degeneratives. I com altres exemples de tractaments i investigacions amb cèl·lules mare trobem: Investigacions pel tractament amb malalties degeneratives, malalties genètiques, cardiovasculars, ceguera i diabetis.
Treballs recents demostren que hi ha un tipus de cèl·lula mare neural que té afinitat amb la regió on hi ha el tumor i que a partir d’aquesta afinitat es poden transportar les substàncies contra el càncer.
Un investigador xinès va aconseguir re-programar cèl·lules normals de la pell a cèl·lules mare embrionàries, són les anomenades IPS. Per fer aquesta transformació els científics han d’utilitzar virus però volen arribar a utilitzar proteïnes.

Santi Llanos Chamorro ha dit...

El documental ens ensenya el gran avenç que s'està produïnt en la medicina terapèutica, gràcies a la qual es poden curar malalties gaire bé impossibles, a partir de la utilització de les cèl·lules mare.
Amb la utilització d'aquestes cèl·lules es parla de medicina regenerativa, que té l'objectiu de regenerar teixits danyats o fins i tot d'òrgans.
Algunes patologies que es podrien curar són la cegera o la diabetis. Abans de tot es fa l'assaig en animals, i aquests han donat bons resultats que amb més temps i desenvolupament es podrà fer els tractaments a persones.
Com diu el video, la utilització de cèl·lules mare és similar al descobriment dels antibiòtics, i segurament passarà el mateix, podrem fer servir cèl·lules mare per regenerar parts del nostre organisme i fer que fins i tot la mort sigui com una malaltia. Amb aquestes cèl·lules es podrien superar els límits de l'ésser humà.

Berta Amat Camps ha dit...

Tot va començar amb una cèl•lula que al cap de moltes divisions es va tornar en un ser humà.
Les pròximes generacions viuran en una medicina que serà capaç de regenerar els nostres cossos.
La clau són les cèl•lules mare. Hi ha una gran expectativa que aquestes podran regenerar malalties, traumes…El temor és que puguin generar tumors.
Una altra possibilitat que apareix són les cèl•lules mare adultes. Aquestes són limitades i poden ser la solució a les malalties degeneratives.
En la distròfia muscular
La cura pot estar en la grassa (teixit adipós) que es pot transformar en múscul. Es prepara la grassa per a treure les cèl•lules. S’injecten aquestes cèl•lules per via sanguínia. Aquest experiment es va fer en ratolins i va tenir uns resultats sorprenents. Les cèl•lules van arribar al múscul i van formar proteïnes humanes de múscul.
En pacients amb obstruccions cròniques de les artèries del cor
La solució en aquest estava en les cèl•lules mare del propi pacient. Aquestes es van processar i transformar. En aquest procés les cèl•lules es separen de la resta de materials.
També hi ha un altre procés que consisteix en la neutralització transmiocàrdiaca làser amb la teràpia cel•lular. Aquesta inclou impulsos de rajos làser que provoquem un augment de vasos sanguinis. Les cèl•lules mare s’injecten en el canal que ha obert el làser.
Els pacients en aquests casos es divideixen en dos grups.

