 |
| Elena Sancho |
Ciència d'avui per a la medicina del demà
El càncer està entre les principals causes de mort en els països desenvolupats. Es pot definir com una divisió i replicació cel·lular descontrolades en un teixit o òrgan que resulta en el creixement d’una massa tumoral.
De fet, el 90% de les morts per càncer no són causades pel tumor primari, sinó per la metàstasi, el procés pel qual unes quantes cèl·lules aconsegueixen escapar del tumor original i colonitzar i creixer en òrgans distants.
Nous coneixements i conceptes, com les cèl·lules mare del càncer, i noves eines, com la inmunoterapia, la bioinformàtica, els xip d'ADN i el desenvolupament de models animals sofisticats, ens doten d’armes valuoses per buscar noves vies de tractament personalitzat i de diagnòstic que ens apropin a la meta del càncer una condició crònica.
En 45 anys, la supervivència al càncer s’ha triplicat i per a determinats tipus, com ara els tumors de mama, s’apropa al 90%.
En 45 anys, la supervivència al càncer s’ha triplicat i per a determinats tipus, com ara els tumors de mama, s’apropa al 90%.
Elena Sancho ofereix al CCCB una conferència divulgativa sobre les perspectives en la recerca del càncer i la metàstasi que augmentarà els índexs de supervivència.
Aquesta conferència es podrà seguir en directe, el dimecres 27 de maig a les 19:00h, a través del següent enllaç:
Els lectors del blog adn-dna i usuaris dels recursos de ciències de la naturalesa adn-dna.net poden incorporar, en l'apartat de comentaris d'aquest post, el resum dels aspectes que considerin més rellevants d'aquesta conferència.
Per participar a l'apartat de comentaris dels posts d'aquest blog adn-dna cal seguir les instruccions indicades en el post 341.
16 comentaris:
Anomenem càncer a algo que no només és una sola malaltia sinó que en son més de dos cents malalties. Els càncers més freqüents són el càncer de pulmó, de mama, colorrectal, pròstata, estomac, fetge, cèrvix, esòfag i bufeta. Ara avui en dia hi ha un tan per cent molt elevat de que la gent es curi de càncer. La detenció d’un tumor d’hora pot assegura la cura del càncer.
Els experts prediuen que en els pròxims anys veurem més cassos de càncer ja que sol aparèixer en una determinada edat i ara a augmentat l’expectativa de vida. Per això, em de ser conscients hi intentar detectar el càncer lo abans possible.
El càncer és un creixement anòmal de les cèl•lules en un òrgan o en un teixit. El càncer s’origina degut a les mutacions de l’ADN de les cèl•lules. L’ADN conte el nostre material genètic. Qualsevol petita alteració en la seqüència d’ADN pot tenir un canvi profund en les instruccions que rep la cèl•lula. Aquestes mutacions sorgeixen perquè el genoma humà conte 3.200.000 de bases, cada vegada que una cèl•lula es divideix s’ha de copiar exactament aquestes bases per transmetre-les a les cèl•lules filles, aquest procés de divisió al llarg de la vida s’ha de copiar molts cops per això hi ha uns mecanismes que regulen aquests processos però pot passar que un dels mecanismes falli hi no ho puguin regular. Això, farà que aquestes alteracions que no han sigut reparades es vagin acumulant. També estem sotmesos agents externs que poden influir a tenir aquestes alteracions com el tabac.
Durant aquets anys gracies a la coordinació de múltiples institucions em pogut disminuir la mortalitat. Mica en mica s’ha anat disminuint la mortalitat i altres factors. Però el càncer de fetge esta creant un increment de la mortalitat.
En el moment en que ens trobem ara, s’està utilitzant la quimioteràpia biològica o dirigida i la medicina gnòmica. El que s’ha fet és trobar quines instruccions estan corruptes en les cèl•lules del càncer, el que fan es que quan pateixen alguna alteració, promouen el creixement descontrolat de les cèl•lules. S’ha permès crear fàrmacs que vagin a bloquejar la activitat d’aquest creixement.
Cada càncer és una malaltia diferent. Gracies al avenços de les noves tecnologies ara es pot arribar a llegir el genoma humà en una setmana això ens permet estudiar a fons els tumors de cada malalt.
També s’està treballen amb la immunoteràpia per combatre el càncer. El sistema immune és l’encarregat de defensar el nostre organisme de bacteris, etc. El sistema immune és capaç de atacar al càncer. Les cèl•lules del càncer utilitzen eines del propi organisme per fer-se invisible davant el sistema immune, les molècules immunomodeladors.
Les teràpies actuals estan dirigides per actuar contra els tipus que formen el tumor però no són eficaces per eliminar les cèl•lules mare del càncer que poden formar altres tumors.
La comunicació amb l’entorn tumoral afavoreix la metàstasi en el càncer colon rectal. Si les cèl•lules adquireixen la capacitat de comunicar-se amb l’entorn a traves d’una determinada molècula modifiquen aquest entorn perquè la cèl•lula mare pugui resistir. S’ha creat un test predicador de metàstasi.
Actualment estem en un punt en el què trobem quimioteràpia biològica o dirigida i medicina genòmica.
Amb tots els avenços que s’han produït s’ha pogut trobar quines instruccions estan “corruptes” en les cèl·lules del càncer. S’han pogut desenvolupar fàrmacs per a bloquejar aquests gens que estan corruptes.
Un gran avenç que es va produir va ser el Gleevec. Aquest es va desenvolupar contra un tipus de leucèmia. Des de que es va desenvolupar aquest medicament un 80% dels malalts es curen. En els anys 80 es va descobrir que hi havia un canvi de material entre els dos cromosomes afectats (translocació).
Actualment som capaços de llegir tot el genoma humà en gairebé una setmana.
