Aquesta activitat està adreçada als alumnes de biologia i geologia de 4t ESO i als alumnes de biologia humana de 2n de batxillerat. Cal respondre a aquesta pregunta consultant el recurs indicat de l'aula virtual adn-dna.net:
 |
| Aula virtual adn-dna.net |
Tema-4 Genètica humana
Recurs nº 13 Genes, clones y gemelos © REDES
Per ampliar la informació sobre la genètica dels bessons es pot llegir el post nº258 d'aquest bloc adn-dna.
Els lectors dels blocs adn-dna, biologia i naturalesa i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net també poden respondre, en l'apartat de comentaris d'aquest post, a la pregunta formulada.
La data límit per respondre a l'activitat és el diumenge 13 de gener de 2013 a les 24 h. Els alumnes biologia humana, per coincidència amb el control de biologia, podran respondre fins el dimecres dia 16 de gener a les 24h.
30 comentaris:
Els bessons, al venir d'un mateix zigot, comparteixen el 100% de la informació genètica, el que fa que quedi reflexat en la seva altura, pes... etc. Però es poden produir diverses variacions entre els bessons, i acostumen a ser donades per l'ambient en que es troben i la evolució del seu organisme. Cada bessó pot tenir risc de patir una malaltia que probablament l'altre no patirà mai, i la seva forma de pensar pot ser donada per l'ambient en que han sigut educats o criats. Aixó fa, en certa manera, que cap persona pugui ser exactament igual.
El fet que les bessones es desenvolupin diferent és degut, en gran part a l'epigenètica, que són el conjunt de modificacions químiques que alteren la secuència de la genètica. la epigenètica explica el diferent risc de patir càncer o altres enfermetats com l'alzhéimer, l'autisme...
L'estil de vida que portem també afecta als canvis que poden tenir els uns dels altres. coses com fumar, l'ambient, el menjar, el veure...
Si només fós per la genètica, tots els bessons serien iguals, però a cause de l'epigenètica poden tenir diferets malalties.
Els bessons, són germans idèntics que comparteixen el 100% de la informació genètica. Però degut a la epigenética, l'organisme de cada un d'ells evoluciona de forma diferent. Anomenem monocigots, els germans bessons idéntics i aquests són el major experiment natural per a medir la influència de la herència genètica i l'ambient. Els germans bessons, concebuts d'un mateix òvul són tècnicament clons, tenen en comú un ADN idèntic.
Al trobar-se dos bessons que van estar separats durant un cert temps mitjançant un estudi van poder concloure que tot i l'entorn fós diferent, el seu grau de similitud era igual que aquells que havien viscut junts. Els gens els havien moldejat. I és que la genètica resulta més important que l'ambient a l'hora de definir qui sóm. La influència de l'entorn no és exercida per la família en què s'ha crescut sinó per l'experiència: els amics, les relacions amoroses que haguis passat, viatjar a indrets diferents... tot això moldeja més la nostre personalitat que el què vivim a casa.
I finalment desprès de veure aquest vídeo podem contestar que l'ambient fa que tu t'adaptis a uns fets o uns altres. I això ho reflecteix un exemple del vídeo, d'uns germans que havien viscut durant anys seprats, l'ambient d'ells era completament diferent, tenien idees polítiques contràries, però tot i així s'assemblaven molt, fèien coses idèntiques, era com si fóssin la mateixa persona, i és que si haguessin sigut l'altre haurien fet el mateix perquè l'ambient els hagués fet adaptar-se però tot i haver estat separats els gens idèntics feien que fèssin coses iguals. Per això diem que compartir gens no significa compartir cossos o ments. L'entorn té un paper important a l'hora de moldejar qui sóm. I per acabar m'agradaría comentar que el víncul emocional entre germans bessons és el més pròper que es pot donar entre dues persones. Els bessons descobreixen que són molt semblants, com si fòssin la mateixa persona, en móns paral·lels.
Laia Torras Lobet. Batxillerat científic.
En general, en cada embaràs es desenvolupa un sol ésser. De vegades, però, es produeixen embarassos de dos o més éssers. Són les bessonades. No tots els bessons, però, són iguals.