A la Xina ja apliquen tractaments amb cèl•lules mare embrionàries en humans. La FDA va aprovar el 2010 la primera proba utilitzant cèl•lules mare embrionàries en els humans.
A Rio de Janeiro va adoptar el model de cultiu en grans quantitats de biofàrmacs per a la producció de les cèl•lules mare. La idea era aconseguir que varis laboratoris tinguessin accés a cèl•lules amb igual característiques i per una aplicació terapèutica. Els científics han de provar el DNA per evitar mutacions. La idea que tenien era que les cèl•lules mare embrionàries tinguessin 46 cromosomes cada una.
Hi han hagut casos de cèl•lules mare que han curat la ceguera. El 2009 a San Pablo van desenvolupar una tècnica per recuperar la visió. Una cirurgia substitueix les cèl•lules noves per les mortes.
Una investigadora va observar que a les dents de llet hi han milions de cèl•lules mare. Aquestes són molt semblants a les cèl•lules mare de l’ull. Es va provar en conills i va tenir èxit.
Les cèl•lules mare han servit també per el tractament de la diabetis. El 2009 es va desenvolupar un tractament que va unir la quimioteràpica amb l’aplicació de cèl•lules mare per tractar malalties sense cura. Van aconseguir que els malalts de diabetis I deixessin de prendre insulina durant un temps.
El tractament elimina el sistema immunològic amb la quimioteràpia. Els pacients reben una injecció de cèl•lules mare que havien estat retirades de la seva sang durant la quimioteràpia. Aquestes donen lloc al sistema immune i al sistema sanguini. El resultat va ser molt bo però no és el tractament ideal. Per això van fer un altre tipus de tractament utilitzant un altre tipus de cèl•lules mare i així intentar evitar l’etapa més agressiva del procés, la quimioteràpia. Això ho van fer utilitzant les cèl•lules mare de la medul•la òssia d’un pacient no diabètic i cultivar-les al laboratori.
Les cèl•lules mare formen part d’una nova era que ofereix possibilitats que semblen inesgotables.
Un investigador japonès va reprogramar cèl•lules adultes i cèl•lules de la pell en cèl•lules amb característiques de cèl•lules embrionàries: IPS. Per injectar-les als pacients encara hi ha un obstacle: per produir-les els científics han d’injectar uns virus que s’injecten en el genoma. S’està mirant de fer-ho mitjançant proteïnes.
En un futur es vol regenerar els propis òrgans danyats. A laboratori estan reconstruint òrgans com pulmons o cors.
La biologia tindrà un creixement important i molt gran durant els anys.

Marta Ambròs Pons ha dit...

LES CÈL·LULES MARE
Podem distingir les cèl·lules mare embrionàries, que són les que poden donar lloc als 200 tipus diferents de cèl·lules del nostre cos.
Al anys 80 s’hi va començar a treballar i es volen fer servir per reparar malalties, traumes i l’envelliment. Es vol saber com s’especialitzen les cèl·lules perquè és important que quan s’injecta una cèl·lula mare en un organisme acabi donant lloc al tipus de teixit que es busca. També hi pot haver el problema de que algunes d’aquestes es converteixin en tumors.
Un altre tipus de cèl·lules mare són les adultes provinents de dins dels anomenats ossos llargs (medul·la òssia) i aquestes només es poden convertir en determinats teixits. Podrien ser la cura a les malalties degeneratives. Es vol substituir les cèl·lules defectuoses per altres de bones.
Les cèl·lules del teixit adipós es transformen en cèl·lules musculars i com que són de fàcil excés s’hi està investigant molt: s’està fent un experiment amb ratolins injectant-los-hi aquestes cèl·lules grasses a la sang perquè es dirigeixin cap als músculs “malalts” i facin la funció regeneradora de les cèl·lules mare. Quan les cèl·lules humanes injectades a aquests ratolins van arribar als seus músculs debilitats van formar proteïnes humanes sanes (que es van poder observar gràcies als anticossos).
Hi ha un investigador i un cirurgià que treballen junts per tractar malalties cardiovasculars incurables o per les quals s’han de fer cirurgies a més de prendre medicaments.
S’extreuen les cèl·lules mare de la medul·la òssia dels pacients i després només se’ls injecta 5ml per cada 100ml del que se’ls ha extret: Al laboratori s’aïllen les cèl·lules mare i al quiròfan es fa una intervenció amb la que es creen nous vasos sanguinis i s’hi injecten aquestes cèl·lules. Tot i això, al ser un assaig la meitat dels pacients rebran les cèl·lules i l’altra meitat una solució control. Durant el temps que duri s’aniran fent proves i es compararan els pacients dels dos grups fets aleatòriament.
A Xina es fan tractaments amb cèl·lules embrionàries per a gent amb fractures de columna que els deixen immobilitzats. Per fer-ho injecten aquestes cèl·lules prop del lloc de la fractura i s’observen nous moviments que els pacients abans no podien fer. Tot i això no es pot saber amb certesa si la curació és 100% gràcies a les cèl·lules mare embrionàries injectades.
En aquest camp és molt important l’ètica. Una de les normes bàsiques és que si un tractament és experimental no pot ser cobrat.
El 2010 els EEUU van autoritzar la primera prova en humans: regenerar lesions cervicals. Tot i això primer han de tenir èxit en animals.
En els tractaments amb cèl·lules mare el problema és que es necessiten milers de milions de cèl·lules que per reproduir-se s’han de mantenir en unes condicions com les de l’organisme. A més, s’ha de vigilar l’ADN per evitar les mutacions (46 cromosomes per cèl·lula).