La medicina personalitzada consisteix en identificar les alteracions genòmiques pròpies de cada pacient i esbrinar diagnòstics per saber quina és la millor teràpia per a cada malalt.
La immunoteràpia
En aquests moments els científics estan molt esperançats sobre la immunoteràpia. El sistema immunològic defensa el nostre organisme contra agents patògens, virus, infeccions i paràsits. Aquest sistema està molt ben regulat.
Els científics es van fer la pregunta de si el sistema immunològic era capaç de lluitar i d’atacar a les cèl·lules del càncer. La resposta va ser que si.
S’ha trobat que les cèl·lules del càncer utilitzen cèl·lules del propi organisme per a formar escuts que les fan invisibles al sistema immune. La immunoteràpia presenta diversos avantatges:
- Específica
- Poderosa
- Universal
- Memòria i de protecció.
La medicina en l’IRB de Barcelona
Aquest institut té més de 450 membres que hi treballen. Presenta un programa molt important que és el d’oncologia on treball en el problema de la metàstasi derivada del càncer de mama, còlon i de pell. S’ha descobert que no totes les cèl·lules del càncer poden generar un nou tumor. Les cèl·lules mare capaces de fer la metàstasi han d’haver après a comunicar-se amb el seu entorn.
Amb els avenços que s’han fet a laboratori s’està fent un test predictor de la metàstasi. Aquest test es troba dins la medicina personalitzada.
Cal remarcar que hi ha una gran qualitat de recerca a Catalunya.
La detecció precoç d'un tumor és garantia de curació, és a dir, que s'han d'anar fent revisions periòdiques perquè, en el cas de tenir-ne, quan més ràpid es conegui millor. El càncer és una malaltia que s'agafa en edat avançada generalment. Càncer--> mutació genètica en l'ADN, en la seqüència de les bases nitrogenades. Que hi hagi algunes mutacions al llarg de la nostra vida és molt normal, tenint en compte que s'ha de duplicar 10.000 trilions de vegades. A més a més, estem afectats per causes exteriors, com el tabac, infeccions, rajos de sol... A poc a poc, a mesura que van avançant els anys i la tecnologia, es va disminuint la mortalitat de càncer. Avui en dia, per cada oncogen que s'han trobat, existeix un fàrmac que l'elimina. Un exemple n'és el Gleevec, que bloqueja l'ABL. Gràcies a aquest fàrmac, se salva un 80% de la població, mentre que prèviament el percentatge rosava el 0%. D'ençà que surt el fàrmac fins que el FDA l'aprova passen uns quants anys, ja que es prefereix que hi hagi bastants proves i comprovacions prèvies. Actualment la genètica s'aplica de forma personalitzada per cada pacient, ja que el projecte del Genoma Humà ha avançat tant, que ja es pot llegir tota la informació genètica d'un individu en menys d'una setmana, i a partir d'aquí decidir quina és la teràpia més adequada per a cada malalt. EL sistema immunològic, és un sistema molt complex, i es va pensar que potser era una bona via per poder combatre el càncer, però el fet és que s'ha pogut descobrir les cèl·lules tumorals s'aprofiten d'aquest sistema per poder enganyar al nostre cos, tornant-se invisibles perquè així el sistema immunològic no les destrueixi. Per sort, s'està trobant la manera de poder fer que les cèl·lules tumorals es tornin visibles i així que es puguin eliminar. La immunoteràpia s'ha acabat convertint una de les millors maneres de combatre el càncer. Metàstasi--> reproducció del tumoral inicial i la formació d'altres càncers en altres òrgans. El càncer està format per cèl·lules diferents, i no totes són capaces de generar tumors i metàstasis. A més s'ha descobert que les cèl·lules que en poden crear són molt semblants a les cèl·lules mare del tub del budell, que es van regenerant cada tres dies aproximadament. Les cèl·lules que són capaces de fer tumors, no només han de ser cèl·lules mare, sinó que també han de ser capaces de comunicar-se amb l'entorn tumoral, fet que fa que el puguin modificar per poder resistir millor a l'ambient, i és d'aquesta forma com poden aconseguir crear metàstasis. Tots aquests descobriments fa que puguem començar a parlar de la citada prèviament medicina personalitzada. Catalunya destaca per sobre de tot Europa, junt amb Suïssa i Holanda, de la concentració de talent per milió d'habitants de gent amb qualitats científiques i divulgatives.
Com a commemoració dels 10 anys de l’ Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, s’ha realitzat una conferència en la qual uns experts en el tema ens fan una explicació i reflexió sobre la malaltia que més por pot fer a la gent, el càncer. Quan es parla de càncer, no només es parla d’una sola malaltia ja que aquest va acompanyat de tota una sèrie de problemes.
Es comença fent una remuntada fa 30 anys. En aquella època, les persones diagnosticades amb càncer vivien una realitat que sabien que poc acabaria, tant ells com els seus familiars. Els metges intentaven, bàsicament, trobar una teràpia pal•liativa. Actualment, 1 de cada 3 persones pateixen o poden patir càncer. A diferència del passat, ara hi ha millors expectatives per poder recuperar-se de la malaltia.
La investigadora, Elena Sancho, dóna una explicació molt exhaustiva sobre molts dels aspectes del càncer. Parla sobre la importància que té el diagnòstic, diu que no hem de tenir por que ens ho diagnòstic ja que entre més aviat es trobi, més possibilitats hi ha de curar-lo. Veu el càncer com el resultat de les mutacions, alteracions de la nostra informació genètica que poden ser causades per diversos agents.