Els bessons idèntics o univitel·lins es formen quan l'embrió es divideix en dos embrions abans d'implantar-se a l'úter. Els dos embrions originen dos nadons idèntics i del mateix sexe.
Excepcionalment, l'embrió original es pot dividir en tres embrions. Els bessons fraterns o bivitel·lins es formen quan s'alliberen dos òvuls i cada un d'ells és fecundat per un espermatozoide. Els nadons que es formen, que poden ser del mateix sexe o de sexe diferent, s'assemblen igual com s'assemblen dos germans d'embarassos diferents.
Anna Dàvila, 4tA
com influeix la genètica i l'ambient en el desenvolupament dels bessons?
El vídio adjuntat en aquests post, ens fa entendre una mica més tot alló relacionat sobre els bessons amb exemples com:
-->Aquells bessons separats al néixer i amb families direfents no se senten completament bé ambe ells mateixos ni amb el seu entors i un estudi que es va fer va ser als EEUU que desrpés de separar germans i ajuntar-los al cap dels anys van veure que la genètica era la mateixa i que era la més influent, per sobre dels diferents ambients i persones que els envoltaven.
També es fiquen altres exemples com els de dues germanes xines adoptades...
Un dels casos que explica Punset és el de la ovella Dolly (estudiat a classe) i així podem veure clarament la diderència entre CLONS i BESSONS.
Finalment s'extreuen unes conclusions i es diu que no està tot descobert de manera que s'han respost moltes preguntes però no totes així que la comunitat científica contunuarà estudiant.
Un vidió molt interessant de veure.
Com influeix la genètica i l'ambient en el desenvolupament dels bessons?
Està demostrat que els bessons que un cop nascuts els separen del seu germà i el porten a una altra família quan es fa gran, si que pot ser feliç però arribarà un punt que es trobarà estrany en aquell lloc ja que serà diferent a tota la resta de la seva família. I els dos germans no besson creixeran però seran completament diferents entre ells. En canvi el germà bessó que ha estat separat creixera en una altre família i quan sigui gran potser es trobarà amb el seu germà bessó i apart de ser físicament iguals també ho seran genèticament.
Això està comprovat per uns estudis dels EE.UU on van agafar 137 parelles de bessons separats al néixer i els van fer una serie de test i preguntes(sobre estil de vida, felicitat, coeficient intel·lectual...) i van donar casi igual en tot, d'aquí podem treure la conclusió que encara que ewls bessons es desenvolupin en ambients diferents el seu grau de semblança és igual al dels bessons que si que han crescut junts. Els seus gens els havien creat iguals.
La genètica dictamina que els bessons han de ser, en tots els sentits iguals, ja que comparteixen la mateixa informació genètica. Ara bé degut a les diferenciès epigenètiques, hi ha bessons que poden patir certes malalties, com el càncer, mentre que els seus germans no.
La epigenètica es centra en les alteracions químiques, que poden crear una mutació en un dels germans mentre que en el de l'altre no.
Per tant, les condicions ambientals afecten als dos germans per diferent. Per exemple, fent que un dels germans tingui càncer i l'altre no.
S’han fet nombrosos estudis sobre com influeix la genètica i l'ambient en el desenvolupament dels bessons.
Els bessons per definició són clons, perquè el seu ADN és idèntic. Però això no vol dir que el seu aspecte físic o la seva personalitat sigui 100% exacte.
Per aquest estudi s’han fet servir diferents bessons que al néixer van ser separats. I amb això van veure que tot i haver-se criat en diferents entorns i amb diferents persones, comparteixen aficions, manies i característiques peculiars. Això ens diu que la genètica és més important que l’ambient, influeix més. I dins de l’ambient el que influeix més i et canvia són les experiències viscudes més allà de la família.
S’han fet nombrosos estudis sobre com influeix la genètica i l'ambient en el desenvolupament dels bessons.
Els bessons per definició són clons, perquè el seu ADN és idèntic. Però això no vol dir que el seu aspecte físic o la seva personalitat sigui 100% exacte.
Per aquest estudi s’han fet servir diferents bessons que al néixer van ser separats. I amb això van veure que tot i haver-se criat en diferents entorns i amb diferents persones, comparteixen aficions, manies i característiques peculiars. Això ens diu que la genètica és més important que l’ambient, influeix més. I dins de l’ambient el que influeix més i et canvia són les experiències viscudes més allà de la família.