Unes altres malalties importants i més fàcils de tractar són les de la vista (la còrnia se substitueix per una altra nova formada amb cèl·lules mare).
També s’ha descobert que dins les dents de llet dels nens hi ha cèl·lules mare que s’ha demostrat en conills que reconstrueixen les còrnies. Ara també es vol mirar si serveixen en altres zones.
Un altre tema és la curació de la diabetis: poder deixar de prendre insulina. Es pot reduir però no curar del tot. Però com que el tractament necessita un gran acompanyament de quimioteràpia hi ha perills de seqüeles. Per això es busca en cèl·lules mare mesènquimes que podrien evitar l’ús de la quimioteràpia.
En les cèl·lules mare pluripotents hi ha el problema de que s’ha d’usar un virus per especialitzar-les i es vol descobrir una altra manera menys perillosa.
Hi ha moltes aplicacions i se’n descobreixen cada dia més.
S’està investigant en passar cèl·lules d’un lloc del cos en un altre lloc i regenerar així òrgans i evitar els transplantaments, allargar la vida, etc.

Mònica Tibau Aynès ha dit...

En aquest vídeo es poden veure clars exemples de l'us de la biotecnologia com a arma per combatre moltes malalties que es creien incurables.
Ens diuen que les cè·lules mare, a partir de la reposició de teixits perduts per traumes, accidents, malalties o per la vellesasón un possible mitjà per la cura de malalties i un millor desenvolupament humà.
Un exemple clar, a Brasil, ja s'està demostrant l'eficàcia de l'ús de cèl·lules mare en aquest àmbit.
Comença amb una cèl·lula que es transforma en un ésser humà. Si ens basem en les previsions futures es creu que el futur de la medicina és pura ciència ficció i es basarà en la medicina regenerativa dels nostres cossos i la clau és la cèl·lula mare.
La cèl·lula embrionària és aquella que pot donar origen als diferents tipus de cel·lules (anys 80 s'inicia).
Com s'especialitza la cèl·lula i forma un teixit específic? Com no causar un tumor? Són dues de les preocupacions que s'han de tenir en compte. Per això es busca una altra possibilitat: cèl·lules mare adulta.
A diferència de les embrionàries són més limitades només poden fer alguns teixits. Però aquestes poden ser la cura per moltes malalties degeneratives(distròfia muscular, un error en el seu ADN). Quan actuen davant de malalties degeneratives, no es poden regenerar les cèl·lules defectuoses sinó que s'ha d'implantar noves cèl·lules mare. I van descobrir que del lloc on es pot obtenir més cèl·lules és de la grassa ja que produeixen molta energia ideal per els músculs.
EXPERIMENT DEMOSTRABLE:
Utilitzen ratolins que tenen debilitat a les potes del darrere agafen cèl·lules mare humanes extretes del teixit adipós. Miren la diferència entre un ratolí que no se l' ha injectat res i al que si, i miren qui pot aguantar més dels dos, suspès sobre una corda.Quan van observar al microscopi van veure que s'havien desenvolupat proteines humanes dins dels ratolins.
Les millors de moment són les del teixit adipós.Tot i que les investigacions indiquen que fins d'aquí 2 o 3 anys no es podran aplicar en humans.

La teràpia cel·lular va aparèixer com una estratègia per malalties incurables, quan fins aquell moment no hi havia cap més altra solució. Les cel·lules mare són injectades a la meitat dels pacients, però tots ells són sotmesos a unes mateixes proves comunes i llavors se'n veu la diferència induida per les cèl·lules.
En molts casos aquestes són l'última esperança de vida.Xina és un dels únics llocs que s'aplica cèlules mare embrionàries en nosaltres. A més a més per poder cultivar-les in vitro les cel·lules necessiten unes condicions del medi iguales a les del cos humà, que ho fa tan complicat per a tants milers d'elles. I s'ha d'evitar que hi hagi mutacions i cada hora s'ha de vigilar que mantinguin el contingut de 46 cromosomes en cadascuns d'elles.
També arriba a ser de gran utilitat en malalties com la de la ceguesa. Quan agafen un cultiu de cèl·lules i el dipositen sobre una membrana que després s'introdueix a l' ull.
I per regenerar la part blanca de l'ull es va descobrir la funcionalitat de l'nterior de les dents blanques dels nens.
-DIABETIS-
Pel tractament d'aquesta malaltia es va permetre que gent que patia la de tipo1 van prescindir de l'insulina. I el scientífic va aconseguir enganyar l'organisme perquè el pacient no en prengués. La teràpia elimina el sistema immuneològic defectuós amb una carga de quimioteràpia(cel·lules mare hemateopoiéticas ).
Es preguntaven com es podien botenir cèl·lules mare a partir de normals, les anomenades cèl·lules pluripotents.
Que no espoden usar com a tractament perquè per formar-les es necessita introduir un virus al genoma tot i que s'investiga en donar el paper principal a les proteïnes.
Bàsicament la biotecnologia és la clau del futur de la medicina i la rgeneració de malalties.