Es parla de dues teràpies eficaces contra el càncer. La primera és la quimioteràpia, que consisteix en subministrar fàrmacs que ataquen les cèl•lules canceroses. La segona és la immunoteràpia, que consisteix en fer que el nostre sistema immunitari pugui reconèixer les cèl•lules canceroses i així destruir-les. En aquestes teràpies s’utilitzen medicaments que s’han desenvolupat i s’han millora’t al llarg dels anys i ens posa l’exemple del Gleevec, que s’utilitza per tractar la leucèmia.
Es parla també de les cèl•lules mare com a mecanisme de prevenció d’una metàstasi, que es dóna quan el tumor que provoca el càncer és maligne i es desplaça del lloc on s’ha format i crea nous tumors.
Una informació important és conèixer la informació genòmica de cada pacient per tal de trobar quina teràpia és la més eficaç contra el càncer que pateix. S’aplica la medicina personalitzada.
Sabent que la cosa va de medicaments, ens explica una investigació que s’està duent a terme que és un fàrmac que ens permet veure si una persona té risc o no de tenir una metàstasi. Aquest mètode és molt útil ja que, com he dit abans, entre més ràpid es localitzi un possible focus cancerigen més fàcil serà després d’eliminar-lo.
Per finalitzar, ens explica la posició que té Catalunya en la investigació del càncer respecte a altres països europeus i es pot dir que Catalunya té unes de les posicions més altes i això ens fa saber l’atracció científica que té aquesta regió i de totes les activitats realitzades per promoure la investigació per aquesta malaltia, que en un futur possiblement acabarà tenint un tractament que es pugui dir que el càncer té cura.
CÀNCER I METÀSTESI
El càncer és una de les malalties que provoca més morts en tot el món. Tot i això els científics tenen l’esperança de que en un futur es pugui arribar a curar. Alguns exemples de càncer són el càncer de mama, el càncer de pulmó, el càncer colorectal i el càncer de pròstata. Aquests tipus de càncer són els més freqüents.
El càncer sorgeix quan es donen alteracions o mutacions en l’ADN, cosa que pot provocar un canvi profund de significat de les instruccions que rep la cèl·lula. Aquestes mutacions poden ser genètiques o poden aparèixer a partir de factors ambientals, com ara el tabac, la radiació solar o els agents infecciosos.
Els científics, tot i que encara estan investigant, han trobat alguns dels gens mutàgens (oncogens) que provoquen algun tipus de càncer. A partir d’aquest descobriment es van desenvolupar un seguit de fàrmacs i medicaments per tal d’eradicar aquests gens. Un exemple és el medicament “Gleevec”, que es va desenvolupar contra la leucèmia mieloide crònica, un tipus de càncer de la sang caracteritzat per una proliferació dels glòbuls blancs. En aquesta malaltia es produeix un intercanvi entre dos regions de dos cromosomes, el cromosoma 7 i el cromosoma 9. Aquesta manera de mantenir el càncer a ratlla s’anomena quimioteràpia biològica o dirigida, però existeix un altre mètode, la medicina genòmica personalitzada, mètode que permet estudiar a fons els tumors de cada malalt. És a dir, no considerar el càncer com un conjunt de pacients iguals sinó seqüenciar i entendre quines són les alteracions específiques de cada pacient. Això permet predir o identificar alteracions que permet saber quins respondran a uns certs fàrmacs o a uns altres. Aquest mètode està representant un avanç i un després en la lluita contra el càncer.
Les cèl·lules del càncer són molt perilloses perquè utilitzen eines del nostre propi organisme, les molècules immunomoduladores, per formar escuts que les fan “invisibles” per al sistema immunitari. Per tant, actualment, la recerca contra el càncer està centrada en aquestes molècules i en generar fàrmacs per bloquejar-les, deixant així visibles les cèl·lules cancerígenes i el sistema immunitari pugui eliminar-les.
Actualment hi ha molts laboratoris i moltes vies de recerca diferents que investiguen com aturar aquesta metàstasi que provoca el càncer. S’han fet molts descobriments així com que el càncer està format per diferents tipus de cèl·lules i no totes les cèl·lules que formen un tumor són capaces de formar un altre tumor per si soles, entre altres descobriments.
Pau Rubinart
El càncer és el creixement anòmal de les cèl·lules degut a mutacions. En el nostre ADN hi tota la informació relativa a les funcions de la cèl·lula del nostre cos, que en el seu codi de 4 lletres es pot produir un canvi de significat en la instrucció que rep la cèl·lula deguda en aquestes mutacions.
Cada vegada que la cèl·lula es divideix ha de copiar exactament la informació que rep la cèl·lula i per tant es un procés molt ben regulat, però pot passar que en algun punt d’aquesta divisió hi hagi alguna errada.
Es poden identificar 3 causes que puguin alterar o afectar:
- Que falli algun mecanisme en el procés de la divisió
- Agents externs: tabaquisme, infeccions, vacunes,...
- Edat: + edat +temps per acumular alteracions en el procés
Un cop es desenvolupa la malaltia s’està treballant en moltes investigacions per descobrir maneres de tractar-la i reduir la mortalitat. Principalment s’han desenvolupat dos grans tipus d’intervencions:
- Quimioteràpia dirigida : Durant aquests anys, el que s’ha fet és identificar quines instruccions hi ha a les cèl·lules de càncer, s’han identificat gens que han permès desenvolupar fàrmacs per aturar l’acció d’aquests oncogens. El glivet es una d’aquests fàrmacs que es va desenvolupar per la leucèmia mieloide crònica. Actualment més del 80% dels pacients es salven.
- Medicina Genòmica Personalitzada: Desenvolupa projectes del genoma humà que han anat analitzant com es desplega i es seqüencia tot el genoma fins estudiar a fons els tumor de cada malalt i veure les alteracions especifiques de cada pacient, permet identificar quins fàrmacs poden donar resposta concreta en aquest pacient.