Està clar que dos bessons tenen la mateixa informació genètica i que per tant s’assemblen molt (tot i que tenen algunes diferències ja que no sempre es manifesten els mateixos caràcters) l’ambient també afecta i sobretot les experiències viscudes per cada un. En el programa de redes que ens parla sobre un estudi que s’ha fet sobre bessons univitel•lins separats al néixer ens demostra que tot i tenir (a vegades) diferents maneres de pensar i diferents conviccions tots tenen coses en comú o fan coses semblants per tant jo diria que la genètica i l’ambient influeixen per igual en el desenvolupament de bessons univitel•lins.
Mar Solà 1Batx B
Moltes persones al ser bessones idèntiques, comparteixen el 100% de la informació genètica; tenen la mateixa altura, són semblants de fesomia...
Però segons en l'ambient en que estan, cada una evoluciona el seu organisme de ua manera diferent .
L'ambient en que estiguin sotmesos els bessons, farà que per exemple un desenvolupi un cáncer i l'altre no. Perqué els bessons tenen la mateiza altura i pes però l'ambient en que estiguin sotmesos farà que patexin algunes malalties i l'altra no.
Els bessons poden ser bivitalins o Univitalins segons el nombre d'ovuls que es fecundaen.
Bivitalins quan es fecundes 2 ovuls, els bessons no son identics.
Univitalins quan es fecunda nomes un ovul, i per tant hi ha biparticio, els bessons son identics.
Marc Torrents 4t B
Com influeix la genètica i l'ambient en el desenvolupament dels bessons? Doncs es una pregunta que podria tenir moltes respostes, però bàsicament, la genètica només ens diu que hi ha dues persones iguals amb el mateix ADN i que per això són bessons indèntics, el que els diferencia és la epigenètica. L'ambient en el qual creixen els dos bessons idèntincs té molt a veure. Quan són bessons iguals, es comparteix la mateixa informació genètica, és a dir, el pes, l'altura i fisicament solen ser iguals o gairebé. Però cada cos evoluciona al seu ritme i de forma diferent, això es la epigenètica. Aquests bessons poden tenir les mateixes malalties quan son petits, perquè s'evoluciona regularment, però apartir d'una certa edat els seus cosos agafen un ritme diferent de creixament i un dels bessons pot tenir més malalties o tenir algun problema i l'altre bessó no. En el cas de que sigui malaltia hereditaria, els dos bessons la podrien tenir ja que han nescut del mateix òvul. L'ambient, també pot determinar el caràcter d'una persona i poden diferenciar-se fàcilment.
Els bessons univitel•lins són genèticament exactament iguals, això vol dir que tenen quasi be la mateixa altura, mateix pes, color de cabell, ulls, faccions de la cara ....
La genètica és molt més important davant l’ambient, poden viure en llocs molt diferents, amb diferents famílies però la genètica sempre acaba guanyant. Això si el factor ambiental és el que fa diferenciar un bessó de l’altre, l’ambient on es troben, les amistats que fan, les parelles, les experiències durant els anys, fan créixer a les persones i cadascú creix amb les seves experiències i empremtes viscudes.
També l’organisme de cada una d’elles evoluciona diferent, degut a la epigenètica, els seus gens són els mateixos però la seva epigenètica és diferent. La epigenètica es centre en les modificacions químiques que alteren l’expressió en aquesta seqüència. Aquesta és la raó perquè besos genèticament iguals tinguin diferents malalties.
L'ambient inclou l'educació i aspectes externs que tu puguis modificar que alternin el cos.
La genètica, influeix només les proteïnes que tindran i el seu metabolisme. El que seria linnat.
Els bessons seran diferents si son univitalins que si son bivitalins. Perquè els primers venen dels mateixos gametes i els segons no. Per tant els segons tindran diferencies genètiques
Els germans bessons idèntics, en tant que són genèticament iguals proporcionen una oportunitat única per estudiar aspectes de l’herència i dels efectes de l’entorn sobre els caràcters biològics. Es tracta de germans originats a partir d’un sol òvul fecundat per un espermatozoide, que va formar un únic zigot que, en els estats primerencs de desenvolupament embrionari, va dividir-se originant dos embrions amb la mateixa informació genètica dins el mateix sac vitel·lí.