Anna Asensi ha dit...

El futur preveu que la medicina serà capaç de generar els nostres cossos.
La cèl·lula mare embrionària és aquella que pot donar origen als 200 tipus de cèl·lules del nostres organisme, a qualsevol d'elles. Tot aquest treball de tractar traumes, malalties o el mateix envelliment va començar als anys 80. Però les cèl·lules mare embrionàries tenen un problema, es poden convertir en tumors. Aquest fet no és tan probable en l'altre tipus de cèl·lules mare, les adultes. Aquestes però també tenen un inconvenient, i és que només poden generar un certs tipus de teixits en quan les embrionàries poden generar-ne qualsevol.
Les cèl·lules de grassa són un bon exemple per curar la maaltia de distròfia muscular, ja que les cèl·lules de grassa són capaces de convertir-se en múscul per si soles.
Un altre exemple d'utilització de cèl·lules mare és en la curació de les malalties causades per l'obstrucció dels vasos sanguinis, aquestes són injecatdes al cor el qual es creu que són capaces de accelerar la generació de vasos.
Un exemple d'aplicació de l'èxit previ en animals, concretament en conills, ha sigut en les persones ab problemes en la còrnia dels ulls i que representa la prèvia i llarga experimentació en animals abans de la aplicació ens els pacients.
Però de moment la cura més exitosa ha sigut en el camp de la diabetis de tipus 1, els quals a través de cèl·lules mare procedents de la medul·la òssia els pacients han pogut deixar de ingerir insulina. Això és gràcies a que aquestes ataquen al sistema immunitari defectuós i poden donar origen a un de nou sa.
Les cèl·lules mare és un camp el qual encara s'ha de seguir treballant molt però que poden ser un molt bon mètode de cura en algunes malalties que fins ara s'havien considerat incurables.

mar fernandez ha dit...

La idea bàsica d’aquest vídeo és que la cèl•lula mare embrionària és com un comodí que és capaç de donar origen a les 200 tipus de cèl•lules que constitueixen el nostre organisme.
Es poden fer servir per curar malalties i fins i tot per reduir l’embelliment. Els científics tenen por que les possibles cèl•lules embrionàries es converteixin amb un tumor, per això, estan investigant les cèl•lules mare adultes que són capaces de curar malalties que fins ara eren incurables, les malalties degeneratives.
Van fer proves amb ratolins i van comprovar que les cèl•lules van arribar fins el múscul i van formar proteïnes humanes des el múscul, ho van veure gràcies als anticossos.
Amb les cèl•lules mare de la medul•la osea del propi pacient podem intervenir en la obstrucció del cor. Les cèl•lules mare s’estan estudiant per curar problemes irreversibles a causa d’accidents i problemes de ceguera. Els científics van fer experiments amb conills amb problemes de vista i, introduint cèl•lules humanes a l’ull dels conills, van veure que els seus ulls es van recrear molt ràpid. També van aconseguir que pacients amb diabetis no necessitessin insulina, van veure que podien invertir la diabetis, però que no podien mantenir-ho durant tota la vida. Cada vegada estan més a prop d’aconseguir la cura definitiva.
A partir de cèl•lules d’origen animal estan reconstruint òrgans sencers, com ara un pulmó o un cor. Els científics cada vegada estan més a prop de canviar la medicina moderna.

Joel Junyent ha dit...