Una altra estratègia que s’està investigant es la immunoteràpia, s’entén que el sistema immunològic es molt complexa i eficient i te la capacitat de defensar l’organisme. S’ha descobert que també te la capacitat d’atacar a les cèl·lules cancerígenes però s’ha vist que moltes vegades no actua perquè aquestes cèl·lules el que fan es crear uns escuts al seu voltant per fer-se invisibles al sistema immunològic. Aquestes senyals que el fan invisibles son les molècules immonomoduladores. El treball s’enfoca a veure com bloquejar aquestes molècules i fer visibles les cèl·lules cancerígenes al sistema immunològic.
La immunoteràpia té moltes avantatges i es caracteritza per ser: poderosa, específica, universal i amb memòria per la protecció.
El IRB de Barcelona està aportant importants coneixements, innovacions, patrons en la recerca per la medicina del futur i en un dels aspectes que s’està treballant especialment és en un programa d’oncologia posant especial èmfasi en la metàstasi sobretot en el càncer de mama, colon i pell. Actualment estan desenvolupant un test predictor de la metàstasi, identificant les molècules que trenquen la possibilitat de comunicar-se les cèl·lules i el descobriment de molècules immonomoduladores per la immonuterapia de càncer de colon.
JOFRE VENTURA
És possible que 1 de cada 3 persones al món pateixin càncer. La detecció precoç del càncer és vital perquè el percentatge de supervivència sigui molt elevat. El càncer és una malaltia associada a l'envelliment, perquè el càncer és un error en la reproducció de les cèl·lules i, com més vegades s'hagin reproduit les cèl·lules més provabilitats hi ha de tenir càncer.
PER QUÈ TENIM MUTACIONS EN L'ADN?
La informació genètica, al llarg de la vida s'ha de copiar 10.000 trilions de vegades. Durant aquestes 10.000 trilions reproduccions pot ser que un o dos mecanismes de defensa/ correcció d'alteracions falli, i en consequència es vagin acumulant alteracions.
FACTORS DE RISC DEL CÀNCER
- Tabac 33%
- Obesitat 20%
- Agents infecciosos 16%
- Desconegut 5%
- Inactivitat física 5%
- Dieta 5%
- Agents tòxics 5%
- Alcohol 3%
- Radiació solar (rajos UV) 3%
- Pol·lució ambiental 3%
- Medicaments receptats 3%
Hi ha algunes mutacions que provoquen una acceleració desmesurada de la reproducció de les cèl·lules, és a dir, el càncer.
PROCÉS PER ARRIBAR A TROBAR UNA CURA PER UN CÀNCER
Exemple: Leucèmia
1. Descobriment d'una anomalia al cromosoma 22
2. Descobriment d'una anomalia al cromosoma 9
3. Descobriment d'una translocació entre els cromosomes 22 i 9
4. Descobriment d'una proteïna com a a possible causa de la leucèmia
5. Confirmació amb ratolins de que la la proteïna causa la leucèmia
6. Proves amb compostos per a bloquejar la proteïna
7. Obtenció de resultats prometedors amb Imatinib
8. Assajos clínics amb Imatinib
9. Confirmació de que l'Imatinib funciona al 100%
10. Aprovació de l'ús de l'Imatinib
Les cèl·lules canceroses utilitzen eines de l'organisme per crear escuts que les fan invisibles per al sistema immunològic.
Els investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona han descobert que els tumors estàn formats per 3 tipus de cèl·lules, un tipus són les que faràn tumors i els altres dos tipus no crearan tumors.
Fa poc desenvolupat un text que analitza si un tumor farà metàstasi o no.
Catalunya és pionera en la recerca científica.
L'avenç en els descobriments científics és directament proporcional als avenços tecnològics.
Tots els fàrmacs tenen un efecte secundari per al pacient, que pot ser major o menor en funció del pacient.
El sistema limfàtic juga un paper prncipal en el càncer, és el que persisteix fins al final i lluita amb els limfòcits B que produeixen anticossos capaços d'atacar i capaços d'eliminar les cèl·lules cancerígenes però que poden passar a ser incapaços de combatre'ls quan hi ha metàstasi a d'altres òrgans.A més a més les cèl·lules contaminades emeten una senyal que les immunitza i les fa invisibles al sistema immune, les anomenades molècules immunomoduladores. El que s'ha de fer és bloquejar-les perquè no siguin invisbles i es puguin erradicar a temps.
Altres càncers com el d'ovaris, usen altres mètodes, treuen tumor d'ovari li treuen cèl·lules del sistema immune les posen en contacte i déspues es tornen a la pacient.
D'altra banda, ens ha explicat una mica el seguiment d'investigacions que es fan a l'IRB de Barcelona i que treballen altres malalties: la diabetis, alzheimer, càncers,etc.
I estan generan molta innovació en el sector. Hi ha més de 50 persones treballan en el càncer i la metàstasi que és el procés en el qual les cèl·lules cancerígenes són transportades a d'altres òrgans on es dupliquen ràpidament. El càncer està format per diferents tipus de cèl·lules que hem aconseguit separar i hem vist que no totes generen metàstasi, i aquestes quan genern un tumor també és heterogeni.I doncs, "les cèl·lules mare del càncer" són molt semblants a les que s'han explicat anteriorment i s'ha de buscar la manera de fer que siguin útils per a combatre les cancerígenes. Una altra descoberta que han fet és que per fer una metàstasi la cèl·lula mare ha d'haver après a comunicar-se amb el seu entorn per facilitar el seu creixement en un òrgan diferent.
Cal mencionar tots els projectes aconseguits a Catalunya en aquest camp, que són molts més que no pas els d'alguns llocs de tot Europa. Per acabar Elena ha respòs a un parell de dubtes referents sobretot als fàrmacs que s' usen a la quimioteràpia i el desconeixement que produeix entre la població entre d'altres qüestions.