Observant les diferències entre individus que comparteixen el mateix genoma podem conèixer els efectes de l’ambient sobre l’expressió dels gens.
Per exemple, els bessons univitel·lins comparteixen determinats desordres, com ara disfuncions lectores, autisme o alcoholisme, molt més sovint que els altres tipus de germans. Això vol dir que si un dels germans bessons presenta algun d’aquests caràcters, el percentatge de casos en què l’altre bessó també el presenta és significativament major que si no es tractés de bessons, el que suggereix la forta influència de l’herència.
Una bona oportunitat per estudiar aquesta influència ve proporcionada pels pocs casos documentats de bessons idèntics criats per separat. En aquest cas, les semblances que es descriuen es deuen a l’efecte de l’herència biològica.
La genètica és més important que l'ambient on creixen els bessons, és a dir, si dos bessons són separats al néixer, aquests se seguiran semblant físicament i psicològicament al cap d'un temps malgrat hagin crescut en diferents famílies. La genètica fa que dos bessons posseeixin característiques semblants i l'ambient influeix en aquestes característiques. Està demostrat que, dos bessons separats al néixer que es troben al cap d'uns anys poden tenir idees, per exemples, diferents però actuen de manera semblant. Els clons no són bessons idèntics ja que els bessons neixen alhora i els clons no arriben al mateix temps ni comparteixen les mateixes idees.
Vidal Melero Iglesias
4t C
Segons l'experta en bessons idèntics Nancy Segal, i l'estudi efectuat a 137 parelles de bessons idèntics separats al nèixer, l'ambient en el que viuen no els influencia tant com els seus propis gens. S'ha demostrat que parelles de bessons que no es coneixien, encara que hagin adoptat ideologies totalment oposades, senten un vincle especial, de fet es diu que l'estimació que senten els bessons entre ells es la màxima estimació que poden tenir dues persones. Segons l'estudi, es semblant a que la mateixa persona, visqui en dos vides diferents, al fons sempre sera la mateixa persona, en un altre nivell inferior es trobarà els rasgs adoptats al llarg de la seva vida.
A nivell físic, els bessons idèntics, a pesar de compartir la mateixa informació genètica, poden experimentar variacions en les probabilitats de patir malalties. Això és degut a l'ambient i, més concretament, els canvis químics i les modificacions que experimenten els gens d'una persona al llarg de la seva vida . Aquesta ciència s'anomena epigenètica.
En quant a nivell psicològic, els gens no afecten la conducta de les persones de forma determinística, sinó probabilística, és a dir, si bé no determinen en un 100% el què una persona triarà, sí que la influencia cap a cert tipus d'eleccions. Això explica els casos de bessons idèntics que, tot i haver estat separats al néixer, han acabat desenvolupant gustos i aficions molt similars; però degut a que estem parlant en termes probabilístics, també es pot donar el cas de que les experiències de cada un d'aquests bessons els hagin portat a desenvolupar maneres de pensar considerablement divergents. Al cap i a la fi, i si bé són petites, els bessons idèntics sí que presenten certes diferències entre ells.
En dos germans bessons idèntics és a dir que comparteixen la informació genètica total, com per exemple el mateix color de cabell o la forma. Per aquests germans monozigòtics, tenen la mateixa informació però pateixen malalties diferents, és a dir l'organisme de cadascun d'aquests germans avança d'una forma diferent, degut a la part epigenètica(fa referència, en un sentit ampli, l'estudi de tots aquells factors no genètics que intervenen en la determinació de la ontogènia o desenvolupament d'un organisme, des del òvul fertilitzat fins a la seva senescència, passant per la forma adulta) . Per això els seus gens són els mateixos són el mateixos, però la seva epigenètica és diferent. Així que per això és diu que, si la genètica es deté en les alteracions que afecten la seqüència de l'ADN, l'epigenètica se centra en les modificacions químiques que alteren l'expressió d'aquesta seqüència.