Les cèl·lules mare són la clau per la regeneració d'organismes. Es creu que en unes generacions ja podrem parlar d'haver aconseguit aquest somni científic. El que els hi falta als científics és saber com fer perquè aquestes cèl·lules sàpiguen exactament quin és el seu paper. Un problema molt greu és que la injecció d'aquestes cèl·lules pot acabar amb tumor. Una gran idea és poder regenerar músculs, i tenen la idea d'aconseguir-ho a través de les cèl·lules del greix. Van fer una prova amb ratolins, i els resultats van ser sorprenents; el ratolí que havia sigut injectat amb cèl·lules mare va poder sobrepassar el problema muscular que li havien posat al començament. Les cèl·lules mare també s'estan posant a prova amb pacients amb problemes cardiovasculars, especialment en els taponaments d'artèries. Xina és dels pocs llocs on apliquen les cèl·lules mare en pacients paraplègics. El cas és que després de l'operació, els pacients tenen una mica més de mobilitat a les cames, però no es pot assegurar que siguin gràcies a les cèl·lules mare, ja que també pot ser que sigui gràcies al mateix organisme que s'ha adaptat a mesura que passa el temps. Als científics els hi interessa produir més cèl·lules mare, i per aconseguir-ho es necessita recrear un medi que sigui idèntic al cos humà. Les cèl·lules mare també han pogut ajudar a persones amb problemes de vista, però és una zona molt fràgil, així que s'ha de vigilar molt. Les cèl·lules mare, en aquest cas s'extreuen de la zona que hi ha a baix de la còrnia. Hi ha casos que gràcies a elles han recuperat el 50% de la vista i recuperen el to blanc dels ulls. Irina Kerkirs, és una científica que va descobrir l'abundància de cèl·lules mare que podem trobar a les dents. Ella fa proves amb els conills, i positivament no van observar cap mena de problema. És interessant saber que a través de cèl·lules de les dents es pot ajudar a problemes de vista. Julio Voltarelli és un doctor que ha aconseguit que set pacients diabètics seus hagin pogut oblidar la insulina. El doctor ho va aconseguir enganyant a la diabetis, eliminant el sistema immunològic per quimioteràpia. És cert que hi ha la possibilitat de tenir efectes secundaris, ja depèn de la persona si es vol arriscar o no. Per tant, s'ha d'anar cap a intentar aconseguir el mateix resultant però sense quimioteràpia. Per arribar a poder utilitzar les cèl·lules mare de forma més normal, s'ha d'arribar a poder aconseguir aquestes a partir de proteïnes i no de virus. Quan s'hagi aconseguit això, ja no faran falta més transplantaments d'òrgans.

Monica Mussons ha dit...

La clau per la regeneració són les cèl•lules mare. Si ens basem amb les prediccions dels investigadors el món serà un món on la medicina serà capaç de regenera els nostres cossos. Però les cèl•lules mare s’han convertit en un tema polèmic.
La cèl•lula mare embrionària pot donar origen als 200 tipus de cèl•lules que componen el nostre cos, es poden utilitzar per tractar malalties, traumes i l’envelliment. S’ha de vigilar ja que també poden convertir-se en un tumor.
La cèl•lula mare adulta no és capaç de regenera tots els teixits, però poden ser la solució de malalties degeneratives.
En les malalties genètiques si tens un defecte genètic a la cèl•lula no serveix que aquestes cèl•lules es continuïn regeneren amb el defecte genètic. Necessitem fonts externes de cèl•lules mare.
Els científics estan cada cop més a prop de canviar la medicina moderna i cada minut que passa és molt important. Xina és un dels països en que s’utilitzen cèl•lules mare embrionàries en essers humans.El FDA òrgan responsable d’administrar nous tractaments amb cèl•lules mare a Estats Units va aprovar la primera prova en que van utilitzar cèl•lules mare en essers humans. L’idea és que cada cèl•lula embrionària tingui un total de 46 cromosomes i s’ha d’anar revisan que sigui així. Regenerar músculs o revertir una lesió encara és una realitat llunyana però en el cas dels ulls ja s’han curat alguns problemes.
També s’han utilitzat per el tractament de diabetis, per primer cop investigadors i metges van aconseguir que persones recent diagnosticades de diabetis deixessin de prendre insulina. El tractament portat a terme pels científics elimina el sistema immunològic defectuós amb una pesada carga de quimioteràpia, després se li afegeixen cèl•lules mare. Però busquen una manera d’eliminar la quimioteràpia en aquest procés.
A cada moment surten nous camins en aquest procés com les cèl•lules mare pluripotents. Això produirà fer molts avenços en les operacions.