El càncer és una malaltia molt present en la societat actual. Tothom coneix a familiars o amics que ho pateixen i s’anomena aquesta malaltia constantment a les notícies. En aquests últims 30-40 anys, els investigadors han anat descobrint tècniques per tractar-ho.
Les estadístiques marquen que 1 de cada 3 persones patirà un càncer al llarg de la seva vida. Els 4 tipus més freqüents de càncer a Occident són el càncer de mama, pròstata, pulmó, colorrectal.
És important saber que la detecció d’un tumor quan està en un estat molt primerenc, gairebé assegura la curació.
El càncer és un creixement descontrolat de les cèl•lules d’un òrgan o d’un teixit. S’origina a causa de l’aparició de mutacions en el ADN de les cèl•lules. Aquestes mutacions alteren la seqüència de les bases d’Adenina, Timina, Guanina i Citosina, que formen el ADN. Per molt senzilla que sigui aquesta modificació produïda per la mutació, fa que el gen variï la seva informació.
Cada vegada que una cèl•lula es reprodueix, copia tota la informació per transmetre-la a les cèl•lules filles. Tot i que el sistema està molt regulat, i hi ha mecanismes de seguretat que controlen si aquest procés s’ha dut a terme correctament, poden aparèixer errors que anomenem mutacions.
A més a més estem sotmesos a agents externs que potencien el risc de patir un càncer. Aquests agents són el tabac, agents infecciosos, rajos solars. I com que ha augmentat l’esperança de vida, ha augmentat el nombre de casos de càncer.
El Projecte Genoma Humà ha contribuït a fer un millor diagnòstic dels càncers ja que permet als investigadors estudiar les causes específiques de cada pacient, tenint tot el seu material genètic a l’abast. Així poden dissenyar el tractament que s’adeqüi més a cada pacient.
El sistema immunològic és capaç de lluitar contra les cèl•lules cancerígenes el problema és que hi ha unes determinades senyals que permeten a les cèl•lules cancerígenes, passar com a invisibles davant del sistema immunològic. El que s’ha d’aconseguir és fer aquestes cèl•lules visibles mitjançant fàrmacs que eliminin aquestes senyals que duen. Així que la immunologia ha aconseguit millorar molt el tractament del càncer.
L’ IRB Barcelona és un institut de recerca molt ben valorat on hi treballen més de 400 persones que treballen amb malalties comuns entre la societat com és la diabetis, el càncer...
El càncer és un creixement anòmal de les cèl·lules en un òrgan o en un teixit. S’origina degut a la mutació de l’ADN de les cèl·lules.
Els càncers més freqüents són el de Pulmó, el de Mama, el de la Pròstata i el Colorectal. 1 de cada 3 pateix càncer al llarg de la seva vida, és una malaltia freqüent més cap a les persones d’edat avançada. Si es detecta a temps es poden curar, a mesura que el càncer avança les possibilitats de ser curat baixen.
Totes les cèl·lules comparteixen el mateix material genètic, l’únic que els diferencien són els gens.
Sorgeix cap a l’edat avançada ja que les nostres cèl·lules han tingut molt més temps per emmagatzemar informació d’agents externs i també perquè en l’envelliment els sistemes de seguretat comencen a fallar.
És fa servir una sèrie de fàrmacs dirigits als diferents tipus de càncer, però ara actualment es basen en la utilització de la Quimioteràpia biològica dirigida i medicina Genòmica.
El que s’ha estudiat és trobar quines instruccions són corruptes en les cèl·lules de càncer i així trobar els gens alterats en aquests tipus de cèl·lules del càncer, les quals provoquen el creixement descontrolat de les cèl·lules.
Des de que es va introduir el Gleevec, que es un medicament que des de que es va començar a fer servir gairebé més del 80% dels pacients es van curar.
Sempre des de que surt per primer cop una malaltia fins que es descobreix el fàrmac per combatre-la passen més de 15 anys generalment.
La Leucèmia, que es una malaltia a la sang on hi ha un cromosoma 22 anòmal causat per un intercanvi de material genètic entre els dos cromosomes. La causa és una proteïna que estava activa contínuament.
Medicina Genòmica Personalitzada
Serveix per descobrir quines són les alteracions específiques de cada pacient. Identifica les alteracions genòmiques pròpies de cada pacient i fer diagnòstic que permeti escollir quina és la millor teràpia per a cada malalt.
Immunologia
És un sistema que requereix un control molt fi.
Les cèl·lules del càncer utilitzen eines del propi organisme per formar escuts que els fan invisibles davant el sistema immune.
El següent pas és generar fàrmacs que bloquegin aquestes eines per que les cèl·lules puguin tornar a ser visibles.
La immunoteràpia te molts avantatges: pot atacar el càncer i totes les seves metàstasis, també es pot utilitza per a tots els càncers, té una capacitat de memòria que significa una protecció més duradora i finalment é molt poderosa.
Cèl·lules mare càncer Colorectal
Dins els tumors primaris totes les cèl·lules no son iguals.
El que s’ha fet és separar aquestes cèl·lules i s’ha descobert que no totes generen metàstasis. S’assemblen molt a les cèl·lules mare del budell, les quals són capaces de formar tumors.
A partir d’aquestes cèl·lules mare s’investiga si es poden evitar les metàstasis d’aquest càncer Colorectal.
Hi ha un test que pot preveure les metàstasis i avaluar el risc que te el pacient de que li puguin sortir metàstasis després de l’operació
Un càncer és un creixement anòmal de les cèl·lules en un òrgan o en un teixit. Aquest s’inicia degut a l’aparició de mutacions en l’ADN de les cèl·lules. Es deu a alteracions en la seqüència de nucleòtids de l’ADN que provoca un canvi de significat en la informació que rep la cèl·lula.