Naixem,ens "desenvolupem",ens reproduïm i morim. El genoma de cada persona és molt similar a la dels altres, i més si es tracta de germans univitel•lins. La genètica és la base de la persona, l’ inici de la nostra vida, però com qualsevol massa la podem modificar, així que el nostre aspecte, físic o psicològic, apareix en primer lloc en el DNA, però també està influenciat per l’ambient i ens dona els caràcters adquirits. En la meva opinió, jo crec els resultats dels experiments de separar als bessons, donen a la conclusió de que existeix una mena de connexió entre ells i adquireixen caràcters molt semblants, ja que provenen del mateix òvul i espermatozoide, o sigui de la mateixa base.
Cal distingir primer entre bessons homozigòtics i heterozigòtics. Entre els heterozigòtics hi ha diferencies del més del 50 per cent dels seus genomes i cadascun es desenvoluparà segons el seu genoma encara que comparteixen un mateix ambient(educació família hàbits). Entre els bessons homozigòtics comparteixen el mateix genoma al desenvolupament físic i genètic serà exactament el mateix, l’únic que podrà fer variar aquest desenvolupament seran els factors ambientals, que si són diferents entre cada germà resultaran en diferències entre els dos. Per exemple si un dels germans es criat en un ambient amb abundància d'aliment desenvoluparà tot el seu potencial genètic d'alçada i pes, mentre que si l'altre germà es criat amb un ambient amb falta d'aliment no arribarà mai a desenvolupar tot aquest potencial, resultant en diferencies físiques entre els dos germans.
Elsa Nicio
Quan neixen, dos bessos univitalins són genèticament idèntics, ja que de fet provenen de la mateixa cèl·lula (del mateix òvul fecundat).
Però l'ADN es pot veure afectat per molts factors posteriors, ja siguin causats per ell mateix (errors en la replicació, és a dir, mutacions) radiacions (ja siguin de centrals nuclears, de raigos X, etc.), per inhalació o ingestió d'agents mutàgens (com ara pols d'uralita, poloni present en les cigarretes,etc.), o per exposició prolongada a camps magnètics de corrents d'alta tensió o ones de ràdio, televisió, etc.
Tots aquest factors provoquen alteracions en l'ADN, i per tant modifiquen aquesta informació que en un principi era idèntica, de manera que al cap d'un temps, els bessons univitalins deixen de ser genèticament idèntics, fins al punt que un pot morir d'algun càncer més aviat jove i l'altre pot morir molt vell.
A més, a nivell fenotípic, qualsevol malaltia, accidents, etc. que comporti una amputació, transplantament d'òrgans visibles o pèrdua de pèl, entre molts altres, faran que visualment també canviin molt al llarg d'els anys dos bessons.
Marina Thomas Castelló.
Els bessons són comparats com a gotes d'aigua ja que són genèticament iguals.
En el cas dels bessons, l'ambient només influeix per a diferenciar una mica la seva personalitat.
Genèticament els bessons són idèntics. Es van elaborar estudis sobre bessons separats al néixer i es va poder observar que tenien gaire bé tots els trets idèntics, tant físic com psicològics tot i que això no vol dir que siguin 100% idèntics.
En el cas de l'Oscar i el Jack, eren físicament idèntics però amb ideologies totalment oposades i això va provocar la relació d'amor-odi, tot i que mitjançant testos es va observar que tenien moltíssimes característiques personals iguals.
Però allò que els fa diferents són les experiències viscudes, les relacions amoroses, les amistats... Molt més que l'educació rebuda a casa.
L'epigenètica és la branca de la genètica que estudia tots aquells factors que no són genètics (ambient) que intervenen en l'expressió dels gens i per tant en el creixement d'un organisme.
En el cas dels bessons univital·lins (que provenen del mateix òvul, que s'ha dividit i, que per tant, tenen la mateixa informació genètica) l'estudi de l'epigenètica en ells permet saber quines són les causes que un dels dos bessons pateixi una malaltia i l'altre no, tenint en compte que els dos tenen el DNA idèntic. Actualment, es creu que malalties, com per exemple el càncer, està provocat a causa de la metilació (afegir un grup metil -CH3). Les metilacions estan produides per factors que (es creu) que no tenen res a veure amb la informació del DNA. Per tant seria una de les raons de perquè dues persones amb el mateix DNA una pugui tenir càncer i l'altre no.