Pau Rubinart Bosch ha dit...

CÈL·LULES MARE, POSSIBILITATS TERAPÈUTIQUES

Les cèl·lules mare s’estan convertint en la solució de moltes malalties que es podran curar en el futur, ja que són la clau de la regeneració.
• Cèl·lules mare embrionàries: pot donar origen a tots el tipus de cèl·lules que componen el nostre organisme. El que estan investigant els científics és com sap la cèl·lula mare embrionària en quin tipus de cèl·lula s’ha de convertir. El problema que tenen aquestes cèl·lules és que es poden convertir en tumors. S’està investigant amb aquest tipus de cèl·lules per curar alguns tipus de ceguesa.
• Cèl·lules mare adultes: provenen de la medul·la òssia i són més limitades que les embrionàries. Gràcies a aquestes cèl·lules, potser en el futur es podran curar les malalties degeneratives, així com la distròfia muscular (encara no s’ha provat amb pacients humans), o malalties cardiovasculars.
Però per curar aquestes malalties es necessita una quantitat molt gran de cèl·lules mare. Per això molts laboratoris cultiven aquestes cèl·lules on la temperatura, la pressió, la quantitat de molècules, etc. sigui similar a la del cos humà.
Una de les línies de recerca més importants amb cèl·lules mare és el tractament de la diabetis. Hi ha un tipus de cèl·lules mare que poden regenerar el sistema immunològic i així regular la insulina.
Tot i que actualment les cèl·lules mare són la base de la investigació biomèdica, porten molta controvèrsia ja que presenten alguns dilemes ètics.

Pau Rubinart

jofre ventura ha dit...

Jofre Ventura

Les cèl·lules mare són un tipus de cèl·lules que es poden transformar en tots els tipus de cèl·lules existents. Les cèl·lules mare es poden utilitzar per tractar malalties, traumes i fins i tot l’envelliment. El que encara no es sap és com entenen les cèl·lules mare en què s’han de transformar. Les cèl·lules mare embrionàries poden formar tumors, per això també s’investiguen les cèl·lules mare adultes, que es troben a la medul·la òssia. L’únic desavantatge és que les cèl·lules mare adultes només poden transformar-se en alguns tipus de cèl·lules, a diferència de les cèl·lules mare embrionàries, que es poden transformar en qualsevol tipus de cèl·lula.
L’Ítalo és un malalt de distròfia muscular. Hi ha investigadors que busquen la manera de regenerar el múscul perdut per causa de la distròfia en les cèl·lules mare del greix, que s’acostumen a transformar en cèl·lules musculars. Les cèl·lules mare també es poden fer servir per a tractar algunes malalties cardiovasculars. A la xina hi ha hospitals en els que es fan tractaments al paraplègics, aquest tractament consisteix a fer una petita incisió a la zona on la medul·la espinal està afectada i implantar-hi cèl·lules mare. També es poden aplicar cèl·lules mare en malalties oculars, s’apliquen cèl·lules mare a la zona afectada i aquestes es transformen en les cèl·lules corresponents a la zona, amb la diferència que les noves cèl·lules són sanes.
Un dels descobriments més importants en els tractaments amb cèl·lules mare és la curació amb cèl·lules mare de la diabetis de tipus 1. Tot i ser un gran avenç, té un fort inconvenient: Per a poder fer el tractament, el pacient ha de fer quimioteràpia i anul·lar el seu sistema immunològic.
Per a poder tractar malalties que estan en llocs impossibles d’operar quirúrgicament (com el cervell), hi ha un tipus de cèl·lules mare que poden transportar substàncies. Aleshores, per curar un càncer de cervell, es podria aplicar una substància anticancerígena a les cèl·lules mare i injectar les cèl·lules mare al pacient per a que aquestes eliminin el tumor.
Cèl·lules IPS: Són cèl·lules ja especificades que s’han reprogramat artificialment per a tornar a ser cèl·lules mare. Actualment aquest procés es produeix a partir d’un virus, cosa que és perillosa per el pacient, per això s’està investigant com fer el mateix procés amb proteïnes.

Bern Gabriel ha dit...