Aquestes mutacions sorgeixen ja que les bases s’han de replicar trilions de vegades en la vida d’una persona i tot i que hi hagin molts mecanismes de seguretat, pot ser que es produeixi un error. També es deuen als agents externs com el tabac, el rajos del sol i la dieta, entre altres. L’edat i el tracte que donem al cos també té la seva importància.
La lluita contra el càncer ha estat portada per múltiples institucions i gràcies a això s’ha pogut reduir el percentatge de mortalitat en molts tipus de càncer. Desgraciadament el percentatge en alguns càncers com el del fetge augmenten per culpa de la mala dieta i la ingesta excessiva d’alcohol.
En aquests darrers anys s’han desenvolupat una sèrie de fàrmacs dirigits als diferents tipus de càncer. Actualment s’utilitza la quimioteràpia biològica i la medicina genòmica.
El que s’ha fet és trobar quines instruccions estan corruptes en les cèl·lules del càncer. Així s’han pogut posar noms a les instruccions dels gens alterats que quan pateixen una alteració promouen el creixement descontrolat de les cèl·lules. Aquest coneixement ha permès fabricar fàrmacs capaços de bloquejar l’acció d’aquests gens.
El Gleevec és un exemple de fàrmac contra la leucèmia mieloide crònica que es va desenvolupar contra “l’ABL”. Aquesta es produeix per una translocació en els cromosomes 9 i 22. Té una efectivitat d’un 80%, per tant la resta no es cura i s’intenta descobrir una cura per ells.
Amb experiments tecnològics de l’última dècada, ara som capaços de seqüenciar tot el genoma humà gairebé en una setmana i això permet estudiar els tumors de cada malalt i preveure alteracions que permeten saber quins respondran a un certs fàrmacs o altres. Això s’anomena medicina personalitzada.
Una estratègia contra el càncer és la immunoteràpia. Els científics es preguntaven si les cèl·lules del sistema immunològic serien capaces d’atacar les del càncer i la resposta va ser que sí. Les cèl·lules del càncer, el que fan és utilitzar eines del propi organisme per formar escuts i esdevenir invisibles per el sistema immune. Aquestes proteïnes que utilitzen s’anomenen inmunomoduladores. Per això el sistema immune s’ha vist capaç de frenar algunes metàstasis i altres no. Després s’han volgut trobar fàrmacs per poder bloquejar aquestes molècules i fer-les visibles. De moment hi han 3 fàrmacs inmunomoduladors.
La immunoteràpia té certs avantatges com: Entrenar el sistema immunitari contra cèl·lules canceroses; és vàlida per a gairebé tots els càncers; té una capacitat de memòria i ataca el càncer a tot el cos. Una altra tècnica és treure cèl·lules canceroses d’una persona, per exemple de l’ovari, i cèl·lules del sistema immune les posen en contacte i després es tornen.
L’IRB investiga les malalties que es coneixen i que es parlen molt avui en dia. El programa d’Oncologia fa una recerca centrada en el càncer i el problema de la metàstasi.
El càncer és un creixement anòmal de les cèl·lules en un òrgan o teixit, i s’origina degut a les mutacions en la seqüència a l’ADN de les cèl·lules. Les mutacions s’originen perquè de vegades alguns mecanismes de reparació poden fallar i així els canvis que es produeixin es vagin acumulant. A més a més també hi ha els agents externs que poden facilitar-ne l’aparició, el més important és el tabac.
L’edat té a veure perquè amb l’envelliment els sistemes de seguretat que existeixen comencen a fallar més sovint i també perquè es poden haver anat acumulant més “errors”.
La quimioteràpia dirigida o biològica consisteix en trobar quines són les instruccions corruptes que produeixen el càncer. D’aquesta manera es busquen fàrmacs per poder reparar el gen alterat. Un exemple de fàrmac és el Gleevec, dirigit a un tipus de oncogen que produeix la leucèmia. Prèviament abans de fer servir un determinat fàrmac es posa a prova amb animals (ratolins) per veure si són efectius o no. Quan es prova amb pacients finalment, sempre hi ha un tant per cent que responen i una altre tan per cent que no els hi és efectiu.
La medicina personalitzada consisteix en identificar les alteracions genòmiques pròpies de cada pacient, no de cada tumor sinó de cada pacient.
El sistema immunològic és molt complex i molt ben regulat. I s’ha pogut veure que les pròpies cèl·lules del sistema immune són capaces de lluitar contra el propi càncer. Les cèl·lules del càncer però són capaces de produir un escut per fer-se invisibles i que així les cèl·lules immunes no les pugui reconèixer.
La immunoteràpia té molts avantatges, és un combinació amb totes les teràpies. Pot combatre no només al tumor sinó que també a totes les metàstasis per tot el cos. Aquesta tècnica té una sèrie de avantatges entre els quals és universal, perquè serveix per gairebé tots els càncers i té una capacitat de memòria i així la protecció és més duradora.
El IRB de Barcelona està investigant i buscant noves patents per combatre contra el càncer. Una de les aportacions que estan buscant en el càncer colorectal han trobat que el càncer està format per diferents tipus de cèl·lules.
Les cèl·lules intestinals es van canviant contínuament cada 2 o 3 dies i així evitar que es produeixin tumors.
Un altre descobriment és que per fer una metàstasi les cèl·lules mare han de haver tingut una comunicació amb l’entorn tumoral i així afavorir-ne la metàstasi. Ara han pogut desenvolupar un test predictiu de metàstasi, si el pacient té risc de produir una metàstasi o no la té i així aplicar als pacients un tipus de tractament més fort que els altres. Un altre experiment que estan duent a terme és la immunoteràpia en càncer rectal.