Aquest és el treball de l'epigenètica, que intenta esbrinar quins són els factors que modifiquen aquest DNA i l'estudi de quins gens són els que tenen un percentatge més alt de ser modificats i per tant causants de malalties, el que busca l'epigenètica és una vegada conèixer el perquè, poder solucionar aquests problemes tornant a modificar allò que està com no ho hauria d'estar.
Sofia Melero Iglesias
2n Batxillerat B
L’ambient té un poder de gran importància a l’hora de desenvolupar o no moltes malalties. Això és degut a que la nostra informació genètica conté caràcters molt diversos però no tots ells es manifesten. Qui té l’última decisió sobre la manifestació de certes informacions és el que coneixem amb el nom d’epigenètica, i aquesta depèn en gran part de les diverses situacions ambientals en les que ens podem trobar.
Així com la genètica conté en la cadena de DNA tota la nostra informació i alteracions, l’epigenètica s’encarrega de les modificacions químiques que alteren l’expressió d’aquesta seqüència d’ADN, i és per aquest motiu que segons les situacions ambientals a les que exposem dos individus genèticament iguals (bessons idèntics) un pot patir alteracions que l’altre no pateix perquè no s’han produït les mateixes alteracions genètiques degut a factors ambientals.
Els bessons homozigòtics tenen el 100% del seu DNA idèntic a l’altre bessó. Això faria suposar que haguessin de presentar les mateixes característiques físiques i també el desenvolupament de les mateixes malalties i alteracions. En alguns casos, això és així, però hi ha casos en què aquestes malalties només es manifesten en un dels bessons. Per què?
Això es deu a l’epigenètica. El codi epigenètic regula quines de les informacions presents en el DNA s’han d’activar, o per el contrari, silenciar. Com que el codi epigenètic de cada individu és diferent (també en bessons que tenen el mateix DNA), hi ha diferents gens que en un bessó es manifestaran i en l’altre quedaran compactats en forma de cromatina, impedint-ne la seva manifestació. Aquestes diferències en el codi estan influïdes per les condicions del medi, i poden regular l’aparició de malalties com la diabetis (de tipus 1).
Alteracions en el codi epigenètic també poden desencadenar alguns tipus de càncer (com el càncer de mama) i diferents síndromes, com el d’Angelman o el de Rett. A més, l’epigenètica, a partir de tots aquests exemples, demostra que la genètica i l’ambient estan relacionades entre si.
Fonts consultades:
post 258- La epigenética marca la diferencia entre gemelos.
NOTÍCIES IRB BARCELONA - CIÈNCIA
MÈS ENLLÁ DEL GENOMA: L'EPIGENÈTICA
http://www.irbbarcelona.org/index.php/cat/news/irb-news/scientific/mes-enlla-del-genoma-lepigenetica
Ariadna Pedraza, 2nB
La genètica resulta molt important a l’hora de definir-nos com som. Més que l’ambient.
Així, els bessons univitalins, que compateixen el mateix ADN, s’assemblen en molts aspectes. S’ha demostrat que por molt separades que hagin sigut les seves vides, es poden assemblar molt més entre elles que no pas amb les persones que han tingut més a la vora.
Però tot i així, hi ha aspectes que no son iguals entre dues persones amb el mateix ADN. Això es deu a la epigenètica. L’epigenètica estudia com algunes parts de l’ADN canvien o es desactiven.
Així doncs, els bessons, encara que siguin individus teòricament iguals, clònics. Divergeixen en molts aspectes que els fan fer diferents.
Durant les primeres setmanes d’embaràs, quan les cèl•lules es comencen a dividir, és quant es determina si aquella cèl•lula formarà un sol individu o varis. Que aquest fet es produeixi pot venir determinat per l’herència genètica dels progenitors, ja que els seus cromosomes són els encarregats de portar l’informació genètica que ajudarà a que aquest procés es produeixi o no. Però també hi ha molts factors ambientals que ajuden a que es puguin formar els bessons, com per exemple la nutrició, el clima,etc. Aquests factors afecten a la divisió de les cèl•lules i d’aquesta manera es poden crear bessons sense que els pares portin aquesta informació genètica.
Mireia Serena 2n B Batxillerat
Publica un comentari a l'entrada