El vídeo tracta sobre les cèl·lules que es començaran a fer servir per reconstruir teixits que s' han perdut per culpa de traumes, accidents, enfermetats... També serveixen per substituir teixits defectuosos. El descobriment d'aquestes cèl·lules prové d'una sola cèl·lula la qual va estar 9 mesos en vida i es va reproduir millons de vegades. En un futur les persones viuran conjuntament amb una medicina capaç de reconstruir cossos, cosa que és un avançament molt important en la medicina. Però encara trobem un petit problema i és que els investigadors han de descobrir com és que aquestes cèl·lules saben que han de ser part de la sang o d'ossos per exemple. També en el vídeo s'explica l'exemple d'un noi que pateix una distrofia muscular causada per un error en l'ADN que no produeix distrofina, que és una proteïna essencial pel to muscular. Amb el pas del temps els pacients van perdent músculs. Els especialistes creuen que la cura està en les cèl·lules mare de la grassa perquè són les més capaces de reconstruir aquests músculs que es van deteriorant, tot i que encara han d'aconseguir que un cop injectades aquestes cèl·lules mare han de saber que s'han de digerir cap els músculs atrofiats.
El vídeo também explica casos d'altres persones com per exemple el d'una noia que pateix una degeneració del teixit de la còrnea de l'ull.
Una investigadora va descobrir que a dins de les dents de llet dels nens i nenes existeixen millons de cèl·lules mare que són molt semblants ales que poden reconstituir la còrnea de l'ull.
L'ús de les cèl·lules mare és molt positiu, en alguns pacients ja se'ls ha introduït i els resultat han sigut molt bons, és a dir, que s'ha observat una millora. La regió on la investigació i l'ús de les cèl·lules mare és el Brasil.
Com que de moment en alguns llocs l'ús d'aquestes cèl·lules és experimental el tractament és gratuït tot i que els resultat siguin molt favorables.
Finalment es pot dir que les cèl·lules mare són la clau de la regeneració.

Núria 16 ha dit...

Des de fa temps ja se li preveia molt bon futur a las cèl·lules mare, i actualment són una de les fonts on els científics qui investiguen més.
Gràcies a elles ja s’han pogut curar algunes malalties que no s’havien curat fins aleshores.
La clau de la regeneració són les cèl·lules mare.
Com a base hi ha les cèl·lules mare embrionàries, que són les que donen origen a totes les cèl·lules del cos i també les que formen tots els teixits. Serveixen com a cèl·lules de reposició per tractar malalties, traumes...
El que els científics recercant severament és saber com una cèl·lula sap que ha de ser sang, os...
També s’ha començat a investigar amb cèl·lules mare adultes, que són les que poden formar teixits però no tots.
En aquest vídeo s’ha pogut observar com ja s’han realitzat diversos experiments amb cèl·lules mares tan amb animals com amb humans, però amb humans encara s’hi està experimentant, i s’han obtingut bons resultats.
Finalment a part de investigar-les també s’ha de mirar que les cèl·lules mare embrionàries sempre tinguin 46 cromosomes cada una durant el cultiu per tal d’evitar mutacions o alteracions genètiques.

manel puig duran ha dit...

Vídeo sobre les cèl·lules mare:
Cèl·lules mare embrionàries  poden reemplaçar qualsevol cèl·lula de qualsevol altre teixit, s’han d’especificar bé això pot portar problemes i formar tumors.
Cèl·lules mare adultes  S’extreuen de la medul·la ossea, només es poden fer servir en alguns teixits específics tot i que poden portar la solució a diverses malalties com la distròfia muscular.
Cèl·lules mare del teixit adipós  aquestes cèl·lules es poden arribar a convertir en cèl·lules del teixit muscular, s’ha comprovat com en alguns casos la grassa del nostre cos es converteix en teixit muscular.
Amb les cèl·lules mare també es poden regenerar vasos sanguinis, això permet aconseguir que la sang arribi a llocs on abans no podia arribar per culpa d’un taponament del vas sanguini.
Mitjançant cèl·lules mare extretes de les dents de llet i del voltat de la còrnia de l’ull es pot aconseguir recuperar un gran % de la visió després de patir alguna malaltia que hagi afectat la còrnia.
La diabetis 1 es pot curar a partir de cèl·lules mare, durant el tractament (s’inhibeix el sistema immunològic) el pacient es pot infectar d’altres malalties com quedar esterilitzat, pèrdua de pes...
Les cèl·lules pluripotents poden ser el futur de la medicina en la regeneració de cèl·lules afectades per una malaltia i en la seva curació; però primer s’ha d’aconseguir fer aquest tractament sense fer servir un virus.