Catalunya està dins del “top” destacant amb la recerca per excel·lència de la biomedicina entre d’altres que ara mateix s’està duent a terme i és un gran potencial, estan per davant de països que són més potents científicament.
Anomenem càncer a algo que no només és una sola malaltia sinó que en son més de dos cents malalties. Els càncers més freqüents són el càncer de pulmó, de mama, colorrectal, pròstata, estomac, fetge, cèrvix, esòfag i bufeta. Ara avui en dia hi ha un tan per cent molt elevat de que la gent es curi de càncer. La detenció d’un tumor d’hora pot assegura la cura del càncer.
Els experts prediuen que en els pròxims anys veurem més cassos de càncer ja que sol aparèixer en una determinada edat i ara a augmentat l’expectativa de vida. Per això, em de ser conscients hi intentar detectar el càncer lo abans possible.
El càncer és un creixement anòmal de les cèl•lules en un òrgan o en un teixit. El càncer s’origina degut a les mutacions de l’ADN de les cèl•lules. L’ADN conte el nostre material genètic. Qualsevol petita alteració en la seqüència d’ADN pot tenir un canvi profund en les instruccions que rep la cèl•lula. Aquestes mutacions sorgeixen perquè el genoma humà conte 3.200.000 de bases, cada vegada que una cèl•lula es divideix s’ha de copiar exactament aquestes bases per transmetre-les a les cèl•lules filles, aquest procés de divisió al llarg de la vida s’ha de copiar molts cops per això hi ha uns mecanismes que regulen aquests processos però pot passar que un dels mecanismes falli hi no ho puguin regular. Això, farà que aquestes alteracions que no han sigut reparades es vagin acumulant. També estem sotmesos agents externs que poden influir a tenir aquestes alteracions com el tabac.
Durant aquets anys gracies a la coordinació de múltiples institucions em pogut disminuir la mortalitat. Mica en mica s’ha anat disminuint la mortalitat i altres factors. Però el càncer de fetge esta creant un increment de la mortalitat.
En el moment en que ens trobem ara, s’està utilitzant la quimioteràpia biològica o dirigida i la medicina gnòmica. El que s’ha fet és trobar quines instruccions estan corruptes en les cèl•lules del càncer, el que fan es que quan pateixen alguna alteració, promouen el creixement descontrolat de les cèl•lules. S’ha permès crear fàrmacs que vagin a bloquejar la activitat d’aquest creixement.
Cada càncer és una malaltia diferent. Gracies al avenços de les noves tecnologies ara es pot arribar a llegir el genoma humà en una setmana això ens permet estudiar a fons els tumors de cada malalt.
També s’està treballen amb la immunoteràpia per combatre el càncer. El sistema immune és l’encarregat de defensar el nostre organisme de bacteris, etc. El sistema immune és capaç de atacar al càncer. Les cèl•lules del càncer utilitzen eines del propi organisme per fer-se invisible davant el sistema immune, les molècules immunomodeladors.
Les teràpies actuals estan dirigides per actuar contra els tipus que formen el tumor però no són eficaces per eliminar les cèl•lules mare del càncer que poden formar altres tumors.
La comunicació amb l’entorn tumoral afavoreix la metàstasi en el càncer colon rectal. Si les cèl•lules adquireixen la capacitat de comunicar-se amb l’entorn a traves d’una determinada molècula modifiquen aquest entorn perquè la cèl•lula mare pugui resistir. S’ha creat un test predicador de metàstasi.
CÀNCER I METÀSTASI:
Una de cada tres persones pateix, patirà o ha patit càncer. La meitat com a mínim es curen i part dels altres poden tenir una bona qualitat de vida. El nom càncer engloba més de 200 malalties (pulmó, mama, colorectal, pròstata...). És molt important la detecció precoç de la malaltia per a un millor tractament.
És un creixement anòmal en un teixit o un òrgan a causa d’un error en l’ADN de les cèl·lules a causa de les mutacions (insercions, delecions, substitucions o inversions). Es poden produir durant les divisions de la cèl·lula, tot i això hi ha molts mecanismes de prevenció però hi pot haver alguna vegada en que aquests canvis del material genètic passin. A més tenim factors externs com el tabac, agents infecciosos, els raigs solars... A mesura que ens fem grans hi ha hagut més divisions i més factors que ens han afectat i per això a mesura que l’esperança de vida puja els casos de càncer augmenten.
Per reduir la mortalitat s’han combinat forces i institucions (mecanismes de l’estat, investigadors, metges, farmacèutiques...).
La majoria de càncers s’estan reduint en un 30-40% de mortalitat, el càncer de fetge però està augmentant la seva mortalitat (alcoholisme, obesitat...).
Amb la medicina genòmica i personalitzada el tractament és millor. El que es vol identificar és quin gen produeix cada tipus de càncer quan se li produeixen mutacions i dirigir-hi fàrmacs específics per frenar el càncer. Sempre hi ha un percentatge de gent que no respon als tractaments i per això se segueix investigant. A més es vol seqüenciar cada pacient individualment perquè cada tumor és diferent (medicina personalitzada) i saber a quin teràpia es respondrà i a quina no independentment del tipus de càncer sinó mitjançant el seu genoma.
També s’està desenvolupant la immunoteràpia que és complexa perquè té molts tipus de cèl·lules i que és molt eficient i que requereix un control molt bo. S’ha vist que el sistema immunològic pot eradicar tumors, però algunes vegades no n’és capaç. El que passa és que les cèl·lules cancerígenes són molècules immunomoduladores i es vol intentar generar fàrmacs que bloquegin les seves senyals perquè el sistema immunològic les pugui atacar. Té molts avantatges i es busca combinar-la amb la quimioteràpia.