Laia Collado ha dit...

LES CÈL·LULES MARE

Estem en una nova era de la ciència amb l’aplicació de les cèl·lules mare i representen un punt d’inflexió en la medicina, comparable a la importància de l’aparició de l’antibiòtic. La cèl·lula mare és aquella cèl·lula que pot donar origen a qualsevol de les 200 cèl·lules del nostre organisme poden se cèl·lules embrionàries però també hi ha cèl·lules mare adultes que són més limitades i poden desenvolupar alguns teixits però no en tots, normalment es troben a la medul·la òssia.

La primera investigació és un cas de distròfia muscular i descobreixen que aquestes cèl·lules es troben a la grassa. Primer ho proven amb ratolins i quan observen que en el muscle del ratolí hi ha la proteïna distrofina i per tant funciona. La segona investigació és l’aplicació en cardiologia, a pacients que pateixen obstruccions a les arteries del cor. Treien cèl·lules mares de la medul·la òssia del pacient, per desprès aplicar en el múscul cardíac radio-làser per fer la revascularització i en aquesta zona aplicar les cèl·lules mare i afavorir la reconstrucció dels vasos sanguinis. El tercer cas era d’una persona paraplègiques aplicant cèl·lules mare on s’ha patit la lesió. Van veure que hi havia bons resultats, La quarta presentació és el tractament de la diabetis, els pacients podien deixar de prendre insulina com a mínim durant uns anys, però primer havien de fer quimioteràpia perquè les cèl·lules mare funcionessin. Ara estan investigant per evitar la quimioteràpia. També s’ha estat investigant en les cèl·lules mare perquè curin la ceguera, es va fer un estudi en l’aplicació de les cèl·lules mare en una malaltia autoimmune que produeix ceguera. Ho van fer a partir d’obtenir cèl·lules del ull a partir d’una biòpsia a la qual aplicaven cèl·lules embrionàries recuperant part de la visió.

L’organització FDA, òrgan responsable d’autoritzar nous tractaments, ha aprovat la possibilitat d’aplicar cèl·lules mare en determinades situacions. Això fa necessari que els laboratoris especialitzats generin cèl·lules mare garantint que es mantinguin vives, que l’ADN no s’alteri i no hi hagi mutacions.
Totes aquestes investigacions porten a pensar la importància que tenen les cèl·lules mare en el tractament de les malalties i hi ha una gran expectativa però un dels problemes és com produir cèl·lules mare. Un objectiu és intentar trobar la manera de substituir la necessitat que hi ha de utilitzar un virus per produir la cèl·lula mare i intentar fer-ho a partir de proteïnes. Tot això és un desafiament dels límits dels essers humans i comporten dilemes ètics i contradiccions tant a nivell religiós com cultural.

Paula Guarro ha dit...

Les cèl•lules mare serviran per a substituir teixits que s’han perdut per diferents causes. Les primeres s’han provat per reparar problemes a la còrnia dels ulls. Si això s’aconsegueix, equivaldrà a la importància que va tenir el descobriment dels antibiòtics.
La cèl•lula mare serveix per a obtenir la regeneració de qualsevol teixit. Les cèl•lules mare EMBRIONARIES són aquelles capaces de produir qualsevol cèl•lula que forma el nostre organisme. Però existeix el perill de que es converteixin en un tumor.
Les cèl•lules mare ADULTES (dins la medul•la òssia), són capaces de formar cèl•lules de la sang.
Les cèl•lules de la grassa són bones per a diferents tractaments de malalties cròniques ja que són de fàcil accés i tenen facilitat per convertir-se en cèl•lules musculars. Fan proves amb ratolins dins del laboratori.
També utilitzen cèl•lules mare del cordó umbilical i cèl•lules mare adultes per tractar problemes d’obstrucció de les venes que condueixen al cor.
Les cèl•lules mare embrionàries es poden aplicar en casos on hi ha hagut una fractura important que per exemple, pot haver deixat paralític al pacient.
Una de les aplicacions més prometedores de les cèl•lules mare és la cura de casos de ceguera on, amb cirurgia, es substitueixen cèl•lules mortes per d’altres vives.
També poden utilitzar-se amb pacients amb diabetis.