En l’IRBB es recerca en càncer de fetge i colon amb cèl·lules mare per poder distingir quines són les cèl·lules que provoquen els tumors. Com que el sistema digestiu regenera les seves parets molt sovint hi ha moltes possibilitats de càncers i s’ha vist que les cèl·lules encarregades d’això són similars a les mare. Per la sang es transporten moltes cèl·lules tumorals i provoquen metàstasi, i s’ajuden de les cèl·lules mare per sobreviure.
S’està dissenyant un test predictor de metàstasi segons si el tumor en té la capacitat o no i aplicar teràpies més o menys invasives.
Hi ha unes molècules en estudi per prevenir la metàstasi però encara se’n fan assaigs clínics per evitar que un cop extret el tumor principal no hi hagi risc de recaure.
Estan desenvolupant l’únic test immunològic del món per trobar fàrmacs per frenar el càncer gràcies al sistema immunològic.
Catalunya destaca en projectes cedits a Europa com a un dels millors 5 països ja que té molta excel·lència científica i molts instituts de recerca pioners. A més, la comunitat civil contribueix cada vegada més a que aquests camps de recerca avancin.
La conferència la va duu a terme l'institut de recerca biomèdica. És un centre dedicat a la recerca bàsica i aplicada on convergeixin en un triangle únic la biologia molecular i cel·lular, la biologia estructural i computacional, i la química, amb experts en proteòmica, genòmica, bioestadística, espectrometria de massa i microscòpia digital avançada. L'IRB Barcelona va ser fundat l'Octubre de 2005. Els objectius de l’IRB són promoure la recerca entre la biologia i la química, fomentar la col·laboració entre les entitats locals i els instituts de recerca internacionals, proporcionar una formació d’alt nivell en ciències biomèdiques al personal investigador, estudiants i visitants, promoure la innovació i la transferència de tecnologia i activar un diàleg obert amb el públic a través d’activitats de divulgació i educatives. La missió estratègica final és traslladar els resultats a la clínica.
La conferència tracta sobre una malaltia concreta el càncer, és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat.
La majoria de càncers formen un tumor. La branca de la medicina que s'ocupa de l'estudi, el diagnòstic, el tractament i la prevenció.
Gairebé tots els càncers són provocats per errors en el material genètic de les cèl·lules transformades. Aquests errors poden ser causats als efectes del fum de tabac, radiacions, substàncies químiques o agents infecciosos.
També parla sobre els centres d'investigadors i els investigadors, el conferant diu que la investigació mèdica és aquella que busca nous béns i serveis encaminats a preservar i protegir la salut de les persones i té 2 objectius: conèixer el cos humà i les seves malalties i es basar-se en els resultats de la investigació per inventar i demostrar l'eficàcia de nous tractaments i tècniques.
La conferant també explicar quines formes existeixen per reduïr unn càncer o eliminar-lo, com per exemple: la immunoteràpia queés un tractament mèdic que consisteix a administrar substàncies que estimulin el sistema immune de l'organisme a fi de lluitar contra el càncer.
Un altre concepite que expliquen és el de metàstasi que és quan el càncer es desplaça des de la part del cos que s'ha format a altres parts del cos. La noia diu que hi ha vàries persones que s'encarreguen d'organitzar esdeveniments per recaudar diners per a la recerca, un exemple és el Xavier Ayala que va organitzar una cata de vins a Mollerussa.
I per acabar la conferència els assistents van poder fer unes preguntes que ells creien interessants als conferenciants.
Coneixem més de 200 tipus de càncer. Avui en dia, i a diferencia de fa 30 anys hi ha un 50% de probabilitats de superar el càncer. El càncer és una malaltia que es produeix a mesura que s'acumulen errors genentics (amb el temps) i aquests provoquen un tumor i despres una metastasi.
Actualment hi ha bastants cancer avançats de manera que es poden curar com el cancer de mama
és una malaltia associada amb l'edat.
El càncer és un creixement anomal de les cel·lules en organ o teixit produit per alguna mutació.
Les mutacions s'originen en el momemt de la reproducció cel·lular, també és poden produir a causa de efectes ambientals com el tabac.
La col·laboració de forçes com les industries farmaceutiques, investigadors... han fet possible que la mortalitat del càncer disminueixi. El que s'esta investigant es trobar quines instruccions estan corruptes en les cel·lules del cancer, de manera que a partir d'aqueta informació s'han creat farmacs els quals bloquegen la funció d'aquestes cel·lules del cancer.
Actualmemt amb les noves tecnologies som capaços de llegir tot el nostre genoma huma en unes semanes cosa que ens permet estudiar a fons els càncers.
La immunoterapia és una altra manera de lluitar contra el cancer, és l'encarregat de defensar l'organisme de infeccions per agents patogens. El que s'està investigant és que si el sistema immunologic és capaç d'eliminar les cel·lules del càncer i fins al moment sembla ser que si, tot i això hi ha casos en el sistema imunologic no actua en aquestes cel·lules del cancer de manera que a partir de farmacs s'intenta fer que el sistema immunologic si hi actu-hi.
La metastasi consisteix en la diseminació del tumor inicial per la resta del cos
i la formació de nous tumors en altres organs.
Aquesta forma del cancer es el que s'esta investigant en l'IRB de barcelona.
El càncer esta format per diferents tipus de cel·lules les quals no totes són capaces de generar tumors, les cel·lules les quals si poden produir càncer s'asemblen a les cel·lules mare del nostre budell. De manera que a aquestes cel·lules del cancer que poden generar nous tumors, les anomenem les cel·lules mare del càncer. De manera que actualment també s'esta buscant com erradicar aquestes cel·lules.
Jordi Torelló
Publica un comentari a l'entrada